Informe d’Actualitat Jurídica - Formació...

Informe d’Actualitat Jurídica

Novembre

SUMARI

I.- Legislació ........................................................................................................................................... 3

I.1.- Legislació estatal ................................................................................................................................... 3 LLEI 18/2014, de 15 d'octubre, d'aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i

l'eficiència. Publicat. BOE núm. 252, de 17-10-2014 .................................................................................... 3 REIAL DECRET 876/2014, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament general de costes. BOE núm.

247, d'11-10-2014 ........................................................................................................................................ 7 ORDRE ECC / 1758/2014, de 23 de setembre, per la qual es modifica l'Ordre EHA / 2264/2010, de 20 de

juliol, per la qual es dicten normes i instruccions tècniques per a la formació del cens electoral de residents a Espanya que siguin nacionals de països amb Acords per a les eleccions municipals. BOE núm. 238, de 01-10-2014 ...................................................................................................................................... 8

ORDRE HAP / 1881/2014, de 30 de setembre, per la qual es modifica l'Ordre HAP / 2161/2013, de 14 de novembre, per la qual es regula el procediment de rendició al Tribunal de Comptes dels comptes anuals i altra informació per les entitats regulades en el tercer paràgraf de la disposició addicional novena de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, que han d'aplicar el Pla General de Comptabilitat i la informació de caràcter anual, trimestral i mensual a remetre a la intervenció General de l'Administració de l'Estat per aquestes entitats. BOE núm. 251, de 16 d'octubre de 2014 .................... 8

RESOLUCIÓ de 17 d'octubre de 2014, de la Direcció general d'Ocupació, per la qual es publica la relació de festes laborals per a l'any 2015. BOE núm. 258, de 24 d'octubre de 2014 ............................................. 8

I.2.- Legislació catalana ................................................................................................................................ 9 ACORD GOV/141/2014, de 21 d'octubre, pel qual s'aprova la revisió del Pla especial d'emergències per

incendis forestals de Catalunya. DOGC núm. 6734, de 23-10-2014............................................................. 9 ACORD GOV/139/2014, de 14 d'octubre, pel qual s'aprova la revisió del Pla especial d'emergències per

allaus a Catalunya. DOGC núm. 6729, de 16-10-2014 ................................................................................. 9 ACORD GOV/138/2014, de 14 d'octubre, pel qual s'aprova la revisió del Pla especial d'emergències

sísmiques a Catalunya. DOGC núm. 6729, de 16-10-2014 ......................................................................... 10 ACORD GOV/130/2014, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el Pla d'actuació de polítiques de joventut

de la Generalitat de Catalunya: horitzó 2016. DOGC núm. 6719, de 02-10-2014 ..................................... 11 LLEI 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i

intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. DOGC núm. 6730, de 17-10-2014 .... 12 LLEI 12/2014, del 10 d'octubre, de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda

per l'aviació comercial, de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria i de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear. DOGC núm. 6730, de 17-10-2014 ...................................................................................................................................................... 12

DECRET 142/2014, de 21 d'octubre, de modificació del Decret 67/2010, de 25 de maig, pel qual es regula el sistema de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut. DOGC núm. 6734, de 23-10-2014 .................................................................................................... 13

DECRET 136/2014, de 7 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització i funcionament de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària i es determinen la composició, les funcions i el funcionament de la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària. DOGC núm. 6724, 09-10-2014 ....................................................................................................................................... 13

ORDRE AAM/312/2014, de 15 d'octubre, per la qual s'estableixen els criteris per a l'aplicació dels nivells de reducció en l'excreció del nitrogen del bestiar porcí mitjançant la millora de l'alimentació. DOGC núm. 6734, de 23-10-2014 ......................................................................................................................... 14

ORDRE SLT/299/2014, de 23 de setembre, de composició dels consells de direcció dels sectors sanitaris. DOGC núm. 6725, 08-10-2014 ................................................................................................................... 14

RESOLUCIÓ de 20 d’octubre de 2014, relativa a l’Acord del Ple per trametre només en forma telemàtica els informes definitius i els projectes d’informe per a al·legacions. DOGC núm. 6736 , de 26-10-2014 ... 15

FMC | nov-14 2

RESOLUCIÓ SLT/2317/2014, de 15 d'octubre, per la qual s'estableixen les actuacions que cal portar a terme i els requeriments que cal complir en l'àmbit dels centres i serveis sanitaris en relació amb el brot de febre hemorràgica pel virus de l'Ebola. DOGC núm. 6730, de 17-10-2014........................................... 16

II.- Jurisprudència ................................................................................................................................. 16

II.1.- Tribunal de Justícia de la Unió Europea ............................................................................................. 16 STJUE, d'11 de setembre de 2014, assumpte C-525/12, per la qual es desestima el recurs per

incompliment interposat per la Comissió contra Alemanya relatiu a la Directiva “marc” d'aigües i la recuperació de costos per serveis relacionats amb l'aigua. ....................................................................... 16

II.2.- Tribunal Constitucional ...................................................................................................................... 17 STC 153/2014, de 25 de setembre de 2014. Recurs d'inconstitucionalitat 2398-2011. Interposat pel

Govern de Canàries en relació amb diversos apartats de l'article únic de la Llei Orgànica 2/2011, de 28 de gener, per la qual es modifica la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general. Principi d'igualtat, condicions bàsiques d'igualtat i drets dels espanyols a l'estranger: constitucionalitat de la reforma legal que limita l'exercici del dret de vot dels espanyols residents a l'estranger en les eleccions municipals i als cabildos insulars. Desestimació del recurs. ....................................................... 17

INTERLOCUTÒRIA 229/2014, de 23 de setembre de 2014. Denega la suspensió en el recurs d'inconstitucionalitat 1996-2014, plantejat pel Parlament de Catalunya respecte de diversos preceptes de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local. ......... 19

PROVIDÈNCIA del TC de 21 d'octubre de 2014, assumpte 5831-2014, per la qual admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat promogut per la Presidenta del Govern en funcions contra el Decret-Llei 6/2013, de 23 de desembre, pel qual es modifica la Llei 22/2010, de 20 de juliol, de Codi de Consum de Catalunya.................................................................................................................................................... 21

El Ple del Tribunal Constitucional rebutja la petició d'aclariment sol·licitat pel Govern central sobre la sentència amb la qual va avalar la llei andalusa que va declarar el càrrec d'alcalde, president de diputació provincial i president de les mancomunitats de municipis és incompatible amb el de diputat autonòmic. ................................................................................................................................................. 22

II.3.- Tribunal Suprem ................................................................................................................................. 23 STS 3764/2014, de 29 de setembre de 2014, recurs de cassació núm. 6224/2011, contra Acte de 17

d'octubre de 2011, desestimatori del recurs de súplica interposat contra l'interlocutòria de data d'1 de juny de 2011, dictat en el recurs 533/1990 pel TSJ d'Andalusia. Indemnització substitutòria per Impossibilitat material de retornar la finca expropiada per procediment declarat nul per ser també nul el planejament que ho justificava. Doctrina sobre els limitis de la cassació d'actes en execució de sentència. .................................................................................................................................................................... 23

STS 3776/2014 de 22 de setembre de 2014, recurs de cassació núm. 5228/2011, interposat per l'Ajuntament de Martorell (Barcelona) contra la STJC de 15 de 2011, recurs núm. 626/2008, sobre expropiació. Valor de repercussió aplicable a la valoració de la finca expropiada. Estimació ................... 25

STS 2302/2014, de 10 de juny de 2014. Recurs de cassació núm.1489/12 interposat pel Ajuntament de Salamanca contra la STJ de Castella-Lleó de 29 de desembre de 2011, desestimatòria del recurs contenciós-administratiu contra la Resolució del President de la Confederació Hidrològica del Duero de 3 d'abril de 2008, denegant el requeriment de l'Ajuntament perquè reconegués que li correspondria a la Confederació la neteja del llit del riu Tormes al seu pas pel seu terme municipal. ................................... 26

II.4.- Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ........................................................................................ 28 STSJ de Catalunya 8268/2014, de 24 de juliol, recurs d’ apel. lació núm. Apel.lació nº 28/2013,

interposat per l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona ( OGTB) contra la Sentència de 29 d'octubre de 2012 pel Jutjat del Contenciós-administratiu, núm.15 de Barcelona i la seva província, estimatòria del recurs contenciós administratiu ordinari nº463/2011, interposat per l'obligada tributària contra la resolució del OGTB desestimatòria de la reposició deduïda contra liquidació de l'Impost sobre l'Increment de Valor dels terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU). Estimació. ................................................................................................................................................... 28

III.- Altres ............................................................................................................................................. 30

LLIBRE, Fiscal Austerity and Innovation in Local Governace in Europe, Carlos Nunues Silva and Jan Bucek, 2014............................................................................................................................................................ 30

LLIBRE, La reforma del sector público local, ed. Diputació de Barcelona, juny 2014. ................................ 30 ARTICLE. “Nuevas garantías de derecho administrativo”, Miguel Sánchez Morón, Revista de

Adminsitración Pública, núm. 194, 214, pág.s 275-316. ............................................................................ 33

FMC | nov-14 3

INFORME. Informe del Tribunal de Comptes nº 1050, sota el títol, “Informe de fiscalización sobre la efectividad de las medidas que contempla el Real Decreto Ley 8/2011, para el cumplimiento por las Entidades Locales de sus obligaciones comerciales”, aprovat pel seu Ple 29 de setembre de 2014. ........ 34

INFORME. Informe de Fiscalització de les actuacions realitzades pels ajuntaments amb càrrec al Fons Estatal per a l'Ocupació i Sostenibilitat Local ( FEESL), creat per Reial decret-Llei 13/2009, de 26 d'octubre, aprovat 24 de juliol de 2014. .................................................................................................... 35

INFORME. Informe favorable del Ple de la Junta Consultiva de contractació, en sessió de 3 d’octubre de 20014, sobre la Guia per a la inclusió de clàusules contractuals de caràcter social i la Guia per a l'adopció de criteris mediambientals en els contractes de manteniment d'instal·lacions d'edificis. ........................ 36

DICTAMEN. Dictamen 29/14 de la Comissió Jurídica Assessora de Catalunya. Constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Miquel de Balenyàl. Informe favorable i vinculant. .......................... 37

DICTAMEN. Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, Dictamen 468/2014, de 18 de setembre. Consulta facultativa de l’Ajuntament de Calp sobre la possibilitat d’adopció d’un acord de proposta de reorganització del servei de recollida d’escombraries i neteja viària. ................................... 39

ESTUDI. Estudi encarregat per la Diputació de Lleida sobre els costos del serveis mínims a 27 municipis de la provincia de Lleida. ............................................................................................................................ 39

INFORMACIÓ. Les localitats catalanes de La Granadella, Tarrès (Lleida), Gandesa i Torre de l'Espanyol (Tarragona) han constituït aquest divendres l'Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (Amec) per representar, defensar i promoure els interessos dels municipis amb parcs eòlics destinats a la producció d'energia elèctrica. ..................................................................................................................................... 40

INFORMACIÓ. El Comitè de les Regions advoca per emprendre en tota la UE una estratègia de turisme marítim i costaner que permeti contrarestar la feblesa del creixement econòmic i l'elevat nivell de desocupació juvenil que persisteix a Europa. A més, el Comitè –l'assemblea de la UE dels representants regionals i locals– sosté que la UE ha d'anar més lluny i recolzar la diversificació del sector, millorar la cooperació entre les regions costaneres europees i crear un pla més coherent entre les autoritats locals, nacionals i de la UE ..................................................................................................................................... 40

RESOLUCIÓ 796/X del Parlament de Catalunya, per la qual s'aprova l'Informe de fiscalització 6/2014, sobre el Compte general de les corporacions locals, corresponent al 2012. DOGC núm. 6736 , de 26-10-2014............................................................................................................................................................ 41

DICTAMEN 21/2014, de 30 de setembre, sobre el Reial decret 591/2014, d'11 de juliol, pel qual es regulen els procediments administratius relatius al reconeixement de la compensació dels costos d'escolarització previstos en l'apartat 4 de la disposició addicional trenta-vuitena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació. DOGC núm. 6736 , de 26-10-2014 ...................................................... 43

I.- Legislació1

I.1.- Legislació estatal

LLEI 18/2014, de 15 d'octubre, d'aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència. Publicat. BOE núm. 252, de 17-10-2014

Aquesta llei té tres eixos fonamentals: el primer, fomentar la competitivitat i el funcionament eficient dels mercats; el segon, millorar l'accés al finançament; i, el tercer, fomentar l'ocupabilitat i l'ocupació. A més s'avancen algunes mesures de la reforma fiscal.

El primer conjunt de mesures es refereix al finançament de l'activitat econòmica. En aquest sentit, la llei introdueix una modificació legal per possibilitar la substitució de les operacions de préstec de refinançament o de substitució dels préstecs formalitzats amb el Fons per al Finançament dels Pagaments a Proveïdors (FFPP) en millors condicions financeres, sempre que es compleixin les condicions i requisits previstos.

Concretament, l’art. 3 regula la cancel·lació de les operacions de préstec formalitzades per les entitats locals amb el FFPP. I preveu que:

1 Aquest recull normatiu ha estat tancat a 30-10-2014.

FMC | nov-14 4

Com a excepció al que disposa la DF 31ª de la LPGE per a l'any 2013, durant l'any 2014 les entitats locals podran concertar noves operacions d'endeutament per cancel·lar parcialment o totalment el seu deute pendent amb el FFPP sempre que es compleixin tots els requisits següents: a) La nova operació d'endeutament a subscriure tingui, com a màxim, el mateix període d'amortització que resti per a la cancel·lació completa de les operacions de crèdit que l'entitat local tingui subscrites amb l'esmentat Fons. Els plans d'ajust aprovats i que van possibilitar la formalització de les operacions que es cancel·len mantindran la seva vigència fins a la total amortització de la nova operació d'endeutament, sense perjudici del que estableixen els apartats 4 i 5 d'aquest article; b) Amb la nova operació d'endeutament es generi una disminució de la càrrega financera que suposi un estalvi financer; c) Aquesta operació d'endeutament no podrà incorporar la garantia de la participació en tributs de l'Estat ni podran subrogar les entitats de crèdit que concerten aquestes noves operacions en els drets que corresponguin al Fons per al Finançament dels Pagaments a Proveïdors; i, d) Aquesta operació haurà de destinar íntegrament a l'amortització anticipada total o parcial dels préstecs formalitzats amb el FFPP, complint amb els requisits i condicions establerts en els contractes subscrits per les entitats locals amb l'esmentat fons.

Per a la formalització de les noves operacions d'endeutament esmentades cal sol·licitar autorització del MIHAP. A aquests efectes a la sol·licitud s'adjuntarà la següent documentació: a) L'acord de l'òrgan competent de la corporació local, amb els requisits de quòrum i votacions que estableix la LRBRL; i b) L'informe de l'interventor de l'entitat local en què es certifiqui l'estalvi financer anual que es produirà com a conseqüència de la subscripció de la nova operació d'endeutament.

Si el període mitjà de pagament a proveïdors, calculat per l'entitat local d'acord amb la metodologia bàsica establerta, supera el termini màxim que estableix la normativa sobre la morositat, l'estalvi financer generat com a conseqüència de la subscripció de la nova operació de endeutament autoritzada haurà de destinar a reduir el seu deute comercial i, en conseqüència, el període mitjà de pagament a proveïdors, sent aquesta una de les mesures que, si s'escau, haurà d'incloure en el pla de tresoreria a què es refereix la LOEPSF.

Si l'entitat local ha complert en l'exercici 2013 amb el límit de deute que estableixen els articles 51 i 53 del TRLRHL amb l'objectiu d'estabilitat pressupostària i amb la regla de despesa, i el seu període mitjà de pagament a proveïdors, calculat per l'entitat local d'acord amb la metodologia bàsica establerta, no excedeix el termini màxim establert en la normativa sobre la morositat, podrà formalitzar la nova operació. Si l'entitat local cancel·la totalment els préstecs formalitzats amb el FFPP quedarà sense vigència el pla d'ajust aprovat i que va possibilitar la seva concertació. Si no cancel·lessin totalment aquests préstecs els plans d'ajust mantindran la seva vigència i el procediment de seguiment de la seva execució al que estiguessin subjectes.

Si l'entitat local no ha complert en l'exercici 2013 algun dels límits o regles esmentades podrà formalitzar la nova operació d'endeutament, però el pla d'ajust aprovat mantindrà la seva vigència tot i que es cancellin totalment els préstecs formalitzats amb el FFPP.

Sense perjudici de tot l’anterior, si l'entitat local ha presentat en l'exercici 2013 estalvi net negatiu o endeutament superior al 75% dels seus ingressos corrents liquidats en l'exercici immediat anterior, en els termes definits en la DF 31ª de la LPGE per a l'any 2013, l'entitat local, mitjançant acord del seu Ple, ha d'aprovar un pla de sanejament financer o de reducció de deute per corregir, en un termini màxim de cinc anys, el signe de l'estalvi net o el volum d'endeutament, respectivament. Pel que fa a aquest últim haurà de corregir fins al límit abans esmentat, en el cas que aquest volum es trobi comprès entre aquell percentatge i el fixat en l'article 53 TRLRHL. En la resta de supòsits d'endeutament excessiu, el pla de reducció de deute haurà de corregir el nivell de deute, com a màxim, al percentatge fixat en l'últim precepte citat.

Els esmentats plans s'han de comunicar al MIHAP, juntament amb la sollicitud d'autorització. L'interventor de l'entitat local haurà d'emetre un informe anual del compliment d'aquests plans, i presentar-lo al Ple de la corporació local per al seu coneixement, i, a més, remetre al MIHAP.

En el cas que es produeixi un incompliment dels esmentats plans, l'entitat local no podrà concertar operacions d'endeutament a llarg termini per a finançar qualsevol modalitat d'inversió. A més, per part del MIHAP es podran proposar mesures extraordinàries que han d'adoptar les entitats locals afectades.

FMC | nov-14 5

En el cas que per aquestes no s'adoptin aquestes mesures es podran aplicar les mesures coercitives i de compliment forçós que estableixen els articles 25 i 26 de la LOEPSF.

La nova operació d'endeutament que se subscrigui, d'acord amb el que preveuen els apartats anteriors, en el termini de trenta dies a comptar de la data de la seva formalització, es comunicarà al MIHAP, d'acord amb el disposa l'article 55 TRLRH i en l'article 17 de l'Ordre HAP / 2105/2012, d'1 d'octubre , per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d'informació previstes en la LOEPSF.

Per altra banda, i dins de les mesures d'impuls a l'activitat econòmica, el capítol II de la llei recull les dirigides a fomentar el comerç minorista i la unitat de mercat.

La modificació de l'article 6 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista, que es realitza pretén, a més de la seva adequació a la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, aprofundir en el procés de simplificació i racionalització dels procediments d'autorització seguits en l'àmbit del comerç minorista. D'aquesta manera, les principals modificacions proposades en l'actual redacció de l'article 6 es refereixen als següents aspectes:

- S'introdueix una referència expressa a la regla general de no submissió a autorització administrativa en l'obertura d'establiments comercials, per la qual cosa, en el seu defecte, es pot sotmetre a declaració responsable o comunicació prèvia. Amb l'objectiu de sotmetre també a regulació bàsica les restants actuacions relacionades amb establiments comercials, es regulen a l'apartat primer altres situacions com són els trasllats i ampliacions dels establiments.

- S'ajusten les raons imperioses d'interès general a les previstes a l'article 17.1.b) de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, referides als possibles danys al medi ambient, al entorn urbà i el patrimoni històric artístic, com conseqüència de l'anàlisi de necessitat i proporcionalitat efectuat sobre les possibles restriccions, en coherència amb la referència a les raons imperioses d'interès general aplicables a la distribució comercial ja enumerades en l'anterior redacció de l'article 6 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista. Tot això sense perjudici que l'actual regulació comercial és compatible amb la regulació sectorial en matèria de seguretat i de salut públiques, aplicable amb caràcter general a l'obertura de tot tipus d'establiments.

- S'aprofundeix en les mesures per a la simplificació i racionalització administratives, consagrant el procediment integrat per a l'autorització comercial mitjançant la inclusió de totes les actuacions en un únic procediment que serà competència d'una sola autoritat que gestionarà les diferents fases a partir d'una mateixa sol·licitud. L'autoritat competent per a l'atorgament d'autoritzacions comercials serà determinada per les comunitats autònomes.

- Es redueix el termini per a la resolució d'aquests procediments a tres mesos, perquè d'una banda, s'entén termini suficient per a la substanciació dels mateixos, i d'una altra s'aprecia en la pràctica actual dels procediments, una divergència de terminis que impedeix determinar de forma precisa el temps total emprat en la seva evacuació. Sovint s'estableixen terminis successius per a actuacions independents-que podrien dur-se a terme de manera simultàniament que no contribueixen a aclarir el termini total emprat efectivament, per la qual cosa s'entén oportú establir un límit dins del qual s'hagi de produir la resolució corresponent (atorgament o no de l'autorització), de manera que s'agilitin els tràmits, quan sigui possible, se suprimeixin els prescindibles o bé es tramitin de manera simultània.

S'escomet aquesta reforma de l'article 6 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, en compliment del que preveu la Llei 20/2013, de 9 de desembre, que atorgava un termini de sis mesos per a les modificacions normatives necessàries per a l'adequació de la legislació sectorial vigent a l'esmentada Llei de garantia la d'unitat de mercat

D'altra banda, la llei també un conjunt de mesures urgents de caràcter liberalitzador en l'àmbit de la distribució comercial, i per aquest motiu la llei aprofundeix en la liberalització d'horaris, operada pel Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.

La Llei 1/2004, de 21 de desembre, d'horaris comercials, es modifica amb la finalitat de garantir la consideració i motivació efectives de les circumstàncies a tenir en compte per a la determinació de les

FMC | nov-14 6

zones de gran afluència turística per part de les comunitats autònomes a instància dels ajuntaments, que per primera vegada es van regular amb caràcter bàsic al Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol. A aquests efectes, es reforça la necessitat que tant les sol·licituds municipals de declaració de zona de gran afluència turística com les resolucions de les comunitats autònomes estiguin degudament fonamentades en criteris objectius, de manera que, en els supòsits en què no ho estiguin i es produeixin restriccions injustificades d'àmbits territorials o períodes temporals de durada en aquestes zones, regeixi el principi de llibertat d'horaris per a tot el municipi i la totalitat del període anual, respectant en tot cas la sol·licitud municipal en els supòsits que estigui degudament motivada.

Amb el mateix objectiu, es redueix el llindar de població dels municipis de més de 200.000 habitants a més de 100.000 habitants i el de les pernoctacions de més d'un milió de pernoctacions a més de 600.000 pernoctacions, amb la finalitat d'elevar el nombre de ciutats espanyoles que estan obligades a declarar almenys una zona de gran afluència turística, quedant compreses les deu noves ciutats que s'enumeren en l'annex I d'aquesta llei, que s'uneixen a les catorze anteriorment obligades relacionades en l'annex del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol.

En coherència amb aquestes modificacions de la Llei 1/2004, de 21 de desembre, d'horaris comercials, s'estableix que les comunitats autònomes on s'ubiquen municipis que hagin complert aquests requisits l'any 2013 hauran de declarar almenys una zona de gran afluència turística en aquests municipis en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor del Reial decret llei 8/2014, de 4 de juliol i que, en absència de tal declaració, aquests municipis disposaran de plena llibertat d'horaris comercials durant tot el període anual en tot el seu àmbit.

En sentit semblant, amb relació als municipis respecte als quals no s'hagi adoptat encara aquesta declaració en compliment de la Disposició addicional onzena del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, s'habilita un termini de dos mesos des de la entrada en vigor del Reial decret llei 8/2014, de 4 de juliol, perquè les comunitats autònomes adoptin la corresponent resolució, de manera que en cas que no es resolgués en aquest termini, s'entendrà així mateix que els municipis afectats disposaran de plena llibertat d'horaris comercials durant tot el període anual en tot el terme municipal.

El títol IV estableix el règim d'implantació del Sistema Nacional de Garantia Juvenil i recull altres mesures per afavorir l'ocupació.

El Sistema Nacional de Garantia Juvenil, que es regula en el capítol I, té com a finalitat principal que el col·lectiu de joves no ocupats ni integrats en els sistemes d'educació o formació i que siguin majors de 16 anys i menors de 25, o menors de 30 anys en el cas de persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent, puguin rebre una oferta d'ocupació, educació contínua, formació d'aprenent o període de pràctiques després d'acabar l'educació formal o quedar aturades.

El capítol II modifica la Llei 56/2003, de 16 de desembre, d'ocupació, per adaptar-la al nou model de polítiques actives d'ocupació i a l'Estratègia Espanyola d'activació per a l'Ocupació.

També s'introdueixen altres canvis puntuals tant en el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, com en el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d'agost, que resulten necessaris per assegurar la coherència de la regulació. Més concretament es modifica l’art. 16 de l’ET que queda modificat en els següents termes: “Els empresaris estan obligats a comunicar a l'oficina pública d'ocupació, en el termini dels deu dies següents a la seva concertació i en els termes que reglamentàriament es determinin, el contingut dels contractes de treball que estableixin o les pròrrogues dels mateixos, hagin o no formalitzar per escrit.”

Finalment, l’art. 123 de la Llei incorpora unes modificacions en el TRLRHL que consisteix en les següents mesures:

Amb efectes des del 1 de gener de 2014, així com per als fets imposables anteriors a aquesta data no prescrits, s'afegeix una lletra c) a l'apartat 1 de l'article 105, que queda redactada de la manera següent: «c) Les transmissions realitzades per persones físiques amb ocasió de la dació en pagament de l'habitatge habitual del deutor hipotecari o garant d'aquest, per a la cancel·lació de deutes garantits amb hipoteca que recaigui sobre la mateixa, contrets amb entitats de crèdit o qualsevol altra entitat que, de manera professional, realitzi l'activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris.

FMC | nov-14 7

Així mateix, estaran exemptes les transmissions de l'habitatge en què concorrin els requisits anteriors, realitzades en execucions hipotecàries judicials o notarials.

Per tenir dret a l'exempció es requereix que el deutor o garant transmetent o qualsevol altre membre de la seva unitat familiar no disposi, en el moment de poder evitar l'alienació de l'habitatge, d'altres béns o drets en quantia suficient per satisfer la totalitat de el deute hipotecari. Es presumeix el compliment d'aquest requisit. No obstant això, si posteriorment es comprova el contrari, es procedirà a girar la liquidació tributària corresponent.

A aquests efectes, es considera habitatge habitual aquell en què hagi figurat empadronat el contribuent de forma ininterrompuda durant, almenys, els dos anys anteriors a la transmissió o des del moment de l'adquisició si dit termini fos inferior als dos anys.

Pel que fa al concepte d'unitat familiar, s'estarà al que disposa la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no Residents i sobre el Patrimoni. A aquests efectes, s'equipararà el matrimoni amb la parella de fet legalment inscrita.

Respecte d'aquesta exempció, no és aplicable el que disposa l'article 9.2 d'aquesta Llei. »

Amb efectes des de l'entrada en vigor del Reial decret llei 8/2014, de 4 de juliol, se suprimeix l'apartat 3 de l'article 106.

http://www.boe.es/boe/dias/2014/10/17/pdfs/BOE-A-2014-10517.pdf

REIAL DECRET 876/2014, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament general de costes. BOE núm. 247, d'11-10-2014

El Reial decret aprova el Reglament general de costes i deroga el Reglament general per a desenvolupament i execució de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, aprovat per Reial Decret 1471/1989, d'1 de desembre, i totes les normes d'igual o inferior rang que contradiguin o s'oposin al previst pel Reial decret 876/2014.

El reglament s'aprova a l'empara del que estableix l'article 149.1.1a i 23a de la Constitució, que atribueixen a l'Estat competència exclusiva en la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals i la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autònomes d'establir normes addicionals de protecció. No obstant això, els capítols V, VI i VII del títol III, la disposició addicional vuitena, les disposicions transitòries primera a cinquena, tretzena a dissetena, vigesimotercera, vigesimoquinta i vigesimosexta constitueixen legislació bàsica sobre contractes i concessions administratives, i es dicten a l'empara de els que estableix l'article 149.1.18a de la Constitució.

La disposició addicional setena es dicta a l'empara de la competència atribuïda a l'Estat en matèria de legislació civil per la clàusula 8a de l'article 149.1 de la Constitució.

Les mesures incloses en aquesta norma no podran suposar increment de dotacions ni de retribucions ni d'altres despeses de personal.

I el reglament entra en vigor l'endemà de la publicació en el BOE, és a dir, el 12 d’octubre.

Del reglament es pot destacar: el nou règim dels terrenys inundats, que introdueix garanties perquè els terrenys que, havent estat aiguamolls d'acord amb la legislació d'aigües, han deixat de ser-ho per buidament dels aqüífers, no quedin exclosos del domini públic; d'altra banda, es regula la intervenció del Registre de la Propietat i el Cadastre en els delimitacions. Alhora, desenvolupa elements nous com són el règim aplicable als trams en situació de regressió greu, o els diferents requisits d'ocupació segons les platges siguin naturals o urbanes; i finalment, aquest reglament desenvolupa amb detall el règim de la pròrroga extraordinària de les concessions a què es refereix l'article 2 de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes -peça clau de la reforma de 2013-, fixant, en el cas de les concessions ordinàries, el termini màxim de durada de la pròrroga en funció dels usos, que en cap cas podrà excedir dels setanta-cinc anys.


FMC | nov-14 8


ORDRE ECC / 1758/2014, de 23 de setembre, per la qual es modifica l'Ordre EHA / 2264/2010, de 20 de juliol, per la qual es dicten normes i instruccions tècniques per a la formació del cens electoral de residents a Espanya que siguin nacionals de països amb Acords per a les eleccions municipals. BOE núm. 238, de 01-10-2014

L'Ordre EHA / 2264/2010, de 20 de juliol, per la qual es dicten normes i instruccions tècniques per a la formació del cens electoral de residents a Espanya que siguin nacionals de països amb acords per a les eleccions municipals, estableix en el seu article 1, sobre dret d'inscripció, la relació de països amb acords en vigor sobre participació en les eleccions municipals dels nacionals de cada país residents al territori de l'altre. La relació de països inclou Colòmbia, Xile, Equador, Noruega, Paraguai, Perú i Nova Zelanda. Des de llavors han entrat en vigor acords amb Bolívia, Cap Verd, Corea, Islàndia i Trinitat i Tobago. Per aquest motiu es modifica aquella Ordre.


ORDRE HAP / 1881/2014, de 30 de setembre, per la qual es modifica l'Ordre HAP / 2161/2013, de 14 de novembre, per la qual es regula el procediment de rendició al Tribunal de Comptes dels comptes anuals i altra informació per les entitats regulades en el tercer paràgraf de la disposició addicional novena de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, que han d'aplicar el Pla General de Comptabilitat i la informació de caràcter anual, trimestral i mensual a remetre a la intervenció General de l'Administració de l'Estat per aquestes entitats. BOE núm. 251, de 16 d'octubre de 2014

Aquesta ordre s'estructura en un únic article i dues disposicions finals. En l'article únic es realitzen les modificacions necessàries en l'Ordre HAP / 2161/2013, de 14 de novembre, per la qual es regula el procediment de rendició al Tribunal de Comptes dels comptes anuals i altra informació per les entitats regulades en el tercer paràgraf de la disposició addicional novena de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària (fundacions públiques i altres formes jurídiques en què la participació del sector públic estatal sigui igual o superior al de cadascuna de les restants administracions públiques), que han d'aplicar el Pla General de Comptabilitat i la informació de caràcter anual, trimestral i mensual a remetre a la Intervenció General de l'Administració de l'Estat per aquestes entitats, a fi d'adaptar-la a la nova redacció de la disposició addicional novena de la Llei general pressupostària.

En la disposició final primera es modifica l'apartat 1 de la Regla 30 de Informació a trametre a la Intervenció General de l'Administració de l'Estat de la Instrucció de Comptabilitat per a l'Administració Institucional de l'Estat aprovada per l'Ordre EHA / 2045/2011, de 14 de juliol, afegint, al seu torn, la Regla 31 bis d'Informació per a les Corts Generals.

En la disposició final segona s'estableix que entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat», i és aplicable als comptes anuals de l'exercici 2014 i següents.

I, finalment es realitzaran les modificacions oportunes en els annexos de l'I al X, els quals estan publicats directament a l'oficina virtual del Portal de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (http://www.pap.minhap.gob.es/) .


RESOLUCIÓ de 17 d'octubre de 2014, de la Direcció general d'Ocupació, per la qual es publica la relació de festes laborals per a l'any 2015. BOE núm. 258, de 24 d'octubre de 2014

La Resolució publica la relació de festes d'àmbit nacional, de comunitat autònoma i de les ciutats de Ceuta i Melilla que figuren al seu annex.






FMC | nov-14 9

I.2.- Legislació catalana

ACORD GOV/141/2014, de 21 d'octubre, pel qual s'aprova la revisió del Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya. DOGC núm. 6734, de 23-10-2014

L’Acord aprovar la revisió del Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT), que figura com a annex. Aquest annex es pot consultar a la web de Protecció Civil del Departament d’Interior (http://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/), a l’apartat “Plans de protecció civil” i, dins d’aquest, a l’apartat “Especials”.

Aquesta revisió del pla especial d’emergències per incendis forestals a Catalunya INFOCAT, que incorpora la majoria de plans d’actuació de grup dels cossos d’emergència que hi intervenen i les modificacions que s’han hagut de fer en el pla per tal que hi hagi concordança entre les funcions de cada grup. A més, s’introduiran nous criteris per afavorir la coordinació interadministrativa, sobretot pel que fa amb el Pla Estatal, en relació amb la petició de mitjans estatals.

Un dels canvis més significatius d’aquesta revisió és que s’introduiran la majoria de plans d’actuació de grup dels cossos que participen en el pla; en concret, el del grup d’intervenció (Bombers de la Generalitat), el sanitari (SEM), el d’orde (Mossos d’Esquadra) i el logístic (Protecció Civil), sense els d’avaluació dels incendis forestals i riscos associats, format per representants dels Bombers de la Generalitat, del Cos d’Agents Rurals i del Servei Meteorològic de Catalunya SMC.

Amb la introducció del pla d’actuació del grup d’intervenció per part dels Bombers de la Generalitat s’ha modificat l’apartat del pla que correspon al grup d’intervenció i les seves funcions. Aquest grup està format també pels Bombers de Barcelona, el Cos d’Agents Rurals i les Agrupacions de Defensa Forestal ADF.

Arran del pla d’actuació del grup d’intervenció, s’han modificat els criteris d’operativitat referents als Bombers de la Generalitat. El que era el „desplegament operatiu dels Bombers de la Generalitat‟ s’ha canviat pel “SISCOM”, que és el sistema de gestió d’incidents que utilitzen els Bombers en l’actualitat. Concretament, SISCOM són les sigles del Sistema de Comandament d'Incidents, que és un sistema de comandament estandarditzat i flexible que utilitza el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquest sistema permet la integració progressiva de mitjans en funció de la magnitud de l'emergència per assegurar la capacitat de decisió en l'escala de comandament.

Així, el SISCOM està fonamentat en el nombre de personal de comandament dels Bombers que treballen en una emergència i es converteix en un nou criteri d’activació del pla. Concretament, entre els criteris de la fase de Prealerta hi haurà el nivell 1 de SISCOM i a la fase d’Alerta, el nivell 2 de SISCOM.

Finalment, arran de possibles disfuncions en relació amb la petició de mitjans estatals i per afavorir la coordinació interadministrativa, sobretot pel que fa amb el Pla Estatal, s’ha afegit un annex 11 amb els nivells de gravetat potencial d’un incendi. El nivell de gravetat d’un incendi es converteix en l’element que s’ha de comunicar a l’Estat a l’hora de demanar mitjans de suport.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6734/1377423.pdf

ACORD GOV/139/2014, de 14 d'octubre, pel qual s'aprova la revisió del Pla especial d'emergències per allaus a Catalunya. DOGC núm. 6729, de 16-10-2014

L’Acord aprova la revisió del Pla especial d'emergències per allaus a Catalunya (ALLAUCAT), que s’adjunta com a annex. Aquest annex es pot consultar a la web de Protecció Civil del Departament d’Interior (http://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil), a l’apartat “Plans de protecció civil” i, dins d’aquest, a l’apartat “Especials”.

El Pla especial ALLAUCAT, aprovat pel Govern l’abril de 2010, té 4 fases operatives: avís de prealerta (no suposa activació del Pla) i les tres fases d’activació: alerta, emergència-1 i emergència-2. En aquest sentit, s’han fet modificacions en l’operativitat del Pla pel que fa als supòsits de prealerta i d’activació en alerta i en emergència-1.

http://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/


FMC | nov-14 10

Pel que fa a la prealerta, s’han ampliat els supòsits que donen lloc a l’inici d’aquesta fase, com ara que una allau tingui una afectació puntual sobre la xarxa viària o bé que deixi incomunicat un petit nucli de població i que es prevegi un ràpid restabliment de la circulació.

Pel que fa a l’activació del pla en alerta, s’han incorporat dos situacions que abans es contemplaven com supòsits per a una emergència 1 i són: els talls de carreteres de curta durada o que deixin incomunicat un nucli de població, sempre que no es tracti de poblaments dispersos dins del terme municipal d’aquest municipi -que en la nova operativitat del Pla suposen una prealerta- i els talls de llarga durada de subministrament d’algun dels serveis bàsics.

Finalment l’activació del Pla en emergència 1 es produirà quan hi hagi múltiples víctimes, ferits greus i/o un gran nombre de persones atrapades o incomunicades. També s’activarà el Pla en emergència 1 quan es produeixin destrosses importants en béns i infraestructures, o quan a causa de la magnitud de l’accident sigui necessària la mobilització d’un nombre de mitjans i recursos superiors als habituals.

Cal especificar que l’ALLAUCAT s’activaria en aquells accidents de muntanya que afectin a un gran nombre de persones i en què s’hagin de mobilitzar un nombre de recursos superiors als habituals, o bé calgui la seva coordinació per tal de garantir el dispositiu de recerca i rescat. No obstant, en cas de situacions de perill d’allaus o d’accidents que afectin persones que realitzin activitats d’oci o professionals d’alta muntanya hivernal, es consideren dins dels límits del risc inherent a la pràctica d’aquestes activitats, i queden fora de l’activació del Pla.


ACORD GOV/138/2014, de 14 d'octubre, pel qual s'aprova la revisió del Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya. DOGC núm. 6729, de 16-10-2014

L’Acord aprova la revisió del Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT), que s’adjunta com a annex. Aquest annex est pot consultar a la web de Protecció Civil del Departament d’Interior (http://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/), a l’apartat “Plans de protecció civil” i, dins d’aquest, a l’apartat “Especials”.

La revisió del Pla SISMICAT, aprovat pel Govern el maig de 2003, incorpora les diferències derivades dels sismes induïts i els naturals. La necessitat d’aquesta diferenciació es va fer palesa en l’activació del pla en alerta pels sismes induïts a causa de la injecció de gas en el magatzem geològic Castor a prop de la costa de les Terres de l’Ebre. A més, s’han introduït les fases de notificació i prealerta, per tal de donar resposta a les condicions sísmiques del nostre país que es caracteritza per tenir una activitat moderada i de baixes intensitats.

En relació amb l’abast corporatiu del Pla especial SISMICAT, s’ha afegit una llista exhaustiva dels organismes que poden intervenir en cas de sisme en consonància directa amb la quantitat dels danys soferts per la població.

També s’ha integrat la planificació municipal i els plans d’autoprotecció al marc legal i s’ha desenvolupat l’estructura i organització per donar resposta a les necessitats d’atenció psicosocial de la població i d’alberg i d’avaluació post-sísmica dels danys als edificis. Per a la realització d’aquest punt ha estat de gran utilitat l’anàlisi de les experiències viscudes en les emergències sísmiques ocorregudes a Europa en els últims temps: l’Aquila i Llorca.D’altra banda, els plans d’actuació municipal (PAM) són fonamentals per atendre l’emergència en primera instància i han d’estar perfectament engranats amb el Pla especial SISMICAT. Amb la revisió aprovada, s’estableixen les responsabilitats mínimes dels municipis vers la planificació de l’emergència sísmica per prevenir i minimitzar les conseqüències en el cas que hi hagi un sisme.

A més, els municipis han de catalogar els elements vulnerables d’especial importància en zones d’intensitat major o igual a VII tenint en compte la Directriu bàsica de planificació de protecció civil davant el risc sísmic. Els elements vulnerables són les construccions que donen un servei bàsic o que, en cas de ser destruïdes per un sisme, poden causar efectes catastròfics, com ara hospitals, edificis de serveis bàsics, centrals nuclears, embassaments, grans superfícies comercials, etc.


FMC | nov-14 11

Els municipis també hauran d’informar dels elements vulnerables (centres o activitats) obligats a adoptar mesures d’autoprotecció, amb l’objectiu de millorar el coneixement de la vulnerabilitat del territori.

Entre els centres de coordinació de l’emergència definits dins del Pla SISMICAT s’ha incorporat la Unitat Mòbil Operativa de Protecció Civil UMOPC, que treballa com una prolongació del CECAT al territori afectat, obtenint la informació d’una manera més immediata i precisa, i que no existia quan es va aprovar el pla l’any 2003.

Respecte a l’apartat relatiu a l’operativitat que explica els nivells o fases en les que es pot situar el Pla especial SISMICAT en proporció amb els danys registrats desprès del sisme, s’estableix el criteri d’intensitat (tenint en compte la densitat de població i la intensitat sísmica registrada). I en el criteri de dany o percepció es té en compte allò establert al protocol d’actuació per emergències amb múltiples víctimes elaborat per la Direcció General de Protecció Civil.


ACORD GOV/130/2014, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el Pla d'actuació de polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya: horitzó 2016. DOGC núm. 6719, de 02-10-2014

L’Acord recull el Pla d’actuació de polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya: horitzó 2016, que s’adjunta com a annex. Els departaments de l’Administració de la Generalitat i les unitats orgàniques implicades han d’adoptar les mesures necessàries per garantir l’efectivitat de l’Acord. I s’encomana la coordinació i l’avaluació de l’execució de les actuacions incloses en el Pla al Departament de Benestar Social i Família, mitjançant la Direcció General de Joventut.

El Pla pot consultar al web www.gencat.cat/joventut/PAPJ2016.

El Pla de les polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya: horitzó 2016 planteja 35 objectius estratègics i 126 d’operatius, centrats principalment en les polítiques de suport a l’emancipació, entesa de manera àmplia com l’accés a la ciutadania i a l’autonomia personal plena. Per això, el document dóna un protagonisme especial als eixos de l’educació, el treball i l’habitatge.

Per a aquest 2014 s’han previst un total de 353 actuacions distribuïdes en 7 eixos: educació, feina, emancipació, salut, participació, cultura i cohesió social, que corresponen als 7 reptes del Pla nacional de joventut de Catalunya 2011-2020.

En l’àmbit de l’educació, el principal repte del Pla és aconseguir l’èxit en la trajectòria dels joves, reduint el fracàs escolar, l’abandonament prematur i l’efecte de les desigualtats socials i territorials dins del sistema educatiu. El Pla també proposa desenvolupar una oferta formativa de qualitat en tots els nivells, impulsar l’aprenentatge de competències instrumentals, habilitats i valors, així com vetllar per una educació en el lleure de qualitat i accessible a tothom.

En l’àmbit del treball el Pla estableix els objectius següents: Millorar l’ocupabilitat dels joves per ampliar les seves oportunitats d’accés al treball i la realització del propi projecte professional en igualtat d’oportunitats; Promoure la millora de les condicions de treball de les persones joves; Impulsar l’aparició i la continuïtat de projectes d’emprenedoria jove i emprenedoria social; Avançar cap a un model productiu basat en la innovació, el seguiment i la igualtat d’oportunitats; i fomentar la contractació atenent les necessitats específiques existents en el col·lectiu juvenil (nivells de qualificació i experiència professional, diversitat funcional, més vulnerabilitat, entre altres).

En l’àmbit de l’emancipació juvenil, el Pla fixa els objectius següents: impulsar i facilitar l’accés a l’habitatge de lloguer, com a modalitat més flexible i amb més capacitat d’adaptació a les necessitats juvenils; vetllar per l’accés al manteniment de l’habitatge i evitar-ne la pèrdua especialment en les situacions de major vulnerabilitat; impulsar el desenvolupament de nous models d’accés a l’habitatge, mitjançant la col·laboració público-privada, tenint en compte les diferents tipologies de joves i les seves necessitats; crear i millorar els espais d’informació, mediació i intermediació entre administració, propietaris i joves. Aquest 2014 es destinaran a polítiques d’emancipació juvenil 16,5 milions d’euros a través de 13 actuacions, com ara prestacions per al pagament del lloguer, prestacions d’urgència social, el programa d’habitatge de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i ExTutelat o el programa “Compartir habitatge”.


http://www.gencat.cat/joventut/PAPJ2016

FMC | nov-14 12

En l’àmbit de la promoció de la vida saludable, el Pla vetllarà per adquirir coneixement, hàbits i conductes. Potenciarà també el coneixement i el bon ús dels programes i els serveis de salut.

Es treballarà també per fomentar una cultura participativa, promoure l’associacionisme, facilitar canals i eines per a l’organització dels joves i per incrementar i millorar la interlocució amb l’Administració.

El Pla també inclou com a objectiu estratègic universalitzar la cultura entre la població juvenil. Per això proposa augmentar l’accés i el consum cultural; potenciar la creació artística i la producció cultural, i impulsar la llengua catalana i el patrimoni cultural, social, històric i natural com a eines de dinamització, cohesió i inclusió social.

El darrer eix del Pla se centra a avançar cap a un model de país i de societat cohesionada, vertebrada territorialment, sostenible, inclusiva i innovadora en les formes d’organització col·lectiva. El document proposa, entre d’altres: millorar la distribució desigual dels temps socials entre homes i dones; millorar el tractament informatiu de les persones joves en els mitjans de comunicació; fomentar el paper dels joves com a productors d’informació sobre ells mateixos; i promoure la igualtat d’oportunitats, l’eliminació de desigualtats i la inclusió social; prevenir, atendre i eradicar les violències que afecten els joves; fomentar un model de vida més sostenible i respectuós amb el medi ambient; i mantenir una estructura territorial i productiva sostenible, incentivant el retorn i la inserció laboral dels joves al medi rural.


LLEI 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. DOGC núm. 6730, de 17-10-2014

L’objectiu d’aquesta llei és desenvolupar i garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i evitar-los situacions de discriminació i violència, per a assegurar que a Catalunya es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat.

Les mesures que estableix aquesta llei per a fer efectiu el dret de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres o intersexuals (LGBTI) a la igualtat i la no-discriminació a què fa referència l’apartat 1 afecten: a) Totes les àrees de la vida social; b) Totes les etapes de la vida; i, c) Totes les contingències en el decurs de la vida, com ara qualsevol canvi en l’estat civil, la formació d’una família, la malaltia, la incapacitació, la privació de llibertat o la mort.

Aquesta llei s’aplica, en l’àmbit territorial de Catalunya, a qualsevol persona, física o jurídica, de dret públic o privat, independentment de la situació administrativa o personal en què es trobi, sens perjudici del que estableixen la legislació en matèria d’estrangeria, els tractats internacionals aplicables i l’altra legislació vigent.

La Generalitat i els ens locals han de garantir el compliment d’aquesta llei i promoure les condicions per a fer-la plenament efectiva en els àmbits competencials respectius.


LLEI 12/2014, del 10 d'octubre, de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial, de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria i de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear. DOGC núm. 6730, de 17-10-2014

L’objecte d’aquesta llei és la creació, com a tributs propis de la Generalitat de Catalunya, de l’impost sobre les emissions contaminants d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria i de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear.

El capítol I regula l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial.

El capítol II conté els preceptes dedicats a l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria.



FMC | nov-14 13

El capítol III regula l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, per la incidència que pot tenir en el medi ambient. D’aquest capítol cal destacar l’exempció subjectiva que contempla l’art. 25 segons la qual resten exempts de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear l’Estat, la Generalitat i les corporacions locals, i també llurs organismes i els ens que en depenen.

I finalment, el capítol IV recull els preceptes aplicables a tots i cadascun dels tributs nous, relatius a aspectes de gestió, recaptació i inspecció; el règim d’infraccions i sancions i el de recursos i reclamacions.


DECRET 142/2014, de 21 d'octubre, de modificació del Decret 67/2010, de 25 de maig, pel qual es regula el sistema de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut. DOGC núm. 6734, de 23-10-2014

Segons les directrius de les organitzacions internacionals especialitzades en la salud (OMS, UNAIDS, ECDC), la informació actualment necessària per elaborar les polítiques nacionals en la prevenció i el control del VIH no es pot limitar a la simple notificació de casos, que ofereix únicament informació sobre el nombre de diagnòstics que es produeixen i les seves característiques en el moment del diagnòstic, sinó que també ha de poder informar sobre l’accés, la utilització i l’impacte dels serveis diagnòstics i terapèutics del VIH, de comorbiditat, de quina és la càrrega de malaltia i de quins són els possibles escenaris de futur de l’epidèmia. Tant el Pla de salut de Catalunya 2011-2015 com el Pla d’acció de la SIDA de Catalunya i la mateixa Declaració de Dublín, a la qual Catalunya s’hi ha adherit, incorporen aquest tipus d’indicadors, la generació dels quals requereix que es facin servir variables longitudinals incorporades als sistemes bàsics de vigilància epidemiològica. Per aquest motiu, es modifica el Decret 67/2010, de 25 de maig, i s’aclareix, pel que fa al VIH i d’una manera més explícita, que entre la informació complementària que preveu l’article 13 hi ha la informació de l'evolució dels pacients, obtinguda mitjançant els marcadors biològics i variables clíniques que figuren al nou annex 7 del Decret.


DECRET 136/2014, de 7 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització i funcionament de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària i es determinen la composició, les funcions i el funcionament de la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària. DOGC núm. 6724, 09-10-2014

Mitjançant l’article 18 de la Llei 14/1997, de 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit, es va crear la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària com un òrgan consultiu i de participació adscrit al Servei Català de Trànsit. Alhora, l’article 21 de la mateixa Llei, creava la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària com l’òrgan de coordinació Interdepartamental de l’Administració de la Generalitat en la matèria.

L’objectiu del projecte de decret és doble:

sistematitzar en un sol text normatiu la regulació d’aquest dos òrgans, alhora que es pretén dotar la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària d’uns mecanismes àgils i eficaços que li permetin exercir les funcions que té atribuïdes per la Llei 14/1997, de 24 de desembre. Per això, s’activen mecanismes de col·laboració i participació entre tots els agents públics i privats amb competències en matèria de seguretat viària.

modificar la composició i funcionament de la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària per tal d’augmentar la participació en aquesta Comissió de tots aquells organismes públics que tenen competències en matèria de seguretat viària.

El projecte normatiu deroga els articles següents: els articles 9, 10, 11,12,13 i 14 del Decret 102/1998, de 15 d’abril, de desenvolupament de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària; i, la disposició final desena del Decret 243/2007, de 6 de novembre, d’estructura del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

Pel que fa a l’afectació del projecte de decret sobre el món local: amb la normativa anterior, les entitats locals, disposaven d’un parell de representants en la Comissió de Trànsit i Seguretat Viària, nomenats pel



FMC | nov-14 14

Conseller del Departament d’Interior, a proposta de les entitats municipalistes més representatives; i un dels dos representants, a més, tenia la consideració de vicepresident segon de la Comissió. El nou decret no varia aquesta representació del món local, i la vicepresidència segona continua essent exercida per un dels representats del món local.


ORDRE AAM/312/2014, de 15 d'octubre, per la qual s'estableixen els criteris per a l'aplicació dels nivells de reducció en l'excreció del nitrogen del bestiar porcí mitjançant la millora de l'alimentació. DOGC núm. 6734, de 23-10-2014

Aquesta Ordre té per objecte regular els criteris i procediment per al reconeixement de la reducció en l’excreció de nitrogen del bestiar porcí mitjançant la millora de l’alimentació. Per aquest motiu, l’Ordre actualitza determinats aspectes del règim jurídic contingut a l’Ordre AAR/506/2010, de 2 de novembre, per la qual s’estableixen els criteris per a l’aplicació dels nivells de reducció en l’excreció del nitrogen del bestiar porcí mitjançant la millora de l’alimentació, al mateix temps que la derogació i substitueix.

L’Ordre amplia l’interval de reducció de l’excreció nitrogenada assignat al nivell 3a, que passa del 12-18% al 12-25%, sempre acompanyat de la justificació tècnica adient.

D’altra banda, es descriu de manera detallada la informació i metodologia dels estudis per assolir els nivells de reducció 3b, fruit de l’experiència assolida arran de l’entrada en vigor de l’Ordre AAR/506/2010, de 2 de setembre.

Dins d’aquest context, mitjançant aquesta Ordre es crea el Programa de reducció de nitrogen en les dietes del bestiar amb un Grup de Treball amb la col·laboració de les organitzacions professionals representatives dels sectors involucrats i del món científic i tecnològic relacionat amb l’alimentació animal.

Per tal de garantir la correcta gestió de les dejeccions ramaderes, especialment en les aplicacions de dejeccions ramaderes a les parcel·les més allunyades de les instal·lacions ramaderes, s’estableixen els dispositius mínims que cal incorporar als equips de transport de les dejeccions.

El tancament de les plantes d’assecatge tèrmic de purí generat per la modificació en el sistema de elèctric (Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica, i normes que la despleguen) ha representat un important trasbals en el sistema de gestió dels purins a Catalunya, malgrat que només afecta un nombre limitat d’explotacions; el fet que aquestes es trobin en zones on la densitat ramadera és elevada fa que en aquestes àrees es generin tot un seguit de tensions ambientals, econòmiques i socials. Per tal de disminuir aquestes tensions i canalitzar la transició cap a un nou model de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes, es fa necessari adoptar mesures amb urgència sobre com ha de ser aquesta nova gestió de les dejeccions ramaderes de les explotacions afectades pel tancament de les plantes i de com han de modificar els seus plans de gestió. Per aquest motiu, la disposició final tercera del Decret 136/2009, d’1 de setembre, habilita el conseller o consellera del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a modificar els valors fixats per l’esmentat Decret per tal d’adaptar-los als avenços tècnics i de coneixement així com per adoptar les mesures necessàries per al seu desplegament i execució.


ORDRE SLT/299/2014, de 23 de setembre, de composició dels consells de direcció dels sectors sanitaris. DOGC núm. 6725, 08-10-2014

La Llei 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l'activitat administrativa, va modificar la redacció dels apartats 1 i 2 de l’article 34 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, relatius als consells de direcció dels sectors sanitaris. En la redacció vigent de l’article 34.1 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, s’estableix que els consells de direcció dels sectors sanitaris estan formats pel nombre de representants del departament competent en matèria de salut i el nombre de representants dels ajuntaments i dels consells comarcals del territori del sector corresponent que determini en cada cas, per mitjà d'una ordre, el conseller o consellera del dit departament, amb consulta prèvia als ens locals del sector sanitari, atenent les característiques geogràfiques,



FMC | nov-14 15

socioeconòmiques, demogràfiques, laborals, epidemiològiques, culturals, climàtiques, de vies i mitjans de comunicació, i de dotació de recursos sanitaris de l'àmbit del sector corresponent; i afegeix que la representació del departament competent en matèria de salut, incloent-hi la presidència, ha de ser del 60%, i la representació dels ajuntaments i dels consells comarcals del territori del sector corresponent ha de ser del 40%, amb la possibilitat d’establir mecanismes de vot ponderat, que han de respectar els percentatges assenyalats.

D’acord amb això i de conformitat amb el que estableix l’article 34.1 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, aquesta ordre estableix que els consells de direcció dels sectors sanitaris han de tenir entre un mínim de sis membres i un màxim de deu, dels quals quatre han de ser-ho en representació de les corporacions locals del territori del sector corresponent, a proposta de les entitats associatives d’ens locals més representatives de Catalunya, i la resta han de ser representants del Departament de Salut, sense perjudici que s’hagi de respectar la corresponent ponderació del vot, d’acord amb el que estableix l’article 34.1 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol.

D’altra banda, el reglament de funcionament intern dels consells de direcció dels sectors sanitaris a què fa referència l’article 36 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, ha d’establir els mecanismes de vot ponderat corresponents, per tal de garantir que els vots dels representants del Departament de Salut suposin un 60% dels vots que corresponen al conjunt de membres del consell.

Els membres dels consells de direcció dels sectors sanitaris no perceben cap retribució pel fet de pertànyer-hi, ni tenen cap dret d’assistència per les reunions que es facin.

La composició dels consells de direcció establerta en aquesta Ordre no és d’aplicació:

a) A l’àmbit territorial de la ciutat de Barcelona, d’acord amb la disposició addicional tercera del Decret 10/2013, de 3 de gener, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut, segons la qual les funcions del consell de direcció dels sectors sanitaris són exercides per la Comissió Permanent del Consorci Sanitari de Barcelona.

b) Al Sector Sanitari Aran, de conformitat amb el Decret 354/2001, de 18 de desembre, de transferència de competències de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau dera Val d'Aran en matèria de sanitat.


RESOLUCIÓ de 20 d’octubre de 2014, relativa a l’Acord del Ple per trametre només en forma telemàtica els informes definitius i els projectes d’informe per a al·legacions. DOGC núm. 6736 , de 26-10-2014

La resolució publica l’Acord del Ple de la Sindicatura de Comptes del 23 de setembre del 2014, relatiu a la forma en què la Sindicatura de Comptes de Catalunya ha de trametre a altres ens els informes definitius i els projectes d’informe per a al·legacions només en forma telemàtica.

Concretament, s’acorda:

1. Deixar de publicar en paper els informes definitius i els que s’han d’enviar per a al·legacions.

2. Quan es comenci el treball d’auditoria, instar l’ens que es va a fiscalitzar que s’adhereixi a l’EACAT en cas que no ho estigui.

3. Utilitzar el procediment següent per distribuir els projectes d’informe per a al·legacions de manera electrònica:

- Fer la tramesa de l’informe via EACAT i esmentar com a requisit imprescindible que l’ens respongui també per EACAT per tal que la versió electrònica sigui l’original.

- Trametre els projectes d’informe en dispositius d’emmagatzematge extern i amb una carta en paper, en cas que l’ens no estigui adherit a l’EACAT.

4. Utilitzar el procediment següent per enviar els informes definitius d’acord amb el títol II, capítol II del legalment de la Sindicatura:

- Pel que fa a la tramesa al Parlament: Mentre el Parlament no disposi de registre telemàtic els informes aprovats es trametran en dispositius d’emmagatzematge extern acompanyats d’una carta en paper.


FMC | nov-14 16

- Pel que fa als destinataris:

Si l’ens està adherit a l’EACAT s’enviarà per aquest mitjà una carta amb l’informe adjunt o amb el detall de l’enllaç al lloc del web de la Sindicatura on hi ha l’informe publicat perquè el destinatari el pugui descarregar.

Si l’ens no està adherit a l’EACAT s’enviarà una carta en paper amb la informació perquè el destinatari pugui descarregar l’informe del web.

- Pel que fa a la tramesa al Tribunal de Comptes: L’informe s’enviarà en un dispositiu d’emmagatzematge extern acompanyat d’una carta en paper.

- Pel que fa a altres destinataris: S’enviarà una carta en paper o un missatge de correu electrònic amb l’enllaç a l’informe o bé l’informe es trametrà per l’EACAT.

5. Aplicar el procediment establert en els apartats anteriors a partir de l’aprovació de l’informe 1/2015.


RESOLUCIÓ SLT/2317/2014, de 15 d'octubre, per la qual s'estableixen les actuacions que cal portar a terme i els requeriments que cal complir en l'àmbit dels centres i serveis sanitaris en relació amb el brot de febre hemorràgica pel virus de l'Ebola. DOGC núm. 6730, de 17-10-2014

Els centres i serveis sanitaris assistencials, i els serveis de medicina preventiva, per tal de garantir la detecció i el diagnòstic precoç del brot de febre hemorràgica pel virus de l’Ebola, han de portar a terme les actuacions següents:

a) Adoptar el Protocol d’actuació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, així com donar-ne la informació i fer-ne la difusió necessària per tal d’assegurar-ne el coneixement dins del seu àmbit d’actuació adaptant-lo al seu nivell assistencial.

b) Disposar dels mitjans, instruments, equipaments i dispositius requerits adequats d’acord amb el Protocol d’actuació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

c) Habilitar personal responsable de la implantació de les actuacions.

d) Portar a terme la formació dels professionals sanitaris i no sanitaris.

e) Elaborar un Pla d’actuació del centre o servei que garanteixi, entre d’altres, els circuits i els responsables per a la implementació del Protocol de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Aquesta darrera actuació no es requereix als centres i serveis sanitaris en què presti serveis un únic professional sanitari.

Correspon a la Subdirecció General d’Avaluació i Inspecció Sanitàries i Farmacèutiques dur a terme el seguiment i el control del compliment del que preveu aquesta Resolució.


II.- Jurisprudència

II.1.- Tribunal de Justícia de la Unió Europea

STJUE, d'11 de setembre de 2014, assumpte C-525/12, per la qual es desestima el recurs per incompliment interposat per la Comissió contra Alemanya relatiu a la Directiva “marc” d'aigües i la recuperació de costos per serveis relacionats amb l'aigua.

La Comissió va sol·licitar al Tribunal de Justícia que declari que la República Federal d'Alemanya no ha complit les obligacions que li incumbeixen en virtut de la Directiva 2000/60/CE “marc” d'aigües i, en particular, dels articles 2.38, i 9 d'aquesta Directiva en excloure determinats serveis (en particular, l'embassament per a la producció hidroelèctrica, la navegació i la protecció contra les inundacions, l'extracció amb finalitats d'irrigació i amb finalitats industrials, així com el autoconsum) de l'aplicació del concepte de «serveis relacionats amb l'aigua».



FMC | nov-14 17

El recurs es fonamenta que la República Federal d'Alemanya limita els serveis relacionats amb l'aigua al proveïment d'aigua i a la recollida, a la depuració i a l'eliminació de les aigües residuals, reduint d'aquesta manera l'àmbit d'aplicació de l'article 9 d'aquesta Directiva, relatiu a la recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l'aigua.

El TJUE desestima el recurs per incompliment interposat per la Comissió contra Alemanya en entendre que encara que Alemanya no apliqui el principi de recuperació de costos amb caràcter general a determinades activitats o usos de l'aigua, això no és contrari al principi establert en la Directiva “marc” en cas de no aplicar la recuperació dels costos a determinades activitats d'ús de l'aigua determinada no qüestiona els objectius que aquesta Directiva pretén aconseguir ni compromet la consecució d'aquells.

En definitiva, el TJUE ha vingut a reconèixer que pot haver-hi usos de l'aigua que no comprometent la qualitat de l'aigua i que, per tant, no requereixin l'existència de tarificació d’aquestes activitats per no ser necessàriament nocives per a la consecució dels objectius de qualitat de les aigües.

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=157518&pageIndex=0&doclang=es&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=561035

II.2.- Tribunal Constitucional

STC 153/2014, de 25 de setembre de 2014. Recurs d'inconstitucionalitat 2398-2011. Interposat pel Govern de Canàries en relació amb diversos apartats de l'article únic de la Llei Orgànica 2/2011, de 28 de gener, per la qual es modifica la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general. Principi d'igualtat, condicions bàsiques d'igualtat i drets dels espanyols a l'estranger: constitucionalitat de la reforma legal que limita l'exercici del dret de vot dels espanyols residents a l'estranger en les eleccions municipals i als cabildos insulars. Desestimació del recurs.

El present recurs d'inconstitucionalitat promogut pel Govern Canari es dirigeix contra l'article únic, apartats un, vint-i-vuit i cinquanta-cinc de la Llei Orgànica 2/2011, de 28 de gener, per la qual es modifica la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (d'ara endavant LOREG).

De forma sumària, el contingut dels preceptes impugnats és el següent:

- Apartat un, en quan introdueix un nou apartat (el tercer) a l'art. 2 LOREG amb el següent tenor: «En el cas d'eleccions municipals, incloses les eleccions a Cabildos, a Consells Insulars, al Consell General del la Val d'Aran i a Juntes Generals és indispensable per al seu exercici figurar inscrit en el Cens d'Espanyols Residents a Espanya».

- Apartat vint-i-vuit, que modifica la redacció de l'art. 75 LOREG, en virtut del qual, en regular l'exercici del vot per part de les persones que viuen a l'estranger, s'omet qualsevol referència al vot dels espanyols residents absents en les eleccions a les quals s'ha fet referència en l'apartat anterior.

- Apartat cinquanta-cinc, pel qual es suprimeix l'art. 190 LOREG, que regulava el procediment de vot per a les eleccions municipals dels espanyols residents absents que viuen a l'estranger.

El recurrent denuncia que les modificacions de la Llei Orgànica del règim electoral general impugnades suposen la derogació del dret de sufragi en les eleccions dels ens locals pels espanyols residents a l'estranger. Aquesta derogació s’ha produït en prescriure com a condició imprescindible per poder exercir el dret de sufragi actiu en els comicis locals la inscripció en el cens d'espanyols residents a Espanya. En aquest sentit, el Govern Canari considera que s'ha produït una vulneració de:

1. El Principi de la igualtat, a través de la connexió dels arts. 14 i 149.1.1 amb el 13.2 i 23 CE.

2. El principi democràtic, lesionant directament els articles 13.1, 23.1 —el contingut essencial dels quals queda alterat— en connexió amb l'art. 68.5 CE (on expressament es prescriu que:”La llei reconeixerà i l'Estat facilitarà l'exercici del dret de sufragi als espanyols que es trobin fos del territori d'Espanya”).

3. Les disposicions integrades en el bloc de constitucionalitat, singularment les previsions sobre el padró d'espanyols residents a l'estranger de la LRBRL i del propi Estatut d'Autonomia de Canàries que atribueix drets polítics als canaris residents a l'estranger.



FMC | nov-14 18

4. Finalment i, en relació estrictament amb les eleccions als cabildos insulars, es denuncia que el legislador electoral ha aplicat indegudament les previsions sobre el veïnatge contingudes en l'art. 140 CE a les eleccions dels cabildos insulars, la cobertura constitucional dels quals es troba en l'art. 141 CE i que són, a més, òrgans de la Comunitat Autònoma canària.

Una vegada concretat l'objecte i abast del recurs que ara es resol, el TC procedeix a constatar els retrets d'inconstitucionalitat en l'ordre que van ser exposats pel recurrent en el seu escrit de demanda.

1. Vulneració del dret d'igualtat. El TC acaba considerant que els preceptes impugnats no lesionen aquest dret. En opinió del TC, la justificació d'aquest tractament diferenciat entre residents i no residents per a les eleccions locals resideix en la pretensió d'unir indefectiblement l'exercici del dret de sufragi en eleccions municipals, locals i forals, a la condició de veí d'un municipi El TC s'empara en l'informe del Consell d'Estat, de 24 de febrer de 2009, que considera l'origen de la modificació legislativa. Adoptant una perspectiva de dret comparat, el TC recorda com, en aquell informe, el Consell d’Estat destacaba l'absoluta excepcionalitat del reconeixement del dret de vot als nacionals residents absents, al mateix temps com, en nombrosos estudis i informes, s’havia posat de manifest les disfuncionalitats o distorsions que havia provocat, en alguns casos, el vot dels espanyols residents a l'estranger. Fins i tot, es recorda com, en alguns municipis, els residents a l’estranger havien arribat a superar a als residents en sentit estricte. El TC situa aquestes consideracions en un context encara més ampli, el de les tendències contemporànies que busquen dissociar la nacionalitat del dret de sufragi en les eleccions locals i, en contrapartida, la seva progressiva vinculació a la residència i al veïnatge. En opinió del TC, aquesta tendència s’explica per la rellevant importància del fenomen migratori. És per això, que, segons destaca el TC, des de diferents instàncies s'ha considerat que aquesta vinculació, alhora que ha conduït a plantejar, d'una banda, la possibilitat de reconèixer i ampliar el dret de sufragi dels estrangers residents en els diferents municipis en les eleccions locals, d'altra banda, podria portar a restringir el dels espanyols que no resideixen efectivament en els mateixos, tal i com fa la present modificació.

2. Vulneració del principi democràtic (en concret, recollit en els articles 13.1, 23.1 53.1 i 68.5 CE), en donar el legislador electoral primacia al veïnatge sobre la nacionalitat en el cas de les eleccions locals. El TC acaba descartant aquesta vulneració en atenció als següents raonaments.

Primer, el TC adverteix que “l'atribució per part de la Constitució dels drets de participació política als ciutadans espanyols en els articles 13.2 i 23.1 no és incompatible amb l'existència en la pròpia Norma Fonamental de preceptes que modulin el seu exercici en determinades circumstàncies, com l'és la vinculació del sufragi i el veïnatge en les eleccions locals”. En aquest sentit, el TC porta a col·lació el tenor literal de l'article 140 CE, on expressament s'estableix “ (..) Els Regidors seran triats pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per la llei. Els Alcaldes seran triats pels Regidors o pels veïns (..)”. En atenció a aquestes previsions constitucionals, i atès que, com recorda el TC, el dret del participació política de l'article 23 és un dret de configuració legal, aquest tribunal considera que els termes en els quals ha de portar-se a terme aquesta participació son en definitiva els que hagi establert el legislador electoral, qui, entre les seves atribucions pot determinar, entre altres extrems, “els qui poden triar” (STC 72/1984, de juny, FJ 4).

Segon, en opinió del TC, no pot pretendre's, com persegueix el recurrent, aplicar el previst en l'article 68.5 CE a tots els processos electorals, incloses les eleccions municipals quan aquest estableix que: “la llei reconeixerà i l'Estat facilitarà l'exercici del dret de sufragi als espanyols que es trobi fora del territori d'Espanya”. El TC descarta tal pretensió en atenció a la ubicació del referit precepte, dins del títol III de la CE, dedicat a les Corts Generals, i, més en concret, per dirigir-se específicament l'article 68.5 al Congrés dels Diputats. Com a fonament d'aquesta negació, el TC recorda la seva pròpia doctrina, segons la qual les previsions de la Constitució relatives a les Corts Generals i que conformen el seu estatus representatiu no poden estendre's sense la necessària cobertura legal als integrants d'altres òrgans representatius [SSTC 36/1981, de 12 de novembre, FFJJ 4 i 5; 36/2014, de 27 de febrer, FJ 6 b]].

3. Infracció de les normes que componen el bloc de constitucionalitat i que s'erigeixen en paràmetre per enjudiciar la conformitat de la norma controvertida amb la CE, en aquest cas, l'article 17.5 de la LBRL i l'article 4 EA de Canàries. El TC també acaba descartant aquesta pretesa vulneració.

FMC | nov-14 19

El contingut literal de l'apartat cinquè de l'article 17 és el següent:

“5. L'Administració General de l'Estat, en col·laboració amb els Ajuntaments i Administracions de les Comunitats Autònomes confeccionarà un Padró d'espanyols residents a l'estranger, al que serà aplicable les normes d'aquesta Llei que regulen el Padró municipal.

Les persones inscrites en aquest Padró es consideraran veïns del municipi espanyol que figura en les dades de la seva inscripció únicament a l'efecte de l'exercici del dret de sufragi, no constituint, en cap cas, població del municipi”.En atenció a aquest contingut, la demanda sosté que, a efectes de l'article 140 CE, és a dir, de les eleccions locals, els espanyols residents a l’estranjer tenen la condició de veïns, i, per tant, han de tenir dret a sufragi en aquestes Eleccions, la qual cosa resulta vulnerat per la reforma de LOREG de 2011 en imposar com a requisit per a l'exercici del dret de vot en els processos electorals locals la inscripció en el cens d'espanyols ressents a Espanya. En contraposició, el TC sosté que no existeix contradicció. Per a això fa seva la interpretació sostinguda per l'advocat de l'Estat, segons la qual la previsió de l'apartat 5 de l'article 17 estableix únicament el veïnatge a efectes electorals sense fixar expressament a quins processos electorals s'ha esta fent referència, doncs aquesta determinació correspon al legislador electoral, a la llum de la qual s’hauria d’interpretar la legislació local, i no al revés com pretén la demanda, observa el TC.

Respecte a les previsions de l'Estatut Canari, el TC precisa que les mateixes només operen a “els efectes del referit Estatut”, i que la regulació relativa a les eleccions municipals no es troba en l'àmbit de decisió de la Comunitat autònoma. En opinió del TC, ambdues circumstàncies exclouen en si mateixes qualsevol possibilitat de l'Estatut d'incidir en la llibertat de configuració del règim de les eleccions locals de la qual disposa el legislador electoral.

4. En relació específicament als Cabildos, el Govern canari considera improcedent l’aplicació de les previsions de l'article 140 CE, el qual només es refereix als municipis, i no als cabildos, als quals li resulten d'aplicació l'article 141. I, en tot cas, vulneració de l'article 8.2 i 23 EA Canari, ja que la modificació pretesa pel legislador estatal afecta als Cabildos que són òrgans de la Comunitat Autònoma canària. Aquestes infraccions també són desestimades pel TC.

En la nova regulació de la Llei electoral, la condició de resident a Espanya per participar a les eleccions locals es fa exigible no solament a les eleccions que afectin als municipis sinó també als Cabildos. Aquesta exigència, en opinió del TC, es troba justificada en la seva condició d'entitats locals i en altres previsions de la mateixa legislació electoral estatal que fan aplicable als Cabildos disposicions relatives a l'elecció de regidors. El TC acaba també descartant la vulneració a les referides previsions estatutàries, d' on únicament es dedueix la naturalesa dels cabildos com a òrgans de propis de la Comunitat Autònoma, però, del tenor literal de la qual ni de la demanda es desprèn conseqüència jurídica limitativa alguna per al legislador electoral a qui correspon plenament la determinació del règim electoral bàsic, també dels cabildos, conformat pel Titulo IV de la LOREG, destinat a les eleccions dels cabildos insulars canaris.

En atenció a tots els arguments exposats, el TC acaba desestimant el recurs d'inconstitucionalitat plantejat pel Govern Canari.

http://www.boe.es/boe/dias/2014/10/28/pdfs/BOE-A-2014-11022.pdf-

INTERLOCUTÒRIA 229/2014, de 23 de setembre de 2014. Denega la suspensió en el recurs d'inconstitucionalitat 1996-2014, plantejat pel Parlament de Catalunya respecte de diversos preceptes de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local.

En l'escrit de demanda de 28 de març de 2014, el Lletrat del Parlament de Catalunya va promoure recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, on se sol·licita la declaració d'inconstitucionalitat i la nul·litat de les disposicions impugnades. Els preceptes impugnats són els següents: l'art. 1, apartats dos, tres, cinc, set, vuit, nou, deu, onze, tretze, catorze, setze, disset, divuit, dinou, vint-i-tres, vint-i-cinc, vint-i-vuit, trenta i trenta-sis; disposicions addicionals novena, apartat 1, onzena, quinzena i dissetena i disposicions transitòries primera, segona, tercera, quarta, cinquena i onzena de I, a més a més, per mitjà d'altressí, sol·licita la suspensió cautelar d'algun dels preceptes de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, que s'impugnen.

http://www.boe.es/boe/dias/2014/10/28/pdfs/BOE-A-2014-11022.pdf-

FMC | nov-14 20

Sobre aquest darrer aspecte, en la demanda, s'al·lega que com la Constitució Espanyola i la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) no prohibeixen la suspensió de preceptes d'una llei estatal, ni expressa ni tàcitament i, que com la doctrina d'aquest Tribunal entén que l'impediment per acordar la suspensió resideix precisament en què no s'ha atribuït expressament al Tribunal aquesta facultat (amb cita de ATC 141/1989, de 14 de març, FJ 2), es considera que aquest és un criteri que pot variar. Per tant, el lletrat interpreta l'art. 30 LOTC en el sentit que no impedeix una suspensió cautelar eventual acordada en funció de les característiques del cas. Al seu judici, la literalitat de l'article impedeix la suspensió de l'aplicació de la llei impugnada però no impedeix la suspensió d'aquells preceptes concrets de la constitucionalitat dels quals existeixen dubtes raonables.

Addicionalment, en la demanda, s'exposa que el Tribunal Constitucional reconeix que l'existència d'un règim de tutela cautelar és un imperatiu constitucional i que per a l'aplicació de la mesura cautelar consistent en la suspensió cautelar exigeix la concurrència de dos requisits: l'aparença de bon dret (fumus boni iuris), i el perill de mora processal ( periculum in mora). Entén el recurrent que, en aquest cas, concorren tots dos requisits, i respecte al segon considera que les disposicions de la Llei 27/2013 creen un perjudici fàctic i jurídicament irreparable a causa de la seva irreversibilitat, ja que estableix en nombrosos preceptes un termini d'aplicació en qüestions on existeix la clara possibilitat que la pretensió sigui estimada finalment de forma positiva.

En resum, es considera que és necessari un overruling de la regla general denegatòria de la suspensió de les lleis estatals que impliqui l'admissió per part del Tribunal d'un nou criteri, en atenció a la irreversibilitat dels danys la mesura cautelar. Concretament s'al·lega que, en aquest cas, l'eventual restabliment del dret constitucional vulnerat seria tardà i, en alguns supòsits, podria suposar que no sigui realment efectiu. La suspensió només se sol·licita respecte de la disposició transitòria quarta, de l'apartat primer de la disposició addicional novena, de l'apartat un (primer paràgraf), dos i quatre (segon i tercer paràgrafs) de la disposició addicional novena de la Llei reguladora de les bases del règim local ( LBRL), en la redacció donada per l'apartat trenta-sis de l'article primer de la Llei 27/2013 i de la disposició transitòria onzena, per considerar que el seu contingut i efectes poden generar un perjudici immediat greu i irreversible.

Mitjançant escrit registrat el 4 de juliol de 2014, l'Advocat de l'Estat evacua el tràmit d'al·legacions relatiu a la sol·licitud de suspensió cautelar d'algun dels preceptes impugnats, formulada pel Parlament de Catalunya. Sol·licita l'Advocat de l'Estat la inadmissió de la sol·licitud de suspensió o, subsidiàriament, la seva íntegra desestimació.

L’advocat de l'Estat enten que d'acord amb la Constitució i l'art. 30 LOTC, així com la doctrina d'aquest Tribunal, el mateix té vedada la possibilitat de suspendre l'aplicabilitat de la llei estatal (AATC 128/1996, de 21 de maig, FJ 2; 266/2000, de 14 de novembre, FJ únic; 58/2006, de 15 de febrer, FJ 4; i 90/2010, de 14 de juliol, FJ 2). Al seu judici, aquesta conclusió no queda desvirtuada per l'al·legació de contrari que l'art. 30 LOTC només es refereix a la impugnació de la llei en el seu conjunt i no a la dirigida únicament contra algun dels seus preceptes, ja que la impossibilitat de suspendre la vigència d'una llei es refereix tant a aquesta en el seu conjunt com als preceptes que la integren ( AATC 141/1989, 266/2000, 58/2006, i 90/2010). En relació amb aquest últim aspecte es manté per l'Advocat de l'Estat que si el Tribunal Constitucional no va modificar el criteri jurisprudencial reiterat de la impossibilitat de suspendre cautelarment una llei de l'Estat quan, al seu judici, estava en joc el valor jurídic constitucional de la protecció de la vida humana, no ha de modificar-se ara perquè la garantia institucional de l'autonomia local es trobi en joc. D'altra banda, i encara que no és al·legat pel Parlament de Catalunya, exposa que resultaria inadmissible el plantejament d'una autoqüestió d'inconstitucionalitat en relació amb l'art. 30 LOTC, la qual cosa ja va ser resolt pel citat ATC 90/2010.

En conseqüència, segons el parer de l'Advocat de l'Estat, ni l'argument dels greus i irreversibles efectes que pot produir l'aplicació de les normes al·ludides ni l'existència d'un hipotètic fumus boni iuris, desvirtua la reiterada doctrina del Tribunal Constitucional sobre la impossibilitat de suspensió dels preceptes impugnats. En conseqüència, no caldria analitzar els raonaments relatius a l'existència de periculum in mora i de fumus bonis iuris, d'acord amb l'afirmat en el citat ATC 90/2010. Entén l'Advocat de l'Estat que, amb independència de quin sigui el contingut dels preceptes impugnats i de l'eficàcia jurídica que projectin, el quid de la qüestió suscitada versa exclusivament sobre un problema d'abast de la jurisdicció i

FMC | nov-14 21

competències decisòries del Tribunal Constitucional, segons han estat configurades aquestes objectivament per la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i per la Constitució.

En definitiva, considera l'Advocat de l'Estat que la petició de suspensió de concrets preceptes de la Llei 27/2013 és una petició que, des de la perspectiva processal i des del plànol substantiu propi de la vigència i efectivitat dels fonaments constitucionals que legitimen la potestat del cos legislatiu estatal, haguessin de ser objecte d'inadmissió.

En tot cas, destaca com aquest Tribunal ja ha manifestat, en reiterades ocasions, que tota suspensió de l'eficàcia de la llei, com a contrària a la presumpció de legitimitat de la qual gaudeixen els actes o normes que emanen de poders legítims —presumpció que aconsegueix el seu grau màxim en el cas de legislador—, ha de ser considerada excepcional ( STC 66/1985, de 23 de maig, FJ 3). En conseqüència, la suspensió de les lleis “només només és possible quan estigui expressament prevista” ( ATC 141/1989, de 14 de març, FJ 2), i de les previsions establertes a aquest efecte en la Constitució i de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional “no poden estendre's a casos diferents d'aquells para les que estan instaurades” ( ATC 462/1985, de 4 de juliol, FJ únic).

En atenció a la interlocutòria del TC 132/2011, de 18 d'octubre, FJ 2, i de conformitat amb el que es disposa en els arts. 161.2 CE i 30 LOTC, el TC confirma que l’admissió a tràmit d'un recurs d'inconstitucionalitat només suspèn l'aplicació del precepte legal impugnat si es tracta d'un recurs interposat pel President del Govern de la Nació contra una llei o norma amb rang de llei d'una Comunitat Autònoma, i quan en la seva demanda el Govern de la Nació hagués sol·licitat expressament la suspensió, amb invocació de l'art. 161.2 CE, en aquest cas es produirà la suspensió automàtica de la vigència i aplicació del precepte legal recorregut, sobre l'alçament del qual o manteniment haurà de pronunciar-se el Tribunal dins del termini màxim de cinc mesos, sense perjudici que pugui acordar l'aixecament anticipat de la suspensió, a sol·licitud de la Comunitat Autònoma afectada.

En conseqüència, el TC assenyala que fora d'aquest supòsit no es produirà l'efecte suspensiu, ja que considera que al propi Tribunal Constitucional li manquen les potestats o els poders implícits per suspendre d'ofici les lleis impugnades en els processos constitucionals (per tots, AATC 462/1985, de 4 de juliol, FJ únic; 141/1989, de 14 de març, FJ 2; 39/2002, de 12 de març, FJ 4; i 58/2006, de 15 de febrer, FJ 4; 90/2010, de 14 de juliol, FJ 2; i 132/2011, FJ 2), quedant exclosa l'extensió analògica de les potestats suspensores atribuïdes al Tribunal pels arts. 161.2 CE i 30 LOTC.

A més, contra argumentant l’escrit del lletrat del Parlament, el TC afegeix que, com va posar en relleu en ATC 90/2010, FJ 3, no és possible distingir amb base en el tenor de l'art. 30 LOTC “entre la llei en el seu conjunt i els concrets preceptes de la mateixa que hagin estat impugnats per delimitar l'objecte de la regla del reiterat art. 30 LOTC”. Segons el seu parer, el TC conclou de forma rotunda que la interpretació del precepte d'acord amb les previsions constitucionals i sistemàticament amb els altres preceptes de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional reguladors dels procediments de declaració d'inconstitucionalitat condueix a la inequívoca conclusió que la impossibilitat de suspendre la vigència d'una llei es refereix tant a aquesta en el seu conjunt com als preceptes que la integren.

En definitiva, i com afirma en ATC 90/2010, de 14 de juliol, FJ 2, d'acord amb el que es disposa en l'art. 161.2 CE i 30 LOTC i conforme a la doctrina constitucional ressenyada, el TC conclou que aquest Tribunal té vetada la possibilitat de suspendre l'aplicabilitat de la llei estatal pel la qual cosa decideix finalment rebutjar la petició de suspensió de determinats preceptes impugnats en el present recurs d'inconstitucionalitat.

http://www.tribunalconstitucional.es/es/jurisprudencia/Paginas/Auto.aspx?cod=2419

PROVIDÈNCIA del TC de 21 d'octubre de 2014, assumpte 5831-2014, per la qual admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat promogut per la Presidenta del Govern en funcions contra el Decret-Llei 6/2013, de 23 de desembre, pel qual es modifica la Llei 22/2010, de 20 de juliol, de Codi de Consum de Catalunya.

L'objecte del recurs d'inconstitucionalitat que ara s'admet a tràmit versa sobre una reforma que el seu objectiu és garantir el subministrament elèctric als consumidors vulnerables, complint el mandat que

http://www.tribunalconstitucional.es/es/jurisprudencia/Paginas/Auto.aspx?cod=2419

FMC | nov-14 22

dirigeix als Estats Membres en aquest sentit la Directiva 2009/72/CE de 13 de juliol de 2009, sobre normes comunes per al mercat interior de l'electricitat i per la qual es deroga la Directiva 2003/54/CE.

Amb aquesta finalitat, al fil d'aquesta modificació, que ara s'impugna, es regulen els paràmetres econòmics objectius que defineixen a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica, així com les mesures que les protegeixi de possibles interrupcions de subministrament durant els mesos d'hivern en atenció a la greu conjuntura econòmica general que ha provocat la dificultat de moltes famílies per atendre les despeses de subministrament energètic, elèctric i de gas, especialment durant els mesos d'hivern en els quals, per les condicions climatològiques adverses, el seu consum es fa imprescindible.

Segons la seva pròpia Exposició de Motius, aquest Reial decret Llei pretén atendre a la situació d'urgència social de moltes persones en situació vulnerable, i s'empara per a això en l'article 64 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, on es regulen els decrets Lleis.

En aquesta resolució, el TC fa constar que pel President del Govern ha invocat l'article 161.2 de la Constitució, la qual cosa produeix la suspensió de la vigència i aplicació dels preceptes impugnats des de la data d'interposició del recurs –29 de setembre de 2014–, per a les parts del procés, i des de la publicació del corresponent edicte en el «Butlletí Oficial de l'Estat» per als tercers («B.O.I.» 24 octubre).

La interposició d'aquest recurs es realitza a l'empara de l'apartat segon de l'articulo 33 de la LOTC, en virtut del com, el termini general de 3 mesos per a interposició del recurs d'inconstitucionalitat (apartat primer de l'article 33 LOTC) pot ampliar-se a 9 mesos en els casos en què, per evitar el plantejament del recurs, s'hagués aprovat i lloc en coneixement del TC un Acord d'iniciació de negociacions per resoldre les discrepàncies en el si d'una Comissió Bilateral de Cooperació entre l'Administració General de l'Estat i la respectiva Comunitat Autònoma.

Aquest va ser el cas, i en aquest sentit cal remetre a l’Acord de 21 d'abril de 2014, de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local, per la qual es publica l'Acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat en relació amb el D.-Llei 6/2013, de 23 de desembre, pel qual es modifica la Llei 22/2010, de 20 de juny, del Codi de consum de Catalunya («B.O.I.» 12 maig/«D.O.G.C.» 12 maig), per la qual s'inicien negociacions per resoldre les discrepàncies competencials suscitades en relació amb el present Decreto-llei. Aquesta Resolució la podreu trobar en el següent enllaç:

https://www.boe.es/boe/dias/2014/05/12/pdfs/BOE-A-2014-5019.pdf

Finalment, cal destacar que aquesta modificació de la Legislació de Consum va ser convalidada pel Parlament de Catalunya. En aquest sentit, cal remetre a la Ressolució [CATALUNYA] 480/X del Parlament de Catalunya, de convalidació del D. llei 6/2013, de 23 de desembre, pel qual es modifica la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya («D.O.G.C.» 29 gener 2014).

http://www.tribunalconstitucional.es/es/salaPrensa/Documents/NP_2014_082/P%205831-2014.pdf

El Ple del Tribunal Constitucional rebutja la petició d'aclariment sol·licitat pel Govern central sobre la sentència amb la qual va avalar la llei andalusa que va declarar el càrrec d'alcalde, president de diputació provincial i president de les mancomunitats de municipis és incompatible amb el de diputat autonòmic.

La norma havia estat aprovada pel Parlament andalús al novembre de 2011 per reformar la Llei Electoral de la comunitat i les altres normes que regulen l'estatut dels expresidents de la Junta i el règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs. Contra la llei, el Govern central va presentar, després d'haver rebut l'informe del Consell d'Estat favorable per a això, un recurs d'inconstitucionalitat. L' executiu entenia que la llei andalusa era desproporcionada i arbitrària, mentre que no justifica el diferent tracte que es dóna a alcaldes, presidents de Diputació i de mancomunitats, en relació amb els restants alts càrrecs de les diferents administracions públiques, és a dir, considera que limita el dret de sufragi passiu que reconeix la Constitució.

La sentència de l'alt tribunal en la qual rebutjava el recurs del Govern central a la llei andalusa i avalava aquesta va ser feta pública el 26 de setembre i després d'això, el president del PP-A, Juanma Moreno, va

https://www.boe.es/boe/dias/2014/05/12/pdfs/BOE-A-2014-5019.pdf

http://www.tribunalconstitucional.es/es/salaPrensa/Documents/NP_2014_082/P%205831-2014.pdf

FMC | nov-14 23

assenyalar que el Govern central havia sol·licitat un aclariment per conèixer "la lletra petita" de la mateixa. En resposta, el ple va dictar un breu acte en el qual es rebutja oferir més aclariment sobre aquest tema. Cal recordar que la sentència va rebutjar que la llei recorreguda privi a les persones que ostenten els càrrecs declarats incompatibles del dret de sufragi passiu, doncs no se'ls impedeix presentar-se a les eleccions al Parlament autonòmic sinó únicament, una vegada triats, “adquirir la condició de parlamentari". En efecte, la sentència del Constitucional manté que la llei recorreguda no afecta a la elegibilitat d'els qui vulguin presentar-se a les eleccions sinó a la incompatibilitat en què puguin incórrer els candidats, una vegada adquireixin la condició d'electes.

Els afectats per aquesta situació d'incompatibilitat són sis parlamentaris del PP-A, els alcaldes de Sevilla, Juan Ignacio Zoido; Còrdova, José Antonio Nieto; Huelva, Pedro Rodríguez; Valverde del Camí (Huelva), Dolores López (secretària general del PP-A); Fuengirola (Màlaga), Esperanza Oña (vicepresidenta segona de la Càmera); i La Mojonera (Almeria), Francisco Cara, i un de IULV-CA, l'alcalde de Marinaleda (Sevilla), Juan Manuel Sánchez Gordillo. Alguns dels afectats han anat fent públiques les seves decisions; és el cas dels 'populars' Dolores López, Juan Ignacio Zoido, José Antonino Nieto i Pedro Rodríguez. Arribat el moment els quatre optaran pels seus respectius ajuntaments.

El Parlament andalús ja ha decidit que executarà la sentència dictada pel Tribunal Constitucional que desestima el recurs del Govern central contra la modificació de la Llei Electoral d'Andalusia que va establir la incompatibilitat entre els càrrecs de diputat i alcalde, l'endemà que es publiqui en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), moment en el qual hi haurà un termini de 28 dies perquè els afectats optin entre un càrrec o un altre.En l'informe elaborat pels Serveis Jurídics de la Càmera andalusa sobre la sentència del TC, s'assenyala que, des de la publicació de la sentència en el BOE, la Comissió de l'Estatut dels Diputats del Parlament haurà d'elevar al Ple "la proposta sobre incompatibilitat del parlamentari concret que incidís en la mateixa", si bé en aquest termini cap "perfectament regularitzar cada situació mitjançant l'exercici de la corresponent opció", això és, que l'afectat deixi un o un altre càrrec abans d'aquests 20 dies.

Declarada i assenyalada la incompatibilitat pel Ple, si escau, el diputat tindrà "vuit dies per optar entre l'escó i el càrrec incompatible" i cas contrari, es "entendrà que renuncia a l'escó i la Taula de la Càmera així ho declararà", segons l'informe jurídic. A més, en aquest informe es feia referència precisament a l'assumpte del "aclariment" que les parts podran sol·licitar en relació amb la sentència del TC. Així, es recorda que, segons doctrina reiterada del propi tribunal, "la sol·licitud d'aclariment no constitueix un mitjà d'impugnació encaminat a la substitució o revisió de la decisió adoptada, doncs contra les sentències del Tribunal Constitucional no cap recurs.

II.3.- Tribunal Suprem

STS 3764/2014, de 29 de setembre de 2014, recurs de cassació núm. 6224/2011, contra Acte de 17 d'octubre de 2011, desestimatori del recurs de súplica interposat contra l'interlocutòria de data d'1 de juny de 2011, dictat en el recurs 533/1990 pel TSJ d'Andalusia. Indemnització substitutòria per Impossibilitat material de retornar la finca expropiada per procediment declarat nul per ser també nul el planejament que ho justificava. Doctrina sobre els limitis de la cassació d'actes en execució de sentència.

El present recurs de cassació té el seu origen en l’ interlocutòria de juny de 2011 va fixar la quantitat de 31.334, 25 euros més els interessos legals com a indemnització substitutòria per la impossibilitat d'execució material de la sentència dictada el 3 abril de 1998, on s'havia declarat nul el procediment expropiatori per ser-ho també el planejament en el qual es fonamentava. L'execució material de la sentència no era possible per que no hi havia manera de recuperar la finca in natura. Aquesta finca havia estat agrupada amb unes altres i posteriorment segregada en dues finques registrals que, al seu torn, van ser venudes posteriorment a tercers a un preu tres vegades superior respecte al que es va pagar a l'expropiat i amb un notable increment d'edificabilitat, derivat del pla il·legal. La part recurrent destaca que la Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sevilla hauria obtingut un benefici derivat de l’actuació expropiatòria il·legal de 275.785,01 euros.

Aquella interlocutòria va considerar que la reparació dels perjudicis ocasionats per la no execució material no podia comportar una nova valoració dels béns dels béns dels quals va ser privat qui recorre ara en

FMC | nov-14 24

cassació. Va rebutjar que es prenengués en consideració com a conceptes per a determinar la indemnització els tres pretesos pel recurrent: primer concepte, el valor de mercat de la finca en si mateixa en la data en què es decreta la impossibilitat de recuperar-la (24 de maig de 2005), i no en el moment en què es va expropiar; segon concepte, per la privació del seu ús, és a dir, la indemnització per indeguda ocupació des de 22 de juliol de 1992 fins al 24 de maig de 2005; i, tercer concepte, una indemnització per danys morals, en no haver pogut recuperar la finca després de gairebé 20 anys de processos judicials amb l'esforç econòmic que això vas uposar. En contraposició, el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia va xifrar el perjudici ocasionat per l'actuació de l'Ajuntament de Sevilla en un 25% del preu just que el jurat d'expropiació va determinar en el seu moment, més els interessos legals reportats des de l'ocupació fins al pagament total del mateix.

El Tribunal Suprem acaba resolent la desestimació del present recurs de cassació. I ho fa utilitzant la seva pròpia doctrina sobre els límits que el recurs de cassació té quan es presenta contra actes dictats en execució de sentència, com és el cas. Sobre la base d’aquesta doctrina, el TS recorda que, en aquest tipus de recursos, no es poden invocar vàlidament els motius que enumera l'article 88,1 de la Llei de Jurisdicció (tal com ha fet la demandant de cassació a l'empara de l'apartat c i d de l'article 88.1, això és, per error in procedendo o error in iudicando). En aquest tipus de recursos, segons la seva doctrina, cap únicament al·legar els expressats en article 87.1 c), segons el qual només és possible el recurs de cassació en els casos en els quals es resolguin qüestions no decidides, directa o indirectament en la sentència, o que es contradiguin els termes de la resolució final que s'executa. I justifica aquesta “notable limitació” en la finalitat específica de salvaguardar la integritat de la sentència, evitant que, per via de la cassació, es pretengui resoldre en execució qüestionis no decidides en la sentència o que es pretengui contradir el decidit en la sentència, perquè s'intenta executar més, menys o cosa diferent del que aquella va dir. En suport d'aquesta doctrina cita entre altres sentències les següents: la STS de 6 de febrer i 26 de març de 2009 (recurs 5970/2006 i 4958/2006), la de 5 i 14 de desembre de 2011 (recursos 5678/2008 i 5689/2008) i 31 de gener i 7 de desembre de 2012 (recursos 6158/2008 i 913/2012).

El TS considera que cap d'aquestes circumstàncies de l'article 87.1 c) concorren en el cas de l'acte recorregut en empara. Per fonamentar aquesta asseveració, l'alt tribunal distingeix entre: d'una banda, les actuacions que declaren la no execució de la sentència, en aplicació de supòsit de l'article 105 LJCA, això és, per impossibilitat material o legal d'executar-la, i que, en el cas que ens ocupa, van ser dictats amb anterioritat a la que ara s'impugna i que són fermes; i, per un altre, les actuacions recaigudes en execució de sentència, que es limiten a fixar el “quàntum”de la indemnització, com el que ara s'impugna, i que no contenen cap declaració sobre la impossibilitat d’executar la sentència.

El TS afirma que una vegada acceptada ja la impossibilitat d'executar una sentència, les actuacions que es limiten a concretar la quantitat a percebre com a substitució no resolen allò no decidit en la sentència, ni contradiuen el resolt en ella, per la qual cosa no són susceptibles de cassació, tal i com ha declarat en diverses sentències anteriors, entre les quals cita expressament les següents: la Sentències de 12 de febrer i 24 de maig de 1999, i 20 d'octubre de 2011 (rec 1225/2008). En tots aquests casos, el TS va deixar establert que la resolució final de la sentència d'impossible execució s'ha substituït vàlidament i amb caràcter general per una indemnització, la quantificació de la qual no és una qüestió que pugui ser considera com una “qüestió no decidida” en la sentència, per la qual cosa la seva fixació no és susceptible de ser impugnada en cassació. Agrega com a escalafó final del seu raonament que la individualització de el “quàntum” de la indemnització és una qüestió de fet i que com tal no pot ser portada a cassació.

No obstant això, el TS adverteix que la jurisprudència ha admès algunes excepcions quan s'al·lega i acredita que l'acte que fixa la quantia de la indemnització s'ha apartat d’allò resolt per la sentència que s'executa, com succeeix en els supòsits en els quals el concepte pel qual s'indemnitza no guarda relació amb el dret reconegut en la sentència, o no s'ajusta a les bases establertes en aquesta per al càlcul de la indemnització. No obstant això, el TS descarta que el supòsit del present recurs de cassació es trobi entre aquests supòsits ja que el recurs està destinat únicament a determinar la quantia fixada com a indemnització substitutòria en les actuacions impugnades, entenent que s’hauria d’haver acceptat una indemnització major que reflectís el veritable perjudici sofert en relació amb la impossible restitució dels béns expropiats, la qual cosa determina el rebuig d'aquest recurs de cassació en atenció a la doctrina exposada.

FMC | nov-14 25

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=7188335&links=&optimize=20141010&publicinterface=true

STS 3776/2014 de 22 de setembre de 2014, recurs de cassació núm. 5228/2011, interposat per l'Ajuntament de Martorell (Barcelona) contra la STJC de 15 de 2011, recurs núm. 626/2008, sobre expropiació. Valor de repercussió aplicable a la valoració de la finca expropiada. Estimació

Aquest recurs de cassació té el seu origen en l'expropiació d'una finca per l'Ajuntament de Martorell per a l'execució del sistema viari local. La finca gaudia de la classificació urbanística de sòl urbanitzat per disposar de les infraestructures i serveis necessaris a aquest fi. Respecte a aquest procediment expropiatori, i per entendre els termes del debat en cassació, cal fer referència sumària al contingut de les fulles apreuament per l'expropiat i expropiant i a l'acord del Jurat d'expropiació. En aquest procés expropiatori, el contingut dels fulls d’apreuament van ser les següents:

- per part de la propietat, es va estimar que la superfície de la finca expropiada era 142,10 m2 i que en aquest cas resultava d'aplicació l'article 23.2 de la Llei 8/2007, de 28 de maig, del sòl, per tractar-se de sòl urbanitzat en el qual existia una edificació de 284, 20m2, calculant un valor de mercat de l'immoble de 608.557, 72 que va reclamar com a preu just, més el 5% del premi d'afecció.

- per part de l'Ajuntament de Martorell, es va considerar que la superfície afectada era de 140,97, que va valorar pel mètode residual estàtic, de conformitat amb l'article 23.1 de la Llei 8/2007, obtenint un valor de repercussió del sòl de 571,20 euros/m2, al que va aplicar l'edificabilitat d'1,54m2/m2, resultant un valor del sòl de 124.003,87 euros, del que va deduir 15.976,60 euros en concepte de deures i càrregues d'urbanització, amb el que va arribar a la valoració del sòl de 108,027,38 euros, al que va afegir el 5% de premi d'afectació.

L'Acord del Jurat d'expropiació de 24 d'octubre de 2008 va estimar que la superfície era la indicada per l'Ajuntament i que el valor de l'edifici era nul, ja que un mes després de la valoració per la propietat es va procedir al seu enderrocament, en haver estat declarat administrativament en ruïna imminent, per la qual cosa va valorar el sòl pel mètode residual estàtic, amb un valor de repercussió de 761,65 m2, al qual va aplicar l'edificabilitat de 2m2/m2 i del resultat es va deduir les càrregues benvolgudes en la fulla d'estima de l'Ajuntament de 15.976,60 euros, resultant un valor del sòl 198.763 euros.

Aquest acord és impugnat davant el TSJC, qui va estimar parcialment recurs presentat pel propietari expropiat contra la referida resolució del Jurat d'Expropiació de Catalunya de 24 d'octubre de 2008. Aquesta sentència de 15 de juliol de 2011 és l'objecte del present recurs de cassació. Els extrems més rellevants d'aquesta sentència són els següents: - en la valoració de la finca, va considerar aplicable no l'apartat 2, sinó l'apartat 1 de l'article 23 de la llei 7/2008 (com va sostenir l'Ajuntament en la seva fulla d'apreuament). I es va prendre en consideració que l'edificació existent en la finca expropiada es trobava en situació de ruïna física. - va acceptar els resultats de la prova pericial, que va calcular mitjançant el mètode residual estàtic un valor de repercussió d'1.403,73 euros/m2.

- va mantenir l'edificabilitat de 2m2/m2, aplicada pel Jurat d'Expropiació.

- va estimar improcedent la deducció de les despeses d'urbanització, per la qual cosa va fixar el valor de l'expropiat en 395.773,27 euros, al que va addicionar el 5% de premi d'afecció.

- i, va considerar resultant un preu just final de 415.561,93 euros.

En cassació, l'Ajuntament de Martorell, part recurrent, va al·legar dos motius:

- Primer motiu, a l'empara de l'article 88.1c) LJCA, va considerar que la sentència impugnada havia incorregut en incongruència per no haver donat resposta a totes les qüestions i motius de controvèrsia dins del procés i també per atorgar més d’allò que havia demanat i acceptat la propietat. En concret, l'Ajuntament va estimar que la sentència recorreguda en cassació no s'havia pronunciat sobre diverses qüestions relatives a la fórmula del mètode residual estàtic aplicat per determinar el valor de repercussió, com el percentatge de benefici del promotor i altres despeses.



FMC | nov-14 26

- Segon motiu, a l'empara de la lletra d) de l'article 88.1 de la LJCA, es va denunciar la infracció dels articles 23 i concordants de la Llei del sòl, en admetre un valor en venda diferent a aquell acollit pel Jurat d'expropiació i en deixar de descomptar el valor dels deures i càrregues pendents.

Pel que fa al primer motiu, el TS el primer que intenta és determinar l'abast i el sentit de la controvèrsia per poder avaluar en termes de congruència la sentència d'instància. En aquest sentit, adverteix que no existeix discrepància entre el Jurat d'expropiació i la Sala d'instància sobre els següents extrems, ni sobre el mètode de valoració de la finca expropiada ni sobre la fórmula concreta de càlcul d'aquesta valoració.

- respecte al mètode de valoració de la finca expropiada, tots dos parteixen del valor de repercussió del sòl determinat pel mètode residual estàtic.

- i, en relació a la fórmula de càlcul del referit mètode residual estàtic, tots dos apliquen, segons disposa la DT 3 de la Llei 8/2007, l'Ordre RESSÒ/805/2003, de 27 de març, en concret, l'article 42 de la referida Ordre. Segons el mateix, la fórmula de càlcul establerta determina que el valor de repercussió és igual a VM (1-b-S Ci), en el qual VM és el valor del producte immobiliari acabat, b el marge o benefici net del promotor i Ci els pagaments necessaris considerats.

El TS situa així els termes de la discrepància respecte a la valoració final del preu just en els preus i costos (valor del producte immobiliari, benefici del promotor, costos de construcció i altres despeses) a ponderar en la determinació del valor de repercussió del mètode residual.

El TS acaba resolent a favor de l'Ajuntament de Martorell, encara que descarta el segon motiu alegat, ja que admet el primer motiu, però només respecte a allò adduït en el seu apartat 3. En aquest apartat, l'Ajuntament havia al·legat que la sentència d'instància incorria en incongruència per atorgar més d’allò que s’havia sol·licitat per la part actora en el sentit que la referida sentència havia desconegut o omès que el propietari expropiat havia acceptat, en el seu escrit de conclusions que l'element o component Ci de la fórmula del mètode residual estàtic s’havia de calcular en un 30% sobre el cost de construcció i un 6% sobre el valor en venda.

En aquest sentit, el TS acaba fent seva aquesta al·legació de l'Ajuntament ja que constata que, en el seu escrit de conclusions, sota l'apartat titulat “conclusió final: preu just del solar expropiat”, la part recurrent davant el TSJC, la propietat, va valorar i va admetre la prova practicada en el procés d'instància, de manera que va substituir els valors en venda considerats pel Jurat pels determinats per la prova pericial, i, va acceptar, en canvi, els valors de construcció i els de repercussió del sòl que havia aplicat el Jurat per calcular altres despeses necessàries, de manera que va obtenir un valor de repercussió d'1.340,34 euros/m2, al que va aplicar l'aprofitament fixat pel Jurat de 2m2/m i va arribar al preu just final, inclòs el premi d'afecció, de 399.970,85 euros, que va estimar que era el preu just de la finca expropiada, una vegada corregits els errors del Jurat acreditats i provats en el procés.

El TS conclou que la sentència impugnada no va tenir en compte les al·legacions de l'escrit de conclusions de la part recurrent sobre la prova practicada, ni la quantia reclamada com a preu just, en conseqüència, sinó que va acceptar en la seva integritat el valor de repercussió del sòl d'1.403,73 euros/,2, determinat per la prova pericial, al que va aplicar igual aprofitament de 2m2/m2, i va fixar un preu just final de 415.561,93 euros, inclòs el 5% de premi d'afecció. D'aquesta forma, segons el TS, la sentència recorreguda va resoldre més enllà de les peticions de les parts, incorrent en un vici d'incongruència.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=7188344&links=&optimize=20141010&publicinterface=true-

STS 2302/2014, de 10 de juny de 2014. Recurs de cassació núm.1489/12 interposat pel Ajuntament de Salamanca contra la STJ de Castella-Lleó de 29 de desembre de 2011, desestimatòria del recurs contenciós-administratiu contra la Resolució del President de la Confederació Hidrològica del Duero de 3 d'abril de 2008, denegant el requeriment de l'Ajuntament perquè reconegués que li correspondria a la Confederació la neteja del llit del riu Tormes al seu pas pel seu terme municipal.

La STJ de Castella-Lleó, objecte del present recurs de cassació, després d'una atenta anàlisi de tota la legislació aplicable al cas, no va trobar cap fonament normatiu per afirmar que, com pretenia l'Ajuntament de Salamanca, la Confederació Hidrogràfica del Duero fos competent per a la neteja del llit del riu del Duero



FMC | nov-14 27

al seu pas pel terme municipal de Salamanca i, per tant, desestima el recurs contenciós-administratiu plantejat.

El recurs de cassació interposat per l'Ajuntament de Salamanca es va basar en un únic motiu, formulat a l'empara de l'article 88.1 d) de la LJCAP (això és, per la “Infracció de les normes de l'ordenament jurídic o de la jurisprudència que fossin aplicables per resoldre les qüestions objecto de debat”), si be aquest únic motiu es va exposar de desglossat en quatre apartats:

- Primer apartat, on al·lega infracció dels articles 25 i 26 de la LRBRL puix que cap de les normes en regular les competències pròpies dels municipis, inclouen la neteja dels llits dels rius, no havent d'entendre-la compresa dins de la competència relativa “recollida i tractament de residus”, que sí apareix recollit en els mateixos.

- Segon, on al·lega infracció dels articles 2,4, 23, 24 i 92 del Text Refós de la Llei d'Aigües, dels quals el demandant de cassació considera compresos la neteja dels rius puix que aquests articles imposen als organismes de conca el deure protecció de domini públic hidràulic.

- Tercer, on sosté que la sentència recorreguda ha infringit l'article 28.4 de Llei 10/2001, del Pla Hidrològic Nacional. En opinió del recurrent, en el referit article s'atribueix les actuacions en llits públics a les “Administracions competents en matèria d'ordenació del territori i urbanisme”, però, “sense perjudici de les competències de l'Administració Hidràulica sobre domini Públic hidràulic. I, en aquesta excepció, creu veure el recurrent la referència a la competència dels organismes de conca en matèria de neteja.

- Quart, on es defensa que la sentència recorreguda ha comportat la vulneració dels articles 6 i 62.1 b) de la Llei 30/1992. En abordar aquest aspecte, el recurrent qualifica d'incoherent la sentència ja que, en la seva opinió, si la Confederació Hidrogràfica del Duero no és competent per a la neteja del Riu, malament pot tenir competència per celebrar, llegat el cas, convenis de col·laboració amb els municipis per assumir les tasques de neteja dels llits. En aquest sentit, el recurrent constata que va quedar acreditat en les actuacions anteriors havia celebrat diversos convenis d'aquesta índole.

Abans d'anar contraargumentant cadascuna de les al·legacions realitzades per l'Ajuntament de Salamanca, el TS realitza una delimitació de la qüestió objecte del present litigi. Descarta que el present recurs de cassació debati la competència per efectuar actuacions extraordinàries en el llit del riu al seu pas per una zona urbana. Per contra, circumscriu el debat entorn al fet si correspon o no a la Confederació Hidrogràfica del Duero les operacions de neteja quotidiana, “ordinària”, sense prendre en consideració actuacions esporàdiques de major envergadura.

Així les coses, en primer lloc, el TS descarta que els preceptes anteriorment esmentats de la LRBRL permetin en si mateixos atribuir la competència a la Confederació, només pel fet que no atribueixin aquesta competència expressament als municipis. Segon, també nega que els preceptes de la legislació d'aigües anteriorment esmentats atribueixin la neteja dels llits del riu al seu pas per zones urbanes a l'organisme de conca corresponent pel mer fet que se li assigni competències genèriques de policia, inspecció, entre d’altres. Si bé, el TS admet que tampoc en la Llei d'Aigües es diu res sobre a qui correspon aquestes feines materials de neteja.

Tercer, també descarta la pretesa infracció de l'article 28.4 de la Llei del Pla Hidrològic Nacional. És més, considera que aquest precepte esdevé la clau per el qual cal no atendre a les pretensions del recurrent en empara. El tenor literal del precepte és el següent: “les actuacions en llits públics situats en zones urbanes correspondran a les Administracions competents en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, sense perjudici de les competències de l'Administració Hidràulica sobre el domini públic hidràulic”.

Segons aquest redactat, el TS considera que aquest precepte el que ve a fer és atribuir totes les actuacions en llits públics situats en zones urbanes, que no impliquin exercici de competències legalment atribuïdes a l'Administració Hidràulica, a les administracions competents en matèria d’ordenació del territori i urbanisme En conseqüència, com entre les competències atribuïdes a les Confederacions no es troba, segons havia establert anteriorment, la neteja dels llits al seu pas per la zona urbana per la legislació d'aigües, aquesta tasca es troba, acaba concloent el TS, dins de la regla general del referit precepte, això és, dintre de les competències de les Administracions competents en matèria d'ordenació del territori” i urbanisme. En tot cas, precisa que la referència a “zona urbana” en aquest precepte estatal no ha

FMC | nov-14 28

d'entendre's vinculat a cap classificació urbanística del sòl. Però, el TS no arriba a determinar o concretar qui és “l'Administració competent en matèria d'ordenació del territori i urbanisme” en el present cas, per entendre que aquesta és una qüestió de dret autonòmic, la interpretació del qual no entra dins la seva competència.

Respecte al quart apartat al·legat per l'Ajuntament de Salamanca, el TS considera que aquest conté un retret, fonamentat de forma incorrecte des de el punt de vista del recurs de cassació, ja que es recrimina incongruència en la sentència recorreguda, la qual cosa s’hauria d'haver motivat sobre la base de la lletra c) de l'article 88.1 i no, com fa el recurrent sobre la base de la lletra d). No obstant això, el TS entra a desmentir aquesta pretessa incongruència. Al seu parer, la utilització de la via convencional per la Conca Hidrogràfica no exigeix o implica tenir competència sobre la matèria sobre la qual adopta un Acord. En conseqüència, el TS conclou que en seu cassacional resulta irrellevant que la Confederació hagués celebrat convenis amb certs municipis per assumir l'activitat de neteja de llits.

En haver desestimar cadascun dels motius al·legats per la part recurrent, el TS resol finalment que no hi ha lloc al recurs de cassació, fixant les costes en un màxim de 4.000 euros per tots els conceptes.


II.4.- Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

STSJ de Catalunya 8268/2014, de 24 de juliol, recurs d’ apel. lació núm. Apel.lació nº 28/2013, interposat per l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona ( OGTB) contra la Sentència de 29 d'octubre de 2012 pel Jutjat del Contenciós-administratiu, núm.15 de Barcelona i la seva província, estimatòria del recurs contenciós administratiu ordinari nº463/2011, interposat per l'obligada tributària contra la resolució del OGTB desestimatòria de la reposició deduïda contra liquidació de l'Impost sobre l'Increment de Valor dels terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU). Estimació.

En primer lloc, el TSJ de Catalunya destaca el següents elements de la ràtio decidendi de la sentència apel·lada:

Primer, sobre la base de l'article 104 del TRLHL, destaca com a trets del IIVTNU ser un tribut directe que grava l'increment de valor dels terrenys de caràcter urbà, que es posa de manifest com a conseqüència de la transmissió de la propietat de terrenys per qualsevol títol, inclosa els supòsits de compravenda amb condició suspensiva, com és el cas, a l'aprovació definitiva d'un Projecte de Reparcel·lació del Sector Industrial Serra a Sant Esteve Sesrovires.

Segon, en entrar en analitzar la pretensió de prescripció del deute tributari esgrimit per l'obligada tributària, el Tribunal admet que s'ha produït la prescripció del deute tributari a l'empara de l'article 66 LGT. Enfront de la declaració de prescripció de la sentència apel·lada, el OGTB ara en apel·lació estima que el fet imposable es produeix el 12 de març de 2007, data en què les parts subscriuen escriptura pública de declaració de compliment de la condició suspensiva i determinació del preu de compravenda. A això s'oposa l'entitat apel·lada sostenint l'encert de la sentència d'instància en declarar la prescripció.

Tercer, la delimitació de l'objecte del plet. Delimitació positiva, l'objecte és la impugnació de la liquidació de l'impost de plusvàlua. Delimitació negativa, no és objecte de litigi ni l’impugnació de si el solar litigiós és rústic o urbans, ni la valoració del valor cadastral. Aquestes dues qüestions són objecte de resolució pel Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya, com va succeir aquest cas, i contra la mateixa cap, va destacar la sentència apel·lada, cap recurs contenciós- administratiu a enjudicar per la corresponent sala del C-A de el TSJ de Catalunya però no pel present Jutjat del C-A.

Al seu torn, el TSJ de Catalunya fa una relació ordenada de les dades que considera rellevants per resoldre la present apel·lació:

1. El 28 de juliol de 2004 es formalitza en escriptura pública la segregació i compravenda condicionada de forma suspensiva a l'aprovació del Projecte de Reparcel·lació Voluntària del Polígon d'Actuació Únic del Pla Parcial Urbanístic del Sector Industrial SERRA, PEL QUAL L'ENTITAT Diagonal 60 SA transmitia a favor de la



FMC | nov-14 29

societat XUPA CHUPS, SA una finca procedent de l'hereteu “Ca Domenech” amb una superfície de 65.288 m2.

2. El 30 de gener de 2007 s’aprovael Projecte de reparcel·lació en què s'incloïa la finca objecte de compravenda, publicat en el BOP de 20 de febrer de 2007.

3. El 27 de febrer de 2007, la mercantil DIAGONAL 60 SA va presentar escrit en el qual sol·licitava al OGTB la liquidació de plusvàlua corresponent.

4. El12 de març de 2007 es formalitza escriptura pública de compliment de condició suspensiva i determinació de preu de la compravenda entre la mercantil Diagonal 60 SA i Xucla- Chups SA.

5. El 4 d'abril de 2011 l'entitat Diagonal 60 SA va rebre notificació de la carta de pagament pel concepte de IVTNU amb data de meritació de 12 de març de 2007 i import de 174.957,49 #.

6. Interposat recurs de reposició va ser desestimat per resolució de 19 de juliol de 2011, enfront de la qual es va interposar recurs contenciós administratiu.

En apel·lació, el TSJ de Catalunya acaba declarant que la liquidació objecte de recurs no va ser afectada per prescripció. Fonamenta aquesta declaració de no prespripció en el fet que el termini de 4 anys, amb el que disposava la Administració per determinar el deute tributari mitjançant l'oportuna liquidació, va començar a computar-se en el moment en què es va consumar la compravenda, i això va ser el 12 de març de 2007. Per justificar-ho, el TSJ de Catalunya raona, en el seu fonament cinquè, que el fet imposable del IIVTNU grava l’increment de valor que experimenten aquests terrenys, el qual es posa de manifest amb ocasió de la transmissió de la propietat. En conseqüència, estima que la meritació es produeix amb la transmissió de la propietat (o lliurament de la cosa) i, aquesta no va tenir lloc fins que es va consumar la compravenda per escriptura de 12 de març de 2007. Partint del dies a quo de 12 de març de 2007, el TSJ de Catalunya estableix que el termini de prescripció dels quatre anys – als quals refereixen els articles 66 i 67 de la LGT- més els 30 dies hàbils que assenyala el citat precepte del TR de la LHL, va finalitzar el 18 d'abril de 2011, i atès que, existeix acord entre les parts que la liquidació impugnada va ser notificada al subjecte passiu el 4 abril de 2011. Resulta evident que la mateixa no estava afectada per la prescripció.

Una vegada determinat que la liquidació no queda afectada per la prescripció, el TSJC procedeix a analitzar altres qüestions que, si bé no van ser objecte de la present apel·lació, sí van ser plantejades per l'entitat “Diagonal 60 SA” en el seu escrit de demanda. Totes elles han quedat reduïdes entorn a la nul·litat de la liquidació per falta de notificació dels valors cadastrals del terreny objecte de compravenda.

En suport de la seva pretensió, l'entitat “Diagonal 60 SA” al·lega que perquè el nou valor cadastral tingui efectes en la liquidació del IIVTNU és requisit imprescindible la prèvia notificació del mateix, és a dir, que és necessari que aquest valor catrastral sigui notificat amb anterioritat a la liquidació per preservar i garantir, així, l'exercici del dret de defensa de los propis interessos, consagrat en l'article 24 CE. Com en el present cas, la notificació del valor catrastral es realitza simultàniament amb la notificació de la liquidació i no de forma prèvia, es considera que s'ha conculcat la referida garantia de defensa. En suport de l'exigència d'aquesta notificació del valor cadastral es porti a terme de forma prèvia a la notificació de la liquidació, la societat remet a la STS de 12 de gener de 2008, desestimatòria de recurs de cassió en interès de llei, interposat per l'Ajuntament d'Oviedo.

El TS descarta l'aplicació de la referida sentència al cas per considerar que aquella sentència partia d'un supòsit completament diferent al present. En ella s'havia omès la notificació del valor castral, mentre, que, destaca el TS, en el present cas, la referida notificació es va portar a terme, però, no de forma prèvia, si no simultània a la liquidació. Estima que, en conseqüència, en aquest cas, la part sí va tenir la possibilitat d'impugnar el valor cadastral assignat davant la via corresponent, és a dir, de reclamar en via economico-administrativa. En defintiva, el TS acaba descartant aquesta al.legació

En tot cas, en la seva resolució final, atès que ha considerat que no es va produir prescripció de la liquidació objecto de recurs,estima l'apel·lació de la resolució d'instància, revocant-la i, en conseqüència declara la confirmitat a dret de la liquidació que pretenia l'Organisme de Gestió tributària de la Diputació de Barcelona.

FMC | nov-14 30

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=7180816&links=&optimize=20141003&publicinterface=true

III.- Altres

LLIBRE, Fiscal Austerity and Innovation in Local Governace in Europe, Carlos Nunues Silva and Jan Bucek, 2014.

D'aquest llibre, cal destacar el treball de professor alemany Hellmut Wollman que apareix al capítol IV del llibre, sota el titulo Serveis Públics als països Europeus: entre el Públic/Municipal i la provisió pel sector privat – i la seva reversió (remunicipalirtzació)?

En aquest capítol, el professor de la Universitat Humbolt a Berlin fa un repàs ràpid a l'evolució que les formes de prestació de serveis públics (aigua, energia, serveis socials..) han experimentat als diferents països de la Unió Europeu durant els dos últims segles fins a l'actualitat. A aquest efecte, distingeix cinc etapes successives. Una primera etapa, durant el segle XIX, caracteritzat per l'emergència e impuls del govern local per proveir serveis públics. Una segona etapa, on la provisió de serveis públics durant el naixement i desenvolupament de l'Estat social, es consolida i generalitza i es reserva un paper clau al sector públic, estal o municipal, en la sevaprovisió, sobre la base del ferm convenciment que les Administracions Públiques proveeixen aquests serveis en millors condicions per als ciutadans. Tercera etapa, que dura fins a la dècada dels 70, denominada neoliberal, on a l'empara de “la filosofía o corrent de la Nova gestió pública” es predica i fomenta la prestació de determinats serveis per subjectes privats. Quarta etapa, post neoliberal o post Nova Gestió Pública, on es defensa una tornada dels serveis públics als ens públics, especialment als municipis fins als últims anys dels noranta. I cinquena etapa, marcada pel deute sobirà, on existeix un nou impuls privatitzador gràcies a les retallades pressupostàries als països del sud d'Europa, però, no en altres països, com Alemanya, on s'està vivint un procés de remunicipalització, impulsat per referèndums locals, on la població s'ha mostrat clarament a favor que la prestació de determinats serveis (aigua, recollida d'escombraries, energies renovables…etc) tornin a ser subministrats pels seus municipis.

L'autor conclou mostrant-se clarament a favor de la remunicipalització dels serveis ja que considera que, gràcies a la referida evolució històrica de la qual ha adonat prèviament, els municipis han experimentat un procés d'aprenentatge gràcies al qual poden sumar els avantatges de dos principis operatius o lògiques subjacents en tota prestació d'un servei. En definitiva, la remunicipalització permetria obtenir per als ciutadans el millor dels dos mons o de les dues lògiques. En primer lloc, amb la lògica o racionalitat política, l'autor fa referència a aquella prestació d'un servei dissenyada per aconseguir un ampli espectre d'objectius, polítics, ecològics, socials.. que poden prevaler en cas de conflicte amb els objectius purament econòmics. Aquesta racionalitat és la que ha adoptat tradicionalment l'electe en la seva presa de decisions. Amb la lògica o racionalitat economicista, l'autor vol fer referència a aquella racionalitat segons la qual en la prestació d'un servei o un ben primera l'eficiència, en el sentit d'intentar maximitzar el benefici i minimitzar els costos (possiblement externalitzant els costos socials, ecològics..etc.). En principi, la lògica o racionalitat economicista ha presidit tradicionalment la manera d'actuació dels subjectes privats ja que la seva finalitat és fonamentalment obtenir beneficis i el seu propi interès i el marc del qual de referència és la lògica del mercat. En opinió de l'autor, les experiències privatitzadores d'altres èpoques i el fet d’haver d’ afrontat els reptes dels seus competidors privats en determinats sectors, els municipis i les seves companyies s'han vist compel·lits i han hagut d'aprendre a adoptar també la racionalitat econòmica.-

LLIBRE, La reforma del sector público local, ed. Diputació de Barcelona, juny 2014.

Aquest llibre recull el contingut de les Jornades que van tenir lloc el 10 desembre de 2013, organitzades per la Diputació i la Mancomunitat de Catalunya, on es pretenia debatre sobre com afectaven els llavors projectes de llei de reforma local als ens instrumentals que formen el sector públic local. Aquesta Jornada s'emmarcava dins del Cicle de Jornades “Governs Locals: km 0. Interrogants i reptes sobre el futur del món local”. Les conferències van ser quatre. I va acabar la Jornada amb una taula rodona final.

La conferència inagural va ser a càrrec del excm. LUIS IGNACIO ORTEGA ÁLVAREZ, Magistrat del TC i catedràtic de Dret Administratiu. I va tenir per títol la “democràcia local en la recent jurisprudència del Tribunal



FMC | nov-14 31

Constitucional”. El ponent va centrar la seva anàlisi en el principi de la democràcia local al fil de dues sentències del TC, STC 103/2013 i STC 161/2013. La primera va referida a la presència de persones que no han estat triades en el procés electoral en els àmbits de govern local i, la segona, a la necessitat de traslladar la publicitat del ple a les juntes de govern local, quan aquestes Juntes exerceixin competències delegades del Ple. Ortega Álvarez les destaca per considerar-les molt importants des del punt de vista dogmàtic. En realitat, l'anàlisi d'ambdues sentències li serveixen al ponent per destacar que els processos de racionalització de les administracions no poden en cap cas fer perdre els caràcters essencials dels atributs que defineixen a determinades institucions i que, en el cas específic de les institucions locals és que són administracions públiques el govern de les quals és d'origen i estructura essencialment democràtic.

La primera analitzada va ser la STC 103/2013, de 25 d'abril, relativa al recurs d'inconstitucionalitat interposat pel Parlament de Catalunya en relació amb la Llei de Modernització del govern local, la Llei 57/2003, al fil de la qual, com destaca el ponent, surt relluir una de les peculiaritats organitzatives dels ens locals, com és, la bifalia del poder que ostenten el ple i l'alcalde (aquest amb el seu òrgan de govern adjunt, les juntes de govern). En concret, l'objecte del recurs va ser el problema plantejat per l'article 126.2, paràgraf segon incís primer, de la redacció donada per la Reforma de 2003, segons el qual l'alcalde pot nomenar com a membres adjunts a la junta de govern local a persones que no ostentin la condició de regidors sempre que el seu nombre no superi un terç dels seus membres. D'aquesta sentència, el ponent destaca la interpretació que el TC fa de l'article 140 de la CE en dir que “el govern local i l'administració correspon als ajuntaments, únicament composts per alcalde i regidors”. Segons adverteix el magistrat, enfront d'una hipòtesi que l'article 140 CE contingués un numerus apertus en referir-se als alcaldes i als regidors, el TC ve a dir que el precepte constitucional contenen un numerus clausus, segons el qual, només l'alcalde i els regidors poden exercir als ajuntaments les funcions de govern i administració.

Així les coses, en opinió del ponent, el Tribunal Constitucional ha fet seves una de les màximes del municipalisme, segons la qual, front de qualsevol unitat administrativa local ha d'haver-hi un responsable polític representatiu, és a dir, un regidor. En opinió del ponent, el TC amb tota claredat elimina en aquest àmbit la distinció entre política i administració. Per reafirmar aquesta asseveració, cita textualment al propi TC quan afirma que “l'article 140 atorga una especial legitimació democràtica al govern municipal, tant en la seva funció política com d'administració, que contrasta sens dubte amb el disseny que la pròpia Constitució estableix per al govern de l'Estat. Un plus de legitimitat democràtica enfront de la professionalització que, en tot cas, ha de ser respectada pel legislador bàsic en configurar aquest model comú d'autonomia local”.

La segona sentència analitzada va ser la STC 161/2013, de 26 de setembre, referida al recurs interposat pel Govern d'Aragó, en el qual el TC va pronunciar sobre la constitucionalitat l'article 70.1 de la LBRL, en la redacció donada també per la Llei de Modernització, en què es deia que “no són públiques les sessions de la Junta de govern local”. Aquesta sentència també es refereix a la democràcia municipal, però des d'un altre punt de vista, des de la relació entre democràcia i publicitat, la qual cosa ara denominaríem transparència. El recurs partia de la infracció del principi democràtic d'art. 1.1 CE, del principi de seguretat jurídica contingut en l'article 9.3 CE i del dret de participació directa dels ciutadans en els assumptes públics de l'article 23.1 CE. Adverteix el ponent que aquest recurs es va plantejar perquè, abans de la modificació introduïda per la Llei de modernització, Aragó havia regulat en la seva normativa autonòmica la publicitat de les sessions de la junta de govern quan afectaven a assumptes delegats pel ple de l'ajuntament, per la qual cosa la nova norma bàsica venia a modificar la regulació autonòmica. En conseqüència, l'objecte del recurs va quedar limitat a la publicitat dels assumptes delegats pel Ple a les Juntes de Govern dels Municipis que no anessin de gran població, atès que la delegació del Ple a les Junta es troba proscrita expressament, segons la legislació bàsica estatal.

D'aquesta sentència, el ponent destaca dos aspectes establerts pel TC. Primer, la connexió directa entre el principi democràtic de l'article 1.1 CE amb el dret participatiu contingut en l'article 23, que constitueix al seu torn, un dret fonamental en funció del com els ciutadans poden interposar en la seva defensa recurs d'empara. Segon, la publicitat dels assumptes del ple (que comprèn la publicitat de les sessions, la publicació de les deliberacions i dels acords adoptats, i l'accés a la documentació que els serveixi de suport), com qualsevol òrgan representatiu, mentre que forma part del principi democràtic de l'article 1.1 i del dret de participació directa de l'article 23.1 CE, deu, en opinió del TC, ser traslladat a l'òrgan que

FMC | nov-14 32

finalment exerceix la competència, atès que la naturalesa de la funció legalment atribuïda al ple és decisió del legislador. Per això, el TC finalment acaba sostenint que una interpretació conforme a l'article 70.1 paràgraf segon de la LBRL exigeix que aquest precepte, on es declara que les sessions de la junta de govern no són públiques, no sigui aplicable a les decisions relatives ales competències delegades pel ple.

La segona conferència va abordar “la reordenació del sector públic local a la llum dels principis d'estabilitat pressupostària i equilibri financer”. I va ser impartida per la María PETRA SÁINZ ANTÓN. La ponent aborda la seva intervenció tractant els següents aspectes. Primer, intenta establir la justificació real de la reestructuració del sector públic local. Amb aquesta finalitat, aporta un gran nombre de dades concretes sobre l'evolució de la sostenibilitat financera, de l'endeutament del sector públic local, sobre les despeses públiques en les corporacions locals, l'estructura del sector públic local. La seva finalitat és posar entredit els objectius que al·lega de forma deshonesta el legislador per abordar aquesta reestructuració. Segon, entra en una exhaustiva anàlisi de les mesures concretes de redimensionamient del sector públic prevista en cadascun dels apartats la DA 9ª del llavors Projecte de LRASAL, posant en evidències les febleses i deficiències. Tercer, aborda l'estudi del règim jurídic dels Consorcis resultant de la regulació del referit projecte. I, en últim lloc, finalitza la seva exposició, amb una conclusió on destaca com a causa última de les deficiències denunciades la falta d'un estudi previ dels ens instrumentals de les entitats locals que hagués permès avaluar la situació econòmica i la dels serveis que presten, així com també la falta d'un estudi sobre l'impacte que la seva sobtada eliminació pot comportar per a l'equilibri econòmic de l'ens local i per a la prestació dels serveis. En tot cas, adverteix els importants riscos d'execució que té les preteses reformes del sector públic local.

La tercera conferència es va titular “L'impacte dels projectes legislatius de reforma local sobre els grups empresarials i les participacions derivades dels ens instrumentals locals”. I va ser a càrrec del SR. RAMÓN

MASSAGUER MELÉNDEZ, Gerent adjunt de coordinació d'empreses i entitats municipals de l'Ajuntament de Barcelona.

La darrera conferència va ser impartida pel Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Salamanca, DR. RICARDO RIVERA ORTEGA. I va tenir com a títol “Limitacions a la potestat d’autoorganització. Els formis de prestació de serveis públic locals”. El professor destaca que els ens instrumentals amb personificació privada han estat la tècnica organitzativa que des de finals del segle XIX sempre han utilitzat els municipis per poder escometre nous serveis i realitzar tot tipus de prestacions. En aquest sentit, adverteix que quan de la prevenció de l'abús passem a una limitació taxativa de l'ús d'entitats instrumentals en forma de personificació privada, com succeeix en el cas de les últimes reformes en règim local, podem trobar-nos amb l'objectiu menys justificable de contenir la iniciativa local i no només la iniciativa pública en concurrència, sinó també la iniciativa local de tipus prestacional. Partint que la potestat organizatòria forma part indiscutible de l'autonomia local, l'autor fa comprendre com un element de la mateixa l'elecció de les formes. Per això, estima molt rellevants per a l'autonomia local les orientacions que per part del legislador, ja sigui el legislador bàsic estatal o a nivell autonòmic en virtut de la competència reflectida en els estatuts d'autonomia sobre les formes de gestió de serveis públics, es facin per condicionar l'elecció de la forma en atenció a la seva adequació al tipus d'activitats que cal realitzar. Ara bé, en atenció a la seva incidència sobre el principi d'autonomia local, el professor Rivero distingeix dos possibles escenaris: un, on el legislador orienta la decisió de la forma, en el sentit que impedeix una llibertat total de formes per part de l'ens local; i un altre escenari, en el qual el legislador proscriu o condiciona de manera molt radical l'elecció d'una determinada forma.

En aquest segon escenari, que és el que estableixen les reformes del règim local, l'autor denuncia que sobre el que s'està incidint no és tant sobre les formes, o sobre les estructures administratives sinó sobre el tipus de tasques que a desenvolupar pels ens locals. Efectivament, en la mesura, que, en opinió de l'autor, existeix una correlació no perfecta però sí aproximada entre les formes de gestió dels serveis públics i el tipus de serveis, és a dir, el tipus d'activitat, qualsevol intervenció del legislador que deixi sense cap mena de possibilitat de triar una forma organitzativa determina, també i fonamentalment incideix sobre el tipus d'activitat que podrán desenvolupar les entitats locales. En la seva opinió, aquest opció seguida pel legislador estatal bàsic és inconstitucional ja que afecta a aquelles comunitats autònomes, com la catalana, l'estatut de les quals ha reconeguta aquestes competència exclusiva sobre les formes de gestió de serveis públics dels ens locals.

FMC | nov-14 33

Per evitar o minimitzar aquest efectes negatius, l'autor s'aventura a plantejar una solució o alternativa perquè alguns dels ens instrumentals locals que semblaria que no queda més remei que dissoldre o liquidar a la vista de les reformes actuals puguin sostenir-se com a eines de col·laboració interadministrativa entre entitats públiques i de col·laboració amb els subjectes privats. Amb aquesta finalitat, l'autor sosté que una legislació autonòmica que contemplés aquests instruments personificats amb aquestes finalitats de col.laboració, des del seu punt de vista, salvarien les exigències de supressió. Així proposa la utilització de societats mercantils per desenvolupar activitats conjuntes o per a la col·laboració públic-privada. Considera que aquesta opció resultaria totalment plausible a Catalunya en la mesura que l’EAC ha atribuït a la comunitat autònoma la competència exclusiva sobre les formes de gestió de serveis públics.

La Jornada va acabar amb una Taula Rodona, on sota el títol la reordenació del sector públic local a debat, van intervenir, com a moderador, Josep Ramón Font i Gasó, Héctor Garcia Morago, magistrat, jutjats contenciosos-administratius de Barcelona i secretari d'administració local (en excedència), José Luis Martínez-Alonso Camps, Director de Serveis, Secretària General, Diputació de Barcelona i professor associat de Dret Constitucional i ciència política, Universitat de Barcelona, Carles Raimón i Matas, Catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i de l'Administració de la Universitat Pompeu Fabra.

ARTICLE. “Nuevas garantías de derecho administrativo”, Miguel Sánchez Morón, Revista de Adminsitración Pública, núm. 194, 214, pág.s 275-316.

L'article analitza les Lleis 19/2013, de Transparència, Accés a la informació Pública i Bon Govern i la Llei 20/2013, de Garantia d'Unitat de Mercat en un aspecte en concret que comparteixen: el règim jurídic dels nous procediments especials de recurs per garantir els drets i interessos legítims que reconeixen als ciutadans. L’autor adverteix que aquestes lleis s'inscriuen dins d'una tendència que altres legislacions recents també segueixen, com és la d'intentar complementar el règim ordinari de recursos amb instruments més efectius i apropiats en cada cas.L'autor considera aquesta tendència com una reacció a dues circumstàncies. Primera, el fracàs del recurs administratiu ordinari com a garantia efectiva de legalitat, excepte honorables excepcions, la qual cosa ha portat al fet que la garantia essencial al nostre país enfront de l'actuació il·legal de les administracions recaigui en el recurs contenciós-administratiu. La segona causa radica en les noves limitacions del contenciós administratiu, que vénen donades, entre altres causes, per l'elevació substancial de la quantia dels assumptes exigides per a les sentències i actuacions que versen sobre ells siguin susceptibles d'apel·lació o (sobretot) cassació. L'autor no dubta a qualificar l'impacte de les noves limitacions com a “crisis d'accés al recurs” contenciós-administratiu. Per advertir de la gravetat i abast d’aquest fenòmen, l’autor deixa constància que aquest any s'han interposat la meitat de recursos de cassació.Davant aquest escenari i a l'empara de la previsió de l'article 107.2 de la Llei 30/1992, en regular altres procediments o reclamacions no judicials alternatius als recursos administratius ordinaris, en concret, quan es refereix a procediments d'impugnació o reclamació “davant òrgans col·legiats o comissions específiques no sotmeses a instruccions jeràrquiques”, han començat a desenvolupar-se en alguns sectors d'activitat administrativa recursos especials. Primer, mitjançant la regulació del recurs especial en matèria de contractació pública. I, posteriorment amb el recurs especial davant el Tribunal Administratiu de l'Esport contra resolucions de l'Agència Espanyola de Protecció de la Salut en l'Esport, en virtut de la Llei Orgànica 3/2013, de 20 de juliol, sobre lluita contra el dopatge, article 40. Aquests són els precedents dels recursos especials, el règim jurídic dels quals és objecte d'estudi pel present recurs. Aquests són: d'una banda, la reclamació davant el Consell de Transparència i Bon Govern (Llei 19/2013, art. 24); i, per un altre, la reclamació davant la Secretaria del Consell per a la Unitat de Mercat i amb un procediment contenciós-administratiu especial en matèria. L'autor analitza detalladament els següents aspectes d'ambdues reclamacions administratives: la naturalesa jurídica d aquestes reclamacions, la competència per resoldre-la, els actes recurribles, legitimació i termini per interposar la reclamació, tramitació i resolució.

L'anàlisi amb detall del règim jurídic d'ambdues reclamacions administratives permet a l'autor posar de manifest els problemes jurídics i pràctics que tindrà la implementació d'ambdues, al que caldrà afegir l'oposició de les Comunitats Autònomes i Entitats Locals. Conclou l'autor aquesta anàlisi no només indicant els seus dubtes sobre l'eficàcia d'aquests mecanismes de reclamació, també posant de manifest que no sempre la “multiplicació o superposició de mecanismes de garantia és el més eficaç i útil”.

FMC | nov-14 34

L'autor acaba el seu article amb l'anàlisi del recurs contenciós-administratiu especial per a la garantia de la unitat de mercat, regulat ara en els art. 127bis a 127quáter de la LJCA, en virtut dels quals la Comissió Nacional del Mercat i la Competència té legitimació activa per reclamar en via contenciós-administrativa qualsevol actuació administrativa (també les realitzades per entitats locals) que es consideri contrària a la llibertat d'establiment o de circulació en els termes establerts en la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat. Com a corol·lari de l'anàlisi dels diferents elements del seu règim jurídic, l'autor valora aquest nou procediment especial contenciós-administratiu com potencialment útil per a la finalitat que pretén. Però, adverteix que la materialització d'aquest potencial dependrà de quin sigui el criteri que adopti la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per decidir en quins casos sí i en quins casos no decideix impugnar. En tot cas, l'autor destaca com un aspecte positiu que, almenys, els operadors interessats i les seves organitzacions representatives tenen aquí una via de recurs alternativa molt més ràpida que el recurs contenciós-administratiu ordinari, sempre que aconsegueixin convèncer a la CNMC per acceptar les seves sol·licituds o peticions d'impugnació.Com a grans avantatges d'aquest recurs, l’autor destaca les següents: la preferència i celeritat, el caràcter suspensiu automàtic del recurs, si la CNMC ho demana. Encara que respecte a aquest últim aspecte, l'autor posa en evidència els seus dubtes sobre la constitucionalitat que la suspensió no pugui aixecar-se durant 3 mesos en el cas que l'actuació administrativa recorreguda sigui d'una CCAA. En opinió de l'autor, aquesta circumstància equival a un control suspensiu de legalitat en mans d'un organisme administratiu estatal, encara que els seus efectes siguin temporalment limitats.

INFORME. Informe del Tribunal de Comptes nº 1050, sota el títol, “Informe de fiscalización sobre la efectividad de las medidas que contempla el Real Decreto Ley 8/2011, para el cumplimiento por las Entidades Locales de sus obligaciones comerciales”, aprovat pel seu Ple 29 de setembre de 2014.

El Ple del Tribunal de Comptes ha aprovat aquest informe en la seva sessió de 29 de setembre de 2014 i acordat la seva elevació a les Corts Generals per a la seva tramitació parlamentària i la seva remissió al Ple de la Corporació Local. Aquesta anàlisi es realitza en el marc de l'avaluació de les mesures extraordinàries adoptades pel Govern contra la crisi econòmica, responent també amb ella a la sol·licitud que, en relació amb aquesta qüestió, es va realitzar a aquesta Institució des del Parlament.

Un triple objectiu es persegueix amb aquesta fiscalització: primer, verificar si les actuacions de les Entitats Locals per concertar l'endeutament s'han sotmès a la normativa aplicable; segon, analitzar els impagaments per aquestes entitats dels venciments dels préstecs en període voluntari; i, finalment, examinar l'eficàcia d'aquesta mesura. En aquest últim punt, el Tribunal de Comptes ha valorat el grau de reducció o d'eliminació dels deutes de les Entitats, així com els efectes que aquesta mesura ha tingut sobre l'estabilitat pressupostària.

En aquest sentit, una de les conclusions que llança l'informe del Tribunal de Comptes és que aquesta mesura no ha estat suficient per generar la liquiditat necessària als proveïdors de les Entitats Locals, especialment en els autònoms i les Pimes, pels quals la demora en el cobrament generava majors dificultats.

El Reial decret Llei va autoritzar a l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) a engegar una línia financera a la qual podien acollir-se les Entitats Locals que tinguessin obligacions de pagaments amb empreses i autònoms vençudes, líquides i exigibles, amb motiu de subministraments, obres o serveis lliurats abans del 30 d'abril de 2011.

No obstant això, com apunta l'Informe en una altra de les seves conclusions, tot i que aquesta mesura contribuïa a solucionar certes tensions de tresoreria a curt termini, també exigia assumir una sèrie de compromisos de difícil compliment en el mig termini, la qual cosa va influir que la mesura tingués un acolliment limitat. D'altra banda, les condicions de finançament tampoc van fomentar l'acolliment de les Entitats a la mesura.

Un nombre rellevant de les Entitats que van optar per fer ús d'aquesta línia de finançament la van dedicar a pagaments a entitats financeres endossatàries dels drets de cobrament, no oferint-se en aquest cas directament als proveïdors major liquiditat com a conseqüència de la cancel·lació dels deutes. D'altra banda, al no precisar-se l'aprovació d'un pla de sanejament a les Entitats que s'acollissin a l'endeutament, no van quedar aquestes subjectes a mecanismes addicionals que els obliguessin a una major disciplina

FMC | nov-14 35

pressupostària i que les portés a recuperar l'equilibri financer. L'informe del Tribunal de Comptes posa de manifest que amb aquestes mesures s'han reduït molt escassament els índexs d'obligacions pendents de pagament i no s'ha reequilibrat la situació deficitària de les Entitats Locals en el seu conjunt.

Després de les conclusions, el Tribunal de Comptes formula una sèrie de recomanacions que es dirigeixen a: enfortir la sostenibilitat financera i l'equilibri pressupostari en la gestió d'aquestes Entitats; a millorar la comptabilització de les seves despeses i deutes així com de la informació econòmica que ofereixen els seus comptes generals, i a proposar accions que ajudin a potenciar l'efectivitat de futures mesures que puguin ser aprovades pel Govern similars a les contemplades en aquest Reial decret Llei.

Entre les recomanacions, el Tribunal proposa que les Entitats Locals estableixin procediments que garanteixin l'anotació en la comptabilitat financera de les despeses i deutes amb els proveïdors íntegrament des del moment en què es realitzen, millorant-se així la imatge fidel dels estats financers i assegurant-se la fiabilitat dels comptes.

Així mateix, el Tribunal recomana que es donin majors facilitats d'accés a les mesures d'ajuda a aquelles Entitats Locals que aprovin regularment els seus comptes generals i que les rendeixin en termini al Tribunal de Comptes i als Òrgans de Control Extern de les Comunitats Autònomes, així com a les quals publiquin les dades essencials de la seva gestió, ja que d'aquesta manera es contribuiria a fomentar la transparència.

La Institució proposa que, en les mesures extraordinàries que s'adoptin pel Govern per promoure el pagament de les seves obligacions per les Entitats, es fixin condicions que afavoreixin que s'aconsegueixi aquest objectiu, així com que s'estableixin penalitzacions o restriccions a imposar a aquelles entitats que no realitzin els pagaments dels préstecs al seu venciment, amb el que s'estimularia el pagament en termini i es dissuadiria l'incompliment.

http://www.tcu.es/tribunal-de-cuentas/es/search/alfresco/index.html?docType=INFORME&docType=MEMORIA&docType=MOCI%C3%93N&docType=NOTA&docType=RESOLUCI%C3%93N%20DE%20LA%20COMISI%C3%93N%20MIXTA&docType=DECLARACI%3%93N%20CUENTA%20GENERAL%20DEL%20ESTADO

INFORME. Informe de Fiscalització de les actuacions realitzades pels ajuntaments amb càrrec al Fons Estatal per a l'Ocupació i Sostenibilitat Local ( FEESL), creat per Reial decret-Llei 13/2009, de 26 d'octubre, aprovat 24 de juliol de 2014.

Aquest Informe es trobava previst en Programa del Tribunal de Comptes per a l'any 2013, aprovat pel Ple de la Institució en sessió de 20 de desembre de 2012. Respecte al seu objecte de fiscalització, el Fondo Estatal per a l'Ocupació i Sostenibilitat Local ( FEESL) ha de recordar-se els següents extrems per fer-nos una idea aproximada de l'abast de la fiscalització i les contingències que ha tingut. Aquest Fons va ser creat per Reial decret Llei de 13/2009, de 26 d'octubre, en el marc de les Estratègies per a l'Economia sostenible, amb la triple finalitat d'incrementar la inversió pública en l'àmbit local, pal·liar la caiguda de l'ocupació com a conseqüència de la crisi i finançar actuacions municipals de despesa social. El Fondo es va dotar de 5.000 milions d'euros, dels quals es van distribuir més de 4.850 milions d'euros, entre 8.075 municipis, 12 mancomunitats, 4 agrupacions de municipis i les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla, finançant-se 25.262 projectes d'inversió i 5.173 actuacions de naturalesa social.

Els recursos del Fons es van distribuir entre les entitats atenent exclusivament al criteri de proporcionalitat de les respectives xifres de població, de conformitat amb l'article 3 del RDL13/2009, sense consideració específica a altres circumstàncies relatives a les condicions econòmiques, nivells de desocupació o al desenvolupament o situació particular de cada entitat encaminades a l'efectivitat de l'objecte del FEESL.

Com a contingència a destacar, cal destacar que el Tribunal Constitucional va declarar el 5 de juliol de 2012 la inconstitucionalitat de part de l'articulat del referit RDL 13/2009., afectant total o parcialment a 16 dels seus 21 articles i a la meitat de les seves DA i DF, en establir que la norma estatal contravenia el règim competencial vigent, en atribuir al llavors Ministeri de Política Territorial (en l'actualitat Ministeri d'Hisenda i Administracions) l'administració, gestió i direcció del Fons, així com el seu control i seguiment. Però, ha d'advertir-se que els efectes del seu pronunciament es van limitar a les actuacions pendents de realitzar,





FMC | nov-14 36

sobre els expedient sense finalitzar, corresponent-los la gestió, a partir d'aquest moment a les Comunitats Autònomes.

Del total de projectes i actuacions tramitades, el Ministeri va transferir a les comunitats autònomes, per donar compliment a la Sentència, l'import del Fons pendent de liquidar a les entitats locals, excepte a Andalusia, Catalunya i Canàries, els qui s'han negat a assumir la gestió d'aquests fons. Respecte a aquestes, el Consell de Ministres va adoptar tres acords al febrer de 2014 per formular requeriments a les aquestes 3 Comunitats, previ plantejament d'un conflicte negatiu de competències en relació amb la gestió del Fons.

Els objectius als quals el present informe respon han estat els següents:

1. Avaluar els procediments interns seguits en les entitats locals per a la selecció dels projectes finançats.

2. Verificar si l'activitat contractual financera amb càrrec al FEESL s'ha realitzat de conformitat amb la normativa d'aplicació, en els diferents moments de la preparació, perfeccionament i adjudicació, així com, si escau, en l'execució, modificació i extinció dels contractes.

3. Verificar si la tramitació de les despeses socials subvencionades s'ha produït d'acord amb la normativa d'aplicació.

4. Verificar l'aplicació dels fons rebuts per les entitats locals a les finalitats del FEESL.

Les actuacions de fiscalització del TC es van centrar en els exercicis 2010 i 2011, encara que són nombrosos els projectes que es van estendre fins a 2012 i 2013. Es van fiscalitzar a 400 entitats locals beneficiàries del FONS, 643 projectes d'inversió i 84 actuacions d'interès social.

De les conclusions finals fruit de la fiscalització poden destacar-se les següents:

1. Respecte als criteris per a la selecció de projectes pels quals s'anava a sol·licitar el finançament, les entitats van haver de decidir com repartir l'import total que els corresponia en funció de la seva població. Per a això, el 27% de les entitats va donar prioritat al finançament de projectes d'inversió, destinat l'import restant a actuacions de caràcter social. El 21% va adoptar com a criteri de distribució gastar el màxim permès pel RD per a actuacions d'interès social i l'import restant per a projectes d'inversió, mentre que únicament el 15% va donar prioritat a l'ocupació com a criteri de repartiment.

2. Respecte a la selecció del contractista i adjudicació de contractes finançats amb el FEESL, el 57% de l'import total d'adjudicació de contractes finançats amb el FEESL, representatiu del 16% dels projectes d'inversió, es va tramitar mitjançant procediment obert i el 42% a través de procediments en els quals la publicitat es troba més restringida, el procediment negociat sense publicitat i el contracte menor.

3. En el 56% dels expedients no es va acreditar o es va fer de forma inadequada la necessitat pública de la inversió, qüestió que, a més de ser un requisit bàsic per a l'adjudicació, recollit en l'article 22 LCSP, suposa una garantia que els fons públics es destinen a una fi necessària per a l'entitat local. La falta de justificació va ser major en els contractes d'obra (67%) que en els contractes de serveis (36%), per la seva banda, els contractes de subministraments sí van incloure la justificació de la seva necessitat.

4. En el 87% dels expedient no es va justificar l'elecció dels criteris d'adjudicació del contracte i no es van detallar en l'anunci de licitació en un 28% dels casos, especialment en els projectes de subministraments i obres, incomplint l'article 93.4 de la LCSP.

http://www.tcu.es/tribunal-de-cuentas/es/search/alfresco/index.html?docType=INFORME&docType=MEMORIA&docType=MOCI%C3%93N&docType=NOTA&docType=RESOLUCI%C3%93N%20DE%20LA%20COMISI%C3%93N%20MIXTA&docType=DECLARACI%C3%93N%20CUENTA%20GENERAL%20DEL%20ESTADO

INFORME. Informe favorable del Ple de la Junta Consultiva de contractació, en sessió de 3 d’octubre de 20014, sobre la Guia per a la inclusió de clàusules contractuals de caràcter social i la Guia per a l'adopció de criteris mediambientals en els contractes de manteniment d'instal·lacions d'edificis.

La Guia per a l’adopció de criteris mediambientals en els contractes de manteniment d’instal·lacions d’edificis. La finalitat de la Guia és orientar als òrgans de contractació de serveis de manteniment perquè puguin aprofitar els avenços i les millores ambientals que ofereix el mercat i, d’aquesta manera, els

http://www.tcu.es/tribunal-de-cuentas/es/search/alfresco/index.html?docType=INFORME&docType=MEMORIA&docType=MOCIÓN&docType=NOTA&docType=RESOLUCIÓN%20DE%20LA%20COMISIÓN%20MIXTA&docType=DECLARACIÓN%20CUENTA%20GENERAL%20DEL%20ESTADO




FMC | nov-14 37

contractes de manteniment esdevinguin una enina de millora continua. Es preten d’aquesta forma contribuir a la realització dels objetius de la Directiva europea 2010/31/UE de 19 de març de 2010, relativa a l’efiència enmergètica d’edificis, on es prevue que en l’horitzó de 2020 tots els edificis de nova construcció, així com també les grans rehabilitacions, assoleixin un “consum energètic zero” o un balanç energètic zero. En el cas de les Administracions públiques, la data s’avança a l’any 218. El gruix més important de la Guia el constitueixen l’establiment dels “criteris ambientals a incorporar en el plecs de clàusules administratives particulars i de prespcripcions tècniques que regeixen els contractes de manteniment d’edificis.

Finalitza la guia amb un recull de Consell agrupats entorn les qüestions següents:

- consideracions relacionades amb la descripció del contracte.

- consideracions relacionades amb la descripció de les tasques.

- consideracions relacionades amb les millores i la renovació de les instal.lacions.

- consideracions relacionades amb la il.luminació

- consideracions relacionades amb la descontaminació i l’eliminació progressiva dels PCB.

- consideracions relacionades amb la substitució de determinats gasos refigerants (CFC) per

altres de menys impacte.

- consideracions relacionades amb la prevenció de la legionel.losi.

- consideracions relacionades amb els nivells d’exposició al soroll.

- consideracions relacionades amb l’estalvi d’aigua.http://www10.gencat.net/ecofin_jcca/ni/docs/guia-manteniment-ambientalitzacio.pdf La Guia per a la inclusió de clàusules contractuals de caràcter social, actualitzada a octubre de 2014, aborda les següents qüestions:

1. Les clàusules a incloure específicament en contractes amb objecte vinculat directament a accions públiques de foment de l’ocupació o a accions positives de gènere o aquelles que tinguin com a destinataris persones que integren algun dels col.lectius més desafavorits.

2. Clàusules a incloure en tot tipus de contractes

3. Clàusules a incloure específicament en contractes de serveis i de gestio de serveis públics.

4. Clàusules relatives a la subcontractació

5. Clàusules a incolore específcament en els contractes reservats a centres especials de treball.

Totes aquestes clàusules de la Guia constitueixen un catàleg exemplificatiu, de caràcter no taxat que si resulten adients als objectes i característiques dels contractes i en funció de les diferentes tipologies de contractes es poden incloure en cadascuna de les fases dels procediments per a l’adjudicació dels contractes públics.

http://www10.gencat.net/ecofin_jcca/ni/docs/guia-socials.pdf

DICTAMEN. Dictamen 29/14 de la Comissió Jurídica Assessora de Catalunya. Constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Miquel de Balenyàl. Informe favorable i vinculant.

El present Dictamen té per objecte l’expedient de constituir l’Entitat Municipal Descentralitzada de San Miquel de Balenyà. En avaluar si en el present cas concorren els pressupòsits i requisits exigits per la legislació local (art. art. 45.1 LBRL, 82.3 del TRLMRLC, entre d’altres) i per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (art. 86.7 EAC), la Comissió organitza l’exposició del seu dictamen en dos parts: primera part, on realitza un l’anàlisi dels pressupòsits i aspectes formals i procedimentals; i segona part, on fa l’anàlisi d'aspectes substantius.

Dins de la primera part i pel que fa a les característiques i finalitats d’aquesta figura, la Comissió recorda que aquestes entitats tenen per finalitat donar resposta al fet que determinades concentracions de població, que constitueixen nuclis separats dins d’un municipi, puguin arribar a tenir un reconeixement

http://www10.gencat.net/ecofin_jcca/ni/docs/guia-manteniment-ambientalitzacio.pdf

http://www10.gencat.net/ecofin_jcca/ni/docs/guia-manteniment-ambientalitzacio.pdf

http://www10.gencat.net/ecofin_jcca/ni/docs/guia-socials.pdf

FMC | nov-14 38

jurídic- si reuneixen unes condiciones determinades - però, sense arribar a ser un municipi. De fet, com ha estat en aquest cas, la creació d’un EMD és moltes vegades una alternativa davant un intent previ i fallit de constituir-ne un nou municipi. La Comissió destaca que, dins dels dos tipus d’ EMD per raó del seu origen, aquesta iniciativa no és conseqüència de la fusió o agregació prèvia de municipis (tal com preveu l’art. 82.3 TRLRL) sinó que neix de bell nou. Ara bé, com a peculiaritat d’aquest cas, aquesta iniciativa és “doble”, ja que, per una banda, respon una petició inicial de particulars (una petició de l’Associació de Veïns de Balenyà, acompanyada de quatre-centes signatures), però, per altre, és l’Ajuntament qui promou i tramita l’expedient.

De l’anàlisi dels pressupòsits, la Comissió conclou que concorren tots els necessaris, es a dir, que existeix un nucli separat (art. 79.1 TRLMRLC i art. 86.7 EAC) i que l’Ajuntament no té la seva seu en el territori de la nova entitat (segons preveu l’art. 79.2 TRLMRC). Pel que fa l'exigència que sigui “un nucli separat”, la Comissió precisa que aquest terme és un concepte jurídic indeterminat, que, en tot cas, comporta una separació física o material, encara que no sigui aplicable l'exigència d'una separació mínima de 3.000 metres de sòl no urbanitzable que sí resulta exigible en el cas de creació d’un municipi per segregació. En tot cas, constata que Sant Miquel de Balenyà es troba a 1,85 km del nucli urbà de Seva, la qual cosa evidencia que es tracta d’un “nucli separat”.

Pel que fa als aspectes formals i procedimentals, es poden destacar els següents:

- primer, van existir dubtes sobre la titularitat de la iniciativa de creació d’ EMD, ja que, com comentaven anteriorment, el primer escrit que apareix a l’expedient va ser una petició del president d’una Associació de veïns. Malgrat aquest fet, com l’Ajuntament es va sumar de seguida aquesta iniciativa, es va considerar que es tractava d’un expedient no d’iniciativa veïnal sinó d'iniciativa municipal, la qual cosa resultava rellevant a efectes de les exigències específiques per a la seva tramitació, segons preveu art. 79.1 c) TRLMRLC.

- segon, la Comissió confirma que la documentació que integra l’expedient, tant la relativa a la iniciació com a la instrucció s’ajusta a les previsions del Decret 244/2007.

- tercer, malgrat que el Dictamen adverteix que els informes de la Secretaria i Intervenció només es refereixen al resultat dels tràmits d’exposició pública, sent la resta d’informes jurídics i econòmics subscrits per personal funcionari, la Comissió acaba donat el seu vistiplau a aquesta situació en considerar que l’informe de la secretària interventora accidental de l’Ajuntament de Seva, emès a requeriment de la Direcció General d’Administració Local, va validar l’informe del lletrat que assessora la corporació.

- quart, que a la vista de l’Informe del Servei de Suport a l’Organització Territorial i de l’informe del director general d’Administració local, la Comissió de Delimitació Territorial va emetre l’Acord favorable a la Constitució de l’EMD DE Sant Miquel De Balenyà.

Dins la segona part del Dictamen, pel que fa als requisits substantius o materials que la normativa exigeix per tal de fer possible la constitució d’EMD, regulats en els articles 79.1 i 80.2 i 3 del TRMRLC, la Comissió avala la concurrència de tots ells. Així, la creació d‘aquesta EMD no comporta cap perill ni pel que fa al manteniment qualitatiu de la prestació de serveis ni pel que fa a la suficiència de recursos. I tanmateix, en atenció a la memòria presentada, es considera que en aquest cas concorren les circumstàncies de naturalesa geogràfica, històrica, social, econòmica o administrativa que justifiquen la creació d’aquest tipus d’entitat.

Més enllà de l’anàlisi dels requisits legals que han de concórrer per poder constituir aquest tipus d’Entitat, cal destacar dos aspectes d’aquest Dictamen:

En primer lloc, el caràcter vinculant del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora en la constitució d’una entitat municipal descentralitzada quan és compartit el sentit favorable amb els altres òrgans consultats que hi intervenen. En aquest sentit, la Comissió recorda que, en la constitució d’entitats municipals descentralitzades, l’article 80.1 del TRLMRLC preveu un supòsit poc freqüent, en el qual el dictamen no és merament vinculant obstatiu –en tractar-se d’una vinculació positiva i absoluta–, sinó que, al mateix temps, és compartit i acumulatiu. Això significa que, perquè tingui eficàcia vinculant, han de concórrer, i coincidir, els informes emesos per l’Ajuntament, la Comissió de Delimitació Territorial i aquesta Comissió Jurídica Assessora quant a la constitució de l’entitat en qüestió. Contràriament, si un d’aquests informes no hi és favorable, el Govern ha de prendre la decisió que estimi convenient. Per tant, un informe desfavorable

FMC | nov-14 39

d’aquests organismes no impedeix que el Govern pugui acordar de constituir una entitat municipal descentralitzada, però, en canvi, la coincidència favorable d’aquests informes sí que l’obliga a acordar-ne la constitució.

En son lloc, aquest òrgan consultiu alerta que l’apartat setè de l’article primer de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, introdueix a la Llei 71/1985, de 2 d’abril, de bases de règim local un article 27 bis, segons el qual els ens territorials d’àmbit inferior al municipi no tindran personalitat jurídica; previsió que no és d’aplicació al present cas en virtut de la disposició transitòria cinquena, que diu que sí que en tindran aquelles entitats que hagin iniciat el procediment de constitució abans de l’1 de gener de 2013.

http://cja.gencat.cat/web/.content/continguts/activitat/dictamens/destacats/dic02914.pdf

DICTAMEN. Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, Dictamen 468/2014, de 18 de setembre. Consulta facultativa de l’Ajuntament de Calp sobre la possibilitat d’adopció d’un acord de proposta de reorganització del servei de recollida d’escombraries i neteja viària.

El contracte es va adjudicar l’any 1994, per un període inicial de 5 anys prorrogable per altres 5. L’any 1999 es va prorrogar en els termes previstos al plec. Una Comissió de Govern celebrada l’any 2000 adoptà l’acord de modificar el contracte, amb ampliació significativa dels serveis a prestar i amb la fixació com a data de finalització l’any 2018. Una Comissió de Govern celebrada l’any 2001 va adoptar acord de correcció d’errors de l’anterior acord amb la indicació de la data de finalització l’any 2023. Un acord del Ple de l’any 2012 va establir-ne la modificació amb l’ampliació amb un nou servei amb caràcter provisional, pendent d’una licitació que finalment no es va fer. També el 2012 es va instruir una resolució del contracte que no va tenir continuïtat. Per tal de permetre la continuació del servei, la mercantil efectua proposta de modificació del contracte amb l’avançament de la data de finalització a l’any 2019. Sobre la possible nul·litat (sobre la qual en l’expedient es presenta l’objecció dels límits de l’art. 106 LRJPAC) de l’acord de modificació de 2000 i de 2001, el Dictamen del Consell decideix no entrar en l’examen de la seva eventual existència, que exigiria la tramitació d’un procediment específic. Sobre la proposta de reorganització del servei, no es posa objecció a la reducció del termini, amb la conformitat del contractista, ja que en definitiva això afavoreix que es pugui tornar a licitar abans. Només s’objecta una nova prestació, l’afegida el 2012, el manteniment de la qual no és coherent amb la seva provisionalitat; així com la necessitat d’aclarir si la renovació de maquinària té transcendència econòmica en el preu del contracte.

Vot particular de dos consellers: La Corporació Local hauria d’haver iniciat un procediment de revisió d’ofici del contracte, atesa l’existència d’un contracte prorrogat més enllà del termini per al qual es va licitar. La nul·litat no és disponible i no estimen procedent entrar en l’anàlisi de la proposta de reorganització del servei.

http://portales.gva.es/cjccv/dictamen/Dic468-14.pdf#pagemode=none

ESTUDI. Estudi encarregat per la Diputació de Lleida sobre els costos del serveis mínims a 27 municipis de la provincia de Lleida.

Els costos efectius dels serveis mínims dels ajuntaments de la província de Lleida oscil·len entre un 9 i un 18% dels ingressos corrents dels ajuntaments, segons un estudi de la Diputació de Lleida en el qual han participat voluntàriament 27 consistoris. En l'estudi han participat, entre uns altres els ajuntaments del Alamús, Alguaire, Baix Pallar, Baronia de Rialp, Coll de Nargó, Corbins, Gòsol, Mollerussa, Sant Guim de Freixenet, la Seu d'Urgell, Tàrrega i Vielha.

Segons el president de la institució, Joan Reñé, aquest informe demostra que els ajuntaments no són deficitaris en la prestació de serveis, per la qual cosa en la seva opinió les dades posen en evidència la reforma de les hisendes locals de l'Estat i que en la seva opinió el que pretén és " recentralitzar" per tenir control sobre l'autonomia local. L'informe s'ha presentat quan falten tan sols 20 dies perquè acabi el termini perquè els municipis de menys de 20.000 habitants enviïn al Ministeri d'Hisenda l'informe sobre la viabilitat dels serveis que presten perquè el govern espanyol decideixi si els segueixen prestant o els assumeix la Diputació de Lleida. Reñé va remarcà que els consistoris no tenen cap referent sobre el que el

http://cja.gencat.cat/web/.content/continguts/activitat/dictamens/destacats/dic02914.pdf

http://portales.gva.es/cjccv/dictamen/Dic468-14.pdf#pagemode=none

FMC | nov-14 40

Ministeri d'Hisenda avalua empíricament com a "cost efectiu", ja que l'ordre ministerial que ho ha de definir no s'ha publicat en 20 dies del termini per presentar l'informe de costos a Madrid.

L'estudi, redactat pels professors Ignasi Aldomà i Ramon Morell, juntament amb els serveis jurídics, de secretaria i d'intervenció de la corporació lleidatana ha analitzat els costos dels serveis mínims de 27 municipis de les comarques lleidatanes de diferents grandàries. "Els serveis mínims tenen un pes pràcticament nul en relació a les disponibilitat financeres dels petits ajuntaments, i no tenen cap incidència en possibles problemes financers o endeutaments", ha afirmat Aldomà. Per la seva banda, Ramon Morell, ha considerat que alguns dels serveis mínims dels quals l'Estat qüestiona la viabilitat els paguen els propis usuaris i ha posat com a exemple el de les escombraries que en el cas de molts municipis està mancomunat i ni tan sols passa pel consistori perquè és la mancomunitat o el consell comarcal qui passa el rebut.

Les conclusions de l'estudi s'han presentat en el transcurs de la trobada que han mantingut aquest divendres el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, amb els alcaldes de les capitals de comarca i els presidents dels consells comarcals de la demarcació de Lleida. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha afirmat que aquestes dades demostren que la RSAL "no té cap sentit ni raó de ser".

http://www.diputaciolleida.cat/la-diputacio-de-lleida-presenta-un-estudi-que-posa-en-evidencia-la-rsal/

INFORMACIÓ. Les localitats catalanes de La Granadella, Tarrès (Lleida), Gandesa i Torre de l'Espanyol (Tarragona) han constituït aquest divendres l'Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (Amec) per representar, defensar i promoure els interessos dels municipis amb parcs eòlics destinats a la producció d'energia elèctrica.

Segons ha informat l'associació en un comunicat, la voluntat de l'entitat és anar incorporant progressivament la resta dels municipis eòlics catalans, aquells en el territori dels quals hi ha situats parcs eòlics per a la generació d'energia.

Catalunya ha viscut la implantació de parcs eòlics per generar energia elèctrica, una expansió que ha estat realitzada principalment per part de grans empreses en municipis petits de zones rurals: "Ara com ara no hi ha cap entitat que representi i defensi els interessos dels municipis davant les empreses i les administracions competents", han apuntat.

INFORMACIÓ. El Comitè de les Regions advoca per emprendre en tota la UE una estratègia de turisme marítim i costaner que permeti contrarestar la feblesa del creixement econòmic i l'elevat nivell de desocupació juvenil que persisteix a Europa. A més, el Comitè –l'assemblea de la UE dels representants regionals i locals– sosté que la UE ha d'anar més lluny i recolzar la diversificació del sector, millorar la cooperació entre les regions costaneres europees i crear un pla més coherent entre les autoritats locals, nacionals i de la UE

Tenint present que el sector turístic europeu empra a 3,2 milions de persones i genera 183 000 milions d'euros a l'any, el Comitè de les Regions ha aprovat un dictamen sobre una estratègia europea per al turisme costaner i marítim que dóna resposta a les últimes propostes de la Comissió en aquest àmbit. Aquest dictamen, al capdavant del com figura Basc Alves Cordeiro, president del Govern de les Açores, valora positivament que la Comissió reconegui l'important paper exercit per aquest sector en la lluita contra l'estancament de la recuperació econòmica europea. En opinió del Comitè, llançar una estratègia turística en tota la UE com a contribució al denominat «creixement blau» pot crear uns llocs de treball molt necessaris, encara que el seu èxit passa per implicar a tot un seguit de àmbits polítics diversos, com el medi ambient, el transport i la formació.

En una intervenció a Brussel·les, el president Cordeiro va destacar la urgent necessitat d'aconseguir una estratègia turística molt més àmplia, coherent i ambiciosa per a les autoritats locals, nacionals i de la UE. «El turisme és l'espina dorsal de moltes economies locals a les regions costaneres europees. Pot contribuir a combatre la desocupació juvenil i ajudar a reactivar el creixement a Europa. Però per aconseguir tot això hem de ser ambiciosos i necessitem millorar urgentment la cooperació entre tots els nivells de govern».

El reforçament del sector turístic exigeix adoptar de manera indefectible una estratègia dissenyada per donar resposta a les necessitats específiques de cada regió costanera i marítima. La UE ha de centrar els

http://www.diputaciolleida.cat/la-diputacio-de-lleida-presenta-un-estudi-que-posa-en-evidencia-la-rsal/

FMC | nov-14 41

seus esforços a animar a les regions costaneres amb economies extremadament depenents del turisme al fet que explotin els seus serveis i productes locals i regionals de caràcter únic, sense deixar per això de protegir el medi ambient. En promoure la diversificació del sector es podria lluitar contra el problema que planteja la estacionalitat i atreure a turistes durant tot l'any, la qual cosa donaria un impuls a les economies locals.

Així s'expressava el Sr. Cordeiro, qui presideix una regió recentment guardonada amb el Premi Quality Coast Award a l'excel·lència en turisme sostenible: «Les regions costaneres han de poder beneficiar-se de la riquesa cultural i mediambiental que alberguen. També hem de compartir els coneixements i experiències, i invertir en programes de formació professional –especialment per als joves– a fi de diversificar el sector i reduir així nostra excessiva dependència del turisme durant la temporada alta».

El Comitè també assenyala la importància de millorar la cooperació regional per posar en comú els coneixements sobre turisme, alhora que exposa la seva greu preocupació per la pobresa de les connexions i infraestructures de transport en algunes regions costaneres –especialment les que depenen del transport aeri, com és el cas de les illes–, tot la qual cosa limita el flux de turistes i, consegüentment, frena el creixement. Finalment, reivindica l'assignació de fons suficients al pressupost de la UE 2014-2020 per recolzar el turisme a les regions costaneres i potenciar unes infraestructures sostenibles. II.1.- Tribunal de Justícia de la Unió Europea

RESOLUCIÓ 796/X del Parlament de Catalunya, per la qual s'aprova l'Informe de fiscalització 6/2014, sobre el Compte general de les corporacions locals, corresponent al 2012. DOGC núm. 6736 , de 26-10-2014

El Parlament de Catalunya aprova l'Informe de fiscalització 6/2014, sobre el Compte general de les corporacions locals, corresponent al 2012 e insta el Govern a seguir les recomanacions de la Sindicatura de Comptes recollides en l’apartat 2.2.b i, quan escau, l’apartat 2.2.c de l’Informe de fiscalització 6/2014.

Concretament es recomana a la Generalitat que adoptin mesures respecte de:

1. Coordinació de la funció d’assistència i cooperació local: es fa del tot necessari que l’Administració de la Generalitat faciliti l’assistència que per mandat legal ha de prestar als ens locals que ho requereixin, amb suport jurídic i econòmic i col·laboració tècnica, per al compliment de les seves obligacions.

Així mateix la Generalitat de Catalunya hauria d’establir mitjançant decret els criteris de coordinació de les funcions d’assistència i de cooperació que la legislació local catalana li atribueix amb la finalitat d’integrar aquestes funcions en un sistema global, per tal d’assolir una actuació conjunta i eliminar disfuncionalitats

2. Registre d’ens locals: atès que determinades sentències del Tribunal Suprem –la del 30 d’abril de 1999 i posteriors– s’han pronunciat en el sentit que determinats consorcis que gestionen serveis locals s’han de considerar ens locals, i que determinada regulació de l’Administració central preveu la inclusió d’alguns consorcis com a integrants en l’Inventari d’ens del sector públic local, seria convenient que la Generalitat de Catalunya regulés els criteris o supòsits concrets perquè un consorci fos considerat ens local.

També cal que el Registre d’ens locals de Catalunya reculli la corporació local a què es troben adscrits els consorcis locals, les societats mercantils de capital mixt i les fundacions quan hi estiguin incorporades, en els termes que estableix la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local.

A més a més, seria convenient que es fes efectiva la inclusió de les dates de creació, inscripció, modificació, cancel·lació i adscripció, tant dels ens matriu com dels ens dependents, en el Registre d’ens locals publicat en el web del DGRI (on els consorcis ja disposen d’una secció específica, la setena, quant al seu registre), atès que aquest Registre té atorgat el caràcter de registre públic. Alhora caldria que es dotés el Registre de les eines de gestió necessàries per tal que estigui permanentment actualitzat.

FMC | nov-14 42

Finalment, atès que hi ha ens dependents d’ens locals que es creen sense que posteriorment l’ens local matriu n’inscrigui l’alta, o que, romanen inactius sense que se n’hagi acordat la baixa, caldria que els articles que regulen els procediments d’inscripció d’altes i baixes en el Registre d’ens locals incorporessin algun sistema d’actuació d’ofici o coercitiu per fer efectives les altes, baixes i modificacions, i que per a les noves incorporacions sigui obligatori obtenir l’alta en el servei de l’EACAT, dins dels termes de la normativa sobre procediment administratiu.

3. Supressió d’ens: caldria instar els ens locals que formen part d’aquelles mancomunitats que manifestament incompleixen any rere any l’obligació de retre comptes perquè les dissolguin si la funció o la prestació de servei per a la qual foren creades ha acabat o no s’està duent a terme, o instar aquestes mancomunitats que comuniquin les causes que les porten a tal incompliment.

De la mateixa manera que el Govern hauria d’impulsar mesures per fomentar la constitució de mancomunitats quan l’eficàcia en la prestació dels serveis públics ho faci convenient, també ha d’impulsar mesures per constatar que l’objectiu de la mancomunitat es dugui a terme i en cas que no sigui així prendre les mesures oportunes per dissoldre-la si els ens locals que en formen part no ho fan.

Així mateix, la Generalitat hauria de garantir la supressió de tots aquells organismes, entitats, societats o consorcis que no hagin estat adscrites a una corporació local en els termes establerts en el punt 4 de la disposició addicional novena de la Llei de racionalització de l’Administració local que, per tant, quedin automàticament dissoltes, i esborrar-les del Registre d’ens locals.

4. Optimització dels mitjans materials i personals: La Generalitat de Catalunya hauria de promoure activament, en els supòsits d’insuficiència econòmica (o per consideracions d’ordre geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu que ho fessin aconsellable), l’agregació voluntària de mitjans materials i personals per gestionar les tasques i els serveis mínims obligatoris dels municipis.

5. Suspensió del lliurament de subvencions o transferències: El DGRI, com a responsable de la gestió de l’inventari públic de control del compliment de les obligacions de tramesa de la documentació economicofinancera dels ens locals al mateix Departament i a la Sindicatura de Comptes, hauria de regular els procediments a emprar per aplicar les mesures que es puguin derivar dels incompliments, i així dotar de seguretat jurídica els eventuals afectats.

S’haurien d’establir els mecanismes necessaris perquè l’òrgan competent per suspendre els lliuraments de subvencions o transferències es nodrís de la informació actualitzada que consta en l’Inventari públic de control del compliment de les obligacions de tramesa de la documentació economicofinancera dels ens locals i d’altres entitats públiques. D’aquesta manera es facilitaria que les suspensions en el lliurament dels fons –subvencions i transferències– als ens locals derivades dels incompliments en el retiment de comptes a la Sindicatura fossin realment efectives.

L’informe també conté recomanacions per als òrgans reguladors corresponents, respecte de:

1. La regulació de l’àmbit subjectiu del Compte general: L’àmbit subjectiu de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera abasta, entre d’altres, les entitats locals i tots els organismes, ens, institucions, consorcis i societats mercantils vinculats, dependents o en els quals la corporació local hi participi. Per altra banda les modificacions incloses en la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local referents al règim jurídic dels consorcis obliga que els estatuts de cada consorci determinin l’Administració pública a la qual s’han d’adscriure així com el seu règim orgànic, funcional i financer d’acord amb els criteris de prioritat que preveu la mateixa llei.

Un cop ampliat, per tant, el criteri de propietat i participació per a la consideració d’ens integrant del Compte general al criteri de vinculació i control amb la inclusió dels consorcis dins del Compte general de la corporació local a la qual es trobin adscrits, caldria també preveure incorporar-hi d’una manera o altra les fundacions.

2. Regulació de l’àmbit objectiu del Compte general: Pel que fa a l’àmbit objectiu del Compte generals, quant a continguts, caldria introduir en la normativa les modificacions següents:

• Eliminar l’obligatorietat actual de lliurar determinada informació complementària del Compte general, com les actes d’arqueig i les conciliacions bancàries per a cadascun dels ens que el

FMC | nov-14 43

componen, per tal d’alleugerir el contingut de l’esmentat compte. D’altra banda, seria pertinent incloure-hi l’elaboració d’un nou estat de conciliació entre el resultat pressupostari i el resultat economico-patrimonial.

• Definir amb més precisió algunes de les pautes per elaborar la Memòria que ha d’acompanyar els estats i comptes anuals, en el sentit d’establir de forma més específica els criteris per formalitzar alguns dels estats comptables que inclou, i especialment el càlcul d’alguns dels indicadors, com els de gestió.

• Establir uns criteris mínims d’elaboració de la Memòria demostrativa de compliment dels objectius programats i de la justificativa del cost i rendiment dels serveis.

• En relació amb el control intern, previ al retiment de comptes i estats de l’entitat matriu, juntament amb els dels seus ens dependents que configuren el Compte general de l’ens local, establir que l’òrgan interventor elabori un informe de control financer per comprovar les condicions mínimes d’adequació dels comptes i fent constar per escrit totes les conclusions que es deduïssin de l’examen.

3. Regulació de terminis del Compte general: els terminis per la formació, informació i examen i aprovació del Compte general dels ens locals, ateses les condicions i facilitats tecnològiques actuals, s’haurien de reduir considerablement respecte dels terminis que hi ha regulats en la normativa actual.

4. Regulació del dipòsit de la documentació economicofinancera dels ens locals: És cada cop més evident la conveniència que la Generalitat de Catalunya estableixi un procediment unificat per a la tramesa i dipòsit de la informació economicofinancera que preveu la normativa dels ens del sector públic local.

L’informe de fiscalització de la Sindicatura de Comptes es pot consultar en aquest enllaç: http://www.sindicatura.org/reportssearcher/download/06_14_ca.pdf

I la publicació de la Resolució del Parlament en aquest enllaç:


DICTAMEN 21/2014, de 30 de setembre, sobre el Reial decret 591/2014, d'11 de juliol, pel qual es regulen els procediments administratius relatius al reconeixement de la compensació dels costos d'escolarització previstos en l'apartat 4 de la disposició addicional trenta-vuitena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació. DOGC núm. 6736 , de 26-10-2014

El Govern demana dictamen al Consell, amb caràcter preceptiu i prèviament al plantejament del corresponent conflicte de competència davant el Tribunal Constitucional, amb relació al Reial decret 591/2014, d’11 de juliol (en endavant, RD 591/2014 o Reial decret), pel qual es regulen els procediments administratius relatius al reconeixement de la compensació dels costos d’escolarització previstos en l’apartat 4 de la disposició addicional trenta-vuitena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

La conclusió a la que arriba el dictamen és la següent: “El Reial decret 591/2014, d’11 de juliol, pel qual es regulen els procediments administratius relatius al reconeixement de la compensació dels costos d’escolarització previstos en l’apartat 4 de la disposició addicional trenta-vuitena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació és contrari a l’article 35 EAC i vulnera les competències de la Generalitat previstes a l’article 131 EAC, com també és contrari als articles 156 CE i 201 i 202 EAC.”


http://www.sindicatura.org/reportssearcher/download/06_14_ca.pdf



Informe d’Actualitat Jurídica - Formació...

Documents

Transcript of Informe d’Actualitat Jurídica - Formació...