Informe d’Actualitat Jurídica Gener 2016...

Informe d’Actualitat Jurídica Gener 2016

SUMARI

I.- Legislació ....................................................................................................................................................... 3

REGLAMENT D'EXECUCIÓ (UE) 2016/7 de la Comissió, de 5 de gener de 2016, pel qual s'estableix el formulari normalitzat del document europeu únic de contractació. DOUE L 3/16, de 06-01-2016 ......... 3

I.2.- Legislació estatal ..................................................................................................................................... 3 REIAL DECRET 1109/2015, de 11 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 4/2015, de 27 d'abril, de

l'Estatut de la víctima del delicte, i es regulen les Oficines d'Assistència a les Víctimes del Delicte. BOE núm. 312 , de 30-12-2015 ............................................................................................................................... 3

REIAL DECRET 1110/2015, de 11 de desembre, pel qual es regula el Registre Central de Delinqüents Sexuals. BOE núm. 312 , de 30-12-2015 ........................................................................................................ 4

REIAL DECRET 1170/2015, de 29 de desembre, sobre revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social i d'altres prestacions socials públiques per a l'exercici 2016. BOE núm. 312 , de 30-12-2015 .............................................................................................................................................................. 4

REIAL DECRET 1171/2015, de 29 de desembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2016. BOE núm. 312 , de 30-12-2015 ............................................................................................................. 4

ORDRE HAP/2846/2015, de 29 de desembre, per la qual es publiquen els límits dels diferents tipus de contractes a efectes de la contractació del sector públic a partir de l'1 de gener de 2016. BOE núm. 313, de 31-12-2015.......................................................................................................................................... 5

ORDRE HAP/2834/2015, de 28 de desembre, per la qual es modifica l'Ordre EHA / 1049/2008, de 10 d'abril, de declaració de béns i serveis de contractació centralitzada. . BOE núm. 312 , de 30-12-2015 .. 5

RESOLUCIÓ de 29 de desembre de 2015, de la Secretaria General del Tresor i Política Financera, per la qual es publica el tipus legal d'interès de demora aplicable a les operacions comercials durant el primer semestre natural de l'any 2016. BOE núm. 312 , de 30-12-2015 ...................................................... 5

RESOLUCIÓ de 23 de desembre de 2015, de la Presidència del Tribunal de Comptes, per la qual es publica l'Acord del Ple de 22 de desembre de 2015, pel qual s'aprova la Instrucció relativa a la tramesa telemàtica al Tribunal de Comptes dels extractes dels expedients de contractació i de les relacions anuals dels contractes celebrats per les entitats del sector públic local. BOE núm. 312 , de 30-12-2015 . 5

RESOLUCIÓ de 2 de desembre de 2015, de la Presidència del Tribunal de Comptes, per la qual es publica l'Acord del Ple de 26 de novembre de 2015, pel qual s'aprova la Instrucció que regula la rendició telemàtica del Compte General de les entitats Locals i el format del dit Compte, a partir de la corresponent a l'exercici 2015. BOE núm. 295, de 10-12-2015 .................................................................... 6

RESOLUCIÓ de 25 de novembre de 2015, de la Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques, per la qual es modifica la de 28 de desembre de 2012, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics. BOE núm. 295, de 10-12-2015.......................................................................................................... 6

RESOLUCIÓ de 25 de novembre de 2015, de la Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques, per la qual s'estableix el procediment de mobilitat de les empleades públiques víctimes de violència de gènere. Publicat a: «BOE» núm. 295, de 10 de desembre de 2015, pàgines 116.699-116.705 (7 pàgs.) Secció: III. Altres disposicions Departament: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. BOE núm. 295, de 10-12-2015 ............................................................................................................................... 7

I.3.- Legislació catalana .................................................................................................................................. 7 ACORD GOV/192/2015, de 29 de desembre, pel qual es complementa l'Acord GOV/77/2015, de 2 de

juny, sobre la publicació dels anuncis de notificació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la publicació de les convocatòries de subvencions. DOGC núm. 7029, de 31-12-2015 ..... 7

ORDRE EMO/353/2015, de 24 de novembre, per la qual s'estableix el calendari de festes locals a la Comunitat Autònoma de Catalunya per a l'any 2016. DOGC núm. 7013, de 07-12-2015 ........................... 7

FMC | gen-16 2

RESOLUCIÓ del 9 de desembre del 2015, per la qual es fa pública la creació del Tribunal de Recursos Contractuals de la Sindicatura de Comptes. DOGC núm. 7019, de 16-12-2015 .......................................... 7

RESOLUCIÓ de 26 de novembre de 2015, de modificació dels procediments establerts en l’annex II del Reglament del Registre Telemàtic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya amb l’addició d’un nou tràmit. DOGC núm. 7014, de 09-12-2015 .............................................................................................. 8

II.- Jurisprudència ............................................................................................................................................. 8

II.1.- Tribunal de Justícia de la Unió Europea ................................................................................................ 8 STJUE (Sala 3ª) de 17-12-2015. Assumpte C 454/13, «Procediment prejudicial — Xarxes i serveis de

comunicacions electròniques — Directiva 2002/20/CE — Articles 12 i 13 — Taxes administratives — Cànons per drets d'instal·lació de recursos — Àmbit d'aplicació — Ordenança municipal — Taxa que grava les antenes de telefonia mòbil»........................................................................................................ 9

II.2.- Tribunal Constitucional ......................................................................................................................... 11 STC de 17-12-2015. Recurs d'inconstitucionalitat núm. 7134/2014 interposat pel Govern Basc contra els

arts. 7 i 8.cinc de la Llei 1/2014, de 28 de febrer, per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l'ordre econòmic i social. Estimació. ............................................................. 11

INTERLOCUTÒRIA de 15-12-2015. Assumpte núm. 6972-2015 en relació al recurs d'inconstitucionalitat promogut pel President del Govern sobre determinats apartats de l'art. únic i Disposició addicional primera de la Llei Foral 15/2015, de 10 d'abril, per la qual es modifica la Llei Foral 8/2007, de 23 de març, de les Policies de Navarra. ............................................................................................................... 12

II.3.- Tribunal Suprem .................................................................................................................................. 13 STS 5036/2915 de 29-11-2015. Rec. núm. 232/2014, interposat per la Comunitat Autònoma de Canàries

contra la sentència de 29 de novembre de 2013. TAXES MUNICIPALS: Taxa per prestació del servei públic municipal de proveïment d'aigua: naturalesa de la retribució per la prestació del servei públic d'aigua domiciliària, quan és prestat directament per l'ajuntament o a través d'un concessionari: evolució normativa: consideració com a taxa: la modificació de l'Ordenança reguladora no necessita l'autorització prèvia per la Comunitat Autònoma. ................................................................................... 13

STS 5080/2015, de 14-12-2015. Rec. núm. 614/2015 interposat pel "Corte inglés, SA", contra acte de la Secció Segona de la Sala del Contenciós- Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 27 de novembre de 2014. Impost sobre grans establiments comercials. Denegació de mesures cautelars de la suspensió de liquidació de l’impost. Estimatòria. .............................................14

STS 4607/2015, de 04-11-2015. Rec. núm. 3014/2014. Ponent: José Díaz Delgado. No cal denegar la prolongació en el servei actiu d'un funcionari basant-se en criteris no objectius com és el deficient acompliment professional ........................................................................................................................ 16

STS 4782/2015, de 12-11-015. . Rec. núm. 816/2015. Ponent: José Luís Requero Ibáñez. l Suprem rebutja com a prova les fotografies del dispositiu "foto-vermell" en els semàfors ............................................ 17

II.4.- Audiència Nacional .............................................................................................................................. 17 SAN 303/2015 de 16-10-2015. Rec. núm. 17/2015. Ponent: Mercedes Pedraz Calvo. El lícit el canvi

d'ubicació d'un funcionari que va denunciar assetjament moral ............................................................ 17 II.5.- Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.......................................................................................... 18

STSJ de Catalunya núm. 810/2015, de 17-11-2015. Rec. núm. 161/2013. Ponent: Francisco Lopez Vázquez. Restauració de la legalitat urbanística per part d'un Ajuntament. Llicències (autoritzacions). Desestimació. ............................................................................................................................................ 18

STSJ de Catalunya núm. 854/2015, de 10-11-2015. Rec. núm. 132/2015. Ponent: Eduardo Barrachina Juan. Dret d’opció lingüística en l’Ajuntament de Barcelona. Manca de legitimació. Funcionari. Desestimació. ............................................................................................................................................ 19

III.- Altres ......................................................................................................................................................... 20

Programa Operatiu espanyol d'Ocupació, Formació i Educació, el Programa Operatiu d'Assistència Tècnica i els programes operatius regionals d'Andalusia, Aragó, Illes Balears, Illes Canàries, Castella la Manxa, Catalunya, Extremadura, Madrid i Comunitat Valenciana. ........................................................ 20

ARTICLE. BARRERO RODRÍGUEZ, C. “El Régimen disciplinario de los funcionarios con habilitación de carácter nacional”, Revista Española de Estudios Locales, núm. 182, extraordinari, 2015, p.120-135. ...... 21

ARTICLE. GUARDIOLA BLANQUER, F. “Tesoreros: pasado, presente y futuro”, Revista Española de Estudios Locales, núm. 182, Núm. extraordinari, 2015, p.270-285. ........................................................... 22

ARTICLE. MANUEL J. DOMINGO ZABALLOS. “El Asesoramiento legal del Secretario de Adminsitración local”, Revista Española de Estudios Locales, núm. 182, Núm. extraordinari, 2015, p.371-385.............................................................................................................................................................. 23

FMC | gen-16 3

INFORMACIÓ. Taula cronològica de les entrades en vigor de les darreres reformes en matèria administrativa i laboral (Gener 2016) ....................................................................................................... 23

I.- Legislació1

I.3.- Legislació europea

REGLAMENT D'EXECUCIÓ (UE) 2016/7 de la Comissió, de 5 de gener de 2016, pel qual s'estableix el formulari normalitzat del document europeu únic de contractació. DOUE L 3/16, de 06-01-2016

En data 6 gener 2016 s'ha publicat al DOUE aquest Reglament pel qual s'estableix el formulari normalitzat del document europeu únic de contractació (DEUC), amb la finalitat de donar compliment al que disposen les Directives 2014/24/UE, sobre contractació pública, i 2014/25/UE, relativa a la contractació per entitats que operen en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals (articles 59 i 80, respectivament).

El DEUC, l'objectiu del qual és reduir les càrregues administratives dels organismes públics i operadors econòmics que participen en els processos de contractació pública, consisteix en una declaració formal de l'operador econòmic que substitueix els certificats expedits per les autoritats públiques o per tercers, mitjançant la qual aquest indica que no es troba en cap de les situacions d'exclusió o possible exclusió de la participació del procediment d'adjudicació; compleix amb els criteris de selecció exigits; compta, en cas d'exigir-se, amb els sistemes d'assegurament de la qualitat i normes de gestió mediambiental; declara, si escau, la seva intenció o no de subcontractar part de les prestacions; i, en els casos en què sigui procedent, compleix amb les normes i els criteris objectius que s'hagin establert amb la finalitat de limitar el nombre de candidats qualificats als quals es convidi a participar (article 59 de la Directiva 2014/24/UE) .

D'acord amb l'article 1 d'aquest Reglament, a partir del moment en què entrin en vigor les disposicions nacionals d'aplicació de la Directiva 2014/24/UE i, com a molt tard, a partir del 18 d'abril de 2016, per a l'elaboració del DEUC s'utilitzarà el formulari normalitzat que figura a l'annex 2 del mateix Reglament, les instruccions d'utilització s'estableixen en el seu annex 1.

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0007&from=ES

I.2.- Legislació estatal

REIAL DECRET 1109/2015, de 11 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 4/2015, de 27 d'abril, de l'Estatut de la víctima del delicte, i es regulen les Oficines d'Assistència a les Víctimes del Delicte. BOE núm. 312 , de 30-12-2015

Aquest Reial decret desenvolupa l'Estatut de la víctima del delicte de conformitat amb el que disposa la Llei 4/2015, de 27 d'abril, de l'Estatut de la víctima del delicte, i regula les Oficines d'Assistència a les Víctimes.

Les disposicions d'aquest Reial decret són aplicables, sense perjudici del que disposa l'article 17 de l'Estatut de la víctima del delicte i en l'article 24 d'aquest Reial decret, a les víctimes de delictes comesos a Espanya o que puguin ser perseguits a Espanya, amb independència de la seva nacionalitat, de si són majors o menors d'edat, o de si gaudeixen o no de residència legal.

El decret entra en vigor l'1 de gener del 2016.

http://www.boe.es/boe/dias/2015/12/30/pdfs/BOE-A-2015-14263.pdf

1 Aquest informe abasta el període que va del 05-12-2015 al 07-01-2016.

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0007&from=ES


FMC | gen-16 4

REIAL DECRET 1110/2015, de 11 de desembre, pel qual es regula el Registre Central de Delinqüents Sexuals. BOE núm. 312 , de 30-12-2015

Aquest Reial decret té per objecte crear i regular l'organització i funcionament del Registre Central de Delinqüents Sexuals preveu la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència, així com el règim de inscripció, consulta, certificació i cancel·lació de les dades contingudes en aquell. El seu àmbit d'activitat s'estén a tot el territori nacional, sense perjudici del que disposen els tractats internacionals subscrits en aquesta matèria per Espanya.

Segons el decret, el Ministeri de Justícia col·labora amb les administracions públiques i altres institucions a fi d'afavorir l'aplicació del present Reial decret durant l'exercici de les professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb menors, establint a tal fi els convenis que resultin necessaris en aquells àmbits on l'activitat es desenvolupi amb menors d'edat. I, en el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquest Reial decret, el Ministeri de Justícia adoptarà les mesures necessàries, en col·laboració amb els Ministeris d'Educació, Cultura i Esport, de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i d'Ocupació i Seguretat Social i, si s'escau, ha de promoure les adaptacions reglamentàries que siguin necessàries per facilitar el compliment de la prohibició establerta en l'apartat 5 de l'article 13 de la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del Menor, durant l'exercici de les professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb menors.

El decret entra en vigor als dos mesos de la publicació en el BOE.


REIAL DECRET 1170/2015, de 29 de desembre, sobre revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social i d'altres prestacions socials públiques per a l'exercici 2016. BOE núm. 312 , de 30-12-2015

Mitjançant aquest Reial decret es procedeix al desenvolupament de les previsions contingudes, en matèria de revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social i d'altres prestacions socials públiques, en la Llei 48/2015, de 29 d'octubre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2016.

El decret és aplicable a les pensions d'incapacitat permanent, jubilació, viduïtat, orfandat i a favor de familiars del sistema de la Seguretat Social en la modalitat contributiva, sempre que s'hagin causat amb anterioritat a l'1 de gener de l' any 2016. I estableix que, les pensions causades amb anterioritat al 1 de gener de 2016 i no concurrents amb altres, es revaloraran el 0,25%. Si bé les pensions que excedeixin de 2.567,28 euros mensuals no es revaloraran.


REIAL DECRET 1171/2015, de 29 de desembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2016. BOE núm. 312 , de 30-12-2015

El salari mínim per a qualssevol activitats en l'agricultura, en la indústria i en els serveis, sense distinció de sexe ni edat dels treballadors, queda fixat en 21,84 euros / dia o 655,20 euros / mes, segons que el salari estigui fixat per dies o per mesos. En el salari mínim es computa únicament la retribució en diners, sense que el salari en espècie pugui, en cap cas, donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners d'aquell. Aquest salari s'entén referit a la jornada legal de treball en cada activitat, sense incloure en el cas del salari diari la part proporcional dels diumenges i festius. Si es realitzés jornada inferior es percebrà a prorrata.

El decret entra en vigor l'endemà de la publicació en el BOE i té efectes durant el període comprès entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2016, procedint, en conseqüència, l'abonament del salari mínim en el mateix establert amb efectes l'1 de gener del 2016.





FMC | gen-16 5

ORDRE HAP/2846/2015, de 29 de desembre, per la qual es publiquen els límits dels diferents tipus de contractes a efectes de la contractació del sector públic a partir de l'1 de gener de 2016. BOE núm. 313, de 31-12-2015

A partir l'1 de gener de 2016 les xifres que figuren en TRLCSP sobre procediments d'adjudicació dels contractes en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals, i en la Llei 24/2011, d'1 d'agost, de contractes del sector públic en els àmbits de la defensa i de la seguretat han de ser substituïdes per les que determinen els Reglament (UE) números 2342/2015, 2341/2015 i 2340/2015 de la Comissió , de 15 de desembre de 2015, pels quals es modifiquen les Directives 2004/17 / CE, 2004/18 / CE i 2009/81 / CE, del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa als seus llindars d'aplicació en matèria de procediments d'adjudicació de contractes.


ORDRE HAP/2834/2015, de 28 de desembre, per la qual es modifica l'Ordre EHA / 1049/2008, de 10 d'abril, de declaració de béns i serveis de contractació centralitzada. . BOE núm. 312 , de 30-12-2015

Aquesta ordre modifica l'Ordre EHA/1049/2008, de 10 d'abril, de declaració de béns i serveis de contractació centralitzada, la qual té com a principal objecte redefinir l'àmbit al qual s'estén la contractació centralitzada.


RESOLUCIÓ de 29 de desembre de 2015, de la Secretaria General del Tresor i Política Financera, per la qual es publica el tipus legal d'interès de demora aplicable a les operacions comercials durant el primer semestre natural de l'any 2016. BOE núm. 312 , de 30-12-2015

La Resolució de 29 de desembre de 2015 de la Secretaria General del Tresor i Política Financera publica el tipus legal d'interès de demora aplicable a les operacions comercials durant el primer semestre natural de l'any 2016, en la qual s'estableix que durant aquest període el tipus legal d'interès de demora a aplicar és el 8,05 per 100.


RESOLUCIÓ de 23 de desembre de 2015, de la Presidència del Tribunal de Comptes, per la qual es publica l'Acord del Ple de 22 de desembre de 2015, pel qual s'aprova la Instrucció relativa a la tramesa telemàtica al Tribunal de Comptes dels extractes dels expedients de contractació i de les relacions anuals dels contractes celebrats per les entitats del sector públic local. BOE núm. 312 , de 30-12-2015

Mitjançant aquesta Instrucció, el Tribunal de Comptes concreta la informació i documentació contractual corresponent als exercicis 2016 i següents que li han de ser tramesos en compliment de les obligacions contingudes en els articles 40 de la LFTCu i 29 del TRLCSP, així com el procediment i els mitjans per fer-ho.

L'obligació de remissió de documentació contractual al Tribunal de Comptes per part dels òrgans, organismes i entitats del sector públic local es configura de la manera següent:

1. Anualment, i dins dels dos primers mesos de cada exercici, s'hauran de remetre les relacions certificades comprensives dels contractes formalitzats en l'exercici precedent, amb exclusió dels contractes menors, d'acord amb el que estableix l'apartat III.1 d'aquesta Instrucció, o, en cas de no haver-se celebrat cap, un certificat negativa.

2. Dins dels tres mesos següents a la formalització de cada contracte, s'ha d'enviar còpia del document de formalització acompanyada de l'extracte de l'expedient, d'acord amb el que prescriu l'Apartat III.2 d'aquesta Instrucció.

3. Dins dels tres mesos següents a la data en què tinguin lloc, s'han de comunicar al Tribunal de Comptes les modificacions, pròrrogues o variacions de terminis, les variacions de preu i l'import final, la nul·litat i




FMC | gen-16 6

l'extinció normal o anormal els contractes, d'acord amb el que disposa l'apartat III.2 d'aquesta Instrucció.

Aquesta Resolució entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el BOE.


RESOLUCIÓ de 2 de desembre de 2015, de la Presidència del Tribunal de Comptes, per la qual es publica l'Acord del Ple de 26 de novembre de 2015, pel qual s'aprova la Instrucció que regula la rendició telemàtica del Compte General de les entitats Locals i el format del dit Compte, a partir de la corresponent a l'exercici 2015. BOE núm. 295, de 10-12-2015

Aquesta Instrucció té per objecte regular la rendició del Compte General de les Entitats Locals i el procediment per efectuar-la de forma telemàtica davant del Tribunal de Comptes, així com establir el suport informàtic en què han de presentar-Compte General d'aquestes entitats corresponents a l' exercici 2015 i següents.

L’esmentat Compte General inclou els comptes de la mateixa entitat principal, de les seves entitats dependents i, des de les corresponents a l'exercici 2015, també la dels consorcis que se li adscriguin.

Queden sotmeses a l'àmbit d'aplicació de la Instrucció totes les entitats locals subjectes al règim general de comptabilitat pública local establert en les esmentades Instruccions de Comptabilitat per a l'Administració Local, aprovades en les Ordre HAP / 1781/2013, de 20 de setembre, Instrucció del model Normal; l'Ordre d'HAP / 1782/2013, de 20 de setembre, Instrucció del model Simplificat; i l'Ordre EHA / 4040/2004, de 23 de novembre, Instrucció del model Bàsic, modificada per l'Ordre HAP / 1782/2013, de 20 de setembre.

Les entitats locals situades en comunitats autònomes dotades d'OCEX que hagin subscrit convenis amb el Tribunal de Comptes per a la implantació de mesures de coordinació de la rendició telemàtica dels Comptes Generals de les entitats locals (informació disponible a www.tcu.es), podran també donar compliment a aquesta obligació presentant els Comptes davant el corresponent OCEX en els termes i amb els requisits previstos a la instrucció reguladora, en el marc del respectiu Conveni de referència.


RESOLUCIÓ de 25 de novembre de 2015, de la Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques, per la qual es modifica la de 28 de desembre de 2012, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics. BOE núm. 295, de 10-12-2015

Tot i que no es tracta d’una disposició jurídica d’aplicació al món local, des del punt de vista de la gestió dels empleats públics té un cert interès conèixer-la.

La Resolució modifica la Resolució de 28 de desembre de 2012 de la Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics. Concretament, es permeten noves possibilitats de flexibilització en el compliment de la jornada de treball destinades a atendre millor les necessitats personals i / o familiars dels empleats públics, sense detriment de les respectives obligacions professionals i de l'activitat laboral requerida.

D'altra banda, i en aquesta mateixa línia d'atenció específica cap a l'existència de circumstàncies personals que puguin concórrer en l'empleat públic, hi ha determinades situacions, relacionades amb modalitats específiques de tractaments mèdics, en què l'empleat públic que ja ha rebut l'alta i per tant ha recuperat la seva capacitat funcional, es veu afectat per una situació en què, si bé no hi ha una incapacitat funcional, la realització d'una jornada completa pot implicar un cert nivell de dificultat o penositat. Per això s'acorda que excepcionalment es pugui reconèixer per l'Administració una adaptació de la jornada de treball en el moment de la seva reincorporació a aquest, amb les degudes garanties que evitin un ús abusiu d'aquesta figura.





FMC | gen-16 7

RESOLUCIÓ de 25 de novembre de 2015, de la Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques, per la qual s'estableix el procediment de mobilitat de les empleades públiques víctimes de violència de gènere. Publicat a: «BOE» núm. 295, de 10 de desembre de 2015, pàgines 116.699-116.705 (7 pàgs.) Secció: III. Altres disposicions Departament: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. BOE núm. 295, de 10-12-2015

Tot i que no es tracta d’una disposició jurídica d’aplicació al món local, des del punt de vista de la gestió dels empleats públics té un cert interès conèixer-la.

Aquesta Resolució té per objecte regular el procediment de mobilitat per raó de violència de gènere de les empleades públiques, reconegut en l'article 82 de la Llei 7/2007 de 12 d'abril, per la qual s'aprova l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, per fer efectiva la seva protecció o el dret a l'assistència social integral. El seu àmbit d'aplicació és el de les empleades públiques de l'Administració General de l'Estat així com dels organismes, agències i altres entitats públiques adscrites o dependents de la mateixa.


I.3.- Legislació catalana

ACORD GOV/192/2015, de 29 de desembre, pel qual es complementa l'Acord GOV/77/2015, de 2 de juny, sobre la publicació dels anuncis de notificació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la publicació de les convocatòries de subvencions. DOGC núm. 7029, de 31-12-2015

La Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa preveu la creació de la Base de dades de subvencions com a sistema estatal de publicitat i redueix a un extracte la publicació de les convocatòries de subvencions al diari oficial que correspongui. Tanmateix l’Acord de govern estableix que a partir de l'1 de gener de 2016, el DOGC continuarà publicant el text íntegre de les bases, les convocatòries i les corresponents resolucions de concessió de subvencions de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7029/1465542.pdf

ORDRE EMO/353/2015, de 24 de novembre, per la qual s'estableix el calendari de festes locals a la Comunitat Autònoma de Catalunya per a l'any 2016. DOGC núm. 7013, de 07-12-2015

L’Ordre fixa el calendari laboral següent de festes de caràcter local per a l’any 2016 a la Comunitat Autònoma de Catalunya distribuïdes per comarques. En aquesta Ordre també es fan constar els ajuntaments que no han formulat proposta de festes locals dins el termini concedit.


RESOLUCIÓ del 9 de desembre del 2015, per la qual es fa pública la creació del Tribunal de Recursos Contractuals de la Sindicatura de Comptes. DOGC núm. 7019, de 16-12-2015

Es crea el Tribunal de Recursos Contractuals de la Sindicatura de Comptes com a òrgan unipersonal i especialitzat que actua amb plena independència funcional en l'exercici de les seves funcions en l'àmbit dels contractes que subscrigui la Sindicatura de Comptes.

El Tribunal de Recursos Contractuals de la Sindicatura de Comptes és l'òrgan competent per: a) Resoldre els recursos especials en matèria de contractació interposats contra els actes detallats en l'apartat 2 de l'article 40 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP) quan es refereixin als tipus de contractes especificats en l'apartat 1 del mateix article i no es tracti de procediments d'adjudicació que se segueixin pel tràmit d'urgència; b) Decidir sobre l'adopció de mesures provisionals que hagin sol·licitat les persones que assenyala l'article 43 del TRLCSP amb anterioritat a la interposició del recurs especial en matèria de contractació; i, c) Resoldre les qüestions de nul·litat basades en els supòsits especials de nul·litat contractual establerts en l'article 37 del TRLCSP.






FMC | gen-16 8

RESOLUCIÓ de 26 de novembre de 2015, de modificació dels procediments establerts en l’annex II del Reglament del Registre Telemàtic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya amb l’addició d’un nou tràmit. DOGC núm. 7014, de 09-12-2015

La Resolució modificar l’annex II del Reglament del Registre Telemàtic de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, aprovat el 18 de juliol del 2006 i publicat en el DOGC del 29 de setembre del mateix any, amb l’addició del tràmit anomenat Resposta al qüestionari web. El tràmit l’inicia qualsevol ens que pertanyi a l’àmbit de l’Administració pública al qual la Sindicatura de Comptes hagi demanat la col·laboració en un treball de fiscalització en concret.

Segon.- Aprovar el procediment següent per utilitzar aquest tràmit: 1. Autenticar-se en la plataforma EACAT, www.eacat.cat; 2. Anar al servei Tràmits Sindicatura del catàleg d’EACAT dins l’apartat de la Sindicatura de Comptes; 3. Clicar al tràmit Resposta al qüestionari web; 4. En la pestanya Contingut annexar l’arxiu PDF obtingut de l’aplicació web de la Sindicatura anomenada Gestió de qüestionaris que aquesta institució posa a disposició dels ens públics en el seu portal web; 5. En la pestanya Signadors afegir la identificació del president/a de l’ens; i, 6. Enviar la tramesa a signatura (si la tramesa està completa i és correcta, automàticament s’haurà habilitat la funcionalitat per poder-la enviar a signatura). Un cop enviada a signatura, la tramesa queda bloquejada i no pot ser modificada.


II.- Jurisprudència

II.1.- Tribunal de Justícia de la Unió Europea

- STJUE de 17 de desembre de 2015, assumpte C 407/14, «Procediment prejudicial — Política social — Directiva 2006/54/CE — Igualtat de tracte entre homes i dones en assumptes d'ocupació i ocupació — Acomiadament discriminatori — Article 18 — Indemnització o reparació efectiva del perjudici sofert — Caràcter dissuasiu — Article 25 — Sancions — Danys punitius».

La present sentència té per objecte una petició de decisió prejudicial plantejada pel Jutjat social nº 1 de Còrdova a l'el Tribunal de Justícia el 27 d'agost de 2014. La referida petició versa sobre la interpretació de l'article 18 de la Directiva 2006/54/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol de 2006, relativa a l'aplicació del principi d'igualtat d'oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en assumptes d'ocupació i ocupació (DO L 204, p. 23). Com posteriorment s'analitza, aquest article imposa als Estats Membres l'obligació d'introduir en els seus ordenaments mesurades per garantir que la “indemnització o reparació” pel perjudici sofert per la persona que sofreix una discriminació per raó del seu sexe sigui dissuasiva i proporcional al perjudici sofert. Addicionalment, aquest precepte contempla que aquesta indemnització o podrà estar limitada per un topall màxim fixat a priori, excepte en els supòsits de negativa a prendre en consideració la seva sol·licitud de treball.

Atenent a aquest precepte, el jutjat de Còrdova es planteja si l'Estat espanyol compleix o no aquesta obligació en la mesura que el seu ordenament jurídic no recull el concepte de “dany putatiu”. En la seva petició, fa observar que si s'entengués que aquest concepte vingués imposat per la legislació de la UE, seria possible que el jutge nacional estigués obligat a imposar una suma addicional que, encara estant més enllà de la reparació íntegra dels danys i perjudicis reals soferts per la mata, servís com a exemple pels altres (a més del propi autor del dany), sempre que, en tot cas, aquesta suma es mantingués dins dels límits del que no és proporcionat.

En definitiva, el jutjat espanyol desitja saber si l'article 18 de la Directiva 2006/54 ha d'interpretar-se en el sentit que, perquè el perjudici sofert per la víctima d'una discriminació per raó de sexe sigui efectivament indemnitzat o reparat de manera dissuasiva, han de concedir-se a aquesta persona, a més d'una indemnització en concepte de danys i perjudicis, danys punitius, que van més enllà d'aquesta reparació íntegra dels perjudicis efectivament soferts i és, en realitat, una mesura sancionadora.

Aquesta petició es presenta en el marc d'un litigi entre la Sra. Arjona Camacho i Securitas Espanya, S.A. (en endavant, «Securitas Seguretat Espanya») per un acomiadat contra el qual es va al·legar la seva

http://www.eacat.cat/


FMC | gen-16 9

nul·litat per discriminació per raó de sexe, sol·licitant una indemnització de 6000 euros per dany soferts. El tribunal remitent considera provat que l'acomiadament constitueix una discriminació per raó de sexe. Però, considera que l'import de 3000 euros bastaria per reparar íntegrament el perjudici sofert efectivament, tret que hagués d'entendre's que, segons la legislació comunitària, hagués d'incloure's el “dany putatiu”.

En el seu fonament jurídic 34 i següents, a l'empara de la seva pròpia jurisprudència assentada en ocasió de la directiva anterior a la Directiva 2006/54 que aquesta deroga, però, que considera igualment aplicable a aquesta, el TJUE conclou que l'efecte dissuasiu real buscat per la legislació comunitària per no implica la concessió per si mateix a la víctima d'una discriminació per raó de sexe d'una indemnització en concepte de danys punitius, ni correlativament la possibilitat que el jutge nacional pugui condemnar per si mateix a l'autor d'aquesta discriminació a l'abonament de tals danys. Adverteix efectivament que tal possibilitat està prevista com una alternativa possible o factible, a l'empara, per exemple, de l'article 27 de la referida Directiva, on expressament es preveu que “els Estats Membres podran adoptar o mantenir disposicions més favorables per a la protecció del principi d'igualtat de tracte que les establertes en la present Directiva”. En conseqüència, el TJUE considera la decisió sobre l'efectiva o no incorporació o exigència del concepte de “dany putatiu” correspon en tot cas als Estats Membres que poden preveure-la o no. Però, no és una exigència derivada directament de la legislació comunitària, i, en concret de l'article 18 de la referida Directiva 2006/54.

http://curia.europa.eu/juris/document/document_print.jsf?doclang=ES&text=&pageIndex=0&part=1&mode=lst&docid=173120&occ=first&dir=&cid=484478

STJUE (Sala 3ª) de 17-12-2015. Assumpte C 454/13, «Procediment prejudicial — Xarxes i serveis de comunicacions electròniques — Directiva 2002/20/CE — Articles 12 i 13 — Taxes administratives — Cànons per drets d'instal·lació de recursos — Àmbit d'aplicació — Ordenança municipal — Taxa que grava les antenes de telefonia mòbil».

La present sentència té per objecte una petició de decisió prejudicial plantejada, conformement a l'article 267 TFUE, pel tribunal de première instance de Bruxelles (Bèlgica), mitjançant resolució de 17 de maig de 2013, rebuda en el Tribunal de Justícia el 13 d'agost de 2013.

Aquesta petició es va presentar en el marc d'un litigi que se suscita en ocasió d'una taxa que grava les torres i les unitats de transmissió i de recepció de la xarxa de telefonia mòbil instal·lades en el terme municipal de l'Ajuntament Belga de Etterbeek.

Els elements bàsics del litigi origen de la present qüestió són els següents:

- En 26 de febrer de 2007, l'Ajuntament belga aprova una Ordenança fiscal virtut de la qual es crea una taxa anual sobre les antenes de telefonia mòbil (en endavant, «Ordenança Fiscal»), aplicable de l'1 de gener de 2007 al 31 de desembre de 2013. La referida Ordenança preveia que la taxa gravaria les «antenes de telefonia mòbil instal·lades en el terme municipal de Etterbeek» i que el concepte de «antena de telefonia mòbil» vindria referit a «tota antena emissora o repetidor d'ones electromagnètiques que permeti la telefonia mòbil, connectada o no a una estació basi separada, i que es trobi o no fixada a un pal o a una torre». La quota de la taxa controvertida en el litigi principal és de 4 000 euros a l'any per cada unitat, precisant-se en l'article 3 que aquesta quota s'incrementarà en un 2 % anual. Addicionalment, en l'article 4 de l'Ordenança Fiscal, es preveu que «estarà solidàriament obligada al pagament de la taxa tota persona física o jurídica que sigui titular d'un dret real o d'un dret d'explotació sobre una antena de telefonia mòbil. En cas de no divisió o d'explotació d'una mateixa antena per diverses persones físiques o jurídiques, estaran solidàriament subjectes al pagament de la taxa tots els copropietaris i titulars conjunts del dret real o del dret d'explotació».

- A l'empara de totes aquestes disposicions, les autoritats municipals de Etterbeek van procedir a girar contra Belgacom SA, les liquidacions de la taxa controvertida en el litigi principal corresponents al període impositiu de 2009, per un import total de 108 201,60 euros. De la documentació remesa al Tribunal de Justícia es desprèn que Belgacom SA opera una xarxa pública de telecomunicacions i, a aquest efecte, és propietària i s'encarrega de l'explotació d'antenes de telefonia mòbil instal·lades en el terme municipal de Etterbeek.



FMC | gen-16 10

- Les referides liquidacions tributàries van ser objecte d'una reclamació presentada davant la Junta de Govern Local de Etterbeek. En haver-se desestimat aquesta reclamació, Belgacom SA va interposar un recurs contenciós-administratiu davant el tribunal de première instance de Bruxelles (tribunal de primera instància de Brussel·les). Per fonamentar el seu recurs davant el tribunal remitent, Belgacom SA va al·legar que les liquidacions tributàries impugnades no resulten compatibles amb la legislació comunitària que considerava aplicable al cas.

- En el present litigi, les argumentacions de les parts implicades són les següents:

L'empresa porta a col·lació la Directiva 2002/20/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de març de 2002, relativa a l'autorització de xarxes i serveis de comunicacions electròniques (Directiva autorització) (DO L 108, p. 21). Estima que la referida Directiva prohibeix tot gravamen a càrrec dels operadors de telefonia mòbil diferent dels contemplats en els articles 12 i 13. Al seu judici, la taxa controvertida en el litigi principal està compresa dins de l'àmbit d'aplicació de la Directiva sobre autorització, atès que les antenes de telefonia mòbil constitueixen «recursos» a l'efecte d'aquesta Directiva. No obstant això, conclou Belgacom SA, la taxa controvertida no compleix els requisits previstos en l'article 13 de la Directiva sobre autorització.

En contraposició, l'Ajuntament de Etterbeek sosté que l'àmbit d'aplicació de la Directiva sobre autorització abasta únicament la determinació de les condicions d'accés a les xarxes. Al seu judici, la taxa controvertida en el litigi principal no és ni un cànon dels contemplats en l'article 13 de la Directiva sobre autorització ni una taxa administrativa d'aquelles a les quals es refereix l'article 12 d'aquesta Directiva. L'Ajuntament de Etterbeek afegeix que es tracta d'un tribut que grava una activitat econòmica i que ve determinat en funció de la localització de les antenes en el terme municipal, independentment de tota autorització d'instal·lació de recursos.

A la llum de tots aquests antecedents, el tribunal de première instance de Bruxelles (tribunal de primera instància de Brussel·les) va decidir suspendre el procediment i plantejar al Tribunal de Justícia la següent qüestió prejudicial:

«Han d'interpretar-se els articles 12 i 13 de la Directiva [sobre autorització] en el sentit que s'oposen al fet que una normativa d'una autoritat nacional o d'una corporació local estableixi, amb finalitats pressupostàries, un tribut sobre les infraestructures de comunicacions mòbils instal·lades en una propietat pública o privada, que siguin utilitzades en el marc de l'explotació de les activitats previstes en l'autorització general?»

La resposta del Tribunal és negativa: Els articles 12 i 13 de la Directiva 2002/20/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de març de 2002, relativa a l'autorització de xarxes i serveis de comunicacions electròniques (Directiva autorització), han d'interpretar-se en el sentit que no s'oposen al fet que una taxa com la controvertida en el litigi principal s'apliqui a tota persona física o jurídica que sigui titular d'un dret real o d'un dret d'explotació sobre una antena de telefonia mòbil.

Com a fonament aquesta resposta el Tribunal realitza una anàlisi sobre la Directiva on assenta la següent doctrina sobre Directiva 2002/20

- primer, amb caràcter general, respecte al seu contingut, indica que no només regula els procediments de concessió d'autoritzacions generals o de drets d'utilització de radiofreqüències o de nombres i al contingut d'aquestes autoritzacions, també normes relatives a la naturalesa, i fins i tot a la magnitud, de les càrregues pecuniàries relacionades amb aquests procediments que els Estats membres poden imposar a les empreses en el sector dels serveis de comunicacions electròniques (vegin-se les sentències Belgacom i Mobistar, C256/13 i C264/13, EU:C:2014:2149, apartat 29, així com Base Company, C346/13, EU:C:2015:649, apartat 15). D'aquesta jurisprudència, el Tribunal destaca que de la referida Directiva s'infereix clarament que els Estats membres no poden percebre taxes o cànons sobre el subministrament de xarxes i de serveis de comunicacions electròniques diferents dels previstos en la

pròpia Directiva (sentencia Base Company, C‑346/13, EU:C:2015:649, apartat 16; vegin-se també, en

aquest sentit, les sentències Vodafone Espanya i France Telecom Espanya, C‑55/11, C‑57/11 i C‑58/11,

EU:C:2012:446, apartats 28 i 29, així com Belgacom i Mobistar, C‑256/13 i C‑264/13, EU:C:2014:2149, apartat 30).

FMC | gen-16 11

- segon, de l'anterior dedueix que, perquè les disposicions de la Directiva sobre autorització siguin aplicables a una taxa com la controvertida en el litigi principal, això és art. 12 i 13, el fet imposable d'aquesta ha d'estar vinculat al procediment d'autorització general, que atorga, segons l'article 2, apartat 2, lletra a), de la Directiva sobre autorització, drets per al subministrament de xarxes i serveis de comunicacions electròniques (sentencia Base Company, C346/13, EU:C:2015:649, apartat 17; vegin-se

també, en aquest sentit, les sentències Fratelli De Pra i SAIV, C‑416/14, EU:C:2015:617, apartat 41; Comissió/França, C485/11, EU:C:2013:427, apartats 30, 31 i 34, així com Vodafone Malta i Mobisle Communications, C71/12, EU:C:2013:431, apartats 24 i 25).

De les observacions formulades davant el Tribunal de Justícia, aquest tribunal conclou que en relació amb la taxa controvertida, que recau sobre la persona física o jurídica que explota una torre i/o una unitat de transmissió i de recepció de la xarxa de telefonia mòbil, sigui o no titular d'una autorització concedida en aplicació de la Directiva sobre autorització, de les observacions formulades davant el Tribunal de Justícia resulta que el fet imposable d'aquesta taxa no està vinculat ni al procediment d'autorització general que habilita a les empreses per subministrar xarxes i serveis de comunicacions electrònics ni a l'autorització general al fet que es refereix l'article 6, apartat 1, de la Directiva sobre autorització.

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=173122&pageIndex=0&doclang=es&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=234061

II.2.- Tribunal Constitucional

STC de 17-12-2015. Recurs d'inconstitucionalitat núm. 7134/2014 interposat pel Govern Basc contra els arts. 7 i 8.cinc de la Llei 1/2014, de 28 de febrer, per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l'ordre econòmic i social. Estimació.

El Ple del Tribunal Constitucional ha estimat el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern del País Basc contra dos articles de la Llei 1/2014, de 28 de febrer, per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l'ordre econòmic i social, que declara nuls. La sentència, de la qual ha estat ponent el Magistrat Andrés Ollero, determina que tots dos preceptes vulneren la potestat sancionadora de les Comunitats Autònomes en matèria de Seguretat Social.

Els preceptes impugnats, que reformen la Llei d'Ocupació i la Llei sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social, atribueixen a organismes estatals -Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) o, si escau, a l'Institut social de la Marina (ISM)- la capacitat d'imposar sancions als beneficiaris de prestacions de desocupació que no compleixin amb el requisit de figurar inscrits com a demandants d'ocupació. El recurs planteja un conflicte sobre la competència per imposar aquestes sancions.

En primer lloc, el Tribunal explica que l'art. 149.1.17 CE atribueix a l'Estat la competència exclusiva en matèria de “legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les Comunitats Autònomes”. L'Estatut d'Autonomia del País Basc, per la seva banda, assenyala que “el desenvolupament legislatiu i l'execució de la legislació bàsica de l'Estat” és una competència autonòmica.

En segon lloc, assenyala que, segons reiterada doctrina, l'atribució de la “competència executiva” a les CC.AA “comprèn la de la potestat sancionadora en la matèria sobre la qual s'exerceix”. En matèria de Seguretat Social, afegeix, a la Comunitat Autònoma “li correspon exercitar les potestats sancionadores que garanteixin el compliment de la legislació bàsica estatal i de l'autonòmica que la desenvolupi”; a l'Estat queden reservades “tant la tipificació d'infraccions com la imposició de sancions en els casos en els quals es vegi afectat el règim econòmic de la Seguretat Social”.

En aquest cas, les infraccions a les quals es refereixen els preceptes impugnats s'apliquen als sol·licitants o beneficiaris de prestacions per desocupació que no facilitin la informació necessària per garantir la recepció de notificacions i comunicacions i que no figurin inscrits com a demandants d'ocupació. L'incompliment d'aquestes obligacions haurà de ser comunicat pels serveis públics d'ocupació autonòmics al SEPE o a la Seguretat social. És aquest últim extrem el que qüestiona el Govern del País Basc. “Adverteixi's que –afirma la sentència-, segons el sistema dissenyat pel legislador estatal, el



FMC | gen-16 12

control del manteniment de la inscripció correspon al servei públic d'ocupació autonòmica; manteniment que es realitza mitjançant la renovació periòdica de la inscripció inicial”. D'aquesta manera, afegeix, l'il·lícit es produeix “quan no existeix la corresponent renovació de la demanda d'ocupació, la qual cosa ha de fer-se davant el servei públic d'ocupació autonòmica i no davant l'entitat gestora de les prestacions

de protecció per desocupació (SEPE o, si escau, ISM)”. “No hi ha doncs una vinculació directa entre el manteniment de la inscripció com a demandant d'ocupació i la percepció de la prestació o el subsidi de desocupació, sinó que es tracta d'una obligació formal que pesa sobre el perceptor de les prestacions; el seu incompliment no fa improcedent rebre la prestació corresponent (...)”.

A més, afirma el Tribunal, la definició de la conducta infractora que fa la norma recorreguda “no implica novetat respecte a la ja prevista (...) sinó que respon a la pretensió d'atribuir a un òrgan estatal, el SEPE (o si escau ISM), la competència sancionadora en àmbits” que la doctrina constitucional ja havia “assenyalat com de competència autonòmica per referir-se a actuacions instrumentals respecte a prestacions o subsidis de Seguretat Social que no guarden relació directa amb la gestió econòmica de la Seguretat Social”.

Per tant, conclou la sentència, la competència per a la imposició de les sancions enfront de les conductes descrites “correspon a la Comunitat Autònoma del País Basc”, la qual cosa implica que els preceptes impugnats són contraris “a l'ordre constitucional de distribució de competències” i, per tant, nuls.

Finalment, el Ple assenyala que, amb la finalitat de garantir el principi de seguretat jurídica, la declaració d'inconstitucionalitat dels preceptes impugnats només afectarà a aquells “procediments administratius i processos judicials on encara no hagi recaigut una resolució ferma”.

http://www.tribunalconstitucional.es/es/salaPrensa/Documents/NP_2015_095/2014-07134STC.pdf

INTERLOCUTÒRIA de 15-12-2015. Assumpte núm. 6972-2015 en relació al recurs d'inconstitucionalitat promogut pel President del Govern sobre determinats apartats de l'art. únic i Disposició addicional primera de la Llei Foral 15/2015, de 10 d'abril, per la qual es modifica la Llei Foral 8/2007, de 23 de març, de les Policies de Navarra.

El Ple del TC ha acordat admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat promogut pel President del Govern contra els següents apartats de l'article únic de la Llei Foral 15/2015, de 10 d'abril, per la qual es modifica la Llei Foral 8/2007, de 23 de març, de les Policies de Navarra: Tres; [pel que fa als apartats 1 i 2 del nou article 5 ter inclòs en la Llei Foral 8/2007]; Vint [ pel que es modifica l'article 34. 1 de la Llei Foral 8/2007 pel que fa a l'aplicació als Cossos de Policia Local del seu incís final “o que comptin amb més de cinc anys d'antiguitat en aquesta ocupació, encara que manquin de titulació”]; Vint-i-u [puix que modifica l'article 35.1 de la Llei Foral 8/2007 pel que fa a l'aplicació als Cossos de Policia Local del seu incís final “o que comptin amb més de cinc anys d'antiguitat en aquesta ocupació, encara que manquin de titulació”] i Trenta-quatre [puix que es refereix a l'aplicació de l'article 57.1 als Cossos de Policia Local exclusivament]; i contra la Disposición addicional primera de la citada Llei Foral 15/2015, de 10 d'abril, per la qual es modifica la Llei Foral 8/2007, de 23 de març, de les Policies de Navarra.

http://www.tribunalconstitucional.es/es/salaPrensa/Documents/NP_2015_094/P%206972-2015.pdf

http://www.tribunalconstitucional.es/es/salaPrensa/Documents/NP_2015_095/2014-07134STC.pdf

http://www.tribunalconstitucional.es/es/salaPrensa/Documents/NP_2015_094/P%206972-2015.pdf

FMC | gen-16 13

II.3.- Tribunal Suprem

STS 5036/2915 de 29-11-2015. Rec. núm. 232/2014, interposat per la Comunitat Autònoma de Canàries contra la sentència de 29 de novembre de 2013. TAXES MUNICIPALS: Taxa per prestació del servei públic municipal de proveïment d'aigua: naturalesa de la retribució per la prestació del servei públic d'aigua domiciliària, quan és prestat directament per l'ajuntament o a través d'un concessionari: evolució normativa: consideració com a taxa: la modificació de l'Ordenança reguladora no necessita l'autorització prèvia per la Comunitat Autònoma.

Aquest recurs de cassació ha estat interposat per la Comunitat Autònoma de Canàries contra la sentència de 29 de novembre de 2013, dictada per la Sala contenciosa administrativa, Secció Primera, del Tribunal Superior de Justícia de Canàries, en el recurs núm. 259/2012, formulat per l'Ajuntament dels Realejos, en relació amb l'Ordre núm. 61/2012 de la Consellera d'Ocupació, Indústria i Comerç del Govern de Canàries, per la qual es redueixen les tarifes del servei de proveïment d'aigua a poblacions aprovades per l'Ajuntament per 2012.

La sentència impugnada va estimar el recurs contenciós administratiu interposat per l'Ajuntament dels Realejos contra la desestimació per silenci administratiu del recurs de reposició presentat enfront de l'Ordre núm. 61/2012 de la Conselleria d'Ocupació, Indústria i Comerç del Govern de Canàries, per la qual va aprovar la reducció de les noves tarifes del servei de subministrament d'aigua potable a domicili contingudes en la modificació de l'Ordenança Fiscal reguladora de la taxa, publicada en el Butlletí Oficial de la Província del 31 de desembre de 2011.

La Sala d'instància va entendre que l'Ajuntament recurrent, en prestar el servei de manera directa a través de l'Empresa Pública d'Aigües de l'Ajuntament dels Realejos, S.L, societat mercantil local amb capital 100 % municipal, tenint les tarifes la naturalesa de taxa, no venia obligada a remetre l'expedient a la Comissió de Preus, mancant per això la Comunitat Autònoma de competència per a l'emissió d'informe algun o per introduir modificació en el projecte de modificació de l'Ordenança Fiscal, de manera que una vegada remès i rebut va haver de retornar-ho per incompetència atès que la fixació de les tarifes constitueix potestat tributària.

En el present recurs, la Comunitat Autònoma de Canàries va articular un únic motiu de cassació, a l'empara de l'art. 88. 1d) de la Llei Jurisdiccional (RCL 1998, 1741), en considerar que la sentència recorreguda vulnera el criteri jurisprudencial contingut, entre unes altres, en les sentències del Tribunal Suprem de 3 de febrer de 2011 (RJ 2011, 524) , 25 de Julio de 2003 (RJ 2003, 7130), 29 d'octubre de 2003 (RJ 2003, 7950) i 5 de febrer de 2009 (RJ 2009, 2831), en virtut de la qual s'infereix que la Comissió de Preus no envaeix la competència municipal quan examina la tarifa proposada des de l'òptica de la política de preus, mancant de suport la sentència recorreguda en cassació quan assenyala que la Comunitat Autònoma va haver de retornar l'expedient a través de la Conselleria demandada per mancar de competència.

En contraposició, el TS procedeix desestimar aquest únic motiu. Els arguments apareixen exposats en el seu FJ 3 i són els següents:

- Primer, el TS considera improcedent la jurisprudència que invoca la Comunitat Autònoma, segons la qual les tarifes de subministrament públic d'aigua estan sotmeses a la legislació sobre política general de preus i han de ser autoritzades per la Comunitat Autònoma de conformitat amb el Reial decret 3173/1983, de 9 de novembre (RCL 1983, 2826) , el Reial decret llei 7/1996, de 7 de juliol, i el Decret Territorial 64/2000, de 25 d'abril (LCAN 2000, 91) , parteixen de la distinció entre la potestat tarifària que, respecte dels serveis públics municipals prestats per empreses concessionàries, corresponia als Ajuntaments, i la política de preus, que se superposava a aquella i que correspon a l'Estat i per transferència de competències a la Comunitat Autònoma. En contraposició a la posició mantinguda per la CCAA, el TS entén que, en el cas present, ens trobem davant una taxa, és a dir un tribut, l'aprovació del qual es regeix per la normativa que estableix el Text Refós de la llei reguladora de les Hisendes Locals, que no preveu en absolut "autorització" alguna per part de l'Administració General de l'Estat o de les Administracions de les Comunitats Autònomes. En conseqüència, quan es tracta de taxes no cap l'autorització prèvia de les mateixes, regulada en les disposicions sobre el control dels preus autoritzats.

FMC | gen-16 14

- Segon, per subscriure la seva anterior afirmació, el TS remet a la seva pròpia jurisprudència, recollida en les sentències, entre unes altres, de 15 de desembre de 2011, cas. 1438/2009, i 22 de maig de 2014, cas. 640/2011. D'elles destaca l'última, on es recull l'evolució seguida per la Sala, i s'arriba a qualificar com a taxa a la contraprestació, amb independència de quin fos el règim jurídic del servei, bé per gestió directa municipal o per concessió administrativa per un tercer. En igual sentit, recorda que aquesta doctrina ha estat mantinguda també després de l'entrada en vigor de la Llei d'Economia Sostenible en la sentència de 23 de novembre de 2015, cas. 4091/2013, no obstant la supressió de l'apartat segon de l'article 2.2 a) de la Llei General Tributària de 2003 per la seva disposició final cinquantena octava

- Tercer, el TS reconeix que la sentència recorreguda ara en cassació encerta en negar competència a la Comunitat Autònoma de Canàries en aquest cas, encara que la Corporació Local hagués remès l'expedient a l'Administració Autonòmica.

- Cambra, el TS nega que pugui invocar-se, en contra, la sentència de 5 de febrer de 2009, quan el supòsit que analitza és totalment diferent, un acord del Ple de l'Ajuntament de Còrdova aprovant la revisió de les tarifes, de conformitat amb la proposta i estudi econòmic presentat per l'Empresa Municipal d'Aigües de Còrdova.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=7551593&links=%22232%2F2014%22&optimize=20151211&publicinterface=true

STS 5080/2015, de 14-12-2015. Rec. núm. 614/2015 interposat pel "Corte inglés, SA", contra acte de la Secció Segona de la Sala del Contenciós- Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 27 de novembre de 2014. Impost sobre grans establiments comercials. Denegació de mesures cautelars de la suspensió de liquidació de l’impost. Estimatòria.

El present recurs de cassació va ser interposat per "EL CORTE INGLÉS, S. a.", contra acte de la Secció Segona de la Sala del Contenciós- Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 27 de novembre de 2014, dictat en la peça separada de mesures cautelars del recurs núm. 538/2014 , pel qual es desestima el recurs de reposició interposat contra la prèvia resolució interlocutòria de 14 d'octubre de 2014, que havia denegat la suspensió amb garantia de les liquidacions impugnades en les actuacions principals per Impost sobre Grans Establiments Comercials (IGEC), corresponent als establiments comercials "El Corte Inglés", situats en Avinguda Francesc Macià 58-60 de Sabadell (680.671,96 euros) i Avinguda Diagonal 617, Barcelona (1.008.533,62 euros), exercici 2013. La Generalitat ha estat la part recorreguda.

L'acte origen del present recurs va ser la resolució de 19 de juny de 2013, de la Junta de Finances de Catalunya, que va desestimar la reclamació econòmic- administrativa interposada per la recurrent contra liquidacions per IGEC, exercici 2013, corresponent a establiments de "EL CORTE INGLÉS" anteriorment referenciats.

Respecte als litigis dels quals porta causa el present recurs de cassació, el TS destaca els següents antecedents:

- respecte a la part actora que, en el recurs contenciós-administratiu, s'ha limitat a sol·licitar el manteniment de la suspensió de l'acte administratiu impugnat, acordada en via administrativa, però no ha justificat que l'execució de l'acte impugnat li casi perjudicis i en la ponderació dels interessos en conflicte s'ha de prendre en consideració l'interès públic i la necessitat de la hisenda pública de disposar dels seus ingressos.

- respecte a la Sala d'Instància que, en desestimar el recurs de reposició, aquesta ha insistit que la recurrent s'ha limitat a al·legar que la no suspensió de l'acte impugnat li comportaria perjudicis de difícil reparació, la realitat de la qual no ha acreditat. I, així mateix, i pel que es refereix a les al·legacions relatives a la vulneració del Dret europeu per part del IGEC, es tracta d'un judici de fons que no és procedent en seu de mesures cautelars.

La part recurrent fonamenta el seu recurs de cassació en infracció de les normes de l'ordenament jurídic o de la jurisprudència aplicable per resoldre les qüestions objecto de debat (art.88.1.d) LJCA), assenyalant que la denegació de la sol·licitud de mesura cautelar de manteniment en seu jurisdiccional



FMC | gen-16 15

de la suspensió dels actes de liquidació girats en concepte de IGEC corresponent a l'exercici 2013 infringeix l'article 130 LJCA per una doble motiu:

a) En primer lloc, perquè l'execució de les liquidacions impugnada ocasionaria danys de molt difícil o impossible reparació a la recurrent, que forma part d'un grup empresarial que exerceix activitat econòmica a Catalunya a través de tretze establiments gravats per l'Impost sobre Grans Establiments Comercials (IGEC), la suma de les quotes de la qual, en l'exercici 2012, ascendeix a un total de 6.095.260).

Així, el fet que la recurrent obtingués una sentència estimatòria, juntament amb el reintegrament de les quantitats abonades més els seus interessos, no pal·liaria el dany sofert; doncs el grup empresarial hauria d'alterar substancialment les condicions de l'exercici de la seva activitat, fins i tot posar en qüestió la viabilitat econòmica de la mateixa, amb la qual cosa el dret a una tutela judicial efectiva, en el qual s'inscriuen les mesures cautelars, es veuria buidatge de contingut.

b) En segon lloc, en el fet rellevant de l'aparença de bon dret de la recurrent. Així, la imputació a l’ IGEC de ser disconforme amb l'ordenament jurídic comunitari [europeu], concretament amb el principi de llibertat d'establiment consagrat en l'article 49 del Tracte de Funcionament de la Unió Europea, ha vingut a ser reforçada per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 5 de febrer de 2014, recaiguda en l'assumpte C-385/12 , "Hervis" (la "sentència Hervis").

Així mateix, fa referència a la Comunicació de la Direcció general de Fiscalitat de la Unió Europea, per la qual s'informa a l'associació ANGED de l'obertura d'un procediment EU Pilot contra el Regne d'Espanya com a conseqüència de la denúncia que ANGED va formular contra les diferents normes per les quals s'aprova els impostos sobre els grans establiments comercials, en relació a la vulneració de la llibertat d'establiment. I, finalment, a la comunicació de la Comissió al Regne d'Espanya, de 28 de novembre de 2014, en la qual es qualifica a l’IGEC com a mesura incompatible amb l'ordenament comunitari, contrari, concretament al règim d'ajudes d'Estat.

El TS rebutja el primer motiu de cassació, però, admet el segon el que li porta a estimar el recurs de cassació interposat segons justifica en el seu fonament jurídic cambra. En aquest fonament, el TS adona de l'evolució que ha suposat, respecte als criteris tradicionals, la presa en consideració de l'anomenat “fumus bonis iuris” o aparença de bon dret com a element integrador de l'article 130. En aquest sentit, destaca com inicialment, en el dret públic les prerrogatives exorbitants de l'Administració i la consegüent necessitat de la justícia cautelar de constituir un contrapès o límit a aquestes prerrogatives, especialment de l'executivitat de l'actuació administrativa, ha determinat, entre altres conseqüències, que el fumus bonis iuris o aparença de bon dret es desdibuixi com a requisit de caràcter negatiu (limitant-se a casos extraordinaris) i es converteixi en un criteri positiu, juntament amb uns altres, per determinar la procedència de la mesura cautelar. No obstant això, adverteix que en l'actual estat de la jurisprudència preval una doctrina que accentua els seus límits i aconsella prudència i restricció en la seva aplicació. A aquest efecte, a l'empara de la pròpia jurisprudència del TS, llista els supòsits on el TS admet el criteri d'aparença de bon dret. Entre uns altres, destaca els supòsits de nul·litat de ple dret, sempre que sigui manifesta; d'actes dictats en compliment o execució d'una disposició general declarada nul·la; d'existència d'una sentència que anul·la l'acte en una anterior instància encara que no sigui ferma; d'existència d'un criteri reiterat de la jurisprudència enfront del que l'Administració oposa una resistència molt forta o, de manera molt excepcional, amb una probabilitat ostensible que la demanda prosperi.

No obstant això, i al mateix temps, el TS adverteix que existeixen suposats singulars en els quals l'aparença de bon dret, dins dels límits en què cal realitzar en la peça de mesures cautelars, s'imposa amb tal intensitat que si amb caràcter general la pèrdua de la finalitat legítima del recurs és l'element central de la decisió cautelar, ha de ponderar-se el possible resultat de l'assumpte principal i el desvalor que representa des del punt de vista de la tutela judicial efectiva l'execució de l'acte administratiu impugnat.

A aquest efecte, el TS porta a col·lació les sentències Factortame i Zuckerfabrik , de 19 juny 1990 i 21 febrer 1991, en virtut de les quals s'estableix la doctrina del Tribunal de Justícia de la qual es dedueix que en aquells casos en què l'acte impugnat pugui estar en contradicció amb el dret europeu el principi de

FMC | gen-16 16

primacia de dita dreta sobre l'intern permet a l'òrgan jurisdiccional acordar una mesura cautelar encaminada a suspendre l'aplicació de l'acte o per a garantir l'eficàcia de la resolució que es pugui dictar.

Respecte al cas plantejat en el present recurs de cassació, el TS estima que la invocació de l'aparença de bon dret es justifica no solament amb la cita de la STJUE de 5 de febrer de 2014 (assumpte C-385/12 ), sinó també amb la comunicació de la Direcció general de Fiscalitat de la Unió Europea, per la qual s'informa de l'obertura d'un procediment contra el Regne d'Espanya com a conseqüència de la denúncia de l'Associació de Grans Empreses de Distribució (ANGED) respecte de diferents normes relatives a impostos sobre els grans establiments comercials, i amb la comunicació de la Comissió Europea al Regne d'Espanya, de 28 de novembre de 2014, en la qual es qualifica el IGEC com una mesura incompatible amb l'ordenament europeu, contrari, concretament, al règim d'ajudes d'Estat.

Prenent en consideració que la recurrent també invoca el periculum mora, i ponderant els interessos concurrents, quan l'oferiment de garantia suficient, donada la matèria en la qual estem, evita eventuals perjudicis a la Hisenda Pública, el TS conclou, com avançàvem anteriorment, que ha d'estimar estimació del segon dels motius de cassació, i que en el cas que ens ocupa concorrien els requisits legalment exigits per haver accedit a la suspensió sol·licitada.

http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Tribunales-Superiores-de-Justicia/TSJ-Cataluna/Noticias-Judiciales-TSJ-Cataluna/El-Supremo-suspende-la-liquidacion-del-impuesto-sobre-Grandes-Superficies-Comerciales-a-tres-centros-de--El-Corte-Ingles--de-Cataluna

STS 4607/2015, de 04-11-2015. Rec. núm. 3014/2014. Ponent: José Díaz Delgado. No cal denegar la prolongació en el servei actiu d'un funcionari basant-se en criteris no objectius com és el deficient acompliment professional

La sentència reconeix el dret a la permanència en el servei actiu després de la jubilació forçosa del funcionari pertanyent al cos superior d'inspectors d'Hisenda. La denegació obeeix a un criteri subjectiu basat en el deficient acompliment professional, i en definitiva, suposa en realitat una sanció per aquesta suposada conducta negligent, per la qual cosa s’hauria de resoldre en un altre procediment i no en el de prolongació del servei actiu. Per tant, el funcionari té dret a la reposició al seu lloc de treball, doncs el contrari suposaria desviació de poder.

El Tribunal Suprem casa i anul·la sentència del TSJ Madrid, i estimant el recurs contenciós-administratiu interposat, es reconeix el dret del funcionari a la prolongació de la permanència en el servei actiu.

El raonament interessant de la sentència és troba al FJ núm. 3, que assenyala el següent: “Sin necesidad de entrar a analizar la cuestión de la normativa vigente en materia de jubilación de funcionarios ... pudiendo la Administración solo fundar la denegación de la petición de prolongación de la permanencia en el servicio activo a sólo dos circunstancias: la carencia del requisito de la edad o el incumplimiento por el interesado del plazo de petición … el motivo alegado para denegar la prolongación no puede ser aceptable, pues hace referencia a una conducta negligente del funcionario solicitante que debería ser objeto en su caso de otro tipo de procedimiento, con las consecuencias a las que pudiera llegarse, pero desde luego , la exigencia del articulo 67.3 antes citado de que el acuerdo ha de ser motivado ha de venir referida no a cualquier motivo, como ocurre en el presente caso, en que se acoge una supuesta negligencia laboral antecedente a la jubilación solicitada, sino al cumplimiento de los presupuestos legalmente establecidos, cuya configuración corresponde al legislador en desarrollo de la norma básica citada. En consecuencia, los criterios para la concesión o no de la prórroga, dentro de esa amplia discrecionalidad del legislador para fijarlos, han de ser objetivos y aplicables a todos los funcionarios afectados, sin que pueda utilizarse para denegar la prorroga un criterio subjetivo, máxime si implica materialmente una sanción, lo que acercaría la actuación de la Administración a la desviación de poder.”







FMC | gen-16 17

STS 4782/2015, de 12-11-015. . Rec. núm. 816/2015. Ponent: José Luís Requero Ibáñez. l Suprem rebutja com a prova les fotografies del dispositiu "foto-vermell" en els semàfors

El dispositiu foto-vermell en els semàfors no està sotmès al control metrològic en els termes establerts per la Llei 3/1985, de 18 de març, resultant imprescindible aquest control per dotar de validesa probatòria a les fotografies aportades

L'Ajuntament de Sant Sebastià interposa recurs de cassació en interès de llei contra la sentència del Jutjat que va anul·lar una sanció per sobrepassar un semàfor en vermell a l'haver-se obtingut la prova de la infracció mitjançant el dispositiu de "foto-vermell", que va captar la imatge del vehicle en sobrepassar el semàfor mitjançant una seqüència de deu fotografies. Rebutja la sentència la validesa d'aquesta prova per no estar el dispositiu sotmès a control metrològic, tesi de la qual discrepa l'Ajuntament que insta la sala a declarar doctrina sobre la qüestió.

La sentència objecte del recurs entén que és exigible que aquest dispositiu quedi subjecte a control metrològic perquè les seves fotos tinguin valor probatori, perquè aquest sistema sí fa mesuraments. En concret opera sobre el mesurament dels cicles semafòrics temporals, per detectar quan no s'ha respectat la fase vermella, i està relacionat amb la intensitat lluminosa del semàfor, per la qual cosa no hauria d'estar exclòs del control metrològic. La postura de l'Ajuntament, per contra, determina que si el dispositiu no fa cap mesurament, no està subjecte aquest control, i les imatges que capti, sí que tenen valor probatori.

La sentència impugnada entén que el dispositiu de "foto-vermell" si empra un paràmetre subjecte a mesurament, que és el lapse de temps en què hi ha el semàfor en fase vermella. Essent així, es qüestiona davant el Suprem si aquest lapse de temps té rellevància per a la prova de l'il·lícit o si forma part del sistema d'activació i desactivació del dispositiu; en definitiva, si la prova depèn de captar una imatge d'un vehicle sobrepassant un semàfor en fase vermella -el que no exigeix mesurament alguna- o si aquesta prova depèn del temps en que s'activa el dispositiu o del temps que se seleccionen imatges.

El dispositiu fa constar hora i data, però la infracció no depèn d'aquesta dada temporal: es comet per sobrepassar el semàfor en vermell, al marge del dia i l'hora. Una cosa és la constància del moment de la infracció i una altra que la conducta, per ser il·lícita, depengui del moment cronològic en què es realitza.

El Tribunal Suprem no admet el recurs de cassació en interès de la llei perquè no es pot pretendre la declaració, com a doctrina legal, que una imatge captada per un dispositiu exempt de control metrològic és un mitjà de prova vàlid per a imposar sancions de trànsit quan la sentència objecte del recurs no rebutja aquesta doctrina, doncs el que rebutja és que el dispositiu estigui exempt de control metrològic.


II.4.- Audiència Nacional

SAN 303/2015 de 16-10-2015. Rec. núm. 17/2015. Ponent: Mercedes Pedraz Calvo. El lícit el canvi d'ubicació d'un funcionari que va denunciar assetjament moral

L’Audiència Nacional declara que és conforme a dret assignar a un funcionari determinats treballs i un nou lloc de treball, després de que aquest realitzés una denúncia per assetjament moral a la feina, que va ser arxivada. La resolució ha estat motivada, està justificada, i no s'al·lega ni s'acredita que suposi per al funcionari afectat un demèrit en les seves retribucions, i condicions essencials de treball. Suposa simplement un canvi d'ubicació per evitar conflictes personals, però no trasllat a una altra unitat, departament o entitat, de manera que l'Administració no té ni de justificar tal decisió per necessitats del servei, ni sol·licitar el seu consentiment, i menys encara cal que atorgui cap indemnització.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=7523712&links=%2217%2F2015%22&optimize=20151118&publicinterface=true





FMC | gen-16 18

II.5.- Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

STSJ de Catalunya núm. 810/2015, de 17-11-2015. Rec. núm. 161/2013. Ponent: Francisco Lopez Vázquez. Restauració de la legalitat urbanística per part d'un Ajuntament. Llicències (autoritzacions). Desestimació.

En el present recurs d'apel·lació, el primer motiu al·legat pel particular apel·lant és que la sentència d'instància és nul·la de ple dret per vulneració a la tutela judicial efectiva. Al seu semblar, aquesta vulneració s'hauria produït per que l'Ajuntament, en exercici d'una acció de restauració de la legalitat urbanística pel desenvolupament d'una construcció, no va emplaçar a l'esposa de l'actor, qui ostentava el mer ús de la finca, però, la propietat de la qual corresponia a aquella. El TSJ rebutja aquest motiu d'apel·lació. En el seu FJ primer, exposa el seu raonament:

“ L'article 238.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial ( RCL 1985, 1578 i 2635) disposa la nul·litat de ple dret dels actes judicials quan es prescindeixi total i absolutament de les normes essencials de procediment establertes per la llei. Parteix l'argument de l'apel·lant en tot cas de la seva presumpció més o menys fundada que el seu ex emmanilla hauria de comparèixer en aquest procés com el seu coadjuvant, en el cas d'haver estat emplaçada, però ocorre que la figura jurídica del coadjuvant de la part actora, com la institució del litisconsorci civil, no estan previstos en la Llei de la Jurisdicció Contenciós-administrativa, a la qual resulten aliens, doncs tal figura del coadjuvant permetria indegudament adherir-se a un recurs contenciós administratiu interposat per un tercer a qui no ho va interposar en el seu propi interès en el termini peremptori previngut a aquest efecte en l'article 46 de la llei jurisdiccional , i fins i tot a qui al seu moment no hagués esgotat els recursos si escau procedents en la via administrativa prèvia.

Posició exposada pel Tribunal Suprem, per totes en la seva sentència de 23 d'abril de 2.003 i actuacions de 9 de juny de 2.000 i 22 de gener de 2.001”

El segon motiu d'apel·lació al·legat gira entorn a la caducitat del procediment. El TSJ de Catalunya també rebutja aquest motiu en el seu fonament jurídic segon per entendre que no és admissible computar el termini a tals efectes des de la inicial on es denuncia la realització d'obres sense llicència (o sense ajustar-se a la llicència concedida). Tal possibilitat la descarta de forma rotunda al no existeix un únic procediment de legalització, sinó varis que poden concórrer vinculats a un mateix cas que, en uns casos, se succeeixen de forma successiva i en uns altres de forma simultània.

Atenent a la legislació urbanística aplicable a Catalunya (art. 198 i següents del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d'agost, el Tribunal entén que restauració de la legalitat urbanística per part d'un Ajuntament es desenvolupa en tres diferents fases successives i substantives - primera, acreditació de la il·legalitat i requeriment per a legalització i ordre de suspensió; segona, relativa al transcurs del termini de legalització i actuació o inactivitat de l'interessat; tercera, relativa a la demolició, que procedirà, a més d'en altres supòsits, quan es deixi transcórrer el termini de legalització establert sense que es demani la corresponent llicència). A més destaca també que dins de cadascuna d'aquestes fases es poden adoptar diferents resolucions - ordre de suspensió i legalització (que poden emetre’ls conjuntament o per separat), d'atorgament o denegació de llicència de legalitat (en el cas d' haver-se interessat) ordre d'enderrocament (en el supòsit de no haver-se sol·licitat llicència o resultar improcedent la seva concessió)…

El tercer motiu d'apel·lació gira entorn de la pràctica de la notificació a l'apel·lant de l'acord d'incoació del segon expedient de protecció de legalitat que va anar infructuosament intentat en dues ocasions, deixant-se avís, que no va ser retirat per part de la persona notificada, procedint-ne finalment a practicar la notificació per edicte. El Tribunal Superior de Justícia estima aquesta pràctica totalment ajustada a les previsions de l'article 59.4 de la Llei de Jurisdicció Contenciosa-administrativa i la jurisprudència del Tribunal suprem. De la legalitat i la jurisprudència, el TSJ destaca dos extrems vinculats en aquesta matèria: l'existència d'una obligació d'actuació diligent dels particulars i que la submissió al procediment de notificació edictal com una ficció legal més que una notificació real, com a conseqüència de la responsabilitat que els particulars assumeixen, per no haver actuat amb la diligència

FMC | gen-16 19

que la vida moderna exigeix per a la recepció efectiva de la correspondència postal, o el que és el mateix l'obligació de rebre les notificacions administratives.

Un altre motiu d'apel·lació al·legat consisteix a sostenir que la construcció la legalització de la qual es pretenia per l'Ajuntament existia des de temps immemorial pel que s'havia produït prescripció de l'acció administrativa a la qual es refereix l'article 198 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost. A aquest efecte, el Tribunal de Justícia porta a col·lació dos extrems:

- d'una banda, el valor probatori amb efectes de presumpció iuris tantum de certesa dels fets constatats i formalitzats en document públic per part del funcionari públic o autoritat, a l'empara de l'article 137. 3 de la Llei 30/1992. A tal objecte, fa referència als informes del celador municipal que es troben recollides en l'expedient i a les fotografies adjuntes al mateix, en les quals de forma clara i indubtable s'acredita que la construcció no estava en absolut finalitzada sinó en plena fase d'obres.

- segon, la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre l'aplicació del referit article 198, segons el qual el termini de prescripció és de sis anys. Segons aquesta jurisprudència, el compliment d'aquest període de temps de be quedar acreditat de forma indubtable per la part que l'al·lega, qui, segons confirma el Tribunal de Justícia, ni tan sols va proposar al seu moment prova pericial o d'una altra classes per acreditar l'antiguitat i la data de finalització de les obres, no desprenent-se tampoc de la resta de la prova a aquest efecte practica i als documents aportats.


STSJ de Catalunya núm. 854/2015, de 10-11-2015. Rec. núm. 132/2015. Ponent: Eduardo Barrachina Juan. Dret d’opció lingüística en l’Ajuntament de Barcelona. Manca de legitimació. Funcionari. Desestimació.

L'objecte del recurs d'apel·lació és la citada sentència del Jutjat del contenciós administratiu de Barcelona, on és va declarar la inadmissibilitat del recurs interposat contra l'aprovació de la normativa gràfica municipal de 7 de novembre de 2012, a l'empara del que es disposa en l'article 69. b de la Llei de Jurisdicció Contenciós-administrativa (inadmissió per falta de legitimació). La sentència d'instància justifica la inadmissió per entendre que en el cas es tracta de la defensa de drets generals pertanyents a la col·lectivitat, sense que el recurrent ostenti presentació legal alguna. I afegeix que el recurrent manca del dret d'opció lingüística, ni interès directe o indirecte ja que l'ordenament jurídic no imposa la comunicació bilingüe.

L'apel·lant al·lega vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, en veure's impedit en el seu exercici al dret al recurs per una pretesa falta de legitimació i sol·licita el plantejament de la qüestió d'inconstitucional contra la llei 1/1998, de 7 de gener de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. El nucli de la seva argumentació gira entorn al dret de de opció lingüística dels ciutadans i els funcionaris. Per contra, l'Ajuntament de Barcelona s'oposa al recurs. En primer lloc, defensa la falta de legitimació per plantejar el recurs ja que la condició de funcionari no li dota de tal condició, ja que, considera, que el recurrent a sumeix funcions de representació general que no li corresponen, en referir-se als funcionaris com a persones afectades. I, finalment, l'Ajuntament fa esment de cadascun dels textos legals que es referissin a la llengua catalana com a pròpia de l'Ajuntament de Barcelona i que han estat declarats vàlid pels òrgans jurisdiccionals.

En el seu Fonament Jurídic Tercer, el TSJ de Catalunya justifica les raons per les quals desestima el recurs d'apel·lació ajusto a qualitat jurídica de la legitimació activa en el procés contenciós-administratiu.

Aquest Tribunal ha dut a terme una valoració conjunta de les al·legacions i raonaments jurídics del recurs d'apel·lació, així com de l'escrit d'oposició al mateix, en relació amb l'ampli conjunt normatiu que fonamenta l'aprovació referent al grafisme municipal, per arribar a la conclusió que, efectivament, l'acció jurisdiccional exercitada ha de desestimar-se pels següents motius.

En definitiva, la controvèrsia suscitada en aquest procés es refereix a si el recurrent ostenta legitimació per impugnar l'aprovació de la normativa gràfica municipal, que en la sentència impugnada, en apreciar



FMC | gen-16 20

com a causa d'inadmissibilitat, ha impedit entrar a resoldre el fons de la qüestió plantejada, com era, dur a terme l'anàlisi de la pretensió deduïda en primera instància.

El TSJ de Catalunya destaca els següents extrems:

- Primer, la qualitat jurídica de la legitimació activa, com a pressupost inexcusable del procés, exigeix una relació unívoca entre el subjecte i l'objecte de la pretensió, acte o disposició administrativa objecte de recurs, de tal manera que l'anul·lació d'aquests últims produeixi automàticament un efecte positiu, benefici o perjudici, actual o futur per al demandant.

- Segon, que el concepte d'interès directe de l'article 28.1 de la Llei de la Jurisdicció Contenciós-administrativa aplicable, ha vingut a ser substituït pel més ampli i comprensiu de l'interès legítim. No obstant l'anterior, adverteix que amb aquest matís, que amplia el marc subjectiu de la postulació, segueix vigent la regla que impedeix construir vàlidament la relació processal quan qui tracta d'establir-la reivindica drets que no li són propis, sinó són aliens ja que l'acte administratiu que en la via prèvia s'hagués pogut dictar per l'Administració Pública demandada, cap benefici o perjudici concret i efectiu hagués pogut ocasionar-li.

- Tercer, la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 9 de setembre de 2009, on clarament s'expressa que una persona física o jurídica només pot al·legar que l'acte controvertit li afecta individualment, si aquest li concerneix en raó de determinades qualitats que li són pròpies o d'una situació de fet que la caracteritza enfront de qualsevol altra persona i per això la individualitza de manera anàloga a la manera en què quedaria individualitzat el destinatari (sentències del Tribunal de Justícia de 15 de juliol de 1963, Plaumann/Comissió, 25/62 , Rec. pàg. 197 et seq., especialment p. 223, i de 29 d'abril de 2004 , Itàlia/Comissió, CP ( RCL 1995, 3170 i RCL 1996, 777) , Rec. p. apartat 36, i la jurisprudència que allí se cita).

En atenció a tot l'anterior, el Tribunal resol finalment que no és admissible, l'exercici d'una acció jurisdiccional, tal com ocorre en el present cas, on únicament es pretén satisfer una aspiració personal, que si bé, pot tenir justificació a la vista l'argumentació oferta pel propi recurrent, no obstant això, no pot tenir la seva justa empara en els principis que fonamenten la legitimació activa. Per fer més entenador i clar el seu argument, el TSJ de Catalunya, adverteix per aquest mateix motiu en el procés contenciós-administratiu no existeix la figura del Fiscal General, que ocasionalment podria ser ocupada per qualsevol persona, amb la finalitat de perseguir fins i tot en aquest procés.


III.- Altres

Programa Operatiu espanyol d'Ocupació, Formació i Educació, el Programa Operatiu d'Assistència Tècnica i els programes operatius regionals d'Andalusia, Aragó, Illes Balears, Illes Canàries, Castella la Manxa, Catalunya, Extremadura, Madrid i Comunitat Valenciana.

La Comissió Europea ha aprovat el Programa Operatiu espanyol d'Ocupació, Formació i Educació, el Programa Operatiu d'Assistència Tècnica i els programes operatius regionals d'Andalusia, Aragó, Illes Balears, Illes Canàries, Castella la Manxa, Catalunya, Extremadura, Madrid i Comunitat Valenciana.

En total, la Comissió Europea invertirà 8.533 milions d'euros procedents del Fons Social Europeu i de la Iniciativa d'Ocupació Juvenil per millorar l'ocupació, l'educació, la formació i recolzar la inclusió social. D'aquesta quantitat, una mica més de 5.310 milions d'euros (5.310.698.319 € corresponen als programes operatius de l'Administració General de l'Estat (P. o. d'Ocupació, Formació i Educació, Plà d'Ocupació Juvenil, Pla d'Inclusió Social i de l'Economia Social i Plà d'Assistència Tècnica), mentre que una mica més de 3.222 milions d'euros (3.222.367.133€ corresponen als programes operatius de les comunitats autònomes.

Amb el Pla d'Ocupació Formació i Educació i amb els programes operatius regionals es pretén reduir les dificultats dels grups vulnerables a l'hora de trobar treball; augmentar l'ocupació i la qualitat dels llocs



FMC | gen-16 21

de treball i eliminar els factors de desigualtat entre homes i dones; igualment es persegueix reduir el risc de pobresa, millorar l'educació i la formació i reduir l'abandó prematur dels estudis.

S'espera que més d'un milió de persones participin en projectes finançats pel Programa d'Ocupació, Formació i Educació en relació amb l'ocupació, com són els incentius a la contractació indefinida, l'orientació en la cerca de treball, la promoció de l’emprenedoria o la formació professional dual.

Els projectes en l'àmbit de l'educació es dirigeixen a més de cinc-centes mil persones i inclouen l'augment de l'oferta de formació professional o la lluita contra l'abandó prematur dels estudis.

A més, unes cent mil persones participaran en projectes relacionats amb la inclusió social i la reducció del risc de pobresa, incloent itineraris integrats per a la inclusió social.

Finalment, el programa nacional estimularà solucions eficaces d'innovació social i promourà la cooperació transnacional.

La ministra d'Ocupació i Seguretat Social en funcions, Fátima Báñez, ha afirmat que "el Programa Operatiu d'Ocupació, Formació i Educació permetrà seguir avançant en l'objectiu prioritari de l'ocupació al nostre país, perquè la recuperació econòmica arribi a tota la societat i especialment a totes les persones que encara no han trobat una ocupació". Báñez ha assegurat que "amb la col·laboració de les comunitats autònomes, que gestionaran els seus propis programes operatius, comptem amb més recursos i per tant, amb més oportunitats per millorar l'ocupació i la formació de les persones que més ho necessiten".

http://prensa.empleo.gob.es/WebPrensa/noticias/ministro/detalle/2735ç

ARTICLE. BARRERO RODRÍGUEZ, C. “El Régimen disciplinario de los funcionarios con habilitación de carácter nacional”, Revista Española de Estudios Locales, núm. 182, extraordinari, 2015, p.120-135.

Aquesta Catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Sevilla inicia aquest treball fent unes consideracions sobre algunes idees preliminars sobre el règim disciplinari dels funcionaris amb habilitació nacional i analitzant també de "on" partia la reforma de LRSAL, és a dir, la disposició addicional 2ª l'EBEP, que la reforma deroga. En aquestes consideracions inicials, l'autora destaca la correcció que ha suposat la LRSAL del model descentralitzador pel que apostés EBEP i el fet que l'article 92 bis (en concret en els apartats 10 i 11), on es regula actualment el règim disciplinari, es trobi pendent, en aquests moments de pronunciament pel TC a l'haver estat recorregut pels Parlaments d'Andalusia, Navarra i Catalunya. En aquests apartats, es contemplen noves regles aplicables a tot l'Estat sobre la competència per a la incoació els procediments disciplinaris, i per a la imposició de sancions.

Un cop finalitzada aquesta part preliminar, l’autora entra en l'anàlisi del règim vigent, és a dir, en el contingut de la reforma, abordant els següents aspectes:

- Les faltes disciplinàries

- La competència per a l'exercici de la potestat disciplinària, entrant en l'estudi tant la competència per a la incoació de l'expedient, com els òrgans competents per a la imposició de sancions.

- El procediment disciplinari, detenint-se a estudiar l'acord d'iniciació de l'expedient, i l'instructor d'expedient.

- La sanció

Després de procedir a l'anàlisi detallat d'aquests aspectes, l'autora adverteix que molts aspectes de la reforma han quedat pendents de desenvolupament reglamentari, en aquest moment en tramitació. D'aquí que deixi obert la seva valoració final sobre la nova regulació, a l'espera que el temps de compte si serveix per complir l'objectiu que la reforma formalment deia pretendre, com era "la necessària diferenciació i defensa front a l'àmbit polític o a qualsevol altre tipus de consideracions alienes a la seva transcendent funció pública ".

http://www.revistacunal.com/noticias-mundo-local/4436-presente-y-futuro-de-los-funcionarios-de-administracion-local-con-habilitacion-de-caracter-nacional

http://prensa.empleo.gob.es/WebPrensa/noticias/ministro/detalle/2735ç



FMC | gen-16 22

ARTICLE. GUARDIOLA BLANQUER, F. “Tesoreros: pasado, presente y futuro”, Revista Española de Estudios Locales, núm. 182, Núm. extraordinari, 2015, p.270-285.

Com reflecteix el títol, aquest article s'inicia amb una anàlisi de la història dels tresors de l'Administració local, posant èmfasi en l'evolució experimentada tant en els processos de designació com en l'assignació les funcions, en tant en la etapa preconsticional, com en la post constitucional. Per a posteriorment entrar a analitzar al moment actual, després de la reforma del règim local com a conseqüència de LRSAL, on es destaca entre altres aspectes rellevants/crítics per a l'exercici de les seves funcions:

- El desenvolupament i potenciació de les funcions reservades als tresorers, entrant a aquest efecte a analitzar els següents aspectes:

- La seva actuació al servei del principi d'unitat de caixa - Recaptació dels drets, abastant tant els casos de recaptació voluntària, el dictat dels títols

executius i altres actuacions, la comptabilitat dels ingressos. - Pagament les obligacions - Distribuir en el temps les disponibilitats dineràries per a la puntal satisfacció de les obligacions,

fent referència expressa al Pressupost de tresoreria, Pla de disposició de fons - Respondre dels avals contrets

- La manca d'instàncies intermèdies, sota aquest títol l'autor aborda el que en la seva opinió és una de les característiques més comentada d'aquesta professió, "la solitud dels habilitats nacions". Efectivament només n'hi ha un de cada subescala per municipi (excepte en capitals de província i alguna altra excepció), com pel fet que no hi ha cap òrgan intermedi entre l'Estat o Comunitat Autònoma i habilitats nacionals. Aquesta circumstància general dels habilitats nacionals, es veu agreujada en el cas dels tresorers, perquè només hi ha llocs de tresorer en us municipis de gran població i grans entitats. En definitiva, l'autor destaca que no hi ha cap òrgan superior en què descarregar part de la responsabilitat o simplement resoldre un dubte o criteri interpretatiu. En aquest sentit, l'autor arriba a afirmar: "una mala entesa autonomia local ha derivat en l’abandonament d'aquests funcionaris a la més absoluta soledat".

- La manca de transparència a les administracions públiques. En aquest sentit, l'autor encara que destaca l'avanç que ha suposat la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern es mostra crític pel que fa considera que emmalalteix de moltes carències, té difícil encaix amb la normativa de l'àmbit internacional i queda, en tot cas, circumscrita a l'administratiu, i, en definitiva, adverteix que "té un caràcter més propagandístic que efectiu",

- El clima de corrupció. En aquest sentit, l'autor denuncia que han coincidit en el temps els majors escàndols de corrupció de la democràcia, amb el moment de màxima debilitat i els funcionaris de l'administració local amb habilitació de caràcter nacional, inclosos els tresorers.

- La segregació de funcions sensibles. Sota aquesta expressió, l'autor està fent referència a la tècnica generalment utilitzada en el camp de l’auditoria, que persegueix reduir debilitats o deficiències en aquelles funcions amb més riscos operatiu com el maneig i custòdia de fons o de qualsevol altra informació especialment sensible o rellevant. Consisteix en separar les activitats que afecten els estats financers, evitant que una sola persona controli tot el procés d'una operació. L'autor destaca que aquesta tècnica està present en la previsió continguda en l'article 92 bis en els seus apartats 1b) i 2 de la LRBRL que mai acumula les funcions de la tresoreria amb la intervenció. Així com també per a les grans entitats Locals en l'article 133 i 134 de la LRBRL

Finalment com a conclusió, i com a derivada de les seves reflexions anteriors, l'autor destaca els següents aspectes :

1. La rellevància de les funcions reservades per llei als Tresorers de l' Administració local

2. Simultàniament al reforçament de les seves funcions, adverteix que s'ha anat produint un afebliment de les garanties i seguretat jurídica en l'exercici de la seva funció com a resultat de pràctiques

FMC | gen-16 23

legislatives del tot inadequades i també com a conseqüència dels buits legals que permeten el frau de llei.

3. Insisteix en la necessitat de la segregació, és a dir, que les funcions del tresorer no poden legalment ser acumulades en un funcionari que realitzi funcions de control o comptabilitat.


ARTICLE. MANUEL J. DOMINGO ZABALLOS. “El Asesoramiento legal del Secretario de Adminsitración local”, Revista Española de Estudios Locales, núm. 182, Núm. extraordinari, 2015, p.371-385.

El Magistrat del Tribunal Superior de Justícia inicia el seu article amb una introducció relativa a la subjecció a responsabilitat dels càrrecs electius locals per posteriorment entrar a emmarcar en termes generals "l'assistència legal als membres de les entitats locals per raó de l'exercici del càrrec" .

En un tercer apartat, l'autor procedeix a analitzar l'assessorament jurídic als membres de la corporació, la funció pública a càrrec del personal de l'entitat local, especialment la del secretari. Dins d'aquest apartat, es deté en l'estudi dels següents temes:

- Assessorament legal als òrgans de govern; - L'assistència jurídica els membres de la Corporació individualment considerats i als grups polítics. - I, finalment tanca aquest apartat, fent una reflexió general sobre el paper del Secretari de la Corporació.

En un quart apartat, el magistrat aborda l'estudi de "els informes del secretari com a control preventiu de la legalitat", fent especial esment els següents aspectes: caràcter i regulació; exigència; contingut; i els efectes de la no emissió

L'article finalitza amb una reflexió de lege ferenda sobre assessorament preceptiu del secretari. A aquests efectes, el punt de partida que adopta l'autor és el manteniment (millorat) de la fórmula vigent, per posteriorment debatre sobre qüestions relatives a:

- Els nous supòsits (o ampliació) de l'informe preceptiu per determinació de la reglamentació bàsica estatal.

- Altres manifestacions de l’assessorament legal preceptiu - Sobre el contingut de l'informe - Omissions i complements que l'autor suggereix. Entre d'altres, a manera d'exemple, destaca: per

una banda, l'informe previ a les resolucions d’òrgans col·legiats o unipersonals que s'hagin de dictar en execució de sentències i interlocutòries fermes; i, d'altra banda, l'informe previ als acords sobre organització i funcionament de la Corporació, encara que no requereixin majoria especial- com és el cas dels reglaments de naturalesa orgànica.


INFORMACIÓ. Taula cronològica de les entrades en vigor de les darreres reformes en matèria administrativa i laboral (Gener 2016)

EN MATÈRIA ADMINISTRATIVA

Entrada en vigor

Norma modificadora Abast

01-01-2016

Ley Orgánica 3/2015, de 30 de marzo, de control de la actividad económico-financiera de los Partidos Políticos, por la que se modifican la Ley Orgánica 8/2007, de 4 de julio, sobre financiación de los Partidos Políticos, la Ley Orgánica 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos y la Ley

Se modifica el art. 14 de la Ley Orgánica 8/2007, de 4 de julio, sobre financiación de los partidos políticos





FMC | gen-16 24

EN MATÈRIA ADMINISTRATIVA

Entrada en vigor

Norma modificadora Abast

Orgánica 2/1982, de 12 de mayo, del Tribunal de Cuentas

Ley 15/2014, de 16 de septiembre, de racionalización del Sector Público y otras medidas de reforma administrativa

Art. 17.3, 18 y 23.2 de la Ley 38/2003, de 17 de noviembre, General de Subvenciones

Ley 20/2015, de 14 de julio , de ordenación, supervisión y solvencia de las entidades aseguradoras y reaseguradoras

Art. 19.1, D.A. 1.ª, D.T. 3.ª y D. Der. 3.ª de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación

Ley 8/2015, de 21 de mayo, por la que se modifica la Ley 34/1998, de 7 de octubre, del Sector de Hidrocarburos, y por la que se regulan determinadas medidas tributarias y no tributarias en relación con la exploración, investigación y explotación de hidrocarburos

Se modifica el art. 71.1 de la Ley 18/2014, de 15 de octubre, de aprobación de medidas urgentes para el crecimiento, la competitividad y la eficiencia

Ley 48/2015, de 29 de octubre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2016

Se introduce el Párrafo final de la letra g) del número 1 del artículo 104 bis, con efectos de 1 de enero de 2016 y vigencia indefinida en la Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Régimen Local

Se modifican los arts. 78.1 párrafo final y 83.2, entre otros, de la Ley 21/2003, de 7 de julio, de Seguridad Aérea

Se modifica la disposición adicional tercera de la Ley 13/2011, de 27 de mayo, de regulación del juego

Se deroga la disposición final primera del Real Decreto Legislativo 1/2015, de 24 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios

10-01-2016 Ley 17/2015, de 9 de julio , del Sistema Nacional de Protección Civil

Deroga la anterior: Ley 2/1985, de 21 de enero , de protección civil

15-01-2016 Ley Orgánica 14/2015, de 14 de octubre, del Código Penal Militar

Se modifican varios artículos de la Ley Orgánica 4/1987, de 15 de julio, de la competencia y organización de la Jurisdicción Militar

Se modifican las referencias que esta ley orgánica realice a la locución «tiempo de guerra» se entenderán hechas a la expresión «en situación de conflicto armado» y el art. 398.1 de la Ley Orgánica 2/1989, de 13 de abril, Procesal Militar

Se modifica el art. 14 de la Ley Orgánica 8/2007, de 4 de julio, sobre financiación de los partidos políticos

Se introduce el apartado 32 bis en el art. 7 de la Ley Orgánica 8/2014, de 4 de diciembre, de Régimen Disciplinario de las Fuerzas Armadas

Se modifica la letra a) del número 1 del artículo 112 de la Ley 39/2007, de 19 de noviembre, de la carrera militar

Art. 91.1.a) de la Ley 29/2014, de 28 de noviembre, de Régimen del Personal de la Guardia Civil

EN MATERIA LABORAL

Entrada en vigor

Norma modificadora Alcance

01-01-2016 Ley 9/2009, de 6 de octubre, de ampliación Se suprime la Disposición transitoria novena de la Ley Orgánica 3/2007, de 22

FMC | gen-16 25

EN MATERIA LABORAL

Entrada en vigor


de la duración del permiso de paternidad en los casos de nacimiento, adopción o acogida

de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres

Art. 30.1. a) de la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de medidas para la reforma de la Función Pública

Art. 48 bis del Real Decreto Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores

Ley 20/2015, de 14 de julio , de ordenación, supervisión y solvencia de las entidades aseguradoras y reaseguradoras

Varios artículos del Real Decreto Legislativo 1/2002, de 29 de noviembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Regulación de los Planes y Fondos de Pensiones

Ley 48/2015, de 29 de octubre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2016

En materia de subvenciones, Ley 38/2003, de 17 de noviembre, General de Subvenciones, el interés de demora aplicable queda establecido en el 3,75 por ciento hasta el 31 de diciembre del año 2016, conforme establece el número tres de la disposición adicional trigésima cuarta de la Ley 48/2015, de 29 de octubre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2016 («B.O.E.» 30 octubre).

Se modifica el art. 27.4 de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria

Se modifica la Letra d) del número 2 del artículo 3 de la Ley 16/2003, de 28 de mayo, de cohesión y calidad del Sistema Nacional de Salud

Se deroga la Disp. Adic. 10.ª de la Ley 40/2007, de 4 de diciembre, de medidas en materia de Seguridad Social

Se modifican varios preceptos de la Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del sistema de Seguridad Social

Se introduce la Disp. Adic. 4.ª en la Ley 47/2015, de 21 de octubre, reguladora de la protección social de las personas trabajadoras del sector marítimo-pesquero

Se introducen las disp.. adic. 17.ª y 18.ª en el Real Decreto Legislativo 670/1987, de 30 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de Ley de Clases Pasivas del Estado

Se introduce un art. 50 bis y se modifica el art. 147, entre otros, del Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de la Seguridad Social

02-01-2016

Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social

Se derogan los arts. 30 y 31 de la Ley 42/1994, de 30 de diciembre, de medidas fiscales, administrativas y de orden social

Se deroga la Disp. Adic. 15.ª de la ley 30/1995, de 8 de noviembre, de ordenación y supervisión de los seguros privados

Arts. 69 y 77 de la Ley 13/1996, de 30 de diciembre, de medidas fiscales, administrativas y de orden social

Se deroga la disposición adicional 15 de la Ley 66/1997, de 30 de diciembre, de Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social

Se derogan los arts. 29 y 30 de la Ley 50/1998, de 30 de diciembre, de Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social

Se deroga el Art. 26 de la Ley 55/1999, de 29 de diciembre, de Medidas fiscales, administrativas y del orden social

Se deroga la Disposición adicional sexta de la Ley 12/2001, de 9 de julio, de medidas urgentes de reforma del mercado de trabajo para el incremento del empleo y la mejora de su calidad

Derogados los Art. 4, Disp. Adic. 2.ª y Disp. Trans. 2.ª de la Ley 45/2002, de 12 de diciembre, de medidas urgentes para la reforma del sistema de protección por desempleo y mejora de la ocupabilidad

Se modifica el artículo 66 de la Ley 62/2003, de 30 de diciembre, de medidas fiscales, administrativas y del orden social

Se deroga la Disposición adicional quincuagésima octava de la Ley 30/2005, de 29 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2006

Se deroga el art. 2 de la Ley 37/2006, de 7 de diciembre, relativa a la inclusión en el Régimen General de la Seguridad Social y a la extensión de la protección por desempleo a determinados cargos públicos y sindicales

Se derogan las disposiciones adicionales 5.ª, 9.ª, 14.ª y 27.ª de la Ley 40/2007, de 4 de diciembre, de medidas en materia de Seguridad Social

Se deroga la Disposición adicional decimoquinta de la Ley 27/2009, de 30 de

FMC | gen-16 26

EN MATERIA LABORAL

Entrada en vigor


diciembre, de medidas urgentes para el mantenimiento y el fomento del empleo y la protección de las personas desempleadas

Se deroga la Ley 32/2010, de 5 de agosto, por la que se establece un sistema específico de protección por cese de actividad de los trabajadores autónomos

Se modifican varias disposiciones de la Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del sistema de Seguridad Social

Se derogan el capítulo I y las Disp. Adic. 1.ª a 3.ª de la Ley 23/2013, de 23 de diciembre, reguladora del Factor de Sostenibilidad y del Índice de Revalorización del Sistema de Pensiones de la Seguridad Social

Se deroga el art. 20 del Real Decreto-ley 13/2010, de 3 de diciembre, de actuaciones en el ámbito fiscal, laboral y liberalizadoras para fomentar la inversión y la creación de empleo

Se deroga el art. 5 del Real Decreto-ley 5/2011, de 29 de abril, de medidas para la regularización y control del empleo sumergido y fomento de la rehabilitación de viviendas

Se deroga la Disposición adicional octava del Real Decreto-ley 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad

Se deroga la Disposición adicional segunda del Real Decreto-ley 29/2012, de 28 de diciembre, de mejora de gestión y protección social en el Sistema Especial para Empleados de Hogar y otras medidas de carácter económico y social

Se derogan el Capítulo I y la Disp. Adic. 1.ª del Real Decreto-ley 5/2013, de 15 de marzo, de medidas para favorecer la continuidad de la vida laboral de los trabajadores de mayor edad y promover el envejecimiento activo

Se deroga la disposición adicional segunda del Real Decreto-ley 16/2013, de 20 de diciembre, de medidas para favorecer la contratación estable y mejorar la empleabilidad de los trabajadores

Informe d’Actualitat Jurídica Gener 2016...

Documents

Transcript of Informe d’Actualitat Jurídica Gener 2016...