BercaINFORMACIÓ D’ACTUALITAT D’ALGEMESÍ · GENER 2019 Núm. 260

Un total de tretze grups

participen en la Cavalcada de Reis,

amb acròbates, personatges

infantils i molta música

L’Ajuntament aprova un pressupost de 19.769.000 € per a 2019 que aposta per

la promoció econòmica de la ciutat,

la piscina a l’aire lliure i el nou pavelló cobert

L’Ajuntament d’Algemesí invertirà

100.000 euros per canviar

l’enllumenat públic

Berca 3

MARTA TRENZANO RUBIOPSPV-PSOEAlcaldessa d’AlgemesíHisenda, Festes, i Promoció del Valenciàmtrenzano@algemesi.net @martatrenzano

PERE BLANCO VEGAEUCultura, Esports i Informàtica pblanco@algemesi.net

MARC VENDRELL MARTÍNEZEUComunicació, Protocol, Treball, Ocupació, Formació i Participació Ciutadanamvendrell@algemesi.net@VendrellMarc

PAU MONTALVÀ GIRBÉSPSPV-PSOEUrbanisme, Medi Ambient i Patrimoni pmontalva@algemesi.net @PauMontalva

FINA MACHÍ LLOPISEUEducació, Igualtat, Infodona, i Agermanamentfmachi@algemesi.net

ANNA GIRBÉS CASTELLPSPV-PSOEBenestar Social, Tercera Edat, Cooperació, Solidaritat i l'Omicagirbes@algemesi.net

ASENSIO GARCÍA MACHÍEUSanitat, Personal. Seguretat Ciutadana i Protecció Civilagarcia@algemesi. net

ANTONIO GARCÍA MARTÍNEZPSPV-PSOEAgricultura, Serveis Públics, Parcs i Jardins i Cementeriagarciam2@algemesi.net

PALMA EGIDO AGULLÓPSPV-PSOEIndústria, Comerç, Promoció Econòmica, Mercat,Turisme i Joventutpegido@algemesi.net

VICENT R. GARCÍA MONTPortaveu Partit Popularvrgarcia@algemesi.net

JOSEP A. BERMÚDEZ ROSESPortaveu Més Algemesíjabermudez@algemesi.net@JosepBermudez

Berca

Butlletí d’Informació Municipal · Número 260 · gener 2019 · www.algemesi.net

Edita: Ajuntament d’Algemesí. Domicili: Plaça Major, 3. Regidor de Comunicació: Marc Vendrell. Redacció, maquetació, imprenta i distribució: UTE Carbe Produccions SL - Repart-Coal SL. Correcció i assessorament lingüístic: Agència de Promoció del Valencià. Ajuntament d’Algemesí. Publicitat: Sucromèdia (Tel.: 609 75 75 80). Tiratge d’aquest número: 12.500 exemplars. Depòsit legal: V-2521-1983 - ISNN: 1136-4084. Bim Berca no es responsabilitza de les opinions expressades per col·laboradors i opinants.

Arriba un any nou ple de projectes per al nostre poble que de segur valdran per seguir millorant l’equipament municipal i per donar millors serveis a la nostra ciutadania.

El primer mes de l’any veurà finalitzar la rehabilitació integral del teatre Jaume I, un espai que s’ha trobat molt a faltar aquests anys i que ara donarà vida al teixit associatiu de la nostra ciutat. En el mateix edifici, també s’hi finalitzarà la reforma de l’EPA (Escola d’Adults) i de la façana principal.

Seguim treballant per resoldre els entrebancs amb què hem entropessat en el projecte del nou pavelló. Uns entrebancs administratius que han impossibilitat que l’obra ja haja començat. No obstant això, en les properes setmanes tenim previst iniciar els tràmits per a l’adjudicació de l’obra.

Així mateix, la millora dels nostres polígons industrials també serà una realitat en aquest 2019 gràcies a una important subvenció de la Conselleria d’Economia Sostenible. Potser heu vist que ja hem reparat, aquest passat desembre, els embornals i l’asfaltat de l’avinguda del Ferrocarril. Així mateix, hem construït una nova rotonda per ordenar el trànsit de manera més segura.

Un projecte necessari que la nostra ciutadania demanda és la piscina d’estiu. La realització del projecte també veurà la llum aquest any 2019 i esperem tindre el finançament necessari per poder tindre-la preparada a l’estiu del 2020.

Els projectes socials, culturals i educatius que havíem prioritzat per a aquesta legislatura els hem pogut posar en marxa en els tres anys i mig de treball al capdavant de l’Ajuntament. Aquestes polítiques han permés donar suport a les persones més desafavorides, generar igualtat d’oportunitats en l’ensenyament a través del programa Xarxa llibres i fer èmfasi en el suport i en les ajudes als nostres llauradors.

Aquesta ha sigut una legislatura complexa que ens ha obligat a mantindre un diàleg constant amb totes les forces polítiques per tal d’arribar a consensos. Amb tot i això, l’equip de govern ha demostrat tindre mà esquerra a l’hora d’afrontar aquestes dificultats i hem pogut tirar endavant la majoria de projectes que ens havíem proposat.

Queda molt a fer per assolir el model de ciutat que volem per a Algemesí, però estic convençuda que el treball i el tarannà de l’equip que tinc la sort de liderar ens valdran per seguir progressant en eixe sentit.

Aprofite aquestes línies per desitjar-vos molta pau en les vostres vides i que l’any nou vegeu complir-se tots els vostres projectes personals.

L’alcaldessaMarta Trenzano Rubio

4 Berca

L’Ajuntament d’Algemesí ha aprovat, amb els vots a favor de PSPV-PSOE, EU i Més Algemesí i l’abstenció del Partit Popular, un pressupost que ascendeix a 19.769.000 euros per a l’any 2019.

Una de les grans apostes del consistori per al 2019 és continuar amb importants inversions en matèria de promoció econòmica, concre-tament amb l’Oficina Tècnica i Administrativa, per a seguir aplicant el Pla de desenvolupament d’Algemesí i importants millores en els polígons industrials de la ciutat. També s’ha dotat econò-micament el nou portal web per a les empreses locals que permetrà la venda per Internet de for-ma fàcil.

Els comptes municipals aposten per la piscina descoberta i el nou pavelló cobert com a inver-sions més destacades. La piscina està prevista portar-la a terme en dos anys acumulant inver-sions de 2019 i 2020 –per a l’any pròxim el pro-jecte, i després la seua construcció–, mentre que les obres del pavelló es licitaran i es faran al llarg del proper any.

En polítiques socials s’han dotat programes com Activa Raval o el Projecte Riu, que aposten per polítiques socials inclusives més enllà de les ajudes, i se centren també en el desenvolupa-ment personal i la formació de les persones amb menys recursos.

Un altre dels punts destacats del pressupost per al 2019 és dotar de major inversió la il·lumi-nació i la neteja dels carrers així com mantindre les inversions en ajudes a l’agricultura que s’han duplicat al llarg de la legislatura.

L’alcaldessa i regidora d’Hisenda, Marta Tren-zano, ha declarat que «l’aprovació d’aquests pressupostos sense cap vot en contra demostra la capacitat d’aquest equip de govern de projec-tar el futur amb consens, de fer partícips a les diferents forces polítiques i als agents socials i econòmics, i d’incloure les propostes de les di-ferents sensibilitats, tal com hem vingut fent al llarg de la legislatura».

Trenzano ha assegurat que «aquests comp-tes són els més socials de la democràcia i els que més aposten per la promoció econòmica i la mi-llora dels polígons industrials, mantenen les in-versions en educació i agricultura que tant hem augmentat al llarg de la legislatura i impulsen les inversions consensuades amb la ciutadania que ens reclama a crits una piscina d’estiu».

L’alcaldessa ha conclós que «quan un govern té clar que la seua faena és vetlar per la ciutada-nia i anteposar l’interés general al partidista, el resultat del seu treball és aquest: un pressupost útil al qual ningú ha pogut oposar-se».

L’Ajuntament aprova un pressupost de 19.769.000 euros per a 2019 que aposta per la

promoció econòmica de la ciutat, la piscina a l’aire lliure i el nou pavelló cobert

PRESSUPOSTOS MUNICIPALS 2019

POLÍTICA SOCIAL

894.016 €

165.000 €AJUDES LLUM, AIGUA, LLOGUER

73.000 €ACTIVA RAVAL I PROJECTE RIU

35.500 €SUBVENCIONS ONGs I RESIDÈNCIA

49.500 €ESCOLES NUTRICIONALS I MENJAR A CASA

EDUCACIÓ

865.385 €

55.000 €XARXA LLIBRES

50.000 €BEQUES

7.000 €MATERIAL ESCOLES INFANTILS

70.000 €BEQUES DE TRANSPORT I PROGRAMA "LA DIPU ET BECA"

ESPORTS

1.215.520 €

500.730 €NOVA PISCINA D'ESTIU

171.200 €SUBVENCIONS

25.000 €JOCS ESCOLARS

245.000 €CÀNON DE GESTIÓ DE LA PISCINA COBERTA

FEM I NETEJA DE CARRERS

1.310.000 €

591.500 €RECOLLIDA DE FEM I RESIDUS

718.500 €NETEJA DE CARRERS

2.500 €SUBMINISTRAMENT DE PAPERERES

15.000 €MANTENIMENT D'INFRAESTRUCTURES

FOMENT OCUPACIÓ

593.000 €

120.000 €PROGRAMA MUNICIPAL OCUPACIÓ

30.000 €FORMACIÓ

25.000 €AJUDA NOUS AUTÒNOMS

380.000 €ALTRES DESPESES DE FORMACIÓ I OCUPACIÓ

CULTURA I VALENCIÀ

928.814 €

25.000 €PUBLICACIONS (LLIBRES)

5.000 €PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ

167.100 €CONVENIS I SUBVENCIONS AMB ENTITATS LOCALS

150.000 €CONCERTS, ESPECTACLES TEATRALS I ARTS ESCÈNIQUES

Berca 5

L’Ajuntament d’Algemesí se-guirà amb el canvi de l’enllume-nat públic encetat ja a l’any 2017 i 2018, i aquest 2019 es realitzarà una inversió de 100.000 euros. Es pretén així pal·liar el descens de potència de l’enllumenat públic provocat pel canvi massiu a il·lu-minació LED que es va produir l’any 2013.

Amb una inversió de vora 1 mi lió d’euros procedent de la Di-putació de València aquell any es va canviar pràcticament tot l’en-llumenat municipal a la tecnolo-gia LED. Vora 5.000 lluminàries van ser canviades, distribuïdes així: 400 al nucli antic del poble; 2.800, a la resta del poble, i 1.800, als polígons. Però les bom-betes utilitzades han portat a un descens

dràstic en la capacitat lumínica aportada.Més enllà d’aquesta situació, el canvi

a aquesta tecnologia ha reportat un estal-vi molt important, tant en consum ener-gètic com en la factura d’energia. Així,

per exemple, hem passat d’una despesa energètica en 2012 de 2.900.000 kWh/any a una despesa a l’any 2017 de 960.000 kWh/any. Aquest estalvi ha permés noves inversions, però ha provocat que s’hagen de destinar també quanti-tats importants de diners per tal de reposar-les.

Antonio García, regidor de Ser-veis Públics, ha manifestat que «amb aquesta despesa i altres que s’hauran de planificar, pretenem continuar amb la reposició de totes les bombetes i lluminàries del po-ble. Ja encetàrem aquest camí l’any

2016 i el continuàrem els anys 2017 i 2018. El 2019 ja té pressupost assignat i molt pos-siblement, aquest s’augmentarà segons evo-lucione el funcionament de l’enllumenat».

L’Ajuntament d’Algemesí invertirà 100.000 euros per canviar l’enllumenat públic

Aquesta inversió se suma a les ja realitzades l’any 2017 i 2018. El nou pressu-post municipal reflecteix aquesta inversió per tal de pal·liar el descens de po-tència en els carrers de la ciutat

Berca 7

El projecte d’Activa Raval ha arri-bat a la fi, i el professorat, el perso-nal orientador i sobretot l’alumnat que hi han participat es van acomia-dar en un acte de cloenda al centre de participació ciutadana del barri del Raval.

Activa Raval és una iniciativa de l’Ajuntament d’Algemesí i la Conse-lleria d’Igualtat i Polítiques Inclusi-ves, que ha comptat amb fons de la Unió Europea per tal de desenvolupar-se. La seua finalitat ha sigut buscar la inclusió social, lluitar contra la pobresa i qualsevol classe de discriminació que hi haja al barri.

Durant uns mesos, les persones inscrites han participat en diversos cursos per tal de facilitar la inserció laboral. En l’acte de cloen-

da es va reconéixer l’esforç que ha desenvo-lupat l’alumnat dels diferents tallers de perru-queria i maquillatge, carnet de manipulador d’aliments, manipuladors plaguicides, carnet de carreter, prevenció de riscos laborals en construcció, jardineria, manteniment d’obra, neteja d’edificis i mobiliari entre altres.

La subdirectora d’Inclusió Social, Marta

Echevarría, també present en l’acte, va explicar que la conse-lleria, a través del Fons Social Eu-ropeu, finança aquest programa perquè la gent puga inserir-se laboralment. «Els protagonistes han sigut ells i ha sigut merave-llós veure l’entusiasme que han posat en aquests tallers».

En l’acte de cloenda també va estar present Ana Girbés,

regidora de Benestar Social i va assenyalar «Hui ha participat l’alumnat de tots els ta-llers, cosa que demostra que aquests pro-grames afavoreixen que tenen interés per eixir de la situació en què es troben. Nosal-tres, com a polítics, estem obligats a col·la-borar per millorar la seua qualitat de vida».

Els resultats del projecte Activa Raval anima l’Ajuntament d’Algemesí a donar-li continuïtat enguany

Abans de pintar el cotxe, el desmontem

tot per a quedar com a origen.

Tlf: 96 110 07 12Mbl: 665 32 25 81 (Carlos) 685 10 50 02 (Juan)C/ Albotaina, 4-B · 46680 Algemesí (València)tallercheap28@gmail.com

Ens pots trobar a Facebook

Algemesí reclama dignitat per al camp valencià en una manifestació convocada pel Fòrum de Productors Agrícoles

Algemesí ha eixit al carrer per reclamar un tracte digne per als productes agrícoles de la ciutat. Centenars de citricultors s’han ma-nifestat pels carrers d’Algemesí amb el crit de «Ja no podem més», en un acte convocat pel Fòrum de Productors Agrícoles d’Algemesí.

Aquesta és una campanya marcada per fortes pèrdues, pro-vocades per la pedregada de juliol i les pluges de novembre i agreujada per la competència dels cítrics prevenients de Sud-àfrica.

Des del Fòrum de Productors Agrícoles d’Algemesí s’ha con-vocat aquesta protesta a la qual s’han adherit sindicats agraris, l’Ajuntament d’Algemesí i diverses formacions polítiques. Al Museu Valencià de la Festa es van concentrar tots els assistents per a recórrer els carrers dels Fustero i Muntanya i llegir un manifest a la plaça Major, per demanar dignificar el treball dels agricultors valencians, que aquest any estan patint quantioses pèrdues. Entre les reclamacions, s’hi troben les ajudes econò-miques per a la neteja dels arbres, la condonació de l’IBI i la re-ducció de mòduls fiscals. Però, per damunt de tot, demanen un control de la fruita provinent de Sud-àfrica, així com l’activació en l’àmbit europeu de la clàusula de salvaguarda.

8 Berca

Quin balanç fa de la legislatura?Quant a la tasca de l’equip de govern,

considere que ha sigut una legislatura productiva. Deixem un poble millor que com ens el trobarem. Ha sigut una tasca dura i complicada. Som un govern en mi-noria i esta situació ha vingut per a que-dar-se. Jo no existiran majories absolutes. Cal negociar i arribar a acords. I podem dir que així ho hem fet, per necessitat, però sobretot per convenciment. Hem nego-ciat els pressupostos municipals un any amb el PP i dos amb Més Algemesí. El que tenim vigent no compta amb cap vot ne-gatiu. Creiem que això ens ha demanat la gent: que parlàrem i arribàrem a acords.

Tasca dura i complicada la d’un go-vern en minoria...

No em referisc al fet de negociar cada acció que es vulga desenvolupar des de l’ajuntament. Més bé al contrari. No sem-pre tenim la raó i altres punts de vista ens ajuden a millorar una proposta o un pro-jecte. La tasca ha sigut dura per l’actitud de l’oposició: els uns amb la raó i la veritat absoluta com a bandera, i els altres, a qui encara estem esperant. Ha sigut compli-cat pels interlocutors. No hi ha més que veure un ple en Berca Tv. Una llàstima.

Que destacaria dins les seues àrees de gestió?

Pel que respecta a l’urbanisme, ens hem centrat a recuperar el patrimoni com he comentat. Així, hem invertit en esco-les infantils, en la rehabilitació d’Adisalge, reparació del sostre de la piscina cober-ta, del carrer de Cervantes i les obres en l’Escola d’Adults i el Jaume I. Abans no hi havia cap política d’actuació sobre el pa-trimoni. Estos últims anys hem fugit de les gran obres i ens hem centrat a tindre cura del que ja tenim. Però, hi havia coses indefugibles, com ara la redona d’eixida a Alzira, l’imminent pavelló cobert auxiliar o el projecte de la piscina d’estiu.

Pel que respecta al medi ambient, po-saria l’èmfasi en les diferents campanyes de conscienciació així com en les moltes activitats que s’han portat a terme per

als més menuts al voltat del riu Magre i la Xopera. Posar contenidors d’arreplega de paper i aconseguir que el 100% de l’ener-gia que es consumeix amb recursos muni-cipals tinga el seu origen en fonts renova-bles són dos accions que també considere importants.

Quines accions s’han fet doncs per a donar prioritat al vianant sobre el ve-hicle?

Els dies de mercat hem prohibit el pas de vehicles pel tram de la biblioteca. El carrer de Berca ara té el pas restringit a vehicles en horari de 7.30 a 8.00 hores i de 8.30 a 9.00 hores, per donar cobertura a l’entrada al col·legi i a l’institut. També hem parat el trànsit de vehicles al carrer dels Mont.

Que posaria en el seu “haver” i en el seu “deure” pel que respecta a projectes desenvolupats?

En la part positiva posaria l’aposta que hem fet per la rehabilitació del patrimo-ni, així com la construcció de la redona del camí de la Creueta i la millora i pro-per llançament del pavelló auxiliar. Com a pendent o no tant positiu, posaria que

ens hem quedat curts amb la conversió en zona de vianants del centre. Ens cal més temps per a portar-ho endavant.

Xafar-la no du sort, Anar caminant al col·le o Para la invasió del plàstic… són campanyes efectives?, arriben a cons-cienciar a la gent?

Creiem que sí. El problema dels ex-crements de gossos no s’ha parat, però amb la campanya, amb el repartiment de bossetes per a la recollida i ara amb les sancions, creiem que tanquem el cicle i reduïm el seu impacte.

La campanya d’anar caminant al col·le era molt interessant. Agafant com a re-ferència el mercat, ens deia els minuts que tardàvem d’anar-hi a peu, en bici o en cotxe. Tota una reflexió per a les mares i pares que opten pel cotxe. Sempre és mi-llor anar al costat del teu fill o filla —com passa quan vas a peu— que no anar-li al davant com quan anem en cotxe.

Pel que respecta al plàstic, és fonamen-tal com es comunica. Busquem idees dife-rents que porten a la reflexió final «què podem fer per parar aquesta invasió?». Són formes noves de comunicar que aju-den a fer arribar el missatge ambiental.

EntrEvista balanç dE lEgislatura Pau Montalvà, rEgidor dE MEdi aMbiEnt, urbanisME i PatriMoni (PsPv-PsoE)

«Hem fugit de les gran obres i ens hem centrat a tindre cura del que ja tenim. Però hi havia coses indefugibles com ara la redona d’eixida a Alzira, l’imminent pavelló cobert o el projecte de la piscina d’estiu»

Pau Montalvà.

Berca 9

➧ Venta de coches seminuevos y taller mecánico

➧ Venta de coches nuevos Renault y Dacia

➧ Mantenimiento

➧ Distribuciones

➧ Mecánica rápida

PÍDANOS PRESUPUESTO SIN COMPROMISOPrecios especiales en mecánica rápida

96 242 39 20 - 638 278 348

En algEMEsÍ

PSICOEVO ALGEMESÍCENTRO DE PSICOLOGÍA

PSICOLOGÍA PARA ADULTOS

TERAPIA DE PAREJA

PSICOLOGÍA REPRODUCTIVA

PSICOLOGÍA INFANTIL

PSICOPEDAGOGÍA

LOGOPEDIA

96 302 21 30600 38 61 95

C/ MONTAÑA 26-2º-5ªALGEMESÍ

ImperGallegoImpermeabilización y aislamiento de

CALIDAD con GARANTÍA

impergallego@impergallego.comwww.impergallego.com

Antonio Gallego 696 944 566

Comunidades de Propietarios y particulares desde 10 €/m2, impermeabilización liquida armada con malla de fibra de vidrio, presupuestos gratis en 24h sin compromiso y GARANTIA de 10 AÑOS.

El nou taller d’ocupació «Salut i Natura» forma 30 persones en jardineria, viverisme i atenció sociosanitària

La regidoria de Treball i Formació ha en-cetat un nou taller d’ocupació que amb el títol «Salut i Natura» formarà 30 persones fins ara desocupades. El Taller d’Ocupació «Salut i Natura» es concep com una con-tinuació i ampliació de les quatre edicions anteriors dels tallers «Qualitat mediam-biental d’Algemesí».

En aquesta ocasió s’hi afegeix una es-pecialitat molt demanada i amb bones perspectives laborals com és la d’atenció sociosanitària a persones en el domicili. Es diversifica així l’oferta formativa, incremen-tant les possibilitats d’inserció laboral per a un major nombre d’alumnes.

El regidor d’Ocupació i Formació, Marc Vendrell, ha valorat de forma molt positi-va la continuïtat d’aquest taller de treball i formació que amplia la possibilitat d’inver-sió laboral dels usuaris. A més, ha destacat el fet d’ampliar l’oferta amb l’especialitat d’atenció sociosanitària, «una vessant la-boral amb molta demanda», ha afegit.

El taller tindrà una durada de dotze mesos i comptarà amb les especialitats d’activitats auxiliars en vivers, jardins i centres de jardineria, instal·lació i mante-niment de jardins i zones verdes, atenció sociosanitària a persones en el domicili, i gestió i manteniment de palmeres i arbres ornamentals.

Clausura del taller Qualitat mediambiental

Després de tot un any de treball, ha tingut lloc l’acte de cloenda de la quarta edició del taller «Qualitat mediambiental d’Algemesí». Un taller d’ocupació i forma-ció en què han participat 20 persones des-

ocupades que han acabat amb un grau de professionalitat i amb una clara millora de l’ocupabilitat.

Les seues tasques durant tot el taller han consistit la rehabilitació i manteniment del patrimoni natural i mediambiental de la Xopera i la Llacuna del Samaruc, la pro-tecció i manteniment de jardins, zones ver-des i zones naturals mitjançant ecorutes,

senyalització, recolzament d’un turisme respectuós, la producció de plantes en vi-ver i la gestió i manteniment de palmeres i arbres ornamentals.

El regidor d’Ocupació i Formació, Marc Vendrell, ha destacat l’actuació que l’alum-nat del taller va tindre en l’adequació i or-namentació de la redona situada davant l’ermita de Sant Onofre.

Clausura del taller Qualitat mediambiental.

10 Berca

Quin balanç fa de la legislatura?És complicat fer un balanç després de

quasi quatre anys de paràlisi i poques ini-ciatives. Ens van vendre que esta seria la legislatura del canvi, de la transparència, de les persones i de les xicotetes coses. Però la realitat és que no ha sigut així. La majoria de projectes estan per començar, com per exemple l’ampliació del pavelló cobert, que ja porta tres anys i mig paralitzat. Els con-tenidors soterrats porten mesos precintats, hi ha carrers per asfaltar i el municipi està completament a fosques perquè no s’han anat reposant les lluminàries. I no parlem de la piscina d’estiu, tancada tota la legis-latura i, ara, a pocs mesos de les eleccions, ens anuncien que van a construir-ne una. El pàrquing de la plaça del Mercat també ha estat tancat durant mesos sense donar cap solució i alguns projectes encara ni s’han acabat, com el projecte estrela de la biblio-teca del Raval. Tota esta mala gestió és el re-sultat de no tindre un equip unit dins del go-vern municipal que es preocupe dia a dia de fer un seguiment dels diferents assumptes.

Quin ha sigut el paper del Partit Popular esta legislatura?

Hem assumit des d’un primer moment el paper de partit d’oposició, però amb una predisposició col·laborativa. Hi ha qui ha vol-gut governar sense estar en el govern, i això sols ha generat crispació i titulars de premsa que han fet evident des del primer minut la divisió dels tres partits progressistes.

Durant estos anys hem votat a favor de molts aspectes que eren positius per a la ciutadania i hem fet aportacions quan se’ns ha demanat opinió. Pense que hem portat a terme una oposició constructiva i, a diferèn-cia d’altres, mai hem imposat res.

És cert que en alguns aspectes no hem estat d’acord i ens hem oposat, però gràcies al nostre vot aconseguírem, per exemple, frenar una pujada d’impostos totalment innecessària. També vam fer propostes i aconseguírem una major inversió per al Pla de Dinamització en 2017, incrementar en 10.000 € les beques de transport a univer-sitaris, o que es renovara la gespa artificial i els vestuaris del poliesportiu.

Quina és la seua opinió sobre els aspec-tes positius i negatius de la legislatura?

Durant estos anys s’han portat a terme

alguns projectes molt necessaris, per exem-ple, la remodelació del carrer de Cervantes. El problema és que hem estat dos anys pa-tint les molèsties perquè l’empresa no com-plia amb els terminis. I això passa perquè la majoria de contractes se’ls estan quedant empreses de fora oferint baixes econòmi-ques temeràries. Contínuament ens diuen que «Algemesí ho té tot», i que hem de comprar al nostre poble perquè la qualitat i el servici és major. I és cert, però la realitat és que l’Ajuntament això no ho valora en les

seues contractacions i únicament entra en guerra de preus. Si els impostos dels nostres ciutadans no es revertixen en els mateixos ciutadans, l’economia local s’estanca.

La posada en marxa de l’Oficina Tècnica Econòmica ha sigut una demanda de les as-sociacions empresarial i comercial feta rea-litat de la qual hem sigut partícips i amb qui hem col·laborat activament en les diferents reunions de coordinació.

Per contra, el més negatiu ha sigut el mantra de l’esquerra de voler crear polèmi-ca de tot. El primer any de legislatura no va sonar l’himne regional el Dia de la Comuni-tat Valenciana. Deixaren d’acudir a les pro-cessons i ens prohibiren assistir-hi. Penjaren

la bandera republicana en el balcó de tots i, fins i tot, aprovaren en el plenari alçar un monòlit a la II República, però, finalment no s’atreviren a construir-lo. I el problema no és que creen polèmica de tot això, sinó que mentres perden el temps en temes que no preocupen a la majoria, s’obliden d’allò real-ment important.

Pel que fa a la gestió interna de l’ajunta-ment s’han originat molts problemes en la plantilla, tant de la Policia Local com de la resta de treballadors de la casa. Este mes l’alcaldessa i el regidor de Cultura hauran d’anar al jutjat a declarar, acusats d’accedir a l’ordinador d’una treballadora, presumpta-ment, de forma irregular. A més, tres funcio-naris hauran de declarar també com a testi-monis. No és el millor clima per a treballar.

Què és el que més necessita Algemesí en estos moments?

Algemesí necessita estabilitat i li sobren les disputes de tres partits que s’han passat una legislatura sencera discutint. Un govern fort que se centre a demanar subvencions a altres administracions per a millorar els servicis públics. Tenim problemes d’apar-cament, d’il·luminació dels carrers, de sòl industrial, de neteja viària, uns passos sub-terranis que s’inunden fàcilment... Tot això hauria de ser prioritari.

Ja tenen definida la proposta de cara a les eleccions del mes de maig?

La proposta l’hem anat definint al llarg de la legislatura. Durant estos anys hem pogut detectar necessitats i demandes del veïnat a l’ajuntament. Comptem amb un gran equip humà i estem treballant en un programa de govern realista que pretén ser un punt d’unió per a tots els ciutadans que, simplement, volen conviure en un Algeme-sí que avança i que satisfà les necessitats del dia a dia.

Ara mateix continuem amb la ronda de contactes amb comerciants, empresa-ris, associacions, clubs esportius, agents educatius... En són molts, però farem els possibles per escoltar al màxim nombre de persones. Són nous temps i el PP d’Algeme-sí ha apostat molt fort per la regeneració, però tinc molt clar que Algemesí necessi-ta un govern integrat per persones de di-ferents edats i sectors. I en això estem, en sumar els millors.

EntrEvista balanç dE lEgislatura José JaviEr sanchis – PortavEu dEl Partit PoPular

«Algemesí necessita estabilitat i un govern fort que se centre a demanar subvencions a altres administracions per a millorar els servicis públics»

José Javier Sanchis.

Berca 11

VERTMATIC

REPARACIÓN DE PERSIANAS

PUERTAS AUTOMÁTICASTOLDOS

665 673 723

Casa Garrofera

• Empresa familiar fundada en 1930• Menús diaris

• Local climatitzat

C/ Acadèmic Segura, 8 · ALGEMESÍ · Tel. 96 242 06 85 · 616 57 62 57

Les teues tapes tradicionals de sempre

Un total de tretze grups participen en la Cavalcada de Reis, amb acròbates, personatges infantils i molta música

La festa de reis arribà a Algemesí carregada d’actes previs a la Cavalcada que ompliren la ciutat d’activitats dirigides als més xicotets. Després de la campanya d’animació nadalenca i la setena edició de Expo Fira Jove, el divendres 4 de gener la plaça Major es va convertir en una gran festa. Primer, amb l’espectacle infantil Nit màgica i posteriorment amb la possibilitat d’entregar la carta als ambaixadors reials.

Un total de tretze grups han participat en la Cavalcada d’en-guany. Com a novetats, cal destacar que els Reis han anat acom-panyats, entre d’altres, per personatges de contes i pels compo-nents de la Patrulla Canina, que han fet gaudir els més xicotets desfilant amb actuacions d’època, així com un acròbata que baixà del campanar de la basílica de Sant Jaume.

Diferents grups de ball han omplit de música, ball i color la Ca-valcada. Ha destacat la presència de grups locals que animaren el recorregut, entre ells les bandes de Maristes i Nostra Senyora de la Soledat, la percussió de Trabukatu, la Societat Musical d’Alge-mesí, Berca Grup de Danses, l’Escola Municipal de Tabal i Dolçaina i Algadins Grup de Danses. També formaren part del seguici les fa-lleres majors de la ciutat i les seues corts d’honor que encapçala-ren una nodrida representació del món faller algemesinenc.

ESPORTSDissabte 5 de genertorneig de nadal veteransClub de Bàsquet Pavelló cobert · 9.00 hJornada 10. club de bàsquet señalizaciones roses – godellaPavelló cobert · 16.00 h

Dissabte 12 de gener Jornada 10. club de bàsquet Pre-benjamí – culleraPavelló cobert · 10.30 hJornada 15. club balonmano Maristas juvenil masculí – la FloridaPavelló cobert · 12.00 hJornada 13. club de bàsquet señalizaciones roses – Eset ontinetPavelló cobert · 16.00 hJornada 13. club balonmano Maristas 2ª nacional – almassoraPavelló cobert · 18.00 hJornada 8. club bàsquet veterans blanc – llosa de ranesPavelló cobert · 20.00 h

Diumenge 13 de generJornada 15. club balonmano Maristas 1ª nacional – almoradíPavelló cobert · 12.00 h

Dissabte 19 de generJornada 13. club balonmano Maristas cadet femení – ondaPavelló cobert · 9.00 hJornada 13. club balonmano Maris-tas infantil a masculí – castellóPavelló cobert · 10.30 h

Jornada 15. club balonmano Maristas cadet a masculí – castellóPavelló cobert · 12.00 hJornada 14. chem Mecanitzats vdb – tecniverd tabernes Pavelló cobert · 16.00 h

Diumenge 20 de generJornada 17. club balonmano Maristas Juvenil masculi – XàtivaPavelló cobert · 9.00 hJornada 16. club balonmano Maristas 1ª nacional – servigroup benidormPavelló cobert · 12.00 h

Dissabte 26 de gener Jornada 15. club de bàsquet señalizaciones roses – alginetPavelló cobert · 16.00 hJornada 15. club de bàsquet sènior preferent – ibèric de caudetePavelló cobert · 18.00 hJornada 9. club de bàsquet veterans taronja – csa carcaixentPavelló cobert · 20.00 h

Diumenge 27 de generJornada 15. club balonmano Maris-tas 2ª nacional – betxíPavelló cobert · 18.00 h

NOTA. Poden haver-hi canvis d’última hora en els horaris relatius als partits d’acord amb els calendaris de les respectives federacions i la disponibilitat dels espais esportius municipals.

Dia 15 Exposició: «Derechos de una infancia refugiada. Reconstruir la niñez», patrocinada per La Creu Roja LocalLloc: sala d’exposicions de l’ajuntamentHora: 18.00 horesHorari de l’exposiciódel 15 al 22 de gener de 2019De 18.00 a 20.00 hores

Dia 22 Xarrada-taller: «Rescatem paraules, dites i frases fetes de la nostra llengua», a càrrec de la filòloga Amparo Niclós GutiérrezLloc: sala d’actes del Casino Hora: 17.00 hores

Dia 29 Visita a La Lavanderia de la plaça de la Ribera, núm. 17.Cal acudir allí a les 17.30 hores

AMES DE CASA TYRIUS · GENER

Museu de la Festa · gener 2019EXPOSICIONS PERMANENTS EXPOSICIONS TEMPORALS

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

Ajuntament d’Algemesí

LA PLAÇA DE BOUS D’ALGEMESÍ MUSEU TAURÍ

Ajuntament d’Algemesí (de dimecres a dissabte): Matí: d'11.00 a 14.00 hores

Vesprada: de 17.30 a 19.30 hores

Dilluns : tancat

Horari

AULA PERMANENT DE NATURA

EXPOSICIÓ D'ESCULTURA CERÀMICA

LA PROCESSÓ DE LA MARE DE

DÉU DE LA SALUT EN ESCULTURES CERÀMIQUES,

DE LUIS MANUEL CABALLERO

Dimarts i diumenges: d'11.00 a 14.00 hores

ENFILAR L'AGULLA. Història i indumentària a Occident

EXPOSICIÓ D'INDUMENTÀRIA

LA VALÈNCIA OLVIDADA

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Museu Valencià d'EtnologiaFins el 19 de gener

DE JOAQUÍN COLLADO

Carrer de Lluís Vives, 9.

HORARI:De dilluns a divendres, de 10:30 a 13:00 hores

i de 17:30 a 20:30Dissabtes de matí: de 10:30 a 13:00

Berca 13

AGENDA CULTURAL GENER 2019EXPOSICIÓ

XXIV PREMI DE PINTURA «CIUTAT D'ALGEMESÍ»

ANIMACIÓ LECTORA

AMB EVA ANDÚJARA partir de 3r d'Infantil

Divendres 25 de generDe 18.00 a 19.00 horesBiblioteca Municipal

TEATRE

PAGAGNINICia Yllana

Dissabte 26 de gener19.30 hores

Teatre Municipal

GUARDÓ D'HONOR

GUARDÓ D'HONOR18.00 hores· Processó cívica fins al parc de Salvador Castell

19.00 hores · Lliurament del guardó d’honor al Teatre Municipal

Guardonada: Immaculada Cerdà Sanchis, a títol individual

Diumenge 20 de gener

MÚSICA

Fins al 24 de febrerSala d'Exposicions Municipal

Diumenge 13 de gener12.00 horesTeatre Municipal

CONCERT D'ANY NOUOrquestra Simfònica de la Ribera

CONCERTXX ANYS DE CONCERT PARTICIPATIUG.F. HÄNDEL. EL MESSIESJúlia Oltra, directora

Diumenge 27 de gener16.00 horesBasílica de Sant Jaume

PREMI PINTURAEXPOSICIÓ

«LA VALÈNCIA OBLIDADA»EPOSISICÓ FOTOGRÀFICA ITINERANT

Fins al 19 de gener Museu Valencià de la Festa

LLIURAMENT DEL XXIV PREMI DE PINTURA «CIUTAT D'ALGEMESÍ»

Dijous 10 de gener20.00 horesSala d'Exposicions Municipal

CONCERT

Preu: 8 € (general i venda per internet), 7€ (estudiants i jubilats) 6€ (Carnet cultural - taquilla)Venda d’entrades: En taquilla: dijous 24 de gener, de 18.00 a 20.00 hores i 1 hora abans de l’espectacle.En Internet: www.giglon.com

ANY ONOFRE GUINOVARTAD SONUM CAMPANAE CONGREGATICor del Conservatori Superior de Música de València. Cor de la vila d'Onda. Metalls, llengüetes, arpa i orgue. Director: Ramón RamírezCoordinador musical: Josep Lluís Domingo Sancho

Divendres 18 de gener20.30 horesBasílica de Sant Jaume

Preu: 4 € (General venda en taquilla)

CLUB DE LECTURA

FRANKENSTEIN O EL MODERNO PROMETEODe mary Shelley

Dijous 31 de gener(Sessió prevista per al 27 de desembre)De 18.30 a 19.00 horesBiblioteca Municipal

PRESENTACIÓ LLIBRE

TEMPS D'INFANTESA.MEMÒRIESDe Toni Teruel i BarberàHi intervindran:Immaculada Cerdà, acadèmica de l’AVLJoan Fermí Teruel, escriptor

Dijous 24 de gener19.30 horesSala d'actes del Casino

II galade l’esport

algemesí21 / 2 / 2019 19.30 horesTeatre Municipal

Presentació de candidatures d’esportistes de clubs foranis fins al 21 de gener de 2019

Envieu la informació a premigalaesport@algemesi.net

14 Berca

Quin balanç fa de la legislatura?El balanç d’aquet any que fa que es-

tic a l’ajuntament és en general molt bo. Ha sigut una carrera de fons po-sar-me al dia en el funcionament de tots els departaments, estar en els ple-naris, en les reunions, en les meses. En les reunions, on es decideixen tots els temes tan siguen menors com molt im-portants, ha sigut una muntanya russa. També el fet d’haver d’assistir a tants actes en representació de l’equip de govern ha fet que mire el meu poble amb uns altres ulls, ulls de satisfacció i admiració.

Vosté es va incorporar a mitat de le-gislatura. La gestió municipal és el que sembla des de fora?

Quan aplegues a l’ajuntament creus que podràs en certa mesura solucionar tots els problemes que durant molts anys has pensat que eren fàcils de re-soldre, però et trobes un grapat de lleis i normatives que no saps per on aga-far-les; treballes i t’esforces per arribar a tot, però tot i així de vegades no pot ser. Sí que pots decidir cap on vols que vagen els temes, i és un treball que sols es poden veure els resultats de les teu-es decisions a llarg termini. Algemesí és un poble molt gran, amb molta gent i molts problemes i necessitats. De vega-des eres conscient que a tot no es pot arribar, però no per això deixaré de llui-tar per aconseguir-ho.

Parlem d’Educació. Què ha fet l’Ajuntament pels centres escolars d’Algemesí en aquesta legislatura?

No sabria per on començar. A la Re-gidoria d’Educació arribàrem al mateix temps el Pla Edificant i jo. Així que es-tem treballant de valent per intentar que la Generalitat reforme totes les instal·lacions que estan prou deterio-rades. Quant al Consell Escolar, hem creat dos comissions de treball que al meu entendre són molt importants: la Comissió de Absentisme i la Comis-sió d’Escolarització. Amdós són molt necessàries per al bon funcionament

a les aules i crec que podran ajudar a millorar la convivència de l’alumnat del poble. A partir dels canvis de diversos centres en l’horari escolar, hem hagut d’ajudar-los en l’organització de les ex-traescolars, posant en contacte les dis-tintes associacions i els claustres. Tam-bé ens hem adherit al programa MICE, que es una mostra de cine en valencià, al programa de «A viva veu», de lectura en veu alta, i als programes de tecnolo-gia per als instituts «La fira Aèria» i el programa «Momo».

També s’han incorporat nous pro-grames d’inserció educativa.

Sí. De moment en tenim dos en mar-xa. Un és el PAC (Pla d’aula comparti-da) que és un projecte en què participa l’Ajuntament i els centres de secundària per tal d’ajudar l’alumnat amb dificul-tats d’aprenentatge i convivència. És un altra manera d’ensenyament que pre-tén ajudar aquest alumnat a reforçar l’estudi i poder acabar el cicle escolar obligatori ESO perquè no es queden sense cap titulació. I un altre és el pro-grama JOOP (Joves segona oportunitat)

per a joves d’entre 16 i 23 anys que han deixat els estudis. És un projecte d’em-poderament i creixement personal que intenta que l’alumnat sense titulació torne a les aules per acabar l’ESO o que es matricule en un grau de forma-ció professional.

La igualtat ha sigut un dels reptes en aquest últims quatre anys. Les di-verses campanyes han servit per cons-cienciar la població?

Des del minut zero teníem clar que la Regidoria d’Igualtat era més que ne-cessària a Algemesí. És molt important incorporar una nova mirada amb pers-pectiva de gènere i treballar de ma-nera transversal amb totes les àrees i regidories. Crear la regidoria ha sigut tot un repte. Afortunadament, tenim una agent d’igualtat que s’ocupa de les qüestions d’igualtat i d’atendre totes les dones que necessiten ajuda. Ens hem adherit al programa Viogen, hem creat la Mesa local de coordinació contra la violència de gènere, ens hem adherit com a socis fundadors a la Xarxa de municipis protegits contra la Violència de Gènere, estem fent el Pla d’igualtat de l’Ajuntament i, a més, estem a punt de constituir el Consell de les dones i d’igualtat. Hem fet campanyes, accions, participacions i un munt de coses més i el resultat em sembla que va per bon camí. Hem fet visibles els problemes de les dones i cada dia reclamen la nostra visió en més regidories.

Quin treball s’ha fet en agermana-ments?

Pel que fa a agermanaments, hem tornat a reprendre les participacions amb els pobles agermanats, ens hem visitat i estem començant a fer inter-canvis com el de Fotoaficionats d’Alge-mesí i els de Riom. També estem tre-ballant en el intercanvi d’alumnat per fer pràctiques a l’ajuntament, a més de posar en contacte col·legis d’Algemesi i Riom per fer intercanvis de programes educatius que espere tinguen continuï-tat en el temps.

EntrEvista balanç dE lEgislatura Fina MachÍ, rEgidora d’Educació, igualtat i agErManaMEnts (EsQuErra unida)

«Les noves comissions d’absentisme i escolarització són molt necessàries per al bon funcionament de les aules i podran aju-dar a millorar la convivència de l’alumnat de la ciutat»

Fina Machí.

Berca 15

L’Ajuntament d’Algemesí ha acordat concedir el Guardó d’Ho-nor de la Ciutat d’Algemesí a Immaculada Cerdà Sanchis. La pro-posta elevada per les associacions, centres educatius, grups mu-nicipals i guardonats a títol individual, li atorga el guardó a títol individual per la seua trajectòria professional i personal dedicada a la defensa, promoció i dignificació del valencià en tots els àmbits, tant des del seu càrrec en l’Administració com en la producció de publicacions en Internet i premsa escrita. És pel seu treball docent i investigador i per la seua projecció laboral i social que va ser nome-nada acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El guardó es lliurarà en l’acte institucional que tindrà lloc el 20 de gener de 2019 en el Teatre Municipal, dia en què es commemo-ra el naixement d’Algemesí com a poble independent.

Immaculada Cerdà és llicenciada en Filologia Hispànica en les dos branques de llengua i literatura valenciana, i llengua i literatura espanyola. És tècnica lingüística de la Diputació de València des de 1990 i cap de la Unitat de Normalització Lingüística d’aquesta insti-tució des de l’any 2000 per concurs de mèrits. En el seu currículum destaca haver impartit nombrosos cursos de formació i publica-cions en Internet i en premsa escrita. Des de 2016 és acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Algemesí concedeix el Guardó d’Honor de la ciutat a Immaculada Cerdà Sanchis

Recanvis electrodomèstics Accessoris aire condicionatMaquinària fred comercial

ALGEMESÍ 46680Av. Generalitat, 23

VALÈNCIA 46006Av. Peris i Valero, 48

XÀTIVA 46800Pl. País Valencià, 4

ALZIRA 46600C/ Francisco Bono,1

www.coera.es coera@coera.es

96 242 48 69666 58 09 13

96 374 15 82666 58 25 45

96 228 34 00666 58 24 18

96 241 34 01666 58 41 45

El reconeixement es lliurarà en l’acte institucional del proper 20 de gener

Immaculada Cerdà.

OFICINA MUNICIPAL D'INFORMACIÓ

AL CONSUMIDORatenció:

de dilluns a divendresde 9.00 a 14.00 h

EMPRESES DE GAS I LLUM

El 6 d’octubre passat va entrar en vigor el rdl 15/2018, pel qual les empreses comercialitzadores de gas i de llum tenen prohibida la publicitat i la contractació dels subministres visi-tant els domicilis dels particulars (llevat de la petició expressa de les persones usuàries).Amb la

col·laboració:

Barranc, 7 Pol. Ind. Xara46680 ALGEMESÍTel. 633 042 202

609 123 523www.marcpal.es

marcpal@marcpal.es

ETIQUETADORAS AUTOMÁTICAS

16 Berca

Els primers cent anys de la CopalAbans i després

ALGEMESÍ, DE VELL I DE NOVELL

Allò que tenen de característic les perso-nes jurídiques és la vocació de perennitat, de romandre en el temps, veient passar, sense massa afectació, les persones i els esdeveni-ments. Enguany es complixen els cent anys del Sindicat Agrícola Catòlic d’Algemesí, el qual és l’origen i causa de la nostra Coope-rativa Agrícola actual. Quan aquell sindicat es va constituir el 5 de gener de 1919, ho va fer sota l’advocació del Sagrado Corazón de Jesús, i no és gratuït pensar que, com en eixe any es va consagrar tota Espanya, en ce-rimònia presidida pel rei Alfons XIII, al Sagrat Cor de Jesús, era quasi obligat posar-li eixe nom, perquè el Sindicat estava auspiciat per la jerarquia catòli-ca. En concret, ací a Algemesí per don Enrique Pérez Thous, rector en aquell temps de la parròquia de Sant Jaume, el qual, i des de sempre, ha estat reconegut com a fundador del Sindicat.

Els antecedents, però, del Sin-dicat i de la preocupació de l’es-glésia pels temes socials, ja ve-nien del segle XIX, especialment des de l’encíclica Rerum Nova-rum, dictada pel papa Lleó XIII. La vessant pràctica en l’aplicació del catolicisme social va ser feta en gran part, ací a València, pel jesuïta Antoni Vicent, mitjançant la fundació dels Círculos Católicos de Obreros. La doctrina del pare Vicent sobre la cuestión social, s’iniciava en el coneixement de la naturalesa i en les causes que la sustenta-ven. La primera causa era l’apostasia de les nacions pel naixement de noves ideologies (liberalisme, anarquisme, socialisme, co-munisme…) que ataquen l’home en la seua més profunda naturalesa; davant d’això, cal educar els obrers en la confessional doc-trina social catòlica. La segona causa era l’individualisme, que havia acabat amb els gremis i la cooperació implícita en estos, i havia abocat al monopoli i l’especulació; calia, per tant, un neogremialisme ajustat als temps actuals (del segle XIX). La tercera causa era la usura, gravíssim mal social, que era condemnada explícitament per l’Esglé-sia; davant d’aquest problema, calia crear associacions de tipus cooperatiu on el crèdit fora amb el mínim interés possible.

El pare Vicent dedicà gran part de la seua vida a fundar eixos Círculos Católicos de Obreros, associacions d’obrers i dirigents la finalitat de les quals era l’harmonia social

i després la reforma profunda de les condi-cions del proletariat mitjançant l’educació, la moralització, la prudent expansió recrea-tiva i una acció econòmica de tipus coopera-tiu, creant cooperatives de consum i socie-tats de socors mutus.

En 1887, l’any anterior a la fundació del Círculo Católico Obrero de Algemesí en 1888, l’Assemblea d’Associacions Catòliques i tam-bé el Congrés Catòlic de Saragossa van apro-var a Tortosa el reglament model que havia de regir este tipus de societats. En l’article primer s’indicaven les finalitats dels Círcu-los: la primera era la religiosa, consistent a

conservar, arrelar i propagar les creences catòliques, per a formar obrers honrats i sòlidament cristians. La segona finalitat era la instructiva, dirigida a difondre entre els obrers tota mena de coneixements religio-sos, morals, tecnològics, artístics, científics, literaris, etc. La tercera finalitat era l’econò-mica, mitjançant la creació d’una caixa de socors mutus, el foment d’associacions per a la compra de guanos, llavors, ferramen-tes..., i la creació d’una Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat. La quarta finalitat era la re-creativa «que se cumple proporcionando á los socios una prudente expansión y recreo, que deberá procurarse que sea sin menos-cabo de la vida de familia».

El Círculo Católico de Obreros de Algeme-sí, conegut popularment com el Círcul, va ser fundat el 15 de març de 1888; com el pare Antoni Vicent estava per eixos anys a Valèn-cia, és molt possible que també el fundara ell personalment. El Círcul estava sota l’advocació

de Sant Jaume Apòstol i tenia la seu social en el carrer de la Muntanya núm. 16. En 1892 tenia 380 socis, del quals 260 n’eren nume-raris; 106 protectors i 14 copartícips. Tant el consiliari com el viceconsiliari eren preveres, don Vicente Morell Muñoz i don Joaquín de la Plaza Llorca, però també era prevere el president, don José Mas.

La primera finalitat del Círcul, la formació d’obrers cristians, es portava a la pràctica mi-tjançant conferències, xarrades informatives, funcions religioses i sufragis; en eixe any de 1892 es gastaren en tal comesa 886,25 ptes. La segona finalitat, la instructiva, s’aplicà

amb la creació de dos escoles nocturnes, una de xiquets amb 30 alumnes i una d’adults que en tenia 26; els honoraris dels mestres importaven 773,25 pessetes i el material de les es-coles 936,50. La finalitat econò-mica es va cenyir a una caixa de socors mutus, que en aquella època va assolir una suma im-portant de diners: 12.938,72 pessetes, quantitat invertida en només un any en socors als malalts del Círcul.

Pel que fa a la finalitat re-creativa i lúdica, era per al soci la part més atractiva. En primer lloc, l’assistència dels socis al local social era quasi obligada tots els dies, a més, estava ubi-cat en el carrer de la Muntanya núm. 16, la zona neuràlgica del

poble. Allí es jugava a cartes (a la manilla, al subhastat, al truc…), als escacs, a les dames i es llegien diaris i revistes d’instrucció social catòlica i els propis de l’agricultura (Algemesí era un poble eminentment agrícola), de lli-bres hi havia poc abast; es parlava del camp, de política (encara que no es podia fer pel re-glament), de l'oratge, dels esdeveniments lo-cals. En la pissarra exposada en el local es di-fonien les notificacions, festes, conferències i anuncis diversos que pogueren interessar. A més, allí es llogava el personal per a les tas-ques del dia o dels dies següents: plantar o segar arròs, llevar xufes de les basses d’arròs, collir taronja, aixadar, birbar de pols o de saó, desronyar i els treballs de l’agricultura local que no podien fer els titulars de la terra. I, sobretot, en els primers anys del segle XX, es va introduir el cine (proyecciones luminosas) en un salonet al costat esquerre entrant. Pe-l·lícules de cine mut i en blanc i negre, on un expliquer, versió algemesinenca de l’speaker

Vista interior de la seu social del Círcul en el carrer de la Muntanya núm. 16, des de 1888 fins al 31 de desembre de 1935, en què passà a ser local social

del Sindicat Agrícola. La fotografia és de 1960.

Berca 17

nord-americà, anava avançant la narració. L’entrada costava 10 cèntims de pesseta, un xavo negre, que arreplegava Batiste Bueno en un saquet de tela dels d’anar al camp. Al fer el recompte dels diners de les entrades, era fàcil trobar-se amb tres o quatre botons grossos de gavardina o d’abric, ja que el con-trol dels xavos consistia en el soroll que feien les monedes o els botons (molt pareguts) al caure damunt del xaverio.

El Círcul aguantà quasi cinquanta anys. El 31 de de-sembre de 1935 es dissolgué i la majoria dels seus membres passaren a engrossir les llistes del Sindicat Agrícola. Però la llavor ja estava sembrada i el sindicat, resseguint el mateix fil, va continuar amb molts dels seus principis i finalitats, perquè les dos societats ha-vien nascut del mateix fona-ment conceptual i ideològic.

Encara al segle XIX el pare Vicent, davant el fracàs de molts dels Círculos, va propo-sar substituir-los pels gremis, i en 1896 en el Congrés Catòlic de Burgos encarava l’acció social de l’Església a l’àmbit rural «donde aún se conservan fieles a la Religión», al contrari dels obrers fabrils. Allò innovador era l’auto-rització per la part eclesiàstica que totes les obres econòmiques (sindicats agrícoles, coo-peratives, societats de socors o consums) es pogueren constituir fora del Círcul.

La llei de sindicats agrícoles de 1906, nascuda perquè sorgiren organitzacions agràries amb moltes menys restriccions ad-ministratives i amb un grapat d’exempcions tributàries, estava destinada a l’ajuda del desenvolupament de l’agro espanyol mit-jançant l’adquisició d’eines i maquinària per al camp i l’elaboració i venda dels productes agraris. Però, en el moment de la seua pro-mulgació, pareixia feta per als futurs sindi-cats catòlics.

A l’empara d’esta llei es fundà a Algeme-sí el Sindicat Agrícola Catòlic en gener de 1919. Molt tard des de la llei, tal volta per la idiosincràsia del nostre poble, tan obstinat a l’associacionisme en aquella època o pel encara fortament viu Círcul, que va tindre una singladura paral·lela durant setze anys amb el Sindicat d’Algemesí.

Esta primera època del Sindicat està mar-cada per les turbulències al final de la I Guer-ra Mundial i les de la política interior d’Es-panya, on es passa del crepuscle del sistema dinàstic a un sistema autocràtic, passant per dictadures i república. El Sindicat comprava guanos i feia un servei de crèdits als socis i poques coses més, llevat d’alguns pocs anys en què va exportar arròs. D’aquells quatre objectius encara es mantenien tots, però un poc minvats. Hi havia una secció de socors

mutus i, en la dècada dels anys trenta, el sin-dicat va encomanar als escolapis una classe sencera de primària per als xiquets de 7 a 14 anys, quan funcionava el col·legi com a So-cietat Anònima d’Ensenyament Lliure per la prohibició d’exercir la docència a les entitats religioses. La Guerra Civil ho desbaratà tot.

La Llei, de 2 de gener de 1942, la que ha estat més temps en vigor, obri un altre perío-de en el cooperativisme valencià, jeràrquic i unitari, sota l’Organització Sindical del Movi-ment, atenuats aquells conceptes per la mà de La Obra Sindical de Cooperación, que de-penia del Ministeri de Treball. En eixe temps el cooperativisme valencià era pràcticament inexistent per la carència de productes nitro-genats per a produir adobs. En canvi, però, a Algemesí es mantenia. Passada la duríssima etapa de postguerra la ja Cooperativa d’Al-gemesí no sols reposa el seu patrimoni, sinó que l’incrementa al comprar el sequer de Vázquez i camps confrontants en 1954, i que

en les dècades següents conformaran la, tal volta, millor època de la nostra cooperativa. D’aquells objectius sols queda pràcticament l’econòmic.

El Pla d’Estabilització Econòmica de 1959 va suposar l’obertura del mercat ex-terior i marcà la divisòria entre dos mane-

res d’entendre l’agricultura a Algemesí. Abans del 1959 l’activitat fonamental de la Cooperativa estava orientada a l’adquisició dels mitjans de producció: compra de gua-nos, finançament dels cul-tius, compra de maquinària (tractors, trilladores, material per a fumigar…); després del Pla d’Estabilització, l’activitat fonamental es va dirigir a la comercialització dels produc-tes de la terra, especialment de la taronja i la posterior creació de xarxes comercials. Així, en l’assemblea de 4 de maig de 1963 es constituïa una Sección de Comercializa-ción, Exportación y Defensa

de los Agrios, que en la primera campanya (63-64) comercialitzava 815 tones de ta-ronja; 48.830, en la campanya 73-74; en la de 83-84 en comercialitzava 88.703 i així creixent, fins a superar les 100.000 tones en molts anys del segle actual. Ara es constata una recessió, en la campanya 2016-17 s’han liquidat 71.396 tones, i s’ha tornat als nivells dels anys huitanta del segle passat, motivat pel calibre menut i per les plagues; els pro-ductes hortofructícoles i els cereals no van molt millor.

Hi ha una sensació de crisi generalitzada en la Cooperativa ja que no és l’únic any que passa. I tornant al títol del treball, cal parlar del després dels cent primers anys. El futur és incert i obscur com diria el poeta, però sem-pre hi ha solució per a tot. Abans han existit greus problemes i sempre s’ha aconseguit solucionar-los d’una manera millor o pitjor. Cal que els entesos busquen la solució, ja que una crisi es produeix quan els problemes no es poden resoldre amb els mitjans pre-sents i cal buscar-ne d’altres que siguen apro-piats. Si el problema està a Brussel·les, caldrà pressionar allí; si el tenim nosaltres, caldrà rectificar; si està en els nostres governants, caldrà parlar-los clar; si és de tots un poc, caldrà pressionar, rectificar i parlar clar. Però allò que ha de continuar és aquell sentit de cooperació, ara bàsicament econòmic, que trobàvem en l’antic Círcul i Sindicat, esperant que la Cooperativa, amb la vocació de peren-nitat que tenen les persones jurídiques, com déiem abans, siga més forta cent anys més i que els nostres rebesnets ho vegen.

Francisco José Llácer Bueno

Cronista de la Ciutat

El sequer de la Cooperativa en 1962.

De les primeres marques comercials de la Cooperativa.

18 Berca

Seguint l’itinerari pel Poble Nou, i deixant darrere el carrer de Sant Doménec i el riu Magre, entrem en el carrer de Trafalgar, on, en els anys 50, vivia Carmen Cuñat Vercher, la Curreta, fadri-na, persona molt bondadosa, que es passà mitja vida tenint cura de sa mare, Carmen Vercher Martínez, que estava cegueta. La Curreta malvivia cuidant xiquets perquè les mares pogueren anar a treballar als magatzems de ta-ronja. Vivia amb el seu germà Ricardo, personatge un tant ex-cèntric i amb una manifesta in-clinació a la beguda.

Al costat de Carme la Curre-ta vivia Matilde Garcia Español, coneguda popularment com Matilde la Francesa per haver viscut a França, on els pares emigraren al principi del segle pas-sat. Maria i el seu marit, Ramón Martínez Giner, eren els encarregats del bar que hi havia al car-rer del Molí abans de la guerra, on, anys des-prés, es va instal·lar la bodega Campo de Mirra. Després de tindre el bar, Maria la Francesa tin-gué una botiga de fruita i verdura al mateix ca-rrer del Molí, negoci que continuaren les filles, Amèlia i Adela.

D’aquella època, també recordarem, entre d’altres, Alfredo Sabater Ribes, mestre de car-ros; Pablo Martín López, un dels xiquets madri-lenys que vingueren durant la guerra, i Isidro Camarasa Castell, que va morir en l’accident aeri d’Eivissa, l’any 1972.

Durant la Guerra Civil, en un dels bombardejos que va patir el nostre poble, una bomba caigué entre dos cases del carrer de Trafalgar. La proximitat de dos objectius militars, el pont de ferro del ferrocarril i la fàbrica d’armament La Perla, que donava al carrer de Trafalgar, va ser una amenaça constant per al veïnat de la zona. Cada vegada que la sire-na de l’Ajuntament anunciava l’arri-bada dels hidroavions Heinkel-59 de la Legió Cóndor alemanya*, la gent abandonava les cases i s’endinsava en els horts més pròxims, on restava fins que el perill desapareixia.

La bomba va caure el dia 24 de maig de 1938 a les 11.00 hores de la nit. Per sort, caigué dins del pou que compar-tien els propietaris de dos cases, la d’Eduardo Alventosa i Eugenia Ferrís i la d’Isidro Camara-sa, el Cage, i Trinidad Moreno, la Maca. Amb-dós immobles quedaren totalment destruïts.

L’ona expansiva provocada per l’explosió de la bomba també va afectar quatre cases més: les de les famílies Bisbal Hervàs, la de Morales Cerveró, la de Josefa Sanchis i l’habitada per les famílies Ferrís Cebrià i Ferrís Murillo.

Vicent Morales Cerveró, fill dels propietaris d’una de les cases afectades es va assabentar del succés per pura casualitat mentre estava destinat de tinent de l’exèrcit de la República al front d’Extremadura, molt prop de la provín-cia de Còrdova. Un dia, en un atac sorpresa, les tropes republicanes s’apoderaren d’un objectiu militar on, entre la documentació confiscada, hi havia un comunicat de premsa que infor-mava de la destrucció dels ponts del ferrocarril d’Alzira i d’Algemesí per l’aviació franquista. Tot seguit, Vicent va escriure a la família dema-nant-ne més informació. En la carta de resposta li comunicaren que el pont de ferro d’Algemesí no havia patit cap desperfecte, però li comenta-

ren, amb pèls i senyals, l’incident de la bomba. Seguint el nostre camí pel barri, a l’altra

banda del carrer de Trafalgar, vora la via i mirant al parc, entre el pont de ferro i el pont roig del ferrocarril, en un pati estret i molt llarg, hi havia un taller de fer cordeta on treballaven operaris, majoritàriament immigrants. Allí mateix, anys després, Salvador Borràs, Salbor, va instal·lar el taller de fusteria metàl·lica. Al costat, ocupant part del que era l’antic sequer de Tonica, hi ha-

via quatre empreses: el molí de farina de blat de Nicanor, els negocis de venda d’oli i de cítrics de la família Morales i la Perla.

El molí el va construir Nicanor Gimeno Vallés, un empresari de Guadassuar, l’any 1949. Estava casat amb Gracia Motilla Maravi-lla i tenia tres fills: Vicent, Salvador i Maruja.

Quan el molí començà a funcionar al terme d’Algemesí hi havia aproximadament 8.000 fa-necades dedicades al cultiu de blat**. I, com que al poble no hi havia cap altre molí de fa-rina de blat, l’empresa va ser un gran negoci: prompte s’hi establiren dos torns de treball i la fàbrica va assolir una producció anual de tres milions de quilos de farina.

Però, per desgràcia, el molí va tindre un període de bonança molt curt, ja que a partir de mitjans dels 50 i en molt poc de temps, a la Ri-bera i a moltes altres comarques valencianes, el blat deixà de culti-var-se. Aleshores, l’empresa hagué de buscar nous mercats per abas-tir-se’n, fins i tot a les províncies li-mítrofes de Conca i Albacete. Com que els gastos de transport cada vegada eren més elevats, el molí de Nicanor, com li va ocórrer a la res-ta de molins de blat que hi havia a la Ribera, acabà tancant les portes. Corria l’any 1962.

Al costat del molí, des de la dè-cada dels anys quaranta, hi havia el magatzem de taronja de Carmelo Morales Ferrero. N'eren els com-

pradors Vicent Such, Santiago Girbés i Vicent Mont, el Garrido, que a abanda de tindre part el negoci, feia d'encarregat.

Al mateix lloc, l'any 1961 Pepe Morales, ger-mà de Carmelo, va instal·lar el negoci de venda d'oli que tenia al carrer dels Arbres. Negoci que va iniciar l'avi, Carmelo Morales Carrasco, que tenia un punt de venda al carrer de la Muntan-ya, els anys 80 del segle XIX. Posteriorment, el 1911, el fill, Carmelo Morales Esteve, el va tras-

El Poble Nou (3a i última part)

Carmelo Morales Ferrero.

Molí de Nicanor. Al voltant de 1955. Gracia Motilla i Nicanor Gimeno,el Moliner. Al voltant de 1955.

José Morales Ferrero.

Berca 19

lladar al carrer dels Arbres, 17. Finalment, els anys 50, el nét, José, l’ins-tal·là al nou local del parc.

Al nou magatzem d’oli hi havia 10 depòsits d’obra subterranis, cadascun de 25.000 litres de capacitat, on es guardava el producte que adquirien a l’engròs principalment en cooperatives andaluses. Aquest producte després s’envasava en botelles d’un i cinc litres o en bidons de llanda de vint-i-cinc i cinquanta. L’empresa Aceites Mora-les tenia dos marques comercials molt conegudes: Moralva, d’oliva, i Moralti, de gira-sol i de soja. José Morales era el responsable de l’empresa i Eladio Pérez, l’encarregat.

L’administració de les dos societats la portava Antonio Ferrero Llorca amb l’ajuda, a temps parcial, de Carlos Ribes Ferrís.

Al costat de les empreses de la família Morales, es trobava La Per-la, una societat que ja existia abans de la guerra i que presidia José Moreno Cañadas. Com ja sabem, durant el conflicte bèl·lic, l’empre-sa es va transformar en una fàbrica de components militars. La Perla es dedicava a la comercialització de productes alimentaris d’allò més variat: arròs i farina d’arròs, cacau, xufes, fesols, conserves vegetals, olives en salmorra, sucs de fruites, codonyat, melmelades i, sobre-tot, els articles més coneguts de la firma comercial: la farina maltada Perla, el reconstituent Gont i arròs Perla.

La Perla deixà de funcionar a inici dels anys 50. Una dècada des-prés, s’hi va construir una sala on se celebraven batejos, comunions i casaments, així com altres tipus d’actes socials. S’anomenava Sala Pascan i era propietat d’Eduardo Candel Carpi i de les germanes Am-paro i Maria Pascual Perales.

Els caps de setmana i els dies de festa, la Sala Pascan es convertia en una sala de ball, l’única sala de ball permanent que hi hagué fins que el Teatre Espanyol deixà de ser cine i es va convertir també en sala de festes i de ball a l’inici dels anys 70.

La Sala Pascan deixà de funcionar a l’inici dels anys 80. Al costat de La Perla es trobaven el sequer de Sendra anterior-

ment conegut com el sequer de la Rambla i el sequer d’Alventosa, cognom del propietari més antic que coneixem, Ramón Alventosa. Possiblement ell va ser el que va manar construir la casa del sequer al voltant dels anys 80 del segle XIX. Allí van viure ell i quatre gene-racions més: la filla, Josefa Alventosa Ferragut, i Bautista Verdeguer Muñoz, el marit; la neta, Josefa Ramona Verdeguer Alventosa, i Ra-món Pascual Almiñana, l’home; la besneta, Josefina Pascual Verde-guer, casada amb Juan Vendrell Verdeguer; i finalment els rebes-nets, Josefina i Juan Ramon Vendrell Pascual.

És curiós que els tres sequers que hi hagueren al Poble Nou, el de Tonica, el de Fernanda i el de Sendra, foren gestionats durant molts anys per dones en una època en què el món empresarial esta-va controlat per hòmens. En aquest cas concret, Josefina Alventosa

BODA

5 €NO DEJE QUE

SUS RECUERDOS SE DETERIOREN

TODOS LOS FORMATOSBETA Y SUPER 8 CONSULTAR

MARTINS660 14 62 77C/ Sant Josep de Calaçans, 3

Ferragut es va fer càrrec de l’administració del sequer de Sendra a la mort del marit, el 1906, i el va gestionar fins al 1940, quan va morir a l’edat de 79 anys.

El conjunt —sequer, magatzem i casa— tenia una superfície to-tal de 4.467 metres quadrats, dels quals el sequer n’ocupava 3.651, mentre que la casa i el magatzem sumaven 816 metres quadrats.

El sequer de Sendra va ser el lloc on, a inici dels anys 40, es va celebrar la coronació de la imatge de la Mare de Déu de la Salut que es venera a la capella. Pocs anys després, es va construir el parc i el sequer va desaparéixer. I des d’aleshores, el magatzem va estar ocu-pat primer per un comerciant de taronja, després per una empresa de distribució de material d’hostaleria, un taller mecànic, un llavador de cotxes i un taller d’electricitat de l’automòbil.

Tant el magatzem com la casa van desaparéixer el 1979 per a edi-ficar-hi un bloc de pisos.

En aquest últim recorregut, hem recordat històries, llocs i perso-natges que donaren vida a aquest indret conegut com el Poble Nou. Gràcies a totes les persones que hi han col·laborat, especialment a les famílies Gimeno, Morales, Pascual i Vendrell .

Lluís Escartí*Algemesí: revolució i guerra (1936-1939), de Josep A. Domingo. Pàgines 162-165.**«Pla Municipal de Treball», elaborat per l’Ajuntament d’Algemesí l’any 1952.

Josefa Alventosa Ferragud, propietària i encarregada del

sequer de Sendra durant molts anys. Al voltant de l'any 1920.

Josefina Pascual Verdeguer, nèta de Josefa Alventosa,

amb la passejadora. Any 1914.

20 Berca

Berca 21

Tenim una pedrera esplèndida! Estem molt orgullosos dels nostres

Joves per Algemesí pel que estan aconseguint!

El poble que volem serà divers i plural.

Joves per Algemesí aborda la problemàtica del col.lectiu LGTBI

Una xarrada que va ser un èxit. L’objectiu tant d’Esquerra Unida com de Joves per Algemesí és lluitar pels drets dels nostres jo-ves, majors, homes i dones. En-front de l’alçament de l’extrema dreta, sempre estarem amb tots els demòcrates.

22 Berca

El passat mes de desembre l’algemesinenc Pepe Díez Roig va celebrar el seu 100 aniversari. Familiars i representants de l’Ajuntament es van desplaçar a la residència de Sant Vicent Ferrer on es va fer la festa de celebració. Una representa-ció institucional del consistori hi va assitir com és habitual cada vegada que una persona d’Algemesí arriba als cent anys.

Pepe Díez celebra els cent anys

Xavi Ferragut exposa a NàpolsL’artista d’Algemesí, Xavi Ferragut, inaugura el 12 de gener una exposició

a la galeria d’art contemporani Spazio Vitale d’Aversa (Nàpols). L’exposició està comissariada pel professor i crític d’art Michelangelo Giovinale.

Per a la mostra, que es titula «Storie dall’Africa», el comissari ha escollit una vintena de pintures de mitjà i gran format de les col·leccions «Històries de Baasneere» i «Històries saharauis», que Xavi ha presentat i exposat re-centment a Algemesí. Així, es podran veure a la Campania italiana una bona mostra dels retrats que Ferragut ha pintat de la gent que ha conegut en les seues experiències viscudes a Baasneere (Burkina Faso), i als camps de refugiats saharahuis de Tinduf (Alger), amb les ONGD Algemesí Solidari i As-sociació d’Ajuda a Persones Discapacitades Saharauis, del nostre poble. Són rostres que ens conten experiències de vida molt diferent a les nostres, amb situacions moltes vegades al límit, amb necessitats bàsiques en l’alimenta-ció, l’atenció sanitària, l’educació o la llibertat, drets que encara estan lluny de poder assolir. Però amb un mateix desig i anhel, l’esperança en un futur digne per a totes les persones.

En Sucromèdia les pots imprimir amb la

major qualitat fotogràfica i al millor preu

On? En Sucromèdia.En el carrer Lluís Vives número 6

No perdes les fotos que has fet en el mòbil, ni les que t’han passat per whatsapp o per xarxes socials.

DÍES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

MES

gEnEr 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6

FEbrEr 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4

Març 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5

abril 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5

Maig 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6

JunY 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6

Juliol 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7

agost 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8

sEtEMbrE 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8

octubrE 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9

novEMbrE 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9

dEsEMbrE 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Servei d'urgències

ALGEMESÍ 2019

Sanejar l’arbratge i augmentar la segu-retat dels usuaris són els dos objectius que persegueixen els treballs de manteniment i sanejament de l’arbratge de la zona d’esplai de la Xopera que porta a terme l’Ajuntament d’Algemesí. El perill radica en possibles caigu-des de branques per podriment o vents.

Des del consistori s’ha portat una política de potenciació d’aquest espai natural, tant

en manteniment i revitalització com en lloc on fer activitats. Entre els treballs que s’han dut a terme estan: millorar la zona del bar, completar els jocs infantils, ubicar conteni-dors tant orgànics com per a reciclar paper, vidre o plàstic amb la intenció que la zona es puga mantindre neta.

Al larg de l’any es fan diverses activitats culturals com ara concert de música a l’aire lliure, algun espectacle del Festival d’Art, Cul-tura i Tecnologia, així com els concerts de les Nits a la Xopera en el mes de juliol.

«Amb els treballs de manteniment volem garantir l’ús d’aquest espai. Cal sanejar els arbres per a evitar la caiguda de branques. A més, s’ha augmentat l’ús de la zona re-creativa de la Xopera a conseqüència de les diverses activitats que s’organitzen: Música, activitats d’aventura per als més menuts en Pasqua, jornades educatives i d’oci per dels centres escolars... Per tant, correspon fer aquest treball de manteniment de la zona», assegura el regidor de Medi Ambient, Pau Montalvá.

L’Ajuntament d’Algemesí realitza tasques de manteniment dels arbres de la zona d’esplai de la Xopera

Algemesí (96 248 32 02) · Sollana (96 321 20 13)www.cliniksaludodontologos.com

Cliniksalud Odontólogos Dres. Mazón & Saavedra

Tratamiento y seguimiento completo del niño:

Ortodoncia, Odontopediatría y Logopedia,

de la mano de especialistas.

Odontopediatría y OrtodonciaTratamos niños desde la edad de 1 año

Óxido NitrosoLogopedia

Invisal ing Teen