1

2

PROGRAMA DE FESTES A LA MARE DE DÉU DEL CASTELL DE CORBERA 2014

Edita: Ajuntament de Corbera.Coberta: Fotografia de Vicente Piquer, guanyadora del III concurs de Fotografia “Busquem portada”.Imprimeix: Impremta Sericor, sll.Maquetació Lluís Miquel Cebolla-Sericor, sll.Tiratge: 1.500 exemplars.Col·laboracions: Jordi Moragues, Pep Granell, Víctor Pastor Banyuls, Mentxu Balaguer Pastor.

3

Salutació del’Alcalde

Cada cicle té el seu principi i el seu final. Passa el temps i me n’adone que, amb aquest, ja són

quatre anys en què, des d’aquestes pà-gines, tinc el plaer de dirigir-me a tots els veïns i veïnes de Corbera amb motiu de les festes majors de la Mare de Déu del Castell. Va finalitzant un cicle legislatiu i després en vindrà un altre, de la mateixa manera que a cada estació de l’any li’n segueix una altra, perquè seria molt trist que l’hivern durara sempre o que l’estiu fóra interminable. Els qui ocupem càrrecs públics de re-presentació democràtica sabem que no som més que simples continua-dors d’una llarga tradició política basti-da sobre uns quants principis bàsics que configuren un ideari de tolerància, jus-tícia social, anhel de cultura i sentiment de pertinença a un poble. Som simples transmissors del llegat d’una civilització antiga, de la mateixa manera que ho han de ser, per molt que canvien les formes, aquells que en un futur tinguen a les seus mans el govern de la cosa pública.

Som a les portes d’una nova època. A ningú se li escapa que vivim moments

de canvi profund, que per tot arreu la ciutadania reclama, amb raó i amb ur-gència, el que li correspon i que entre tots haurem d’idear noves formes d’or-ganització social que facen possible la igualtat real entre les persones i una de-mocràcia vertadera que encara no hem pogut o no hem sabut construir. Però tot això sols ho aconseguirem si no oblidem els vells fonaments, humanitaris i cohe-sionadors, de la nostra cultura civil. Tinc confiança en el futur, estic convençut que l’exercici de la política recobrarà el prestigi que mai no hauria d’haver per-dut.

Amb iŀlusió us anime a participar de les nostres Festes i a compartir uns dies

de bon veïnatge. Els corberans i les corberanes ens ho mereixem. I no és només la festa per la fes-ta; la celebració que cada setem-bre ens convoca significa per a tots nosaltres alguna cosa molt fonda. És l’expressió viva d’un sentiment de poble històrica-ment compartit per moltes gene-

racions i que ara, els corberans del se-gle XXI, tenim el deure de mantenir per transmetre’l als que vindran després.

En nom de la Corporació Municipal us desitge que passeu bones Festes de la Mare de Déu del Castell.

El vostre alcalde Jordi X. Vicedo Jiménez

4

En el que és el meu últim any de la legislatura com a Regidora de Festes de Corbera he considerat

oportú, aprofitant el marc de presenta-ció de les festes i comunicació amb el poble que suposa el llibret, dirigir-los les meues sinceres paraules.

Remarcar, que cada any a l’hora d’or-ganitzar les festes des de l’equip de go-vern de l’Ajuntament hem intentat que tot el món quedara content, sé que això no resulta fàcil, però ho hem intentat i que tots se sentiren part de la festa. Programant actes que respectaren les tradicions locals i intentant aportar un toc fresc i actual a les nostres festes, realitzant activitats per a totes les edats i pensant en els diferents gustos de la gent. Oferint varietat i diversió, però sempre des de la responsa-bilitat.

Dels bons moments viscuts, recuperar “La cordà” al nostre poble és un fet destacable per a mi, tornar a veure la gent major portant la corda que feia tants anys que no veien, als més joves que no ho coneixien i com de bé que ho passa-ren… I què dir de la Trobada de Xaran-gues, l’acollida en aquests anys ha estat, molt satisfactòria...

Agrair a les associacions i als molts ve-ïns i veïnes que a títol personal sempre que hem demanat ajuda no heu dubtat ni un moment a coŀlaborar. S’heu bolcat en les festes, en deixar-nos locals, uten-silis i sobretot compartint eixos bons

moments que hem passat treballant junts perquè tots els corberans gaudí-rem, moltes gràcies. Les festes sense vosaltres no hagueren estat possible.

Per últim, i encara que no està direc-tament relacionat amb la programació de festes, expressar el meu reconeixe-ment públic i donar les gràcies per la

tasca que realitza al Voluntariat Mediambiental de Corbera. Crec que tota la gent que puja a les nostres muntanyes i els nous aficionats que han eixit gràcies a les excursions que ens han or-ganitzat també estaran d’acord. Moltíssimes gràcies per la nete-ja, la recuperació de sendes, les

senyalitzacions i tanta feina com heu fet transmetent-nos l’estima per la natu-ra. Les nostres muntanyes són el reflex del poble i en el marc de les festes els nostres paratges verds sempre resulten plataforma de promoció de Corbera.

Desitjar-los que enguany també s’ani-men a eixir al carrer, participen de tots els actes i passen molt bones festes.

Maribel Gayón. Regidora de Festes

Salutació dela Regidorade Festes

5

Programa de Festes ala Mare de Déu del Castell

de Corbera

Els Dies 24-25-26 de JuliolAl poliesportiu Municipal es celebrarà

el tradicional Campionat de Futbol-sala en les categories Benjamí, Ale-ví, Infantil i Cadet.

Els dies 1 i 2 d’agost24 hores Futbol-Sala.

Del 22 al 30 d’AgostAl Poliesportiu Municipal Campionat

de Pàdel.

Dimarts 26 d’AgostA les 21,30 h. al pati de les escoles:

cinema, amb la pel·lícula: “12 años de esclavitud”.

Dimecres 27 d’AgostA les 20 h. al Cinema Teatre Munici-

pal Ricardo Cebolla actuació del Cor de Jubilats de Corbera.

Dijous 28 d’AgostA les 21 h. Sopar homenatge als ju-

bilats al Cinema Teatre Municipal Ricar-do Cebolla, després del sopar tindrem el ja tradicional ball amb Alfredo Ribera.

Divendres 29 d’AgostA les 11 h. Campionat de parxís i truc

al Bar de les Piscines Municipals.Inscripcions gratuïtes al Bar de les

Piscines. Hi hauran trofeus per als gua-nyadors. Organitzat per la Gerència del Bar i patrocinat per l’Ajuntament de Cor-bera.

A les 19,30 h. Inauguració a la Casa de la Cultura de l’exposició de fotografia del M.I.M. de Sueca.

A les 23,30 h. A la Plaça Major con-cert de festes a càrrec de la banda del

Ateneu Musical “La Lira” de Corbera.A la mitja part del concert s’en-

tregaran els premis del concurs fo-togràfic: “Busquem portada”.

Dissabte 30 d’AgostA les 17 h. Volta a peu organit-

zada per el Club d’adletisme Corbera. Cada corredor que puga, que porte 1 Kg. d’aliments de llarga durada per a donar a Caritas. S’arreplegarà en la Taula de Control.

Diumenge 31 d’AgostA partir de les 9 del matí XXIII Ma-

tinal Motera al carrer Enric Valor, orga-nitzat per l’Equip de Motociclisme Corbe-ra i patrocinat per la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Corbera.

A les 20 h. II Intercanvi entre els grups de danses “Ras i Plà” de la Llosa de Ranes y “l’Alter” de Corbera. Mostra de balls valencians musicada per la ron-dalla de Tavernes de la Valldigna.

Del 1 al 6 de SetembreAl Poliesportiu Municipal Campionat

de Frontenis.

Dilluns 1 de SetembreA les 17 h. farem, acompanyats pel

Mou-te i els Junior , els fanalets en el pati de les Escoles Noves.

A les 20 h. tindrem el passacarrer Dixieland acompanyats per Sedajazz.

Després tindrem un espectacle “Jaz-zetjant amb xiquets”.

6

Dimarts 2 de SetembreDe 12 h. a 14 h. unflables la plaça.De 17 h. a 20,30 h. la granja mòbil

del tio Miguel, passejades amb ponis, ta-llers i unflables.

Dimecres 3 de SetembreA les 17,30 h. Dia de la Bicicleta.

Pegarem la volta pel poble i després berenarem i farem el sorteig de dos bicicletes.

Dijous 4 de SetembreA les 19,30 h. a la Plaça Major

“MOSTRA INFANTIL DE FOCS D’AR-TIFICI”.

Els xiquets i xiquetes han de por-tar una autorització del pare o mare per poder estar en la zona de risc com a participants passius i a més es recoma-na porten roba de cotó, gorra i ulleres.

Organitza: Grup CRE de la Falla Vila i Honor de Corbera.

Col·labora: Colla de Recuperacions Extraordinàries CRE-València.

A les 23 h.: “CORREFOCS amb Batu-cada”

Itinerari: Plaça Major, Luchana, San-tíssim Crist, Lepanto, Mare de Déu, Rei En Jaume, Sant Vicent i Plaça Major.

Recomanacions veïnat: Retirar els ve-hicles dels carrers de l’itinerari, baixar les persianes, enrotllar tendals i mante-nir portes i finestres tancades.

Recomanacions participants passius: Portar roba de cotó, gorra, ulleres i cal-çat adequat. Obeir les indicacions i res-pectar els dimonis i músics.

Organitza: Grup CRE de la Falla Vila i Honor de Corbera.

Col·labora: Grup de batucada del Bowet Animacions.

Patrocina: Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Corbera.

A les 0:30 h. a la plaça Major: COR-DÀ “Homenatge de foc antic als majors”.

Organitza: Colla de Recuperacions Extraordinàries CRE-València.

Patrocina: Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Corbera.

Divendres 5 de SetembreA les 18 h. la marató organitza-

da pel Gym Estela i patrocinada per la Regidoria d’Esports de l’Ajunta-ment de Corbera, acompanyada per la Disco mòbil FX Sound.

A les 21,30 h. Nit Blanca i Ne-gra, Sopar Solidari a la Plaça Major.

Acudirem tots vestits de blanc i negre. Cada persona que puga, que porte 1 Kg. d’aliments de llarga du-rada per a donar a Caritas. S’arre-plegarà a l’Ajuntament.

A les 22 h. Ball amenitzat per Alfredo Ribera.

A la 1 h. Continuarem amb la FX Sound.

Dissabte 6 de SetembreII Trobada de Xarangues a Corbera,

organitzada per la Xaranga F.B.I. i el Bo-uet Animacions.

A les 9 h. Concentració de xarangues a l’Avinguda Ribera Baixa.

A les 9,15 h. eixiran en passacarrer fins a la Plaça Major per esmorzar.

A les 10,30 h. Passacarrer per tot el poble a càrrec de les xarangues.

A les 12,15 h. Exhibició de xaran-gues a la Plaça Major.

Les xarangues participants són:La Cafrà de FortalenyBatband de SuecaPaxaranga d’AlgemesíKogollonuts de Carcaixent.

Hi haurà unfables d’aigua per als mes menuts a la Plaça Major.

A les 22 h. sopar a la Plaça Major.

A les 23,30 h. gran ball de disfresses acompanyats per l’orquestra Euforia.

7

Hi aurà premi a la millor disfressa in-fantil, millor disfressa adult i millor dis-fressa en grup

A les 00,30 h. Passacarrer de dis-fresses acompanyats per la xaranga F.B.I., eixida des de l’Av. Ribera Baixa amb l’itinerari de costum.

Diumenge 7 de SetembreA les 18,30 h. Concentració a les es-

coles noves per a l’ofrena a la Mare de Déu del Castell.

L’itinerari serà:Miguel Hernàndez, de les Escoles,

Crist, La Creu, Lluís de Santàngel, Ribe-ra Baixa, Sueca, Sant Roc, País Valencià, Sant Vicent i Plaça Major.

A les 22 h. Sopar a la Plaça Major.A les 23,30 h. Gran Ball amenitzat

per l’Orquestra València. Dilluns 8 de Setembre: Dia

de la Mare de Déu del CastellA les 8 h. es dispararan 21 salves en

honor a la Mare de Déu dels Castell.A les 12 h. Missa solemne concele-

brada.A les 14 h. Mascletà al Polígon In-

dustrial a càrrec de la Pirotècnia Borre-dà.

A les 20,30 h. Solemne Processó en honor a la Mare de Déu del Castell. Obri-rà la processó el grup de dolçainers “Ta-balaina” i el Grup de Danses “l’Alter”.

A continuació Castell de Focs d’ar-tifici a càrrec de la pirotècnia Bor-redá, al Polígon Industrial.

PROGRAMA DE FESTES EN HONOR A SANT MIQUEL

Divendres 26 de SetembreEl dosser amb la imatge de Sant

Miquel estarà exposada al carrer Mare de Déu del Castell, nº 17 a partir de les 20 h. A continuació dispar de traques i coets.

Dissabte 27 de SetembreFestivitat de Sant Miquel, antic patró

de la Baronia de la Vila i Honor de Corbera.

A les 14 h. dispar de traques i coets.A les 16 h. visita guiada als mo-

numents de Corbera, començant per l’ermita de Sant Miquel i posteriorment el castell de Corbera. Concentració a la plaça Major davant de l’església.

A les 20 h. Santa Missa en honor a Sant Miquel i a continuació benedicció i repartició de rollets beneits.

Acabada la Missa, es dispararà un xi-cotet castellet de focs artificials i trasllat de la imatge a casa del clavari, acompa-nyats pel grup de dolçaina “Tabalaina” de Sueca. Durant el recorregut i com es costum, la imatge visitarà la casa de la Senyora Consuelo Caballero, cofundado-ra de la festa en la Plaça de la Conques-ta i lloc on per primera vegada es va instal·lar el dosser de Sant Miquel.

Els festers de Sant Miquel soparem al carrer els dies 16 i 27. Si algú vol acom-panyar-nos serà benvingut. Sols que avise amb temps.

Foto: M. G. Sahuquillo

8

Cambreres de la Mare de Déu 2014

Adela Bañuls PastorMª Pilar de Sales PastorRosa Mª Oliver MiquelPilar de Fuentes CarrascosaMª Teresa Hernán LlopisPilar Escrivá PuigReme Puglia RubioMª Vicenta Adelantado PastorMònica Melero BuitragoAmparo Brotons MarradesMònica Capsi BixquertCloti Brotons MarradesMª Antonia Gil MarradesVicenta Mari Ferrer de la Cruz

Foto: M. G. Sahuquillo

9

Jazzetjant amb xiquets

Concert interactiu per a menuts, i no tan menuts.

La música per si sola ja és capaç de generar sentiments tals com: eu-fòria, alegria, tristesa, melancolia, fúria i un llarg etcètera. Si a aquest fet li unim l’experiència de més de quinze anys educant i fent gaudir a pú-blics de totes les edats i totes les ètnies d’arreu del món de Sedajazz, queda una barreja que no us podeu perdre.

Escoltar música aporta harmonia, afa-voreix la concentració i la relaxació, pot arribar a relaxar tensions musculars i beneficia de forma evident el funciona-ment del sistema immunitari.

L’efecte de la música amb els més menuts és espectacular. Augmenta la sensibilitat psicomotriu, afavoreix la me-mòria auditiva i contribueix de forma ac-tiva a expressar sentiments, la parla i l’expressió corporal.

El proper dia 1 de setembre tindrà lloc el primer passacarrer Dixieland a Corbera de la mà dels músics més es-pontanis i divertits que ofereix Sedajazz.

El passacarrer derivarà en un concert divulgatiu per als més menuts que barrejarà la historia del jazz, l’apre-nentatge dels instruments i la par-ticipació en diverses cançons dels més menuts amb els músics.

Tot açò de la mà de músics amb tan dilatada experiència com són:

JOSEP “REILLO” Congues, bongoes, panderos, maraques, shaker, güiro, xi-lòfons, esquellots, campanes, bateria, djembé i instruments fets amb material reciclat.

FRANCISCO BLANCO “LATINO”: flau-tes, saxo baríton, tenor, soprano, cla-rinet baix, baix elèctric, sintetitzador i percussió.

TERESA NÚÑEZ: veu, guitarra, baix elèctric, percussió i efectes sonors.

MOISÉS BAUTISTA: piano i cors.

VICENT PÉREZ: trombó i cors.

JORDI MORAGUES: helicó i cors.

10

Allò imprescindible de la repre-sentació escènica són el gest de l’intèrpret i el seu cos, com

a mínim. Sense aquests ingredients el teatre no pot existir, no tindria sentit.

Al llarg de 24 anys, la Mostra Inter-nacional de Mim a Sueca ha mimat tant com a sabut i pogut els seus especta-dors; però aquests -amb la seua pre-sència, amb el seu aplaudiment, amb la seua crítica,... i, fins i tot, amb l’adquisi-ció d’una entrada- han sigut els qui ve-ritablement han mimat any rere any les companyies, els intèrprets, els organit-zadors del festival, els tècnics...

L’exposició “El públic és el MIM” pre-tén ser un homenatge del festival al seu públic, mitjançant l’ull plàstic i honest de les càmeres d’una dotzena de fotògrafs

El públic és el Mim

suecans que -professionals i no profes-sionals de la foto, en una direcció o al-tra- tenen en comú la seua passió per la fotografia i la seus estima per les arts en viu i la cultura, en general, i pel MIM en particular.

Comissari de l’exposició: Pep Granell.Fotografies d’Adrián González, Da-

niel Ferrando, Fernando Badia, Francesc Vera, Gabriel Máñez, Joan López, Juan Sanz, Mario Piera, Paco Pastor, Pep Gra-nell, Voro Sendra i Xavi Bosch.

11

L’any vinent comptarem trenta-cinc anys des que dones i homes de Cor-bera, nascuts al primer terç del segle

XX, enregistraren un casset amb músiques i cants diversos. Es denominaven la «penya El Llam» (així, escrit amb pèrdua de la p fi-nal) i el seu lligam sembla que fou l’amistat, el com-boi i l’amor a la cultura popular que els envoltava. D’entrada i sub-jectivament hom ho podria conside-rar com l’exemple, excepció o, si es vol, anècdota d’una manera, d’un temps i d’un país. Tanmateix, si exprimim ben bé l’àudio, depassa el record i pot esdevindre –sense complexos– un tros de llegat cultural al qual s’hi pot aplicar la disciplina lingüística de la dialectologia i, de retruc, la disciplina sociolingüística.

«Y aquí se canta i se baila», amb aquella determinació començava un dels àudios. Dos verbs o el preludi del que a la resta de peces ens hi trobem. L’enregistrament que el 1980 féu la penya El Llam comprén una trentena d’àudios dels quals solament vuit parlen la nostra llengua. Aquesta circumstància no és gens estranya, si considerem que al segle xx

La penya El Llam de Corbera i el valencià de la part meridional de

la Ribera Baixa del Xúquer

Per Víctor Pastor Banyuls, filòleg (nét de Basilio Xames i Juan La Coixa)

«Cada generació humana s’equivoca si viu només en un present sense substrat ni substància»

(Joan Francesc Mira, 2013: 75)

el valencià (de Salses a Guardamar i de Fra-ga a Maó) ha estat condemnat al perill. Ara bé, el context històric no ens hauria d’em-boirar la riquesa musical que la gravació pot

denotar: ranxeres, coples, tangos..., tot acompanyat de cor-des, pandero i bom-bo: «Tabernero que idiotiza con su bre-baje de fuego [...]; Déjame que llore de alegría [...]». Algu-nes de les cançons castellanes fins i tot imitaven dramàtica-ment la pronúncia d’origen: «que no pué ser, que no pué ser [...]». D’altres, no podien amagar la

genuïna pronúncia i llengua valencianes: hi ha una peça que es clou quan algú inquireix «que viene la polesia!» i fruit de la barreja de llengües en resulta un exemple ben nítid a una peça recitada que fa així: «La barca del pescador/ navegando noche y día/ no es verdad Susana mía,/encantadora de mi,/que si agarre les tisores/ et talle els pèls del florí [...]». Mostra ben perfecta de la dolça obsce-nitat sexual dels valencians.

«I ara anem al cant valencià!», una altra veu ben pregona i decidida anunciava així el que és ben nostre. Hi escoltem vuit cançons valencianes : «Romanç de sant Rorro», «Esta

12

nit vaig a parlar-li», «Ací me tens», «He quedat molt satisfet», «Buscant anava la glòria», «Ma mare no vol que em case», «Jo no volia cantar», i «Una xica de Llau-rí». Algunes de les peces es canten a altres indrets del país: per exemple les jotes «Jo no volia cantar» o «Ma mare no vol que em case», així com «Ací me tens» i la peça «Romanç de sant Rorro» també po-pulars a gran part del territori valencià. Del romanç en honor a sant Rorro fins i tot Al Tall el 1978 en féu una versió a l’àlbum Posa vi, posa vi, posa vi...

Les altres pe-ces que sí que podríem consi-derar-les pròpies del poble o de part de la Ribera Baixa del Xúquer, serien «Una xica de Llaurí» i «He quedat molt sa-tisfet», aques-ta última regida pel cant valencià d’estil que es caracteritza generalment per confeccionar la lletra de la cançó en el mateix moment de la interpre-tació.

Dit això, si tractem les peces valencianes de la penya El Llam des de la perspectiva lingüística, encara podem extraure més in-formació. La relació entre els àudios valen-cians i el contingut dialectològic (és a dir, el contingut de la varietat geogràfica o histò-rica de la llengua) que se’n pot derivar es-devé molt interessant. D’aquesta manera, vaig poder-ne analitzar la pronúncia de les cançons ja que el context era idoni: no era una gravació reglada i predeterminada, sinó cançons esporàdiques enregistrades en un context de divertiment: la circumstància era perfecta per estudiar el contingut dialectal. Per entendre’ns, tractava de defugir del que en sociolingüística s’anomena «La parado-xa de l’espectador», per la qual la persona entrevistada intenta parlar i pronunciar for-çosament millor del que habitualment està acostumada.

Si ens hi fixem en el «Romanç de sant Rorro», gravació que més clarament de-nota els trets fonètics, (és a dir, els sons de les paraules) podem observar com sí que pronunciaven les esses sonores tant en posició de final de paraula i abans de

vocal com en posició intervocàlica: el subs-tantiu «casa» el pronunciaven [káza] i «més eixut» [mez aj úd]; «més barato» [mez baáto]; «més edat» [mez eðát]; «més aficio-

nat» [mez afisi-onát]. Així mateix, si ens hi fixem en les consonants: j, tj, g, tg, podem copsar com tam-bé les pronuncia-ven ben sonores: per exemple el verb «gitar-se», de la sisena es-trofa, l’articula-ven: [ itá se] per tant, no l’en-sordien com ac-tualment (ara i ací en llenguatge col·loquial se sol

pronunciar la g com si fóra una ch castella-na). La sonorització no és produeix sols en la present cançó sinó que s’estén a les altres composicions; per exemple a la cançó «Ací me tens», encara que la gravació no és tan nítida, podem observar com ja al segon vers «angelical llauradora del meu pensament» s’hi sonoritza la consonant g, «angelical», [an elikál]. Ara bé, si escoltem la segona estrofa, ens sorprén molt que el substantiu «taronger» sí que és clarament ensordit per una intèrpret i el pronuncia [ta on ér] com la ch castellana.

Què ens diu aquesta abstracció d’anàlisi? Tot i que hem resumit l’anàlisi fonètica podem establir algunes conclusions interessants. El fet que dones i homes de Corbera nascuts en el primer terç del segle XX pronunciaren l’essa sonora (tant entre vocals com per as-similació: en portar darrere una paraula co-mençada per vocal) així com la sonorització de j, tj, g i tg, sense fer ús en la majoria dels casos de la ch castellana, ens podria fer con-cloure que el valencià que és parlat a la part

13

meridional de la Ribera Baixa disposaria de gran part dels trets del dialecte meridional valencià: per entendre’ns, seria més pròxim al valencià que ara es parla a la zona del nord de la Safor que confronta amb la Ribera Baixa. En definitiva, tot apunta a que al segle xx s’hauria consolidat un procés de transició cap al dialecte apitxat, nom del parlar que ensordeix els sons sonors.

Si atenem l’obra de Joan Veny (un dels dia-lectòlegs més prestigiosos d’arreu del domini lingüístic), el canvi lingüístic que hem esmen-tat tindria dos causants principals: en primer lloc, la influència de zones pròximes: segons Veny (1978: 117), entre els segles xv-xvi, Al-zira junt a Sagunt i València ha estat una de les poblacions tradicionalment apitxada. I, en segon lloc, el context de repressió del valen-cià efectuada en major o menor mesura pels governs espanyols i, en concret, si consultem l’obra de Ferrando/Nicolàs (2011: 401-404) el procés castellanitzador, fins i tot lingüici-da, promogut per l’administració franquista, tots junts suposarien el segon detonant per ajudar a la transició cap a l’ensordiment de

les consonants sonores valencianes de Corbera.

Un fet normal d’un país normal com era anar de comboi i, en acabant, traure les veus, la guitarra, bandúrria, llaüt o guitarró, el bom-bo o pandero, esdevé tot plegat el patrimoni o l’herència que familiars o veïns del poble han llegat a la cultura po-pular –encara– de tothom. En definitiva, la present abstracció d’anàlisi lingüística no té cap altra intenció que servir per engrescar a l’estudi més profund de la llengua, i més con-cretament, per a l’anàlisi més reposada de la dialectologia, cultura popular i, per extensió, l’estudi dels canvis sociolingüístics que se’n puguen identificar tant al nostre poble com a la comarca. No hem d’oblidar que la llengua, a banda d’un instrument de comunicació, és la senya d’identitat que sempre portem da-munt: «el que no està al cor no està a la boca», sentencia una dita popular.

14

La incorporació de les noves tecnologi-es ens ha canviat les vides, ha canviat el món. La comunicació transformada

per l’era digital amb Internet com a artífex forma part d’un “tot” canviant. D’un “tot” connectat. Reflexionant sobre la transforma-ció del nostre dia a dia gràcies a Internet ens fa prendre consciència com la xarxa global ens pot facilitar moltes tasques diàries. On line ens divertim, comprem, ens formem, in-formem, relacionem, ens disgustem i discu-tim... És a dir, Internet representa una eina clau per la difusió d’informació, fins i tot, de la programació que ofereixen les festes de cada poble sent informat des d’on estigues. Ara com ara les festes locals igual que In-ternet creen lligam social, són espai de con-nexió del municipi amb la seua gent, que ix al carrer a participar gaudint dels diferents actes festius, culturals i lúdics.

Els més joves són poc conscients del can-vi, especialment els nascuts en el darrers 20 anys, potser perquè l’han assimilat des d’edats primerenques. Els majors i alguns no tant majors se situen al marge de les no-ves tecnologies, s’apropen tímidament a l’ús d’Internet però sí perceben els canvis en els hàbits de la gent. Ho noten a casa, a tra-vés dels fills, ja que amb Internet fan les coses “diferent”: trien la roba abans d’anar a la botiga per a estalviar temps, o directament la compren, comparen preus d’un producte o s’informen als diaris digitals, consulten l’oratge abans d’eixir, revisen el compte bancari o sim-plement busquen un telèfon a les pàgi-nes grogues ara virtuals. Modificacions d’hà-bits que vivim accelerats per l’actualització de les tecnologies, tot i que cada vegada les fan més fàcils d’utilitzar, amb continguts més accessibles, més usables; però també gràci-es al llançament de les tarifes planes comer-cials perquè arribe a l’abast de tothom, una fita en la democratització d’Internet.

Bones Festes amb un ‘clic’Per Mentxu Balaguer Pastor.

Si fa 25 anys Internet era sols espai d’es-tudiosos informàtics, de ments avançades o d’apassionats dels aparells electrònics, en l’actualitat és de tots i per a tots. Respectant la premissa del “pare” del modern Internet el científic britànic Sir Tim Berners-Lee, la web ha de ser un mitjà obert, gratuït i acces-sible. Berners-Lee va concebre la nova forma d’intercanvi d’informació a través de la xarxa al crear el primer servidor web del món i el primer navegador web, WWW en 1991; lliu-rement i sense necessitat d’esperar resposta d’on s’enllaça la informació. Des d’aleshores ha impulsat la web per a un Internet lliure i ha treballat apropant el sistema a l’usuari comú.*

El perfil actual de l’internauta (més de vint-i-quatre milions d’usuaris al nostre país) també està en constant evolució gràcies a la integració de les tecnologies en les nostres vides: els ordinadors fixos i portàtils, vide-oconsoles interactives, televisió intel·ligent a la carta, tauletes, iPad, i especialment amb els actuals telèfons mòbils amb navegadors o smartphone. Fins ara la franja d’edat d’en-tre 14 i 44 anys era la de major penetració en Internet, usuaris amb estudis, residents en zones urbanes i amb interessos d’oci o

esport majoritàriament. Però cada ve-gada és més ampla la franja d’edat dels internautes, hi ha un augment conside-rable d’usuaris majors de 55 anys; i el seu perfil de formació i residència tam-bé és més variat, perquè Internet arriba pràcticament ja a totes les zones rurals i perquè qualsevol qui tinga interès pot

navegar per Internet. Com en el menjar i el beure, amb moderació, fer ús responsable d’Internet ens beneficia perquè ens apor-ta millores per a estalviar temps, recuperar amistats, viure virtualment experiències i ac-cedir a la informació.

Les empreses privades i institucions públi-

15

ques estan al corrent dels canvis conductuals dels ciutadans. Estudis del sector tecnològic de l’any passat confirmen que més del 50% de la població del país es connecta diàriament a Internet (consulta correu, visita webs, cerca informació, participa a xarxes socials, juga online). També consta-ten que el volum de negoci de les PYMES en Internet s’ha incrementat en més del 60% en els darrers dos anys, volum que encara té molt de marge per a les empreses tradici-onals. Indicadors de pes per a utilitzar cada dia en Internet més... de tot; més blogs, més xarxes socials, més pàgines oficials,... més webs que ens ofereixen gestionar part de les nostres vides en des de qualsevol lloc, a qualsevol hora del dia, els 365 dies de l’any.

Malgrat tot dins de la globalitat d’Internet, entre el maremàgnum vertiginós d’informa-ció de qualsevol activitat o de qualsevol lloc del món, ens quedem amb el que tenim al nostre costat. Per això, pel que a nosaltres ens afecta destaquem la interacció i comuni-cació entre els corberans a través d’Internet tant a nivell personal (quedar, felicitar, ge-nerar debat, expressar-se...) com de les em-preses locals, entitats corberanes i associa-cions del poble. Rebem correus electrònics amb informació de falles, convocatòries d’as-sociacions, escoles o societats de rec, podem fer inscripcions a les taules de les festes de Sant Vicent en facebook, llegim avisos de promocions i esdeveniments d’empreses lo-cals i bars a través de les respectives xarxes socials, consultem horaris i telèfons i preus a les botigues web. Ens servim d’Internet per què tenim la informació del nostre entorn en la xarxa i ens facilita el dia a dia.

Interacció a la que se suma l’Ajuntament amb la web municipal www.corbera.es; el ca-nal de vídeo , el twiter oficial https://twitter.com/AjuntCorbera; el facebook de l’Agenda https://www.facebook.com/lagenda.corbera; el blog de la BPM http://bibliotecapublica-corbera.blogspot.com/.

www.corbera.es és l’espai municipal en Internet on trobar els links o enllaços de co-municació locals nomenats abans, més altres enllaços amb serveis públics supramunicipals

i la informació rellevant del poble generada des del consistori. També el lloc on accedir a

tràmits via gestió telemàtica (com des-carregar impresos per a després pre-sentar-los a la finestreta de l’Ajuntament o demanar cita prèvia amb l’alcalde, el

centre de salut, trànsit, o per a la renovació del DNI, passaport entre altres). Web muni-cipal amb notícies sobre obres i millores de serveis locals, convocatòries públiques d’ac-tivitats, ajudes o borses de treball munici-pal, agenda d’activitats culturals i competi-cions esportives, avisos, horaris de serveis públics, anuncis i bans, ordenances, directori local... Tres dels exemples que actualment podem consultar a la web de l’Ajuntament de Corbera són: les dates de restricció de cre-mes agrícoles del període estiuenc, les bases i models d’inscripció per a Joves Creactius, o el calendari de competicions d’estiu al Po-liesportiu Municipal. Sens dubte, informació d’interès per al ciutadà a un clic. Informació a la que també se suma com en els darrers estius la publicació digital del llibret de fes-tes. Pensant de facilitar la consulta d’horaris i el programa d’actes a la ciutadania des de qualsevol lloc encara que tinguem el llibret a casa. A més a més, a les xarxes socials trobem les convocatòries creades d’esde-veniments festers per part de les diferents associacions culturals de Corbera que ens recordaran fins l’últim moment el calendari concret d’actes com el Correfocs, la Mostra de balls valencians o la Matinal Motera...

Festes per a viure-les a la xarxa i especi-alment viure-les al carrer! Sumant la projec-ció digital a la transmissió oral de les nostres tradicions i particularitats festeres, compar-tint amb vídeos i galeries fotogràfiques els esdeveniments que arriben als corberans d’arreu del món i positivant la temporalitat efímera de les vivències en Internet. Con-nectant-nos amb la celebració local corbera-na sense perdre l’essència del sentit de les festes d’un poble: conviure.

*(més informació cercant en Google: la web cum-ple 25 años).

16

III Concurs de Fografia“Busquem Portada

Organitzat i Patrocinat per la Regidoria de Cultura

Primer Premi:Vicente Piquer

Segon Premi:Glòria Capsi

Tercer Premi:Ximo Torres

Menció especial:Mònica Capsi