ANESTESIA I TRASTORNS RESPIRATORIS ANESTESIA I · PDF file 2011. 3. 25. ·...

Click here to load reader

  • date post

    04-Oct-2020
  • Category

    Documents

  • view

    4
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of ANESTESIA I TRASTORNS RESPIRATORIS ANESTESIA I · PDF file 2011. 3. 25. ·...

  • ANESTESIA I SAHOS

    ANESTESIA I TRASTORNS RESPIRATORIS DEL SON

    ANESTESIA I TRASTORNS RESPIRATORIS DEL SON

    10 de Març 2011

    EDUARD ESTELLER MORÉ

    GRUP INTERDISCIPLINARI DE TRASTORNS DEL SON

  • ANESTESIA I SAHOS

    Diagnòstic: Reduir bossa de casos no diagnosticats

    Tractament: Col·laboració pel tractament i prevenció

    Evolució: Reduir morbi-mortalitat

  • IMPORTANCIA DE LA INTERACCIÓ ANESTESIA-SAHOS

    Prevalença

    Kapur-02: SAHOS es dona en un 20% d’adults (7% moderats o greus) i fins a un 80% no estan diagnosticats i per tant no tractats

    Finkel-09: Adults sotmesos a cirurgies no de VAS: prevalença de SAHOS de 22% i a més el 70% no se sap que ho pateixen abans de l’avaluació preoperatoria

    Lopez-08: Més del 70% de casos operats de cirurgia bariàtrica son SAHOS

    ANESTESIA I SAHOS

  • IMPORTANCIA DE LA INTERACCIÓ ANESTESIA-SAHOS

    Conseqüències del SAHOS sobre l’Anestesia

    Complicacions perioperatories Taxes de reintubacions superiors Hipercàpnia Dessaturacions d’oxigen Arítmies cardíaques Lesions miocàrdiques Ingressos no previstos a UCI Allargament estades hospitalàries Morts sobtades inesperades

    Liao-09: complicacions postoperatòries entre SAHOS (n=240) i no SAHOS (n=240) adults operats de cirurgia no de VAS: 44% versus 28% (sobretot dessaturacions de O2)

    ANESTESIA I SAHOS

  • Motius que poden explicar aquest augment de complicacions en SAHOS operats

    Interacció dels fàrmacs sedants i analgèsics i el SAHOS

    Dificultats de maneig de la via aèria per alteracions anatòmiques o funcionals de la VAS

    Desconeixement de l’existència de la malaltia i per tant manca de previsió

    Associació freqüent de SAHOS amb comorbiditat: HTA, coronariopatia, resistència a la insulina, disfunció miocàrdica, HT pulmonar, AVC o disrritmies, RGE

    Freqüent presència d’obesitat

    ANESTESIA I SAHOS

  • CONSEQUÈNCIES DE L’ANESTÈSIA SOBRE ELS TRASTORNS RESPIRATORIS DEL SON

    L’anestèsia, en contrast amb el son, es un estat de inconsciència però sense arousals.

    Aboleix els efectes estimulants de la vigília com respostes a hipòxia i hipercàpnia, reflexes compensatoris de hipercàrrega i la resposta arousal que protegeix contra l’apnea

    ANESTESIA I SAHOS

  • CONSEQUÈNCIES DE L’ANESTÈSIA SOBRE ELS TRASTORNS RESPIRATORIS DEL SON

    Els agents anestèsics com pentotal, propofol, opiacis, benzodiazepines i agents inhalats halogenats redueixen el to de la musculatura faríngia.

    Reducció de l’activitat fàsica dels músculs intercostals i accessoris la qual cosa augmenta la dependència del diafragma i per tant s’incrementa el desequilibri en favor de les forces de col·lapse.

    ANESTESIA I SAHOS

  • CONSEQUÈNCIES DE L’ANESTÈSIA SOBRE ELS TRASTORNS RESPIRATORIS DEL SON

    Durant l’anestèsia no passa res per la monitorització i el manteniment artificial de les funcions vitals.

    Sí que es més perillós la sedació induïda per drogues i la somnolència post-anestèsica, on els límits entre son, vigília son menys clars i la monitorització menys rigorosa.

    ANESTESIA I SAHOS

  • CONSEQUÈNCIES DE L’ANESTÈSIA SOBRE ELS TRASTORNS RESPIRATORIS DEL SON

    A més de la pròpia anestèsia, una sèrie de cirurgies poden agreujar el problema: Cirurgia de tòrax o abdomen alt comprometen la funció ventilatòria.

    La cirurgia de la via aèria superior pot precipitar o empitjorar l’obstrucció.

    La col·locació de tamponaments de via alta o la SNG en reduir la llum, provoquen un major esforç inspiratori i per tant més possibilitat de col·lapse. A més de comprometre la utilització de CPAP en els que ho facin.

    Postura habitual es decúbit supí que agreuja el problema.

    ANESTESIA I SAHOS

  • CONSEQUÈNCIES DE L’ANESTÈSIA SOBRE ELS TRASTORNS RESPIRATORIS DEL SON

    Efectes sobre el son ulterior:

    L’anestèsia en si sembla afectar poc segons la literatura, però sí l’agressió quirúrgica: L’arquitectura del son s’altera en grau proporcional al nivell de l’agressivitat i durada de la cirurgia (estrès quirúrgic i dolor) :

    Reducció del temps total de son

    Reducció de fase REM

    Reducció de son d’ones lentes

    ANESTESIA I SAHOS

  • CONSEQUÈNCIES DE L’ANESTÈSIA SOBRE ELS TRASTORNS RESPIRATORIS DEL SON

    Efectes sobre el son ulterior:

    El consegüent rebot de REM s’acompanya de un augment de vulnerabilitat a l’obstrucció de via aèria i apnea que pot durar diversos dies.

    Aquestes alteracions semblen relacionar-se amb la localització i agressivitat del procediment quirúrgic.

    ANESTESIA I SAHOS

  • PAUTES A SEGUIR SEGONS ELS TIPUS DE PACIENT:

    Ens podem trobar els següents casos

    Casos ja diagnosticats que fan servir CPAP

    Casos ja diagnosticats que han rebutjat el CPAP

    Casos no diagnosticats però amb clínica suggestiva

    Casos que fan apnees però que no es reconeixen a la visita

    preanestèsica

    Els més freqüents son els dos últims !!!

    ANESTESIA I SAHOS

  • PAUTES A SEGUIR SEGONS ELS TIPUS DE PACIENT:

    Casos no diagnosticats

    A la visita preoperatoria interrogar especialment en obesos i anatomia suggestiva o casos amb intubació difícil

    Pensar-hi en casos amb alteracions respiratòries, o cardíaques dretes o policitèmia no explicables per altre motiu.

    En casos clarament sospitosos intentar diferir la cirurgia i estudiar- ho millor o be planificar-ho com si ho fossin.

    ANESTESIA I SAHOS

  • PAUTES A SEGUIR SEGONS ELS TIPUS DE PACIENT:

    Casos no diagnosticats

    Tant en nens com en adults, l’anestesista està en una excel·lent situació de reduir la bossa de casos no diagnosticats tant en la visita preoperatoria, com durant la cirurgia en casos de intubació difícil com en el postoperatori en veure al pacient

    roncar i fer apnees.

    ANESTESIA I SAHOS

  • S SNORING Ronca fort. Superior a parla o se sent des de fora habitació?

    T TIREDNESS Se sent cansat, fatigat o s’adorm durant el dia?

    O OBSERVED APNEA

    Ha observat algú que s’atura de respirar durant la nit?

    P PRESSURE Te HTA o està en tractament?

    B BMI BMI > 35

    A AGE Superior a 50 anys

    N NECK Circumferència cervical > 40 cm.

    G GENDER Home

    Alt risc de SAHOS ≥ 3 respostes positives

    ANESTESIA I SAHOS

  • ANESTESIA I SAHOS

    CASOS DIAGNOSTICATS

    PREOPERATORI

  • PAUTES A SEGUIR SEGONS ELS TIPUS DE PACIENT:

    Casos diagnosticats PREOPERATORIAMENT

    Establir severitat del TRS, com està tractat i compliment del tractament, complicacions d’aquest tractament o de la malaltia i conèixer condicions causals o associades dels TRS.

    Cal preveure la dificultat de intubació i del manteniment de la via aèria durant l’anestèsia. Es important avaluar les alteracions anatòmiques crànio-facials o de l’àrea ORL

    Fer un pla anestèsic en funció de la severitat del TRS, el tipus de tractament, la cirurgia que s’ha de fer i la possibilitat d’analgèsia postoperatòria que pot requerir

    ANESTESIA I SAHOS

  • PAUTES A SEGUIR SEGONS ELS TIPUS DE PACIENT:

    Casos diagnosticats PREOPERATORIAMENT

    Es molt apropiat monitoritzar la saturació d’O2 i observar al pacient.

    No han de ser premedicats en àrees on no existeixi possibilitat d’observació.

    Les medicacions sedants s’haurien de restringir. Si s’administra medicació altament depressora es recomanable una via per poder posar antagonistes si hi ha una urgència.

    ANESTESIA I SAHOS

  • PAUTES A SEGUIR SEGONS ELS TIPUS DE PACIENT:

    Casos diagnosticats PREOPERATORIAMENT

    Els casos que fan servir CPAP, cal assegurar-nos del seu compliment setmanes abans de la cirurgia. Es recomana portar-ho a quiròfan per fer-ho servir després de la cirurgia.

    El personal de quiròfan ha de conèixer el CPAP i el seu maneig o tenir prevista la possibilitat de accés a tècnics de la Unitat de Son

    ANESTESIA I SAHOS

  • PAUTES A SEGUIR SEGONS ELS TIPUS DE PACIENT:

    Casos diagnosticats PREOPERATORIAMENT

    Gupta-01: Els pacients que fan servir CPAP preoperatoriament tenen menor incidència de complicacions postoperatories i menys estades hospitalàries comparats amb els que no ho fan servir.

    Renote-95: Va demostrar una reducció de les complicacions postoperatories en el que feien servir CPAP abans de la cirurgia, tant a l’extubació com més enllà de les 24-48 hores

    Ryan-91: El CPAP aconsegueix reduir la inflamació i edema de VAS, disminuir el volum de la llengua i atorga estabilitat a la via respiratòria

    ANESTESIA I SAHOS

  • PAUTES A SEGUIR SEGONS ELS TIPUS DE PACIENT:

    Casos diagnosticats PREOPERATORIAMENT

    L’obesitat es comú en pacients amb SAHOS i sol associar-se a augment de greix intrabdominal i major pressió abdominal: Major incidència de hernia de hiatus i reflux GE. Els SAHOS obesos tenen més risc d’aspiració durant la inducció i l’extubació.

    Per reduir aquests riscs es recomanable els tractaments amb IBP o e