Butlletí informatiu Núm. 214 Maig - Juny 2013

E N R E G I S T R A R ?

EDICIONS ALBERT MORALEDA

6 6 7 4 1 2 4 2 9www.albertmoraleda.com

NOU VIBRACIONSCom ja haureu vist, en aquest número us presentem el butlletí VIBRACIONS amb la informació corresponent als mesos de maig i juny i en un nou format.

Amb això pretenem donar una visió nova i més actual del seu contingut, incorporant-hi noves seccions i millorant tant com sigui possible les ja històriques.

En el nou format del butlletí VIBRACIONS hem organitzat la informació en diferents seccions:

L’ASSOCIACIÓ, amb la informació més rellevant de les nostres activitats.

PARLEM DE MÚSICA, amb biografies dels nostres músics, història, novetats del nostre arxiu, etc.

ANIVERSARIS, amb singularitats musicals és una de les seccions més apreciades pels nostres lectors.

PENTAGRAMA, amb articles relacionats amb la pedagogia de la música, aspectes teòrics de la música i la partitura de música popular adaptada per a diferents instru-ments.

Estem preparant una base de dades de cançons populars accessible des del web de l’Associació: www.assmmd.org.

ACTUALITAT, amb comentaris i informa-cions diverses.

ELS NOSTRES CONCERTS amb cròni-ques dels concerts que organitzem a l’Au-ditori Cullell i Fabra del Centre Sant Pere Apòstol de Barcelona.

Esperem que aquestes innovacions ens ajudin a mantenir la vostre confiança i us convidem a comunicar-nos les vostres opinions, així com a enviar-nos les vostres col.laboracions per tal de millorar-lo i fer-lo el més interessant possible.

Edita i imprimeix: AMMDSant Pere més Alt 25, Barcelona

Dipòsit Legal: B. 47892-97

CONCERTS DEL MES DE JUNYA l’Auditori Cullell i Fabra del

Centre Sant Pere Apòstol

Dilluns 10, a les vuit del vespre

MUSICANT Escola d’Educació Musical

Maria Acero (guitarra), Mar Carrasco (piano), Guillem Mañas (piano), Saray Sanz (piano), Pau Tost (piano), Guillem Sindreu (violoncel), Pau Sindreu (violí), Alba Romanyà (flauta) i Xavier Martin

(flauta)

Obres de: Emili Pujol, Miquel Llobet, Fredriech Kuhlau, Salvador Brotons, Franz Schubert, Robert Schumann,

Conrad Setó, Antonio Vivaldi, G. F. Andel i Járdaányi Pal.

Dilluns 17, a les vuit del vespre

ESCOLA DE MÚSICS I JPC

Juan Pablo Rodríguez (piano).Obres de J. S. Bach, F. Chopin i

X. Montsalvatge.

Alí Rafael Duran (piano)Obres de: F. Liszt, R. Schumann i

S. Prokofiev

Dimarts 25, a les vuit del vespre

NEUS PERIS FERRER (piano)

Obres de: J. S. Bach, L. van Beethoven i R. Schumann.

ENTRADA LLIURE

L’ A S S O C I A C I Ó

PA R L E M D E M Ú S I C A

SONS D’ÈPOCAELS “VINT-I-QUATRE VIOLINS DEL REI

LA GRANDE BANDE

Els “Vint-i-quatre Violins” era una orquestra de corda vinculada a la Música de Cambra del Rei de França de començaments del segle XVII, denominada també “La Grande Bande”.

Els músics de la “Grande Bande” eren titulars d’un ofici o càrrec que ells mateixos compraven i quan volien renunciar-hi, el transferien pel preu mínim tarifat dins de l’escala dels oficis reials.

Tots aquests músics estaven dispensats de les funcions de la Cort durant tot l’any i tenien el mateix privilegi dels invitats de la Casa del Rei que els excloïa

de pagar els impostos. Els membres dels “Vint-i-quatre Violins del Rei” formaven un corpus estable dins de les vicissituds del departament de la Música reial.

El violí era en el segle XVII l’instrument per excel·lència dels mestres de dansa, els “Violins del Rei”, també, participaven en els “ballets de cour” com a músics i ballarins. La música instrumental la podien compondre membres dels “Violins” com Charles Chevalier o Michel Mazuel que en el mes de maig de 1654 se’l va anomenar Compositor de la música dels “Vint-i-quatre Violins”

Altres membres de la mateixa “Grande Bande” entre ells Beauchamps i Favier exercien un destacat rol en les funcions coreogràfiques.

Els “Vint-i-quatre” eren molt sol·licitats com a professors de violí i de dansa pels estudiants que iniciaven l’aprenentatge de l’instrument. Era un col·lectiu amb un gran esperit de solidaritat i d’aliança. Per mitjà d’unions matrimonials entre ells formaven munions de músics i els càrrecs passaven d’una generació a l’altra. Socialment solien ésser petits burgesos que molts d’ells varen fixar la residència a Versailles a partir de 1680. Estretament lligats a la corporació de ministrers, tenien un rol important a la vida i a l’administració de la corporació de Saint Julien.

A la França del segle XVII el terme de ministrer designava tots els músics, fos quina fos la seva funció. Els ministrers o ministrils eren músics del poble i s’agrupaven en confraries dirigits pel cap dels ministrers i en èpoques més tardanes pel rei dels “Violins”.

Iconografia de Música a França, segles XVII - XVIII

Així és com el músic de la Cort desposseeix els ministrers dels honors de la professió. El servei dels músics a les institucions els garanteix l’ofici i no han de recórrer a l’emparament d’una corporació.

La “Grande Bande” contribuí al progrés de l’art del violí fins a la seva culminació en el segle XVIII. Així doncs, els membres més eminents dels “Vint-i-quatre Violins” varen aconseguir un valuós rol tant a la Cort com a l’Òpera i en els Concerts Espirituals.

Aquesta especial formació musical dels “Violins” tocava sota les ordres del Rei, en els passatemps celebrats a la Cort i en dates significatives com el dia d’Any Nou, el de Reis, el primer de Maig i per Sant Lluís o bé quan el Rei tornava dels grans viatges o campanyes militars.

Algunes vegades, n’hi havia prou amb una restringida formació orquestral que intervenia en les vetllades musicals amb el nom “La Petite Bande”.

Els “Petits Violins” o “Petite Bande” animava quotidianament amb els seus concerts la vida de la Cort de Lluís XIV, els àpats i cambres privades del rei i l’acompanyava en els viatges.

Els “Vint-i-quatre Violins del Rei” foren exclosos per un decret de l’any 1761, que abolia els càrrecs dels músics de la Capella i de la Cambra del Rei, reduint el nombre, per mesures financeres i els varen unir en un sol cos sense privilegis.

Maria Teresa JuliàClavecinista i Concertista Especialitzada en la recerca de la música antiga

TÈCNICA ALEXANDREL’objectiu és utilitzar correctament el nostre cos per realitzar operacions complexes com tocar un instrument. És una forma senzilla d’educació corporal per tal de trobar l’equilibri i la llibertat del cos que ens permet moure’ns amb més fluïdesa i facilitat. Es tracta d’entendre com està dissenyat el nostre cos per tal de d’utilitzar la musculatura i les articulacions de forma orgànica.

El seu creador Frederik Matthias Alexander va néixer a Tasmània-Austràlia, en 1869. Era actor i arran d’uns problemes d’afonia que va patir a l’actuar en diferents obres de teatre, va iniciar el procés d’autoexploració per donar-se compte que el problema no era de les cordes vocals sinó de la forma que utilitzava el cos a dalt de l’escenari i a la seva vida diària. El 1931 a Londres, va fundar la primera escola d’on sortiran els primers professors de la “Tècnica Alexandre”. Avui, per ser professor de “Tècnica Alexandre” s’ha de tenir la formació i la titulació corresponent.

El treball es realitza de forma individual o bé en grup però de forma rotatòria amb el professor centrat en un sol alumne mentre els demés observen. El primer és observar i corregir la postura i el moviment que realitzem en activitats quotidianes com per exemple asseure’s o bé aixecar-se d’una cadira. Amb l’ajuda del professor, l’alumne observa i corregeix la forma en que realitza l’activitat fins el punt d’aplicar aquest coneixement a l’estudi d’un instrument.

Josep Ferré

MÚSICA TRADICIONAL PER A DIFERENTS INSTRUMENTSLes cançons populars son per cantar però també les podem tocar amb diferents instruments. El problema és trobar partitures adaptades al registre, a la tonalitat i a les claus que utilitza cada instrument.

Per exemple, la flauta travessera es troba còmode en un registre agut, amb línies addicionals superiors de la clau de SOL. Per la guitarra és més fàcil el registre més greu amb línies addicionals inferiors de la clau de SOL. El violoncel per exemple toca en clau de FA i la viola en clau de DO3.

Amb cada butlletí prepararem diferents versions de la partitura que us podreu descarregar a l’enllaç www.arxiu.net/vibracions.

Si consulteu aquesta adreça a internet podreu imprimir partitures adaptades a diferents instruments, podreu escoltar gravacions d’audio i vídeo de Victoria de los Ángeles, Frederic Mompou, Jordi Savall i d’altres. També podreu consultar la partitura d’orquestra de dues obres simfòniques basades en “La filadora” com són: “Catalònia” d’Isaac Albèniz i “Scherzo” de J. Lamotte de Grignon.

P E N TA G R A M A

=========================& b 34 _̂««««Un

«̂«««po

«̂«««bre

«̂«««pa

»̇»»»gès te

œ»»»»œ»»»»ni

œ»»»»au

œ»»»»na

»»»» »»»»œfi

œ œ»»»»lla;

œ»»»»te

bœ»»»»ni

œ»»»»a

œ»»»»quinze

ll ll ll ll ll ll

==========================& b «̇«««abys ien

«̂««« «̂«««ca

œ»»»»ra

«̂«««no

«̂««« ««««fi

ˆ «̂«««la. Tra

«̂««« ««««̂la

«̂«««rà

«̂«««la

«̂«««la

»̇»»»la, prim

«̂««« œ»»»»fi

œ»»»»la

œ»»»»prim

ll ll ll ll ll ll

==========================& b «̂«««fi

«̂«««la. Tra

«̂««« ««««la

ˆ «̂«««rà

«̂«««la

«̂«««la

»̇»»»la, prim

«̂««« œ»»»»fi

œ»»»»lai

œ»»»»se'n

«̂«««va.

ΠΠbbll ll ll ll ll ll

==========================& bb «̂««« œ»»»» œ»»»» œ»»»» »̇»»» œ»»»»œ_»»»» œ_»»»» œ_»»»» »»»» »»»»œ_ œ œ»»»» œ»»»» b œ_»»»» œ»»»» œ»»»»ll ll ll ll ll ll

==========================& bb »̇»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» »»»»œ œ»»»» œ»»»» »»»»œ œ»»»» œ»»»» œ»»»» »̇»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»»ll ll ll ll ll ll

==========================& bb œ»»»» œ»»»» œ»»»» »»»»œ œ»»»» œ»»»» œ»»»» »̇»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» Œ Œ ? ##ll ll ll ll ll ll

==========================? ## «̂««« «̂««« «̂««« œ»»»» »̇»»» œ»»»»œ_»»»» œ_»»»» œ_»»»» »»»» »»»»œ_ œ œ»»»» œ»»»»ll ll ll ll ll

==========================? ## n œ_»»»» œ»»»» œ»»»» »̇»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» »»»»œ œ»»»» œ»»»» »»»»œ œ»»»» œ»»»» œ»»»» »̇»»» œ»»»»ll ll ll ll ll ll

==========================? ## œ»»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» »»»»œ œ»»»» œ»»»» œ»»»» »̇»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» œ»»»» «̂««« Œ Œll ll ll ll ll ll ll

La filadora#1 Grl

Lletra complerta, partitures instrument i arranjaments: www.arxiu.net/vibracionsLletra complerta, partitura a diferents tonalitats i arranjaments : www.arxiu.net/vibracions.

SINGULARITATS DEL MES DE MAIG DE 2013

1. 1863, (Clement-Philibert-) Leo DELIBES estrena al Teatre Líric de París, l’Òpera-Còmica “Le jardinier et son seigneur”.

2. 1738, S’inaugura al Vauxhall Gardens de Londres l’estàtua de Georg Friedrich HÄNDEL, obra de Rubiliac, i que és, possiblement, la primera vegada que es fa un homenatge semblant a un Compositor encara viu.

5. 1963, Bertus VAN LIER estrena a la Ràdio d’Hilversum, l’Oratori “5 Mei: Zij” (El 5 de Maig: ells).

7. 1788, Wolfgang Amadeus MOZART estrena a Viena l’Òpera “Don Giovanni” (K 525), quan feia set mesos de la seva estrena a Praga, amb quinze representacions fins a finals d’any, i ja no es tornà representar mes durant la vida de l’autor.

8. 1938, Igor (Feodorovitx) STRAVINSKI estrena a Washington, l’obra per a 16 Instruments “Dumbardon Oaks, Concert en Mi bemoll”, dirigint Nadia BOULANGER, i que era una comanda feta pels Srs. Robert Woods Bliss.

9. 1963, Witold LUTOSLAWSKI estrena a Zagreb, l’obra “4 Poemes d’Henri Michaux” per a Cor, Instruments de Vent, Percussió, 2 Pianos i Arpa, exigint la seva interpretació 2 Directors d’Orquestra amb Partitures diferents.

12.1938, Arthur (Oscar) HONEGGER estrena a Basilea, en versió de Concert, sense Pròleg, l’Oratori dramàtic “Jeanne d’Arc au bucher”.

André JOLIVET estrena a París, el “Poèmes pour l’enfant” per a veu i onze instruments.

15.1938, Serguei (Sergueievitx) PROKOFIEV, amb motiu de la inauguració del Teatre de Leningrad, estrena la música d’escena “Hamlet”.

17.1988, Leonard BERNSTEIN estrena a Glasgow la versió revisada de l’Opereta còmica “Candide”.

18.1963, Gian Carlo MENOTTI estrena a Cincinnati la Cantata dramàtica “La mort del Bisbe de Brindisi”, amb text propi.

20.1938, Antonio (Emmavuilovitx) SPAVECCHIA estrena a Moscou, el Ballet “Ennemis”.21.1988, Leonard BERNSTEIN estrena a Atlanta la “Missa brevis” per a Contra-Tenor,

o Septet de Veus Solistes, Cor i Percussió. 24.1963, Franco MANNINO estrena a la RAI de Roma, l’Òpera “Le notti della paura”. 26.1938, Neix a Toronto (Canadà), la Soprano i Cantant d’Òpera Teresa STRATAS

(noms reals: Anastasia Stratakis). 31.1988, Leonard BERNSTEIN estrena a Tel-Aviv, la revisió de l’obra “Jubilee Games”

per a Baríton i Orquestra, amb el nom de “Benediction”, junt amb “Opening Prayer”.

P E N TA G R A M A

CENTENARIS MUSICALS DEL MES DE MAIG DE 2013 1. 1713, Antonio (Lucio) VIVALDI estrena a Vicenza, la seva primera Òpera “Ottone

inVilla”. 1913, Neix a Praga, el Director d’Orquestra (Jan) Walter SUSSKIND. 5. 1613, Mor a Meiningen (D) l’Organista, Poeta i Compositor Johann STEUERLIN. 1813, Neix a Borisovka (Ucraïna) el Compositor Stepan (Anikievitx) DEGTIAREV. Neix a Lodz (Polònia), la Violinista I Compositora Grazyna BACEWICZ 6. 1913, Neix a Budapest, el Compositor Guyla DAVID. 10. 1913, S’estrena a Gotha, de manera póstuma, l’Òpera de Felix (August Berhard)

DRAESEKE “Merlin”, quan encara no feia tres mesos que havia mort. Gabriel FAURÉ estrena al Theatre des Champs Elysées de París, l’Òpera

“Penèlope”. 11. 1913, Neix a Glen Ridge (New Jersey), el Compositor de Música Popular i

Directord’Orquestra Salvador CAMARATE, conegut com ‘Tutti’.13. 1813, Neix a Boston, el Crític musical John Sullivan DWIGHT. 1913, Neix a Salem (Illinois; EUA), el Discògraf William (Joseph) SCHWANN. 15. 1813, Neix a Budapest, el Pianista i Compositor Stephen HELLER 1913, (Achille-) Claude DEBUSSY estrena a París el Ballet “Jeux” amb la participació

de Sergei DIAGHILEV, i dirigint Pierre MONTEUX. 16. 1513, Neix a Florència, l’Escriptor de Temes musicals Don ANTONIFRANCESCO (o

ANTONFRANCESCO). 1913, Neix a Milwaukee (USA),el Clarinetista, Saxofonista i Director d’Orquestra de

Jazz Woody HERMAN (noms reals: Charles Woodrow).17. 1813, Neix a Avinyó (F), el Crític musical Henri BLAZE, Baró de Bury.18. 1913, Neix a Halle, el Pianista, Director d’Orquestra i Compositor Otto REUBKE. Neix a Narbona, el Cantor i Compositor Charles TRENET.19. 1813, Johann Evangelist BRANDL estrena a Karlsruhe, l’Òpera “Nanthild dasMadchen

von Valbella”.21. 1913, Neix a Atenes, la Pianista Gina BACHAUER.22. 1813, Friedrich Heinrich HIMMEL estrena a Viena, la seva darrere Òpera “Der Kobold” Gioacchino (Antonio) ROSSINI estrena al Teatro San Benedetto de Venècia, el

melodrama jocós “L’Italiana in Algeri”. Neix a Leipzig, el Compositor Richard WAGNER. 1913, Neix a Brno, el Director d’Orquestra Frantisek JILEK. Al Palau de la Música de Barcelona, amb motiu del centenari del naixement

de Richard WAGNER, es fa un Festival cantant-se obres del Compositor, i com cloenda es cantà l’ ‘Himne a Wagner’ amb música de la ‘Marxa’ de l’Òpera“Tannhäuser” amb text escrit per Joaquim PENA i Jeroni ZANNE, essent una clara declaració dels catalans per WAGNER.

24. 1813, Etiènne Nicolas MÉHUL estrena a l’Òpera de París, l’Òpera “Le Prince Trobadour”. 1913, Mor a Mannheim (D) el Pianista, Professor i Compositor Karl SCHULZ--

SCHWERIN.28. 1913, Mor a Cracòvia, el Tenor i Cantant d’Òpera Aleksander BANDROWSKISAS.29. 1913, Igor (Feodorovitx) STRAVINSKI estrena a París, el Ballet “Le Sacré du

printemps”amb el sots-títol “Scènes de la Russie païenne”, amb coreografia de NIJINSKI, i el Ballet de DIAGHILEV, dirigint MONTEUX, i converntint-se en un escàndol.

30. 1913, Neix a Londres el Compositor Cedric THORPE DAVIE.31. 1913, Neix a Lovaina (B) el Compositor Albert DELVAUX.

SINGULARITATS DEL MES DE JUNY DE 2013

1. 1988, Ellen Taaffe ZWILLICH estrena a Leningrad, l’obra per a Orquestra “Symbolon”.2. 1938, Claude DELVINCOURT estrena Versalles, la farsa musical “La Femme à

barbe”.5. 1938, Neix a Minneapolis, el Compositor i Professor de Cant Lynn (Freeman)

OLSON.7. 1988, Per NORGARD estrena a Ràdio França, l’obra “L’Enfant et l’aube” per a

Soprano, Tenor i Conjunt de Cambra.9, 1763, Wolfgang Amadeus MOZART, i tota la familia, surten de Salzburg, després

d’obtenir el permís de l’Arquebisbe Sigismund von Schrattenbach, fent una gira per Europa fins el 21 de XI de 1766.

11. 1963, William Joseph RUSSO estrena a Bath, l’obra amb Violí, “The English Concerto”.

12. 1988, George (Henry) CRUMB estrena a Filadèlfia, l’obra per a Infants “Federico’s Little Songs” per a Soprano, Flauta I Percussió, treta de Federico Garcia Lorca.

13 1938, Neix a Gorseinon (Païs de Gal·les), el Baix i Cantant d’Òpera que ha actuat al Liceu de Barcelona Gwynne (Richard) HOWELL.

15. 1938, Ernst KRENEK estrena a Praga, el Drama en música “Karl V”.19. 1738, Francesco FEO estrena a Madrid, la Serenata “Polinice”. 1963, Genrik LITINSKI estrena a Yakoutsk, el Ballet yakuta “La Joie d’Altan”.21. 1988, Byung-Dong PAIK estrena a Seul, l’obra “Contra” per a Marimbafono i 2

Instruments de Percussió.22. 1788, Wolfgang Amadeus MOZART acaba a Viena, el “Trio per a Piano i Corda

(Violí i Violoncel) en Mi Major” (K 542); aquest Trio fou una de les obres predilectes de Chopin.

25. 1963, (Edward) Benjamin BRITTEN estrena a París, l’Òpera “The Beggar’s Opera”, essent una nova realització de l’Òpera-Ballet de John Gay.

Darius MILHAUD estrena a Boston, l‘obra per a Orquestra “A Frenchman in New York”.

26 . 1788, Wolfganf Amadeus MOZART acaba a Viena les següents obres: La “Simfonia nº 39, Schwanengesang” {El cant del cigne] (K 543); La “Sonata per a Piano en Do Major” (K 545), començada uns mesos abans; i l’ “Adagio i Fuga en Do menor per a Corda (2 Violíns, Viola i Contrabaix)” (K 546), que havia començat feia 5 anys.

27. 1788, Wolfgang Amadeus MOZART escriu una carta al seu amic Puchberg, on diu que la seva situació económica és tan greu que, en comptes de tornar-l’hi els diners que li deu, es veu obligat a demanar-n’hi més.

29 . 1888, S’estrena al Teatre Nacional de Munic, l’Òpera romàntica de Richard WAGNER “Die Feer”, dirigint Fischer.

1963 Neix a Rheinfeldin (D) la Violinista Anne-Sophie MUTTER30. 1938 Jean FRANÇAIX estrena a París, dirigint Nadia BOULANGER, l’Òpera-Còmica

de Cambra “Le Diable boiteux”. Gardner READ estrena a Chicago, l’obra “Pasacaille et Fugue”.

Joan ÚBEDA i COMAS.

46ª TROBADA DE LES CORALS DEL SCIC

… que vol dir que 1.500 joveníssims cantaires del Secretariat de Corals Infantils de C.z atalunya, ahir, dia 28 d’abril, es van reunir (que lluny queda aquella Primera Trobada a Manresa…!) per cantar TOTS, ELS SEGADORS, dempeus i a una veu unànime, juntament amb el públic que els havia anat a escoltar i abans de començar les cançons que integraven el programa comú per a totes les entitats que formen el Secretariat.

Això passava a la 1 en punt del migdia a TOT Catalunya on hi havia un lloc per reunir aquesta munió de cantaires i de públic: al Castell de Claramunt (Anoia), a l’ Església de Moià (Bages), al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus (Alt Camp), a Sant Pere de Casserres (Osona), a la Seu Vella de Lleida (Terres de Ponent), al Santuari del Miracle (Solsonès), als Jardins de Cal Llibreter de Teià (Maresme) i al Saló del Tinell (Barcelona).

Jo vaig ser al Tinell… 250 nens i nenes d’entre 7 i 14 anys, cantant acuradament les més boniques, divertides i no massa conegudes cançons populars de casa nostra, “a capella” o acompanyats quan calia per instruments; un parell de violins, panderetes i altres tan poc coneguts i apreciats com l’acordió diatònic ... sense oblidar la part de repertori amb textos dels poetes catalans més “nostrats” musicats per compositors també de casa.

Els infants també participen de les nostres preocupacions, de les nostres esperances… sembla que no hi siguin, però a la seva manera, “hi son” i moltes vegades ens sorprenen les seves apreciacions particulars de moments, converses, inquietuds que patim els grans. Aquesta reflexió em ve al pensament recordant amb quin entusiasme van participar en la interpretació del seu repertori i sobretot, quan fins i tot els més menuts, cantaven ELS SEGADORS…

El dia va ser rúfol… fins i tot mentre fèiem cua per entrar al Saló del Tinell ens varen repartir unes bosses “especials” per als paraigües per tal de no embrutar la sala del concert, doncs la pluja, ara sí, ara no, ens obligava a obrir o tancar aquest estri tan incòmode que és el paraigua, especialment quan no el fas servir però l’has de traginar …però l’alegria dels infants, el goig manifest del públic i la importància de l’acte va fer-nos oblidar de totes les incomoditats d’aquest 28 d’ abril amb fred i paraigües…

M. Teresa Giménez i Morell

A C T U A L I TAT

E L C O N S E R VAT O R I D E L L I C E U H O M E N AT J A A L T E N O R G A I E T À R E N O MEl passat 19 d’abril el Conservatori Superior de Música del Liceu va retre homenatge al tenor català Gaietà Renom en el centenari del seu naixement.

Obrí l’acte la senyora Maria Serrat, gerent del Conservatori, rememorant la figura d’aquest gran cantant català, membre destacat i solista de l’Orfeó Català, especialment en els grans oratoris, i que inclús el va dirigir en algunes ocasions, intèrpret del repertori català així com d’altres nacionalitats, especialment el lied alemany, especialment amb la seva participació amb el Quartet Orpheus. De Gaietà Renom s’ha valorat en gran manera la seva perfecta i clara dicció, el que li va permetre arribar al cor del públic que l’escoltava.

Després del parlament de la Maria Serrat va dirigir unes sentides paraules d’agraïment la senyora Glòria Renom (Diputada al Parlament de Catalunya) en nom de la família.

En aquest concert van participar els cantant Antoni Marsol, Albert Deprius, Carles Daza, Ximena Agurto, Carles Cosias i Mar Jordana que, acompanyats al piano per la Marta Pujol, que interpretaren obres de Toldrà, Dotras Vila, Martínez Valls, Morera, Longàs, Cohí Grau i Ribas, amb la propina de “L’emigrant” d’Amadeu Vives.

Aquest va ser un acte molt entranyable per reconèixer el gran treball realitzat per Gaietà Renom en uns moments que no eren precisament fàcils per la interpretació de la nostra música i especialment en la nostra llengua.

Jordi Gargallo

4rt CONCERT DEL 2n CICLE DE MÚSICA CATALANA JOAN MANÉN

Aquest concert, realitzat a l’Ateneu Barcelonès va estar dedicat al violoncel i el piano, i els seus intèrprets van ser Oriol Aymat (violoncel) i Albert Guinovart (piano).

El programa era molt engrescador amb obres de Juli Garreta, Albert Guinovart i, com no, Joan Manén.

De Juli Garreta es va interpretar la seva “Sonata en fa major”; no cal dir que és una obra que, desgraciadament, difícilment trobarem en un programa habitual.

Si l’autor ha quedat “encasellat” gairebé exclusivament en el món de la sardana, tot el reconeixement d’obres com “Juny”, és molt poc conegut en l’apartat de la música de cambra i és un llàstima perquè ens perdem obres de gran qualitat com aquesta “Sonata” de molt difícil execució però que arriba fins al fons de l’ànima per la seva complexitat i la profunditat que traspua.

La segona obra interpretada fou el “Somni vegetal” de l’Albert Guinovart, obra escrita pels vols dels anys 90 però que sona molt actual. És com un somni oníric amb uns acords rotunds, brillants i encisadors que tenen la frescor d’acabats de néixer. Pensem que és una obra que l’Albert hauria de mostrar molt més sovint pel plaer de l’oient.

El concert va finalitzar amb la interpretació de la “Sonata di concerto” op. A-12, de Joan Manén. Obra de gran dificultat interpretativa, de gran complexitat i en la que es deixa escoltar en el segon moviment les frases musicals de la cançó popular catalana “El mariner” (A la vora de la mar .....) amb un tractament ple de dolcesa i sensibilitat.

Les obres en el seu conjunt requereixen d’uns intèrprets de gran qualitat i aquests van ser els que participaven en aquest concert; el violoncel de l’Oriol Aymat va sonar com si fos un ens independent del ser humà, amb vida pròpia tenint com a company el piano interpretat per l’Albert Guinovart que ens mostraren tota la cruesa i tot el sentiment que traspuen aquestes tres obres. Una interpretació de gran qualitat que rendiren al públic amb entusiasme.

Un cop més hem de felicitar a l’Associació Manén, no sols per permetre que puguem escoltar les obres d’aquest gran Mestre sinó també per l’organització i l’encert en la tria de programes i d’intèrprets que ens ofereixen.

Queden ja sols dos programes d’aquest cicle, el que ens oferiran la Kalina Macuta (violí) i Daniel Blanc (piano) el 19 i 20 de maig i el que tancarà el cicle amb en Lluís Rodríguez Salvá (piano) del 14 de juny. No us els perdeu.

Més informació a www.joanmanen.cat

Jordi Gargallo

* L’Associació ha volgut participar en l’aniversari del 200 aniversari del naixement de Richard Wagner. Hem comptat amb l’excel.lent participació de la Maria Infiesta i en Jordi Mota, de l’Associació Wagneriana , per parlar-nos d’aquest tema.

La Maria va fer una exposició del que va representar l’obra del músic alemany ressaltant el fet de la importància que Wagner ha tingut, i te, en el món musical fent esment de les 150 associacions repartides pel món dedicades a la personalitat d’aquest músic.

En la segona part d’aquesta dissertació vàrem poder escoltar les paraules de Jordi Mota i la Maria Infiesta fent menció de la importància que Wagner va tenir en els nostres músics, fent referència com a directors a la importància de Joan Goula, que va dirigir obres wagnerianes no tant sols al nostre país si més no a en diversos teatres alemanys, el seguiren Antoni Ribera que, a més de dirigir Wagner a diferents teatres nacionals també va fer-ho a Alemanya i Polònia. Antoni Ribera va tenir un contacte molt personal amb la família de Richard Wagner, especialment amb Cosima, l’esposa de Richard. Seguint amb els directors van parlar

també de Josep Rodoreda com un wagnerià reconegut i peça fonamental en la creació del patronat que havia d’ajudar a fer els Festivals de Bayreuth així com la publicació d’articles sobre el músic alemany. Altres músics catalans mencionats van ser Antoni Nicolau, que per mitjà de la Societat Catalana de Concerts va poder mostrar la música de Wagner; Joan Lamotte de Grignon, que va dirigir diverses vegades a Alemanya i als primers Festivals Wagnerians a Barcelona, llegint-nos uns escrits del mestre Lamotte sobre Wagner.

* El segon concert del mes d’abril va estar a càrrec de la pianista Marina Pelfort i Camprubí. Aquesta jove

intèrpret ha sabut conjugar l’expressió oral dels poemes de Giacomo Leopardi combinats amb la interpretació de les obres de Chopin, que per aquesta ocasió foren el “Nocturn op. 62, núm. 2”, el “Preludi op. 28, núm. 4”, la “Polonesa op. 40, núm. 2”, el “Nocturn op. 32, núm.2”, el “Preludi op. 28, núm. 6”, la “Balada op. 47, núm. 3” i l’”Andante spianato op. 22”, aconseguint una combinació molt curiosa i força interessant.

* El tercer concert del mes d’abril (vigília de Sant Jordi) ens va permetre retre homenatge a Celestí Sadurní i Gurguí

E L S N O S T R E S C O N C E R T S

en el 150è aniversari del seu naixement, i a la vegada celebrar els, encara, 90 de la mort de Josep Rodoreda.

Per aquest concert vàrem comptar amb la inapreciable col·laboració de les

professores del Conservatori Municipal de Música de Barcelona M. Àngels Miró (soprano) i M. Rosa Ribas (compositora i pianista), així com la de l’Associació d’Amics de Josep Rodoreda, en la persona del seu president Enric Teixidó i, a més, amb l’assistència al concert de dos besnéts de Josep Rodoreda.

Un altre motiu de satisfacció ha estat el que tot el programa de concert fou amb obres d’autors catalans doncs s’interpretaren cançons de Lluís Millet, del seu fill Lluís M. Millet, Joan Lamotte de Grignon, Enric Morera, Eduard Toldrà, Celestí Sadurní i Josep Rodoreda.

És un goig poder escoltar obres d’autors tant nostres i amb textos de poetes catalans com Jacint Verdaguer, Pasqual Boada, Josep M. de Sagarra, Joan Maragall o Apel·les Mestres de tant dolça ploma, més quant van estar interpretats amb el sentiment i la correcció amb que ho feren les intèrprets d’aquest concert.

* El 6 de maig ens van visitar deixebles de piano de l’Escola de Músics i JPC. En aquest concert es va recordar, per

mitjà d’una biografia, la figura del compositor, pianista, director i pedagog català Xavier Gols i Soler en el 75è aniversari de la seva mort, amb l’afany de difondre’l entre els estudiants i el públic en general com intentem fer en els nostres concerts per divulgar els nostres músics.

Pel que fa a l’actuació dels joves pianistes, van participar Roger Borràs Freidiani que ens mostrar les seves habilitats amb obres de Beethoven, Chopin i Debussy, Manuel Gómez Abad ens va interpretar a Beethoven, Granados i Rachmaninoff, i finalitzà el concert la participació de Marc Escobar Pallarès del que vàrem escoltar

partitures de Mozart, Moszkowski i Brahms.

Cal dir i destacar l’excel·lent preparació d’aquests tres joves intèrprets amb edats que oscil·laven entre els 15 i els 22 anys, i que van rebre molts i calorosos aplaudiments per les seves interpretacions. Hem de felicitar una vegada més a la direcció de l’Escola de Músics i JPC per la qualitat del seu treball formatiu i l’encert de donar la oportunitat als seus estudiants d’actuar davant del públic com una part de la seva formació.

Jordi Gargallo

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE MESTRES DIRECTORS

Sant Pere més Alt 25 (Centre Sant Pere Apòstol) 08003 BARCELONATels. 934352850 - 656456191 - 932267429

www.assmmd.org