Post on 18-Nov-2014
description
Gatazka, zein gatazka?Autoidentifikazio ideologikoa eta nazioalista identitate subjektiboaren arabera:
Datu soziopolitikoak: identitante nazional subjektiboa (Euskobarómetro)
Español: 6
Más español: 5
identidad dual: 33
Más vasco: 22
Vasco: 29
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
1981 1982 1983 1987a 1992 1993 1995 1995b 1996 1997 1998 1999b 2000a 2000b 2001a 2001b 2002a 2002b 2003a 2003b 2004a 2004b 2005a 2005b 2006a 2006b 2007a 2007b 2008a
Espainol Espainolago Bikoitza Euskadunago Euskaldun ED/ EE
Datu soziopolitikoak: identitate nazional subjektiboa (Sociómetro)
44 49 47 46 47 42 46 47 47 46 47
37 32 34 35 3838
36 36 36 35 35
15 13 12 1011
13 11 10 11 12 10
46 45
36 36
159
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Predominantemente vasco Identidad dual Predominantente español
Datu politikoak: Estatu forma aukeratua
Autonomia: 33
Federalismoa: 27
Independentzia: 27
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
1978 1981 1982 1983 1993 1996 1997 1998 1987a 1987b 1995a 1995b 1999a 1999b 2000a 2000b 2001a 2001b 2002a 2002b 2003a 2003b 2004a 2004b 2005a 2005b 2006a 2006b 2007a 2007b 2008a
Zentralismoa Autonomia Federalismoa Independentzia ED/EE
Independentziarekin adostasuna
24 25 26 24 21 22 24 26 25 28 30
3224 26 29 32 31
33 32 32 2835
37
36 35 35 35 3129
33 3328
20
25 24
29 27
3437
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Acuerdo Desacuerdo Según circunstancias
Independentzia gogoa (Euskobarómetro)
Muy grandes: 12
Bastante grandes: 23
Me es igual: 8
Bastante pocos: 14
Muy pocos: 12
Ningún: 24
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
1979 1989 1993 1995a 1995b 1999a 1999b 2000b 2001a 2001b 2002a 2002b 2003a 2003b 2004a 2004b 2005a 2005b 2006a 2006b 2007a 2007b
Muy grandes Bastante grandes Me es igual Bastante pocos Muy pocos Ningun ED/EE
Atzerritarren konposizioa lurraldeka
15,5
14,0
15,9
25,2
11,2
10,7
12,5
6,6
8,0
11,8
3,3
4,0
3,7
4,1
13,0
15,2
22,4
10,9
8,2
5,0
4,6
5,2
6,9
47,4
46,9
39,9
42,4
53,6
3,8
1,6
5,5
4,8
4,91,8
2,7
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Hegoa
Nafarroa
Araba
Gipuzkoa
Bizkaia
UE 25 UE27 G.E Magreb Gain. Afrika Ipar Amerika Latinoamerika Asia Ozeania
Euskara, immigrazioa eta biztanleriaren banaketa
43,1
16,0
25,3
9,9
15,4
11,1
8,9
36,2
22,1
38,1
32,4
41,5
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Euskara
Immigrazioa
biztanleria
Gipuzkoa Araba Nafarroa Bizkaia
Ukipen indizea
Eskualdeak Euskaldun % Atzerritar % Ukipen indizeaTolosaldea 71,8 2,9 24,6Urola Kosta 79,5 4,0 19,9Deba Garaia 65,6 3,3 19,8Deba Beherea 60,2 3,6 16,7Markina Ondarroa 87,0 5,3 16,3Gernika-Bermeo 75,1 4,7 16,0Arratia-Nerbioi 56,2 3,8 14,8Goierri 61,8 4,4 13,9Ipar mendebaldea 60,5 4,9 12,3Durangaldea 47,2 3,9 12,0Plentzia-Mungia 47,1 4,1 11,5Donostialdea 39,2 4,3 9,2Gorbeialdea 37,4 4,4 8,6Kantauri Arabarra 22,1 3,0 7,3Bidasoa Beherea 38,3 5,7 6,8Pirineoaldea 16,3 3,7 4,4Bilbo Handia 16,7 4,5 3,7Enkarterriak 13,0 3,5 3,7Arabako mendialdea 11,8 5,1 2,3Arabako Lautada 15,1 6,9 2,2Errioxa Arabarra 13,1 6,7 1,9Arabako Ibarrak 7,1 4,2 1,7Estellerria 7,5 7,1 1,1Iruñerria 9,0 9,5 0,9Erdialdeko ekialdea 4,1 8,1 0,5Erribera garaia 1,0 11,1 0,1Tuteraldea 0,9 12,3 0,1Guztira 26,0 5,6 4,6
0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 800.000
Inmigrantes
Vascoparlantes
Álava Gipuzkoa Bizkaia Navarra
Navarra 49.882 63.631
Bizkaia 36.217 273.872
Gipuzkoa 21.536 337.436
Álava 15.141 45.312
Inmigrantes Vascoparlantes
Euskara eta immigrazioaren banaketa Hegoaldean. Zenbaki absolutoak
12
6
18
47
29 41
938
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
I
E
Álava Gipuzkoa Bizkaia Navarra
Immigrazioa eta euskararen banaketa lurraldeka (%)
50
41
43
54
49
26
26
37
24
27
21
28
14
15
19
0% 20% 40% 60% 80% 100%
CF Navarra
Álava
Gipuzkoa
Bizkaia
Total
Latinoamericanos Europeos Africanos Asiáticos Resto
Lurraldeen atzerritarren konposizioa kontinenteen arabera.
Immigrazioa eta euskara eskualdeka. Hegoaldea
Llanada13.377
Llanada33.781
Donostia-SS118.931
Donostia-SS10.847
Gran Bilbao28.273
Gran Bilbao141.582
Pamplona25.148
Pamplona27.180
699
Tudela9.430I
E
Cantábrica Alavesa Estri. Gorbea Llanada Alavesa Montaña Alavesa Rioja Alavesa Valles Alaveses
Donostia-SS Goierri Tolosa Urola Costa Alto Deba Bajo Bidasoa
Bajo Deba Arratia-Nervión Duranguesado Encartaciones Gernika-Bermeo Gran BilbaoMarkina-Ondarroa Plentzia-Mungia Noroeste Pirineo Pamplona Tierra Estella
Zona Media Ribera Alta Tudela
Hegoaldeko eskualdeak euskaldunen portzentaien arabera
Hegoaldeko eskualdeak immigrazioaren portzentaien arabera
Euskararen geografia erabakiorra
Inkorporazio tasa= euskaldunen % / immigrazio %Índice (Tasa) de Incorporación = % con.euskara/ % inmigración
% inmigraci—n (2005) % conocimiento euskara (2001) N.I. (=E% / I%)
Tolosa 2,10 71,8 34,19
Alto Deba 2,20 65,6 29,82
Urola Costa 2,90 79,5 27,41
Gernika-Bermeo 3,20 75,1 23,47
Bajo Deba 2,60 60,2 23,15
Markina-Ondarroa 3,90 87,0 22,31
Goierri 2,80 61,8 22,07
Arratia-Nervi—n 2,90 56,2 19,38
Duranguesado 2,60 47,2 18,15
Gipuzkoa 3,10 51,5 16,61
Noroeste 4,50 60,5 13,44
Plentzia-Mungia 3,60 47,1 13,08
Donostia-SS 3,40 39,2 11,53
Cant‡brica Alavesa 2,00 22,1 11,05
Estribaciones Gorbea 3,50 37,4 10,69
Bajo Bidasoa 4,20 38,3 9,12
Bizkaia 3,20 25,0 7,81
Encartaciones 2,40 13,0 5,42
Gran Bilbado 3,20 16,7 5,22
Pirineo 3,20 16,3 5,09
ēlava 5,00 16,2 3,24
Rioja Alavesa 4,80 13,1 2,73
Llanada Alavesa 5,60 15,1 2,70
Monta–a Alavesa 5,20 11,8 2,27
Valles Alaveses 3,20 7,1 2,22
Navarra 8,40 11,8 1,40
Tierra Estella 6,20 7,5 1,21
Pamplona 8,60 9,0 1,05
Zona Media 7,10 4,1 0,58
Ribera alta 10,30 1,0 0,10
Tudela 11,40 0,9 0,08
Euskara eta immigrazio atzerritarraren dentsitate tasak (%)
-35 -25 -15 -5 5 15 25 35
Valles Alaveses
Montaña Alavesa
Estri. Gorbea
Cantábrica Alavesa
Pirineo
Encartaciones
Arratia-Nervión
Tolosa
Rioja Alavesa
Alto Deba
Bajo Deba
Markina-Ondarroa
Gernika-Bermeo
Goierri
Urola Costa
Duranguesado
Plentzia-Mungia
Noroeste
Bajo Bidasoa
Tierra Estella
Zona Media
Donostia-SS
Ribera Alta
Llanada Alavesa
Gran Bilbao
Tudela
Pamplona
I nmigración Euskara
30
15
9 40
41
61
4555
50%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
A B D
Álava Gipuzkoa Bizkaia
Ikasle atzerritarren banaketa EAE lurralde eta hizkuntza erduaren araberaDistribución del alumnado extranjero por territorios de la CAE y por modelos de enseñanza
75
55
18
50
20
23
45
28
23
37
23
5
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Álava Bizkaia Gipuzkoa CAE
A B D
Atzerritar ikasleen banaketa lurralde eta Ereduen arabera EAEnDistribución del alumnado extranjeros por modelos en cada territorio de la CAE. %
8171
5568
1929
4532
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Araba Bizkaia Gipuzkoa EAE
Pública Concertada
Atzerritar ikasleak zentru tipoaren araberako banaketa lurraldeka
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Alumnado CAE
P ública CAE [49%]
Concertada CAE [51%]
Extranjeros
Extanjeros en la pública [68%]
Extranjeros en la concertada[32%]
A B D
Ikasleriaren banaketa EAEn ikastetxe motaren arabera
Datu soziopolitikoak: Ba ote dago burgesia nazionalik?
3
11
26
2
4
16
14
23 3 3
11
4 4 4
0
5
10
15
20
25
30
Predominantemente español Identidad dual Predominantemente vasco NS/NC
izquierdas Centro Derecha Ns/Nc
Datu soziopolitikoak: Ba ote dago burgesia nazionalik?
3 4 3 1
11
16
34
26 14
34
2
2
1 4
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
izquierdas Centro Derecha Ns/Nc
Predominantemente español Identidad dual Predominantemente vasco NS/NC
Beharrezkoa ote burgesia nazionalik? Eraiki behar ote naziorik?
• EAJ-k ez daki: Peneloperen sindromea• PSE ez da ausartzen: boina-dunekin?• E. Abertzaleak ezin du: non dago traidorea?• PP-ri berdin dio: hau ez da nire kontua
Zenbait estrategi letal:• Neurotikoen aliantza• Zentrifugismoa• Borondate politikoaren tesia
Beraz:• Politikak gizartearen kontra konspiratzen du• Baina zer da nazio eraikuntza: “Ni contigo ni sin tí, tienen mis males
remedio…”. En fin, lo que se quiera, pero…
Bi esaldi: • “Éste puede ser un país por construir, pero no por descubrir”• “No quedan territorios políticos por conquistar”
Tres principios fundamentales
• “Todo sistema político democrático que funcione parte del supuesto de que la lealtad de los ciudadanos hacia el Estado, independientemente del régimen o gobierno que esté en el poder, tiene que ser mayor que su lealtad a otro Estado ya existente o en proceso de crearse” (La quiebra de las democracias, Alianza).
Tres principios fundamentales
• “La legitimidad del Estado dentro de sus límites territoriales es una condición previa a la legitimidad de cualquier régimen y es especialmente importante en el caso de una democracia que tiene que garantizar las libertades civiles a todos los ciudadanos... Un sistema político estable asume que los ciudadanos en todas las partes del país deberían sentirse obligados por las decisiones de las autoridades y no sentir lealtad a otro Estado”. (La quiebra de las democracias, Alianza).
Tres principios fundamentales
“Lo que pasa es que el ámbito en el que se establecen las instituciones
democráticas no se decide democráticamente. Es una realidad que viene impuesta por la historia,
las circunstancias” (Entrevista con A. Arteta, El País
Domingo).