07 Barroc. 3 Escultura

Post on 13-Jul-2015

1.262 views 1 download

Transcript of 07 Barroc. 3 Escultura

2.3 ESCULTURA

2.3.1 Introducció i Característiques Generals.

2.3.2 Itàlia: Bernini

2.3.3 Espanya

2.3.1 Introducció i Característiques Generals

• L’escultura és un element omnipresent a l ’art Barroc: façanes, retaules, monuments públics, fonts, etc.

• La recuperació del sentit monumental de la plàstica que havia estat característic del Renaixement arriba a un punt culminant en l’època barroca.

• El l caràcter general del Barroc com a l lenguatge artístic té com a f inali tat l ’exaltació de la pietat i el fervor religiós, i l ’exaltació del poder. En aquest sentit hem d’entendre aquesta escultura que crida més a l ’emoció i el sentiment que no pas a la raó.

Característ iques de l ’Escultura Barroca:

• Naturalisme: l’artista no interpreta la naturalesa, només la copia.

• Moviment espontani, com una explosió. Les figures no es representen mai estàtiques o en repòs sinó en moviment, en situacions d’equil ibri inestable.

• Les robes s’agiten: són amples, mogudes, desordenades pel vent i el moviment, i potencien el clarobscur (joc llum i ombres).

• Les figures representen emocions i sentiments. Els gestos són emfàtics, dramàtics.

• La teatral itat: la relació de l’escultura amb un marc de parets mogudes, de columnes, peanyes i fornícules que configuren una escenografia total

• Materials: són variats.

- ITÀLIA: Marbre i bronze (a vegades es combinen)

- ESPANYA: Fusta policromada, que permet un alt grau d’expressivitat emotiva.

• Temes:

- Tema Religiós: és el més important. Apoteosis de sants, escenes de martiri, èxtasis, al·legories de la Fe i les altres virtuts… Se tendeix a la representació dels temes més cruels i espantosos

- Retrats: detallisme, sensació de realitat, psicologia del personatge.

- La temàtica mitològica.

- Etc.

Naturalisme: l’artista no interpreta la naturalesa, només la copia.

Moviment espontani, com una explosió. Les figures no es representen mai estàtiques o en repòs sinó en moviment, en situacions d’equil ibri inestable.

Les robes s’agiten: són amples, mogudes, desordenades pel vent i el moviment, i potencien el clarobscur (joc llum i ombres).

Les figures representen emocions i sentiments. Els gestos són emfàtics, dramàtics.

La teatral itat: la relació de l’escultura amb un marc de parets mogudes, de columnes, peanyes i fornícules que configuren una escenografia total.

Materials: són variats.

ITÀLIA: Marbre i bronze (a vegades es combinen)

ESPANYA: Fusta policromada

(expressivitat emotiva).

Temes: Religiós, Retrat, Mitòlogic...

RENAIXEMENT BARROC

Simetria Asimetria

Naturalisme Idealitzat Naturalisme Ple

Moviment en potència, estàtic

Moviment en acte

Retrat físic o d’aparença Retrat psicològic

Superfície tersa Superfície de qualitats

2.3.2 Itàlia: BERNINI

Bernini, David

Bernini, Apol·lo i Dafne

Bernini, Capella Cornaro. Éxtasi de Santa Teresa

BERNINI: Retrats

Lluís XIV Cardenal Richelieu Cardenal Scipione Borghese

2.3.3 Espanya

A Espanya predomina un tipus d’escultura religiosa molt arrelada al gust popular i a l’emotivitat propugnada per la Contrareforma.

Característiques de l ’Escultura Barroca espanyola:

• Predomini de la imatgeria religiosa realitzada en fusta policromada amb la tècnica de l ’estofat (aconsegueix major naturalisme: teles, adorns autèntics…).

• Els passos processionals: l’aportació més caractística. Són imatges o grups realitzats per a ser passejats en les processons.

És un espectacle destinat al poble, que cerca impulsar una religiositat mitjançant l’emoció produïda per les imatges combinades amb la música, els sermons, etc.

En conseqüència és un art on destaca com a característiques principals el dramatisme i naturalisme.

Fusta policromada i estofat

Pas Processional

Dramatisme i Naturalisme. Emotivitat i Religiositat

GREGORIO FERNÁNDEZ

Pas de la Pietat

Gregorio Fernández, Crist jacent del Pardo

Gregorio Fernández, Cristo de la Luz

MARTÍNEZ MONTAÑÉS

Crist de la Clemència

Martínez Montañés, Immaculada

ALONSO CANO

Els RETAULES en el segle XVII se fan de gran monumentalitat, utilitzant-se en ells figures de bulte rodó, lo que permet treure-les en processó. La columna salomònica és el suport més utilitzat, per raó del seu moviment.

José de Churriguera, Retaule de San Esteban.

Salamanca