Intro. barroc
8
L’ÈPOCA DEL BARROC Europa durant els segles XVII i XVIII Conseqüències de la divisió de la cristiandat. Reforma: Consolidació política de la escissió religiosa iniciada per Luter (1517) Contrareforma: Concili de Trento (1545-63)/Ignasi de Loiola (ordre dels jesuites). Guerres de religió: Europa es divideix. Holanda es separa de la corona espanyola i Anglaterra esdevé la principal opositora a Espanya que segueix les directrius del Papa. Ticià, Sessió del Concili de Trento, 1552. Ticià, Paulo III amb Alexandre i Octavi Farnesio, s.d.
Transcript of Intro. barroc
L’ÈPOCA DEL BARROC
Europa durant els segles XVII i XVIII
Conseqüències de la divisió de la cristiandat.
Reforma: Consolidació política de la escissió religiosa iniciada per Luter (1517)
Contrareforma: Concili de Trento (1545-63)/Ignasi de Loiola (ordre dels jesuites).
Guerres de religió: Europa es divideix. Holanda es separa de la corona espanyola i Anglaterra esdevé la principal opositora a Espanya que segueix les directrius del Papa.
Ticià, Sessió del Concili de Trento, 1552.
Ticià, Paulo III amb Alexandre i Octavi Farnesio,
s.d.
Formació dels grans estats moderns: França, Anglaterra, España.
Lluita entre els estats moderns per assolir l’hegemonia d’Europa.
Finals del s. XVI: hegemonia espanyola (Felip II: “España, luz de
Trento, espada de Roma”).
s. XVII: hegemonia francesa (Lluís XIV: “l’etat c’est moi”).
L’Art Barroc esdevé un instrument convincent del poder.
Poder papal/Poder reial
Poder = Veritat.
Dominació del poble a través del sentiment i no de la raó.
Velázquez, Retrato de Innocenci X, 1649-51.
Retrats de Lluis XIV (1643-1715) i Felip II (1556-1598.
L’ART BARROC (segles XVII i XVIII)
Característiques generals de l’Art Barroc
Itàlia, i la Roma papal en concret, torna a ser l’epicentre del nou art que cerca l’abandó del vocabulari clàssic malgrat sentir-se continuador del Renaixement. La Espanya dels Habsburg i els territoris catòlics (Flandes, Nàpols) seguiren l'estil mentre Anglaterra i Holanda opten per evolucions pròpies diferenciades.
Arquitectura: Borromini.
Pintura: Caravaggio.
Escultura: Bernini
Francesco Borromini (1599-1667) Lorenzo Bernini (1598-1680) Caravaggio (1571-1610)
El terme barroc sorgeix al segle XVIII amb un cert sentit pejoratiu (deriva de barrueco, nom donat a una perla irregular que simbolitza la complexitat i irracionalitat de l'estil.
Actualment definim barroc com l'estil que entre 1600 i 1750 sorgeix a Itàlia i s'estén per Europa.
Fontana di Trevi, Roma (1735-1762). L'escenografia barroca es mostra en aquesta composició del déu Oceà on es contrasta la roca natural que provoca un salt d'aigua i lafaçana d'un palau.
L'art Barroc es la manifestació dels tres poders establerts: església, monarquia i burgesia. Podem dividir la producció artística en burgesa i aristocratico-religiosa en funció de la diferent càrrega ideològica subjacent a l'obra.
El Barroc torna a ser un estil total on les diferents manifestacions artístiques es fusionen. L'Arquitectura torna a ser l'element que aglutina la escultura la pintura i la música.
Interior de l'església de Il Gesú (1568-1679), Roma. Projectada per Jacopo Barozzi esdevincrà el prototip de les esglésies
contrareformistes. Cal observar la desbordant riquesa ornamental i la fusió de pintura, escultura en un espai arquitectònic
on la música culminava la intensa experiència esteticoreligiosa.
La sensació substitueix a la raó.
L’obra equilibrada i racional del Renaixement va ser substituïda per l’expressió desequilibrada del Barroc.
L’Arquitectura subordina la pintura i l’escultura.
L’obra arquitectònica barreja totes les possibilitats d’expressió artística en un tot unitari.
Francesco Borromini (1599-1667), Façana San Carlo alle quattro fontane
Bernini (1598-1806), Èxtasi de Santa Teresa.
El Barroc no va progressar tècnicament en cap de les arts però reinterpreta els elements adquirits:
Arquitectura: manté l’esquema del XV (columna amb base i capitell, entaulament i llinda o arc)
Pintura: Segueix fingint la realitat malgrat que s’introdueix la perspectiva aèria i del clar-obscur.
Escultura: Segueixen els mateixos esquemes figuratius i el mateixos materials (marbre i bronze).
Il Caravaggio (1571-1610), Sant Tomàs.
El terme Barroc és una creació del segle XVIII en sentit pejoratiu.
El Barroc ha estat acusat de decadent i corromput.
Un mer pont entre el Renaixement (s. XV) i el Neoclassicisme (s. XVIII).
L’Art Barroc serà reivindicat a partir del segle XX pel Dadaisme i l’Abstracció.
Es valora la primacia dels elements sensorials per damunt dels racionals.
Es veu com un moviment coherent i lúcid. Theo van Doesburg. Poster Dada Matinée.
January 1923
Antonio Canova (1757-1822), Les tres gràcies.
