Arquitectura Barroc i introducció

AART BARROCRT BARROC

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓARQUITECTURA I ARQUITECTURA I

URBANISMEURBANISME

CronologiaCronologia

• Neix s.Neix s. XVI XVI• Segle XVIISegle XVII• 1ª ½ s. XVIII1ª ½ s. XVIII

ART BARROC: CONTINGUTSART BARROC: CONTINGUTS Arquitectura i urbanisme Arquitectura i urbanisme

Itàlia: Maderno, Bernini i Borromini.Itàlia: Maderno, Bernini i Borromini. El palau del poder: Versalles (Le Vau, Mansart, Le Brun, Le Nôtre).El palau del poder: Versalles (Le Vau, Mansart, Le Brun, Le Nôtre). Espanya de la plaça major al palau borbònic (Fernando Casas y Novoa, Espanya de la plaça major al palau borbònic (Fernando Casas y Novoa,

i germans Chirriguera).i germans Chirriguera).

Escultura Escultura Gian Lorenzo Bernini. Gian Lorenzo Bernini. La imatgeria espanyola: Gregorio Fernández, Juan Martínez Montañés, La imatgeria espanyola: Gregorio Fernández, Juan Martínez Montañés,

Alonso Cano i Pedro de Mena. Alonso Cano i Pedro de Mena.

Pintura Pintura Italiana: Caravaggio. Italiana: Caravaggio. Flamenca i holandesa: Rubens i Rembrandt, Frans Hals i Veermer. Flamenca i holandesa: Rubens i Rembrandt, Frans Hals i Veermer. La pintura espanyola: Ribalta, Ribera, Zurbarán i Murillo. Velázquez. La pintura espanyola: Ribalta, Ribera, Zurbarán i Murillo. Velázquez.

Què és el Què és el BBarroc?arroc?És un estil artístic nascut a Itàlia al final del És un estil artístic nascut a Itàlia al final del

XVIXVI. Suposa la culminació del Manierisme.. Suposa la culminació del Manierisme.

Es desenvolupa a Europa (França, Flandes, Es desenvolupa a Europa (França, Flandes, HolanHolandda) i Amèrica Llatina al llarg del segle a) i Amèrica Llatina al llarg del segle XVII i les primeres dècades del XVIII. XVII i les primeres dècades del XVIII.

Assoleix una màxima esplendor a Espanya: Assoleix una màxima esplendor a Espanya: Segle d’Or de les Arts i les Lletres. Segle d’Or de les Arts i les Lletres.

CaracterístiquesCaracterístiquesSorgeix com una reacció davant Sorgeix com una reacció davant

la sobrietat decorativa d’èpoques la sobrietat decorativa d’èpoques anteriors (Renaixement).anteriors (Renaixement).

En un segle de crisisEn un segle de crisis i de canvi i de canvi, , l’art es posa al servei de:l’art es posa al servei de:L’Església: per difondre la L’Església: per difondre la

Contrareforma. Contrareforma. La La MMonarquia onarquia AAbsolutista: pintors de bsolutista: pintors de

cort, palaus, jardins...cort, palaus, jardins...La burgesiaLa burgesia:: als països protestants. als països protestants.

CaracterístiquesCaracterístiques

Predomini de la línia corba Predomini de la línia corba obtenir sensació de obtenir sensació de movimentmoviment (no armonia, ni (no armonia, ni proporció i equilibri...).proporció i equilibri...).

Decoració recarregada en Decoració recarregada en portalades, balcons, portalades, balcons, retaules....retaules....

Cerca profunditat, Cerca profunditat, perspectiva, jocs de llum, perspectiva, jocs de llum, contrastscontrasts i… sorprendre i… sorprendre..

CaracterístiquesCaracterístiquesRealista, naturalista Realista, naturalista Plasma la Plasma la

realitat exaltant sentiments, realitat exaltant sentiments, provocant emocionsprovocant emocions,,

Gust per allò escenogràfic, teatral, Gust per allò escenogràfic, teatral, dramàticdramàtic..

Materials pobres (crisi econòmica), Materials pobres (crisi econòmica), però es revesteixen i es decoren però es revesteixen i es decoren per mantenir una aparença per mantenir una aparença il·lusòriail·lusòria..

Manifestacions Manifestacions artístiquesartístiques

ArquitecturaArquitecturaEsculturaEsculturaPinturaPintura

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ESTIL

• En En arquitectura:arquitectura: s’imposa s’imposa l’ordre colosal, la curvatura de l’ordre colosal, la curvatura de línies i plans, dilatacions de línies i plans, dilatacions de l’espai interior, rica ornamentació.l’espai interior, rica ornamentació.

• En En esculturaescultura: gust per : gust per les figures en actituds les figures en actituds dinàmiques, amb dinàmiques, amb vestimentes que vestimentes que semblen agitades pel semblen agitades pel vent. vent.

• En En pinturapintura:composicions :composicions en diagonal, efectes de en diagonal, efectes de perspectiva, i virtuosisme perspectiva, i virtuosisme il·lusionista. il·lusionista.

ARQUITECTURAARQUITECTURA

Arquitectes més representatiusArquitectes més representatius

Itàlia: Maderno, Bernini i Borromini. Itàlia: Maderno, Bernini i Borromini. França: Jules Hardouin-Mansart.França: Jules Hardouin-Mansart. Espanya: Fernando Casas y Espanya: Fernando Casas y

Novoa, Juan Gómez de Mora i els Novoa, Juan Gómez de Mora i els germans Churrigueragermans Churriguera

Basílica de Sant Pere del VaticàBasílica de Sant Pere del VaticàDonato Bramante, Rafaello Sanzio, Antoni da Sangallo el Donato Bramante, Rafaello Sanzio, Antoni da Sangallo el

Jove, Miquel Àngel Buonarroti, Carlo Maderno i la plaça de Jove, Miquel Àngel Buonarroti, Carlo Maderno i la plaça de Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo Bernini

Carlo MadernoCarlo Maderno. Façana de Sant Pere. Façana de Sant Pere

• La cúpula s’aixeca darrere de la façana de Carlo Maderno. La cúpula s’aixeca darrere de la façana de Carlo Maderno.

• En 1605, el papa Pau V decideix enderrocar el que quedava de la Basílica En 1605, el papa Pau V decideix enderrocar el que quedava de la Basílica de Sant Pere per completar l’obra començada un segle abans per Juli II, i el de Sant Pere per completar l’obra començada un segle abans per Juli II, i el concurs el va guanyar Carlo Maderno.concurs el va guanyar Carlo Maderno.

Carlo Maderno (1556-1629)Carlo Maderno (1556-1629)Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612, Barroc) Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612, Barroc)

• La mentalitat La mentalitat Contrareformista farà Contrareformista farà canviar la planta de canviar la planta de centralitzada a basilical i centralitzada a basilical i de 3 naus (seguint el de 3 naus (seguint el model de la del Gesú de model de la del Gesú de Vignola).Vignola).

• Fou un cop fort al Fou un cop fort al concepte estètic del concepte estètic del Renaixement, perquè la Renaixement, perquè la cúpula quedava relegada cúpula quedava relegada a un pla posterior.a un pla posterior.

• La contrucció de la façana començà en 1607 i, el 1512, s’havia aixecat ja el La contrucció de la façana començà en 1607 i, el 1512, s’havia aixecat ja el pis monumental d’ordre corinti amb inscripció: IN HONOREM PRINCIPIS pis monumental d’ordre corinti amb inscripció: IN HONOREM PRINCIPIS APOST. PAULUS V BURGUESIUS ROMANUS PONT. MAX. AN MDCXII APOST. PAULUS V BURGUESIUS ROMANUS PONT. MAX. AN MDCXII PONT. VII.PONT. VII.

• Un desenvolupament frontal de la façana, ampla i baixa (horitzontal), per Un desenvolupament frontal de la façana, ampla i baixa (horitzontal), per deixar veure la cúpula, que ja no és el centre, sinó que es desplaça al fons.deixar veure la cúpula, que ja no és el centre, sinó que es desplaça al fons.

• Façana de Carlo Maderno

• Maderna va conservar el pòrtic previst per Miquel Àngel, però no obert, sinó Maderna va conservar el pòrtic previst per Miquel Àngel, però no obert, sinó tancat darrere la façana (el nàrtex o pòrtic és una obra mestra).tancat darrere la façana (el nàrtex o pòrtic és una obra mestra).

• Façana massa emmascarada, excessivament plana i dilatada, sense Façana massa emmascarada, excessivament plana i dilatada, sense concordança amb el cos de l’església.concordança amb el cos de l’església.

• Tot i que té un toc de grandiositat per les columnes gegants que emmarquen Tot i que té un toc de grandiositat per les columnes gegants que emmarquen les tres portes i la zona central, coronada per un frontó que conjuga un àtic les tres portes i la zona central, coronada per un frontó que conjuga un àtic rectilini i massa baix, que respon a l’intent de no pertorbar la visió de la cúpula.rectilini i massa baix, que respon a l’intent de no pertorbar la visió de la cúpula.

• Nau mirant cap al Nau mirant cap al presbiteri i Baldaquí de presbiteri i Baldaquí de Gian Lorenzo Bernini. Gian Lorenzo Bernini.

• Va cuidar molt que la Va cuidar molt que la part nova tingués part nova tingués continuïtat amb el nucli ja continuïtat amb el nucli ja construït, emprant en els construït, emprant en els tres trams nous de les tres trams nous de les naus, els mateixos naus, els mateixos elements que en els elements que en els braços del creuer: arcs braços del creuer: arcs flanquejats per dobles flanquejats per dobles pilastres corínties i voltes pilastres corínties i voltes de canó contínues, amb de canó contínues, amb petites finestres petites finestres rasgades, la mateixa rasgades, la mateixa discreta il·luminació de discreta il·luminació de la nau prepara per a la nau prepara per a l’explosió de llum a la l’explosió de llum a la zona de la cúpula.zona de la cúpula.

• Vista de l’interior, on es veu els braços del transsepte a dreta i esquerre, i el Vista de l’interior, on es veu els braços del transsepte a dreta i esquerre, i el cor més enllà del baldaquí. cor més enllà del baldaquí.

•Augmenta la bellesa la decoració de les voltes amb estucs daurats i escenes Augmenta la bellesa la decoració de les voltes amb estucs daurats i escenes de la vida dels apòstols.de la vida dels apòstols.

• Maderno ocupa un primer lloc entre els arquitectes romans i va passar a Maderno ocupa un primer lloc entre els arquitectes romans i va passar a la història per la seva obra.la història per la seva obra.

Carlo Maderno (1556-1629)Carlo Maderno (1556-1629)Finalització Basílica de Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612) Sant Pere (1607-1612)

BERNINIBERNINIColumnata el·líptica del VaticàColumnata el·líptica del Vaticà

Conjunt urbanístic Conjunt urbanístic de Sant Pere del de Sant Pere del

VaticàVaticà

PLAÇA DE SANT PERE DEL VATICÀ (1656-1667) PLAÇA DE SANT PERE DEL VATICÀ (1656-1667) GIAN LORENZO BERNINI GIAN LORENZO BERNINI (fou arquitecte dels (fou arquitecte dels

papes del Barroc: Urbà VIII, Innocenci X i papes del Barroc: Urbà VIII, Innocenci X i Alenxandre VII, que convertiren Roma en la capital Alenxandre VII, que convertiren Roma en la capital artística d’Europa. Bernini representa la forma més artística d’Europa. Bernini representa la forma més

solemne i mesurada de l’arquitectura barroca).solemne i mesurada de l’arquitectura barroca).

GIAN LORENZOGIAN LORENZOBERNINIBERNINI

Baldaquí de bronze de la Basílica Baldaquí de bronze de la Basílica

dede Sant Pere delSant Pere del VaticàVaticà

((FITXA 97FITXA 97)) • A partir de 1624 A partir de 1624 s’encarregà de la s’encarregà de la decoració interior de la decoració interior de la Basílica de Sant Pere. Basílica de Sant Pere.

• Inicia la seva carrera Inicia la seva carrera amb aquesta obra, amb aquesta obra, situada sota la gran situada sota la gran cúpula de la basílica de cúpula de la basílica de Sant Pere del Vaticà, que Sant Pere del Vaticà, que cobreix l’altar situat en el cobreix l’altar situat en el creuer, damunt la tomba creuer, damunt la tomba de l’apòstol.de l’apòstol.

GIAN LORENZO BERNINIGIAN LORENZO BERNINI BALDAQUÍ DE BALDAQUÍ DE

SANT PERE VATICÀ, SANT PERE VATICÀ, ROMA (1624-1633)ROMA (1624-1633)

• És un monumental dosser de És un monumental dosser de bronze, sostingut per quatre bronze, sostingut per quatre columnes salomòniquescolumnes salomòniques (formen (formen una mena de templet), inspirades una mena de templet), inspirades en la columna que es conserva en en la columna que es conserva en el Vaticà i que, suposadament, va el Vaticà i que, suposadament, va pertànyer al Temple de Salomó.pertànyer al Temple de Salomó.

• D’aquesta manera, Bernini D’aquesta manera, Bernini sintetitza el gust pel moviment sintetitza el gust pel moviment ondulat del Barroc amb el prestigi ondulat del Barroc amb el prestigi del temple de Jerusalem. del temple de Jerusalem.

• Es caracteritza per l’absència Es caracteritza per l’absència total de línies rectes, i perquè es total de línies rectes, i perquè es torsiona donant una gran sensació torsiona donant una gran sensació de moviment.de moviment.

BerniniBerniniDetalls del Detalls del

Baldaquí de Baldaquí de Sant PereSant Pere

• En aquesta obra En aquesta obra consagrà l’ús consagrà l’ús d’aquesta tipologia d’aquesta tipologia de columnes.de columnes.

• El conjunt es remata amb unes El conjunt es remata amb unes airoses volutes i la gran creu.airoses volutes i la gran creu.

BALDAQUÍ DE SANT PERE VATICÀ, ROMABALDAQUÍ DE SANT PERE VATICÀ, ROMADetall de les columnes de bronzeDetall de les columnes de bronze

• La grandiositat monumental La grandiositat monumental representa el poder l’Església de representa el poder l’Església de Roma i s’integra, perfectament, Roma i s’integra, perfectament, en l’estructura general de la en l’estructura general de la Basílica.Basílica.

• El Baldaquí esdevé l’obra El Baldaquí esdevé l’obra paradigmàtica del Barroc i les paradigmàtica del Barroc i les seves solucions (columna seves solucions (columna salomònica, fust cobert per salomònica, fust cobert per decoració vegetal, borles, etc.,) decoració vegetal, borles, etc.,) seran repetides reiteradament en seran repetides reiteradament en edificis i retaules de les dècades edificis i retaules de les dècades posteriors.posteriors.

• L’amplada del Baldaquí L’amplada del Baldaquí permet veure, com a culminació permet veure, com a culminació l’eix longitudinal del temple i la l’eix longitudinal del temple i la Càtedra de Sant Pere, obra Càtedra de Sant Pere, obra també de també de Gian Lorenzo Gian Lorenzo Bernini.Bernini.

Altar amb Baldaquí de Altar amb Baldaquí de Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo Bernini

• Càtedra “Petri” de Càtedra “Petri” de Bernini Bernini i "Glòria“ (trona de Sant Pere) i "Glòria“ (trona de Sant Pere)

Gian Lorenzo Bernini (Barroc) Gian Lorenzo Bernini (Barroc) (Nàpols, 1598-Roma, 1680)(Nàpols, 1598-Roma, 1680)

Plaça de Sant Pere del Vaticà (1656-1667) Plaça de Sant Pere del Vaticà (1656-1667)

• Després del pontificat d’Innocenci X, Alexandre VII tractarà de fer de Després del pontificat d’Innocenci X, Alexandre VII tractarà de fer de l’arquitectura la forma més evident de l’exaltació del poder estatal del potífex.l’arquitectura la forma més evident de l’exaltació del poder estatal del potífex.

• Alexandre VII Alexandre VII encarregà a encarregà a Bernini el disseny Bernini el disseny de la Plaça amb la de la Plaça amb la finalitat de crear un finalitat de crear un espai per acollir les espai per acollir les grans grans congregacions de congregacions de fidels.fidels.

• Vista de Roma des de la cúpula de la Basílica de Sant Pere.Vista de Roma des de la cúpula de la Basílica de Sant Pere.

• El disseny de la Plaça simbolitza al pontífex coronat amb la tiara (cúpula de El disseny de la Plaça simbolitza al pontífex coronat amb la tiara (cúpula de Sant Pere), i amb els braços oberts acollint tota la cristiandat. Sant Pere), i amb els braços oberts acollint tota la cristiandat.

• El papa va exigir que la plaça permetés que tots els situats en ella pogueren El papa va exigir que la plaça permetés que tots els situats en ella pogueren divisar còmodament la Lògia de les Benediccions i les estances vaticanes: Urbi divisar còmodament la Lògia de les Benediccions i les estances vaticanes: Urbi i Orbi (ciutat i món).i Orbi (ciutat i món).

• Es tracta de dues places tangents: una trapezoidal i una altra el·líptica.Es tracta de dues places tangents: una trapezoidal i una altra el·líptica.

Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667) Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667)

PLAÇA DE SANT PERE DEL VATICÀ PLAÇA DE SANT PERE DEL VATICÀ GIAN LORENZO BERNINIGIAN LORENZO BERNINI

Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667) Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667)

• La plaça de forma La plaça de forma trapezoidal es tanca cap trapezoidal es tanca cap el nostre front, reduint el nostre front, reduint òpticament la façana de òpticament la façana de Maderno i aconseguint Maderno i aconseguint que els espectadors, que que els espectadors, que es situen en la plaça es situen en la plaça el·líptica, puguin divisar la el·líptica, puguin divisar la cúpula de Miquel Àngel.cúpula de Miquel Àngel.

• Són dos braços Són dos braços convergents, que aïllen la convergents, que aïllen la façana de la plaça per no façana de la plaça per no llevar-li monumentalitat.llevar-li monumentalitat.

• Envoltada per Envoltada per 4 fileres de 4 fileres de columnes columnes exemptes (300) exemptes (300) de travertí romà, de travertí romà, que formen un que formen un oval de 200 oval de 200 metres en l’eix metres en l’eix més llarg, marcat més llarg, marcat per tres per tres monuments: monuments: dues fonts dues fonts laterals marquen laterals marquen el centre de les el centre de les dues corbes dues corbes laterals, i un laterals, i un obelisc egípci en obelisc egípci en el centre (post de el centre (post de gir en les gir en les carreres de carreres de carros en l’antic carros en l’antic Circ de Neró).Circ de Neró).

• La plaça és un recint oval, el seu eix La plaça és un recint oval, el seu eix és paral·lel a la façana de Maderno.és paral·lel a la façana de Maderno.

Carlo Maderno (1556-1629)Carlo Maderno (1556-1629)Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)

• Les columnes són una versió modificada del dòric i fan 15 metres.Les columnes són una versió modificada del dòric i fan 15 metres.

• El braços estan oberts per donar pas a la plaça des de qualsevol lloc de El braços estan oberts per donar pas a la plaça des de qualsevol lloc de l’exterior i estan inspirats en els antics propileus d’Atenes.l’exterior i estan inspirats en els antics propileus d’Atenes.

• El dos braços acaben en sengles frontons, per a produir una continuïtat El dos braços acaben en sengles frontons, per a produir una continuïtat amb la façana de Maderno (situada paral·lelament o enfront).amb la façana de Maderno (situada paral·lelament o enfront).

• Recorren els dos braços 100 acroteris de diferens Sants de l’Església, tots Recorren els dos braços 100 acroteris de diferens Sants de l’Església, tots realitzat sota la supervisió de Bernini. realitzat sota la supervisió de Bernini.

DETALL DE LA COLUMNATA DE LA PLAÇA DE SANT PERE DETALL DE LA COLUMNATA DE LA PLAÇA DE SANT PERE DEL VATICÀ. DEL VATICÀ. BERNINIBERNINI

• La Basílica de Sant Pere, representada por Viviano La Basílica de Sant Pere, representada por Viviano Codazzi, en una pintura de 1630. Les torres campanari,més Codazzi, en una pintura de 1630. Les torres campanari,més tard varen ser suprimides.tard varen ser suprimides.

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo Bernini, Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70), Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70)

((FITXA 96FITXA 96))

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo Bernini, Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70), Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70)((FITXA 96FITXA 96))

• Prefereix la planta central (grega, circular o oval).

• Utilitza planta oval, amb capelles al seu voltant i, en la façana còncava, col·loca un petit pòrtic convex, rematat amb frontó i amb volutes, que sostè un gran escut central.

Comparació de les plantes de Sant Andrea alComparació de les plantes de Sant Andrea alQuirinale i del Panteó d’AgripaQuirinale i del Panteó d’Agripa

• Pòrtic amb pilastres clàssiques, Pòrtic amb pilastres clàssiques, aspecte clàssic que es trenca amb un aspecte clàssic que es trenca amb un cos semicircular sortint sobre una cos semicircular sortint sobre una escalinata, que dinamitza la façana.escalinata, que dinamitza la façana.

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniEsglésia de Sant Andrea al Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70)Quirinale, Roma (1658-70)

((FITXA 96FITXA 96))

• L’espai interior és nítid i L’espai interior és nítid i ondulant, i condueix l’atenció de ondulant, i condueix l’atenció de l’espectador vers la figura de Sant l’espectador vers la figura de Sant Andreu, que presideix l’església, Andreu, que presideix l’església, des de la part superior de l’altar.des de la part superior de l’altar.

• Aquest temple és, potser, el Aquest temple és, potser, el millor exemple de la concepció millor exemple de la concepció berniniana de l’art religiós: berniniana de l’art religiós: arquitectura, escultura i pintura arquitectura, escultura i pintura s’integren per tal de crear un s’integren per tal de crear un espai de gran teatralitat.espai de gran teatralitat.

• La llum és un altre element La llum és un altre element important de la composició, i important de la composició, i recupera un protagonisme que no recupera un protagonisme que no havia tingut des del Gòtic.havia tingut des del Gòtic.

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo Bernini, Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70), Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70)

• Detall de l’interior i de Detall de l’interior i de la cúpula. la cúpula.

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo Bernini, Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70, Església de Sant Andrea al Quirinale, Roma (1658-70

• Detall de l’interior de la cúpula. Les Detall de l’interior de la cúpula. Les figures que reposen sobre les finestres figures que reposen sobre les finestres (putti amb garlandes, pescadors amb (putti amb garlandes, pescadors amb eines de pesca) li donen unitat eines de pesca) li donen unitat estructural al temple, i és una estructural al temple, i és una característica de l’escenografia característica de l’escenografia barroca.barroca.


• Bernini va manifestar la seva Bernini va manifestar la seva predilecció per aquesta petita església, predilecció per aquesta petita església, on es pot veure la influència del on es pot veure la influència del dinasmisme espacial del seu gran dinasmisme espacial del seu gran antagonista, Borromini.antagonista, Borromini.


Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniFont del Quatre Rius, Plaça Navona Font del Quatre Rius, Plaça Navona

(1651, comitent Innocenci(1651, comitent Innocenci X)

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniFaçana principal Façana principal

del Palau Barberinidel Palau Barberini

Francesco Castelli BorrominiFrancesco Castelli BorrominiEscala en el palau BarberiniEscala en el palau Barberini

FRANCESCO CASTELLI

BORROMINI(1599-1667)

SAN CARLINO ALLE QUATRO SAN CARLINO ALLE QUATRO FONTANE FONTANE (1638-1665, (1638-1665, FITXA 98FITXA 98) )

Iglesia

Claustro

Francesco Castelli BorrominiFrancesco Castelli BorrominiSan Carlo alle Quattro FontaneSan Carlo alle Quattro Fontane

• Claustre i església del Claustre i església del convent dels Trinitaris convent dels Trinitaris (1638-1641). La façana (1638-1641). La façana bastida en 1665.bastida en 1665.

• Peça cabdal de l’Alt Peça cabdal de l’Alt Barroc romà. Barroc romà.

• L’església basa la L’església basa la seva planta en el seva planta en el rombe, format per 2 rombe, format per 2 triangles equilàters amb triangles equilàters amb base comuna, que es base comuna, que es corresponen en l’eix corresponen en l’eix transversal de l’edifici.transversal de l’edifici.

• Claustre rectangular amb Claustre rectangular amb curvatures convexes als 4 curvatures convexes als 4 vèrtexs (transformat en un vèrtexs (transformat en un octògon de 4 costats rectes i 4 octògon de 4 costats rectes i 4 corbs).corbs).

• 2 pisos de columnes toscanes, 2 pisos de columnes toscanes, arquitravat el pis superior i amb arcs de arquitravat el pis superior i amb arcs de mig punt alternant amb panys de mur, mig punt alternant amb panys de mur, l’inferior.l’inferior.

• Sobre la planta geomètrica, Borromini desenvolupa Sobre la planta geomètrica, Borromini desenvolupa la línia sinuosa i contínua, que dibuixa una mena la línia sinuosa i contínua, que dibuixa una mena d’el·lipsi ondulada. La línia recta queda desterrada i el d’el·lipsi ondulada. La línia recta queda desterrada i el moviment de les parets convida a una contemplació moviment de les parets convida a una contemplació continuada (sense pauses visuals). continuada (sense pauses visuals).

Entre els 2 eixos (el longitudinal des de l’entrada a Entre els 2 eixos (el longitudinal des de l’entrada a l’altar i el transversal) queden definits 4 sectors, però l’altar i el transversal) queden definits 4 sectors, però l’alternança de columnes i nínxols desmaterialitza el l’alternança de columnes i nínxols desmaterialitza el mur fins a l’alçada de l’entaulament.mur fins a l’alçada de l’entaulament.

PlantaPlanta

Francesco BorrominiFrancesco BorrominiInterior de l’Església de San Carlo alle Quattro Fontane, Roma (1638-41)Interior de l’Església de San Carlo alle Quattro Fontane, Roma (1638-41)

• Sobre les parets ondulants, arcs torals i petxines Sobre les parets ondulants, arcs torals i petxines delimiten la transició a un òval continu, que és la base de delimiten la transició a un òval continu, que és la base de la magnífica cúpula. la magnífica cúpula.

• Sobre les parets ondulants, arcs torals i petxines delimiten la transició a un òval Sobre les parets ondulants, arcs torals i petxines delimiten la transició a un òval continu, que és la base de la magnífica cúpula.continu, que és la base de la magnífica cúpula. • Cúpula alleugerida per un cassetonat, on es combinen creus, hexàgons i octògons. Cúpula alleugerida per un cassetonat, on es combinen creus, hexàgons i octògons. El cassetons s’empetiteixen en apropar-se al llanternó i amb aquest recurs il·lusionista El cassetons s’empetiteixen en apropar-se al llanternó i amb aquest recurs il·lusionista s’aconsegueix suggerir una alçada major que la real.s’aconsegueix suggerir una alçada major que la real.

• La llum penetra zenitalment a través del llanternó i també per les finestres, situades La llum penetra zenitalment a través del llanternó i també per les finestres, situades a la base de la cúpula i amagades per la decoració de fulles; d’aquesta manera la a la base de la cúpula i amagades per la decoració de fulles; d’aquesta manera la cúpula sembla surar sobre les formes sòlides i compactes per on es mouen els cúpula sembla surar sobre les formes sòlides i compactes per on es mouen els visitans.visitans.

• Admirable fou com va construir un Admirable fou com va construir un espai, en moviment permanent, sobre espai, en moviment permanent, sobre un senzill esquema geomètric.un senzill esquema geomètric.

• L’informe va ser molt favorable: “Un L’informe va ser molt favorable: “Un cop d’ull du la mirada, incessament, a cop d’ull du la mirada, incessament, a cercar els altres espais en moviment cercar els altres espais en moviment per tota l’església”. per tota l’església”.

Francesco BorrominiFrancesco BorrominiInterior de l’Església de San Carlo Interior de l’Església de San Carlo

alle Quattro Fontane, Roma (1638-41)alle Quattro Fontane, Roma (1638-41)

Francesco BorrominiFrancesco BorrominiFaçana de l’Església de San Carlo Façana de l’Església de San Carlo


• Erigida el 1665, la decoració escultòrica és de 1682 i va ser la darrera obra de Borromini, tot i que és perfectament coherent amb el conjunt de l’edifici.

• Té 2 cossos superposats i separats per un poderós entaulament.

• Per articular els 2 cossos empra el mateix sistema que Miquel Àngel: combina un ordre de columnes petit i un de gegantí (també Maderno a la façana del Vaticà).

• La diferència rau en què Maderno i Miquel Àngel empraren aquest sistema per articular 2 cossos d’una façana, mentre que Borromini repeteix la solució en cada pis amb la mateixa importància.



• Cada pis esta format per 3 Cada pis esta format per 3 carrers en sentit vertical. carrers en sentit vertical.

• Al pis inferior l’obertura central és Al pis inferior l’obertura central és convexa mentre que les laterals convexa mentre que les laterals són còncaves; al superior, en són còncaves; al superior, en canvi, totes tres són còncaves, de canvi, totes tres són còncaves, de manera que queda alterat el ritme manera que queda alterat el ritme onejant de la façana.onejant de la façana.

• D’altra banda, mentre que el cos D’altra banda, mentre que el cos inferior està perfectament delimitat inferior està perfectament delimitat per l’entaulament, el superior per l’entaulament, el superior assoleix un ritme ascendent assoleix un ritme ascendent mitjançant un medalló ovalat mitjançant un medalló ovalat sostingut per àngels, que corona la sostingut per àngels, que corona la part central i trenca l’efecte de part central i trenca l’efecte de barrera horitzontal de barrera horitzontal de l’entaulament.l’entaulament.

Francesco BorrominiFrancesco Borromini

Façana de l’Església de San Carlo Façana de l’Església de San Carlo alle Quattro Fontane, Roma (1638-41)alle Quattro Fontane, Roma (1638-41)

• Mentre que a dalt les columnetes Mentre que a dalt les columnetes emmarquen nínxols i sostenen entrepans emmarquen nínxols i sostenen entrepans de mur. de mur.

• És a dir, s’han invertit les parts obertes i És a dir, s’han invertit les parts obertes i tancades.tancades.

• Al pis inferior les columnes dels Al pis inferior les columnes dels carrers laterals emmarquen petites carrers laterals emmarquen petites finestres ovalades i serveixen de finestres ovalades i serveixen de suport a nínxols amb estàtues.suport a nínxols amb estàtues.



• L’obertura central culmina amb L’obertura central culmina amb una fornícula amb la figura de Sant una fornícula amb la figura de Sant Carles, emmarcada per les ales dels Carles, emmarcada per les ales dels dos quirubins que flanquegen el dos quirubins que flanquegen el nínxol.nínxol.

• En conclusió, és un façana d’una En conclusió, és un façana d’una extraordinària diversitat, però dins extraordinària diversitat, però dins una temàtica unificada.una temàtica unificada.

• La seva densitat d’elements no La seva densitat d’elements no permet el descans visual, cosa permet el descans visual, cosa característica de l’Alt Barroc, com característica de l’Alt Barroc, com també ho és la fusió entre escultura també ho és la fusió entre escultura i arquitectura.i arquitectura.

SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE (PLANTA I FAÇANA) (PLANTA I FAÇANA) BORROMINIBORROMINI

• Planta mixtilínia basada en una estrella de Planta mixtilínia basada en una estrella de sis puntes i un alçat força original rematat per sis puntes i un alçat força original rematat per una cúpula decorada en espiral.una cúpula decorada en espiral.

BorrominiBorrominiSant’Ivo alla Sapienza Sant’Ivo alla Sapienza

(1620-1650)(1620-1650)

Baldassare LonghenaBaldassare LonghenaEsglésia de Santa Maria della SaluteEsglésia de Santa Maria della Salute

Venècia, 1631Venècia, 1631

Guarino GuariniEsglésia de San Lorenzo

Torí (1670-80)

Filippo JuvaraFilippo JuvaraBasílica Superga de ToríBasílica Superga de Torí

(més tard treballarà a Espanya i (més tard treballarà a Espanya i farà els plànols del Palau Reial farà els plànols del Palau Reial

de Madrid).de Madrid).

BARROC FRANCÈSBARROC FRANCÈS

Palau de Versalles: detall

PALAU DE VERSALLESPALAU DE VERSALLES

PALAU DE VERSALLES

PALAU DE VERSALLES (1661-1715)

LE VAU I HARDOUIN-MANSART

PALAU DE VERSALLES (EVOLUCIÓ)


PALAU DE VERSALLES (JARDINS)


GALERIA DELS MIRALLS. PALAU DE VERSALLES

HARDOUIN-MANSART I LE BRUN

Barroc a França: VersallesBarroc a França: Versalles

Le Vau Le Vau i i MansartMansart

MansartMansart: Versalles: Versalles

BARROC FRANCÈS

Barroc a França: Barroc a França: VersallesVersalles

Le Nôtre:Le Nôtre:

Fonts i jardinsFonts i jardins

Le NôtreJardins de Versalles

MansartSala dels miralls

Versalles

Capella Reial

LE BRUNLE BRUN

Jules Hardouin-MansartJules Hardouin-MansartEsglésia dels Invàlids, ParísEsglésia dels Invàlids, París

(1678-1691)(1678-1691)

MansartMansart: Església dels Invàlids: Església dels Invàlids

ARQUITECTURA BARROCA ARQUITECTURA BARROCA ESPANYOLAESPANYOLA

Filippo Juvara Filippo Juvara Palau Reial de MadridPalau Reial de Madrid

PLAÇA MAJOR DE MADRIDPLAÇA MAJOR DE MADRID

Juan Gómez de MoraJuan Gómez de Mora

Juan Gómez de Mora i José de Churriguera Juan Gómez de Mora i José de Churriguera Plaça Major de MadridPlaça Major de Madrid

Alberto Alberto ChurrigueraChurrigueraArquitectura civilArquitectura civil

Plaça Major Plaça Major SalamancaSalamanca

Alberto de ChurrigueraAlberto de Churriguera

FERNANDO CASAS Y FERNANDO CASAS Y NOVOANOVOA

FAÇANAFAÇANA DEL OBRADOIRO DEL OBRADOIRO

ARQUITECTURAARQUITECTURABARROCA BARROCA

ESPANYOLAESPANYOLA

Fernando Casas y NovoaFernando Casas y NovoaFaçana de l’ObradoiroFaçana de l’Obradoiro

Catedral de Santiago de Compostel·laCatedral de Santiago de Compostel·la

-Model més depurat d’església de peregrinació, que es construïren al llarg de la ruta “Jacobea” que conduïa a Galícia.

- La seva construcció va permetre la integració del petit regne d’Astúries en els corrents culturals europeus i va donar lloc a massives peregrinacions cap al Finis Terrae gallec.

- Malgrat les vicissituds, la construcció va ser relativament ràpida i l’edifici presenta una notable unitat estilística.

- Com “Icona” de la catedral, destacar el pòrtic de la Glòria i el “botafumeiro”, que dissipava la forta olor de les masses, gràcies a l’encens.

CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LACATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

- El conjunt es completa amb un cos occidental a mena de NÀRTEX, entre dues torres quadrades.

- La MONUMENTALITAT es manifiesta:

* En l’HARMONIA de volums. * En la VERTICALITAT de les torres. * En la PROPORCIONALITAT entre tots els elements (l’amplada de la nau central és el doble que la de les laterals, el transsepte té la mateixa longitud que la distància que hi ha des del peu de la catedral al creuer…) * En la SOBRIETAT i l’ELEGÀNCIA.

CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (església segles XI-XII)CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (església segles XI-XII)

José José ChurrigueraChurriguera

Retaule de Sant Esteban de Retaule de Sant Esteban de Salamanca.Salamanca.

Recàrrega decorativa: estil Recàrrega decorativa: estil xurriguerescxurrigueresc..

Pedro de RiberaPedro de RiberaHospici de Sant FernandoHospici de Sant Fernando

Madrid (ara Museu Municipal)Madrid (ara Museu Municipal)

SabatiniSabatiniJardins del Palau d’AranjuezJardins del Palau d’Aranjuez

Filippo Juvara Filippo Juvara Palau Reial de MadridPalau Reial de Madrid

JuvaraJuvaraSaló Gasparini Saló Gasparini

Palau Reial de MadridPalau Reial de Madrid

Jaime Jaime BortBort

Façana de la Catedral de MúrciaFaçana de la Catedral de Múrcia

FAÇANA DE LA CATEDRAL DE MÚRCIAFAÇANA DE LA CATEDRAL DE MÚRCIA

Jaime Jaime BortBort

Palau de Dos AigüesPalau de Dos Aigües

• En un lateral s’obri la porta principal, En un lateral s’obri la porta principal, realitzada en alabastre pel valencià, realitzada en alabastre pel valencià, Ignacio Ignacio VergaraVergara (1715-1776), fundador i professor de (1715-1776), fundador i professor de l’Escola de Belles Arts de Santa Bàrbara, l’Escola de Belles Arts de Santa Bàrbara, després Sant Carles, sobre disseny d’després Sant Carles, sobre disseny d’Hipólito Hipólito Rovira Meri Rovira Meri (1693-1765), protegit del Marquès (1693-1765), protegit del Marquès de Dosaigües. de Dosaigües.

ESCULTURAESCULTURABARROCABARROCA

ComençaComença … …

Arquitectura Barroc i introducció

Education

Transcript of Arquitectura Barroc i introducció