Unitat El sistema financer espanyol - Amazon Web...

1UnitatEl sistema financer espanyol

• El sistema financer i els mercats finan-cers.

• Les funcions dels diners.• La composició del sistema financer

espanyol.• Les funcions del Banc d’Espanya.• Les operacions financeres i els seus

elements.

I estudiarem:

• Distingir les funcions del sistema financer.

• Conèixer les funcions dels diners.• Saber quins són els objectius del siste-

ma financer espanyol i les entitats que el formen.

• Saber quines són les funcions de les entitats de direcció i control del siste-ma financer.

• Identificar els elements d’una operació financera.

En aquesta unitat aprendrem a:

El sistema financer espanyol1

8

1. El sistema financerDins l’economia hi ha persones i empreses que estalvien, és a dir, que gasten menys del que tenen, i altres que necessiten d’aquest estalvi per fer front a les seves necessitats. Per exemple, invertir en una nova màquina per a la producció (empresa), finançar les vacances (persona), comprar un cotxe (persona o empresa), etc.

El sistema financer està format pel conjunt d’institucions, mitjans i mercats o entitats fi-nanceres que fan d’intermediaris entre els estalviadors i els inversors, canalitzant l’estalvi cap a la inversió.

Les entitats financeres poden ser de dos tipus (Fig. 1.1):

• Bancàries. Les més importants són el Banc Central de l’Estat, la banca privada i les caixes d’estalvis.

• No bancàries. Les més importants són: Les companyies asseguradores, els fons de pensions, els fons d’inversió, les entitats d’arrendament financer (leasing), les entitats de factoring, les societats de garantia recíproca, etc.

Les entitats financeres recullen els diners no gastats pels estalviadors (famílies, empreses, administracions públiques) que tenen recursos, els paguen uns interessos pels estalvis i els donen uns serveis bancaris. Aquests recursos es posen a disposició de les empreses, les economies domèstiques i les administracions públiques que necessiten gastar més diners dels que tenen. Les unitats financeres cobren per aquests préstecs uns interessos molt més elevats que els que paguen als estalviadors pels seus dipòsits.

El sistema financer és el marc institucional on es reuneixen oferents i demandants de fons per dur a terme transaccions de diners o actius financers.

El sistema financer canalitza l’estalvi o l’excedent produït per les economies domèstiques, les empreses i les administra-cions públiques, i possibilita el seu transvasament cap a altres empreses, economies domèsti-ques i administracions públiques deficitàries, bé per a projectes d’inversió o bé per al finança-ment de despeses corrents i plans de consum.

Impor tant

Oferents. Els que tenen els estal-vis.

Demandants. Els que necessiten els estalvis.

Actius financers. Els títols de valor emesos (creats) pels inver-sors econòmics amb necessitats de finançament per poder fer les seves inversions o compres.

VocabulariA

1. Per què creus que serveix el sistema financer?

Act iv i tats

Fig. 1.1. Funcionament del sistema financer.

Estalviadors

• Economies domèstiques• Empreses• Administracions públiques

Intermediaris financers

• Bancs• Caixes d’estalvis• Altres

Inversors

• Empreses• Administracions públiques• Economies domèstiques

9

1El sistema fi nancer espanyol

2. Els dinersEn els mercats es produeixen transaccions de béns i serveis que s’ofereixen als consu-midors a un preu determinat.

Podria existir un mercat sense diners? Pot funcionar una economia sense aquest ele-ment? La resposta a aquestes preguntes és, sens dubte, que no. Però, creus que sempre ha estat així?

Estem acostumats a fer servir els diners per comprar béns i serveis, de manera que la seva presència forma part de la nostra vida quotidiana, però això no ha estat sempre així. Els bitllets són molt recents en el món i les monedes fa temps eren força diferents. A Espanya, per exemple, s’utilitzava la pesseta. Aquestes diferències es poden veure també en l’actualitat tot observant les diverses unitats monetàries d’alguns països. Ara bé, malgrat que en cada país els diners són diferents (euros, dòlars, etc.), trobem fun-cions semblants.

2.1. La història dels diners

Les societats primitives no utilitzaven monedes ni bitllets (Fig. 1.2), ja que les seves economies es basaven en l’autoconsum i la producció de béns primaris de manera au-tosufi cient. No hi havia, doncs, la divisió del treball.

A. El canvi

Quan va aparèixer l’agricultura i la divisió del treball, davant la impossibilitat de produir tot el que es requeria per viure, va sorgir la necessitat d’intercanviar els productes so-brants com a manera d’obtenir fàcilment allò que es necessitava per a la supervivència.

Ara bé, aquesta mena de comerç, anomenat canvi, permuta o barata, tenia una sèrie de limitacions, atès que, per intercanviar unes mercaderies directament per unes altres, calia trobar primer les persones que necessitessin allò que es volia intercanviar i que alhora tinguessin els béns que l’altra part necessitava. En aquest problema, s’hi afegia, a més, l’imprescindible acord sobre les quantitats que s’havien d’intercanviar.

Imaginem que tenim una taula de fusta i que volem carn de vedella per menjar. Hem de buscar els ramaders que necessitin una taula de fusta i estiguin disposats a sacrifi car una vedella per canviar uns quants quilos de la seva carn per la nostra taula sobrera. Això no és gens fàcil.

Davant les difi cultats del canvi, abans de l’aparició dels diners es van fer servir algunes mercaderies generalment acceptades, duradores i no peribles que feien la funció del canvi; és a dir, eren com una mena de diners. Per exemple, les pells d’animals, la sal, les pedres precioses i els metalls, etc., depenent de les diverses societats i del moment històric en què es van utilitzar.

L’interès és el rendiment que s’obté quan es presten diners (o es dipositen en un banc), o el cost que s’ha de pagar quan es reben diners com a préstec, a més de la suma deixada.

No s’ha de confondre amb el tipus d’interès. Són dos concep-tes diferents.

Impor tant

www.fnmt.es

Sabies que els bitllets s’utilitzen des de fa poc temps? A Espanya, concretament, van començar a utilitzar-se al segle xViii, durant el regnat de Carles III (1716-1788), que també va introduir la loteria.

Per saber més sobre bitllets i monedes, et recomanem que visitis la pàgina web de la Fábrica Nacional de la Moneda y Timbre.

Web @

Fig. 1.2. Abans de l’aparició de les monedes es van utilitzar algunes mercaderies, com la sal i les petxines, que feien la funció dels diners.

a canvi de


10

B. Les monedes metàl·liques

Amb el pas del temps, la utilització dels diversos metalls va anar desplaçant la resta d’elements que es feien servir com a diners. Malgrat això, la dificultat de les parts per posar-se d’acord sobre la quantitat de metall necessari per a la compra de determina-des mercaderies, com també l’obstacle que representava els trasllat dels metalls d’un lloc a un altre, i el desenvolupament del comerç amb l’aparició de les ciutats i els estats, tot plegat va propiciar l’aparició de les monedes.

De bon començament, les monedes estaven formades per metalls com el bronze, el fer- ro, la plata i l’or. El seu valor es basava en la quantitat de metall que les constituïa, i la seva acceptació per part dels comerciants estava determinada pel prestigi de la ciutat o de l’estat que les encunyava. Les primeres monedes encunyades van aparèixer a Egipte, Grècia, Cartago, Roma, etc.

C. Els bitllets bancaris

Amb el desenvolupament del comerç i davant les dificultats del transport de grans quantitats de monedes, van aparèixer els primers banquers, juntament amb els orfebres que treba-llaven els metalls preciosos. El costum de dipositar les seves monedes d’or i plata en les caixes fortes d’aquests orfebres i banquers es va estendre entre els comerciants i la gent del poble, tot rebent com a contrapartida rebuts de dipòsit i el compromís de tornar l’or i la plata en el moment de la presen-tació dels rebuts en els establiments en qüestió.

Al principi, quan el dipositari feia una compra d’importància, reclamava el seu or mitjançant la presència del rebut de dipò-sit, amb el qual pagava els proveïdors. De vegades, però, el proveïdor que rebia l’or el dipositava, al seu torn, en el ma-teix banc o en un altre banc, de manera que, amb el temps, es va imposar l’ús del pagament amb els rebuts i no amb les monedes d’or.

De llavors ençà ens trobem amb el paper moneda o bitllets bancaris, que són rebuts pel portador i que, inicialment, te-nien un contravalor en or en el banc emissor. De mica en mica, aquests bancs van començar a emetre més quantitat de rebuts que la quantitat d’or existent en les seves caixes fortes, tot confiant que els dipositaris no en reclamarien la converti-bilitat a aquest metall llevat de casos excepcionals.

Les monedes són peces metàl·liques encunyades pels estats, que serveixen de mesu-ra comuna per fixar el preu de les coses i facilitar l’intercanvi de mercaderies en el mercat i, conseqüentment, la divisió del treball.

A partir del segle xix, l’emissió de bitllets i monedes va que-dar exclusivament en mans dels estats, per mitjà dels bancs emis-sors. En el nostre cas, aques-ta funció correspon al Banc d’Espanya i al Banc Central Europeu.

Sabies que.. .

2. Entra a la web de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (www.fnmt.es) i comenta a classe la història de la pesseta.

3. Entra a la pàgina web del Banc d’Espanya i comenta a classe el naixement dels bitllets i les monedes de l’euro.

Act iv i tats

Fig. 1.3. Amb el pas del temps, els bitllets bancaris van perdre el seu contravalor en or.

11

1El sistema financer espanyol

2.2. Els diners bancaris

Actualment, l’oferta de diners, és a dir, els que estan a disposició de qui els necessiti, si és que li’n deixen, està formada per:

• Els diners que hi ha a disposició del públic.

• Els diners que hi ha en els dipòsits de les institucions financeres o de lliure disposició.

L’abundància de nous instruments de pagament, com ara les lletres de canvi, els xecs i les targetes de crèdit, ha produït una disminució generalitzada de monedes i bitllets de banc i l’augment de diners en els comptes bancaris. En aquests comptes es produeixen simples anotacions comptables, depenent dels pagaments i els cobraments que hi hagi domiciliats (ingressos de nòmines i pensions, pagaments d’assegurances, etc.).

2.3. Funcions dels diners

La millor manera d’entendre què són els diners és definint-ne l’ús al qual es destinen. Per tant, convé començar aquesta definició per l’estudi de les funcions dels diners.

Tot seguit, es descriuen les quatre funcions principals:

• Instrument de canvi. Els diners són el mitjà de canvi generalment acceptat per la socie-tat en la compravenda de mercaderies i serveis.

• Mitjà de pagament. Els diners són un instrument acceptat per tothom per al pagament de les compres i els deutes.

• Mesura de valor. En l’economia de mercat i en les anàlisis econòmiques de les empre-ses i els governs, el valor de tots els béns s’expressa en diners, que es converteixen, així, en unitat de compte. Per això, tots els béns s’expressen en euros, dòlars, etc.

• Reserva de valor. Els diners són la manera més usual de mantenir la riquesa econò-mica fins que es necessita efectuar la compra. Això és així gràcies a la facilitat de canvi dels diners per béns i serveis que es poden necessitar en el futur. Un exemple d’aquesta funció dels diners és l’estalvi.

En els bancs hi ha unes caixes de seguretat on sovint es dipo-siten diners, joies, valors, etc., cosa que suposa una reserva de valor.

Sabies que.. .

Els diners que va posar en cir-culació el govern de la Segona República Espanyola van deixar de tenir validesa legal a partir de la implantació de la dictadura militar.

Això il·lustra el fet que els diners només compleixen les seves fun-cions si són acceptats social-ment.

Sabies que.. .

Fig. 1.4. L’ús dels nous mitjans de pagament està desplaçant les monedes i els bitllets bancaris com a mitjans de pagament en el comerç.

Sous

Llum

Bancs o caixes

d’estalvis

Rendes

Telèfon

Hipoteques

Targetes de crèdit

S’estalvien enGestionen

el pagament de


12

3. El sistema financer espanyolEl sistema financer està format pel conjunt d’institucions, mitjans i mercats o entitats financeres que fan d’intermediaris entre els estalviadors i els inversors, tot canalitzant l’estalvi cap a la inversió.

3.1. Objectius del sistema financer

El sistema financer espanyol persegueix dos objectius bàsics:

• Captar els recursos financers (estalvis) sobrants en les economies domèstiques i les empreses, assegurant-los, com a contrapartida, un interès pels seus dipòsits i una seguretat de reembors (devolució en el moment exigit), com també la prestació de serveis com cobraments i pagaments de rebuts, nòmines, canvis de divises i moneda estrangera, etc.

• Satisfer les necessitats financeres dels inversors, exigint-los el pagament d’uns inte-ressos pels diners rebuts i les garanties suficients de solvència per poder respondre davant els estalviadors i les despeses pròpies del negoci bancari.

3.2. Els mercats financers

Els mercats financers són aquells on es negocien els actius financers. Actualment, els agents que inverteixen en els mercats financers poden estar operant a molts quilòmetres de distància tancant operacions de compra, venda, préstecs, etc., per mitjà de terminals d’ordinador (globalització econòmica i financera).

Els mercats financers tenen, entre d’altres, les funcions que pots veure a la Fig. 1.5:

Quan les empreses necessiten finançar-se poden crear actius financers i posar-los en circula-ció en el mercat primari. Aquests actius financers, amb el pas del temps, es compraran i es ven-dran en el mercat secundari.

Sabies que.. .

Quan els mercats financers no funcionen correctament i la seva actuació no està regulada per les autoritats econòmiques, es produeixen les crisis financeres, que acaben sent crisis econòmiques.

Fig. 1.5. Les funcions dels mercats financers.

Funcions dels mercats

financers

Posar en contacte els estalviadors (ofe-rents de diners) amb els inversors (deman-dants de diners).

Fixar els preus dels actius financers en funció de la seva oferta i demanda.

Proporcionar liquiditat als actius finan-cers, és a dir, que els seus posseïdors puguin vendre’ls amb facilitat a altres persones o empreses.

Reduir els terminis i els costos d’interme-diació agilitant els procediments de liqui-dació.

13


3.3. Tipus de mercats financers

Els mercats financers es poden classificar en funció del termini dels actius financers que hi intervenen o segons el tipus d’actius financers.

• Mercat monetari. És el mercat on es negocia amb diners o actius financers amb ven-ciment a curt termini, és a dir, en terminis inferiors a l’any, com ara els efectes comer-cials a curt termini (dies, mesos). Per exemple, l’emissió de lletres del Tresor a menys d’un any.

• Mercat de capitals. És el mercat on es negocien els actius financers amb venciment a llarg termini (més d’un any). Per exemple, l’emissió de bons de l’Estat.

• Mercats primaris. Són els mercats on es creen els actius financers emesos per les empreses o les entitats que sol·liciten recursos per poder finançar els seus inversors. Aquests actius financers es posen en circulació per primer cop.

• Mercats financers secundaris. Són els mercats financers en els quals només s’intercanvien actius financers creats amb anterioritat en el mercat primari, com les borses de valors o de comerç.

3.4. La composició del sistema financer espanyol

El sistema financer està format per una pluralitat d’entitats públiques i privades. Tot seguit, veurem diferents classificacions de les entitats que el formen, depenent de les funcions que dins el sistema financer fan cadascuna d’elles.

A. Entitats amb funcions de direcció i control

Les funcions de direcció i control del sistema financer espanyol de-penen d’una manera o d’una altra de les diferents administracions públiques. En el desenvolupament del procés d’unió monetària dins la Unió Europea i sobre la base del criteris establerts en el trac-tat de Maastricht, una part de les funcions pròpies del govern i del Banc d’Espanya relacionades amb la política monetària va passar a dependre del Banc Central Europeu (Fig. 1.6). Aquest banc va començar a funcionar l’any 1998 quan es va establir l’euro com a moneda única europea. A Espanya vam començar a utilitzar l’euro en bitllets i monedes el 2002.

La direcció i el control del sistema financer espanyol correspon a les institucions següents:

• Banc Central Europeu (BCE). És l’encarregat de definir la política monetària en els països de la Unió Europea.

• Govern. És el designat per marcar la política econòmica i, per tant, és el màxim responsable del funcionament del sistema financer.

• Ministeri d’Economia i Ministeri d’Hisenda. Són els responsables dins el Govern de l’àrea d’economia i, per tant, de tot el que fa referència al funcionament de les entitats financeres.

• Comunitats autònomes. Les autonomies que tenen competències en el seu territori dins l’àrea econòmica duen a terme una funció de control centrada sobretot en les caixes d’estalvis i les cooperatives de crèdit.

Fig. 1.6. Seu del Banc Central Europeu a Frankfurt (Alema- nya).


14

• Banc d’Espanya. És l’encarregat de controlar la política monetària, amb dependència del BCE, com també tot allò que fa referència a la regulació i la inspecció de la banca privada, les caixes d’estalvis i les cooperatives de crèdit.

• Comissió Nacional del Mercat de Valors. És l’organisme encarregat de controlar i d’inspeccionar el mercat de valors (Borsa de Valors).

• Direcció General d’Assegurances. És responsable de regular les entitats d’assegurances i les entitats gestores de fons de pensions.

• Direcció General de Transaccions Exteriors. Realitza les funcions estadístiques i admi-nistratives de les transaccions exteriors o comerç exterior.

B. Entitats financeres bancàries

Les entitats financeres bancàries són les institucions més importants dins el sistema finan-cer espanyol i les que tenen una relació més directa amb el públic i les petites empreses en general. Per ordre d’importància, enumerem les següents:

• Banca privada. Està formada per totes les empreses privades dedicades al negoci bancari, que actuen d’intermediàries entre els estalviadors i els inversors, a banda de prestar altres serveis com la gestió de cobraments, pagaments, girs, transferències, assessorament divers als seus clients, etc.

• Caixes d’estalvis. Són institucions sense finalitats lucratives, amb funcions i competèn-cia semblants als de la banca privada.

• Cooperatives de crèdit. Són cooperatives que es dediquen al negoci bancari. Atenen preferentment els seus socis.

C. Institucions financeres d’intermediació borsària o d’inversió

En el sistema financer espanyol hi ha dos tipus d’institucions d’intermediació borsària o d’inversió:

• Societats de valors i agències de valors. Les societats de valors són empreses faculta-des per actuar en borses de comerç i valors, en nom propi o per compte d’altri. Les agències de valors són empreses facultades per actuar en les borses de valors per compte d’altri.

• Institucions d’inversió col·lectiva. Tenen per objectiu la negociació en els mercats finan-cers amb els títols de valor, tant en el mercat primari com en el secundari. Un exemple d’aquest tipus d’empresa el trobem en les societats gestores dels fons d’inversió.

D. Institucions d’assegurances

Les institucions d’assegurances són entitats privades que es poden agrupar en:

• Companyies d’assegurances. Estan constituïdes pel conjunt d’empreses que, com a contrapartida al pagament de les primes d’assegurances per part de l’assegurat (per-sona o empresa que contracta l’assegurança), es comprometen a lliurar una indemnit-zació en el cas que hi hagi un sinistre.

• Gestores de fons de pensions. Són societats de gestió dels patrimonis constituïts per les aportacions dels seus associats durant la seva vida laboral activa, per completar o substituir les pensions que paga la Seguretat Social després de la jubilació.

Les autoritats econòmiques esta-bleixen la necessitat de crear un ens que coordini les funcions de control del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d’Assegurances.

Sabies que.. .

www.mapfre.com

www.mutua-mad.es

ww.santalucia.es

Adreces web de tres conegudes companyies d’assegurances.

Web@

15


E. Entitats de finançament no bancàries

Podem diferenciar tres tipus d’entitats financeres no bancàries segons la seva finalitat:

• Empreses d’arrendament financer o lísing. La seva finalitat fonamental és el finança-ment de béns d’equip a través d’un contracte d’arrendament financer, basat en avan-tatges fiscals i l’opció de compra final dels béns per un valor residual o simbòlic.

• Entitats de cobrament o factoring. Són empreses encarregades de fer gestions de cobrament de crèdits als seus clients, reconeguts com a lletres de canvi, pagarés, factures, etc., tot facilitant-ne el finançament als creditors i cobrint els possibles riscos d’impagats.

• Societats de garantia recíproca. Són societats que tenen per finalitat donar suport a les pimes (petites i mitjanes empreses). Per fer-ho, concedeixen avals que protegeixen els crèdits que sol·liciten a les entitats financeres.

La Taula 1.1 mostra un resum dels tipus d’entitats que constitueixen el sistema financer espanyol segons la funció que hi fan:

Sistema financer espanyol

Entitats amb funcions de direcció i control

• Govern.• Ministeri d’Economia i Ministeri d’Hisenda.• Comunitats Autònomes.• Banc d’Espanya.• Comissió Nacional del Mercat de Valors.• Direcció General d’Assegurances.• Direcció General de Transaccions Exteriors.

Entitats financeres bancàries• Banca privada.• Caixes d’estalvis.• Cooperatives de crèdit.

Entitats financeres d’intermediació borsària o d’inversió

• Empreses d’arrendament financer o leasing. • Entitats de cobrament o factoring. • Societats de garantia recíproca.

Entitats d’assegurances• Companyies d’assegurances.• Gestores de fons de pensions.

Entitats de finançament no bancàries• Societats i agències de valors.• Institucions d’inversió col·lectiva.

Taula 1.1. Composició del sistema financer espanyol.

4. Digues el nom de tres entitats bancàries.

5. Digues el nom de tres entitats d’assegurances.

6. Investiga a Internet i fes una llista de les entitats bancàries que operen a Es-panya, bancs i caixes d’estalvis, ordenades de més a menys importància.

Act iv i tats


16

4. El Banc d’EspanyaL’any 1782 es va crear el Banco de San Carlos, precursor de l’actual Banc d’Espanya. Al llarg del segle xix i bona part del segle xx, l’entitat va viure un munt d’aventures i desventures. Primer va passar a dir-se Banco Español de San Fernando i, més endavant, Banco de España y San Fernando. A partir del 1856 va adoptar el nom definitiu de Banc d’Espanya.

La importància i les funcions del Banc d’Espanya han anat creixent al llarg de la his-tòria recent del nostre país, i són dignes d’esmentar dues dates que han canviat la seva història:

• 1962: Va ser l’any que es va nacionalitzar; de llavors ençà tot el sistema bancari gira el seu voltant.

• 1994: Data en què es va promulgar la Llei 13/94, que regula l’autonomia del Banc d’Espanya, de manera que avui dia és un organisme autònom amb personalitat jurí-dica pròpia.

Les funcions principals del Banc d’Espanya són, entre d’altres: Serveis de tresoreria i deute públic; mitjans i sistemes de pagament; supervisió i control del sistema financer espanyol.

A la Taula 1.2 hi ha un resum de les funcions del Banc d’Espanya.

www.bde.es

Per consultar les qüestions rela-cionades amb el Banc d’Espanya podeu visitar la seva pàgina web.

Web@

Funcions del Banc d’Espanya

Funcions com a membre del SEBCDes de l’1 de gener del 1999, el Banc d’Espanya participa en el desenvolupament de les següents funcions bàsiques atribuïdes al SEBC:

• Definir i executar la política monetària de la Zona euro, amb l’objectiu principal de mantenir l’estabilitat dels preus en el conjunt de la zona.

• Realitzar les operacions de canvi de divises que siguin coherents amb les disposicions de l’article 109 del Tractat de la Unió Europea, com també posseir i gestionar les reserves ofi-cials de divises de l’Estat.

• Promoure el bon funcionament del sistema de pagaments dins la Zona euro.

• Emetre els bitllets de curs legal.

Funcions com a Banc Central NacionalSobre la base del respecte de les funcions que emanen de la seva integració en el SEBC, la Llei d’Autonomia atorga al Banc d’Espanya l’acompliment de les funcions següents:

• Tenir i gestionar les reserves de divises i metalls preciosos no transferits al BCE.

• Promoure el bon funcionament i l’estabilitat del sistema financer i, sense perjudici de les funcions del BCE, dels sistemes de pagament nacionals.

• Supervisar la solvència i el compliment de la normativa específica de les entitats de crèdit i d’altres entitats i mercats financers, la super-visió dels quals li hagi estat atribuïda d’acord amb les disposicions vigents.

• Posar en circulació la moneda metàl·lica i dur a terme, per compte de l’Estat, les altres funcions que se li encomanin respecte d’ella.

• Elaborar i publicar les estadístiques relacio-nades amb les seves funcions i assistir al BCE en la recopilació de la informació estadística necessària.

• Oferir serveis de tresoreria i agent financer del deute públic.

• Assessorar el Govern i fer els informes i els estu-dis procedents.

Taula 1.2. Funcions del Banc d’Espanya.

17


4.1. La política monetària

El Banc Central Europeu i el Banc d’Espanya persegueixen l’estabilitat en els preus. Per assolir-la, redueixen els diners en circulació quan els preus pugen (augmenten el tipus d’interès del diner), i augmenten els diners en circulació (redueixen el tipus d’interès del diner) en els moments de baixa inflació, sobretot si va acompanyada d’un índex d’atur alt.

Les eines de què disposa el Banc d’Espanya per influir en el preu dels diners són les següents:

• Establiment del coeficient de caixa. El coeficient de caixa és el percentatge sobre el total de dipòsits rebuts dels estalviadors que les entitats financeres han de cobrir en efectiu o en forma de dipòsits en el Banc d’Espanya per tal de fer front a les retirades de dipòsits dels seus clients (estalviadors).

Per exemple, si un banc disposa d’un total de dipòsits de 1 000 000 000 € i el coefi-cient de caixa marcat per l’autoritat monetària (Banc d’Espanya) és del 3 %, els diners que el banc haurà de tenir a la caixa i al seu compte en el Banc d’Espanya en efectiu serà:

1 000 000 000 ⋅ 3Coeficient de caixa = = 30 000 000 100

• Subhasta desenal de certificats del Banc d’Espanya. Els certificats del Banc d’Espanya són títols emesos per ell i subscrits per les entitats de crèdit, subjectes al coeficient de caixa. Quan els bancs o les caixes d’estalvis necessiten diners, van a aquesta subhasta desenal. El Banc d’Espanya adquireix temporalment els certificats del Banc d’Espanya que són a mans dels bancs i les caixes d’estalvis, amb el compromís de re-compra, i els deixa diners a canvi dels certificats, tot fixant-ne el tipus d’interès. Aquest és el preu dels diners assenyalat pel Banc d’Espanya.

• Operacions en el mercat obert. El Banc d’Espanya compra i ven els seus propis certi-ficats i títols públics. D’aquesta manera injecta o treu liquiditat al sistema financer.

• Préstecs de regulació monetària. Són les quantitats que el Banc d’Espanya deixa a molt curt termini als bancs i les caixes d’estalvis per cobrir el coeficient de caixa. El sistema que s’utilitza és el procediment de subhasta, en el qual s’estableix una licitació de diners, però no se’n fixa ni la quantitat ni el preu (el tipus d’interès).

La política monetària és el conjunt de mesures que es prenen per tal de controlar les variacions en la quantitat de diners en circulació. Inflació. És una pujada constant

i continua dels preus dels pro-ductes.

SEBC (Sistema Europeu de Bancs Centrals). Ens que està format pel Banc Central Europeu i els bancs centrals nacionals de tots els estats membres de la Unió Europea, independentment que siguin o no a la Zona euro.

Vocabulari A

7. Entra a la pàgina web del Tesoro Público (www.tesoro.es) i estudia a classe el seu contingut.

8. Si uns inversors volen obrir una entitat bancària a Espanya, on han de sol·licitar-ne l’autorització?

Act iv i tats

www.tesoro.es

Pàgina web del Tesoro Público on trobaràs informació relacio-nada amb el que estem estudiant en aquesta unitat.

Web @


18

4.2. La política del tipus de canvi

Entenem per tipus de canvi la relació d’equivalència entre dues monedes, mesurada segons la quantitat d’euros que hem de lliurar per poder comprar una altra moneda.

La política del tipus de canvi la fixa el Banc Central Europeu, i el Banc d’Espanya és el responsable d’executar-la.

Les funcions del Banc d’Espanya en aquesta matèria són les següents:

• Posseir, gestionar, adquirir i vendre al comptat o a terminis qualsevol tipus d’actius nomenats en moneda estrangera o divises, com també metalls preciosos.

• Efectuar qualsevol tipus de transaccions bancàries amb entitats estrangeres o amb organitzacions internacionals, incloses les operacions de concessió i obtenció de prés-tecs.

• Publicar diàriament els canvis oficials en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

• Exercir el control dels canvis, tant en les seves funcions administratives com en les funcions d’inspecció o sancionadores; si es dóna el cas. S’entén per control de canvis el conjunt de normes que regulen els cobraments i els pagaments entre els residents espanyols i els residents de la resta del món en divises o moneda estrangera.

www.ecb.int

A la pàgina web del Banc Central Europeu trobartàs els tipus de canvi vàlids a Europa actualitzats cada setmana.

Entra en la secció Estadísticas i a continuació vés a Tipos de cambio.

Web@

Fig. 1.7. Instruments de política monetària.

Instruments del Banc Central Europeu i del Banc

d’Espanya per regular la quatintat de diners

en circulació

Coeficient de caixaPercentatge sobre el total de dipòsits rebuts dels estalvia-dors que les entitats financeres han de cobrir en efectiu o en forma de dipòsits en el Banc d’Espanya per fer front a les retirades de dipòsits dels seus clients (estalviadors).

Certificats del Banc d’EspanyaTítols emesos per aquest banc i subscrits per les entitats cre-ditícies subjectes al coeficient de caixa.

Operacions en mercat obertCompra i venda de certificats del Banc d’Espanya i de títols públics per part d’aquesta entitat, injectant o traient, així, liquidat al sistema financer.

Préstecs de regulació monetàriaQuantitats que el Banc d’Espanya presta a molt curt termini als bancs i les caixes d’estalvis per cobrir el coeficient de caixa.

El Banc d’Espanya pot delegar part de les seves funcions en entitats bancàries públi-ques o privades i en caixes d’estalvis que estiguin registrades en el Banc d’Espanya per poder realitzar aquestes funcions.

9. Què passa quan el Banc d’Espanya presta diners als bancs i caixes d’estalvis a un tipus d’interès molt baix?

Act iv i tats

19


4.3. El servei de tresoreria i el deute públic

El Banc d’Espanya s’encarrega del servei financer del deute públic, és a dir, la seva col·locació, administració, pagament periòdic d’interessos, amortitzacions, etc.

4.4. Mitjans i sistemes de pagament

El Banc d’Espanya és l’única entitat financera autoritzada per emetre bitllets en euros i posar-los en circulació en el nostre país. Determina la quantitat en circulació i decideix sobre les seves característiques, anul·lació o renovació i posada en circulació de moneda metàl·lica. La Casa de la Moneda és l’organisme encarregat de la fabricació de les monedes i els bitllets d’Espanya.

A. Supervisió i control

El Banc d’Espanya, com a autoritat monetària, té les funcions següents:

• Concedir autorització per al registre de les entitats que volen exercir com a entitats de crèdit.

• Establir la normativa comptable, financera i operativa que han de dur a terme les entitats financeres.

• Exercir el control i la inspecció de totes les entitats de crèdit.

• Obrir expedient sancionador a les entitats financeres que hagin comès alguna irregu-laritat.

• Intervenir en les entitats que manifesten dificultats en la seva gestió.

4.5. Altres competències del Banc d’Espanya

Dins d’altres competències, s’hi recullen funcions com ara emetre informes sobre la mar-xa de l’economia, elaborar estadístiques econòmiques que es publiquen en forma de butlletins, etc. Així, el Banc d’Espanya centralitza els serveis següents:

• Central d’informació de riscos. Confecciona l’estadística general de desenvolupament del crèdit a Espanya.

• Central de balanços.

•Serveidereclamacions.La seva missió és rebre i tramitar les reclamacions que presen-ten els clients de les entitats financeres. Aquest servei va aparèixer en el nostre sistema financer quan es va desenvolupar l’atenció als consumidors o als clients de les entitats financeres.

Deute públic. Actius financers emesos per l’Estat, les comuni-tats autònomes o els ajuntaments per tal de finançar les seves despeses.

Banca privada i caixes d’estalvis. Entitats financeres que realitzen, entre d’altres, les operacions següents: captació de fons mit-jançant dipòsits a la vista, comp-tes d’estalvis, disponibles a tra-vés de xecs, llibretes d’estalvis, targetes de crèdit i dèbit, caixers automàtics, banca directa per Internet.

La banca i les caixes d’estalvis financen els particulars i les empreses mitjançant el descompte d’efectes comercials, crèdits o préstecs.

Vocabulari A

10. Quina creus que és la raó que continuï existint el Banc d’Espanya havent-hi el Banc Central Europeu?

11. Creus que un particular pot obrir un compte d’estalvis en el Banc d’Espanya? Per què?

12. Entra a la web del Tesoro Público (www.tesoropublico.es) i informa’t sobre l’oferta de lletres del Tresor (terminis d’amortització, subhastes, tipus d’interès, etc.).

Act iv i tats


20

5. Banca privada i caixes d’estalvisLa banca privada està constituïda per totes aquelles institucions que amb ànim de lucre es dediquen al negoci bancari sota la forma de societats anònimes (SA).

La principal activitat dels bancs consisteix a recollir diners dels estalviadors, les empre-ses i els particulars, i lliurar-los un interès com a contrapartida. Amb els recursos captats, els bancs inverteixen en préstecs a particulars, empreses o administracions, cobrant-los un interès per aquesta operació i exigint-los unes garanties reals per tal de fer front a les possibles falles de pagament (Taula 1.3).

Dins el sistema financer bancari, la banca en controla la major part, al voltant del 50 %. Ara com ara, el sector bancari espanyol està molt concentrat al voltant de dues entitats principals: el Banc de Santander i el Banc Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA).

Taula 1.3. Extracte del balanç d’un banc. L’actiu recull l’ús dels recursos rebuts, conjunt de béns i serveis. El passiu recull la procedència dels recursos disponibles pel banc per dur a terme la seva activitat.

Balanç de situació d’un banc

Actiu Passiu

1. Caixa i dipòsits en bancs centrals.2. Entitats de crèdit.3. Crèdits sobre clients.4. Cartera de valors de renda fixa: a) Deute de l’Estat. b) Obligacions i altres valors de renda fixa.5. Cartera de valors de renda variable.6. Immobilitzat material.7. Altres actius.

Total actiu: ______________________

1. Entitats de crèdit.2. Recursos de clients. a) Dèbits a clients. b) Dèbits representats per valors negocia-

bles. c) Passius subordinats.3. Altres passius.4. Beneficis consolidats de l’exercici.5. Interessos minoritaris.6. Capital i reserves.

Total passiu: _________________________

Les caixes d’estalvis són institucions financeres sense ànim de lucre, d’interès públic, però de naturalesa privada i amb caràcter benèfic social, quant a la destinació dels seus beneficis o excedents.

Fins a la posada en funcionament de les mesures liberalitzadores del sistema financer espanyol al principi de la dècada del 1980, les caixes d’estalvis, atès el seu caràcter social i la seva territorialitat, es veien sotmeses a un munt de limitacions per operar lliu-rement en el mercat financer. Tenien l’obligació de dedicar part del seus actius a deute públic i finançaments preferents (construcció, entitats públiques, etc.).

Actualment, però, la seva forma d’operar i el seu funcionament són força semblants als de la banca privada. Tal com ha passat en els bancs privats, aquestes entitats han expe-rimentat un procés de concentració. Les més importants són La Caixa i Caja Madrid.

S’organitzen a través de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis, sobretot pel que fa a les funcions d’interès col·lectiu, com l’elaboració d’estudis i informes, com tam-bé per a la seva representació institucional. El seu pes específic dins el sistema financer espanyol és més o menys del 45 %.

Les deu entitats privades més importants d’Espanya, segons la quota de mercat, són les se- güents:

1. BBVA 14,90 %

2. Santander 11,40 %

3. La Caixa 8,62 %

4. Caja Madrid 6,11 %

5. Banco Popular 4,30 %

6. Banesto 4,20 %

7. Sabadell 2,30 %

8. Caixa de Catalunya

2,30 %

9. Bancaja 2,30 %

10. CAM 2,27 %

Sabies que.. .

Els interessos rebuts pel banc han de ser superiors als pagats als seus clients per poder cobrir les obligacions contretes amb els estalviadors, fer front a les despeses pròpies del negoci bancari i obtenir beneficis.

Hi ha un fons de garantia de dipòsits que garanteix fins a 100 000 € per compte i titular en el cas que l’entitat diposi-tària (banc o caixa d’estalvis) tingui dificultats per fer front a la devolució dels dipòsits dels estal-viadors, tant si són particulars (persones físiques) com si són persones jurídiques (empreses).

Impor tant

21


6. Les operacions financeres i els seus elementsQuan es disposa d’un capital, normalment es pensa en les possibilitat d’ús que se li pot donar. Fonamentalment, aquestes possibilitats són dues:

a) O bé es dedica al dispendi i gaudi. Per exemple, comprar un cotxe, un ordinador, anar de viatge, etc.

b) O bé es destina a l’estalvi i la inversió.

En el primer cas, esperem quedar satisfets amb el consum d’allò que hem adquirit, i en el segon cas, esperem obtenir un rendiment amb el pas del temps.

El rendiment d’una operació financera es mesura mitjançant un percentatge anomenat tipus d’interès. Així, per exemple, si s’inverteixen 10 000 € i al cap d’un any s’obté un benefici de 1 000 €, la relació entre totes dues quantitats es trobarà aplicant una regla de tres:

Si per 10 000 € s’obtenen 1 000 €, al cap d’un any, de 100 € s’obtenen x €. Si reso-lem l’operació:

1 000 ⋅ 100x = = 10 % 10 000

També pot passar que vulguem fer una despesa o una inversió i que no disposem de prou recursos. En aquest cas haurem d’acudir als qui tinguin el capital i estiguin dis-posats a prestar-nos-el. El normal és cobrar uns interessos que es calculen mitjançant l’aplicació del tipus d’interès.

Els càlculs es fan seguint una regla concreta anomenada llei financera. Com veurem més endavant, les lleis financeres aplicades normalment són la de capitalització simple i la de capitalització composta.

Per aplicar aquesta llei cal tenir una sèrie de dades que influeixen en el càlcul:

• El temps, que representarem mitjançant n.

• El tipus d’interès, que representarem mitjançant i quan l’expressem en tant per cent. En l’exemple anterior, i = 0,1.

• El criteri de càlcul de l’interès, que inclou la llei financera aplicada al capital inicial.

D’aquí deduïm que el valor d’un capital dependrà de:

• El moment de la seva valoració.

• El tipus aplicat a l’operació.

• La llei financera que s’utilitzi.

El valor que té el capital en el moment present rep el nom de valor actual, i el que té quan assoleix el seu venciment s’anomena valor final.

El capital valorat en el moment actual rep el nom de capital inicial, i el capital valorat en el seu venciment final s’anomena capital final.

Operació financera. Qualsevol operació que va dirigida a la subs- titució d’un o diversos capitals per un altre o altres d’equivalents en diferents moments, aplicant una determinada llei financera amb un punt de referència.

Llei financera. Regla concreta que s’utilitza per calcular els interes-sos. Cal conèixer prèviament el temps, el tipus d’interès i el crite-ri de càlcul de l’interès.

Vocabulari A

13. Calcula l’interès total o rendiment produït per 20 000 € col·locats al 10 % en un banc durant un any.

Act iv i tats


22

A. Concepte d’operació financera

Una operació financera és qualsevol acció dirigida a la substitució, en un moment deter-minat o punt de referència, d’un o diversos capitals per un altre o altres d’equivalents, en diferents moments, aplicant una determinada llei financera.

Si analitzem l’activitat anterior, podem observar que per poder parlar d’equivalència financera entre els capitals hi ha d’haver les circumstàncies següents, que, a més, s’han de complir sempre:

• L’intercanvi no es fa en el mateix moment. Hi ha d’haver diferents dates, és a dir, no és simultani.

• S’hi ha aplicat una determinada llei financera.

• La prestació (20 000 €) i la contraprestació (11 000 € i 11 000 €) són equivalents des d’un punt de vista financer; és a dir, s’ha substituït 20 000 € per un total de 22 000 €. Ara bé, com que el préstec venç en diferents moments del temps, tant qui fa el préstec com qui el rep ho consideren equivalent.

Per això, podem resumir-ho dient que qualsevol activitat mercantil és una operació fi-nancera d’intercanvi, no simultani, entre dues persones, de capitals o béns econòmics, amb la condició que sigui financerament equivalent allò que es rep i allò que es lliura, en el punt de referència.

L’empresa RI, SA demana un crèdit en una data determinada, a la qual anomenem n1, per un import de 20 000 €, al Banc Euro. L’empresa es compromet a tornar-lo per mitjà de dos pagaments d’11 000 € cadascun en les dates n2 i n3. Representa gràficament l’operació i raona-la.

Solució

En aquesta operació financera s’ha substituït un capital de 20 000 €, en la data n1, per uns altres dos d’11 000 € que vencen en els moments n2 i n3. Se suposa que hi ha una equivalència financera perquè 20 000 € són el mateix que 11 000 més 11 000, vist en diferents moments (n2 i n3) i vist en l’instant (n1) en què s’ha fet l’operació.

La forma de calcular les quantitats serà la llei financera aplicada en aquest cas concret.

Cas pràct ic 1

Hi ha cultures que consideren usura el cobrament d’interessos. En la nostra cultura, els inte-ressos que es cobren i els que es paguen es relacionen amb l’evolució de la inflació i es con-sidera que el tipus d’interès és el preu del diner.

Sabies que.. .

Els elements que intervenen en una operació financera

L’origen El final La durada El creditor El deutor

20 000 € 11 000 € 11 000 €

n1 n2 n3 (temps)

23


B. Els elements d’una operació financera

En tota operació financera cal tenir present els elements següents:

• Origen de l’operació financera. Coincideix amb el moment de disponibilitat en el temps del primer capital. En l’activitat anterior, n1.

• Final de l’operació financera. Coincideix amb el venciment de l’últim capital. En l’activitat anterior, n3.

• Durada de l’operació financera. Temps comprès entre el final de l’operació i l’origen. En l’activitat anterior, n3 – n1.

• Creditor de l’operació financera. Persona que presta el capital (prestador), és a dir, que fa la prestació. En l’activitat anterior, el banc X.

• Deutor de l’operació financera. Qui rep el capital (prestatari), és a dir, la contrapres-tació. En el cas pràctic 1, RI, SA.

LU, SA vol fer una inversió a la seva factoria per tal de millorar el procés productiu. Necessita comprar maquinària per valor de 5 000 000 €. Com que no disposa de prou recursos, va al Banc Marí per demanar-li un préstec. Les condicions són les se-güents: Lliurament dels 5 000 000 € en el moment de la concessió del préstec a LU, SA, i retorn d’aquest en quatre pagaments anuals, el primer dels quals començarà al cap d’un any d’haver iniciat l’operació.

Fes les activitats següents:

a) Confecciona la corresponent representació gràfica.

b) Identifica cadascun dels elements de l’operació financera.

Solució

a) Representació gràfica.

5 000 000 C1 C2

0 1 2 3 4 anys

€C3 C4

b) Elements de l’operació financera.

• Origen de l’operació financera. Moment 0.

• Final de l’operació financera. Quan es compleix el quart any.

• Durada de l’operació financera. Quatre anys.

• Creditor de l’operació financera. Banc Marí.

• Deutor de l’operació financera. LU, SA.

Cas pràct ic 2

14. Si els nostres pares ens deixen 3 000 €, i hem de tornar-los-els al cap d’un any sense interessos, es tracta d’una operació financera? Raona la teva res-posta.

Act iv i tats


24

C. Classificació de les operacions financeres

La classificació de les operacions financeres, com la de qualsevol altre fenomen, es fa per tal de conèixer més bé la seva naturalesa. L’ordenació es fa atenent diferents criteris, cosa que proporciona un coneixement més exhaustiu.

• A partir de la certesa de la quantia i el venciment

Atenent a la quantia i el venciment es poden diferenciar dos tipus d’operacions finan-ceres:

a) Operacions financers certes. Operacions en qué tant la quantia com el venciment estan determinats des de bon començament.

b) Operacions financeres aleatòries. Operacions en les quals tant la quantitat com el venciment són aleatoris i, per tant, no estan determinats per endavant.

• A partir de la durada de l’operació

Enumerem dos tipus d’operacions quant al seu temps de permanència:

a) Operacions financeres a curt termini. Operacions de durada inferior a un any. Nor-malment se’ls aplica la llei de capitalització simple.

b) Operacions financeres a llarg termini. Operacions de durada superior a un any. En aquest cas, se’ls aplica la llei de capitalització composta.

• A partir de l’aplicació de la llei financera

Hi ha tres tipus d’aplicació de la llei financera:

a) De capitalització. Es caracteritza perquè el moment d’equivalència (p), en el qual es van comprar tots els capitals, és posterior al venciment de l’últim capital.

C1 C2

n1 n2 n3 ptemps

C3 €

Exemple de capitalització: una imposició a termini fix en un banc.

b) D’actualització. En aquestes operacions el moment d’equivalència és anterior al venciment del primer capital.

C1 C2

n3n1 n2ptemps

C3 €

Exemple d’actualització: el descompte d’un efecte comercial en una entitat financera.

c) Mixta. Quan el moment d’equivalència (p) està comprès entre el primer i l’últim venciment dels capitals.

C1 C2

n3n1 n2ptemps

C3 €

Exemple d’aplicació mixta: la substitució d’un lot de tres lletres de comerç amb ven-ciment a 30, 60 i 90 dies per una única lletra de venciment al cap de 60 dies.

Usura. Cobrament abusiu d’interessos. En un mercat lliure com l’espanyol, el tipus d’interès no té límits, ja que el fixen les forces del mercat dins el seu propi joc. Ara bé, de vegades, la justícia, quan els tipus d’interès se sepa-ren massa dels tipus mitjans del mercat, pot arribar a declarar el tipus abusiu.

VocabulariA

25


•Segonsladistribuciótemporaldelscomponentsdel’operació

En relació amb els components, es poden diferenciar:

a) Operacions simples. Aquelles en les quals intervé un únic capital, tant en la presta-ció com en la contraprestació.

b) Operacions compostes. Corresponen a les operacions financeres en les quals inter-venen diversos capitals amb venciments diferents en la prestació i/o la contrapres-tació.

D. Els règims de capitalització

Encara que en unitats posteriors els estudiarem més detingudament, aquí podem avançar que hi ha dos tipus de règims de capitalització:

• Simple. Els interessos que es generen en cada període no s’acumulen en el capital per al càlcul dels interessos del període següent. S’utilitza normalment en operacions financeres a curt termini.

• Compost. Els interessos que es generen en cada període s’acumulen en el capital anterior per al càlcul dels interessos del període següent. Generalment s’utilitza en operacions financeres a llarg termini, és a dir, superiors a un any.

Totes les operacions financeres, ja sigui de capitalització o de descompte, estan sub-jectes a una determinada llei financera que s’anomena règim de capitalització.

El senyor Tomàs ha obtingut un crèdit de 100 000 € del Banc Euro per tal de fer front a diversos pagaments. La devolució dels diners prestats es farà en quatre lliuraments bimensuals iguals de 27 000 €. El primer començarà al cap de dos mesos.

A partir d’aquestes dades, fes la corresponent representació gràfica de l’operació financera i classifica-la atenent els diferents criteris enunciats més amunt.

Solució


100 000 27 000 27 000

0 2 mesos 4 mesos 6 mesos 8 mesos temps

€27 000 27 000

b) Classificació.

• Certa. Se sap el venciment i el resultat.

• A curt termini. El venciment de l’operació és inferior a un any.

• Composta. Hi intervenen diversos pagaments.

• De capitalització. La quantitat lliurada és capitalitzada per a la seva posterior devolució al banc.

Cas pràct ic 3


26

La senyora Remei ha obtingut un préstec de 50 000 € de la Caixa d’Estalvis General per comprar-se un cotxe elèc-tric. La devolució dels diners es farà en cinc lliuraments anuals iguals de 12 000 €. La primera entrega començarà al cap d’un any. Fes la corresponent representació gràfica de l’operació financera i classifica-la atenent els diferents criteris enunciats més amunt.

Solució


pagaments 12 000 12 000

anys 0 1 2 3 4

12 00012 000 12 000

La senyora Remei rep 50 000 € i en torna 60 000 (els diners prestats + els interessos).

b) Classificació.


• A curt termini. El venciment de l’operació és inferior a l’any.


• De capitalització. La quantitat lliurada és capitalitza-da per a la seva posterior devolució al banc.

Cas pràct ic 4

L’empresa MMR vol absorbir mitjançant la compra l’empresa Ros, SL. El senyor Miquel, director financer d’MMR, ha obtingut un préstec de 150 000 € del Banc Ric amb la finalitat d’atendre aquesta operació.

La devolució dels diners prestats es farà en tres lliuraments anuals de 55 000 € cadascun. El primer es farà al cap d’un any.

Fes la corresponent representació gràfica de l’operació financera i classifica-la atenent els diferents criteris enun-ciats més amunt.

Solució


150 000 55 000 55 000

0 1 2 3 anys

€55 000

b) Classificació.


• A llarg termini. El venciment de l’operació és supe-rior a l’any.


• De capitalització. La quantitat lliurada és capitalitza-da per a la seva posterior devolució al banc.

Cas pràct ic 5

15. Visita la pàgina web d’una caixa d’estalvis i d’un banc. Comprova els dife-rents tipus de préstecs que ofereixen als seus clients i les seves condicions. Fes una simulació a partir de les dades del Cas pràctic 4.

Act iv i tats

27


Síntesi

El sistema financer

Banc d’Espanya

Funcions dels mercats financers

Elements d’una operació financera

Classificació

Govern d’Espanya

Banc Central Europeu

Funcions dels diners

Mitjà de valor

Reserva de valor

Instrument de canvi

Mitjà de pagament

Operació financera

Concepte

Funcions de control del sistema financer espanyol


28

Test de repàs

1. Creus que el sistema financer canalitza l’estalvi de les economies domèstiques, les empreses i les administra-cions públiques envers els inversors?

a) No.

b) Només del mateix país.

c) Sí.

2. Els diners que hi ha en els comptes bancaris a la vista, creus que formen part de l’oferta monetària?

a) Sí.

b) No.

c) Només si està a les caixes d’estalvis.

3. Quina és la moneda de la Unió Europea?

a) El dòlar.

b) L’euro.

c) L’ecu.

4. Com es diu l’òrgan coordinador de les caixes d’estalvis?

a) Banc d’Espanya.

b) Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis.

c) Ministeri d’Economia.

5. El control dels diners en circulació li correspon al:

a) Govern.

b) Banc d’Espanya.

c) Casa de la Moneda.

6. Quin organisme és el que controla la banca privada a Espanya?

a) Ministeri d’Hisenda.

b) Banc Central Europeu.

c) Banc d’Espanya.

7. En el balanç d’un banc, quin compte registra els comp-tes d’estalvis i els comptes corrents dels estalviadors?

a) Comptes diversos.

b) Dèbits a clients.

c) Emprèstits i altres valors negociables.

8. Les operacions financeres, tenen interès?

a) No.

b) Sí.

c) Quan la llei ho determina.

9. Els bancs, cobren interès pels diners prestats?

a) No.

b) Sí.

c) Depèn de la quantitat.

10. Quan una empresa rep un préstec, cal que faci un contracte?

a) No.

b) Un rebut.

c) Sí.

11. Per obrir un banc a Espanya, cal l’autorització del Banc d’Espanya?

a) No.

b) Sí.

c) Només de vegades.

12. En el mercat monetari, s’hi negocia amb diners a llarg termini?

a) De vegades.

b) No.

c) Sí.

13. En quin mercat es posen en circulació les emissions de bons de l’Estat?

a) Mercat secundari.

b) Mercat primari.

c) Mercat monetari.

14. Les borses de valors són contractades per:

a) El Banc d’Espanya.

b) La comunitat autònoma.

c) La Comissió Nacional del Mercat de Valors.

15. A qui correspon fixar la política del tipus de canvi europeu?

a) Al Govern.

b) Al Banc d’Espanya.

c) Al Banc Central Europeu.

Solucions

1. c); 2. a); 3. b); 4. b); 5. b); 6. c); 7. b); 8. b); 9. b); 10. c); 11. b); 12. b); 13. b); 14. c); 15. c).

29


Comprova el teu aprenentatge

Distingir les funcions del sistema financer

1. Què és el sistema financer?

2. Escriu les funcions pròpies del sistema financer.

3. Quan creus que una economia domèstica pot ser estal-viadora i quan inversora? Posa’n un exemple.

4. Elabora un esquema que reculli el funcionament dels mercats financers.

5. Quina diferència hi ha entre els mercats monetaris i els mercats de capitals?

6. Posa un exemple de cadascuna de les diferències que has assenyalat en la pregunta anterior.

7. Quina diferència hi ha entre els mercats primaris i els secundaris? Posa un exemple de cadascun.

Conèixer les funcions que tenen els diners

8. Quines funcions tenen els diners?

9. Què són els diners bancaris?

10. Quan van començar a funcionar els primers bitllets bancaris i per què?

Saber quins són els objectius del sistema financer espanyol i les entitats que el formen

11. Elabora un quadre amb les funcions dels mercats fi-nancers.

12. Busqueu un contracte d’arrendament financer i analit-zeu-lo a la classe.

13. Busqueu un contracte d’assegurances i analitzeu-lo a la classe.

14. Fes un esquema amb les funcions pròpies del Banc d’Espanya.

15. A partir del Butlletí Oficial de l’Estat, obté les cotit-zacions de les monedes estrangeres que el Banc d’Espanya li remet.

16. Fes un esquema que mostri les funcions de la banca privada.

17. Quina és la diferència política entre les caixes d’estalvis i els bancs privats?

18. Anomena quatre caixes d’estalvis que tinguin sucur-sals a la teva província.

19. Anomena quatre bancs que tinguin sucursals a la teva província.

20. Anomena tres entitats d’assegurances de la teva pro-víncia.

Saber quines són les funcions de les entitats de direcció i control del sistema financer

21. Elabora un quadre amb les funcions de control del sistema financer que corresponen al Govern, al Banc d’Espanya i al Banc Central Europeu.

22. Busca a la web del Banc d’Espanya les seves funcions i fes-ne un esquema.

23. Contesteu en grup, per què una de les funcions del Banc d’Espanya és el control de les entitats financeres?

24. El Banc d’Espanya s’encarrega del servei financer del deute públic. Busca a la web del Banc d’Espanya el Tresor Públic i analitza’n el contingut a classe.

Identificar els elements d’una operació financera

25. El rendiment d’una operació financera es mesura mitjançant un percentatge anomenat tipus d’interès. Si s’inverteixen 15 000 € i al cap d’un any s’ha obtingut un rendiment de 1 000 €, quin haurà estat el rendi-ment de la inversió?

26. Si un banc disposa d’un total de dipòsits de 100 000 000 € i el coeficient de caixa que assenyala l’autoritat monetària (Banc d’Espanya) és del 4 %, els diners que el banc haurà de tenir a la seva caixa i en el seu compte en el Banc d’Espanya en efectiu serà...

27. Marcet, SL obté un préstec del banc per finançar l’adquisició d’una nau industrial per un import de 500 000 €. El préstec es retornarà en set pagaments anuals iguals de 90 000 €. El primer es farà al cap d’un any de la concessió. Confecciona la correspo-nent representació gràfica i identifica-hi cadascun dels elements de l’operació financera.

28. El senyor Joan ha obtingut un crèdit de 15 000 € del Banc Ric amb l’objectiu d’atendre determinats paga-ments. La devolució dels diners prestats es farà en deu pagaments iguals anuals de 1 550 €. El primer es farà al cap de dos anys. Fes la corresponent representació gràfica de l’operació financera i classifica-la atenent els diferents criteris ja enunciats.

29. La senyora Anna obté un préstec del Banc Ric per fi-nançar l’adquisició d’una casa nova per un import de 120 000 €. El préstec es retornarà en set pagaments anuals iguals de 19 000 €. El primer es farà al cap d’un any de la concessió. Fes la corresponent repre-sentació gràfica de l’operació financera i identifica-hi cadascun dels elements.


30

Comprova el teu aprenentatge

30. El senyor Miquel Àngel ha obtingut un crèdit de 25 000 € del Banc Ric per comprar-se un cotxe. La devolució dels diners prestats es farà en cinc pagaments anuals iguals de 5 700 €. El primer es farà al cap de dos anys.

Fes la corresponent representació gràfica de l’operació financera i classifica-la atenent els diferents criteris ja enunciats.

31. Peris, SA vol fer una inversió per tal de millorar el procés de producció a la seva factoria. Per això, ha de comprar maquinària per valor de 500 000 €, però com que no disposa de prou recursos s’adreça al Banc Ric per demanar-li un préstec. Les condicions del banc són les següents: lliurament dels 500 000 € en el moment de la concessió del préstec a Peris, SA, i retorn d’aquest en quatre pagaments anuals, el primer del quals es lliurarà al cap d’un any d’haver-se iniciat l’operació.

Confecciona la corresponent representació gràfica de l’operació financera i identifica-hi cadascun dels seus elements.

32. A partir de l’extracte del balanç d’un banc (Taula 1.4), explica què representen les conceptes següents:

• Deute públic de l’Estat.

• Crèdits sobre clients.

• Capital i reserves.

• Dèbits a clients.

33. El senyor Miquel rep com a indemnització pel seu acomiadament 25 000 € i el subsidi d’atur. Decideix col·locar la seva indemnització en un dipòsit bancari a termini d’un any.

El Banc Ric li ofereix un 4 % anual a percebre en fina-litzar l’any que dura el dipòsit.

La Caixa d’Estalvis Futur li ofereix un 4 % anual amb pagaments mensuals dels interessos.

Quina de les dues ofertes creus que és més rendible per al senyor Miquel?

El dipòsit, és una operació financera? Raona la teva resposta.

34. L’editorial Nous Projectes compra maquinària per va-lor de 100 000 € finançada per mitjà d’un préstec bancari a 5 anys. Es compromet a retornar-lo mit-jançant 5 pagaments anuals de 22 000 € cadascun.

Confecciona la corresponents representació gràfica de l’operació financera i identifica-hi cadascun dels seus elements.

Extracte del balanç d’un banc

Act

iu

1. Caixa i dipòsits en bancs centrals.2. Entitats de crèdit.3. Crèdits sobre clients.4. Cartera de valors de renda fixa:

a) Deute de l’Estat.b) Obligacions i altres valors de renda fixa.

5. Cartera de valors de renda variable.6. Immobilitzat material.7. Altres actius.

Total Actiu: ______________________

Pass

iu

1. Entitats de crèdit.2. Recursos de clients.

a) Dèbits a clients.b) Dèbits representats per valors negociables.c) Passius subordinats.

3. Altres passius.4. Beneficis consolidats de l’exercici.5. Interessos minoritaris.6. Capital i reserves.

Total Passiu: _________________________

Taula 1.4. Extracte del balanç d’un banc.

Unitat El sistema financer espanyol - Amazon Web...

Documents

Transcript of Unitat El sistema financer espanyol - Amazon Web...