Ud4 larestauracioborbonica

19
LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA Etapa de la Restauració Borbònica Etapa de la Restauració Borbònica Cronologia i etapes 1875 1898 1885 Regnat d’Alfons XII Regència de Maria Cristina Sistema polític de Cánovas del Castillo Sistema polític de Cánovas del Castillo Alternança de dos partits: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta) Guerra i independència de Cuba (1895-1898) Guerra i independència de Cuba (1895-1898) És una època dominada pel Es basava en una I en el domini dels oligarques i cacics El sistema entra en crisi a causa

Transcript of Ud4 larestauracioborbonica

LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA

Etapa de la Restauració BorbònicaEtapa de la Restauració Borbònica

Cronologia i etapes

1875 1898

1885Regnat d’Alfons XII Regència de Maria Cristina

Sistema polític de Cánovas del CastilloSistema polític de Cánovas del Castillo

Alternança de dos partits: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta)

Guerra i independència de Cuba (1895-1898)Guerra i independència de Cuba (1895-1898)

És una època dominada pel

Es basava en una

I en el domini dels oligarques i cacics

El sistemaentra en crisi a causa

1.- El Sistema polític de la Restauració1.- El Sistema polític de la Restauració

1.1.- La Restauració Borbònica1.1.- La Restauració Borbònica

Neix el desembre de 1874 Cop d’Estat del general Martínez Campos

A SaguntAlfons XII rei d’Espanya

amb

proclama

El poder passa a Antonio Cánovas del Castillo

Cap del Partit Alfonsí

“Manifest de Sandhurst”

Monarquia constitucional

Ordre, propietat i monarquia

Escriu en nom del rei

On es proposavarepresenta

1.2.- Les bases del sistema1.2.- Les bases del sistema Model britànic (parlamentari)

Pacificació militarPacificació militar1876. Final de la tercera guerra carlina

1878. Final guerra cubana. Pau de Zanjón.

BipartidismeBipartidisme Partits dinàstics. Torn pacífic.

Partit conservador(Cánovas)

Partit liberal(Sagasta)

Constitució de 1876Constitució de 1876 Flexible, ambígua

Monarquia constitucional

Sobirania compartida

Corts

Rei (corona)

Inviolable, poder executiuanomena i destitueix governIniciativa de les lleis, dret de vet

bicamerals Senat (vitalici i elitista)Congrés (Sufragi segons el govern)Drets individuals i llibertats

Catolicisme (religió d’Estat). Control de l’ensenyament.Tolerància religiosa

Primer serà necessari una

1.3.- Sistema del torn i frau electoral1.3.- Sistema del torn i frau electoral La realitat política del sistema canovista

Torn pacíficTorn pacífic Alternància dels dos partits dinàstics en el poder per iniciativa de la Corona

Frau electoralFrau electoral Garantia de control de les eleccions

Mecanisme electoralMecanisme electoral

El Rei Nou govern Ministeri de Governació

Encasellat (llistes de diputats)Governadors civils

Cacics

Control del vot

Compra de votsCoaccióFalsejament del sufragi

Consolidava elpoder i control

de la Oligarquia(Classes dominants)

nomena

prepara

nomena

Fan arribar les directrius del govern

S’encarreguen delamb

2.- L’evolució política de la Restauració2.- L’evolució política de la Restauració

2.1.- El regnat d’Alfons XII (1875 - 1885)2.1.- El regnat d’Alfons XII (1875 - 1885)

1875 - 1881

Partit ConservadorPartit Conservador

1881 - 1883

Partit liberalPartit liberal

1883 - 1885

Partit ConservadorPartit Conservador

Es divideix en períodes

Partit ConservadorPacificació i Constitució de 1876

Mesures restrictives Llibertat de càtedraLlibertat d’expressió (censura)Dret de vot (censatari)

Nul·la sensibilitat social

Repressió de l’oposició no monàrquica

Partit Liberal

Llibertat de premsa, de càtedra i d’expressió (Llei de premsa, 1883)

aconsegueixaplica

Destaca per

contra

Dret d’associació i de reuniódecreta

Preocupació social pels obrersinicia

2.2.- La regència de Maria Cristina d’Habsburg (1885 - 1902)2.2.- La regència de Maria Cristina d’Habsburg (1885 - 1902)

Conservar el sistemaConsisteix en elcompromís deconservadors i liberals

Amb la mort d’Alfons XII es fa el

Liberalització econòmica

Reformisme social Llei d’associacions (1887)Abolició esclavitudSufragi Universal masculí (1890)

El partit liberals’oposa a

Autonomisme cubàRegionalisme

El Parlament llarg Partit Liberal 1885 - 1890

Alternança entre conservadors i liberals, a partir de 1890

Destaca la política conservadora Política proteccionistaLlei antiterrorista de 1894, contra l’anarquisme

aconsegueix

busca

Però

La regència tindrà dues parts

Pacte d’ El PardoPacte d’ El Pardo

3.- L’oposició política3.- L’oposició política

El carlismeEl carlisme

El republicanismeEl republicanisme

El nacionalismeEl nacionalisme

Els integristes de Nocedal

Tradicionalistes (Vázquez de Mella)

Partit CarlíA partir de 1890

Dues tendències

Federalistes (Pi i Margall)

Unionistes (Nicolás Salmerón - Partit Centralista, 1891)

Radicals (Ruiz Zorrilla - Partit Republicà Progressista)

Possibilistes (Emilio Castelar)

1893 Unió Republicana (Federalistes i unionistes)

tendències

En aquesta època es passa del regionalisme al nacionalisme

Defensa del particularisme lingüístic, cultural, institucional i històricenfront de les tendències uniformadores i centralistes de l’Estat liberal

Moviment obrerMoviment obrer Anarquisme (sindicats i acció individual)

Socialisme (PSOE, 1879, Pablo Iglesias)

El nacionalismeEl nacionalisme

CatalanismeCatalanisme Renaixença (renaixement cultural)

Consciència nacional (sentiment nacionalista)

recuperacióS’inicia amb

Catalanisme políticFederalisme republicà (Valentí Almirall)

Conservadorisme tradicionalista i catòlicorígens

La pèrdua de Cuba i els seus mercats (1898)

1901Lliga Regionalista de Catalunya

converteix

amb la

La burgesia catalana era poc catalanista fins el 1898

al

però

però

Catalanisme conservador i reformistaLa burgesia

Nacionalisme bascNacionalisme basc

A) a l’any 1876 es perden els furs (3ª guerra carlina)

B) Industrialització Transformacions socioeconòmiques i culturals

Immigració i castellanització

Alta burgesia vinculada al poder

Conscienciació del basquisme

Llengua, cultura, tradicions, furs, catolicisme i unruralisme enfront societat industrial castellanitzada

Sabino AranaPrimer programa polític nacionalista

Raça, llengua, ultracatolicisme i tradicions

Sobirania basca - Nació basca

destaca

es basa en

crea

Afirmació de

proclama

provoquen

provoca

Consideracions prèvies

Nacionalisme gallecNacionalisme gallec

Retard socioeconòmic Minoria intel·lectual

El Rexurdimento Resposta a l’endarreriment

Rosalia de Castro i Manuel Murguía Liberalisme progressista

Alfredo Brañas Corrent conservador

Fa que

crea

com

destaquen

Economia i societat durant la Restauració (1875-1898)Economia i societat durant la Restauració (1875-1898)

DemografiaDemografia

Lent creixement

Molt moviment migratori

Mortalitat alta 30%0

Comença a baixar a partir de 1885

Guerres cubana i carlinaEpidèmies (còlera,1885)Crisis de subsistència (Andalusia)

Èxode rural

Emigració a la perifèria i a Amèrica

EconomiaEconomia

Període de creixement

Expansió del ferrocarrilInnovació agrícola (vinya, fins a la fil·loxera)

destaca Expansió siderometal·lúrgica al País BascA Catalunya el sector tèxtil amb l’augment de colònies

Industrials (amb necessitat de polítiques proteccionistes

L'anarquisme durant la Restauració

“L'anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant aCatalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.”

Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898”dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979

4.- La crisi de 18984.- La crisi de 1898 Guerres colonials (Cuba i Filipines)Provocada per

Frustració nacional i crisi del sistema

provoquen

Guerra d’independència de CubaGuerra d’independència de Cuba

1ª guerra: 1868 - 1878 “Guerra llarga”

José Martí

Moviment antiesclavista, liberal progressista

Pau de Zanjón Promeses d’autonomia i amnistia

Dirigida per

representava

Espanya els derrota amb Martínez Campos

suposava

Política colonial espanyola i expansionisme dels EE.UU.Conflicte on xoca

2ª guerra: “Guerra chica” 1895 - 1898 José Martí Guerrilles

Intents de pacificació negociada (Martínez Campos)

Repressió brutal (Valeriano Weyler)

Assassinat de Cánovas, 1897

Guerra d’independència de CubaGuerra d’independència de Cuba

El govern espanyol hi actuava amb molta repressió

Moviment independentista José Rizal (Lliga Filipina)Societat secreta (Katipunan)

Intervenció dels EE.UU. Política expansionista

Voladura del creuer “Maine”

Campanya patriòtica bèl·lica

dirigida amb

A les FilipinesA les Filipines

Al mateix temps

Guerra Desastres navals

Cavite (Filipines)

Santiago de Cuba

Espanya intenta

A causa deprovoca

Derrota espanyola Tractat de París Puerto Rico i Filipines a EE.UUCuba independent (control EE.UU)

Domini de les òrdres religioses Cal tenir en compte

Neix un

Conseqüències de la pèrdua de CubaConseqüències de la pèrdua de Cuba

Pèrdues humanes

Crisi econòmica (pujada de preus)

Inici de la desintegració del sistema de la Restauració

Crisi cultural

“Generació del 98”“Generació del 98”

Consciència crítica (intel·lectual)

Regeneració del paísRegeneració del país

Són causa de

Busca la

Frustració nacionalResultat d’una

Es converteix ensorgeix Pesimisme

Crítica(Unamuno, Pio Baroja...)

Joaquín CostaRepresentat per

Por virtud de la espontánea y solemne abdicación de mi augusta madre, tan generosa como infortunada, soy único representante yo del derecho monárquico en España. Arranca éste de una legislación secular, confirmada por todos los precedentes históricos (...)

Huérfana la Nación ahora de todo derecho público e indefinidamente privada de sus libertades, natural es que vuelva los ojos a su acostumbrado derecho constitucional (...}.

En el entretanto, no sólo está hoy por tierra todo lo que en 1868 existía, sino cuanto se ha pretendido desde entonces crear. Si de hecho se halla abolida la Constitución de 1845, hállase también de hecho abolida la que en 1869 se formó sobre la base inexistente ya de la Monarquía. (…)

Afortunadamente la Monarquía hereditaria y constitucional posee en sus principios la necesaria flexibilidad y cuantas condiciones de acierto hacen falta para que todos los problemas que traiga su restablecimiento consigo sean resueltos de conformidad con los votos y la convivencia de la Nación.

No hay que esperar que decida yo nada de plano y arbitrariamente; sin Cortes no resolvieron los negocios arduos los Príncipes españoles allá en los antiguos tiempos de la Monarquía, y esta justísima regla de conducta no he de olvidarla yo (…) cuando los españoles están ya habituados a los procedimientos parla mentarios (…)

Sea la que quiera mi propia suerte ni dejaré de ser buen español, ni, como todos mis antepasados, buen católico, ni, como hombre del siglo, verdaderamente liberal.

Manifest de Sandhurst.

MANIFEST DE SANDHURST

CATALANISME CULTURAL

LA RENAIXENÇA

Defensa de la llengua

Publicacionsde llibres ipremsa

Corals iJocs Florals

FORALISME

CARLISME

REGIONALISME BURGÈS

Proteccionisme BalmesDuran i BasIllag i Vidal

FEDERALISME REPUBLICÀ

Pacte de Tortosa

TORRES IBAGES

MAÑÈ I FLAQUER

Bases per a laConstitució federal

ALMIRALL

Memorialde Greuges

Centre Català (1882)

Lliga de Catalunya

UNIÓ CATALANISTA (1891)

LLIGA REGIONALISTA (1901)

Les Bases de Manresa

ELEMENTS QUE CONFIGUREN EL CATALANISME DEL SEGLE XIX

La HistòriaRecuperació de la pròpia història o de molts episodis desconeguts.Víctor Balaguer (1824-1901) escriu His­toria de Cataluña y de la Corona de Ara­gón (1850-1863).

L’economiaTransformacions agrícoles al camp català: agricultura comercialitzada.Mecanització de la indústria tèxtil coto- nera. Important procés d’urbanització i mo- dernització.-Josep Xifré (1777-1856). comerciant, industrial i financer, és un deIs repre –sentants de la burgesia que impulsa la industrialització.

La PolíticaReivindicació política de la personalitatcatalana per part de tota els movimentspolítics, ja siguin conservadors o progressistes.Valentí Almirall (1841-1904) funda el«Centre Català (1882). que promou actuacions a favor de la protecció de la indústria i en defensa de la identitat catalana davant Madrid. És l’inici del catalanisme.

LA RENAIXENÇAProcés de redreçament de la personali-tat catalana al llarg del s. XIX desvet-llament de la consciència nacional, recerca de la pròpia identitat col·lectiva, defensa del dret català, interès per la llengua. la història, la música i el folklo-re com a elements vius i símbols de la realitat nacional.

La LlenguaRecuperació de la llengua catalana com a llengua de prestigi cultural i científic. Orfeons i corals contribueixen a difondre-la.Pompeu Fabra (1868-1948) estableix, a principis del segle XX la normativa de la llengua catalana que encara es vigent avui.

L’ArtLa Renaixença artístico-cultural es produeix a tot Europa i, a Catalunya, un dels estils que sobresurt més és el Mo-dernisme, el principal arquitecte del qual és Antoni Gaudí (1852-1926).

La LiteraturaLa Renaixença literària comença amb la composició poètica La pàtrla (1833), de Bonaventura Carles Aribau (1798-1862). L’any 1859 es reinstaura la festa medieval deIs Jocs Florals per enaltir la llengua catalana i la poesia. Més tard apareixen autors literaris que esdevenen molt populars, com el poeta Jacint Verdaguer (1845-1902). el novel·lista Narcís Oller (1846-1930) o l’escriptor de teatre Àngel Guimerà (1845-1924).

Les AssociacionsCreació d’ateneus, orfeons -com l’Orfeó Català (1891)-, entitats excursionistes -com el Centre Excursionista de Cata-lunya (1890)- i esportives -com el FC Barcelona (1899)- que ajuden a verte-brar la societat catalana.Anselm Clavé (1824-1874) organitza uns Cors per fomentar la cultura entre els obrers.

La consciència nacional moderna