Fonaments de l’estat social i

democràtic de dret

Un nou concepte de llibertat

• 1.1 Llibertat dels antics i llibertat dels moderns• Llibertat dels antics:• La manifestava sobretot en la democràcia atenesa

en el segle V aC. Consistia a participar en els diversos assumptes públics.

• Es considerava home lliure el ciutadà, que estava legitimat per prendre part activa en el govern de la polis. No es consideraven ciutadans les dones, els esclaus, els metecs i el joves menors de trenta anys.

• Llibertat dels moderns:• L'afirmació que tot ésser humà com a tal, té la capacitat de ser lliure i el

dret d’exercir-la és fruit del sorgiment de les teories del dret natural i desembocarà en el concepte de llibertat.

• Cada persona té uns drets que la societat ha de respectar. A aquests drets, se’ls ha anomenat també “llibertats”.

• Una persona no és més lliure com més participa en la vida pública, sinó quan es respecten els seus drets, i poder gaudir així de la vida privada.

• El poble no governa directament, sin``o per mitjà de representants.

1.2 Llibertat positiva i llibertat negativa

• Llibertat positiva:

• Equival a ser un mateix el seu propi amo. El que té de “positiu” és que l’individu tingui ell mateix el control sobre la seva pròpia vida.

• Llibertat negativa:

• Consisteix a no tenir interferències ni impediments. El que té de “negatiu” és que només consisteix en la “negació” dels obstacles que altres puguin posar-me, només consisteix en el fet que els altres no facin res per impedir-me fer el que jo vull.

• Thomas Hobbes deia: “YN home lliure és aquell que no té cap impediment per fer el que vol fer”.

1.3 L’individualisme possessiu

• La llibertat moderna es una conquesta històrica molt valuosa, ja que comporta una forta exigència de preservar els drets individuals enfront de possibles abusos per part de l’estat o d’altres institucions o persones.

• Segons Macpherson, el naixement de l'edat moderna es va obrir pas d'individualisme possessiu, una concepció de l’esser humà segons la qual cadascú és l'únic propietari de la seva pròpia persona, de les seves capacitats físiques i intel·lectuals, com també dels productes que es deriven d’aquestes capacitats.

• La societat es considera com una associació d’individus propietaris amb una relació mercantil com a relació principal entre si, en la qual es produeix sobretot un intercanvi dels béns i serveis i en la qual cada u mirarà de buscar el seu propi benefici particular.

• La funció principal de l’estat és protegir la llibertat de l’individu i la propietat privada dels béns.

• A més de d'individualisme egoista, existeix també un individualisme altruista o cooperatiu.

De l’estat liberal de dret a l’estat democràtic de dret

• 2.1 L’estat liberal• L’estat liberal com a estat de dret

• La primera forma que va adoptar l’estat moderna va ser la monarquia absoluta de l’Antic Règim: una forma de govern en la qual el monarca representa la voluntat sobirana i en què la seva paraula és la llei.

• Tots els membres de la societat han de sotmetre’s a la llei dictada per la sobirania popular. D’aqueta manera sobre pas al concepte de l’imperi de la llei.

• Kant formula els tres principis següents com a base dels sistema jurídic:

- Principi de la llibertat de cada membre de la societat.

- Principi de la dependència de tots respecte a una única legislació comuna

- Principi de la igualtat de tos els súbdits.

• La tradició liberal

• El punt de partida del liberalisme és la creença que tot individu constitueix el nucli de l'actuació política, i per això l’estat ha de garantir la seva llibertat d'actuació establint un marc legal que en protegeixi els drets que té.

• La política es concep, no com la recerca del bé comú , sinó com l’art d’equilibrar els diferents interessos.

• Les funcions bàsiques d’aquest estat liberal són:

- Protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat.

- Reduir la por i la incertesa fomentant la pau civil.

- Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç.

2.2 L'herència republicana: l’estat liberal com a estat democràtic

• El liberalisme entén que l’estat ha de ser constitucional: un estat on existeixi un sistema de regles fonamentals, que limitin els poders estatals amb la finalitat d’evitar els abusos dels governants.

• El liberalisme és hereu de la tradició republicana, segons aquesta tradició, tots els ciutadans han de ser iguals davant la llei i han de tenir garantida la possibilitat de defensar-se contra qualsevol abús de poder. La veritable llibertat consisteix a no ser dominat per ningú.

• Per evitat els abusos de poder, la tradició republicana va posar en practica diversos elements:

- el constitucionalisme. - la separació de poders. - la participació ciutadana en el funcionament

de cadascun d’aquests poders.• L’estat liberal de dret va donar pas a l’estat

liberal i democràtic de dret, el sistema representatiu i la regla de les majories com els mecanismes més convenients per tal de controlar el poder públic i per aconseguir aquests fins.

2.3 La societat civil

• L'aparició de l’estat com un organisme autònom dins la societat moderna ha provocat la necessitat de distingir el que és públic estatal i el que és públic no estatal. Aquests últim és l'àmbit de l a societat civil com a conjunt d'institucions i mecanismes de coordinació social no dependents del sistema administratiu estatal. L’estat es converteix aleshores en l’espai del que és polític, i la societat, en l’esfera despolititzada de les persones i les seves activitats.

• Dues posicions clau es distingeixen en un primer moment per establir l'àmbit propi de l’estat i el de la societat civil:

• La societat civil com a sistema de necessitats

• Hegel entén la societat civil com un espai “on cadascú és fi per si mateix i tots els altres no són res. Però sense relació amb els altres no es poden assolir els fins; els altres són , per tant, mitjans per al fi d’un individu particular”.

• La societat civil es considera com un sistema de necessitats. Els ciutadans s’hi relacionen nomes com a individus privats i sense cap altra motivació que la satisfacció recíproca de necessitats.

• La societat civil manca de capacitat per organitzar-se i per proporcionar un progrés social. Per això ha de ser estructurada per una autoritat publica superior que n’asseguri el funcionament.

• La societat necessita l’estat, veritable representant de l'interès comú i del bé públic.

• La societat civil com a societat comercial

• Adam Smith afirma que l’economia s'ha convertit en el nucli i motor de la vida social. L’estat és una institució que sorgeix del conflicte d’interessos entre els membres de la societat, i el seu fi basic és assegurar el creixement econòmic del qual depèn la riquesa de les nacions.

• En canvi la societat civil esta formada per individus als quals els mou el seu propi interès i que son propensos a l’intercanvi, sorgit alhora de la recerca del benefici mutu. D’aquesta propensió a comerciar deriva l'aparició del mercat com a lloc per a l’intercanvi lliure de béns i serveis.

• Liberalisme polític i liberalisme econòmic

• El liberalisme va passar a convertir-se en una doctrina sobre l'organització econòmica. Avui dia el terme inclou les dues dimensions, per la qual cosa cal especificar a quina ens referim.

• Liberalisme polític, centrat en la idea que els essers humans han de ser lliures per seguir les seves pròpies preferències en els assumptes religiosos, econòmics i politics, fet que suposa límits i controls al poder estatal.

• El liberalisme assumeix com a pròpia la insistència de la tradició republicana.

• Liberalisme econòmic, que entén el mercat com a mecanisme basic de coordinació social. El paper de l’estat consisteix a facilitar al mercat que compleixi amb les seves funcions de determinar els preus i distribuir els beneficis, i per això l’estat ha d’intervenir el menys possible en el funcionament del mercat. La participació democràtica pot ser vista com un perill, en lloc de com una necessitat.

L’estat social i democràtic de dret

• 3.1 La tradició socialista• La tradició socialista es proposa establir la

igualtat material, condicions socials i econòmiques iguals per tothom.

• La preocupació per les condicions social que fan possible la llibertat condueix el socialisme a controlar el mercat perquè com que no existeix igualtat de condicions, oprimeix unes persones enfront d’altres.

• Per a a això, els drets de propietat i el control dels mitjans de producció i distribució dels bens econòmics haurien d’estar en mans de la societat considerada com a totalitat i ser administrats en interès de tots per assegurar la igualtat social. L’estat deixa de ser un simple garant de la llibertat per convertir-se en el representat del bé comú , dels interessos de la societat.

3.2 Dos socialismes

• Les estratègies per aconseguir aquesta igualtat social han seguir dos camins diferents:

• Socialisme científic o comunisme. • Karl Marx i Lenin fan aquesta concepció

dels socialisme que veu l’estat liberal com un instrument al servei de la classe dominant. El socialisme científic exigeix rebutjar els principis del mercat lliure i l a idea liberal d’un estat amb poders molt limitats.

• Els objectius del comunisme son:

• La supressió del mercat i la socialització dels diferents mitjans de producció.

• L'abolició de la propietat privada i de la diferencia de classes socials.

• La destrucció revolucionaria de l’estat.

• Socialisme reformista o socialdemocràcia.• Ferdiand Lassalle i Eduard Bernstein

parlen s’obre una línia d'actuació diferent dins del socialisme, que proposa també la intervenció de l’estat, però sense trencar-ne les bases democràtiques i liberals.

• Els objectius de la socialdemocràcia son:

• Subordinar el mercat a les necessitats socials.

• Controlar l’economia i intervenir-hi; restringir la propietat privada.

• Distribuir socialment el poder polític, per mitja de l’estat democràtic.

3.3 L’estat social de dret

• L’estat social de dret inclou la preocupació per la igualtat social. Per això l’estat ha anat assumint un paper cada vegada m´´es actiu en la societat civil, pricipalment per dues raons:

• Com a resposta a les exigències de la justícia social, per fer real la igualtat d’oportunitats per tothom. Això porta a l'expansió progressiva dels serveis socials.

• Com a resposta als problemes propis del sistema econòmic. L’economia requereix una coordinació estatal per assegurar l'eficàcia i evitar les tendències a la crisi. L’augment de la producció i l'expansió de la demanda interna exigeixen , entre altres mesures, una política de plena ocupació ,etc.

• L’estat social,, que ha pres històricament la forma d’estat del benestar, intenta garantir la satisfacció de certes necessitats bàsiques, per la qual cosa ha de ser eficaç econòmicament.

• En aquesta nova concepció de l’estat es tracta d’assumir la protecció dels drets socials, econòmics i culturals. Amb la qual cosa,” l’imperi de la llei”, que defineix l’estat liberal, inclou alhora una preocupació central per les qüestions distributives i la justícia social.

3.4 L’estat social i democràtic de dret• La Constitució espanyola proclama “

Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia,la igualtat i el pluralisme polític”. Això significa que es pretén establir un sistema polític qu sigui capaç de conjuntar harmònicament els tres objectius següents:

• Un estat social, es a dir, que reconeix la igualtat i s’ocupa de garantir els drets econòmics, socials i culturals de la població mitjançant normes i institucions que permetin a tothom accedir a tos els serveis públics i a les prestacions socials.

• Un estat democràtic, en el qual la sobirania popular, que es considera com origen de tots els poders públics es manifesta sobretot a traves de la participació en les eleccions periòdiques lliures.

• Un estat de dret en el qual totes les persones i totes les institucions se sotmetin a la Constitució, de manera que es respectin les garanties jurídiques fonamentals, la separació i l’equilibri de poders, i que cadascun respecti els drets humans i els altres límits a les actuacions establertes en la Constitució de l’estat.

La recuperació de la societat civil

• 4.1 Els límits de l’estat

• Els nostres estats socials i democràtics de dret s’enfronten a problemes que obliguen a definir de nou quines són les seves funcions i quines corresponen a la societat civil. Alguns exemples són:

• L’estat del benestar ha anat degenerant progressivament en un estat benefactor que ha reduït el protagonisme de la iniciativa privada. Com a resultat, els ciutadans adopten una actitud de dependència passiva que els fa més semblants a súbdits i vassalls que a ciutadans lliures i responsables.

• Aquest augment de les competències de l’estat comporta un creixement de la burocràcia, un augment desmesurat del poder administratiu, subjecte únicament a les decisions dels experts i aliè a qualsevol tipus de responsabilitat política. Això condueix a una separació cada vegada més gran entre governants i governats.

• La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet indiscutible de la globalització, la internacionalització de l'activitat política, social i econòmica.

• D'aquí que existeixin tant una opinió publica mundial, que escapa a les fronteres dels estats, com també organitzacions supraestatals, que intenten respondre a aquests nous reptes.

4.2 Una nova societat civil• La societat civil s'entén com aquella dimensió de la

societat que esta formada per una trama de relacions.• L’element distintiu de tots aquets grupsés que no estan

sotmesos a la coerció de l’estat.• Tanmateix, sobre la basa d'aquest acord entre els

diferents autors, existeixen encara dues línies d'interpretació del que es la societat civil:

• Autors com John Keane entenen que la societat civil és la dimensió no estatal de la societat un conjunt i que, per tant, inclou el poder econòmic en el seu funcionament.

• Autors com Havermas, Gorz i Walzer creuen, al contrari, que la societat civil es distingeix tant del poder estatal com de l'econòmic. Es un espai de cooperació, sense coerció estatal ni interesso econòmics, i que es regeix per llaços de solidaritat.

• Un dels grans problemes que es plantegen és el de determinar les relacions de la societat civil amb l’estat. Per resoldre’l han proposat això:

• és la societat civil la que legitima el poder polític. • Li correspon controlar-lo.• Cal crear un espai públic de lliure coerció estatal.• La societat civil ha de ser autònoma.• Cal potenciar una opinió publica independent.• La societat civil ha d’assumir les seves responsabilitats.• Tot això resulta impossible sense enfortir una ètica de la

societat civil.