SÒCRATES

Sòcrates va néixer a Atenes l'any 470 a.C. d'una família, pel que sembla, de classe mitjana. El seu pare era escultor i la seva mare llevadora. Va morir a Atenes l'any 399 a.C.

Sòcrates no va escriure res i, malgrat haver tingut nombrosos seguidors, mai va crear una escola filosòfica. Les anomenades escoles socràtiques van ser iniciativa dels seus seguidors. La posició tradicional és que

Plató va posar en boca de Sòcrates les seves pròpies teories en bona part dels diàlegs anomenats de transició i en els de maduresa, acceptant-se que els diàlegs de joventut reprodueixen el pensament socràtic. Aquesta posició es veuria recolzada pels comentaris d'Aristòtil sobre la relació entre Sòcrates i Plató

El rebuig del relativisme dels sofistes va portar a Sócrates a la recerca de la definició universal, que pretenia aconseguir mitjançant un mètode inductiu

Els sofistes havien afirmat el relativisme gnoseològic i moral. Sòcrates criticarà aquest relativisme, convençut que els exemples concrets tanquen un element comú respecte al qual aquests exemples tenen un significat.

L'any 399 Sòcrates, que s'havia negat a col·laborar amb el règim dels Trenta Tirans, es va veure embolicat en un judici en plena reinstauració de la democràcia sota la doble acusació de "no honrar als déus que honora la ciutat" i "corrompre la joventut ".

PLATÓ

Nascut d'una família aristocràtica, va abandonar la seva vocació política per la Filosofia, atret per Sòcrates. Va seguir a aquest durant vint anys i es va enfrontar obertament als sofistes

Va fundar una escola de Filosofia en el 387, situada als afores de la ciutat, al costat del jardí dedicat a l'heroi Academo, d'on procedeix el nom d'Acadèmia. L'Escola era una mena de secta de savis

A diferència de Sòcrates, que no va deixar obra escrita, els treballs de Plató s'han conservat gairebé complets i se'l considera per això el fundador de la Filosofia acadèmica

Plató va intentar plasmar en la pràctica les seves idees filosòfiques, acceptant acompanyar al seu deixeble Dió com preceptor i assessor del jove rei Dionís II de Siracusa; el xoc entre el pensament idealista del filòsof i la crua realitat de la política va fer fracassar l'experiment per dues vegades (367 i 361 a. aC).

No obstant això, les idees de Plató van seguir influint-per si oa través del seu deixeble Aristòtil sobre tota la història posterior del món occidental: la seva concepció dualista de l'ésser humà o la divisió de la societat en tres ordres funcionals serien idees recurrents del pensament europeu durant segles.

ARISTÒTIL

Entre moltes altres contribucions, Aristòtil va formular la teoria de la generació espontània, el principi de no contradicció, les nocions de categoria, substància, acte, potència i primer motor immòbil. Algunes de les seves idees, que van ser noves per a la filosofia del seu temps, avui formen part del sentit comú de moltes persones.

Aristòtil va escriure prop de 200 tractats (dels quals només ens han arribat 31) sobre una enorme varietat de temes, incloent lògica, metafísica, filosofia de la ciència, ètica, filosofia política, estètica, retòrica, física, astronomia i biologia.

Aristòtil va ser deixeble de Plató i d'altres pensadors (com Èudox) els vint anys que va estar a l'Acadèmia dedurant Atenas.6 ser mestre d'Alexandre el Gran en el Regne de Macedonia.6 En l'última etapa de la seva vida va fundar el Liceu a Atenes , on va ensenyar fins a un any abans de la seva mort.

Aristòtil va néixer l'any 384 a.C. en una petita localitat macedònia propera a la muntanya Athos anomenada Estagira, d'on prové el seu sobrenom, l'Estagirita.

PITÀGORES

Va néixer a l'illa de Samos, actual Grècia, 572 aC a Metaponto, avui desapareguda i va morir a Itàlia 497 aC

Pitàgores va marxar a Babilònia amb Cambises, per aprendre-hi els coneixements aritmètics i musicals dels sacerdots. Es parla també de viatges a Delos, Creta i Grècia abans d'establir, per fi, la seva famosa escola a Crotona, on va gaudir de considerable popularitat i poder.

El pitagorisme va ser un estil de vida, inspirat en un ideal ascètic i basat en la comunitat de béns, el principal objectiu era la purificació ritual dels seus membres a través del cultiu d'un saber en què la música i les matemàtiques exercien un paper important .

La voluntat unitària de la doctrina pitagòrica quedava plasmada en la relació que establia entre l'ordre còsmic i el moral; per als pitagòrics, l'home era també un veritable microcosmos en el qual l'ànima apareixia com l'harmonia del cos.

KARL MARX

Pensador socialista i activista revolucionari d'origen alemany va néixer a Trèveris, Prusia occidental, 1818 i va morir a Londres, 1883. Karl Marx procedia d'una família jueva de classe mitjana. Va estudiar a les universitats de Bonn, Berlín i Jena, doctorant-se en Filosofia

També va indicar Marx el sentit de la Revolució socialista que esperava, com emancipació definitiva i global de l'home, completant l'emancipació merament jurídica i política realitzada per la Revolució burgesa

Partint de la doctrina clàssica, segons la qual només el treball humà produeix valor, Marx va denunciar l'explotació patent en l'extracció de la plusvàlua, és a dir, la part de la feina no pagada a l'obrer i apropiada pel capitalista, d'on sorgeix l'acumulació del capital.

Marx va ser, a més, un incansable activista de la Revolució obrera. Després de la seva militància a la diminuta Lliga dels Comunistes, es va moure en els ambients dels conspiradors revolucionaris exiliats, la creació de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) li va donar l'oportunitat d'impregnar al moviment obrer mundial de les seves idees socialistes.