PLATÓBIOGRAFIA

- Neix 427 Ac Atenes, de família aristocràtica.

- La mort de Sòcrates, que ell considera una gran injustícia, el porta a abandonar Atenes als 20 anys.

- A Siracusa coneix Dio, fill de Dionís I tirà de la ciutat, i es fan molt amics.

- A Sicília, es relaciona amb els pitagòrics.

- 387 a C amb 40 anys, torna a Atenes i funda L’ Acadèmia, 1er centre de formació política i intel·lectual dels joves grecs, que es pot considerar la 1º universitat europea on va dirigir i ensenyar fins a la seva mort al 347 aC.

- Alguns dels seus diàlegs més importants son fruit d’aquells ensenyaments: Banquet, Fedó, República i Fedre.

- 367 i 361 aC torna a Siracusa per intentar que Dió pugui fer les reformes politiques a la cort de Dionís II

- CARTA VII Ens explica totes les peripècies de l’afany de Plató per construir a Siracusa el somni ideal de la República.

LA TEORIA DE LES IDEES

CANON: Regla de proporcions ideals.

Cerca del cànon (de la perfecció).

Una de les grans aportacions de la cultura grega ha estat l’esplendor artístic.

L’escultor cercava aquesta perfecció que d’alguna manera semblava estar ja dins d’ell mateix.

La matemàtica grega també buscava la idea de perfecció. Per ex, el cercle era la línia més perfecte.

La geometria, admirada per Plató, li serà un bon exemple per la seva teoria de les idees.

Els objectes geomètrics son idees. La idea de triangle, de circumferència, línies que no depenen de les múltiples realitzacions que trobem en el món sensible.

Els dibuixos geomètrics son com un intent d’aproximar-se a la forma ideal amb el desig de veure les coses en si, amb el pensament.

1

LES IDEES PLATÒNIQUES

Hi ha dos mons diferents:

El món sensible canvia contínuament i és el que percebem amb els sentits.

El món ideal no canvia mai, és immutable i només el percebem amb l’enteniment.

Els objectes del mon sensible participen de les idees, tenen certa realitat encara que sigui imperfecte i suposi un reflex del món ideal o intel·ligible. Objectes com la cadira, taula, llibre existeixen des del moment que participen de la idea de cadira, taula o llibre.El món sensible, per tant, és un món aparent i sotmès a l’esdevenir, no és real perquè és una ombra del mon intel·ligible.Les idees constitueixen a més a més, el fons dels valors estètics que arrelen en la ment i en el llenguatge: bondat, justícia, bellesa, amor, etc. Si diem aquest home és just, tenim el coneixement per saber que volem dir.Hi ha d’haver quelcom bell en si o just en si.En si significa l’ideal d’aquests conceptes.

LA IDEA DEL BÉ

El món de les idees està jerarquitzat :

- Idea del bé en si.

- Idees ètiques i estètiques (bellesa, justícia...).

- Objectes matemàtics.

- Idees dels objectes i éssers del mon sensible.

La idea del bé en si és l’horitzó on prenen sentit els actes de l’home, i el punt de referència de les altres idees. “No necessita pressupòsits que la justifiquin”. És el fonament de tot ésser. Un veritable en si.

L’ÀNIMA I EL CONEIXEMENT

El concepte d’ànima en Plató

Ànima (psique) → significa respirar, vida.

2

Les característiques de l’ànima

- Principi de la vida del cos i l’element oposat a la corporeïtat.

- Es mou per si mateixa, i transmet aquest moviment al cos, que d’ altra manera seria inert i mancat de vida

- És anterior al cos i la seva unió és accidental i temporal, ja que és separable.

- Simple, immortal, intel·ligible, uniforme i indissoluble.

- No és visible, ja que pertany al món intel·ligible.

- A diferència de l’ànima el cos és mortal, multiforme, irracional, mor i es corromp, perquè pertany al món sensible.

- Se’n va cap a un lloc diferent, noble, invisible, diví, immortal.

- Pot ser arrossegada pel cos que l’atreu amb els seus desitjos, aleshores, l’ànima es fa pesada, lligada a les coses terrestres com beure, menjar, etc.

- Però si l’ànima, no es deixa enganyar pels sentits, i es recull en si mateixa, amb ajuda de la filosofia, pot alliberar-se d’aquests lligams.

- Plató defensa la immortalitat de l’ànima, i la seva transmigració d’uns cossos a uns altres.

- Descriure com és la naturalesa de l’ànima no és a l’ abast de la ment humana, per això Plató utilitza:

- Mite del carro alat: Una auriga guia un carro amb dos cavalls, un bo i formós i un altre tot el contrari. Un dels cavalls es atret pel món material i desestabilitza el carro, fent caure les tres ànimes en un cos terrestre, fonent ànima amb cos i fent sorgir un home mortal.

Les tres forces de l’ànima

Segons Plató l’ànima, aquest motor que es mou a si mateix, està formada per tres forces, o parts que tenen a la vegada diferents funcions i es localitzen en llocs específics del cos:

La part racional, ens diferencia dels animals i suposa l’element més elevat, s’assembla al que és diví i també és immortal. Es troba en el cervell i la seva

3

missió és conduir les altres dues parts de l’ànima. Les seves virtuts són la saviesa i la prudència. Aquesta part de l’ànima és la que hi entén (logistikón).

La part irascible, es troba en el pit i està emparentada amb la moral, ja que és una font de passions nobles com la valentia. La seva virtut és la fortalesa. Aquesta part de l’ànima és la que vol, voluntat ( thymoeides )

La part concupiscible, Té a veure amb tendències o desitjos menys controlats que els anteriors. Origina baixes passions com l’apetit sexual o el desig immoderat de menjar i beure. La seva virtut és la temperància davant els excessos.

Quan l’ànima racional exerceix correctament la seva funció i, com l’ àuria, guia i controla les altres dues ànimes es produeix l’ harmonia en l’ individu que desprès serà reflex de l’ harmonia social.

Les maneres de conèixer que té l’anima

A) EL MÓN D’ALLÒ QUE ES VEU.

B) L’HORITZÓ DE LES IDEES.

C) LA LLUM DE LA IDEA SUPREMA: EL BÉ

Aquests tres nivells determinen tres maneres de conèixer:

1. Mitjançant la sensació (aesthesis) a través de la qual se’ns fa present el món. Es el 1er filtre a través del qual el MÓN arriba a nosaltres,i per la seva simplicitat, pot ser enganyós.

2. En el nivell en que trobem les idees l’ànima és la forma de coneixement , que ja no és immediata com la sensació. Gairebé no es toca el món exterior encara que s’hi faci referència: és el territori, és la doxa, les opinions.

Segons plató, per accedir al coneixement del món intel·ligible, hi ha 3 camins:

1. A TRAVÉS DE LA DIALÈCTICA

- Ell món sensible es divideix en imatges (grau d’esser ) que poden ser apreheses amb d’Imaginació ( eikasia ) I coses que són captades per mitjà de la pistis ( creença). Plató adjudica 1 grau de coneixement general per a quest món: la doxa ( opinió).

- No pot haver-hi coneixement científic del món sensible, perquè és particular i canviant i només pot haver-hi ciència d’allò que és universal i

4

immutable, es a dir, del món de les idees, que s’aprehèn a través de la veritable ciència, l’episteme.

- El món intel·ligible es subdivideix en:

OBJECTES MATEMÀTICS ( grau d’esser )

IDEES

- Un cop al món de les idees, el filòsof arriba fins a la idea del bé en sí que fa intel·ligible la resta de les idees i que Plató compara amb el Sol del món sensible que amb las seva llum fa visibles els objectes i les ombres.

2. A TRAVES DE LA REMINISCÈNCIA

L’ànima ja ha estat en el món de les idees i pot recordar-lo. Conèixer és recordar.

- Si l’ànima existia abans que nosaltres existíssim, precisament per això hem conegut abans, allò que desprès arribem a ser.

- Segons Plató en el MENÓ: Cercar i aprendre no són, al cap i a la fi, més que recordar ( anamnesi).

- Preesxistència: Abans de la nostra vida en el temps concret en què ens ha tocat existir, hem tingut una altra vida , i hem adquirit notícia d’allò que ara, quan recordem, sabem.

- Segons Plató en el FEDÓ, l’ànima ja no és només aquell motor de la vida amb diferents possibilitats d’entendre el món i percebre’l, sinó 1 recipient de la memòria; 1 memòria que ens ve d’1 vida anterior a aquella de la qual som conscients.

3. A TRAVES DE L’AMOR

- L’ esser humà desitja allò que és bell i bo, i l’amor l’ajuda empenyent-lo al coneixement de les idees supremes, la BELLESA I EL BE.

- L’ànima, que és de la mateixa naturalesa que les idees, sent 1 impuls amorosí anhela tornar al món intel·ligible al qual pertany.

- L’ EROS ( impuls amorós) ,pel qual sentim la projecció cap a l’ ALTRE, és un fet de la nostra manera de ser, i el descobrim contínuament , en l’ experiència de la nostra pròpia vida en els fenòmens de simpatia,solidaritat,amistat, tendresa, confiança, compassió, etc.

5

- Aquest impuls cap a l’Altre, que es manifesta en l’Amor, és , L’OBJECTIU DE LA BELLESA, 1 bellesa que comença en la contemplació de les coses belles d’ aquest món, i que acaba ascendint cap a altres formes en les quals no hi ha cap imperfecció.

El mite de la caverna

En el llibre VII de la REPÚBLICA, Plató explica el procés del coneixement a través del mite de la caverna: Al fons de la caverna, es troben , lligats de peus i mans, uns presoners, obligats a mirar sempre en davant, envoltats d’ombres i encadenats al món sensible i aparent de l’opinió ( doxa ). Per ells, el món, és allò que veuen.Estan condemnats a veure allò que els altres els mostren, només coneixen el món per la seva aparença. Una aparença sense substància, sense cos i reflectida en l’ombra.Un dels presoners, és guarit de la ignorància i alliberat de les cadenes. S’aixeca, veu, i ascendeix fins a la sortida. Allà necessitarà acostumar-se a la llum del sol per poder admirar els objectes.Finalment aquest alliberat percebrà la llum del Sol contemplant-lo en si mateix i entenent que és la causa de tot allò que ha vist.Aquest ascens cognoscitiu el portarà a adonar-se de la ignorància en què vivia a la caverna i a compadir-se dels seus companys. Plató ens presenta la vida com un procés d’ alliberament i un camí que cal fer en una direcció. MÈTODE, vol dir camí per recórrer, el veritable filòsof s’allibera de les ombres a través de la dialèctica i, recorrent el difícil camí d’ ascensió cap a la saviesa, arriba al món veritable de les idees.El presoner un cop alliberat, no es deté en el gaudi que li ofereixen la realitat i la llum,llum amb que veu la veritat, sinó que experimenta un sentiment de solidaritat i baixa a comunicar-ho als seus companys. D’ aquesta manera, sembla que en tot procés de coneixement hi ha un component moral, una actitud de solidaritat: el saber no és el saber si no es comunica,si no s’ensenya, si no serveix per sentir la necessitat de compartir i educar.

L’ARETÉ DE L’INDIVIDU

Areté i virtut comparteixen el significat d’excel·lència,de mèrit, de bo, de positiu per a qui ho posseeix.

Antigament, en la cultura grega, en la Illada i l’Odissea,la bondat d’un home es concentrava en ser un bon guerrer, l’aristòcrata, amb les seves gestes en la guerra i en la política sobresortia per damunt dels altres. Però en els mateixos poemes en que trobem la narració de gestes, descobrim també un fons

6

d’amistat,de generositat, de noblesa, que va ampliant el significat originari del terme areté.

El significat platònic d’ areté

Segons Plató, el fet d’aprendre determinades formes d’excel·lència humana, no és per dominar als altres, sinó per dominar-se a un mateix, i això implica el fet de conèixer-se a si mateix.

Així doncs, l’areté es basa en el coneixement, ja que per aprendre una forma de millorar com a persones, hem de saber primer què busquem i què volem ser.

Al llibre IV de LA REPÚBLICA, és on Plató desenvolupa els conceptes de prudència, temperància, fortalesa i justícia

Plató concep la virtut com a harmonia de les tres parts de l’ànima. L’ànima racional ha de ser prudent i conduir l’ànima irascible, per a aconseguir l’home virtuós, harmoniós i just.

Un altra virtut, la saviesa, és concebuda per Plató com a prudència, però també fa referència al coneixement superior de les idees de justícia o del bé. L’ànima , per mitjà del coneixement i utilitzant el procés dialèctic, es purifica separant-se del cos i ascendint del món sensible al món intel·ligible.

Hi ha una estreta relació entre l’antropologia platònica ( l’ànima i el coneixement), l’ètica 8tres virtuts sotmeses a la racionalitat ) i la política (tres classes socials en què predomina una ànima i la seva virtut i funció corresponent).

Es pot aprendre l’areté ?

El Menó analitza si l’areté es pot aprendre.

Si l’ésser humà pot millorar la seva pròpia naturalesa

Quins objectius i quina nova idea d’home portarà aquest aprenentatge.

Plató conclourà en el Menó, que la virtut ni es dona per naturalesa ni es pot aprendre. Que l’areté no és simple opinió (doxa), ja que quan contemplem un acte virtuós coincidim a reconèixer-lo. Segons Plató, l’areté és un do diví i una opinió vertadera, per això el reconeixem com quelcom universal.

7

LA TEORIA POLÍTICA DE PLATÓ

La justícia , ideal de la comunitat

El model ideal d’organització ciutadana segons Plató s’ ha de basar en la justícia.

Per aconseguir això:

- S’ha de tenir una clara idea de justícia

- Superar la tirania, l’engany i l’egoisme particular d’ alguns ciutadans que intenten imposar per la força la seva visió de la política.

- Educar als ciutadans però sobretot als polítics.

- Aquesta educació portarà el poder als més intel·ligents i generosos .

- L’Estat és un reflex del ciutadà: així com quan en l’home regna l’harmonia i la justícia, per que cada funció de l’ànima actua com li correspon, quan en la ciutat cada classe fa el que li ha de fer, es produeix harmonia social i justícia col·lectiva, objectiu del filòsof governant.

Els nivells d’organització de l’Estat

Plató planteja la mateixa divisió que en l’ànima individual:

- Nivell superior logos, racionalitat i reflexió. En aquest nivell hi trobem els governants (archontes) elegits pels guardians (phylakes) i que basen la seva superioritat en el saber (sophia), una forma d’intel·ligència que implica generositat, altruisme i idealisme. La missió d’aquests governants “filòsofs”és legislar basant-se en la justícia. El filòsof autèntic , és el que ha assolit el món de les idees i per tant és l’únic capaç d’implantar la justícia en la ciutat.

- Nivell dels guardians, que tenen la missió de defensar l’Estat dels possibles atacs exteriors. Aquests , igual que els filòsofs , no poden tenir bens materials, i la seva dedicació ala comunitat ha de ser total. És interessant que Plató doni a les dones d’ aquesta classe els mateixos drets i la mateixa educació que als homes; Plató s’oposa a les idees tradicionals que discriminaven la dona.La part de l’ànima que correspon als guardians és l’irascible (thymos) l’ànim, l’energia , la força; i la seva virtut és el valor (andreia)

- Nivell inferior de la ciutat, camperols, comerciants, artesans ocupats a aconseguir l’aliment diari. Però que tenen al mateix temps la noble missió de mantenir les altres dues classes. Són el fonament econòmic de la polis. La

8

seva funció de l’ànima és ( epithymetikon) l’ànsia que acompanya les necessitats més elementals del cos i la vida. La seva virtut és la temperància (sophrosyne) que controla i equilibra aquests impulsos.

Els règims polítics

En la REPÚBLICA, Plató estableix per primera vegada en la nostra cultura, la relació entre els ciutadans i el règim sota el qual viuen.

La gran obsessió d’en Plató va ser la construcció d’una ciutat justa i feliç en la realitat. La seva obra era una ciutat “ en paraules”.

Aristocràcia

És el règim més perfecte, perquè és la intel·ligència la que a través d’un rei o d’uns homes superiors, per la seva educació i pel seu altruisme domina l’ Estat i permet establir l’equilibri entre les classes socials. No és un govern basat en el llinatge, sinó en la capacitat.

A partir d’ aquest règim superior, els altres règims manifesten una decadència inevitable.

Timocràcia

Aquí la passió domina la raó i s’ambicionen honors i riqueses. Predomina la classe militar i els representants oprimeixen les classes inferiors. Però igual que l’aristocràcia, acabarà corrompent-se

Oligarquia

Es tracta del tipus de govern en què manen els rics, sense que el pobre tingui accés al poder.

Un sistema polític d’aquest caràcter produeix un tipus “d’home sòrdid”, que busca noves maneres de guanyar i gastar diners. Un acumulador de tresors que oblida que l’únic tresor polític: el de l’educació i la solidaritat. Aquest desig insaciable de riquesa corromp els ciutadans i acaba corrompent el règim sencer. Es forma doncs una nova forma d’organització política.

Democràcia

La democràcia neix quan els pobres guanyen i estenen el poder , per eleccions, a tothom. Hi haurà doncs llibertat , i es podrà escollir altres formes de vida.

Però com que els oligarques van negar la veritable educació al poble, aquest gaudí de llibertat i aquest imperi dels desitjos corrompen al seu torn la democràcia i preparen un altre règim més violent.

9

Tirania

“ L’excés de llibertat, que no acaba essent més que un excés d’ esclavatge, tant de l’individu com de la polis”. El poble acaba acceptant, per això, el tirà que sembla establir un ordre, encara que sigui fals.

RENE DESCARTES ( 1596-1650 )

BIOGRAFIA

Descartes va néixer a La Haye ( França ), en un petit poble que avui porta el seu nom, en una família benestant. Va estudiar als jesuïtes. Es va llicenciar en dret i mes tard es va allistar als exercits del Princep Maurici de Nassau i del duc Maximilian de Baviera, i finalment es va instal·lar a Holanda, des d’on va mantenir una amplia correspondència amb diverses personalitats politiques i intel·lectuals, i que constitueix una part important de la seva obra.L’any 1637 va anar a Estocolm perquè la reina de Cristina de Suècia volia aprendre de la seva filosofia, però l’estada a la cort sueca va ser breu , ja que va morir de pulmonia al cap de pocs mesos.René Descartes pot ser considerat el pare del Racionalisme ( raó abans dels sentits ) i la filosofia moderna

Tractat de les passions humanes (1650)

Aquestes últimes publicades pòstumament

El pensament de Descartes te una gran importànciaDescartes vol convertir la filosofia en la ciència de la veritat. La raó està per sobre dels sentits. Els sentits sovint ens enganyen.

Innatisme Hi ha idees que són anteriors a la experiència. No depenen de la experiència. Idees innates.

El cogito es el procés o l’activitat del pensament i pel valor que li atorga Descartes, passa a ser una entitat o substancia. Es la primera veritat trobada i també la primera veritat modèlica. Et serveix de criteri per a trobar noves veritatsEl cogito representa la descoberta efectiva de la consciencia, que passa a ser la realitat primera.

10

Descartes dedueix a partir del pensament, el primer principi de la filosofia, així com el model exemplar de totes les altres veritats que cal trobar: l’evidencia com a criteri de certesa. Per aquest nou mètode Descartes s’inspira en el procediment que segueixen les matemàtiques, perquè nomes els matemàtics han arribat a deduccions verdaderes, que es poden demostrar.La reflexió filosòfica, ja no es al mon exterior ( mon material per ARISTOTIL o mon ideal per a PLATO ), sinó, que es troba en el mon interior del subjecte, la subjectivitat.Es per això que descartes es considera el pare de la filosofia moderna perquè a partir de la seva obra tota investigació filosòfica comença per un anàlisi del reialme de la raó i de les seves capacitats cognoscitives.Per Descartes, el jo (no Deu) es la primera veritat segura i distinta. Èmfasi per primer cop de la idea del JO per damunt de DEU.Descartes considera que per arribar a la veritat, s’ha de seguir un mètode o camí correcte, eliminant l’error.Aquest mètode es basa en les nostres capacitats d’intuïció i deducció que ens permetran assolir uns raonaments que s’han de fonamentar en principis sòlids. Hem de descartar els prejudicis, que son judicis que hem fet precipitadament, i que poden ser provocats per les passions, entre d’altres coses.

INTUÏCIÓ: Quan arribem a assolir intel·lectualment quelcom de forma clara i distinta.

DEDUCCIÓ: Quan arribem al coneixement de coses mitjançant d’altres coses que ja coneixíem amb certesa.

EL METODE CARTESIÀ

El Mètode Cartesià consta de 4 regles:

1. REGLE DE L’EVIDENCIA Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader tot allò que pugui ser conegut per la ment de forma clara i distinta.

2. REGLE DE L’ ANÀLISI Dividir cada dificultat en el màxim nombre de parts, les que siguin necessàries per estudiar-la i arribar a la millor solució.

3. REGLE DE LA SÍNTESI Conduir el pensament de forma progressiva, des de l’objecte mes simple, fins al mes complex per arribar als principis generals o lleis. Ajuntar la realitat un cop separada. Ho comprendrem tot junt.

11

4. REGLE DE L’ ENUMERACIO A partir d’aquestes lleis, observar els fets concrets per veure si les lleis es compleixen i no hem oblidat cap dada. Consisteix a revisar tot el procés fins a estar segurs de no ometre res.

En la recerca d’aquesta primera veritat que exigeix la regla de l’evidencia Descartes utilitzarà el dubte metòdic, que es una eina metodològica, un mètode d’acostament a la veritat. L’objectiu del dubte es “ rebutjar com a absolutament fals tot allò que pogués imaginar el mes petit dubte, per veure si desprès d’ això quedava alguna cosa entre les meves creences que fos del tot indubtable “.

EL DUBTE METÒDIC

Segons Descartes el nostre objectiu ha de ser arribar a un saber segur i cert, construït per la nostra raó en que puguem confiar mes enllà de tot dubte.

De que es possible raonablement dubtar?

a) Podem dubtar sobre el coneixement que prové dels sentits. Es millor no fiar-se d’allò que ja ens ha enganyat abans.

b) Sobre les representacions imaginatives de la ment sobre el mon. No es pot distingir el somni de la vigília, el que veiem i pensem mentre dormim del que veiem i pensem quan estem desperts.

c) Es pot desconfiar de la raó, del pensament racional. Fins i tot els raonaments matemàtics mes senzills poden estar equivocats, malgrat que semblin correctes.

d) HIPOTESI DEL GENI MALIGNE, que ens fa veure com a evident i vertader allò que en realitat potser es fals.

e) Dubte sobre mi mateix.f) Dubte hiperbòlic: dubtar sobre el propi dubtar.g) No es possible dubtar sense pensar, i si penso, necessariament

existeixo, cogito ergo sum

La consciencia d’un mateix (influencia de sant Agustí ) es la primera veritat clara i evident. Es el primer fonament sobre el qual es basa la ciència i la filosofia en la modernitat.COGITO ERGO SUM, ( penso, aleshores existeixo ) la primera veritat esdevé model d’evidència per a totes les altres veritats. Però no es garantia de que les

12

idees sobre el mon siguin del tot vertaderes (Hipòtesi del Geni Maligne); per tant nomes DEU, pot garantir la certesa d’aquestes idees.

L’EXISTÈNCIA NECESSÀRIA DE DEU

La demostració de l’existència de DEU es recolza en l’Argument Ontològic de Sant Anselm.El primer pas es l’examen de les idees:

1. Idees creades per a la meva consciencia2. Idees que provenen del mon exterior3. Idees que provenen de DEU

La idea de DEU no pot provenir del mon exterior ja que aquest ens proporciona idees confuses.Tampoc de mi mateix, ja que es tracta de la idea d’un esser infinit i jo soc finit.Per tant nomes pot provenir de DEU mateix, es una idea innata. DEU implanta les idees innates en la nostra ment, per això son clares i segures.DEU és allò més perfecte que puguis pensar, només pot venir d’ell mateix.La demostració de l’existència de DEU, desfà la hipòtesi del geni maligne.

TEORIA DE LES SUBSTANCIES

1. Substancia divina: DEU, l’esser perfecte2. Substancia pensant: el jo, equival l’esperit, l’anima o la ment3. Substancia extensa: la realitat exterior, el mon material

Descartes fa aquí aquesta distinció

a) Qualitats primàries: extensió, moviment, forma, mida,quantitat, lloc i temps, i la base del nostre coneixement vertader sobre el mon. Son racionals.

b) Qualitats secundaries: provenen dels sentits, de la imaginació, color, sabor ,tec. Son subjectives.

A conseqüència d’aquest anàlisi, Descartes introdueix la idea del MECANICISME. El món es una màquina.

PARADIGMA MECANICISTA

La maquina com a metàfora del mon. L’univers,la natura, els animals i també l’home, son maquines.

13

Aquesta metàfora es basa en el primer principi del Racionalisme: Es vertader allò que es clar i evident. La maquina es el prototipus de fet lògic i racional.

Però si l’home es tant sols una maquina, on es la moral , la ètica,la consciencia, la voluntat o la llibertat humana ?

El mecanicisme no pot explicar , per exemple, la teoria de la gravetat de Newton, perquè com es pot explicar mecànicament l’existència d’una força invisible que afecta la matèria?

Segons el dualisme antropològic l’home es composa de dues substancies:

RES EXTENSA, cos. Allò que percebem amb els sentits.RES COGITANS, pensament o anima . El jo que pensa.

Però Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substancies que son metafísicament diferents. Segons ell, la glàndula pineal, és el punt en que l’ànima connecta amb el cos. Per mitjà d’aquesta glàndula, l’ànima mou els esperits i actua sobre el cos.

MORAL PROVISIONAL

1º Màxima per evitar problemes politics i religiosos: Hem de seguir els costums i les lleis del país on ens trobem però conservant la nostra religió i les nostres creences.

2º Màxima de la moral provisional: Ser responsables dels nostres actes i perseverar en els nostres objectius, apartant-nos de qualsevol indecisió o remordiment.

3º Alterar els propis desitjos abans que l’ordre natural de les coses. Fugir de les passions.

Cal destacar l’ aportació cartesiana a l’ anàlisi de concepte de “ generositat” i “lliure albir”.El lliure albir, és de si la cosa més noble que pugui haver en nosaltres. Quan l’home és lliure, es fa d’alguna manera com DEU, que és pura llibertat creadora.L’home generós és el que està disposat a fer una vida no pas de vanes alegries, sinó de treball de perfeccionament en profunditat.

14

DAVID HUME ( 1711-1776)

L’Empirisme neix a les illes britàniques. No existeix res que no tingui el seu fonament en l’experiència. Les idees que no tinguin el seu fonament en l’experiència, no existeixen. Nega radicalment la existència de les idees innates. Es contraposa al Racionalisme.David Hume és l ’Empirista universal. Es un escèptic moderat , no nega la realitat.

TEORIA DEL CONEIXEMENT

- Està basada en l’empirisme.

- Tot el coneixement de la realitat l’adquirim a traves dels sentits ( no hi ha coneixements innats )

Hi ha 2 tipus de percepcions:

a) Les impressions: Dades immediates de l’experiència (sensacions, passions i emocions)

b) Les idees: Copies o imatges atenuades de les impressions. Totes les idees provenen d’impressions prèvies mes clares i intenses.

- L’experiència es l’única font de coneixement.

- Coneixem mitjançant les impressions i les idees, partim de la experiència.

- Tot allò que no es pugui experimentar no podrà ser conegut i no podrem donar-ne raó.

Hume creu que tots els nostres coneixements sobre la veritat o la falsedat, tots els objectes de la raó o investigació humanes poden ser de dos tipus que son mútuament excloents.

Hume fa una altra divisió de les percepcions, , en simples i complexes:

15

Per exemple, el sabor, l’olor o el color d’una poma es presenten unides ( percepció complexa ) però són distingibles unes de les altres ( percepcions simples).

LES LLEIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEES

Les lleis d’associació d’idees són 3

1. Semblança: Consisteix a passar d’una idea a una altra de semblant. Per exemple, quan mirem un quadre que representa un paisatge i la imaginació ens porta a pensar en l’original, el paisatge mateix.

2. Contigüitat espai temps: Si prenem les idees d’objectes que es troben en l’espai i el temps la ment tendeix a recorre’ls de forma contínua. Per exemple, si algú ens descriu una habitació que es troba en una casa fàcilment podem imaginar la resta de les dependències.

3. Causa i efecte: Quan contemplem un esdeveniment (efecte) immediatament pensem en la causa que l’ha produït. És la connexió més forta que fa la fantasia i la que fa que la ment recordi ràpidament una cosa; és el fonament de la crítica a la metafísica.

ELS OBJECTES DE LA RAÓ: RELACIONS D’IDEES I QUESTIONS DE FET

a) Relacions entre idees: Tenen a veure amb les ciències formals. Pertanyen a l’ àmbit de les matemàtiques ( geometria, àlgebra i aritmètica ), i es consideren afirmacions intuïtives o demostrativament certes.

Per exemple, que dues vegades cinc es igual a la meitat de vint, expressa una relació entre aquests nombres. No cal recórrer a l’experiència per comprovar-ne la veracitat. L’origen de les idees és l’experiència (els sentits ), aquesta és l’únic camí per arribar a la veritat.Tota idea és un conjunt mental adquirit a través de la percepció i per tant, la ment és com un full en blanc que hem d’anar omplint.

b) Questions de fet : Les qüestions de fet no es poden deduir de les relacions d’idees; pertanyen a l’experiència i constitueixen raonaments probables. Tots els raonaments sobre les qüestions de fet semblen

16

basar-se en la relació causa-efecte. Les qüestions de fet, aquelles que ens donen coneixement de la realitat, es fonamenten en la relació de causalitat. Son sempre veritats contingents. Els raonaments sobre qüestions de fet, a diferencia dels raonaments sobre relacions d’idees, sembla que es fonamenten en la relació de causalitat. Nomes els raonaments basats en la relació de causalitat permeten anar mes enllà de la nostra memòria i els nostres sentits.Es basen en les ciències empíriques o fàctiques ( naturals i socials) Les ciències fàctiques utilitzen les matemàtiques ,però es basen en l’experiència.

LA CRÍTICA A LA METAFÍSICA

En la seva primera obra, Hume fa una critica contundent del PRINCIPI DE CAUSALITAT ( tot efecte te una causa necessària ) i de la RELACIO CAUSA-EFECTE ( hi ha una connexió necessària entre la causa i l’efecte que determina).Segons Hume, la idea de causalitat no prové de cap impressió ni esta justificada, com que no tenim impressions de connexions necessàries entre fenòmens, no es possible cap coneixement immediat de les causes.Segons Hume, el fonament per inferir el futur des del passat no és una idea lògica. No existeix una connexió necessària entre la causa i l’efecte que ens porti a suposar que el futur sempre serà igual que el passat.Quan veiem un grup d’idees que es succeeixen entre elles desenvolupem un hàbit o costum i tendim a creure que existeix una relació necessària entre elles.La discussió filosòfica sobre la causalitat es redueix al costum adquirit de suposar que d’esdeveniments semblants ( causes ), se succeiran els mateixos fenòmens ( efectes ).L’experiència depèn d’un principi de la naturalesa humana que s’acaba imposant com una forma de ser pròpia de l’home: un ésser de costums i hàbits. Per això l’home s’inclina a viure com si el futur fos semblant al passat, per poder viure amb hàbits i costums.Les conseqüències d’aquesta crítica són fonamentals en l’àmbit científic. La filosofia de Hume suposa una profunda ruptura amb l’ideal grec que considerava que la ciència tenia un caràcter universal i necessari. El fet que la connexió necessària causa-efecte sigui producte d’un hàbit ens condueix a l’escepticisme i al relativisme.Aquest canvi de concepte serà clau per al progrés de la ciència, perquè la ciència es mou en el marc de la creença, no pot pretendre tenir un caràcter invariable sinó probable, ha d’investigar incansablement i ser sotmesa constantment a revisió. Les ciències de la naturalesa (com la física) només poden formular lleis probables però mai necessàries.

17

CRÍTICA AL IDEA DE SUBSTÀNCIA: La substància és innata, intuïtiva i evident, però no trobem la impressió corresponent.

El món extern es divideix en :

- Idea de món ( res extensa )

- Idea de jo o ment ( res cogitans)

- Idea de Déu ( res infinita )

Segons Hume tenim impressions com les dels objectes del món extern, que tornen a nosaltres constantment. Es produeixen canvis que ens semblen coherents però és la imaginació la que dona coherència a aquests canvis. La idea d’una existència continua dels cossos és el fonament de la idea d’existència diferent de les nostres percepcions Hume afirma que cal confiar en el testimoni de l’experiència passada i en el costum com “la gran guia de la vida humana”

Entre les nostres impressions no hi ha un JO únic al llarg de tota la nostra vida.El JO no és més que un feix d’impressions que ens hem habituat a trobar unides. La identitat pot explicar-se gràcies a la memòria: per mitjà de la memòria podem connectar les impressions successives sobre les nostres vivències i per tant l’error consisteix a confondre successió amb identitat.

No tenim impressió de cap poder absolut o d’un ésser omnipotent que pugui ser causa eficient o primer motor de tot l’univers. Hume afirma que no sabem si existeix Deu, no pot ser una idea causal i no el podem deduir del món exterior.

ETICA

Hume proposa una filosofia pràctica molt senzilla.Aquí apareix la seva teoria ètica sobre la moral del sentiment. Defensa un cert utilitarisme i hedonisme que justifiquen les accions morals.Hume denuncia la fal·làcia naturalista, que es produeix quan intentem deduir regles o recomanacions morals partint de proposicions sobre qüestions de fet.EMOTIVISME MORAL. Importància de les emocions en tant que influencien en les accions. Els valors,les normes i els imperatius morals es basen únicament en els sentiments i no en la raó o el coneixement Hume rebutja que l’ ètica es pugui fonamentar en la raó. Els judicis morals no són objectes de la raó, es basen en el sentiment. Les distincions morals sobre el vici i la virtut deriven d’un sentiment o una emoció no de la raó.Per a Hume, la moral es una qüestió de sentiments, no de coneixements.

18

Hume critica el racionalisme moral, que defensa que la bondat i la maldat son tan objectives i clares com les veritats matemàtiques. Les regles de moralitat, no son conclusions de la nostra raó. La raó és i ha de ser esclava de les passions. En les nostres accions ens deixem endur per les passions i no per la raó.SIMPATIA = EMPATIA. És la condició bàsicament social de l’existència humana. Es troba en l’origen de totes les valoracions morals. La simpatia té l’origen en la utilitat d’una acció de cara al bé comúVIRTUT. Suma d’aquelles accions que ens fan sentir bé.VICI. Suma d’aquelles accions que ens fan sentir malament.L’esser humà és capaç de superar els seus sentiments egoistes posant-se en la pell d’un altre ( empatia ), jutjar sobre l’única cosa moralment important: la voluntat de fer feliç la humanitat.

JOHN STUART MILL ( 1806-1873 )

BIOGRAFIA

Neix a Londres, de família d’ origen escocès. El seu pare James Mill, filòsof i economista l’educa en les llengües clàssiques, les matemàtiques i la historia. Va viure 3 anys a França on va estudiar química, botànica i francès. Al tornar a Londres funda la Utilitarian Society, per difondre el principi utilitarista de la màxima felicitat per al màxim de gent.La estricta educació rebuda va fer del petit Mill una maquina de pensar, però sense cap interès ni experiència emocional. Arrel d’una crisi personal als 20 anys, es replanteja els seus objectius vitals i entra en contacte amb el valor dels sentiments i amb la poesia. Al 1851 es casa amb Harriet Hardy Taylor,escriptora, assagista i col·laboradora amb qui compartia ideals politics.

UTILITARISME

John Stuart Mill va tornar a Londres, on convençut de les idees de Jeremy Bentham (1748-1832 ), i del seu pare James Mill ( 1773-1836 ) va fundar la Utilitarian Society, per difondre el principi utilitarista de la màxima felicitat per al màxim de gent.L’ utilitarisme de Jeremy Bentham, basa la moral en la realitat del plaer i el dolor.Segons Bentham, tant sols es pot considerar bo i obligatori, allò que condueix al màxim plaer o felicitat del màxim nombre de persones possibles.Bentham volia convertir la moral en una ciència exacte.

19

Els Mill, pare i fill, segueixen la línia de Jeremy Bentham. A mes a mes, Mill fill es notable pels seus estudis de lògica, plasmats en la seva obra “ la inducció “, d’economia “principis d’economia política”, política “sobre la llibertat” , i religió.L’ utilitarisme es podria definir com a ètica que afirma que és bo allò que ens es útil per a ser feliços.Una acció és bona si afavoreix l’ increment de la felicitat i dolenta si contribueix a la seva disminució.Plaer= felicitatDolor=infelicitatEls individus valen pel que fan i no pel que representen.

CARACTERISTIQUES DE L’ÈTICA UTILITARISTA

L’ utilitarisme implica una teoria del coneixement, una sociologia i una ètica.La idea principal és que hem de ser feliços fent el que és útil.Te 4 característiques:

1. Teleològica: Creu que les accions humanes prenen sentit per la seva finalitat: ser feliç.

L’ utilitat es l’instrument per arribar a ser feliços.2. Conseqüencialista: Considera que el be ha de ser avaluat per les

seves conseqüències.3. 3. Prudencial: La primera condició per assolir la felicitat i el primer

criteri d’utilitat és la prudència.4. Agregativa: Segons els utilitaristes, els plaers,o la felicitat poden ser

calculats i mesurats d’ alguna forma.

L’ utilitarisme és una ètica constructivista per que considera que la felicitat humana es pot construir sobre principis racionals i en definitiva útils.Si substituïm “plaer” per “ benestar”, tindrem una ètica que serà seguida per la immensa majoria d’individus.A l’ utilitarisme se l’ha criticat dient que és una ètica reduccionista, és a dir, només és bo allò que és útil i res més.

TIPUS D’UTILITARISMES

a) Utilitarisme dels actes b) Utilitarisme de les regles.

a) Calculem en cada circumstància quin grau màxim de felicitat podem obtenir. Cada acció té unes conseqüències i són elles les que ens permeten judicar el seu valor.

20

b) És un intent d’universalitzar criteris i bàsicament la norma utilitarista del “màxim plaer per al màxim nombre”.El bé o el mal no poden ser jutjats des de la perspectiva d’una acció concreta, sinó des de les conseqüències d’una regla universal. La norma depèn de la utilitat però també crea utilitat.

Mill posa èmfasi en la noció de bé comú “ el bon acte és el que produeix més plaer al major nombre de persones”. L’ideal utilitarista és el benestar general i no el personal.Mill estableix una jerarquia de plaers:

- Plaers nobles: cultura, altruisme, sentiments i emocions

- Plaers baixos: sensorials.

Mill distingeix entre:

- Felicitat: Només es pot arribar a ser plenament feliç quan es viu envoltat de gent que també ho és. És un fet solidari.

- Contentament: Consisteix en el fet de “ estar bé”. És purament personal, es dona en individus que no han assolit encara la autonomia moral.

En definitiva es pot estar content en la dissort però no ser feliç.Mill adopta com a propis el principi d’utilitat i l’equiparació de la felicitat amb el plaer.Per a Mill d’utilitarisme es basa en la dignitat humana“Més val un home insatisfet que un porc satisfet” es a dir, millor ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet.Només pot ser útil allò que ens sigui autèntic i no falsejat.Els humans només podem ser feliços si hi ha:

1. Auto desenvolupament, es a dir, capacitat de créixer i de conèixer i per tant de poder modificar les nostres opinions.

2. Individualitat, és a dir, si la pressió de la societat és molt forta hi ha coacció, per tant no hi pot haver llibertat.

Aquests dos elements formen la dignitat humana sense la qual no pot haver-hi felicitat.

21

L’interès actual del pensament de Mill, es troba en la seva defensa del liberalisme, es a dir, en la concepció de la societat basada en la llibertat política i econòmica i en el valor de la individualitat.Defensa la democràcia pel seu valor educatiu.Mill té una actitud dialogant i reflexiva, és una mena de reformista social civilitzador, que promociona la noblesa d’ esperit. Està a favor de la llibertat individual , de pensament, d’expressió i de religió ,del dret a fer vaga, del sufragi femení, del dret a rebre educació i de la llibertat dels pares a educar als seus fills com els sembli millor, defensa la igualtat social i política entre sexes, la distribució equitativa de la riquesa produïda per la cooperació social i està totalment en contra de l’esclavitud.Critica la misèria que acompanya la revolució industrial capitalista i pensa que l’Estat ha de defensar les llibertats individuals, no ha d’intervenir gaire en la política econòmica deixant a tots els sectors econòmics en un lliure mercat, lliure manufactura, baixos impostos, lliure mercat laboral i mínima intervenció per part dels governs. Per que no és possible ser feliç en un marc d’infelicitat col·lectiva. L’Estat ha de fer un càlcul utilitarista que garanteixi els nivells màxims de satisfacció i felicitat i que minimitzi el dolor i el malestar social.Sempre estarà per davant la satisfacció i felicitat del col·lectiu respecte a la de l’individu.Proposa, de fet, una reforma social profunda.La consciència moral, que forma part de la naturalesa humana i del desig de viure i es relaciona amb el desig de viure en societat i amb l’afectivitat i simpatia emocionals, ens obliga a actuar en bé del col·lectiu.

LA LLIBERTAT

La llibertat per Mill, és la pròpia individualitat i el dret a tenir intimitat.Com a lliberal, Mill considera que l’home és alhora un ésser extern ( interessat en el afers públics), i intern ( amo de si mateix )i pel que fa a ell, la seva independència és de dret, absoluta. Sobre ell mateix, sobre el seu cos i el seu esperit, l’individu és sobirà.Per tant la llibertat humana és integral i incondicional, i l ‘única justificació per limitar la llibertat d’un individu és impedir que faci mal a algú altre.Mill té com a objectiu el canvi progressiu de la societat a través de l’acció d’individus lliures...si jo puc canviar com a humà, tota la societat ho pot fer.

CRITIQUES A L’ UTILITARISME

22

La crítica més important entre d’ altres, que s’ha fet de l’ utilitarisme, és que es tracta d’ una ètica de mínims, ja que sempre resulta molt difícil establir els mínims de qualsevol valor.Un utilitarista seria partidari del mal menor si és útil per evitar un de pitjor. I així la moralitat es va degradant produint cada cop uns mínims més mínims.Això ha estat lamentat per la condició aristotèlica que consideren que la moralitat ha d’anar cap a l’excel·lència i no cap als mínims.També es planteja el problema de què passa quan el que és útil no és just.Es critica també que els tipus de felicitat no son comparables ni compatibles, es a dir, no a totes les persones les fan felices les mateixes coses. Per tant la idea del màxim bé per al màxim nombre es fa realment difícil.

FRIEDRICH W. NIETZSCHE (1844- 1900)

BIOGRAFIA

Neix a Rouen (Saxònia) en una família de pastors luterans.Reb una sòlida formació en llengües clàssiques i als 25 anys és nomenat catedràtic de filologia clàssica a la universitat de Basilea.L’atreu la filosofia de Schopenhauer, i la música. És amic de Wagner.La seva producció filosòfica és molt àmplia, tot i que no va tenir èxit en vida.Va patir de mala salut i al 1879 abandona definitivament la universitat i comença a viatjar per Europa, cercant un clima millor per a la seva salut.La seva relació amb les dones va ser sempre difícil i conflictiva.Al 1889 pateix un col·lapse mental i es reclòs en un centre psiquiàtric. Les cartes que va adreçar als seus amics en aquesta època son una clara manifestació de bogeria.Al 1900, mor sense poder ser conscient de l’èxit i la difusió que començaven a tenir les seves obres.Nietzsche, filòsof, poeta i music, es un escriptor extraordinari i ha estat considerat el millor prosista en llengua alemanya i ha tingut una gran influencia.

La seva filosofia es divideix en 3 períodes:

1. ( 1869-1876 )

Es centra en EL NAIXEMENT DE LA TRAGÈDIA en que presenta la dicotomia entre apol·lini , valors de la raó lligats a Apol·lo i dionisíac, el si a la vida que surt del cor de Dionis; dues forces

23

permanents de la humanitat, dues maneres universals d’afrontar la vida i d’expressar-la artísticament.Com en Shopenhauer, Nietzsche, pensa que la vida es una realitat irracional, es dolor i destrucció, però creu que a traves de l’art, es pot fer front a la vida trobant l’equilibri i la plenitud.En aquesta primera obra, Nietzsche expressa ja, el reconeixement de la vida com a valor fonamental.

2. ( 1876- 1882 )

Apareix un Nietzsche negatiu, crític i escèptic davant les creacions de la cultura occidental ( mon de les Idees, moral els esclaus, impulsos decadents, ressentiment...), que mostra els autèntics interessos que hi ha darrere de les concepcions i de les propostes de la filosofia tradicional.L’estil literari de les obres d’aquesta etapa es l’aforisme, un mitjà que utilitza per transmetre pensaments destructius.

3. ( 1882- 1888 )

Aquest període es el de màxima creativitat, on Nietzsche exposa una filosofia més positiva i constructiva.En AIXI PARLA ZARATRUSTA, torna el persa que va fundar la moral al segle VIÍ, torna per fer un cant a la vida i per establir una nova escala de valors.Nietzsche és el seu profeta. L’ obra és una paròdia dels Evangelis.Zaratrusta, igual que Crist, marxa de casa als 30 anys, es prepara a les muntanyes i torna per a predicar el seu missatge.

En aquesta obra, Nietzsche exposa 4 grans temes:

1. La mort de Deu representa la mort de les veritats absolutes, de les idees immutables, dels ideals que guiaven la vida humana, l’ enfonsament de la nostra civilització i la desaparició de tots els valors eterns que Deu representava ( be, veritat, justícia, etc...)Representa un nou temps, sense ideals, principis o valors.Segons Nietzsche, el fet històric de la mort de Déu, ha tingut un efecte doble: ha fet aparèixer el superhome però també ha generat el més menyspreable dels essers: l’últim home, l’ home que viu la trista fi d’ una civilització en la qual havien imperat grans valors ara ja desapareguts.És el regne de l’ home sense grans objectius, l’ home que es veu precipitat al nihilisme.

24

El nihilisme, presa de consciencia que Deu ha mort i que res, per tant, no té cap valor, l’estat d’ànim de qui ha acabat perdent l’ànim, ja que s’ha adonat que els successos no tenen cap sentitEs l’ estat de l’ home mancat d’objectius pels quals valgui la pena lluitar i de força per superar-se.

L’últim home, un esser menyspreable que no creu en res i que viu miserablement una existència grisa. Representa l’home dels temps actuals que no creu en res, però que es creu feliç, l’ home que cerca només la comoditat i el seu plaer diari.Però Nietzsche anuncia que es tracta d’una etapa temporal; un nou món vindrà, diu, en el que hi seran altre cop, els valors més importants de la vida.És la civilització de l’ últim home i l’ adveniment del superhome.

2. El superhome, el nou déu terrenal .un esser que viu a la terra i per la terra, és el sentit de la terra. La idea del superhome es l’ideal de l’home de Nietzsche. El superhome, és el límit de la evolució humana, que lliure de les antigues creences, segueix l’única llei de la seva voluntat i dels seus desigs vitals. L’home superior del futur, déu terrenal, que ha de donar un nou sentit al mon, l’ autèntic creador de nous valors fonamentals en la vida.El superhome, el nou home per a una vida nova, crearà els nous valors, que ja no apuntaran al mes enllà, ni tampoc als valors terrenals, (raó, veritat, ciència, progrés, democràcia, Estat,....)Serà el pol oposat al darrer home.S’ oposarà a tota difamació del món, a tot menyspreu pel cos, a tot asceticisme.El superhome serà un esperit lliure però alhora posseirà la innocència i espontaneïtat del nen.

La transvaloració de tots els valors, desaparició dels vells valors i sorgiment de nous valors generats a partir de la voluntat de poder. Nous valors que emergiran directament dels instints vitals

3. La voluntat de poder, força que mou totes les coses i les empeny a assolir estadis superiors de poder, de vitalitat, de creativitat.L’etern retorn de totes les coses, la prova de foc que només el superhome pot superar, l’assumpció que tot ha de tornar a passar infinites vegades més i que per tant, cada instant de la vida ha de ser volgut i viscut com si hagués de retornar eternament

25

Perspectivisme: Per a Nietzsche no hi ha una veritat única i invariable, el que hi ha es una perspectiva des de la qual es contempla la realitat i s’analitza el coneixement. Hi ha diverses interpretacions de la veritat més properes o distanciades de la vida. Les possibilitats de pensament són les possibilitats del llenguatge. Tot coneixement s’obté a partir d’ una determinada perspectiva. El coneixement és una interpretació a traves del llenguatge.Per a Nietzche, la veritat objectiva no existeix, és una il·lusió, una mentida que s’ha oblidat que ho és. El coneixement que anomenem vertader és el que ha estat útil tot i que pugui ser erroni. La presa de consciencia de l’engany que ha significat la creença en aquest món, ha fet néixer la creença en el no- res. Per a ell, el que dona acceptabilitat a una creença, no és la seva veritat, sinó la seva utilitat o eficàcia. Una creença és forta en la mesura que és útil per al desenvolupament de la vida. Per tant, no hi ha proposicions verdaderes, sinó interpretacions més o menys útils als fins de la vida.Nietzsche creu que la realitat és un canvi constant.

Vitalisme: La filosofia de Nietzsche centrada en el concepte de vida. Pensa que per sortir del pou de misèria intel·lectual en que habita l’últim home, cal encetar una nova filosofia impregnada de nous valors, capaç de dotar l’existència, d’un nou sentit. Arrel del nihilisme queda clar que no hi ha valors autèntics fora d’aquest únic mon terrenal. En aquest sentit, Nietzsche, no és un pensador nihilista, sinó un pensador que nega, superant-lo, el nihilisme del darrer home.

26