DONES A LA CIÈNCIA

PRESENTACIÓLes dones en la història a tingut un paper molt rellevant malgrat que en casi tots els casos s’ha vist relegada a un segon o tercer pla. Però casi sempre en colca moment han arribat a destacar per damunt del homes, en una societat d’homes. Això ho podem veure en els exemples d’Hipàtia, Agustina d’Aragó, Marie Curie, Juana de Arco, entre altre. Malgrat els avanços actuals en igualtat, la dona moltes vegades encara es veu relegada a un segon pla. Per això fem aquest treball sobre les dones més importants a la ciència, per reconèixer el treballs de aquestes en el àmbit científic i per donar a conèixer l’esforç i la perseverança que van posar elles per fer-se un lloc en un món d’homes.

HIPÀTIA (Alexandría, 355 o 370 - 415 o 416)

● Va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, que va destacar en els camps de les matemàtiques i l'astronomia, membre i cap de l'Escola neoplatònica d'Alexandria al començament del segle V.

● Hipatia d'Alexandria va ser la primera dona a fer una contribució substancial al desenvolupament de les matemàtiques.

● Va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia, va millorar el disseny dels primitius astrolabis -instruments per determinar les posicions dels estels sobre la volta celeste- i va inventar un densímetre.

HIPÀTIA (Alexandría, 355 o 370 - 415 o 416)

● Hipatia va morir als 45 o 60 anys linxada per una torba de cristians. Hipatia va ser brutalment assassinat pels monjos Nítria que eren una secta fanàtica dels cristians que eren partidaris de Ciril. Els cristians es sentien amenaçats per la seva erudició, l'aprenentatge, i la profunditat dels seus coneixements científics.

● Tota l'obra de Hipatia es perd, excepte pels seus títols i algunes referències a ell. No obstant això no es coneix cap obra purament filosòfica, només treballs en les matemàtiques i l'astronomia. Sobre la base d'aquesta petita quantitat d'evidència, sostenen que Hipatia va ser una excel·lent compiladora, editora, i preservadora de treballs matemàtics anteriors.

SOPHIE GERMAIN (1 abril 1776 - 27 junio de 1831)

● Va ser una matemàtica francesa que va fer importants contribucions a la teoria de nombres i la teoria de l'elasticitat. Un dels més importants va ser l'estudi dels que posteriorment van ser nomenats com nombres primers de Sophie Germain (nombres primers el doble incrementat en una unitat és també un nombre primer). Va estudiar a més de matemàtica, física i filòsofa. A causa del prejudici contra el seu sexe, no va poder establir una carrera en matemàtiques.

● Va néixer a França i va començar a estudiar matemàtiques a l'edat de tretze anys.El 1816 va guanyar el concurs, el que la va convertir en la primera dona que va assistir a les sessions de l'Acadèmia Francesa de les Ciències (a part de les esposes dels membres) i la va col·locar al costat dels grans matemàtics de la història.

SOPHIE GERMAIN (1 abril 1776 - 27 junio de 1831)

● Una de les majors contribucions de Germain a la teoria de nombres va ser la demostració matemàtica de la següent proposició: si x, i, z són sencers i x5 + i5 = z <seu> 5, llavors al menys un d'ells (x, i , oz) és divisible per cinc.

● Finalment va morir a causa d'un càncer de mama.

Ada Lovelace (Londres, 1815 - 1852)

● Matemàtica i única filla legítima del poeta Lord Byron, es considera la primera programadora en la història dels computadors.

● Va col·laborar amb Charles Babbage en la creació d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.

● El coneixement científic ja no era una referència de prestigi social, sinó la manera de no quedar-se al marge del progrés, autèntica font de riquesa i de poder.

Ada Lovelace (Londres, 1815 - 1852)

● Aquesta actitud tan oberta envers la formació científica

va fer possible que les dones d'elevada posició social

poguessin dedicar-se a l'estudi i així aconseguir gran

notorietat i ser reconegudes pels seus contemporanis.

● Les dones encara estaven lluny d'aconseguir un tracte igualitari. Tanmateix, començaven a conviure amb el progrés des d'un protagonisme nou. Les obreres de les fàbriques rebien cada dia la desigualtat salarial.

Ada Lovelace (Londres, 1815 - 1852)

● En aquest clima d'incipient canvi, de confusió i d'esperança, neix Ada Lovelace. La seva vida està marcada per dos factors: la personalitat estricta i puritana de la seva mare, i l'ambient culte i refinat del qual va formar part. Ada va viure pràcticament tota la seva vida condicionada pels dictats de la seva mare, Anne Isabella Milbanke, el matrimoni de la qual amb en Lord Byron va durar poc més d'un any. Es van separar un mes després del naixement de l'Ada. Tot i així, el seu pare va dedicar-li bonics versos i sembla ser, que les seves últimes paraules també van ser per a ella.

Marie Curie (Polònia, 1867- França, 1934)

● Maria Skłodowska o Marie Curie va néixer a Polònia el 7 de

novembre de 1867 i va morir a França el 4 de juliol de 1934.

Fou una física i química polonesa, pionera en els primers

temps de l'estudi de les radiacions; ella fou la primera a

emprar el terme radioactivitat.

● Marie Curie i Pierre Curie van estudiar les fulles radioactives, en particular l'urani en forma de pechblenda, que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'urani que s'extreia d'ella. L'explicació lògica va ser suposar que la pechblenda contenia trossos d'algun element molt més radioactiu que l'urani.

Marie Curie (Polònia, 1867- França, 1934)

● Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, junt amb el seu marit, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.

● Marie va ser nacionalitzada francesa i fou una ciutadana activament lleial al seu nou país, però mai va perdre el seu sentit d'identitat polonès. El primer element químic que ella va descobrir, el 1898, l'anomenà poloni com a homenatge al seu país d'origen. Va morir de leucèmia degut segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball.

CONCLUSIÓPer finalitzar podem dir que ens ha agradat fer aquest treball perquè hem conegut varies dones importants per la ciència i hem pogut veure com va ser la seva vida. Per altra banda hem vist que en la seva època no foren prou reconegudes per els seus avanços científics i això fa que les descobrissin fa pocs anys. L’únic problema que hem tingut ha estat que a vegades alguns ordinadors no funcionaven perquè no hi havia connexió a Internet però en general ens ha agradat molt fer aquest treball.