1

Tema 3. Models de democràcia: Democràcia majoritària i Democràcia consensual Arend Lijphart realitza un estudi sobre 36 democràcies arreu del món. Gràcies a l’estudi, Ljphart conclou que existeixen dos grans models de democràcies:

- Democràcia majoritària. És el model democràtic de Westminster (Anglaterra), exportat sobretot a la Common Wealth.

- Democràcia consensual. És el model que trobem a Noruega, Bèlgica, Suïssa, fins i tot Alemanya.

Lijphart fa l’estudi per veure quin dels dos models funciona millor.

• El model de democràcia majoritària (Westminster) - Concentració del poder executiu en gabinets d’un sol partit i de majoria escassa.

El gabinet està format per membres del partit que té la majoria al Parlament i els gabinets de coalició són molt rars. A Gran Bretanya, per exemple, es pot tenir una majoria amb un 35% dels vots. A Espanya, en canvi, es necessita un 42-43% dels vots per poder governar.

- Predomini del Gabinet (Govern) Donat que el Gabinet se sosté sobre la confiança d’un sol partit amb majoria parlamentària i està format per líders d’aquest partit, acostuma a controlar el Parlament. Els gabinets només perden la seva posició dominant en cas de falta de cohesió interna del partit majoritari.

- Sistema bipartidista Fort bipartidisme. Els dos principals partits poden arribar a obtenir el 90% dels vots i dels escons. Els dos grans partit estan afavorits per un sistema electoral majoritari. Aquests sistemes tendeixen a ser unidimensionals à els programes i les polítiques dels partits difereixen en una única dimensió, la de les qüestions socioeconòmiques: l’eix esquerra-dreta.

- Sistema electoral majoritari Sistema que tendeix a produir resultats molt desproporcionals i majories parlamentàries àmplies amb el 40% dels vots, o menys. El sistema de democràcia de majoria relativa que pot arribar a donar la victòria a un partit que no ha guanyar en vots (ex. El Partit Conservador el 1951). Estableix un nou model de govern/oposició que propicia la competència i l’enfrontament entre dos partits.

2

- Pluralisme de grups d’interès Sistema de pluralisme competitiu, que implica una multiplicitat de grups d’interès que exerceix pressions sobre el Govern de forma competitiva i no en un sistema de concertació.

- Govern unitari i centralitzat Sistema altament centralitzat, amb un govern central que no comparteix les seves atribucions amb les administracions locals i regionals.

- Concentració del poder legislatiu en una legislatura unicameral. Fins i tot quan existeix una segona cambra, la capacitat d’influència en relació a la primera cambra és molt asimètrica: el poder radica en una de les cambres sense un contrapès real per part de la segona.

- Flexibilitat constitucional Sistema de constitució no escrita que pot ser modificada pel Parlament mitjançant majories regulars, sense necessitat de majories qualificades. El Parlament no té limitacions per actuar.

- Absència de revisió judicial sobre les lleis Tot i que el Parlament accepta les normes de la Constitució no escrita i se sent obligat per elles, formalment no ho està. Ningú té dret a derogar o deixar sense efecte la legislació del Parlament.

- Un Banc Central controlat per l’executiu La independència del Banc Central entra en conflicte amb el principi de concentració del poder en mans del Gabinet, i per això en aquest model el govern té una gran influència en la política monetària.

• El model de democràcia consensual (Bèlgica) - Divisió del poder executiu en gabinets d’àmplia coalició

El principi consensual permet a la major part dels partits importants compartir el poder executiu en una coalició àmplia. à En el cas belga, el govern ha de ser paritari entre flamencs i valons: tots els governs des de 1980 han sigut coalicions de, com a mínim, 4 partits.

- Equilibri de poder entre l’executiu i el legislatiu Els gabinets, formats per coalicions àmplies i sovint poc cohesionades, no exerceixen un dominin sobre el Parlament. El seu funcionament és relativament independent. à La curta durada i la inestabilitat els gabinets belgues confirma la seva posició relativament feble en relació al Parlament.

- Sistema multipartidista En els models consensuals hi ha quatre o més partits importants i més d’una desena de partits representats al Parlament. L’emergència de sistemes multipartidistes s’explica per l’existència de diverses línies divisòries (clevages) a la societat: socioeconòmiques, nacionals, lingüístiques, religioses, etc.

- Corporativisme dels grups d’interès Concertació tripartida entre el govern, els sindicats i les associacions empresarial, amb grups d’interès relativament escassos i amplis. àA Bèlgica predomina el corporativisme social i a Suïssa el corporativisme liberal.

- Govern federal i descentralitzat El poder està dividit entre el govern central i els governs regionals i es torben entre els sistemes més descentralitzats del món.

- Bicameralisme fort La segona cambra garanteix la representació de les minories, sempre que l’elecció de la cambra sigui diferent a al primera i que els seus poders siguin similars. àAquest és el cas suís: bicameralisme entre el Consell Nacional i el Consell dels Estats. Per tant, veiem que en alguns països hi ha un bicameralisme perfecte i imperfecte.

3

- Rigidesa constitucional La constitució només pot ser modificada per una majoria de votants a escala nacional – i també regional, en el cas suís- de manera que els cantons petits tenen poder a vet. A Bèlgica es necessita una majoria de dos terços que s’agreuja en la reforma de l’organització del poder territorial, dotant de poder de vet a la minoria francòfona.

- Revisió judicial Existeix un Tribunal constitucional que pot revisar les lleis del Parlament per valorar si s’ajusten a la Constitució i que fa una important funció d’arbitratge entre el poder central i els poders territorials.

- Independència del Banc Central El govern no hi influencia. Els models consensuals solen dotar de major independència al Banc Central per dirigir la política monetària.

• La Unió Europea, una democràcia consensual? - La Comissió Europea funciona com un executiu de gran coalició: hi ha socialistes,

conservadors, liberals... - Existeix un equilibri entre l’executiu i el legislatiu: cal una majoria de 2/3 del Parlament

per poder cessar la Comissió. - La representació al Parlament és fragmentada i és molt difícil que un grup polític

obtingui majoria absoluta. - La representació proporcional és la regla per elegir els eurodiputats. - La concertació és una de les característiques de model social europeus, tot i que la UE

regeix una gran competència i pluralisme de grups d’interès oficialment reconeguts. - La UE és un sistema més confederal que federal. - El Consell de la UE, que representa als Estats, té igual o més poder que el Parlament. - El Tractat de la UE només es pot modificar amb l’aprovació de tots els Estats Membres. - El Tribunal de Justícia de la UE s’ha erigit en institució política condicionant la

interpretació dels tractats i amb ella, la construcció de la UE. - El Banc Central Europeu és un dels bancs centrals més independents del món.

• El cas espanyol

Som un model majoritari però tenim elements del model consensual. És el model on hi ha pocs governs majoritaris però que tenen una durada més llarga; a més, en aquests governs no entren els partits que deixen governar.

4

• Gabinets monocolors i nombre efectiu de partits Relaciona el percentatge de gabinets d’un sol partit amb el nombre efectiu de partits parlamentaris (els que tenen realment poder). Si hi ha més partits, hi ha més tendència que aquests estiguin presents en el govern. Aquesta és la tendència d’Espanya.

• Governs monocolors i domini de l’executiu Com mes percentatge de governs d’un sol partits amb el domini del poder executiu sobre el legislatiu o Parlament. Valora el percentatge de lleis proposades pel govern que el parlament rebutja. Ex: govern d’Aznar i el 80% aprovades.

5

• Nombres de partits i desproporcionalitat electoral On hi ha més desproporció, hi ha més partits.

• Les dimensions del debat polític En quines democràcies hi ha els temes rellevants. On hi hagi més dimensions de conflicte hi haurà més partits.

6

• El mapa bidimensional de la democràcia Israel representa una combinació de democràcia consensual en la dimensió executius-partits i de democràcia majoritària en la dimensió federal-unitària. Canadà és el prototipus oposat: democràcia majoritària en la dimensió executius-partits i consensual en la dimensió federal-unitària.

7

• Democràcia consensual i qualitat de la democràcia En la dimensió executius-partits, les democràcies majoritàries no superen a les democràcies consensuals en la gestió macroeconòmica i el control de la violència. Tanmateix, les democràcies consensuals superen a les majoritàries en relació a la qualitat d ela democràcia i la representació democràtica. En la dimensió territorial (federal-unitària), les institucions federals de les democràcies consensuals comporten avantatges en els països grans i els bancs centrals independents resulten més efectius per controlar la inflació.