'NÚM. 4

1€VIST.l + D'HÏ TS + I + LLCTT€S

SUMARI g s

Llegint á Santa Tbarosa de Jesus, per Álphons

Maseras. —Als impotena, per Antoni (toca Wlncrel.

mrn.—Lucie, elegia, per Alfred de Musset, traduc-

ció de P. Prat Jabal- li.—Dedicatoria, per Jacinto

Verdaguer, pbre.—Segle XVIII, per Xavier Viur,.

—De Stecchetti, traduccio .P A. M.-1Pirtall, per

Xavier Zengolita.—De Sapho, per Marguerida Pra•

dalt.-Xenthe, cançó popular grega, traduccio de

D. C.—Nadala; per Narcís Gili Gay.—Del .Diari

d' un espós>, por Emanuel Alfonso.—Aevi<Ia del

mes.—De música, per J. Forns Olivella y 0. 8.—

De pintura, per G.— Bibliografia, per A. M. y X Z.

B.—cos. r . • « : • a

Redacció i Idmiñisfr c ór Provonça 273, 27 2.""

FEBRERO 1 902 1 O CÉN'I S.

,i 3r s RÁS 3

han sofert una gran i valiosa reforma quedant en primera ratlla,

puig en ells hi han dependencies i aparatos especials pera tota

classe de treballs.

PLATINS - BROMURS - PORCEL- LANES

CARBONS -ALBUMINA - ACUARELES

RETRATOS PINTATS AL OLI - PASTELS

Carrer del Hospital, zi.°$ 27 i 29BARCELONA

Pera aquestes époques del any, sobre tot á Barcelona ont

desgraciadament abunden les febres infeccioses pera evitar

el contagi del microbi cel TIFUS, es molt recomenable l'us

costant del

AIGUA D'A(DER(PROVINCIA DE GIRONA)

que'n tot l'any es una agradable aigua de taula, i que reuneix

ademés, un sens fi de propietats fisiológiques i terapéutiques.

VENDA AL DETALL: DEPO:IT GENERAL:

APOTECARIS 1 CUSES D'AIGI ÈS MINERALS CASA JULI GAY & C.°

Roselló, 121

XXXXXXXXxzXXXzxcxxxxxxxŒxr

III À.Revista mensval d'Arts. í Lletres

LLEGINT A SANTA THERESA

CE JESVS, PER ALPHONS

MA SERAS

Els prevaricadors insuls s' han per-,dut en la dula de llurs passions i hanvegetat bestialment a 1' ombra de l' in-.cipiencia i s' han vestit am. el vel de1' ignominia i sota '1 sol d' una llivertatmesquina han entonat la cançó fúnebrede llurs passions, i llurs cervells opri-mits en llurs testas innobles han rebut-j a t impetuosament la llum fíe les idees,la llum santa i glorificadora dels senti-ments, la llum aconsoladora de 1' espe-rança... Els prevaricadors insuls s' haneclipsat sota llurs sepulcres ont la testaennoblida del que prega no hi apropa'lllavi murmurant, ont les flors pures semustigan inmutablement, impassible

-ment devant de 1' ignominia...

I les testas santas plenas d' tina bea-titut hermosa han fet llur camí profitóssota del sol i llurs cabells caiguts, comfulles sommortes han pres la bellesamagna de les mortalles santas... Hanfet el camí de la vida am l' oració alsllavis i la castetat en 1' ánima, i elsulls enlairadors de les idees han pres eltó beatífic i esperançador dels mártirsi com el- llibre que s obre per descu-brir ls misteris, han obert el cor debat á bat pera descubrir la fonr de 1' hu-miltat i de la germanor, per donar ca-

FEBRFR DE 1902 - ANY II - NVñí, 4

buda als desvalguts que plor. .an, peraconsolar i alentar als debUls, per donarpa als que no menjan... per acullir alsprevaricadors reconciliats i per ter aixe-car á tots la testa per. contemplar 1' es-devenir qu' está en les regions indefini-des ont moren els serafins d' ales deseda.....

¡Oh págines hermoses escrites pereixas mans santíssimas, jo bec el per-fúm de vostres paraules, jo m' mondoen les vostres sonmolencies, i jo, conssi fossin vestigis d' unes eres passadesos beso silenciosament am 1' espirit, oscontemplo com runes ensenyorides, osadmiro am la profunditat d' una fésublim i os veig engrandidores i santi-ficadores de les eres que vindrán, onthan de beure 'ls futurs profetas que de-vallarán vestits am la túnica de la san-tetat i portarán en els llavis el bes ben-factor de la puresa!,,.

Jo os he sentit veus d' ángels qu' in-nondeu 1' atmósfera santa dels vellstemples, jo os he contemplat esgro-guehits rostres que passeijeu vostresmirades pels claustres superbs, jo os hevist, verges místicas qu' en les celdessilencioses aclameu al vostre Espós perla vida venidera, i jo m' he sentit cor-res... jo os he vist, lliris caiguts, de- -

manant el perdó i ennoblint la vidasanta, i cade vegade que he escoltatvostres paraules, m he omplert d unaditxa somiade, com si la vida nostre,

AVBA

desterro d' una vida mellor, fos 1' es-perança i preludi d' una armonía degrandesas desconegudes i anyoradespels qui les estiman...

I les págines belles dels llibres sants,se m' han filtrat en 1' ánima omplínt-mela d' un benestar somniador... heestimat la soletat del claustre, i he vist1' hermosa i beatífica testa de la santaabadesa, crehuar silenciosament la nau,plena en el front d' idees i de ciencia,plena en els ulls de castetat benehido-ra, plena en els llavis de puresa... i elrecort dels prevaricadors ha fuigit dela meva testa, i els meus cabells caiguts,com fulles sommortes han pres el repósde les mortalles santes i m' he sentit elfront noble al rebrer la llum de lesidees, la llum glorificadora dels senti-ments, la llum aconsoladora de les es-perançes... I m' he juntat am els quefan la vida am 1' oració als llavis i lacastetat en 1' ánima, am els dels ullsenlairadors de les idees, qu' han presel tó beatific i esperançador dels már-tirs i he obert el cor per acullir als pre-varicadors reconciliats i per fer aixecará tots la testa per contemplar 1' esdeve-nir qu' está en las regions indefinidesont moren els serafins d' ales de seda...

ALS IMPOTENS, PER ANTO-

NI ROCA WINCRELMAN

I

... I 'l desig fervent de trovar altreánima solitaria, tota sola, ben sola,dipositaria del foc sagrat del amor car

-nal, engendrador de 1' atracció íntimadels esperits, abrasava lo meu ser, comla flama imantada qu' encen i conmoula médula dels peri-homes de Confuci,

que 's cerquen i 's besen dolçament,

pausadament, en el fons del ríu lasciu

del Amor, del riu Blau, del riu sagrat

del poble groc, dels fills del Sol.....

II

¡Benehida sies ánima germana!...¡ánima blanca! ¡Quants anys que 'nsanyoravem, quant de temps que 'nspressentíem sens havernos vist mai ¡......¡Benehida sies, ánima blanca, ánimagermana!.....

III

..... ¡Gosém ánima blanca! ánimapura i sensual alhora; gosém..... Guai-ta la Eternitat, com passa !.......

Abrassémnos ben fort, ben fort,amorosament i besémnos á n' els llabisi á n' els ulls... ¡Que hi fá que 1' homes' aparti de nosaltres! Prescindimne delcuc de la Terra; deixemlo estar totfent tranquila i burgesament la sevadigestió, que s' afarti de metall i podre-dura. ¡Deixémlo revolcantse en elsestanys vivents de llot i pestilencia i demiseria infecta!

IV

..... I l' Artista i la Bellesa confososen eternal abraç, s' enlairáren somiantab vesllums de Sol i ab aromes de lotusi magnolies... s' enlayráren lentament,magestuosament somiant, sempre so-miant. . . . . . . . . . ...... En tan qu' á baix, á Terra, sequedará 1' home, seguintlos ab miradaestúpida i mitja rialla de impotent, demiserable pigméu.....

50

AVBA

LVCIE,

ELEGIA PER ALFRED DE MMV88ET

Aimats amics, quan moriréPlanteu un salzer prop de ma llosa.M' agrada 1 seu fullam ploros,El seu to palit m' es plascivol,I la seua ombra será suauSobre la terra 'hont jo descansi.

Un vespre, estavem sols, jo estava al costat d' ella,Ella brandava 1 cap, i sobre 1 clavicordiDeixava, somnolenta, surar sa blanca ma.No era mes que un murmull: semblaven aletejosD' un zefir allunyat lliscant entre is canyars,Temerós al passar de desperta als aucells.Les tebies sençacions de vetlles melangiosesA nostre entorn eixien dels calzers de les flors.Els castanyers del parc i is roures centenaris,Ploraven dolçament bregant el llur brancamVdm escoltar la nit; la finestra entreoverta,Deixava entra is perfums del bosc i dels jardins;Els vents restaven muts, deserta la planura;Estavem penÇatius i teniem quinze anys.Vaig mirar á Lucie.—Era pálida i rossa.Jamai mes dolços ulls s' han enlairat al celPer penetra 1 profond i reflexiu atzur.Mon cor se va ubriagar; sols ella jo estimava;Mes la creie estimar am fraternal amor,I estant al seu costat, tot jo 'm sentia cast.Pdm callar-nos molt temps; ma md tocá la secaVolia esdevinar son front palit i trist,1 sentia en l' esprit ú cada mohimentLo que am nosaltres poden, per priva-ns de la pena,Aquestos dos senyals de pau i de plaer,Jovenesa dels ulls, jovenesa del cor.La lluna 's va enlairar per un cel sense nuvols,Iamn sos argentats raigs á Lucie va inundar,Ella vegi en mos ulls sa imatge enmirallada;Somrigué: i els seus llavis vtin fruhi una cançó.

Filla de la tristesa, Harmonia ¡Harmonia!Llengua que per l' amor inventaren els deus!Dolça llengua del cor igual que '1 pensament;Aquesta hermosa verge, corn una sombra ofesa,Passa guardant son vel i sense alçar els ulls!Qui sap si un infantó pot entendre i pot dir.En els sospirs qu' han nat del aire que respira,Tristos com el seu cor i dolços com sa veu?Se sorprén un esguard, se veu caure una llágrima;

ei

AVBA

Lo altre es un misteri pels homes ignorat,Com els de les onades, dels boscos i la nit.Estavem pengatius i sols dintre la cambra.L' eco del seu romans ens feie enfebrosir,Ella apoiá en mon pit sa apesantada testa.— Senties en ton cor Desdémona plorant?Vas arrancar un plor i en ta boca graciosaDeixares tristament posar els llavis meus,I fou el teu dolor qui va rebre mos besos;Vaig abraçar ton cos i era ret com l' espai,1 deu mesos després fou tonjas el sepulcre.Oh tendre i casta flor del camp desvanescuda!Ta mort fou un somrís tan dolç com ta existencia.

Oh! palau misteriós pont, la ignoscencia habita,,Cançons, somnis d' amor, rialles inconcíentes,Candor dels primers jorns, profonda pau de l' anima;Adeu! ta blanca ma, sobre del clavicordi,Durant les nits d' estiu, ja no surará enes...

Aimats amics, quan moriréPlanteu un salzer prop de ma llosa.M' agrada 1 seu fullam ploros,El seu té palit m' es plascivolI la sena ombra sera suau,Sobre la terra pont jo descansi.

TRADUCCIÓ DE P. PRAT JABAL-LI,

DEDICATORIA

Cor de Jesús, hort coronat d' espinesdexam fer una toia de tes florsi rosada ab tes lagrimes divinesdarla a olorar als místics amadors.

Cor de Jesús, oh cítara sagradaque abeura en rius de música lo celsíes font de mos cántics regaladai rajarán mes dolços que la mel.

Cor de Jesús, ¡oh! llibre de la vidabreviari d' amor del Sera fi,¡ah! qui pogués d' aqueix amor sens midatranscriure algunes págines aqui.

JACINTO VERDAGVER PBRE

52

AVBA

SEGLE XVIII

(Del aplec, «Cangons senzilles +¿posadesjen música, per;Josep María Carbonell).

Missenyora, doneume la maqu' un bes i una baga vos hi vui posa.

El bes com invisible papellona,la baga com dolcissima corona.

El bes per que s' endinzi en vostres venes,la baga com k símbol de cadenes.

El bes en vostres venes per aimarnos,la baga coni cadenes per lligarnos.

Lligarnos amb cadenes amorosescom l' or brillant; com violes flairoses.

Mon bes, soltadament, vos semblarécom un joiell qu' en vostre cor destelli;la baga brillejant en vostra maaltre joiell que 1 nostre amor segelli.

I, esclau del nostre amor,esdevindra mes lliure nostre cor.

XAVIER VIIIRA

DE STECCHETTI

Quan cauran dolgamen les fulles mortesi tu anirás cercant pel cementirila meva creu, tota de flors voltadala trovarás en un retó ben tristGuilles, llavors, pels teus cabells tan rossos

les flors nascudes del meu cor. Pus ellesson els cants que pensi i no vaig escriure,les paraules d' amor que no 't diguí.

TRADUCCIÓ D' A. M.

¡PIETAT!Ja sento la trista melodía

que m anuncia les primeres neus.....¿Com ho faré sens tú ma bella aiinía,com ho faré a l' hivern sense Is ulls teus?

Abans al ser prop de 6 hivernadano había conegut mai la tardor,pero avui que de mi ne ts allungadasento 1 fred de l hivern., sento tristor.

Vas ésser per mi sempre tan bonaque no crec que 1 teu cor me siga ingrat...¡Pietat, per mi, si es que tens cor de dona,que m moro sense tu!... j Pietat, pietat!

XAVIER ZENGOTITA.

53

AV"

DE SAPHOt~

¥.R6URIDA rRÅD .

XANTHE

(C.9AtNl D POPVLaIt GREGA)

Xanirhe del hernmds som ds, dorm alcostat del seia espós, en el gran àlit. Enel gran hit de cosines closes; el senmarit donan profondamenr. ¡Pero quinason podria vence las parpellas de Pher-mosa Xanthe! ¡Estan guardadas pél dollçUsi per la més dolça Esperaras!

—Senyor, din ella, desperteuse. Elsvosees amics vos esperen. Ja les bar-ques despleguen ses veles.

—Hermosa, deixaran dormir un xicmés sobre eis teus braços. No es mesque la punta del jorn, encare.

—Senyor, din cUa, desperteuse. Elsvostres amics vos esperen. Ja les bar-ques despleguen ses veles.

—yes Hermosa, que u tens de pres-. ¿Estimas potser a un aàrre?—Senyor, si creieu aixó, aqui tenia

l'espasa; taleume el cap; ¡que ma ca-misa s taqui de sang! ¡que vostra espa-sa regali de ma sa® .

Ja somriu la sospita faig, Se lleva ise vesteix d'escarlata. Ja camina versel port, ahora¢ les barques se gronienal dolç impuls de les ones.

Se para, el recel ve a inquietarla. Irepensa, i s'en torna a casa seva, trobales portes ajustades, troba la seva donaen braços d' un a kre.

u

—iAh! Hermosa, llevar hi digas quideis dos es més herniós i més valent.

—Ah! Senyor, per ll'hermosura, pelvalor vos son el primer. Pero pel plaheres eli a qui prefereixo.

—¡Hermosa! prega pels teus pecats,perque t tallaré el cap. La tesa camisasera tacada de sang; m'espasa regalaráde ta sang!

TRADUCCió DE D. C.

NADALA

PER NARCIS GILI GAY

Nadala la deis tragos de seda i pe-drerà.a, la deis rossos cabells, la de 1'es art brillant, era malalta; dies i diesfeia que no animaba am sos cants irialles el magnífic saló tapissat d'or igrana.

I els prinnèeps à els homes de mesnóm de Vila Blanca ploraven en silenci;se planyien de que Nadala la dels traposde seda i pedrería, la deis rossos ca-bels, la de l'es uart bràli ant, no sortísde sa sumptuosa cambra, tant b en com-posta, no Is àés gaudir de sa herniosu-ra que recordaba la de les autigues do-nes gregues. -

Jis patjes de negre cabellera i calsacurta gemegaben també.

I Nadala la per mil homes estimadai vista, era malalta; fondament malalta:la sev'ánima s'anava mig morint dedía en día.

Nadala pensaba am un amor pié depuresa, i veia á son entorn tans soishomes que reien ab unes rialles plenesde malicia.

Nadala volía ser besada am petónspurs que sortissin de 1'ánima, no abpetóns que mustiguen la pell i enro-gexen les galtes, i d'aquets petóns nogaudía...

Somniaba ab tenir un fill pur com elllorer i no 1 tenía.

IlÍ Nadala la deis trajos de seda i pe-

drería, la dels rossos cabells, la de 1'esguart brillant, un jorn va sapigué queIs primpceps jis homes de mes nómde Vila Blanca, aquells homes aimantsde vida rosa, aimants del beure licorsrojos i verts, groguents i blanquinos-sos, estimaven a ella, a la dona tot cori tot bondat, per gaudir tart ó d'horade ses carns belles com el mateix na-cre.

III1 Nadala la deis trajos de seda i pe-

drería, la deis rossos cabells, la de 1'esguart brillant se vá casar a la fí ab unpatje tot humiltat i amor.

IVI Is primpceps i is homes de mes

nóm de Vila Blanca, al saber aquestanova, un jorn al só de corns mentresmenjaben i bebien got darrera got, ju-raren que una forta venjança cauríaprompte demunt la testa de Nadala, de-munt la bella testa protegida pels rossoscabells.

AVBA

DEL «DIARI D'VN ESPOS»

PER EMANUEL ALFONSO

Fragment

27, Agost. Una gran alegría ni' ha de-vallat avui de les orelles i ha colore-jat mon cor de blanc i vert, con toiade camelies rodejada de fulles carinyo-ses, i ha cantat plena de esperança,les cançons maternals que properamentm' alegría es aquesta--sentiré adormir-se per 1' espai pie de sospirs de nenencare feble, de nen sense son- riures,concients, sense paraules. I aquesta ale-gría sacre-santa—la més gran, la mésblanca, la més plena de fe amor i entu-siasme—ha dançat en mon cap esbo-jarrada, i passant per ma gola ha entraten mos pulmons i els ha omplert d' unaire perfumat pie de tonalitats i de ma-tiços, i entrant en neon cor, com hereude familia milenariaen el casal dels reis1' ha omplert d' una pau reposada,celestial i serena, d' una pau semblanta la que alena les derreres paraules dela gran Ifigenia de Goethe. I tots elsmuscles que forman mon esser hantremolat, plens de sagrat amor versuna bolva, vers un ser encare no exis-tent, encare dintre de la negrosa dançadel misteri que devé claretat, encareboira entre carns sagrades, magestuo-ses, plenes d' una vida omnipotenta,que desitja doplegar-se, engrandir-sesuccehir-se, fer-se eterna, pera essercom les entranyes deis grans boscos iadorada en silenci.

I jo he desitjat al sentir aquesta ale-gría, insólita en mon ánima viciosa,que totes les coses s' alegresin, que ámon entorn les fulles deis arbres s'engrandissin, i obrint-se bellament enllarga linfa riguessin i cantessin, i hedesitjat que is aucells refilessin cançonsplenes de goig des dalt les altes bran-

63

AVBA

ques carregades de fruites i de brots.He desitjat que tot rigués alegre i sa-tisiet a nion entorn; tot jo, m' he sentitnon, estrany i exótit, i uns nous idealshan envokallat el meu cerveil; i unsnous sentiments han germinat en moncor rialler...

1 en mig de les soleiades augustais he ovirat lluny, mok lluny, ientre verts núvos, un Nadal i uns SantsReis... Or, Porpra, Encens

REVISTA DEL MES

DE MVS1CA

ELS PIRnçvs

Baix la direcciÔ del mestre Goula(pare) tingué loe en el teatre del Li-ccii. el quatre de Janer passat, 1' estre-no de la trilogia Eis Pirineus lletra denostre mal-lograt Víctor Balaguer,música del mestre Pedreil, obra queá 1' estranger era ja bastant coneguda,especialment el prôlec, i que segônsse ni' ha dit (cosa que poso en parénte-sis, en Boito quen' es un deis tants ad-niiradors baria encargar al mestreMunone que quan vingués áßarcelo -na fés trevalis per obtindre de 1' em-presa del Liceu el que posés en esce-na dita obra.

Malgrat tenír la lletra ó argumentd' Eis Pírineus importancia, deixaréd' ocuparme n perqu' estimo inutíl ex-posar 1' asurnpte de dita obra, quan enmon modo de pensar crec que tots elsaimants de la bona literatura el sa-brán.

Avans d' entrar á ocuparme de lamúsica parlaré molt per sobre del de-corat que com deja el Sr. Sampere iMiquei (persona entesa en aqueixosasumptes), lo. menys que s podia de-manar á n en Bernis eraeÍa una decora-ció pel prôiec i no un teló del modoque'ns presentá, compost de trossosd' altres decoracjõns.

Veig que i susdir senyor, al igualquejo, va fosarse en que la partiturad' Fis Pirineus diu: La part baixa,

56

lloc escarpat en el qu' els primerscolors de l'auba començan á destacar-si. Adalt i en el fons, els nuvois ho ta-pan tot, els quals van poc á poc dísi-pantse." En e! Liceu tot va '1 revés;comença per esser dia, ve la nit, i pocrato després torna á ser de dia.

En el primer acte allá no era pascap sala del castell de Foix, era unadecoració de L' Africana i el del se-gón era deis Amants de Terol; el ter-cer es el que pot passar.

U indumentaria llevat de algunesposes de poca importancia bastant be.

Música. —Pocs dies després d' bayerpublícat 1' empresa del Liceu la llistade les obres que s representarien i elpersonal qu' actuaria durant la tempo-rada present, obrava en mon poder lapartitura d' Fis Pirineus. Alguns deismeus amics ja entesos, ja no, e mú-sica me preguntaren quin era mon pa-rer respecte de 1' obra del mestre Pe-dreil. Vaig dir jo: considerada soisbaix el punt de vista musical, es un'ópera que va be, are lo que hi trovoque si un la mira per lo que deia enPedrell, qu' era escrita amb músicanostra no m fan prou el pes, Els Pi-rineus.

Ja ni ha de música catalana, sí, i veho diu prou la cançó de i'estrelia; ¿prono ni ha de castellana i d' italiana almateix temps?...

Jutjaré 1' obra aqueixa baix el sentitpurament musical, deixant apart el siparticipa ó no d' altre música que nošia la nostra.

Avans de son estreno ignora va 1'instrumentació de 1' obra, cosa quecom es natural podía influir á que tin-guessin Eis: Pirineus mes ó menosexit.

Aquí anirán be les seguents paraulestraduhides textualment d' en Rubins-tein: L'execució al piano es, per mí,elmillor modo de jutjar el valor musicalintrinsec d' un' obra orquestral, d' un'ópera ó d' un oratori." Aixis 1' haviajutjada avants i després de 1' estrenola partitura d' Fis Pirineus, sens queper aixó vaigi a deixar de ficsarme n 1'orquestració.

Próiec. - Es presenta '1 aixecarse '1teló, en escena, el Bardo deis Pirineussolicitant del públic permís per repre-

sentar Els Pirineus, desitjant al ma-teix temps que 1 sia grata 1' obra, pá-gina musical de ritme bastant cataláque s digne d' aplaudir al mestre Pe -drell, com no ho es menos aquella 'nque 1 Bardo espera que si els Pirineusalgún dia sigueren entronc de guerra,avui ho sien de pau i ventura. Tots elsnúmeros de chor del pró lee quin mesquin menys son bons. En el chor-conjunt d' al-leluia, amb el qual acaba'1 prólec, que es el que subjuga mes alpúblic, hi trovo un defecte, i es quedada lo forta qu' es 1' orquestració,perque 1 chor pugnés sentirse al me-nys tindria que estar compost de se-tanta ó cent veus mes, proximament,de las que hi ha en el chor del Liceu,ó rebaixáren molt el número de músichs de vent, perque com dic, amb 1'orquesta i chor que hi ha s' arma unverdader bullit, no sentint-se mes quesoroll sobre mes soroll no s' entenuna sola paraula dels choristes; delmodo que dic jo, retocantse '1 chor úorquesta, crec qu' el públic podríaapreciar moltissim mes el valor_musi-cal que té aquet número.

Passem á ocuparnos, are, delPrimer acte en el que per ordre de

1' acció de 1' obra trovem un temps demarcial bastant agitat que canta Si-cart, digne d' aplauso; trovem desprésla Cort d' amor que amb seguritat me-reix la atenció en tots els entesos enmúsica; el número dels jocs (ball) potconsiderarse com á mitjanía; bonic esel duo de Miraval i Brunissenda quecantan be 1' Iribarne i la senyoretaVall-Rossell, 1' Oriental quasi de lamateixa categoria que la anterior, en-car que una xic mellor; La mort deNa Joana, cançó que mereix igualatenció que la de la Cort d' amor i quecanta molt be la Parsi-Pettinella; elTensó no m satisfá; el Plany en queMiraval refereix els amors d' en Gui-llém i Margarita no es dolent; el Ser-ventés m' agrada, i en mon conceptes la página de música que te mes decatalana aquest' acte. En cambi el fi-nal el trovo quel com dolent ja de désque surt el Llegat del Papa; el cop es-trident imitant, 1' orquestra el tró fra

-gorós me va malement, pró els dosque hi ha á continuació tinc que dir

que els trovo pessims. ¡Llástima deconcertant! estaria mellor que no exis-tis en 1' obra, doncs els ripis que hi hali posan una petita taca

Acte segón. Dat 1' asumpte d' aquestacte, vaix el punt de vista del llibre,no podia lluirse molt en Pedrell, mesn' obstant n' ha tret partit. La marxafúnebre está escrita amb molta majes-tria, sent número qu' acredita lo grantalent i observació musical que te '1mestre Pedrell; aixis en el mateix actees ben digne d' aplauso aquell Andantecon moto en compás de tres per qua-tre i portant un sostingut á la clau quemes enllá sustitueix per un bemol iluego aquet perquatresostinguts Solses ben llastimós que '1 començá de '1motiu no 's conservi fins al final de 1'acte. -

Acte tercer. El preludi en que co-mença es bonic En aquet acte, al igualque 1' anterior, es repeteix part de lamort de Na Joana. Hi ha un duo entreRaig de Lluna i Lisa (que va disfres-sada d' almogaver baix el nom de Li-sabardo), que 1 públic aplaudeix bas-tant; i com página musical d' un valorinmensament gran la célebre Cançóde j' estrella, que per sí sola fará sem-pre inmortal el noin del insigne tortosíFelip Pedrell, i que tant admirable-ment canta la simpática senyoretaGrassot. El cant dels alinogaversmolt patriotic i molt aplaudit; i crecque ja no 'm resta mes que parlar dela música de 1' obra que m' estic ocu-pant i de la que soc admirador al apar-tar 1' atenció de .si hi ha ó no, com hedit, altre música que la nostre, aixóes, mirantla sois musicalment (llevatel Concertant del primer acte).

Interpretació. Somesos tots els ar-tistes que prenen par á 1' obra á unaespecie d' examen, mereixen els messincers aplausos el mestre Joan Goula(pare), que treu bon partit de 1' obra idemostra que se 1' ha estudiat amb ca-rinyo, demostrant una volta mes sonsaber en concepte de director d' or-questra, sabér que ja voldria 6 mellordit estaria content en possehir aquellsenyor allemany que també ha dirigiten aqueixa mateixa temporada al Li-ceu La senyoreta Grassot (Comtesa iLisabardo) molt be, com també la

57

AVBA

senyora Parsi-Pettinella (Raig de Llu-na); quan s'encarregá del papé de Com-te de Foix 1' Escursell feia lo que po-día; luego fou desempenyat per enGrani que no m' agrada gaire y quetambé deixém de darli nota; 1' Iribar-ne, encar que no sigui gran son paper,es fa aplaudir en lo primer acte; enBensaude que per distracció no hi co-locat avans que 1' Escursell, va anarbe; en Barba també be, i en Calvo(Cardenal) mol malament. Els chors iels demés partiquins poden anar.

J. FORNS OLIVELLA.

CONCERT CRICKBOOM

Una de les poques manifestacionsartistiques de que gaudim els veinsd' aquesta gran casa de familia en quevivim, com va dir en Marquina tempspassats, son els concerts de la SocietatFilarmónica. El mestre Crickboom hasapigut crear en cuatre ó cinc anysuna orquestra apte pera interpretar aconciencia les obres dels grans mes-tres i ha sapigut malgrat la seva fre -daltat exterior, encendre en uns cuansjoves—quasi tots deixebles de la sevaAcademia-1' amor a 1' art seriós, lliu-re d' efectes i de melodíes sense fons,insustancials i lo que 's pitjor anti-ar-tístiques. El seu geni eminenment mu-sical ha sapigut empendre les gransobres i s' ha entusiasmat am la perfec-ta expresió de Bach, lo mateix que amla potenta música de Wagner i les har-monies bellament insólites dels mes-tres ultra moderns. La seva fe a totss' ha dirigit, i el seu esperit ha resat aMozart i a Beethoven, a Saint-Saens ia Chabrier ..

D' aquest derrer era el preludi amqui s' obri el concert del dia deu delpassat Janer. Unes harmoníes exóti-ques i extranyes sortiren de la corda ide la fusta i s'estengueren obrint sesblanques ales per 1' ambient encareclar i pur de la gran sala. I les notessortien com devien, a son temps, en-senyant ses entranyes ignocentes imostrant els sentiments estétics denChabrier, combinades en senzills mo-tius vestits d' una abondanta i rica or-

es -

questració, que deixava suaument en-treveure una ánima desitjosa d' art ipoesía, d' una ánima decadent i refi-nada.

Després d' aquest preludi 1 orques-tra interpretá dugues peces en forma

de canon, originals den Ricart Schumani ben orquestrades per Th. Dubois.La primera plena d' un melangiós ro-manticisme omple 1' esperit d' unafonda tristesa; i la segona alegre illuenta, omple 1' esperit d' una granjoia. Les dugues peces van esser beninterpretades per 1' orquestra, agra-dant mes la segona per esser la mesexteriorment viva. Aquell motiu tansenyorial i noble, va entusiasmar a lastendres donzellas aimants de 1' elegan-cia i la riquesa. Moltes d' ellas, alsentir-lo, tan aristocratic i tan bell sesentiren marqueses o comteses d' al-tres temps, de perruques blanques iminuets, de poetes i abats...

La tercera sinfonía de Beethoven,vingué després del Siegfrid - Idill deRicart Wagner; després del mes grangeni musical, el mes inspirat i mes in-tens. Lluís Van Beethoven, malgratveure la vida coberta per un vel negrey grandiós, se ns revela sempre jove isempre esperançat; las seves desespe-racions sugereixen molts cops anhelsde vida, de lluita i de combat, i laseva expressió, la seva música, rica eninspiració mai s' afemina, sempre esmascle i humana.. Beethoven es eljove eternal, fins en la seva fisicamentdesgraciada vellesa, es jove d' esperiti de desitjos. Altrament, vVagner, tesumptuosa magestat olímpica que re-corda la del Deus helinic, i mes quejove sembla un deu ple de força i pled' imperi. Wagner es 1' home que strova en la plenitut de ses idees. queha gaudit de la vida i ha extret d' ellala part magestuosa, la mes propria ason esperit i Finim, aristocratics i finscert punt, reals. Ell, sempre gran isempre dominant, sembla el pare delsdeus, ell els crea á son desig, i els des-trueix després d' haver posat en ellsharmoníes ignotes i expressions musi-cals desconegudes. Altres cops semblael benévol Pan; cuan ens descriu lasuprema bellesa de les selves, am lasseves atractivoles soletats, i els seus

AVBA

misteris sobre-humans, sembla el deuquals ulls lluien entre 1 fullatge, llen-çant esguarts radians i luxuriosos......

Beethoven en camba, sempre home,no va compendre als deus, pro sentíles passions i tristeses, i les va suge-rir. I sempre mascle, ens fa desespe-rar am els seus entusiasmes pessimis-tes. I en la Héroica, una de les sevesobres mes hermoses, el desig de glo-ria s fa palpable en 1' allegro con brío.En ella les notes s' enlairen vers el celplenes d' alé, i un gran entusiasme en-volcalla 1' esperit al sentir aquellesnotes heroiques i humanes. Succeeixal allegro el enterro de les passions ide la juventut, la marxa fúnebre, a laque succeeix el blau ScherNo, quins mo-tius plens de finesa i poesía, transfor-men la pena de la marxa, en un mig -riure, que dave entusiasme al arribarals variats motius, plens de matissosdel únale.

La execució que obtingué aquestaobra i la de Wagner, van agradar alpúblic i a la crítica. Aquesta sois tro-ba que en la marxa fúnebre de la He-roica, mancaven violes.

El mestre Crickboom pot estar sa-tisfet del éxit que ha obtingut en sonderrer concert.

CONCERT RIBERA

Suscintament vaig a ocuparme delconcert que 1 mestre Ribera donó enel Teatre Novetats, la nit del 27 delmes passat, am 1' orquestra de la Filar-mónica, i am la cooperació del tenorColomé i de la Capella Catalana. Enaquest concert s' estrenaren La Mora-da dels Benheurats den F. Weingart-ner, i la sinfonía Faust den Franz Listz.De la primera de dites obres res di-rém, perque no ns ferem cárrec detotes ses belleses i harmonies, de la se-gona dirém que no ns agradá, que totaella es plena d' efectismes sorollosostristos i romantics, i que Is motius sonimpropis i sense aquella santa poesíanecessaria per evocar les humanes be-lleses del poema del poeta alemany.Faust no es el genit admirat de tothomi Marguerida no es aquella donzella

tan ingenua, tan bella i tan senzilla;ses notes, els acords evocadors de 1'ànima d' aquesta devien d' esser joves,animats, pro blancs, sense malicia isense dol; altrament els acords deFaust havien d' esser grans, mages-tuosos, i la seva desesperació habia d'esser estranya, filosófica, tenia d' evo-car la baixesa de Faust, sa nimietatcom esser en el mon, pro al ensempsevocar la bellesa de la escena i de soncor inmens i de son cap genial i pled' afany. I Mefistofil, enlloc d' esserevocat per aquells tocs de platerets,ho havia d' esser am uns acords es-tranys, que descubrissin sa satánicaforça destructora. Solse 1 chor mistic,mdlt ben entonat per la Capella Cata-lana, ens va satisfer. Aquell

¡Atrau endalt!am que fineix, es harmonios i gran, i lafrase tenora ben cantada per N' AntonColomé

La fembra inisticaes bella i sentida. Sols 1' orquestració esen aquest final massa potenta, i am unaltre chor que no fos tan mascle com elde la Capella Catalana, pot-ser ofe-gués les veus i en aquest cas tot el finalperdria son hermós atractiu, pera tor-narse com Marguerida, Faust ó Me-fistofil, en serie interminable de gro-llers acords i d' harmonies vulgars iprosaiques.

L' interpretació d' aquesta obra vaesser bastant bona. El mestre Riberala va dirigir a conciencia i ple d' en-tussiasme.

Altrament l' Egvnont de Beetho-ven, 1' obra de Weingartner, i 1' ober-tura dels Mestres Cantors den RicartWagner, varen esser interpretadesmassa seriosament, sense colorejar;moltes de ses belleses no sortiren dela partitura y no s mostraren cona de-vien mostrarse i ensenyarse. N' Anto-ni Ribera no va estar afortunat al di-rigirles, semblava un ser estrany á 1'admirable Eginont, i no compendre lagrandiosa obertura dels Mestres Can-tors. I ho vam sentir, perque are perare, en Ribera, es nostre mes granmestre (1), perque 1 mestre Ribera a

(1) Llevat Maten Crickboom, belga de nai-xement.

59

AVBA

hores d' are es una gran esperança enla musica seria i veritable en la mu-sica qu' ha d' enrunar el ma] gust i 1 ba-nalisme artístic de la terra.

O. S.

DE PINTVRA

Als que 'ns han presentat llurs obresper que 'n fessim judici, als conreuha-dors del Art, del sublim Art, quejadesde aqui ens han ofert llurs crea-cions, els donám la mes bona acullidai als que han traspassat fronteres i hansolcat mars per mostrar-nos llurs joiasels doném la mes cordial benvinguda.Ab açó, tant en Gili Roig com en No-nell com Mr. y Mme. Degouve deNuncques poden donarse per aludits.

i aixís ho fem. Els cuadros d' en GiliRoig, atestats de bellesas i d' una ins-piració diafana, ens han dut de Romalas mes bonas mostres d' un estudi co-piós i el refinament d' un anima sensi-bilissima qu' ens dú plenament enamo-rats de lo que 1' autor s' enamori.. Enells hi ha la fogositat esplendida, na-tural condició dels somiadors . llatins,efecte forços de la fosforitat medite-rrania. El sentiment es clar, simpatici armoniós en la majoría_de les obres,i consti, que poc escrupulosos comsom, agaféin una com tesis generalper basarnos. Les linees son bastantjustas i els colors afectats de llum so-miadoras y deixant alguna cosa, quesegurament pintó en Gil¡ Roig peragradar als que no agrada, hem deafirmar que am lo que ha fet ni ha prouper acreditarse d' artista de veras.

No aixís en Nonell qu' es mes psicó-lec qu' artista, que dibuixant i menosque pintor. Si ens volía presentaraquellas figuras per qué ho feu d' aque-lla manera, ab un laberinte de colorsfalsos, ab unes pinzelladas innecessa-rias per descriure la meditació y la de-mencia ¿Haurém de atvertirli que '1pinzell no 's pot manejar tal com semaneja '1 llaplç? Si la primera provano li ha sortit del tot malament, no s'ha de deixar portar per modas novasper que 1' art no ha de ser divers, no

60

ha de tenir moltitut dé fisonomías, noha de ser convencional, ben al contra-ri, 1' Art es unit inmens, despullat departicularismes i convencionalismesqu' el destimbarían á. la nulició. EnNonell; cert es, ens ha escrit conceptesgenials am les seves ratlles inarmoni-ques, ens ha descrit tota una raça, ensha pintat tot un poble. Peró hem desubjectarnos á rebreho com ens hodona ell ó hem de buscar, que es loque li falta, el refinament, la pulidés,cuan 1' obra ja está feta? Allí hi ha laconcepció, falta '1 desenrrollo refinat,allí hi ha 1' anima despullada, faltavestirla I sil' observació d' en Nonelltant sobrehumana, no ens ha deixatmés pulides les obres, consti que vaser per deixadés per capritxo ó persobresortir en quelcom, cosas que re-sultan raresas ridiculas.

Els pobles, les raçes, tenen cad' unael llur temperament peculiar, la llurrnanera:, de sentir les coses, i les llurscoses que no tots els pobles senten i nototes les imaginacions alcançan. I lesdiverses costums, les diverses mane-res de viure, el medi ambent en fí, fatant oposats els uns pobles dels altresi els individuus també que d' aquí pro-venen diversos llenguatjes—diversarima, diversa música - diverses rel-li-gions - diferents maneres de apreciarels simbols i la divinitat - y divers Artpodríam afirmar sino creguessin enun Art únic, inmens i etern. Peról'Art, se presenta de tantes manerescomprés, de tantes maneres desarro-llat que d' aquí han provingut escolesi personalismes que amb les llurs influencies privan moltas vegadas decrear noves escolas i noves personali-tats als que puijan.

Peró no aném á tractar ni d' influen-cias ni de joves que començan, 1' ob-jecte i el subjecte es 1' exposició deMr. i Mme. Degouve de Nuncques. Enells hi veiém 1' esperit sajó ple d' aque-lla fredetat atmirable, fill d' una raçaplena de matemáticas i de calculs, en-gendrat sota d'un cel ennegrit i rebent1' alenada del vent del Nort fill de lesbóreas tampestas. En ells hi veiém elsartistes calculadors i penetrants d' unamanera filosófica i visionaria en tots els

AVBA

paissatjes, admiradors dels capritxosnaturals i estranyats verament de lesfantasiosas manifestacions de la nacu-ralesa,,eixes els encantan metafísica-ment, pensan devan d' elles com pensaun comerciant damunt de les lletres decambi. filosofan en elles com un esta-dista devant d' un presupost. Ells ve-huen lo que tenen devant dels ulls i resmes, i per çó tot lo que ha sigut objec-te de la llur admiració ens ho han pre-sentat midit, calculat, pensat, i deta-llat am una fredetat atmirable. Ellshan filosofat devant d' aquells paissat-jes i l' esperit contemplatiu no ']s hadut mes enllá, no 'Is ha fet pensar enutopias dantescas i si alguna fantasíaens han presentat, ens han revelat enelles una poca armonía en la constitu-ció, una fantasía pensada que no re-sulta fantasía. Han anat apilotant de-talls d' açí i d' allá, i adoptantlos hanvolgut fer un conjunt que no es del totarmónic ni poétic, peró allí ont copiandirectament, veiém la naturalesa llis

-car devant dels nostres ulls possible-ment, fredament, com si la illa de Ma-

llorca fos una de tantes de les Britani-ques ont els dies rufols fan fantasiar noá llurs habitants sino als fogosos meri-dionals qu' am 1' aire del Mediterrárespirém les fantasies á doll, com sifossin devallades del pais dels ethers.

Un pintor nostre, am el seu tempe-rament artístic altament vehement, amla seva imaginació potenta, veijé enels mateixos paissatjes un devassall defantasías acoloridas i ens las mostráam tota la fogositat meridional, am totel color de la vida, com si els paissat-jes parlessin de cosas no sabudas, comsi ens animessin á somiar sota dels solsardents i en les roques abruptas ontels espectres han de apareixer miste-riosament d' una manera més facil qu'els calculs i les filosofícs socials. Po-sant á pendent les unes obres i les al-tres, les dos captivan pró les del pin-tor nostre agradan niés, i aixó per quenosaltres som més vehements, més so-miadors, y com que les afinacions atra-huen, vehíem palpablement que 1' es-perit de raça ens imposa més que 1'Art, devant del qui tenim que fer totamena de consideracions avants de jut-jal am tota 1' imparcialitat necessaria

i sense vehemencias qu' ens impidei-xen ser justos i considerats. Els cua-dros de Mr. Degouve reuneixen aques-ts anteditas cualitats. Son al nostreparer justos i pensats, fets am la medi-tació extremada i la melangia profon-da dels habitants del Nort, y les obresde Mme. Degouve son altament pa-cientas, i dibuixadas magistralment.Repetim que ademés de emportarsetiles simpatías nostras, s' han de dá elsartistes estrangers qu' ens han honratab sa vinguda i am les llurs obres lanostre mes cordial acullida i el respec-te degut als que tant dignament con-rehuan 1' Art, encare que haigin tin-gut la desgracia de no ser compresos,víctimes de la fogositat de la nostreraça i de la nostre poca experiencia,filles de la vehemencia que no sabémsi per sort ó per desgracia ens inonda.

G.

-'? 'l5.

BIBLIOGRAFIA

Alplech, per Enric de Fuentes, Bar-celona 1902.— Capigans la satisfaccióde parlar exclusivament de literaturaper no tenir de tractar de tendenciasfilosóficas y dirigirnos més á la partartistique ó poetica, feina més ajustosay no tant perillosa si cap com 1' altre.Ben reputada té la fama 1' Enric deFuentes de ser prosista de bon gust irefinat, de tenir caracter propri, per-sonalitat. El seu genero literari es su-gestiu, viu, y la seva prosa es melodi-ea, despullada de tota atonia, i justa.Té una sensibilitat plástica, llisa, quela fa agradable i desitjada, exquisitbocad pels paladars lleminés amantsdels refinements i de las dolzuras. Elseu darrer llibre no es res mes qu' unaexposició de cuadros, unes notes devida y de sentiment plenas d' una deli-cadesa extremada, dites amb aquellasenzillés i vulgaritat qu' el caracferi-sa, y no enfarfegada d' imatjes ampu-losas am que sembla que la modernaliteratura vol espatilarse, i dic aixóper que les influencies exótiques sem-bla que vulgan ensenyorirse de lo quetant -ens perteneix com es el llenguatjeila manera de maneijarlo. Els joves,

81

AVBAi sobre tot els joves de la darrera jor-nada, venen empalagosament inflatsd' unes noves ínfules q ue res els fa laguerra tant com una nova obra delsvells qu' am els seus motllos eterns do-nan més ales á la literatura i ab la sevasenzillés i el seu laconisme dihuen lescoses serenament, sense necessitat d'ematllevar lo que no es necessita i queveritablement ens fa nosa. En Enricde Fuentes es senzill, pot ser massa,peró es fondo, observador i psicóleg.Té aquella mena de tristesa alegórica,que es innecesaria en aquestos tempsen que 1' optimisme s' imposa, peróaquella tristesa del Enrich de Fuenteses pensativa i no es ploranera, es her•mosa per que no esgarrifa, i es simpá-tica per que les hores de melangiatambé 's passan ben satisfactoriamentcuan s' en té conciencia. En de Fuen-tes es el poeta de las florç i de les pa-pellones, papellones moribondes i me-langioses que;somican per un pétal qu'es despren; les seves paraules tenen latremolor del aleteij dels aucells, tenentota la melodia del riu que canta. Elsseus paissatjes son serens i tristos á lavegada, la seva anima está en cadaflor, en cada fulla, en cada cant, encada mormoli, i el seu presentiment s'enlaira d' un branquilló que cau á unnuvol que àmenassa tampesta. Els seuspersonatjes son delicats com els seuspaissatjes, tenen com ell l' anima sen-zillisima, tenen el p13 sovint als ulls iel somriure ji' al-legria ignocenta alsllavis. I no es qu' ens captivi aquestamena de literatura tota cor, tota sen-timent, sense magnanimitat d' anima,sense virilitat i sense força, no es qu'ens imposi '1 despullament d' ideas i detendencias, es qu' ens encanta i enssentim famellas devant d' aquestas ni.mietats sublims tant delicadas, devantd' aqueixas fruslerias qu', envolcallanun ¡non de sensacions sofertas ab lafibra del cor i ab cap mes altre, es que'ns sentim abstréts per aquest encan-tament i aquesta senzillés ó sino noparlariam aixís. Ens encantan la sevariquesa de detalls, com sil' escriptorfos una maquina fotográfica que tot hoenfoca, i cada detall, té la sev' anima,el seu goig i el seu dolor, el seu pres-sentiment i la seva esperança. La sen-

62

sació que sofreix el lector devant delsseus cuadros es purament compasiva ipueril, es escantadora i encantada i finsá vegades es somnolenta d' una som-nolencia esllanguida qu' ens fon enunes hores totas tendresa i dolçor, Io-tas célicas i anyoradiças, totes tristesi compassivas. L' Enric de Fuenteste tota la sensibilitat i sublimitat d' unpoeta infantil, el captivan les enemo-rades tristes i les hores matinals, totessenzillés i placitat, totes hermosura icandidesa, per çó el seu genero litera-ri es altament sugestiu, atrau com lafló á la papellona, com la bellesa á lavista, peró el seu genero, tan tocatavui dia es afortunadament d' aquellsgeneros que no quedan, que no passaná la eternitat, i es qu' es engendrat enun' época feminista ont les animes s'han dividit ab els aimadors de les dis-bauxes i els aimadors de la tristesa,dos abims inconmensurables qu' incon-cientment sondeijan als nostres escrip-tors. I no es que 1' Enric de Fuentes notinga conciencia de la seve personali-tat, ben al contrari, sab ben bé la cor

-da que polsa i per qué la polsa. Perósi els del bando oposat ens fan témer iens espantan compassiblement, els quecom en Fuentes prenen la vida tant perdemunt i plena de nimietats i estéticasplásticas, devant de las llurs concep-cions i de llurs plors no sabém fer resmés, i qu' ens perdonin, que som

-riurer.A. M.

GARBA LITERARIA, poesietes d' en JoanDurán Vila, ab un prólech de donJoan Costa y Deu. —Sabadell 1901.

Lo distingit autor d' aquesta obreta,ens presenta avui una petita col-leccióde poesies que induptablement han d'ésser llegides ab gust per tots aquellsque vegin en elles al jove i esperança-dor poeta que á força de voluntat i es-tudi arribará á reunir les condicionsd' un veritable escriptor.

En Joan Durán Vila en algunes deles poesíes del seu llibre primer se nsmostra perfectament inspirat en pen-

saments hermosos recollits en un pe-ríodo d' amor i sentiment, n' obstant,ab tot i possehir el domini complertdel tema, algunes de les seves poesíesens resulten bon xic descuidades de laforma, defecte que creyém natural enun jove escriptor. puig com ja fa re-calcar don Joan Costa i Deu en el seuprólech, no 's tracta de cap escriptorde personalitat definida sinó d' un poe-ta novell.

Entre les varies poesíes que contéaquest tomet n' hi trovém algunes querespiren un alé poétíc com Lobés,Intima y altres. També 'n trovém al-gunes que no tenen títol y que revelanun sentiment i un anyorança corpre-nedora com per exemple en la se-güent:

Paraules qn' es desprenen de ta bocason per mí tan amargas com lo fel,

dictades per ton cor, un cor de fera,sena conciencia al ensempe i fret com gel.

No adoleixerás d' aquests efectes

quan sápigues lo pur qu' es mon amor

i en lloch dele sofriments que sols donarme

me dirás tot seguit: —¡Es teu mon cor!

En resúm, seguint ab"entusiasme 1'obre començada i perseverant en 1' es-tudi, creyém que 'n Joan Durán Vilaaniré molt endavant pe '1 camí sagratde la vera Poesía.

X.Z.B.

ECOS

Nostre numero proper será

extraordinari, il-lustrat, de pa-

per satinat i de vintiquatre pla-

nes redactades pel mellors pro-

sadors i poetes catalans.

Son preu de venda será trenta

céntims, rebent-lo de franc els

suscriptora.

Al deixar de publicar _am caracter

AVBA

definitiu les acostumades revistes derevistes, preguem als lectors, que n

elles vegin solzament 1' intenció, doncsevidentment la realitat ha estat moltinferior al desig que 1' havia engen-

drada, ha estat molt inferior a 1' inten-ció primera, seguida en 1' enteniment,no en 1' exterisació ni en les accións.Hi havia desig de fer obra bella, pro

no hi hagué esforç pera crearla; hi ha-

via desig de fer obra bona, pro no 's

va fer pas; hi havia desig de selecció,pro no s seleccioná. Les revistes derevistes van careixe d' esforç i selec-

ció, sols van esser sinceres; allunyin

la realitat del seu encarn i prenguin

-les els lectors com van ser en somnis i

les veurá artístiques i belles. —EM. A.

En obsequi als seus socis protectors

la institució choral -Catalunya Nova»

doná 1 mes passat un concert en el

Teatre de les Arts que resultá bri-

llant.El nombrós public qu' omplía la sala

aplaudí ab entussiasme la bona execu-

ció de totes les composicions que s

van executar, finint el concert ab 1'

himne ¢Els Segadors» i la Marsellesa,

que varen ésser extraordinariament

aplaudits.

Verament solemne resultá la vetlla-

da literaria-musical organisada per laAssoClACIó DEMOCRÁTICA CATALANISTA

CATALUNYA Y AVANT en honor de la

inspirada poetisa D. a Agnés Armen-

gol de Bailía y que tingué lloc el di-

vendres 31 del mes passat en el Teatre

de les Arts Moltas i hermosissimes van

sep les composicions que s van execu-

tar sobressortint d' una manera nota-

ble '1 «Somriu amor» «Decandiment i

Primaveral • que cantá na Maria Lu-

que, acompanyada á piano per na Clo-

tilde Luque i també «Lo Pardal» «Pre-83

e

AVBA

sent . de Bodas «La Mare de Deu» pern' Assumció Cardona.

Na Onia Fargas tocá la glosa perapiano «La pastoreta> eaecutantla abmagestría admirable.

Finí. tan simpática festa ab un bri-llantíssim i patriótic parlament de

D.' Agnés Armengol de Badía.

§

Per falta d' espai ens hem vist pri-vats de parlar detingudament dels dosconcerts que 1' Orfeó Pamplonés donáel més passat en el teatre Novetats.

Entre las diferentas composiciónsque s' executaren sobressortí '1 "Kiriesde Rink, •? "Super flúmina de Rillé" i la"Starella de Saint Saens."

Finiren abdos concerts ab el "Guer-nikako-Arbola" y "Els Segadors," queforen entonats pel públic á_peu dret ien mig d' una ovació delirant i entu-siasta.

Durant la temporada de cuaresmadel present any, en èl teatre del Licèutindrán lloc deu grans concerts; tresdirigits pel mestre Colonne, un pelmestre Goula (pare), tres pel mestreKunwald, i tres pel mestre Panzner,tots ells de reconeguda fama univer-sal.

Deis tres concerts Kunwald, en doshi pendrá part el notable pianistaR*enthal, i en 1' altre el conegut vio-linista Manen.

El concertista Toledo executaré elsdies de concert en els instrtents me-cánics Orchestrelle, Aolían i Pianola,a solo i amb acompanyament d' altresinstruments de corda, escullides com

-posiçións dels mes-aplaudits mestres.També 1 mestre Chevillar amb 1'

orquestra Lamoureux donará a Nove-tats tres grans concerts, els dies 11, 12i 13 del Març vinent.

64

Sens comunica que s' ha constituit áTarragona una agrupació adherida ál'Associació Catalanista de dita ciutati sa Comarca, am el nom de «ToventutCatalanista»', presidida per en Fran-cesc d' A. Nel-lo essent son secretari N'Antoni Renau, aindós ben conegutsper sas idees autonomistes catalanes.

Desitjem llarga vida i sort a la novaentitat tarragonina.

§

Han establert el cambi am nostrárevista:

•Sol ixent», quinzenari ilustrat cata-lanista de Sta. Coloma de Cervelló,portaveu de les agrupacions catalanis-tes del Plá del Llobregat;

« Catalunya Artística», revista se-manal.

Siglo Cómico, publicació quinzenalhumorística de Cádiç;

Boletín Musical;Butlleta del Centre Lirich-Drama-

tich de Sabadeli;—iVida nova, revista gironina, redac-

tada pels joves que fa poc estiguerendetinguts, per professar ideas nacio-nalistes catalanes. Els hi desitjem bonasort i durada.

Estampa de ]a Casa P. de Caritat ---

COLMADO VILADROSAi FÁBRICA DE DOLÇOS

14 LA P S USULARPasseig de Gracia, 75 f11

Vda. de Josep PontM aEz01= . i1t Tallers, núm. 32.— Barcelona

LA CO BATINERA MODERNÀ ¶ M. GILI SIiÓ

Chic i economia, Corredor de finques autorisatcamises corbates (^

P. Bastida Floiensa BRUCH, 194, 2. °n 1.a

CANUDA, 7.—BARCELONA J BARCELONA

Revist, mensual d'Arts i LletresREDACCIÓ 1 ADMINISTRACIÓ

carrer be Jrovença, número 275, 2.° tt 2 na

PREUS DE SUSCRIPCIÓ PER UN ANY

Barcelona, 1 peseta,

Península Ibérica, 150

Estranger, 2 francs

1 r -cLmero, 1 D ceritims

PELS ANUNCIS A LA AIIIVIINISTRACIO