MAGATZENS CARSON, PIRIE, SCOTTMAGATZENS CARSON, PIRIE, SCOTT

El nostre anàlisi s’estructura:

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

3. ANÀLISI FORMAL

5. ALTRES CONSIDERACIONS

2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

4. INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ

- MÀTERIALS I ELEMENTS DE SUPORT

- ESPAI EXTERIOR

- ESPAI INTERIOR

- ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

- Nom de l’Edifici- Nom de l’Edifici

- Autor- Autor

- Tipologia- Tipologia

- Cronologia - Cronologia

- Materials- Materials

- Estil- Estil

Magatzems CarsonMagatzems Carson

Louis Sullivan Louis Sullivan

Edifici civil destinat al comerçEdifici civil destinat al comerç

formigó, ferro i vidreformigó, ferro i vidre

Escola de Chicago Escola de Chicago

- Localització- Localització Chicago (EUA)Chicago (EUA)

1899-1901 (Ampliat de 1903-1904)1899-1901 (Ampliat de 1903-1904)

1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )

PRIMERA APROXIMACIÓ

2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

La segona Revolució Industrial generalitza l'ús de noves fonts d'energia (petroli i electricitat) i de nous materials, com el ferro i l'acer. L’augment espectacular de la producció, juntament amb el desenvolupament de nous productes dona lloc a l’aparició de la societat de consum..

ÉPOCAÉPOCAÉPOCAÉPOCA

Una nova societat necessita de nous edificis a lo qual dona resposta l’'esperit funcional i innovador dels enginyers que contrasta amb el conservadorisme dels arquitectes tradicionals.

Als darrers anys del segle XIX arriba la superació d'aquests conflictes amb els arquitectes de l'Escola de Chicago i el modernisme.

El 1871, Chicago va patir un incendi que va destruir la ciutat. Per a la seva reconstrucció calia, rapidesa, materials no inflamables i edificació en alçada, degut a l'encariment del sòl urbà.

Els nous materials com e ferro i el formigó armat permetien superposar molts pisos i l'ascensor -inventat per Siemens- resolia el problema de viure en edificis alts. S’inicia la construcció dels primers gratacels. .

2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

Louis Sullivan és l’arquitecte més rellevant de l’anomenada Escola de Chicago. Estudia arquitectura a l’ Institut Tecnològic de Massachusets (ITM), i a l’Escola de Belles Arts de París, on rep la influència del decorativisme modernista.

Louis Sullivan (Boston 1856- Chicago, 1924)AUTORAUTORAUTORAUTOR

Investiga les possibilitats que ofereixen les estructures metàl•liques i l’aplicació que aquestes poden tenir en edificis comercials, Construint els primers gratacels a la ciutat de Chicago.

Tot i l’interès per l’estructura i el caràcter funcional i racional de les seves obres, l’arquitectura de Sullivan manté element decoratius que l’entronquen amb el modernisme.

ESCOLA DE CHICAGO ( LLABOR DEL FUNCIONALISME )ESCOLA DE CHICAGO ( LLABOR DEL FUNCIONALISME )

L’arquitectura dels EE.UU que fins la primera meitat del segle XIX havia seguit les mateixes pautes que a Europa, a la segona meitat del segle, l’augment continuat de les seves ciutats, els va dur a cercar noves solucions arquitectòniques entre les quals destaca l’Escola de Chicago

2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

ESTILESTILESTILESTIL

Les CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS d’aquest estil són:Les CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS d’aquest estil són:

1.- Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres coses, permetrà realitzar edificis amb gran alçària.

2.- Ús del pilar de formigó com a suport o fonament.

3.- Eliminació dels murs de càrrega (gràcies a l’ús d’estructures metàl·liques)

4.- Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que es desitgi, ja que no són necessaris els murs de càrrega)

5.- Incorporació de l’ascensor elèctric (inventat per Siemens 1887)

6.- Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a l'arquitectura artística de finals del segle XIX). S’opta per superfícies llises i acristallades. Predominen les línies horitzontals i verticals.

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

A) MATERIALSA) MATERIALS Formigó armat, ferro i vidre

B) ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSB) ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS

Els magatzems Carson estan sostinguts per un esquelet format per els nous materials,com el formigó armat (creació francesa del 1880), les característiques del qual són: més comprensió i plasticitat (capacitat d’adaptar-se als motlles on s’aboca) i més resistència al foc.

Un altre element molt important, l’ascensorelèctric, fou construït per Siemens l’any1887.ls

3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL

Això forma una estructura interna de ferro que permet fer edificis molt més alts, obrir-hi grans finestres i dissenyar els interiors lliurement, sense dependre de murs de càrrega.

C) ESPAI EXTERIORC) ESPAI EXTERIOR

3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL

La façana dels magatzems Carson, presenta dues parts ben diferenciades: La base de l’edifici formada per l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de façana.

Dues bandes derica ornamentacióde ferro fos.

En aquest cos inferior, destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferro fos de caràcter naturalista, feta amb de fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que emmarquen els grans aparadors.

3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL

La resta de plantes segueixen una construcció cel·lular, repetint un mateix mòdul que segueix un ritme de finestres horitzontals. Aquestes són més baixes a la part superior, i estan separades per una geomètrica estructura de formigó

La part superior es tanca amb una coberta plana.

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

El trencant de la cantonada, Sullivan al resol aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura del cos inferior de l’edifici, però amb una decoració molt més exagerada en la seva part baixa.

Als vitralls que segueixen la línia dels aparadorsDels murs laterals de l’edifici s’hi poden veure elsnoms dels magatzems

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

En el seu conjunt, la façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables, especialment la de deixar entrar la llum.

Aquesta horitzontalitat li dóna poca sensació d’alçada, tot i tenir 10 pisos, cosa que li permet una major adaptació visual a l’entorn.

També cal ressaltar que els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular permeten una perfecte interrelació de l’interior amb l’exterior, (continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems).

Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago, perllongades en sentit horitzontal per tal que coincideixin amb l’estructura de muntants

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

En general l’edifici presenta una gran sobrietat. predominant la funcionalitat sobre l’estètica.

Pocs elements decoratius. Reduïts al ferro forjat de la planta baixa i a les columnes de terracota que rematen la coberta.

C) ESPAI INTERIORC) ESPAI INTERIOR

3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL

La llum és un element predominant en tot l’interior

La planta és lliureplanta és lliure, només columnes i pilars trenquen la continuïtat de l’espai

L’arquitecte concep l’edifici de dins cap a fora formant els dos espais un tot indivisible, orgànic, on no sobra ni falta res.

Cada part reflexa la funció a la qual està destinada: “La forma segueix a la funcióLa forma segueix a la funció” era una de les teories de Sullivan.

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICAENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

Els magatzems Carson, Pirie i Scott es troben en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam, dins del districte comercial de Chicago, lloc on desprès de l’incendi que patir la ciutat al 1871, es van centralitzar les activitats econòmiques i administratives de la ciutat.

Per tant l’edifici presenta una perfecta integració urbanística per la seva ubicació. També el fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat.

4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ

Aquest edifici va funcionar fins el 2007 com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productes de bellesa entre altres.

Es considerat com una de les construccions més importants de Louis Sullivan i també un dels edificis més significatius de l’Escola de Chicago.

4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ

També és un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan:

““La forma segueix la funció” La forma segueix la funció”

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

En els magatzens Carson Sullivan manté el decorativisme ornamental de l’arquitectura modernista, que l’artista conegué durant la seva estada a París,

El plantejament arquitectònic de Sullivan segons el qual, la forma dels elements està condicionada a la seva funció i no a l’inversa, constitueix l’arrel del posterior moviment funcionalista europeumoviment funcionalista europeu, en el que destaquen Adolf Loos i Le Corbusier.

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES

També recull les possibilitats dels nous materials com el formigó, el ferro i el vidre, amb els quals Sullivan planteja la construcció d’una estructura Interna que li permet realitzar edificis més alts (gratacels) i dotar-los amb grans finestrals....

Villa Savoye Le Corbusier (1929 – 1931)

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

A Barcelona es troba una petita influència de l’Escola de Chicago a les construccions de la Via Laietana. La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913, a cavall entre el modernisme i el noucentisme, adopta aquest estil degut al tipus d’edificacions planejades per a oficines i centres oficials.

Josep Domènech Mansana,Edifici de Sindicats

AMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓ

AMPLIAR INFORMACIÓ

INFO 01INFO 01

INFO 02INFO 02

INFO 03INFO 03

INFO 04INFO 04