Splitboard.cat Nº2 Step by Step

96

description

Segundo número de Splitboard.cat: Step by Step. Entrevista Jeremy Jones, novedades ISPO, Ruta Roca Blanca, Dani de Ruyter, Técnica por David Pujol, Mantenimiento del splitboard... www.splitboard.cat

Transcript of Splitboard.cat Nº2 Step by Step

Page 1: Splitboard.cat Nº2  Step by Step
Page 2: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Han passat més de 3 mesos des del nostre primer número Demo i no paren de

sorprendre’ns les mostres de suport que ens arriben. Sembla ser que hem encertat el

moment i el lloc per emprendre aquest projecte que, encara avui, no sabem ben bé on ens

portarà. Han succeït moltes coses, algunes de bones i altres de millors. I el cercle és cada

vegada més gran, la xarxa s’amplia i les ganes de continuar són inevitables.

La nostra visita a ISPO, se’ns dubte, ha marcat un punt d’inflexió en la nostra manera

d’entendre el projecte i de transmetre’lals lectors.

El Sr. Jones, indiscutible icona de l’splitboard i l’snowboard mundials, va acceptar la proposta d’entrevistar-lo a Munich (sembla ser l’única

entrevista que va acceptar durant laseva estància a ISPO). No tant sols ens afalaga

la seva predisposició i confiança, sinó quetambé reafirma que el nostre projecte va per

bon camí.

És cert, hem aparegut en el moment just i el lloc adequat, però no per casualitat, sinó per les ganes, la tossudesa i el sacrifici d’un grup de persones lleugerament boges i amb poc

sentit de la racionalitat. Així doncs, gràcies a la nostra bogeria i al vostre suport, és un plaer

presentar-vos el segon i últim número d’aquesta temporada d’splitboard.cat: Step by Step

Gaudiu-lo molt i fins la propera!

Salutacions de tot l’equip i col·laboradors d’splitboard.cat.

Editorial

Page 3: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Han pasado más de 3 meses desde nuestro primer número Demo y no dejan de

sorprendernos las muestras de soporte que nos llegan. Parece que hemos acertado en el momento y el sitio para emprender este proyecto que todavía no sabemos muy bien

por que camino nos va a llevar. Han sucedido muchas cosas, algunas buenas y otras de

mejores. Y el círculo se ensancha, la red se amplía y las ganas de continuar

parecen inevitables.

Nuestra visita a ISPO, sin lugar a dudas, ha marcado un punto de inflexión en nuestra

manera de entender el proyecto y de trasmitirloa todos los lectores.

El Sr. Jones, indiscutible icono del splitboard y el snowboard mundiales, aceptó nuestra

propuesta de realizarle una pequeña entrevista en Munich (por lo visto la única entrevista que

aceptó durante su estada en ISPO). No solo nos halaga su predisposición y su confianza, sino que

reafirma que nuestro proyecto va porbuen camino.

Es verdad, hemos estado en el momento justo y el sitio adecuado, pero no por casualidad, sinopor el empeño, tozudez y sacrificio de un grupo

de personas ligeramente locas y con poco sentido de la racionalidad. Así pues, gracias a

nuestra locura y a vuestro soporte, es un placer presentaros el segundo y último número de esta

temporada de splitboard.cat: Step by Step¡Que lo disfrutéis mucho y hasta la próxima!

Un saludo de todo el equipo y colaboradoresde splitboard.cat

Page 4: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

DireccióDirecciónMarc sixto

Direcció d’artDirección de arteÁlvaro Rubio

Disseny webDiseño webDani Bonamussa

Traducció i correccióTraducción y correcciónClàudia Fresno

FotografiaFotografíaJordi Prió FabregatMarc sixtoDani DeruyterLucas RiveraIñigo Barrestetxea

Col.laboradorsColaboradores

Gerard Monterowww.vimeo.com/gerardmonteroVíctor Periséwww.perispectiva.blogspot.comDavid Pujolwww.guiasbensque.comNacho OlmedoBlanca FondevilaJordi Prió FabregatJaume Solerwww.masnieve.comJavi Barroswww.gaiur.comSéb Perret, Ismaël Peyré,Laetitia Pinet, PowPowwww.phenix-snowboards.comWill Ritter, Becca & Jeff Johnsonwww.sparkrandd.comJeremy Jones / Robert Etiennewww.jonessnowboards.comElena González de MurilloDani DeRuyterLucas RiveraRicardo Montorowww.ricardomontoro.blogspot.comJoan MasferrerHermanos Aguaswww.bideartean.comJoana SerratDavid PoloKlaus Bo BonnevieLisa Brannerwww.venturesnowboards.comKaryne SmithAdam Clark

[email protected]

Foto Portada:Marc Sixto

Page 5: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Contingut Contenido

EditorialEditorial

NotíciesNoticias

Novetats ISPONovedades ISPO

Un ascens segur Un ascenso seguro

Entrevista: Jeremy JonesEntrevista: Jeremy Jones

Il·lustració: Ricardo MontoroIlustración: Ricardo Montoro

Bastons, Ganivetes i Pells Bastones, Cuchillas y Pieles

Phenix-snowboardsPhenix-snowboards

Tècnica: “Progressió en ascens” Técnica: “ Progresión en ascenso”

Ruta: Roca Blanca Ruta: Roca Blanca

Elles: Dany Deruyter Ellas: Dany Deruyter

Manteniment de l’splitboard 1.1Mantenimiento del splitboard 1.1

Diari d’StelvioDiario de Stelvio

0206101620323436425460

7470

SPLITBOARD.CAT recomana i anima a tots els lectors i practicants d’splitbmuntanya. Aquesta revista només és informativa i d’opinió i, en cap cas, sl’splitboard amb seguretat. Es prohibeix la reproducció de qualsevol continescrita dels seus titulars copyright.

SPLITBOARD.CAT recomienda y anima a todos los lectores y practicantes de montaña. Esta revista es solo informativa i de opinión y, en ningún caspráctica del splitboard con seguridad. Se prohíbe la reproducción de cualqescrita de los titulares copyright.

oard a federar-se aubstitueix els cursgut publicat per S

de splitboard a fedo, substituye los cuuier contenido pub

36

20

74

42

les seves corresponents federacions deos de formació necessaris per la pràctica dePLITBOARD.CAT sense l’expressa autorització

erarse en sus correspondientes federacionesrsos de formación necesarios para lalicado en SPLITBOARD.CAT sin la autorización

Page 6: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

La concentració d’splitboard organitzada per l’equip de GAIUR va començar amb un gran dubte: tindrem bona neu? Només 13 persones (ni el número ens va fer tirar enrere) ens vam deixar portar més per les ganes que no pas per les expectatives previstes. Divendres ja era fosc quan vam sortir cap al refugi; sopar i dormir amb aquell neguit que precedeix les bones jornades. Dissabte vam pujar tots junts creuant Lac de Mar, un cop allà ens vam dividir en tres grup: tres persones a la Bretxa Peita, 3 més a la canal del Besiberri Nord i la resta al Tuc dera Canau. Quin esglai quan allà dalt vam trobar ”POLVORÓN”! Feia 20 dies que no nevava, però encara hi havia neu pols; per tant, la baixada va ser impressionant. Un cop tots junts ens vam dirigir cap al refugi de Restanca. Allà tot van ser històries i intercanvi d’emocions. Però també es respirava un cert punt de desconfiança pel què ens trobaríem al dia següent. I no, diumenge el temps no va acompanyar: vam sortir del refugi cap a Tuc de Monges però el fort vent que bufava ens va fer tornar. En resum, un cap de setmana meravellós rodejat de tot un seguit de persones unides per l’amor i la pràctica de l’splitboard. Una trobadaper recordar i com no,per repetir.

La concentración de splitboard organizada por el equipo de GAIUR empezó con una gran duda: ¿habrá buena nieve? Solo 13 personas (ni el número nos echó para atrás) nos dejamos llevar más por las ganas que no por las expectativas previstas. El viernes ya era oscuro cuando llegamos al refugio; cenar y dormir con los nervios que preceden las buenas jornadas. El sábado subimos todos juntos cruzando Lac de Mar y, una vez allí, nos dividimos en 3 grupos: tres persones a la Bretxa Peita, 3 más al canal del Besiberri Norte y el resto al Tuc dera Canau. ¡Menudo susto al llegar y ver “POLVORÓN”! Hacía 20 días que no nevaba, pero aún había nieve polvo, por lo que la bajada fue impresionante. Una vez juntos fuimos al refugio de Restanca. Allí todo fueron historias e intercambio de emociones. Pero también se cocía cierto punto de desconfianza por lo que nos pudiésemos encontrar al día siguiente. Y no, el tiempo no nos acompañó el domingo: salimos del refugio hacia Tuc de Monges pero el fuerte viento que soplaba nos hizo volver. En resumen, un fin de semana espectacular rodeado de personas unidas por el amor y la práctica del splitboard. Un encuentro para recordar y, como no, para repetir.

Not

ície

s N

otic

ias Concentració

Gaiur 2011www.gaiur.com

ConcentraciónGaiur 2011

Page 7: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Els dies 19 i 20 de febrer es va celebrar a la Vall d’Aran, al refugi de Ventosa i Calvell (dins el Parc Natural d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici), la festa de “Giro Compartido”: una trobada d’amants de la muntanya en Telemark, l’ski de muntanya i l’splitboard. La trobada organitzada pel Miquel, responsable del refugi de la Ventosa i Calvell, ens va acollir en l’incomparable l’entorn que envolta aquesta zona d’ata muntanya. El bon ambient i les excel·lents condicions meteorològiques ens van fer viure dues grans jornades de freeride.

Los días 19 y 20 de Febrero se celebró en el Valle de Arán, en el refugio de Ventosa i Calvell (en el Parque Natural de Aigüestortes y el Estanque de Sant Maurici), la fiesta de “Giro Compartido”: un encuentro de los amantes de la montaña en Telemark, el ski de montaña y el splitboard. El encuentro organizado por Miquel, responsable del refugio de la Ventosa i Calvell, nos acogió en el incomparable entorno que envuelve esta zona de alta montaña. El buen ambiente y las excelentes condiciones meteorológicas nos hicieron vivir dos fantásticas jornadas de freeride.

Primer festival de cine de cultura de deportes de nieve de España: el Jaca Winter Film Festival (WFF).

El primer festival de cine de deportes de nieve cerró sus puertas con un éxito rotundo de participación. El film “Mi amigo es un freerider”, del director Luís Goñi, se llevó el premio al mejor corto del festival. Web del director: http://www.luisgoni.com/ Esperamos que esta iniciativa de los hermanos Aguas continúe por buen camino. Desde splitboard.cat os damos todo nuestrosoporte y colaboración.

Primer festival de cine de cultura d’esports de neu a Espanya: el Jaca Winter Film Festival (WFF).

El primer festival de cine d’esports de neu va tancar les seves portes amb un èxit rotund de participació. El film “Mi amigo es un freerider”, del director Luís Goñi, es va endur el premi al millor curt del festival. Web del director: http://www.luisgoni.com/ Esperem que aquesta iniciativa dels germans Aguas continuï per bon camí. Des d’splitboard.cat us donem tot el nostre suport i col·laboració que siguin possibles.

Not

ície

s N

otic

ias

Winter Film Festival

Giro Compartidohttp://www.facebook.com/album.php?id=127231453982909&aid=37380

Page 8: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Splitboard.cat toma la iniciativa celebrando el primer concurso de vídeos de splitboard, una buena acción para promocionar este deporte de forma creativa. Drift Innovation, la única cámara del mercado con mando a distancia y visualización de los vídeos en su pantalla incorporada, nos apoya en este proyecto.

Splitboard.cat pren la iniciativa celebrant el primer concurs de vídeos d’splitboard, una bona acció per promocionar aquest esport demanera creativa. Drift Innovation, l’única càmera del mercat amb comandament a distància i visualització dels vídeos en la seva pantalla incorporada, ens recolza en aquest projecte.

En col·laboració de la Compañia Guies de Benasque i amb el guia d’alta muntanya David Pujol realitzarem un curs tècnic d’splitboard. Com molts de vosaltres sabeu, l’splitboard té els seus avantatges i inconvenients i quin millor moment que en un curs per aprendre a resoldre les dificultats i per gaudir al màxim les grans qualitats del descens. No us perdeu els següents cursos que organitzarem a splitboard.cat. Hi ha moltes coses per aprendre i compartir!

En colaboración con la Compañía de Guías de Benasque y con el guía de alta montaña David Pujol realizamos un curso técnico de splitboard. Como muchos ya sabéis, el splitboard tiene sus ventajas y sus inconvenientes y que mejor momento que en un curso para aprender a solventar las dificultades y disfrutar al máximo de las grandes cualidades del descenso. No os perdáis los siguientes cursos que organizaremos en splitboard.cat. Hay muchoque aprender y mucho que compartir!

Fotos:www.facebook.com/album.php?id=12723145392909&aid=36269

Concurso de vídeosplitboard.cat.www.splitboard.cat/concurso.html

Concurs de vídeosplitboard.catwww.splitboard.cat/concurso.html

Curs tècnic d’splitboardwww.splitboard.cat/cursotecnico

Curso técnico de splitboardwww.splitboard.cat/cursotecnico

Not

ície

s N

otic

ias

Page 9: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

0

5

25

75

95

100

Page 10: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Splitboard.catva estar a la ISPO de Munich per veure les novetats que es presenten

de cara a la propera temporada. Sembla que serà l’any de l’splitboard, ja que moltes marques importants dins del mercat del surf de neu aposten per un splitboard a la seva col∙lecció, oferint una àmplia varietatpels consumidors.

Splitboard.cat estuvo en la ISPO de Munich para ver las novedades que se presentarán la próxima temporada. Parece que va a ser el año del splitboard, ya que muchas marcas importantes dentro del mercado del snowboard apuestan por un splitboard en su colección, ofreciendo una amplia variedad para los consumidores. Text / Texto: Víctor PeriséFotos: Marc Sixto

Video Ispo: www.vimeo.com/19820535

Nov

etat

s IS

PO

Nov

edad

es I

SPO

Page 11: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Jones Snowboards sembla que lidera la revolució de l’splitboard i afegeix tres splitboards més a la seva col∙lecció: Solution L-Series, que és el model de noia de la marca, Mountain Twin Split, taula twin polivalent i la Hovercraft Split, que amb una flotabilitat excepcional és la taula perfecta per a dies de pols. A més, trobem la ja aclamada The Solution, amb la qual la marca de la llegenda del freeride Jeremy Jones ofereix tota la seva gamma de taules en versió splitboard.

K2 entra al mercat de l’splitboard amb la taula Panoramic i amb un disseny molt atractiu, pells fetes a mida i un nou sistema de subjecció que assegura la subjecció a l’espàtula i la cua. Amb tecnologia “all terrain rocker” perquè la conducció en neu profunda sigui més còmoda i la seva construcció bambooyah, la marca americana es torna ambiciosa. I tot això en diverses mides per adaptar-se al màxim de públic possible. A més, K2 ha preparat un kit de seguretat que acompanya la seva taula amb tot l’imprescindible per un bon dia de splitboard.

Völkl és una altra de les marques importants que s’introdueixen al mercat de l’splitboard. La seva aposta és el model Cashew, amb alguns detalls interessants com la sujecció de les pells a l’espàtula per mitjà d’uns forats i també els inserts a la part dels ancoratges de Voile, per tal de reduir els forats a la sola i els materials de plàstics a la fabricació de la seva split.

Jones Snowboards parece que lidera la revolución del splitboard y añade tres splitboards más a su colección: Solution L-Series, que es el modelo de chica de la marca, Mountain Twin Split, tabla twin polivalente y la Hovercraft Split, que con una flotabilidad excepcional, es la tabla perfecta para días de polvo. Además, también está la ya aclamada The Solution, tabla con la que la marca de la leyenda del freeride Jeremy Jones ofrece toda su gama de tablas en versión splitboard.

K2 entra en el mercado del splitboard con la tabla Panoramic, con un diseño muy atractivo, pieles hechas a medida y un sistema de sujeción novedoso que asegura la sujeción en la espátula y en la cola. Con tecnología “all terrain rocker”, para que la conducción en nieve profunda sea más cómoda, y su construcción bambooyah, la marca americana entra ambiciosa. Todo esto en varias medidas para adaptarse al máximo de público posible. Además, K2 ha preparado un kit de seguridad que acompaña a su tabla, con todo lo imprescindible para un buen día de splitboard.

Völkl es otra de las marcas importantes que se introducen en el mercado del splitboard. Su apuesta es el modelo Cashew, con algunos detalles interesantes como la sujeción de las pieles en la espátula por mediación de unos agujeros, y también los inserts en la parte de los anclajes de Voile, para reducir los agujeros en la suela y los materiales de plástico en la fabricación de su split

Nov

etat

s IS

PO

Nov

edad

es I

SPO

Page 12: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Atomic continua amb el model Poacher, millorant el highback de les seves fixacions, i segueix oferint el seu sistema propi amb tots els accessoris al mateix pack.

LTB Snowboards celebra 25 anys i entra amb 2 splitboards: Supreme Split i Classic Split, amb acabats en fusta especials pel seu aniversari. Aquí ésuna marca no massa coneguda, però mereix una especial atenció.

Spark&Randd, com a primer fabricant de fixacions específiques per a splitboard, introdueix per a l’any que ve un nou model de fixació, ampliant la gamma amb un model de freeride. Les Spark Burner tenen un highback més rígid i reactiu i un de freestyle, a més d’alguns canvis en els seus accessoris LT Pin System més lleugers. També més colors de Mr Chomps, els seus grampons específics per a splitboard. En col·laboració amb la marca de botes Deeluxe, han dissenyat una bota amb característiques més alpines i més acord amb la pràctica de l’splitboard. Incorpora una sola Vibram per un agarri perfecte en terreny rocallós, botí termoformable, membrana interna per impermeabilitzar i sistema de cordatge ràpid.

Atomic continúa con el modelo Poacher, con mejoras en el Highback de sus fijaciones, y sigue ofreciendo su sistema propio con todos los accesorios en el mismo pack.

LTB Snowboards cumple 25 años y entra con 2 splitboards: Supreme Split y Classic Split, con acabados en madera especiales para su celebración de aniversario. Es una marca no demasiado conocida por aquí, pero que merece una especial atención.

Spark&Randd, como primer fabricante de fijaciones específicas para splitboard, introduce para el año que viene un nuevo modelo de fijación, ampliando la gama con un modelo de freeride, las Spark Burner. Tienen un highback más rígido y reactivo y otro de freestyle, además de algunos cambios en sus accesorios LT Pin Sistem, más ligeros y con más colores de Mr Chomps, sus crampones específicos para splitboard. En colaboración con la marca de botas Deeluxe, han diseñado una bota con características más alpinas y más acorde con la práctica del splitboard. Incorpora una suela Vibram para un agarre perfecto en terreno rocoso, botín termoformable, membrana interna para impermeabilizar y sistema de cordaje rápido.

Nov

etat

s IS

PO

Nov

edad

es I

SPO

Page 13: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Never Summer amplia la seva gamma oferint, a part de la ja consolidada Summit Split, el seu model de freeride, la SL Split, un splitboard pensat pel freestyle a la muntanya, amb construcció rocker/camber i els millors materials de la marca establerta a Denver, Colorado.

Rome snowboards ens sorprèn amb el seu splitboard Whiteroom, amb un disseny net i senzill i una espàtula amb construcció rocker per mantenir-la sempre a flotació, fins i tot en els dies de més neu. Té construcció camber tradicional a la resta, per tal de guanyar en reactivitat i en precisió. Es convertirà en la taula preferida per a molts.

Les marques Gnu i Lib Technologies, que formen part del grup Mervin, afegeixen cadascuna a les seves col∙leccions un splitboard. La Gnu Billy Goat i la Lib Tech Travis Rice, les dues taules amb la tecnologia C2BTX que tants bons resultats ha donat a la marca, combina la construcció rocker/camber amb la magnetraction, pel millor agarri en neus dures.

Burton, que des de fa anys té un splitboard a la seva col·lecció, es renova aquesta temporada i treu el Freebird, substituint al S-series. Disponible des de mitjans d’aquesta temporada, incorpora tecnologia S-rocker i una forma pensada per donar la màxima flotabilitat enneu pols.

Never Summer amplía su gama ofreciendo, aparte de la ya consolidada Summit Split, su modelo de freeride, la SL Split, un splitboard pensado para el freestyle en la montaña, con construcción rocker/camber y los mejores materiales dela marca establecida enDenver, Colorado.

Rome snowboards nos sorprende con su splitboard Whiteroom, con un diseño limpio y sencillo y una espátula con construcción rocker para mantenerla siempre a flote, incluso en los días de más nieve. Tiene construcción camber tradicional en el resto para ganar reactividad y precisión. Se convertirá en la tabla preferida por muchos.

Las marcas Gnu y Lib Technologies, que forman parte del grupo Mervin, añaden cada una a sus colecciones un splitboard. La Gnu Billy Goat y la Lib Tech Travis Rice, las dos tablas con la tecnología C2BTX que tantos buenos resultados ha dado a la marca, combina la construcción rocker/camber con la magnetraction, para un mejor agarre en nieves duras.

Burton, que desde hace años tiene un splitboard en su colección, se renueva esta temporada y saca el Freebird, substituyendo al S-series. Disponible desde mediados de esta temporada, incorpora tecnología S-rocker y una forma pensada para dar la máxima flotabilidad ennieve polvo.

Nov

etat

s IS

PO

Nov

edad

es I

SPO

Page 14: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Voile, que no va assistir a la fira ISPO aquest any, reedita la seva swallow-tail, aquesta vegada amb mesures que van des de 160cm fins a 190cm. L’experiència de molts anys fabricant splitboards queda reflectida en aquest split, a més de mantenir el model RX Mojo. A tot això cal sumar-li les constants millores que van realitzant al material d’splitboard, a més de la seva pròpia fixació Light Rail, específica per splitboard i amb un sistema de obertura de seguretat en cas d’allau.

Venture, marca que radica en un petit taller de Silverton, Colorado, i que funciona al 100% amb energia eòlica, tampoc va poder assistir a ISPO, però ens consta que afegeix un altre splitboard a la seva línia bastant potent, la qual han nomenat Odin, nom de Déu víking per al pro-model de Johan Olofsson. La taula està caracteritzada per ser més rígida de flexió i una espàtula més llarga que, unida a la seva construcció rocker, fa que respongui perfectament en neus profundes.

Altres marques com la canadenca Prior o Winterstick també ofereixen splitboards en les seves col∙leccions, però no van assistir a ISPO, per tant, no vam poder conversar amb ells per veure què ens ofereixen per a la següent temporada.

Voile, que no asistió a la feria ISPO este año, reedita su cola de golondrina, esta vez con medidas que van desde 160cm hasta 190cm. La experiencia de muchos años fabricando splitboards queda reflejada en este split, además de mantener el modelo RX Mojo. A todo esto hay que sumarle las constantes mejoras que van realizando en el material de splitboard, además de su propia fijación Light Rail, específica para splitboard y con un sistema de abertura de seguridad en casode alud.

Venture, marca que radica en un pequeño taller de Silverton, Colorado, y que funciona al 100% por energía eólica, tampoco pudo asistir a ISPO, pero nos consta que añade otro splitboard a su línea bastante potente, la cual han llamado Odin, nombre de dios vikingo para el pro-model de Johan Olofsson. La tabla está caracterizada por ser más rígida de flexión y por tener una espátula más larga que, unida a su construcción rocker, hace que responda perfectamente en nieves profundas.

Otras marcas como la canadiense Prior o Winterstick también ofrecen splitboards en sus colecciones, pero no asistieron a ISPO, por lo que no pudimos conversar con ellos para ver qué nos ofrecen para la siguiente temporada.

Nov

etat

s IS

PO

Nov

edad

es I

SPO

Page 15: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

W I N DS I N C E 2 0 0 4POWERED

The real deal.

Venture’s award winning freeride boards are built from scratch in Colorado’s mighty San Juan Mountains by snowboarders who love to ride as much as you do.

We handcraft each and every deck with solid engineering, premium materials and meticulous attention to detail. No hype and no frills. Just bombproof durability and unmatched performance.

Because it’s all about the ride.

Joh

an O

lofs

son

rid

ing

th

e St

orm

sp

litb

oar

d in

AK

. Ph

oto

: Dan

Miln

er

Page 16: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

UnascenssegurUn ascenso

seguroText / Texto: Nacho OlmedoFoto: Marc Sixto

La figura del lider o guia ha de ser molt clara dins el grup. Primer curs de splitboard.cat i la Companyia de guies

de Benasc.

La figura del líder o guía tiene que estar muy clara dentro del grupo. Primer curso de splitboard.cat y la compañía de guías

de Benasque.

Page 17: Splitboard.cat Nº2  Step by Step
Page 18: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Tenint en compte que la major part del temps que estem sobre l’splitboard el dediquem a ascendir, és important ser acurats en els procediments de seguretat en quan als allaus en l’ascens. L’ascens suposa un compromís entre la comoditat de la marxa, la velocitat del propi ascens i la seguretat,prioritzant aquesta última per sobre de les altres dues. És recomanable assignar a una persona del grup el rol de líder. S’encarregarà de marcar el ritme de progressió i les zones de major perill. La feina es pot realitzar col·lectivament però és més còmode tenir un responsable que ho faci. El grup ha de portar un ritme homogeni (el del component física o tècnicament menys capacitat) i mantenir la unitat. Durant l’ascens s’han de vigilar atentament les diagonals sobre les zones poc estables com les dels dipòsits de neu causades pel vent (per exemple les zones de sota una cornisa o les barres de roca), o les zones de convexitat, on la neu està sotmesa a fortes tensions i existeix major possibilitat de produir-se un trencament (orientacions perilloses segons el Butlletí de Previsió d’Allaus). En aquestes condicions, el líder ha d’indicar a cada membre

L’ascens suposa un compromís entre la comoditat de la marxa, la velocitat del propi ascens i la seguretat, prioritzant aquesta última per sobre de les altres dues.

del grup quan començar a passar per sobre el sector, tenint en compte que no pot haver-hi més d’una persona sobre la zona en qüestió. Els dos punts de reunió (el d’abans i el de després de travessar la zona de perill) han de ser llocs segurs en quan al desencadenament d’allaus, des dels quals es pugui observar en tot moment al membre del grup que està ascendint i, alhora, assegurar la comoditat dels splitboarders en repòs. Aquest procediment pot fer que l’ascens s’allargui més de l’inicialment previst, fet que farà que haguem d’estar atents a les variacions de la neu, meteorològicament parlant. Alguna vegada passa que hi ha diferents grups a la mateixa vessant de la muntanya.Aquí és important evitar estar exposats a un allau que algú, a més alçada, pugui desencadenar. De la mateixa manera, al preparar el descens no podem posar en perill a les persones que estan ascendint. En aquests casos, l’espera és la millor opció.

Page 19: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Teniendo en cuenta que la mayor parte del tiempo que estamos sobre nuestro splitboard lo invertimos en la subida, es especialmente importante ser cuidadosos en los procedimientos de seguridad en cuanto a las avalanchas en el ascenso. La ascensión siempre supone un compromiso entre la comodidad de la marcha, la velocidad del propio ascenso y la seguridad, donde siempre daremos prioridad a esta última. Es recomendable asignar a una persona del grupo el rol de líder. Ésta se encargará de marcar el ritmo de progresión y designar las zonas con mayor peligro. La tarea puede realizarse colectivamente pero es más cómodo tener a un responsable para hacerlo. El grupo debe llevar un ritmo homogéneo (el del componente física o técnicamente menos capacitado) y mantener la unidad. Durante el ascenso se debe poner especial atención a las diagonales sobre zonas poco estables como las de depósito de nieve causadas por el viento (por ejemplo las zonas debajo de una cornisa o de barras de roca), o las zonas de convexidad, donde la nieve esta sometida a fuertes tensiones y existe mayor posibilidad de producirse una ruptura

La ascensión siempre supone un compromiso entre la comodidad de la marcha, la velocidad del propio ascenso y la seguridad, donde siempre daremos prioridad aesta última.

(orientaciones peligrosas según el Boletín de Previsión de Avalanchas). En estas condiciones, el líder debe indicar a cada uno de los miembros del grupo cuando comenzar a pasar sobre ese sector, teniendo en cuenta que no debe haber más de una persona sobre la zona en cuestión. Los dos puntos de reunión (el de antes y el de después de atravesar la zona de peligro) deben ser lugares seguros en cuanto al desencadenamiento de avalanchas, desde los cuales se pueda observar en todo momento al miembro del grupo que está ascendiendo y, al mismo tiempo, asegurar la comodidad de los splitboarders en reposo. Este procedimiento puede hacer que la ascensión se alargue más de lo inicialmente previsto, lo que hará que debamos estar atentos a las variaciones nivo-meteorológicas. En ocasiones, hay varios grupos en la misma vertiente de una montaña. Aquí es importante evitar estar expuestos a una avalancha que alguien, a más altura, pueda desencadenar. Del mismo modo, al preparar el descenso no podemos poner en peligro a las personas que están ascendiendo. En estos casos, la espera es la mejor opción.

Page 20: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Ver video:www.vimeo.com/20828600Entrevista: Elena González de MurilloFotos: Marc Sixto

Page 21: Splitboard.cat Nº2  Step by Step
Page 22: Splitboard.cat Nº2  Step by Step
Page 23: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

ISPO es el salón del deporte más importante de Europa o incluso del mundo. Dimensiones brutales de naves repletas de stands con todo lo último en material deportivo. Hemos llegado un poco tarde: este es el segundo y último día del señor Jones en la feria y mucha gente quiere hablar con él. En su stand es imposible pensar en grabar nada, hace esquina con el de YES y está justo enfrente del de Rome Snowboards, más concretamente delante de una especie de bar con un grifo de cerveza del que no paran de servir vasos de un tamaño considerable; por algo estamos en la capital bávara. Hay varios DJ’s en los stands de alrededor y los sonidos se entremezclan. Mientras esperamos hablando con su manager y otros personajes que pululan por la zona, el ambiente se va caldeando en el Halle A1. Aparecen Will y Becca, de Sparkrandd. De vez en cuando Jeremías viene a decirnos que pronto terminará y estará con nosotros, aunque ve que estamos en buena compañía. Se nota que está cansado, no me extraña. ¡ISPO es la bomba! Ver tanta gente y tantas cosas interesantes… pero es agotador; y siendo JJ, no quiero ni pensarlo. Mientras Marc prepara la cámara y el trípode en nuestro escenario improvisado, Jeremy me cuenta que se va a Japón por la mañana a filmar. Es de los pocos sitios del mundo donde ahora mismo hay buenas condiciones. Deeper ha sido la primera de una trilogía, Further (más lejos) está prevista para dentro de dos años y Higher (más alto) para dos años después. Su manager dice que esta vez irán a lugares más “exóticos”. Una de las tablas de su colección, la más particular, es la Hovercraft, que este año existe en varias medidas y también en splits. En concreto, la de 152cm tiene un patín de 25,2 cm. Le pregunto si él usa una tabla tan pequeña y me dice que ahora hacen tablas más cortas con las ventajas de las largas. Para un canal, un couloir con mucha pendiente o un lugar donde no hay espacio para girar, esta es la tabla ideal.

ISPO és el saló d’esports més important d’Europa o, fins i tot, del món. Dimensions espectaculars de naus amb estands amb tot allò referent a material esportiu. Però hem arribat un pèl tard: aquest és el segon i últim dia del senyor Jones a la fira i molta gent vol parlar amb ell. És impossible gravar res al seu estand; fa cantonada amb el del YES i està situat just davant del Rome Snowboards, més concretament prop d’un bar amb un sortidor de cervesa del qual no paren d’omplir-ne gots d’una mida enorme; per algun motiu estem a la capital bàvara. Hi ha diferents DJ’s en els estands del voltant i els sorolls es barregen. Mentre esperem parlant amb el seu mànager i altres personatges que ronden per allà, l’ambient es caldeja al Halle A1. Apareixen Will i Becca, d’Sparkrandd. De tant en tant, en Jeremy, ens diu que ben aviat estarà amb nosaltres, tot i que també ens veu en bona companyia. Es nota que està cansat, no m’estranya! ISPO és impressionant! Veure tanta gent i tantes coses interessants… però és cansat; i sent el J.J, no vull ni pensar-ho. Mentre el Marc prepara la càmera i el trípode en el nostre improvisat escenari, el Jeremy m’explica que demà va a Japó a filmar. És dels pocs llocs del món on ara mateix hi ha bones condicions per fer-ho. Deeper ha estat la primera d’una trilogia, Further (més lluny) està prevista per d’aquí dos anys i Higher (més amunt) per dos anys més tard. El seu mànager diu que aquest cop aniran a llocs més “exòtics”. Una de les taules de la seva col·lecció, la més particular, és la Hovercraft, que aquest any existeix en diverses mides i també en splits. En concret, la de 152cm. té un patí de 25’2cm. Li demano si ell fa servir una taula tant petita i em respon que, actualment, fan taules més curtes amb els avantatges de les llargues. Per un canal, un couloir amb molt pendent o un lloc on no hi ha espai per girar, aquesta taula és la ideal.

Page 24: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

El que em va ensenyar Deeper és que cap muntanya està suficientment lluny i jo gaudeixo molt per arribar-hi.

Lo que me enseñó Deeper es que ninguna montaña está demasiado lejos y yo disfruto mucho con todo el proceso para llegar allí.

En primEr lloc, gràciEs pEr dEdicar-nos tEmps i parlar amb splitboard.cat. sabEm quE tEmps no tE’n sobrE i mEnys ara amb l’ispo i la prEsEntació dE la nova col·lEcció JonEs snowboards 2011/12.

De res.

Està clar quE no Et calEn prEsEntacions, tothom sap qui és JJi conEix Els tEus proJEctEs. voldríEm sabEr alguna cosa més dE la tEva fEina rElacionada amb l’splitboardi la muntanya.

Què faré l’any que ve? Bé, no sé si haureu vist Deeper: aquesta pel·lícula reflecteix molt bé el que em motiva de l’snowboard. No es tracta d’una ocasió aïllada, «caminaré molt per filmar aquesta pel·lícula!» El que em va ensenyar Deeper és que cap muntanya està suficientment lluny i jo gaudeixo molt per arribar-hi. El pas següent és evolucionar a partir de Deeper. Estic començant una nova pel·lícula que es dirà Further.

crEc quE pEr molta gEnt dEEpEr va canviar la forma dE vEurE l’snowboard…

Gràcies!

En primEr lugar, muchas gracias por habErtE tomado El tiEmpo para hablar con splitboard.cat. ya sabEmos quE no tE sobra y mEnos ahora En plEna ispo y En El momEnto En quE acabas dE prEsEntar la nuEva colEcción JonEs snowboards 2011/12.

De nada

Está claro quE no nEcEsitas prEsEntacionEs, todo El mundo sabE quién Es JJ y conocE tus proyEctos. quEríamos sabEr algo más dE tus proyEctos rElacionados con El splitboard y la montaña.

¿Qué voy a hacer el año que viene? Bueno, no sé si habéis visto Deeper: esta película refleja muy bien lo que me motiva del snowboard. No se trata de una ocasión aislada. « ¡Voy a patear para filmar esta peli! » Lo que me enseñó Deeper es que ninguna montaña está demasiado lejos y yo disfruto mucho con todo el proceso para llegar allí. Lo siguiente es evolucionar a partir de Deeper. Estoy empezando una película que se va a llamar Further.

crEo quE para mucha gEntE dEEpEr cambio la forma dE vEr El snowboard…

Gracias!

Page 25: Splitboard.cat Nº2  Step by Step
Page 26: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

pErò, com vas passar dE filmar sEmprE amb hElicòptErs i motos dE nEu a fEr-ho caminant i puJant tot El quE dEsprés baixariEs?

Portava un parell d’anys intentant que les meves imatges seguissin la direcció de Deeper, però cada inici de temporada ho parlava amb les productores i em deien: «Si, clar, podria estar bé…». Però quan acabava la temporada no havia canviat res. Així que, de cop i volta, vaig dir: «No faré cap pel·lícula més com les de fins ara». I vaig començar a rodar Deeper amb els meu propis recursos. Amb els anys he après que allò que més em motiva de l’snowboard és pujar el que després baixaré, fer línies noves… i vaig veure que per portar el meu snowboard fins on volia, havia de fer la pel·lícula. Així va començar tot. TGR sempre ha estat una part important del que he filmat, però és que en els últims 10 o 12 anys he entrat en un espai molt còmode en el qual treballava amb els mateixos càmeres i productores any rere any. Per contra, la gent amb qui treballo a Deeper és tota nova: fotògrafs, càmeres, riders, etc. Sens dubte m’ha creat molta ansietat perquè havia arribat a un punt en el qual podia filmar una secció per una pel·lícula en dues o tres setmanes. De veritat, amb 3 o 4 dies a Alaska tenia la meva secció. I, a més, em pagaven molt bé per fer-ho… Però aquesta vegada va ser difícil. Va ser difícil renunciar a una vida molt còmoda, però ja havia fet 45 pel·lícules i era hora de fer-ne una com realment volia. Estava decidit a assumir el risc; és més, havia assumit que perdria molta exposició als mitjans perquè enlloc d’anar a Alaska i filmar 35 o 40 línies, tant sols en faríem de 3 a 7. Em va sorprendre que la major part de la indústria de l’snowboard recolzés el canvi.

tot això Està rElacionat amb El fEt quE hEm arribat a un punt En quE sEmbla quE s’ha dE fEr quElcom pEr dEixar d’Explotar Els rEcursos dEl planEta?

Si, bé, en realitat he fet un esforç especial perquè la gent tregui les seves pròpies conclusions pel que respecta a l’aspecte ecologista de Deeper, perquè al cap i a la fi m’he passat deu anys o més filmant amb helicòpters. Deeper té també la seva impremta de carboni, tot i que molt menor que la d’un film normal. No diem pas que Deeper sigui una pel·lícula ecologista, però a cada part de la meva vida l’ecologia hi juga un paper important: intento reduir-ne l’impacte i aquí també incloc l’snowboard. A més, segons pujaven els costos d’heli i també l’impacte mediambiental sentia que si continuava d’aquella manera, el missatge que comunicaria no seguiria un camí positiu per aquest esport

pEro, ¿cómo pasastE dE filmar siEmprE utilizando hElicóptEros y motos dE niEvE a caminar para subir todo lo quE quErías baJar?

Llevaba un par de años queriendo que mis imágenes tomaran la dirección que sigue Deeper, pero cada principio de temporada lo hablaba con las productoras y me decían: « Sí, claro, podría estar bien… ». Pero cuando terminaba la temporada nada había cambiado. Así que por fin me planté y dije « No voy a hacer ninguna peli más como las que he hecho hasta ahora».Y empecé a hacer Deeper con mi propio dinero. Con los años, he aprendido que lo que más me motiva del snowboard es subir lo que voy a bajar, hacer líneas nuevas… Vi que para llevar mi snowboard hasta donde quería llegar, tenía que hacer la película. Así empezó todo. TGR siempre ha sido una parte importante de lo que he filmado, pero es que en los últimos 10 o 12 años he entrado en un espacio muy cómodo en el que trabajaba con los mismos cámaras y las mismas productoras año tras año. La gente con la que trabajo en Deeper es toda nueva: fotógrafos y cámaras, riders, etc. Sin duda me ha creado mucha ansiedad porque había llegado a un punto en el que podía filmar una sección para una película en dos o tres semanas. De verdad, con 3 o 4 buenos días en Alaska tenía mi sección. Y además me pagaban muy bien por hacerlo… Pero esta vez fue difícil. Fue difícil renunciar a una vida muy cómoda, pero ya había hecho 45 películas y era hora de hacer una como yo quería. Estaba decido a correr el riesgo; es más, había asumido que perdería mucha exposición en medios, porque en lugar de ir a Alaska y filmar 35 o 40 líneas lograríamos solamente de 3 a 7. Me sorprendió que la mayor parte de la industria del snowboard apoyara el cambio.

¿todo Esto tiEnE también algo quE vEr con El hEcho dE quE EstEmos En un punto En El quE parEcE quE hay quE hacEr algo para dEJar dE sobrEExplotar los rEcursos dEl planEta?

Sí, bueno, en realidad he hecho un esfuerzo especial para que la gente saque sus propias conclusiones en lo que respecta al aspecto ecologista de Deeper, porque al fin y al cabo me he pasado diez años o más filmando pelis con helicópteros. Deeper tiene también su huella de carbono, aunque mucho menor que la de una película normal. No decimos que Deeper sea una peli ecologista, pero en cada parte de mi vida la ecología juega un papel. Trato de reducir mi impacto y ahí se incluye también el snowboard. Además, según seguían subiendo los costes del heli y también el impacto medioambiental, sentía que si continuaba por ese camino el mensaje que iba a transmitir no sería positivo para el deporte.

Page 27: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

quan t’EnfrontEs a alguna d’aquEstEs líniEs tant durEs, Et prEparEs mEntalmEnt? com?

Si, clar. Les línies més heavys les penso durant mesos o, al menys, setmanes. Dedico una enorme quantitat d’hores als previs de les línies amenaçadores en les quals no pots permetre’t errors. Aquests moments em consumeixen. M’aïllo del món real i tot gira al meu voltant i a la muntanya. Tracto de sentir-me immers en el tema, de sintonitzar amb la muntanya per sentir, per saber quan és el moment adequatper raidejar-la.

pEr tant, havEr dE dir quE no i fEr-sE EnrErE, forma part dEl Joc…

Moltes vegades ens fem enrere. Quan vaig començar a filmar Deeper pensava: “Vull que se’ns vegi dir que no a una línia”. Però no vaig pensar que ens faríem enrere en tantes ocasions, línia rere línia. Pràcticament la meitat de les vegades preparàvem una sortida un dia que ja havíem observat el temps, la neu. I pensàvem: demà és el dia; ens aixecàvem a les tres del matí pensant a fer una línia tècnica. Es tractava d’una decisió molt meditada. Però tot i pensar que havíem escollit el dia perfecte, la meitat de les vegades tornàvem a casa sense haver-ne ripat cap. Sabem que per molt aviat que ens aixequem, per molt lluny que haguem arribat, sempre hi haurà possibilitats de no aconseguir allò que volem. Es tracta de convertir tots aquests “no” en “si”. Sortim a la muntanya sabent que hi ha moltes possibilitats que haguem de fer marxa enrere, però seguim pujant mentre ho veiem bé, trobant sempre una bona raó per recular. Quan tot surt bé, aquests vint factors són favorables, ens posem la taula i ens motivem. Aquesta és la diferència amb Deeper. Hi ha molta ansietat prèvia a la línia, però quan ja m’he posat la taula, l’ansietat desapareix; tot torna al seu lloc, tot és perfecte. Conec molt bé la línia, sé què hi ha darrere del canvi de resant encara que no ho vegi; llavors, la motivació és màxima. Ara hem eliminat aquest aspecte; després de vuit hores d’ascens lent fins el cim, en les quals penses si et caurà sobre alguna cornisa o si haurà pujat molt la temperatura, tot és molt més lent. Però si aconseguim fer cim, en el moment en el qual estem amb les fixacions lligades, tot seran bones sensacions.

cuando tE vas a EnfrEntar a alguna dE Esas línEas tan ácidas, tan ExpuEstas ¿tE prEparas mEntalmEntE? ¿cómo?

Sí claro. Las líneas más heavys me las pienso a veces durante meses o por lo menos semanas. Dedico una enorme cantidad de horas a estos previos a las líneas amenazadoras en las que no te puedes permitir errores. Esos momentos me consumen la vida. Me aíslo del mundo real y todo gira en torno a mí y la montaña. Trato de sentirme totalmente inmerso, de sintonizar con la montaña para sentir, para saber cuando es el momento adecuado para raidearlas.

EntoncEs tEnEr quE EchartE atrás, dEcir qué no, forma partE dEl JuEgo...

Nos echamos atrás muchas veces. Cuando empecé a filmar Deeper pensaba: “Quiero que se nos vea diciendo que no a una línea.” Pero no pensé que nos echaríamos atrás en tantas ocasiones, una línea tras otra. Casi la mitad de las veces preparábamos una salida en un día en el que habíamos observado el tiempo, la nieve. Pensábamos: mañana es el día; nos levantábamos a las tres de la mañana pensando en hacernos una línea técnica. Se trataba de una decisión muy meditada. Pero incluso con toda la premeditación y pensando que habíamos elegido el día perfecto, la mitad de las veces volvíamos a casa sin haber ripado esa línea. Sabemos que por muy temprano que nos levantemos, por muy lejos que hayamos llegado, siempre hay muchas probabilidades de que no consigamos hacer la línea que queremos. Se trata de convertir todos esos “no” en “sí”. Salimos a la montaña sabiendo que hay muchas probabilidades de que nos tengamos que echar atrás, pero seguimos subiendo mientras lo vemos bien, siempre buscando una buena razón para darnos la vuelta. Por eso digo que son culpables hasta que se demuestre su inocencia. Cuando todo sale bien y esos veinte factores son favorables, nos ponemos la tabla y nos motivamos. Esa es la diferencia con Deeper. Hay mucha ansiedad previa a la línea, pero cuando ya me he puesto la tabla, la ansiedad desaparece; todo está en su sitio, todo es perfecto. Conozco muy bien la línea, sé lo que hay detrás del cambio de rasante aunque no lo vea; entonces, la motivación es total. Ahora hemos eliminado ese aspecto, tras ocho horas de ascenso lento hasta la cima, en las que piensas si te caerá encima esa cornisa o si habrá subido mucho la temperatura; todo es mucho más lento. Pero si conseguimos llegar a la cima, en el momento en el que estamos con las fijaciones atadas, vamos a por ello y es una buena sensación.

Page 28: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

on vEus El límit dEl frEEriding?hi ha límit?

Si, clar. Per suposat que hi ha un límit en el pendent que pots baixar, la rapidesa amb la qual pots fer-ho i quant es pot volar. Segur. Se’ns dubte hi ha límits. Es seguirà evolucionant poc a poc: l’evolució fent servir helicòpters ha estat molt petita. No obstant, en els dos anys caminant per les nostres línies el canvi ha estat enorme: he progressat tant com snowboarder en aquest temps de gravació de Deeper que durant els 25 anys que porto sobre l’snowboard. Amb l’heli, si tenies sort i era bon any, podia ser que en les últimes línies de l’any sentissis una petita progressió; però per arribar fins allà, fins al punt de fer quelcom que mai abans haguessis fet, havies d’anar per sobre dels teus límits. Mentre que ara, caminant, sóc com aquell qui s’emborratxa amb un sol glop: una línia senzilla em pot deixar molt més a gust que qualsevol altre que hagi pujat amb l’heli; jugant-me la vida per obtenir aquesta pujada d’adrenalina. I per mi, l’snowboard és això: el que més em motiva. Quan acaba el dia vull arribar a casa i estar que m’enfili per les parets... arribar a un punt tant especial en el qual sigui inalterable davant del món real. Que si em posen una multa per accés de velocitat o em trenquen la finestreta del cotxe o qualsevol altre problema quotidià no m’importi, perquè l’adrenalina de l’snowboard és tant gran que la resta perd tota la l’importància

¿dóndE vEs El límitE dEl frEEriding? ¿hay un límitE?

Sí claro. Por supuesto que hay un límite de la pendiente que puedes bajar, lo rápido que se puede ir y cuánto se puede volar. Fijo. Sin duda hay un límite. Se seguirá evolucionando un poco. Pero la evolución usando helicópteros ha llegado a ser muy pequeña y, sin embargo, en dos años caminando hasta nuestras líneas el cambio ha sido enorme. He progresado tanto como snowboarder durante los dos años de filmación de Deeper... puede que más que durante los 25 años que llevaba andando en snowboard. Con el heli, si tenías suerte y era un buen año, puede que en las últimas líneas del año sintieras una pequeña progresión; pero para llegar hasta eso, hasta el punto de hacer algo que nunca habías hecho antes, tenías que ir muy por encima de tu límite. Mientras que ahora, caminando, soy como alguien que se emborracha con un trago: una línea simple me puede dejar mucho más a gusto que cualquier otra en la que he subido en el heli, me he volado una roca enorme, he bajado sorteando cantidad de purga, jugándome la vida para obtener ese subidón. Y para mí el snowboard es eso: lo que me pone más, eso ha sido siempre mi referencia en snowboard. Al terminar el día, quiero llegar a casa y estar que me subo por las paredes... llegar a un punto tan especial en el que soy inalterable ante el mundo real. Si me ponen una multa por exceso de velocidad o me rompen la ventanilla del coche o cualquier otro problema cotidiano no importa porque el subidón de snowboard es tan grande que lo demás notiene importancia.

Espero aconseguir que la gent pugi a la muntanya, que les estimi i, en conseqüència, que les vulgui protegir. Un noi que es passa el dia al sofà jugant als videojocs no dedicarà cap esforç a fer-ho.

Espero que haga que la gente suba a la montaña, que ame las montañas y, en consecuencia, que las quiera proteger. Un chaval que se pasa el día sentado en el sofá jugando a videojuegos no va a dedicar ninguna energía a la protección de las montañas.

Page 29: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

com t’influEix l’splitboardEn l’snowboard?

Espero aconseguir que la gent pugi a la muntanya, que les estimi i, en conseqüència, que les vulgui protegir. Un noi que es passa el dia al sofà jugant als videojocs no dedicarà cap esforç a fer-ho. Hi ha d’anar molta gent, seria quelcom positiu per tothom. No tant sols per protegir-les, sinó per tota la felicitat que aporten. Si la gent comencés el dia amb algun ascens d’una o dues hores i una posterior baixada, viuríem en un món més feliç. Encara que sembli una tonteria.

com sE’t va ocórrEr fundar pow–protEct our wintErs–?

Protect Our Winter va sorgir al veure com havien canviat les muntanyes al llarg de la meva vida -no va fer falta que m’ho digués cap científic- i vaig sentir que, com a col·lectiu, els esquiadors i els snowboarders tenim l’obligació de protegir el nostre terreny de joc; som els que estem allà a diari i veiem els canvis. Els hi devem a les futures generacions. Són elles les que heretaran el planeta i, tot i que no puguem resoldre el problema en aquesta època, sí podem educar la pròxima generació i, així, successivament. És un tema difícil i complex en el qual no puc quedar-me de braços creuats.

quina ha Estat la rEsposta dE la gEnt? us rEcolzEn?

Si, rebem molt suport de la gent i això agrada, però el tema està en que als Estats Units, pel que respecte al medi ambient, en molts aspectes estem anant enrere. La meitat del càrrecs electes no creu que realment estiguem vivint un canvi climàtic i aquestes coses són molt frustrants… però demostren que no anem per mal camí: estem aprenent a ser més eficaços, estem reunint a un grup de persones més complet i ho fem millor, perquè es pot millorar. Ens enfrontem a aquest gegant poderós que és la indústria del petroli i hem de millorar les nostres eines perquè la lluita sigui més efectiva. I això és el que fem.

He de marxar.

¿cómo tE influyE El splitboard EnEl snowboard?

Espero que haga que la gente suba a la montaña, que ame las montañas y, en consecuencia, que las quiera proteger. Un chaval que se pasa el día sentado en el sofá jugando a videojuegos no va a dedicar ninguna energía a la protección de las montañas. Aún tiene que ir más gente a la montaña; sería algo positivo para el mundo. No sólo para protegerlo, sino por toda la claridad que aportan las montañas, toda la felicidad. Si la gente empezara el día con una subidita de una hora o dos y una bajada al amanecer, viviríamos en un mundo mucho más feliz. Aunque suene a tontería.

cómo sE tE ocurrió fundar pow–protEct our wintErs-?

Protect Our Winter surgió porque había visto como iban cambiado las montañas a lo largo de mi vida -no hizo falta que me lo dijera un científico- y sentía que, como colectivo, los esquiadores y snowboarders tenemos la obligación de proteger nuestro terreno de juego, somos los que estamos ahí cada día y vemos los cambios. Se lo debemos a las generaciones futuras. Son ellos los que van a heredar el planeta y aunque no podamos resolver el problema en esta generación, por lo menos deberíamos avanzar, educar a la próxima generación y hacer que la bola siga rodando. Es un tema tan difícil y complejo que no me puedo quedar de brazos cruzados.

¿cómo ha sido la rEspuEsta dE la gEntE? ¿os apoyan?

Sí, recibimos mucho apoyo de la gente y eso mola, pero lo malo es que por lo menos en Estados Unidos, en lo que respecta al medio ambiente, en muchos aspectos estamos yendo hacia atrás. La mitad de los cargos electos no cree que realmente esté sucediendo un cambio climático y ese tipo de cosas son muy frustrantes... pero demuestran que no vamos por mal camino: estamos aprendiendo a ser más eficaces, estamos reuniendo a un grupo de personas más completo y lo hacemos mejor, porque se puede mejorar. Nos enfrentamos a este gigante poderoso que es la industria del petróleo y tenemos que mejorar nuestras herramientas para que la lucha sea más efectiva. Y eso es lo que hacemos.

Me tengo que ir.

Page 30: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Y va marxar corrent, després de dir-nos que li va agradar molt splitboard.cat, que si no hagués estat per això, no ens hagués concedit l’entrevista. Ens va explicar que Jones Snowboard ja té distribuïdora a Espanya: Duna Trading, la distribuïdora de tota la vida de diverses marques potents, entre elles Nidecker, el fabricant de les taules de Jones. Diu que podem parlar del seu projecte:de la trilogia que va començar amb Deeper. Té moltes ganes de venir als Pirineus, les muntanyes d’origen del seu gran company d’aventures, Xavier de la Rue. Sinó és la temporada que ve, diu que serà la següent.

Y se fue corriendo, después de decirnos que le gusta mucho splitboard.cat, que si no fuera por eso, no nos hubiera concedido una entrevista. Nos contó que Jones Snowboard ya tiene distribuidora en España: Duna Trading, la distribuidora de toda la vida de varias marcas potentes, entre ellas Nidecker, el fabricante de las tablas de Jones. Nos dice que podemos hablar de su proyecto de trilogía que comenzó con Deeper. Tiene muchas ganas de venir al Pirineo, las montañas de origen de su gran compañero en la montaña, Xavier de le Rue. Si no es la temporada que viene, dice que vendrá la siguiente.

www.jonessnowboards.com

Page 31: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

�����������������������������������������������

� ����������������������������������������������������������

������������������������������������������������

���������������������

� � �­�����­�����������������������­��������������������������������� ���������������������������������� ��������������������­�����­��������

� �������­ ���������������� � � ����������­�������­������������������������� ����

� �������������­��������������­�������� ��������� ������������������������

� ������� ������­��������­ ������� �­������������� �����������������

� ������� ����������������������������������������������������������� �­ �­������� ������ � ���­������� �������������­�����������������­��� ���

� ������������­��������������������­��������������­������������� �­������������ � � ���������������������������­��� ����������������­�������������­����

���� ������� �����¡ ������������������������������������ ��������­� �����¡������������¢�����������

��������������������������������������

���������������������������������������������

����������������� ����������������������������������������������������

������������

������������������������������������������������������������

Page 32: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Text / Texto: Ricardo Montoro

Page 33: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

RicardoMontoroEn los últimos años he tratado de conjugar mis dos pasiones en una: la montaña en todas sus facetas de esquí y escalada, y la pintura. Unir las dos cosas no me resulta difícil porque la una es consecuencia de lo que me inspira la otra. La profesión de guía me permite, una vez llego al estudio, plasmar momentos inolvidables ya vividos en un papel. Los viajes de escalada, de esquí y los recorridos por bellos rincones hacen que vuelva a casa con las “pilas” cargadas para empezar a pintar. Los días se pasan entre el trasiego de hacer y deshacer mochilas, preparar esquís o elegir cuerdas y exponer en salas de aquí, Chamonix, Grenoble o Pau (donde lo estoy haciendo últimamente). También se viven esquiadas en las nieves más deslumbrantes de Los Grands Montets o Verbier y las jornadas de trabajo en el Pirineo. Sin embargo, entre las jornadas de acción siempre encuentro momentos de tranquilidad para reencontrarme con los pinceles y los acrílicos y, así, maquetear pinturas de estos días.

Durant els últims anys he intentat combinar les meves dues passions en una de sola: la muntanya en totes les seves facetes d’esquí i escalada, i la pintura. Unir les dues coses no em resulta gens difícil, ja que la segona és conseqüència del que m’inspira la primera.La professió de guia em permet, un cop arribat a l’estudi, plasmar tot allò inoblidablement viscut en un paper. Els viatges d’escalades, esquiades i els recorreguts fets per bonics racons fan que torni a casa amb les piles carregades per començar a pintar. Els dies pasen entre el tragini de fer i desfer motxilles, preparar esquís o triar cordes i exposar a sales d’aquí, Chamonix, Grenoble o Pau (on ho faig últimament). També es viu l’experiència de les esquiades per les neus més fantàstiques dels Grands Montets o Verbier i les jornades de treball als Pirineus. No obstant, entre aquests dies de feina sempre trobo moments de tranquil·litat per retrobar-me amb els pinzells i els acrílics i, d’aquesta manera, maquetar pintures de totel viscut.

Guia d’Alta Muntanya i pintorGuía de Alta Montaña y pintor

www.ricardomontoro.blogspot.com

Page 34: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Text / Texto: Marc SixtoFoto: Marc Sixto/Alvaro Rubio

APS

Page 35: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Bastons:

Hem de tenir en compte 3 aspectes a l’hora d’escollir uns bastons: el primer, el sistema per allargar i encongir; el segon, la roseta i la punta; i, el tercer, els accessoris que hi podem acoblar. Hi ha dos sistemes per allargar i encongir els bastons: amb rosca i per pressió. A l’hora d’escollir hem de tenir en compte com manipularem aquests sistemes (guants, fred, etc.) i la llargada del bastó, tant per la pujada (recomanable portar bastons llargs que ens ajudin en la progressió) com per la baixada (els bastons han d’anar dins a la motxilla amb les puntes mirant a la part inferior).

Pells de foca:

La majoria són sintètiques i molt adherents en tot tipus de condicions. El seu manteniment és reduït si en fem ús correcte. A la pràctica, hem de mirar d’enganxar-les bé: no cal que les enganxem de punta a punta de l’split; si portem la cola en condicions, podem deixar la pell retallada fins la part efectiva de la nostra split. Actualment, només Atomic utilitza les seves pells de punta a punta de l’split. A més, cada dia surten més pells que, en comptes d’utilitzar cola per enganxar-les a la sola, porten una espècie de silicona que funciona per pressió: a més pressió, més enganxades queden. Sempre hem de deixar un petit espai de separació (0,7cm. aprox.) entre la pell i el cantó de l’split, perquè en cas de fer diagonals, el nostre cantó sigui efectiu.

Ganivetes:

En aquests moments, un dels punts dèbils de l’splitboard és les diagonals en condicions de neu dura, crosta o gel. Degut a l’amplada del patí, als mecanismes de subjecció de la fixació i a la poca pressió que podem exercir amb les botes d’snowboard, es fa realment complicat realitzar diagonals amb seguretat sense ganivetes. Cada fabricant ha optat per la seva línea de ganivetes, essent les voile les més aparatoses i polivalents. Spark utilitza un sistema innovador que permet posar-les sense treure la fixació de l’split, a més de multitud de combinacions. Atomic, d’altra banda, incorpora una ganiveta que sempre queda agafada a la fixació. Aquest sistema és molt lleuger però té l’inconvenient que cada cop que aixequem el peu per fer el pas perdem l’adherència de la ganiveta.

Bastones:

Debemos valorar 3 aspectos al escoger los bastones: el primero, el sistema para alargar y encoger; el segundo, la roseta y la punta; y, el tercero, los accesorios que podemos acoplar. Hay dos sistemas para alargar y encoger bastones: con rosca y por presión. Cuando escojamos debemos tener en cuenta cómo manipularemos estos sistemas (guantes, frío, etc.) y la longitud del bastón, tanto en la subida (recomendables bastones largos que nos ayuden en la progresión) como en la bajada (los bastones deben colocarse en la mochila con las puntas mirando hacia la parte inferior).

Pieles de foca:

La mayoría son sintéticas i muy adherentes en todo tipo de condiciones. Su mantenimiento es reducido si hacemos un uso correcto. En la práctica, tenemos que pegarlas bien: no es necesario hacerlo de punta a punta del split; si tenemos la cola en condiciones, podemos dejar la piel cortada hasta la parte efectiva de nuestra split. Actualmente, solo Atomic utiliza sus pieles de punta a punta de la tabla. Además, cada día salen más pieles que, en lugar de utilizar cola para pegarlas en la suela, llevan un tipo de silicona que funciona por presión: a más presión, más pegada queda. Siempre tenemos que dejar un pequeño espacio de separación (0,7cm. aprox.) entre la piel y el canto del split, porque en caso de hacer diagonales nuestro canto sea efectivo.

Cuchillas:

En estos momentos, uno de los puntos débiles del splitboard son las diagonales en condiciones de nieve dura, costra o hielo. Debido a la anchura del patín, a los mecanismos de sujeción y a la poca presión que podemos ejercer con las botas de snowboard, resulta complicado realizar diagonales con seguridad sin cuchillas. Cada fabricante ha optado por su línea de cuchillas, siendo las voile las más aparatosas y polivalentes. Spark utiliza un sistema innovador que permite ponerlas sin quitar la fijación del split, además de multitud de combinaciones. Atomic, por su lado, incorpora una cuchilla que siempre queda pegada en la fijación. Este sistema es muy ligero, pero tiene el inconveniente que cada vez que levantamos el pie para hacer un paso perdemos la adherenciade la cuchilla.

Bastons, pells i ganivetes Material bàsic de progresió amb splitboard

Bastones, pieles y cuchillas Material básico de

progresión con splitboard

Page 36: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Text / Texto: Marc SixtoFotos: Marc Sixto

ww

w.p

heni

x-sn

owb

oard

s.co

m

Page 37: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

La FamiliaLa Família

Page 38: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Com tots els grans artesans, Séb és pacient, innovador i creador. Per ell, fabricar una taula d’snowboard o un splitboard és molt més que un simple encàrrec. La proximitat, la qualitat i el respecte pel medi ambient també acompanyen a la família i als seus projectes.

Como todo artesano, Séb es paciente, innovador y creador. Para él, fabricar una tabla de snowboard o un splitboard es mucho más que un simple encargo. La proximidad, la calidad y el respeto por el medio ambiente también acompañan a la familia y a sus proyectos.

Page 39: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Recuerdo que de pequeño, uno de los cómics que más me gustaba era el de las aventuras de Astérix y Obélix. Cuando leía sus historias luchando contra los romanos no pensaba en la profundidad de los mensajes que su autor, René Goscinny, quería transmitir en ellos.Tan solo apreciaba que un pequeño pueblo, pacífico y tranquilo resistía a las ansias de poder de un ejército romano y que, gracias a una poción mágica que les daba poderes sobrenaturales, el pueblo pudiese luchar contra este el ejército rival. Con los años entendí el significado de la poción mágica que René plasmaba en el elixir, el cual el druida Panoràmix preparaba inteligentemente; pero iba más allá: la mejor poción es nuestra mente, la capacidad de crear y generar ideas que después podemos hacer realidad; la única forma que tenemos para defender aquello en lo que creemos. En consonancia con todo esto, hablo de la familia Phenix comandada por Séb. Esta familia resiste, dentro de un mundo liderado por el marketing y las grandes corporaciones creadas para hacer dinero. Gracias a su propia filosofía original y auténtica en un pequeño pueblo llamado Renage, en Isère. Dentro de La Grande Fabrique ha construido su taller y su hogar, convirtiéndolo de una auténtica fábrica textil abandonada a un espacio para fabricar sus splitboards. Como todo artesano, Séb es paciente, innovador y creador. Para él, fabricar una tabla de snowboard o un splitboard es mucho más que un simple encargo. La proximidad, la calidad y el respeto por el medio ambiente también acompañan a la familia y a sus proyectos: la madera utilizada es de zonas controladas y próximas a su taller y los procesos de fabricación manuales acreditan un trabajo sostenible. Además, la característica principal de la familia Phenix está en la reinvención de la filosofía Swalow, concepto abandonado y maltratado por la estética publicitaria actual. Esta es la estrella de la marca y, de hecho, su splitboard SPX173 partido en 3 partes es, hoy en día, el único splitboard del mundo con estas características. Todo esto es el resultado de un compromiso social y de una forma de vida que, después de pasar por diferentes proyectos como el Boheme o el Freesurf, lo han dirigido a su proyecto más personal: el Phenix-snowboards. Queremos agradecer a Séb Perret, Laetitia Pinet, Ismaël Peyré y Powpow su hospitalidad y les deseamos la mejor suerte del mundo en un futuro.

Recordo que de petit, un dels còmics que més m’agradava era el de les aventures d’Astèrix i Obèlix. Quan llegia les seves històries enfrontant-se als romans no pensava massa en la profunditat del missatge que l’autor, René Goscinny, volia transmetre a través dels seus personatges. A mi m’agradava que un poblet petit, pacífic i tranquil resistís les ànsies de poder d’un exèrcit de romans, gràcies a una poció màgica que els donava una energia sobrenatural i que els permetia defensar el seu poble dels constants atacs de l’exèrcit rival. Amb els anys vaig entendre el significat de la poció màgica que René plasmava en el beuratge, el que el druida Panoràmix intel∙ligentment preparava; però anava més enllà: la millor poció és la nostre ment, la capacitat de crear i generar idees que després podem portar a la realitat; l’única eina que es pot utilitzar per defensar allò en que creus. En consonància amb això, parlo de la família Phenix amb Séb al capdavant, la qual resisteix, dins d’un món globalitzat pel màrqueting i dirigit per les grans corporacions creades amb la finalitat de fer diners. Gracies a la seva pròpia filosofia original i autèntica en un petit poble anomenat Renage, a Isère. Dins La Grande Fabrique a construït el seu taller i la seva llar, reconvertint una antiga fàbrica tèxtil abandonada en un espai per fabricar les seves splitboards. Com tots els grans artesans, Séb és pacient, innovador i creador. Per ell, fabricar una taula d’snowboard o un splitboard és molt més que un simple encàrrec. La proximitat, la qualitat i el respecte pel medi ambient també acompanyen a la família i als seus projectes: la fusta utilitzada és de zones vigilades i pròximes al seu taller i els processos de fabricació manuals i controlats acrediten un treball sostenible. A més, la característica principal de la família Phenix recau en la reinvenció de la filosofia Swalow, concepte abandonat i maltractat per l’estètica publicitària actual. Aquesta és l’estrella de la marca i, de fet, el seu splitboard SPX173 partit en 3 parts és, actualment, l’únic splitboard al món amb aquestes característiques. Tot això és fruit d’un compromís personal i d’un forma de vida que, després de passar per diferents projectes com el Boheme o el Freesurf, l’han portat al seu projecte més personal: el Phenix-snowboards. Volem donar les gràcies a Séb Perret, Laetitia Pinet, Ismaël Peyré i Powpow per laseva hospitalitat i els hi desitgem molta sorten el futur.

Page 40: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Ver video:www.vimeo.com/20024161

Page 41: Splitboard.cat Nº2  Step by Step
Page 42: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Tècniques d’ascens i progressióTécnicas de ascenso y progresión

Text / Texto: David PujolFoto: Marc Sixto

Page 43: Splitboard.cat Nº2  Step by Step
Page 44: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

A l’hora de definir la tècnica d’ascens i progressió amb splitboard hauré de recórrer a la pròpia experiència, ja que no n’existeix informació especifica. Recorrerem, així, a l’esquí de fons per entendre millor algunes d’aquestes tècniques (pas de patinador, pas alternatiu, etc.) i a l’herència de l’esquí de travessa per aplicar moltes de les tècniques d’ascens (progressió en pendents fortes, voltes maria, etc.). Mai podrem utilitzar tècniques de pas de patinador sense les pells de foca col∙locades a l’splitboard. En tot cas, hem de tenir en compte que les característiques de l’splitboard (amplada de patí, botes o fixacions) no estan dissenyades específicament per a realitzar algunes d’aquestes accions.

Al definir la técnica de ascenso y progresión con splitboard tendré que recurrir a la propia experiencia, ya que no existe información específica para ello. Recurriremos al esquí de fondo para entender mejor algunas de estas técnicas (paso de patinador, paso alternativo, etc.) y a la herencia del esquí de travesía para aplicar muchas de las técnicas de ascenso (progresión en pendientes fuertes, vueltas maría, etc.). Nunca podré utilizar técnicas de paso de patinador sin pieles de foca situadas en el splitboard. En todo caso, debemos tener en cuenta que las características del splitboard (anchura del patín, botas o fijaciones) no están diseñadas específicamente para realizar algunas de estas.

En aquests apartat aprendrem la tècnica bàsica d’ascens i posarem nom a les accions que utilitzem per la pràctica de l’splitboard.

En este apartado aprenderemos la técnica básica de ascenso y pondremos nombre a las acciones que utilizamos en la prácticadel splitboard.

Page 45: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Tècnica Tecnica

Page 46: Splitboard.cat Nº2  Step by Step
Page 47: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

1 El recolzament del bastó esquerra impulsa mentre el peu dret llisca. 2 El recolzament del bastódret impulsa mentre el peu esquerra llisca. 3 El recolzament del basto dret impulsa de nou per fer lliscar el peu esquerra.

1 El apoyo del bastón izquierdo impulsa, mientras el pie derecho se desliza.2 El apoyo del bastón derecho impulsa, mientras el pie izquierdo se desliza.3 El apoyo del bastón derecho impulsa de nuevo para deslizar el pie izquierdo.

Cuando hablamos de paso alternativo, hablamos del paso clásico de progresión por excelencia con pieles: un apoyo de pierna por un apoyo alternativo de bastón contrario (siempre el del lado del pie que desliza, a la altura del pie fijo). Se busca el impulso con un pie mientras se avanza patinando con el otro.

Quan parlem del pas alternatiu, parlem del clàssic pas de progressió per excel∙lència amb pells: un recolzament de cama per un recolzament alternatiu de bastó contrari (sempre el del costat del peu que llisca, a l’altura del peu fix). Es busca l’impuls amb un peu mentre s’avança patinant amb l’altre.

Paso de progresión clásico o paso alternativo

Pas de progressió clàssic o pasalternatiu

1 2 3

Tècnica Tecnica

Page 48: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Es típico un error en la posición por sobreesfuerzo o fatiga. Nuestros músculos de brazos, hombros, etc. buscan ayuda en abdominales o lumbares. De esta manera, perdemos centralidad sobre los esquís y, consecuentemente, sobre la tracción delas pieles. Sobreextensión del gemelo al apoyo en el talón. Esto se puede solucionar con el uso de alza adecuada si el terreno lo requiere. Hay que darse cuenta de estos detalles antes de sufrir una tendinitis del tendón de Aquiles.

Es típic l’error de posició per sobreesforç o fatiga. La nostra musculatura de braços, hombros, etc. busca l’ajuda dels abdominals o lumbars. D’aquesta manera, perdem centralitat sobre els esquís i, conseqüentment, sobre la tracció de les pells. Sobretensió del bessó al recolzament en el taló. Això es pot solucionar amb l’ús del alza adequat si el terreny ho requereix. Ens hem de fixar amb aquests detalls abans de patir una tendinitis del tendó d’Aquiles.

Errors en el pas alternatiu

Errores en paso alternativo

1

Page 49: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

1 Nuestra posición se ve forzada y desequilibrada, la falta de verticalidad encima de la tabla es evidente. 2 Error al no colocar las alzas en una pendiente pronunciada.

1 La nostra posició està forçada i desequilibrada, la falta de verticalitat damunt de la taula es evident.2 Error al no col∙locar les alces en una pendent pronunciada.

2

Tècnica Tecnica

Page 50: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

La seqüència mostra la convinació del bastó amb el peu contrari de forma alternativa de la mateixa manera que fem amb el pas alternatiu.La diferència en aquests cas és la rapidesa en l’execució.

La secuencia muestra la combinación del bastón con el pie contrario de forma alternativa de la mismaforma que hacemos en elpaso alternativo.La diferencia en este caso es la velocidad de ejecución.

Page 51: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

A nivel de gestualidad de avance, este es el mismo paso alternativo que el anterior, pero con la diferencia que en el alternativo clásico el ritmo de ejecución marcado es muy importante. La inercia que imprimimos a los esquís ayudará a crear un paso que se desliza en zonas llanas con más facilidad (siempre dependiendo del tipo de pieles que llevemos). Con este “paso rápido” intentaremos que la piel deslice el mayor tiempo posible entre zancadas, impulsándola con fuerza hacia delante como pasa en el esquí de fondo.

A nivell de gestualitat d’avenç, aquest és el mateix pas alternatiu que l’anterior, però amb la diferència que en el pas alternatiu clàssic el ritme d’execució marcat és molt important. La inèrcia que imprimim als esquís ajudarà a crear un pas que llisca a zones planes amb més facilitat (sempre depenent del tipus de pellque portem). Amb aquest “pas ràpid” intentarem que la pell llisqui el major temps possible entre les gambades, impulsant-la endavant amb força, com passa en l’esquí de fons.

Pas alternatiuamb lliscament

Paso alternativocon deslizamiento

Tècnica Tecnica

Page 52: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Paso con dobleapoyo de bastón

Pas amb doble recolzament de bastó

Aquest tipus de progressió és una variant del pas alternatiu. Es tracta d’impulsar-se amb els dos bastons alhora. Mentre afermem els bastons just per davant de les fixacions, també avancem els esquís passant d’una tracció en el recolzament en flexió de bíceps a una flexió de tríceps (braç mitja flexió endavant, braç extens darrere). I, naturalment, està clar que en aquesta progressió intervé tot un conjunt de músculs del tronc superior, fonamentals pel seu bon desenvolupament. Realment la podem utilitzar en dos tipus de situacions diferents:

Situació a:En les zones planes utilitzem la força que podem fer amb els dos bastons alhora per impulsar-nos.

Situació b:En zones amb pendent pronunciada o neus molt dures on les pells no traccionen bé, podem utilitzar aquesta tècnica. Es tracta de tenir la màxima potència amb una forta traccióde braços metre pugem les cames per superar l’obstacle.

Este tipo de progresión es una variante al paso alternativo. Se trata de impulsarse con los dos bastones a la vez. Mientras afianzamos los bastones justo por delante de las fijaciones, avanzamos los esquís pasando de una tracción en el apoyo en flexión de bíceps a una flexión de tríceps (brazo media flexión delante, brazo extendido detrás). Claro está que en esta progresión interviene todo un conjunto de músculos del tronco superior, fundamentales para su buen desarrollo. Realmente la podemos usar en dos tipos de situaciones distintas:

Situación a:En las zonas llanas utilizamos la fuerza que podemos hacer con los dos bastones a la vez para impulsarnos.

Situación b:En zonas con pendiente pronunciada o nieves muy duras donde las pieles no traccionan bien, podemos utilizar esta técnica. Se trata de tener la máxima potencia con una fuerte tracción de brazos mientras subimos las piernas para superar el obstáculo.

Page 53: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

1 Amb els peus junts avancem els dos bastons per aconseguir el màxim impuls sense perdre la verticalitat sobre la taula.2 El peu esquerra llisca mentre amb els dos bastons ens impulsem.3 Hem d’aprofitar al màxim el recorregut dels bastons per poder tornar començar de nou.

1 Con los dos pies juntos avanzamos los dos bastones, para conseguir el máximo impulso sin perder la verticalidad en la tabla.2 El pie izquierdo se desliza mientras con los dos bastones nos impulsamos.3 Tenemos que aprovechar al máximo el recorrido de los bastones para poder empezar de nuevo.

1 Col∙loquem els dos bastonsa la alçada del peu més avançat, de manera que ens puguem impulsar amb els dosa la vegada.2 Ens impulsarem fort i farem lliscar el peu més atraçat.3 L’impuls dels bastons continua fins que puguem situar el peu el mes endavant possible.

1 Colocamos los dos bastones a la altura del pie más adelantado, de forma que podamos traccionarlos a la vez.2 Traccionamos con un fuerte impulso y subimos el pie retrasado.3 La tracción de los bastones continua hasta poder situar el pie contrario lo más adelantado posible.

1

1

2

2

3

3

Tècnica Tecnica

Page 54: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Rut

a Pi

co R

ocab

lanc

a 2.

750m

Texto: Jordi Prió FabregatFotos: Jordi Prió Fabregat

Page 55: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Parlar del Roca Blanca significa posar-nos davant d’una pala gegant i majestuosa que dibuixa l’horitzó d’aquesta septentrional part de la província de Lleida, al Pirineu Català. Queda situada entre la frontera francesa i la veïna Vall d’Aran. Conduint per la carretera C13 i arribant a Esterri d’Àneu ja podem divisar-la, acompanyada del Qüenca a l’esquerra. La seva orientació principal és est encara que donat a la forma de banyera que té hi ha parts de nord i de sud. També rep el nom de Pic de Moredo, a 2.750 metres d’altura. El terreny baix i la neu que té li donen nom i la fan característica. No obstant, aquesta temporada no està marcada precisament per l’abundància de neu com es pot observar en les fotos.

Hablar del Roca Blanca significa ponernos ante una gigante y majestuosa pala que dibuja el horizonte de esta septentrional parte de la provincia de Lérida, en los Pirineos Catalanes. Queda situada entre la frontera francesa y el Valle de Aran. Conduciendo por la C13 y llegando a Esterri d’Àneu ya se puede ver, acompañada del Qüenca a la izquierda. Su orientación principal es este aunque por la forma de bañera que tiene hay partes de norte y sur. También recibe el nombre de Pico de Moredo, a 2.750 metros de altura. El terreno bajo y la nieve que tiene le dan el nombre y la hacen especial.

Page 56: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Rut

a Pi

co R

ocab

lanc

a 2.

750m

Page 57: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

La ruta que hi porta fa necessari arribar fins a Esterri d’Àneu, tant si veniu per Sort (carretera C13) com si veniu per la vall d’Aran (carretera C28) i seguir després per la C147 en direcció Alòs d’Isil. Arribareu al poble d’Isil i després es recorren 2 quilòmetres més fins trobar una pista que puja en direcció a l’itinerari. La pista es troba en bastant mal estat i va fent corbes passant per diferents bordes. Depenent de la neu i del vehicle que portem és possible que no puguem avançar més, inclús que haguem de pujar foquejant des de molt més avall, fent el desnivell més gran (convé portar un 4x4). Continuem per la pista que ens du per la obaga del bosc. Allà es veu tota la pala. Prosseguim fins una cabana metàl∙lica que també serveix de refugi i ens desviem per un barranc anomenat Portiero. L’altura aquí és de 1.900 metres. Continuem la marxa fent 200 metres més de desnivell, on apareix un pla bastant gran. Ara es fa evident el lloc per on continuar pujant; degut a la falta de neu hi ha poques opcions de seguir sense deixar de tocar-la. Amb condicions de neu bones millor accedir per la dreta de la pala ja que es suavitza la pendent. És convenient treure-us les pells, posar-se grampons i aprofitar la canaleta semigelada per remuntar uns 150 metres més. Encara ens queden 450 metres de desnivell. Ara toca anar fent cremar les pells, buscar la cresta dreta i seguir-la per trepitjar els 2.750 metres del Roca Blanca. Uns metres abans de culminar es fa necessari tornar a treure’ns la taula per afrontar l’ultima part més dreta. Finalment som dalt

La ruta hasta allí obliga llegar hasta Esterri d’Àneu, tanto si es por Sort (carretera C13) como si es por el Valle de Aran (carretera C28) y seguir después por la C147 dirección Alòs d’Isil. Llegaréis al pueblo de Isil y después recorreréis 2 kilómetros más hasta encontrar una pista que sube en dirección al itinerario. La pista está en bastante mal estado y va haciendo curvas pasando por diferentes bordes. Dependiendo de la nieve y del vehículo en el que vayamos es posible no poder avanzar más, incluso que hagamos de subir foqueando des de muy abajo, haciendo el desnivel mayor (recomendable ir en 4x4). Continuamos por la pista que nos lleva por la umbrosa del bosque. Allí se ve toda la pala. Continuamos hasta una cabaña metálica que también sirve de refugio y nos desviamos hasta un barranco llamado Portiero. La altura aquí es de 1.900 metros. Continuamos la marcha haciendo 200 metros más de desnivel, donde se divisa un llano bastante grande. Ahora se ve claro el lugar por donde continuar subiendo; debido a la falta de nieve hay pocas opciones de seguir sin dejar de tocarla. En condiciones buenas de nieve es mejor acceder por la derecha de la pala ya que suaviza la pendiente. Es conveniente sacarse las pieles, ponerse los crampones y aprovechar el canal semihelado para remontar 150 metros más. Aún nos quedan 450 metros de desnivel. Ahora toca ir quemando las pieles, buscar la cresta derecha y seguirla para pisar los 2.750 metros del Roca Blanca. Unos metros antes de terminar se hace imprescindible sacar la tabla para afrontar la última parte más derecha. Estamos arriba, finalmente.

Conduint per la carretera C13 i arribant a Esterri d’Àneu ja podem divisar, acompanyada del Qüenca a l’esquerraRoca Blanca.Conduciendo por la C13 y llegando a Esterri d’Àneu yase puede ver, acompañadadel Qüenca a la izquierdaRoca Blanca.

Ara es fa evident el lloc per on continuar pujant; degut a la falta de neu hi ha poques opcions de seguir sense deixar de tocar-la.Ahora se ve claro el lugar por donde continuar subiendo; debido a la falta de nieve hay pocas opciones de seguir sin dejar de tocarla.

Page 58: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Rut

a Pi

co R

ocab

lanc

a 2.

750m

Amb condicions de neu bones millor accedir per la dreta de la pala ja que es suavitza la pendent.

En condiciones buenas de nieve es mejor acceder por la derecha de la pala ya que suaviza la pendiente.

El descens es presenta ample. Es pot elegir tota la pala. També es poden encadenar girs amples sense problema.

El descenso se presenta ancho. Se puede elegir toda la pala. También se pueden desencadenar giros amplios sin problemas.

La pica d’Estats, Maladeta, Sant Maurici, todo el Valle de Aran… son las vistas que nos ofrece: un regalo. No se observan aludes por sus cercanías, a pesar del viento del norte de toda la semana. El descenso se presenta ancho. Se puede elegir toda la pala (la parte de arriba es la más derecha). También se pueden desencadenar giros amplios sin problemas, con velocidad, hasta llegar al llano donde nos hemos puesto los crampones. Seguimos por la misma ruta de subida y chocamos con la casita metálica y la pista y, desde allí, por la umbrosa hasta el coche. Abajo nos queda el os d’Isil.Ha sido un placer.

La Pica d’Estats, Maladeta, Sant Maurici, tota la Vall d’Aran... són les vistes que ens ofereix: un regal. No s’observen allaus a les rodalies, tot i haver ventat de nord durant la setmana. El descens es presenta ample. Es pot elegir tota la pala (la part de dalt és la més dreta). També es poden encadenar girs amples sense problema, amb velocitat, fins que s’arriba al pla en el que ens hem posat els grampons. Seguim per la mateixa ruta de pujada i topem amb la caseta metàl∙lica i la pista i, d’allà, per l’obaga fins al cotxe. A baix ens queda l’os d’Isil. Ha estat un plaer.

Page 59: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Acceso:Situado en Pirineo de Léridacomarca del Pallars SobiràPoblación más cercana: Isil i Alòs d’Isil

Situación:Latitud 42 43 03 25Longitud: 1 03 00 00

Orientación:Este.

Dificultad:Media, debemosestar en forma parael ascenso.

Horario ascenso:4 horas aprox.

Desnivel:Depende de dondelleguemos en cochede 1.000 a 1.500 m.

www.editorialalpina.com

Page 60: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Text / Texto: Marc SixtoFotos: Dani DeRuyter / Max Morgen

Page 61: Splitboard.cat Nº2  Step by Step
Page 62: Splitboard.cat Nº2  Step by Step
Page 63: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Hola Dani, pots presentar-te Davant Dels nostres lectors? D’on ets? a què et DeDiques?

Em dic Danielle de Ruyter o Dani. Vaig créixer a Massachussets, a la costa est dels Estats Units, rodejada de platges i viatjant a les muntanyes per esquiar des de ben petita. Vaig començar a esquiar amb 2 anys a New Hampshire, Vermont i Maine. Des de llavors la meva vida s’ha centrat en els hiverns. El meu pare és holandès, de Nortweig, i la meva mare de Massachussets. Sóc la menor de 3 germans, l’única noia.

quan temps fa que fas snowboarD i com comences amb l’splitboarD?

Vaig començar a fer snowboard amb 15 anys. Vinc d’una família d’esquiadors i portava esquiant des de feia anys. Volia provar quelcom nou i em vaig enamorar de l’snowboard al moment, tot i que no pensava que ocuparia un lloc tant important a la meva vida.

Hola Dani, ¿te pueDes presentar un poco a nuestros lectores? ¿De DónDe eres? ¿a qué te DeDicas?

Mi nombre es Danielle de Ruyter o Dani. Crecí en Massachussets, en la costa este de los Estados Unidos, rodeada de playas y viajando a las montañas para esquiar desde muy pequeña. Comencé a esquiar cuando tenía 2 años en New Hampshire, Vermont y Maine. Desde entonces mi vida se ha centrado en los inviernos. Mi padre es holandés, de Nortweig, y mi madre de Massachussets. Soy la menor de 3 hermanos, la única chica.

¿DesDe cuanDo vas en snowboarD y cómo empiezas con el splitboarD?

Comencé a hacer snowboard cuando tenía 15 años. Vengo de una familia de esquiadores y llevaba esquiando mucho tiempo. Tenía ganas de probar algo nuevo y me enamoré del snowboard al instante, aunque no me podía imaginar que se convertiría en una parte tan importante demi vida.

Dani de Ruyter s’ha convertit en la primera dona en pujar i baixar el Grand Teton de

4.197m amb splitboard.

Dani de Ruyter se ha convertido en la primera mujer en ascender y descender el Grand

Teton de 4.197m con splitboard.

Page 64: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

vam veure la teva experiència al “GranD teton” amb l’splitboarD. explica’ns com et vas plantejar el repte, com el vas preparar i què vas sentir al pujar Dalt De tot Del cim i DescenDir.

He fet splitboard al parc Gran Teton, pujant varis pics, tant a l’hivern com a l’estiu. M’encanta aquest lloc; estar en aquestes muntanyes em fa molt feliç. El meu company, el Max Morgen, ha esquiat el Grand Teton vàries vegades i em va proposar fer la travessia aquest any. Realment és una gran aventura! Vam observar el temps i les condicions de la neu durant setmanes. Vaig repassar mentalment totes les seccions de l’ascens i del descens i em vaig preparar psicològicament per un dia molt llarg. Estava inquieta pensant en l’ascens. Mai saps quines seran les condicions de les canals i quant gel hauràs d’escalar. Aconseguir el cim tant sols va ser, estar a mig camí de l’alleujament. El temps va ser perfecte al Gran aquell dia: mínim vent i sol radiant. Per tant, vam gaudir al màxim del moment, sense oblidar un descens segur. El primer gir va ser al couloir Ford; un moment crític. La neu estava estable i vaig controlar la velocitat a cada gir, concentrada en el meu objectiu: arribar al següent punt de reunió i assegurar-me. El descens va ser fluid, amb 5 rappels i desescalant alguna zona fins arribar al couloir Teeoe, lloc on vam recollir el material i des d’on vam baixar esquiant. En resum, vam estar-hi 16 hores. Sabia que si ho aconseguia seria la primera dona a fer-ho en snowboard, tot i no voler posar-me massa pressió a sobre. Vam intentar mantenir els nostres plans d’ascens amb molta discreció, sense dir a ningú el qué volíem fer. Volíemfer-ho segurs i gaudir, sense cap tipus depressió externa.

vimos tu experiencia en el “GranD teton” con splitboarD. cuéntanos un poco cómo te planteaste el reto, cómo lo preparaste y qué sentiste al estar en la cima y DescenDer.

He estado haciendo splitboard en el parque Grand Teton, subiendo varios picos, tanto en invierno como en verano. Me encanta este lugar; estar en esas montañas me hace muy feliz. Mi compañero, Max Morgen, ha esquiado el Grand Teton varias veces y me propuso hacer la travesía este año. ¡Realmente es unagran aventura! Estuvimos observando el tiempo y las condiciones de nieve durante semanas. Repasé mentalmente todas las secciones del ascenso y del descenso y me preparé psicológicamente para un día muy largo. Estaba muy inquieta en cuanto a la ascensión. Nunca sabes cuáles serán las condiciones de las canales y cuanto hielo tendrás que escalar. Hacer cima fue solo estar a medio camino del alivio. El tiempo fue perfecto en el Grand ese día: mínimo viento y sol radiante. Así que disfrutamos del momento tanto como pudimos sin olvidar la importancia de un descenso seguro. El primer giro en el couloir Ford fue un momento crítico. La nieve era estable y controlé mi velocidad en cada giro, concentrada en mi objetivo: llegar al siguiente punto de reunión y asegurarme. El descenso fue fluido, con 5 rappels y desescalando alguna zona hasta llegar al couloir Teeoe, donde recogimos el material y bajamos esquiando. En resumen, nos llevó 16 horas. Sabía que si lo conseguía seria la primera mujer en hacerlo en snowboard, sin querer ponerme demasiada presión. Intentamos mantener nuestros planes de ascenso con mucha discreción, sin decir a nadie lo que íbamos a intentar. Queríamos hacerlo seguros y disfrutar, sin ningún tipo de presión externa.

Page 65: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Dani al cim del Grand Teton, el temps va ser perfecte aquest dia. Dani en la cima del Grand Teton, el tiempo fué perfecto ese día.

Page 66: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Seqüència del primer gir que va ser al couloir Ford; un moment crític.Secuencia del primer giro en el couloir Ford fue un momento crítico.

Page 67: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

com va anar l’ascens? vas fer servir la s-series De burton amb el Kit voile? com va funcionar el material ? i en el Descens?

La meva taula pel Grand Teton va ser una Burton S Series amb fixacions Spark RandD. Es tracta d’una fixació específica d’splitboard, més lleugera, que permet controlar millor la taula gràcies a que la base és una peça fixa d’alumini. Durant la primera part de la jornada vaig estar en mode splitboard i un cop vam arribar al 3352m d’altitud vaig acoblar les dues parts de la meva taula per posar-me-la a l’esquena. No va ser necessari tornar a separar les dues parts de la taula al llarg del dia, ja que vam arribar al cotxe sense haver de caminar més.

tens pensat alGun nou repte? ens en pots explicar alGuna cosa?

Actualment estic treballant per Skiingthebackcountry.com. Es tracta d’una comunitat on trobar informació sobre rutes d’splitboard i esquí de muntanya a tot el món. Compartir informació sobre seguretat o seguiment meteorològic, trobar altres apassionats d’aquest esport i, sobretot, introduir el número de peus de desnivell vertical a cada sortida. Amb això, convertim els peus de desnivell en diners, amb finalitats benèfiques. Tenim l’esperança d’arribar als 150.000m de desnivell vertical aquesta temporada. Pel moment, aquest és el meu objectiu, però també tinc ganes de fer altres ascensos als Tetons o les seves proximitats.

quin és el teu spot preferit per anar en splitboarD?

Des que em vaig mudar a Jackson, WY, els Tetons han estat la meva llar. Estic tranquil·la aquí. Qualsevol dia de marxa pel parc, tant si és un gran ascens com una retirada (per condicions meteorològiques adverses) em fa feliç d’una forma inigualable.

¿cómo fue el ascenso? ¿utilizaste la s-series De burton con el Kit voile? ¿cómo se comportó el material? ¿y en el Descenso?

Mi tabla para el Grand Teton fue una Burton S Series con fijaciones Spark RandD. Se trata de una fijación específica de splitboard, más ligera, que permite controlar mejor la tabla gracias a que la base es una pieza fija de aluminio. Durante la primera parte de la jornada estuve en modo splitboard y una vez alcanzamos los 3352m pies de altitud acoplé las dos partes de mi tabla para ponérmela en la espalda. No fue necesario volver a separar las dos partes de la tabla durante el día, ya que pudimos llegar al coche sin tener que volver a caminar.

¿tienes alGún nuevo reto en mente? ¿nos pueDes explicar alGuna cosa?

Actualmente estoy trabajando para Skiingthebackcountry.com. Se trata de una comunidad donde encontrar información sobre rutas de splitboard y esquí de montaña en todo el mundo. Compartir información sobre seguridad o seguimiento meteorológico, encontrar otros apasionados de este deporte y, sobretodo, introducir el número de pies de desnivel vertical en cada salida. Con esto, convertimos los pies de desnivel en dinero, con fines benéficos. Tenemos la esperanza de llegar a 150.000m de desnivel vertical esta temporada. Por ahora, este es mi objetivo, pero también tengo ganas de hacer otros primeros ascensos en los Tetons o sus proximidades.

¿cuál es tu spot preferiDo para iren splitboarD?

Desde que me mudé a Jackson, WY, los tetons han sido mi casa. Me siento tranquila en este lugar. Cualquier día de marcha por el parque, tanto si es un gran ascenso como una retirada (por condiciones adversas del tiempo) me hace feliz de una manera inigualable.

Page 68: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Dani i el seu company, el Max Morgen qui ha esquiat el Grand Teton vàries vegades.Dani y su compañero, Max Morgen quien ha esquiado el Grand Teton varias veces.

Page 69: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

ens aGraDa molt veure que Hi Ha Dones fent Grans coses amb l’splitboarD. potser aquesta siGui la millor opció per unir el freeriDe i la muntanya. que et sembla la interacció entre les Dones i l’splitboarD?

Crec que és molt bonic que les dones rebin més atenció per fer allò que estimen. Hi ha dones atletes increïblement bones i veure-les és quelcom inspirador. M’agrada participar en tot això de la manera que puc. Kit DesLauriers és una referència per mi. No tant sols perquè és una atleta fantàstica que ha esquiat els set cims, sinó perquè ha estat la primera persona a fer-ho! És un pas increïble per les dones atletes fer tal aventura com aquesta abans que un home. Alhora, admiro a qualsevol esportista que doni el màxim de si mateix per fer allò que estima i per conviure amb la natura. És un tema del qual podria parlar-ne durant hores. Sento felicitat i serenitat quan estic sobre l’splitboard a la muntanya; és una sensació d’harmonia entre la tranquil∙litat i el caos. Espero seguir sentint-la fins el dia que em mori.

nos Gusta mucHo ver que Hay mujeres HacienDo GranDes cosas en splitboarD. quizás el splitboarD sea la mejor opción para unir el freeriDe y la montaña. ¿qué te parece la interacción entre las mujeresy splitboarD?

Creo que es bonito que las mujeres reciban más atención por hacer lo que aman. Hay mujeres atletas increíblemente buenas y verlas es realmente inspirador. Me gusta participar en ello de la manera que puedo. Kit DesLauriers es una referencia para mí. No solo porque es una atleta fantástica que ha esquiado las siete cimas, ¡sino porque ha sido la primera persona en hacerlo! Es un paso increíble para las mujeres atletas realizar tal aventura como ésta antes que un hombre. Al mismo tiempo, admiro a cualquier deportista que da lo máximo de si mismo por hacer lo que ama y por convivir con la naturaleza. Es un tema del que podría hablar durante horas. Siento felicidad y serenidad cuando estoy con mi splitboard en la montaña; es una sensación de armonía entre la tranquilidad y el caos. Espero seguir sintiendo este tipo de felicidad hasta el día que me muera.

Moltes gràcies per la teva participació en aquesta revista, esperem que segueixis disfrutant del splitboard amb aquesta passió.Per splitboard.cat ha sigut un plaer ensenyar la teva experiència als nostres lectors. Muchas gracias por tu participación en esta revista, esperamos que sigas disfrutando del splitboard con esta pasión.Para splitboard.cat a sido un placer mostrar tu experiencia a nuestros lectores.

Page 70: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Text / Texto: Jaume SkimanFotos: Marc Sixto

Page 71: Splitboard.cat Nº2  Step by Step
Page 72: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

La cara oscura de una jornada de diversión se refleja en la suela de nuestra splitboard. Por una parte, si ha habido suerte, solo tendremos una superficie rasposa, pero si no la ha habido, la suela estará llena de rayadas. Las rayadas pueden ser más o menos profundas: si son poco profundas solo son líneas del propio material más hundido que el resto (difíciles de reparar a no ser que se las abra un poco más). A las profundas se las deberá rellenar de polietileno cofix y, para ello, primeramente se efectuará una limpieza de la zona con un disolvente específico. Una vez limpio se fundirá el polietileno con un fundidor o con una llama (no recomendamos la llama porque quema elementos del polietileno) y, poco a poco, se rellenará la rayada hasta que el cofix sobresalga un poco más que el nivel de la suela. Finalmente, cuando el cofix este frío (mínimo 30 minutos a temperatura ambiente de 20ºC), se rascará con una rasqueta metálica bien afilada o con una cuchilla haciendo pasadas rápidas y suaves, sin presión, y rascando en las dos direcciones. Escama a escama se ira rebajando el cofix sobrante hasta llegar al nivel de la suela. Si se desea rematar el trabajo y dejar la suela bien pulida se hará con una lija fina (220 - 300 gr.), encima de un soporte plano y duro (¡jamás con la mano!) y con pasadas suaves, sin mucha presión. Para rematar la misma acción, con una hoja de scotch nos quedará una suela lista para encerar. Ahora ya si… ¡a disfrutarde la nieve!

1 Aplicació del cofix amb un fonedor.2 Després de 30 minuts ja podem rascar el cofix.

3 Per un bon acabat fregarem la sola amb una llima fina.

1 Aplicación del cofix con un fundidor.2 Después de 30 minutos ya podemos rascar el cofix.

3 Para un buen acabado puliremos la suela con una lija fina.

La cara fosca d’una jornada de diversió queda reflectida a la sola de la nostra splitboard. D’una banda, si hi ha hagut sort, només tindrem una superfície rasposa, però si no n’hem tingut, la sola estarà plena de ratllades. Les ratllades poden ser més o menys profundes: si ho són poc tant sols són línees del mateix material més enfonsat que la resta (difícils de reparar a no ser que se les obri més). A les que són més profundes se les haurà d’omplir de polietilè cofix i, per fer-ho, primerament s’efectuarà una neteja de la zona amb un dissolvent específic. Un cop net, es fondrà el polietilè amb un fonedor o amb una flama (tot i que no la recomanem perquè pot cremar els elements del polietilè) i, poc a poc, s’omplirà la ratllada fins que el cofix sobresurti per damunt el nivell de la sola. Finalment, quan el cofix estigui fred (mínim 30 minuts a temperatura ambient de 20ºC), es rascarà amb una rasqueta metàl·lica ben afilada o amb una fulla fent passades ràpides i suaus, sense pressió, i rascant en les dues direccions. Escama a escama s’anirà rebaixant el cofix sobrant fins arribar al nivell de la sola. Si es desitja rematar la feina i deixar la sola ben polida, s’haurà de fer amb una llima fina (220 - 230 gr.), sobre d’un suport pla i dur (mai sobre la mà!) i amb passades suaus, sense molta pressió. Per rematar la mateixa acció, amb una fulla d’scotch ens quedarà una sola llesta per encerar. I ara ja si... a gaudirde la neu!

El mantenimientde la sola

El mantenimientode la suela

www.aeskiman.com

Page 73: Splitboard.cat Nº2  Step by Step
Page 74: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Diarid’StelvioDiariode Stelvio

Page 75: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Text / Texto: Lucas RiveraRedacció: Blanca Fondevila

Page 76: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Els meus inicis en el món de l’splitboard van ser com a conseqüència d’una lesió, motiu pel qual vaig començar a foquejar fins Cerler (cota 2000) per poder fer esport. Allà gaudia amb els meus amics i tornava amb telecadira. Més endavant, vaig fer cursos i sortides per la muntanya, enganxant-me cada vegada més a aquesta disciplina. Un dia, el meu amic Pablo em va animar a fer una travessa pel parc nacional d’Stelvio (Italia Sub Tirol), enllaçant una xarxa de refugis. Van ser 8 dies recorrent increïbles paisatges i fent cims de 3800 metres que sempre recordaré.

Page 77: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Pujant pel glacial que ens portarà al pic Cevedale, després de les nevades dels dos dies anteriors, ens toca obrir traça i avançar.

Subiendo por el glaciar que nos llevará al pico Cevedale, tras las nevadas de los dos días anteriores, nos toca abrir huella y avanzar.

Mis inicios en el mundo del splitboard se debieron a una lesión, por lo que para hacer algo de deporte me dedicaba los fines de semana a subir foqueando hasta Cerler (cota 2000) para tomar algo con los amigos y volver en telesilla. Más adelante hice cursos y salidas de montaña por el valle, enganchándome cada vez más a esta disciplina. Un día, mi amigo Pablo me animó a hacer una travesía por el parque nacional del Stelvio (Italia Sub Tirol), enlazando la red de refugios. Fueron 8 días recorriendo impresionantes paisajes y coronando cimas de 3800 metros que siempre quedarán en mi mente.

Page 78: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Dia 1 i 2

Després d’haver dormit poques hores, Valen, l’Elsa, el Pablo, el Diego, l’Alberto, l’Ángel, la Julia i jo hem travessat França i Itàlia fins Santa Chaterina. Quan el Diego i jo hem arribat, la resta del grup ens ha inspeccionat les motxilles amb l’objectiu d’agafar només allò imprescindible. M’ho han buidat gairebé tot! Dia 3

A l’acabar un bon esmorzar i amb un ritme tranquil, hem ascendit il∙lusionats cap a Punta San Mateo per, després, baixar a dormir al refugi Cesare Branca. Tot i que la majoria portava esquís molt lleugers, no he vist massa diferències a l’hora de moure’m. En canvi, si que m’he vist una mica maldestre en alguna baixada en mode telemark. A la pujada, per contra, he vist que la neu que s’anava transformant era molt pesada, motiu pel qual l’Alberto i jo hem decidit aprofitar-la arribant al refugi una mica abans que la resta. Ha estat un descens de fortes pendents i neu divertida. Tot és nou per mi. El refugi té habitacions pels esquís, lloc on jo he deixat l’únic splitboard de tota l’aventura. Un cop dins ha tocat penjar tots els trastos molls a qualsevol banda on poguéssim i posar-nos roba seca. La nit l’hem passat en companyia i preparant l’etapa següent. L’anècdota: se m’ha quedat cara de babau quan, repassant alguns dels ascensos dels meus companys, he vist que tots havien fet l’Aconcagua, el Montblanc i, algun boig, el K2. L’Ángel i la Julia tenien un 7.000 equipant l’ascens en artificial ells mateixos. La veritat és que han rigut molt quan he dit que jo només tenia un Aneto a l’estiu... tot i que les mateixes ganes com si hagués arribat al cim del món!

Tot é

s no

u p

er m

i. E

l ref

ugi t

é ha

bita

cion

s p

els

esq

uís,

lloc

on

jo h

e d

eixa

t l’ú

nic

split

boa

rd d

e to

ta l’

aven

tura

.

Page 79: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Días 1 y 2

Tras dormir pocas horas, Valen, Elsa, Pablo, Diego, Alberto, Ángel, Julia y yo hemos cruzado Francia e Italia hasta Santa Chaterina. Al llegar a Diego y a mi, el resto del grupo nos ha inspeccionado las mochilas con el objetivo de coger lo indispensable. Me han vaciado gran parte de las cosas… ¡material que a mi me parecía imprescindible! Día 3

Después de un buen desayuno y a un ritmo tranquilo, hemos ascendido ilusionados a Punta San Mateo para luego bajar a dormir al refugioCesare Branca. Aunque la mayoría llevaba esquís híper ligeros no he visto muchas diferencias a la hora de moverme. En cambio, sí me he visto patoso en alguna bajada en modo telemark. En la subida, por el contrario, he visto que la nieve se iba transformando en muy pesada, por lo que Alberto y yo hemos decidido aprovecharla llegando al refugio un poco antes que el resto. Ha sido un descenso de fuerte pendiente y nieve divertida. Todo es nuevo para mí. El refugio tiene habitaciones para esquís, donde he dejado el exótico splitboard (único en todo la aventura). Una vez dentro ha tocado colgar todos los trastos mojados por cualquier rincón y ponerse ropa seca. El resto de tiempo lo hemos dedicado a tomar algo y a preparar la siguiente etapa. La anécdota: se me ha puesto cara de “tonto” cuando, repasando algunas de las ascensiones de mis compañeros, me he dado cuenta de que todos tenían el Aconcagua, el Montblanc y, algún loco, el K2. Ángel y Julia habían hecho un 7.000 equipando la ascensión en artificial ellos mismos. Muchas risas cuando he soltado que tenía poco más que un Aneto en verano aunque tantas ganas como si fuera a subir a la cimadel mundo.

Esquerra Tots iniciàvem el primer dia de viatge i el nostre primer ascens. Pujant Punta San Mateo.

Izquierda Todos iniciando el primer día del viaje y nuestra primera ascensión. Subiendo Punta San Mateo.

Dreta Després del canvi de plans del dia anterior decidim anar rodejant la vall fins al refugi de Pizinni.

Derecha Tras el cambio de planes del día anterior decidimos ir a lo largo del valle hasta el refugio Pizinni.

Tod

o es

nue

vo p

ara

mí.

El r

efug

io ti

ene

hab

itaci

ones

par

a es

quí

s, d

ond

e he

dej

ado

el

exót

ico

split

boa

rd ú

nico

en

tod

o la

ave

ntur

a.

Page 80: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Dia 4

Tot el refugi s’ha aixecat amb presses. L’objectiu: pujar el cim Palo de la Mare i crestejar el camí direcció al següent refugi. El cel estava tapat i ràpidament el temps ha començat a empitjorar. Els excursionistes han començat a alleugerir el ritme per evitar el torb. A l’entrada de la Glacera, tots han posat les ganivetes. Jo, degut als nervis i a les presses, no ho he fet i ben aviat m’he trobat amb una vessant de forta inclinació i molt gel. Gràcies al Diego he superat aquest tram, fent servir els bastons clavats per recolzar-me (a mode de clavilles) per tal de poder arribar a una cornisa on col∙locar les tant apreciades ganivetes. No tornaré a cometre més aquesta imprudència! Aconseguir el cim ha estat molt dur i durant el trajecte, per falta de visibilitat, el Pablo ha caigut per una cornisa. Per sort, tot ha quedat en un ensurt. En aquestes condicions el grup ha decidit no continuar la ruta i desfer camí fins al refugi. El descens ha estat complicat, fins i tot fent servir el GPS. Conseqüències negatives del dia: no em trobo molt bé i he començat a prendre ibuprofè.

Dia 5

Degut a l’imprevist d’ahir, hem hagut de planificar una variant de la ruta (sense passar pels cims) per poder arribar al refugi Pizzini. Per la tarda, una part del grup ha sortit a esquiar i la resta ens hem quedat a aprendre a llegir mapes i a fer servir la brúixola. Com casi totes les nits, està nevant; i, com des de la passada, la meva dosi d’ibuprofè.

Aco

nseg

uir

el c

im h

a es

tat m

olt d

ur i

dur

ant

el tr

ajec

te, p

er fa

lta d

e vi

sib

ilita

t, e

l Pab

lo h

a ca

igut

per

una

cor

nisa

.

Dreta Traces dins del glacià, al fons de la vall hi ha el refugi Pizinni.

Derecha Trazas dentro del glaciar, en el fondo del valle está el refugio Pizinni.

Esquerra Lucas a les portes del refugi, a puntper començar la jornada.

Izquierda Lucas listo para comenzar la jornada a las puertas del refugio.

Page 81: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Día 4

Todo el refugio se ha levantado con prisas. Objetivo: subir la cima Palo di la Mare y crestear de camino al siguiente refugio. El cielo estaba cubierto y rápidamente el tiempo ha empeorado. Las hileras de montañeros han empezado a apretar el ritmo para salir de la ventisca. En la entrada al Glaciar todos han puesto las cuchillas. Yo, por nervios y prisas, no las he puesto y pronto me he encontrado con una ladera de fuerte inclinación y puro hielo. Gracias a Diego he superado este tramo, usando como apoyo bastones clavados (a modo de clavijas) para poder llegar a una cornisa donde colocar las preciadas cuchillas. ¡Esta imprudencia no volverá a pasarme! Hacer cima ha sido muy duro y en el trayecto, por falta de visibilidad, Pablo ha caído por una cornisa. Por suerte, todo ha quedado en un susto. En estas condiciones el grupo ha decidido no continuar la ruta y deshacer camino hasta el refugio. El descenso ha sido complicado, incluso “tirando” de GPS. Consecuencias negativas del día: no me encuentro muy bien y he empezado a tomar ibuprofeno.

Día 5

Por el imprevisto de ayer, hemos tenido que planificar una variante en la ruta (sin pasar por cimas) para llegar al refugio Pizzini. Por la tarde, parte del grupo ha salido a esquiar en unas lomas cercanas y el resto nos hemos quedado aprendiendo a leer mapas y a usar la brújula. Como casi todas las noches está nevando; y, como desde anoche, mi dosis de ibuprofeno.

Hac

er c

ima

ha s

ido

muy

dur

o y

en e

l tra

yect

o,

por

falta

de

visi

bil

idad

, Pab

lo h

a ca

ído

por

un

a co

rnis

a.

Page 82: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

A dalt Dia de regal després de les nevades que van caure a la estació d’esquí de Sta.Chaterina, on vam deixar gravades totes les nostres petjades.

Arriba Día de regalo tras las nevadas que recibió la estación de esquí de Sta Chaterina, donde pudimos dejar nuestras huellas.

A baix Vistes des de la mateixa porta del refugi Pizinni.

Abajo Vistas desde la misma puerta del refugio Pizinni.

Page 83: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Dia 6

Avui el cel és blau i hi ha un pam de neu fresca. Ben nerviosos hem sortit els primers del refugi i hem començat l’ascens al majestuós pic Cevedale. Poc a poc hem avançat a un ritme sorprenentment ràpid. Davant de tot, el Pablo, el Valen, l’Ángel i la gran Julia (increïble dona). Darrere la petjada que han obert amb els esquís, jo he seguit la fina traça que han deixat. A meitat de camí hem hagut d’arreglar una fixació a l’Alberto: unes brides, una micade filferro i de nou al refugi fins quenosaltres tornéssim. Després d’unes hores, a uns 2300m., hem entrat en una zona de la Glacera de forta pendent, carregada de neu, esquerdes i purgues caient al costat. Per seguretat, hem avançat separats durant uns metres. Just en aquest punt, però, ens hem trobat amb un altre grup que descendien tots alhora i han passat per davant nostre sense fer cas de les nostres advertències. El cabreig ha estat important pel risc que hem pogut patir. Al final hem arribat a l’aresta que accedeix al cim. Jo he decidit no continuar i esperar a un replà de 2 metres quadrats. Han estat 90 minuts eterns i sense veure res al voltant degut a un torb, a -15Cº que aviat se’ns ha tirat a sobre. Minuts després que arribés el grup, l’Ángel ha caigut per una esquerda amagada sota la neu, aguantant-se només pels braços. Amb ensurt encara al cos, hem començat un descens complicat. A més, també ens hem equivocat de ruta, entrant en una vall plana. Quan ho hem vist, la part experta del grup ha començat a mirar mapes en ple vendaval, però gràcies a les corbes de nivell, a l’altímetre i a la brúixola han vist on estàvem. Finalment, hem decidit remuntar tota la vall que havíem baixat per arribar a un refugi alternatiu. Gràcies a l’orientació de la Julia i a un pèl de sort hem trobat la pista que ens ha portat de nou al refugi (dos canons a la punta d’un precipici de la 1a. Guerra Mundial). Poc després ja hem sentit el soroll de la sirena que, en dies com aquests, el refugi Cassati encén. Per acabar el dia, hem fet un gran sopar. Avui ens sentim més vius que mai. També hem trucat al refugi al qual hauríem d’haver arribat i on ens esperava l’Alberto. Per últim, naturalment, dosi d’ibuprofè.

Día 6

Hoy el cielo está azul y hay un palmo de nieve fresca. Con sonrisas nerviosas, hemos salido los primeros del refugio y hemos comenzado la ascensión al majestuoso pico Cevedale. Poco a poco hemos avanzado a un ritmo sorprendentemente rápido. En cabeza, abriendo a relevos, Pablo, Valen, Ángel y la gran Julia (increíble jabata). Tras la huella que han abierto con los esquís he pasado yo ensanchando lafina traza. A mitad de camino hemos tenido que arreglar una fijación de Alberto: unas bridas, un poco de alambre y lo hemos mandado al refugio hasta nuestra vuelta. Después de unas horas, a unos 3200m, hemos entrado en una zona del glaciar de fuerte pendiente, cargada de nieve, grietas y purgas cayendo cerca. Por seguridad, hemos avanzado separados por unos metros. Justo en este punto se ha cruzado un grupo, descendiendo todos a la vez y pasando entre nosotros sin atender a nuestras advertencias. El cabreo ha sido máximo por el riesgo que nos han hecho pasar. Al fin hemos llegado a la arista que accede a la cima. He decidido no seguir y esperar en una repisa de 2 metros cuadrados. Han sido 90 eternos minutos, inmóvil y sin poder ver nada a mi alrededor a causa de una ventisca a -15Cº que, en minutos, se nos ha echado encima. Poco después de la llegada del grupo, Ángel se ha caído en una grieta oculta por la nieve, quedando colgado solo por los brazos. Con el susto todavía en el cuerpo, hemos comenzado un descenso complicado. Además, también nos hemos equivocado de ruta, entrando en un valle plano. Cuando nos hemos dado cuenta del error, la parte experimentada del grupo ha comenzado a mirar mapas en plena ventisca. Sin referencias visuales, pero gracias a las curvas de nivel, altímetro y brújula han visto donde estábamos. Finalmente, hemos decidido remontar todo el valle que hemos descendido para llegar a un refugio alternativo. Gracias a la orientación de Julia y algo de suerte hemos encontrado la pista que llega al refugio (dos cañones al borde de un precipicio de la 1ª Guerra Mundial). Poco después, ya hemos escuchado el sonido de la sirena que, en días como este, el refugioCassati enciende. Para acabar el día, una gran cena. Hoy todos nos sentimos más vivos que nunca. Hemos realizado una llamada al refugio donde debíamos haber llegado y donde Alberto nos esperaba. Y, naturalmente, “pastillazo”de ibuprofeno.

Page 84: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Dia 7

Hem sortit amb calma, esperant que el dia s’aclarís, ja que l’ascens a la pala que hem de baixar fins al pròxim refugi és una mica complicat. Demà tenim un dia alpí en el qual haurem de deixar l’splitboard a la base de la muntanya per ascendir una canal que ens deixarà a una gran pala que, alhora, haurem de remuntar amb grampons i piolet per fer cim al Gran Zebru.

Dia 8

El dia s’ha llevat radiant i amb molta neu fresca. Valorant el riscd’allaus, hem decidit no pujar el Gran Zebru. Així doncs, de tornada a Santa Chaterina. A mig matí hem arribat a l’hotel i hem decidit desvirgar totes les vessants d’aquesta estació sorprenentment buida. Els 40cm. de powder han fet que tot el cansament acumulat marxés en la millor línia de baixada, ja que la pujada era cosa dels remuntadors. Gran experiència, immillorable companyia i un sol pensament al meu cap: a l’splitboard li queda molt per evolucionar, però perquè ho faci s’ha de fer servir i s’ha de potenciar. Això passarà. Passarà perquè existeixen inventors i conquistadors; gent valenta, mig boja, tossuda i romàntica que no es rendeix davant de les adversitats. Perquè jo sóc snowboarder i també vull pujar muntanyes.

El d

ia s

’ha

lleva

t rad

iant

i am

b m

olta

neu

fr

esca

. Val

oran

t el r

isc

d’a

llau

s, h

em d

ecid

it no

puj

ar e

l Gra

n Ze

bru

.

Page 85: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Día 7

Hemos salido con la calma, esperando que aclarase el día, ya que el acceso a la pala que hemos de descender hasta el próximo refugio es un poco complicado. Mañana tenemos un día alpino en que debemos dejar el splitboard en la base de la montaña para ascender una canal que nos dejará en una gran pala que, a su vez, debemos remontar con crampones y piolet para hacer cima en el Gran Zebru.

Día 8

Ha amanecido un día radiante y hay mucha nieve fresca. Valorando el riesgo de aludes, hemos decidido no subir el Gran Zebru. Así que de vuelta a Santa Chaterina. Hemos llegado a media mañana al hotel y hemos decidido desvirgar todas las laderas de esta estación sorprendentemente vacía. Los 40cm. de powder han hecho que todo el cansancio acumulado desapareciera en la mejor línea de bajada, ya que la subida era cosa de los remontes. Gran experiencia, inmejorable compañía y un pensamiento en mi cabeza: al splitboard le queda mucho que evolucionar, pero para que evolucione se ha de estar allí, se ha de usar y se ha de potenciar. Esto sucederá. Sucederá porque existen inventores y conquistadores; gente valiente, medio loca, cabezota y romántica que no se rinde ante la adversidad. Porque yo soy snowboarder y también quiero subir montañas.

Ha

aman

ecid

o un

día

rad

iant

e y

hay

muc

ha

niev

e fr

esca

. Val

oran

do

el r

iesg

o d

e al

udes

, he

mos

dec

idid

o no

sub

ir e

l Gra

n Ze

bru

.

Esquerra Sortint del refugi camí del pic Cevedale. Des de la mateixa porta del refugi vam començar a marcar l’empremta.

Izquierda Saliendo del refugio camino del pico Cevedale. Desde la misma puerta del refugio comenzamos a marcarla huella.

Dreta Gran Cebrun: majestuós i molt carregat de neu.

Derecha Gran Cebrun: majestuoso y muy cargado de nieve.

Page 86: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

EDITORIAL

It’s been 3 months since our first issue Demo and we can’t stop feeling glad because off the support we still receive from our audience. It seems like we have done the right choice at the right time and at the right place to undertake this project, even though we don’t know where will this take us. Several things have passed, some of them are good and some of them are better. We feel like our circle it’s growing bigger and bigger every time so our will to keep continuing in this project it grows too.

Our visit to ISPO certainly supposed a turning point in our way to understand the project and the way we transmit it to our readers.

During Mr. Jones stay in ISPO’s Munich he agreed to meet us for an interview (which it was the only interview that he accepted in Munich). His willingness and confidence flatters us and also it reaffirms that we are on the right track.

It’s true we have arrived at the right place and at the right time not by chance but for our willing, sacrifice and stubbornness of this group of people quite mad and with a few sense of rationality. So, thanks to our madness and thanks to all of your support it is a pleasure to introduce you this Splitobard.cat second issue of the season.

Enjoy it and see you soon.

Greetings from all the Splitboard.cat team and collaborators

Translated: Joana Serrat

WhAT’s nEW 2011-2012 sEAsOn

Splitboard.cat was at the ISPO in Munich to see the innovations that were presented for the 2011-2012 season. It looks like next season will be the year of splitboarding, as many important brands in the snowboard market are offering splitboards in their collections, offering a wide variety for consumers.

Jones snowboards, who seem to lead the revolution, add three more models to their collection: Solution L-Series, which is the women’s model of the brand, Mountain Twin Split, an allround twin snowboard and Hovercraft Split, with exceptional floatability, the perfect board for powder days. In addition to the already acclaimed The Solution, we find that the brand of the freeride legend Jeremy Jones offers a full range of their snowboards in a splitboard version.

Atomic continues with its Poacher model, with some improvements in the binding’s highbacks, while sticking to their own system, with all the essentials you need in one piece.

LTB Snowboards, who recently celebrated their 25 year anniversary, offer two splitboards, Supreme Split and Classic Split, with special wood finishes for their anniversary celebration. At this point it has not established itself as a well know brand in Spain, but it deserves an special attention.

K2 joins the market with the splitboard Panoramic. With a very attractive design, tailor-made skins and a new fastening system that secures the skin on nose and tail. All Terrain rocker technology for a more comfortable riding in deep snow, and its Bambooyah construction, the american brand enters with ambition. All this in different sizes to fit the widest range of people. In addition, K2 has developed a safety kit that accompanies your splitboard with everything necessary for a good splitboarding day.

Völkl is another of the major brands entering the splitboarding market. Their offer is the Cashew model, with some interesting details, such as tightening of the climbing skins via holes, and also inserts on the Voile anchorage system in order to reduce holes in the sole, and additionally reduces the plastic materials in the

Page 87: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

manufacture of their splitboard.

Never Summer has expanded its range offering apart from the well known Summit Split, the freeride model, the SL Split, a splitboard designed for backcountry freestyle, with rocker / camber construction, and the best materials from brand from Denver , Colorado.

Rome snowboards surprises us with their splitboard Whiteroom, with a clean and simple design, and a rocker construction in the nose so it never sinks, even in the deepest days, and traditional camber construction in the rest of the board to gain reactivity and precision, this board will become the favorite board for many.

Spark & RandD as the first splitboard specific bindings manufacturer, will introduce a new model next season, expanding the range with a freeride model, the Spark Burner, with a stiffer and more reactive highback, and one in freestyle, along with some changes to their accessories like the lighter LT Pin System, and more Mr Chomps colors, its splitboard specific crampons. Furthermore, in collaboration with the boot brand DEELUXE, they have designed a boot with alpine features and more suited for the splitboarding practice. It incorporates a Vibram sole for perfect grip in rocky terrain, thermoformable liner, and an inner membrane to make it waterproof and fast lacing system.

Lib Technologies and Gnu, which both are part of the Mervin group, each added a splitboard to their collections. The Gnu Billy Goat and the Lib Tech Travis Rice, the two boards with the C2BTX technology which has given such good results for the brand, combining a rocker / camber construction, in addition to magnetraction for better grip on hard snow.

Burton, who for many years has had a splitboard in its collection, renews itself this season and makes the Freebird, replacing the S-series. Available since the middle of this season, it incorporates S-rocker and a shape designed to give maximum powder flotability.

Voile, who did not attend to this year’s ISPO, re-launches its swallowtail, this time with sizes varying from 160cm to 190cm. The experience of many years manufacturing splitboards is

reflected in this splitboard, apart from cintinuing to offer the RX Mojo. Furthermore, we have to add the constant improvements done in splitboard equipment. As well as its own biding Light Rail, splitboard specific and a safety release system in case of avalanche.

Venture, a brand that is located in a small workshop in Silverton, Colorado, and that works on 100% wind-powered, could neither attend to ISPO, but we know that they have added another splitboard to their quite powerful line, called Odin, Viking god s̀ name for the Johan Olofsson’s pro-model. The board is characterized for having a stiffer flex, and a longer nose, which along with its rocker construction makes the perfect behavior in deep snow.

Other brands such as the Canadian Prior or Winterstick also offer some splitboards in their collections, but they did not attend to ISPO so we could not talk to them to see what they offer for the next season.

Article: Víctor Perisé

Video: http://www.vimeo.com/19820535

Also inEnglish

Page 88: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

A sAfE AscEnT

Keeping in mind that most of the time spent on a splitboard is on the way up, it is especially important to take care of all the security measures needed during the ascent. When hiking up on your splitboard, your priority must be the security afforded by finding a comfortable, safe route to the summit. During your splitboard journey, it is strongly recommended to designate a leader for your group. This person will be responsible for choosing the route which the group will take. The pace should be adapted to suite the abilities of the weakest and/or most inexperienced member of the group.

During the ascent, you should pay special attention to the areas with more exposure and unstable snow zones such as wind slabs (under the cornices or cliffs) and convexity zones (where the snow I has less compressive support and where avalanches are more likely to be triggered). You should also take into account the avalanche conditions forecast in order to make informed decisions. To travel through these dangerous areas, the group leader must decide when to proceed, keeping in mind that you must always avoid having two people on the dangerous area at once. Having two meeting points, both before and after the dangerous area, is essential. These meeting spots should be comfortable and safe enough that you can rest. Moreover, these spots must have a good point of view for assessing the slope, letting all of the splitboarders see the next person who is hiking up. This procedure will make your journey a bit longer, so keep in mind that the snow and meteorological conditions must be revised during the trip, especially during the springtime.

Sometimes you may encounter other groups hiking or riding the same face of the mountain. You must constantly check their position to reduce the possibility of being buried by an avalanche that they may trigger above you. So, once again, waiting before crossing a dangerous slope is the best option. Once you are ready to descend, it is imperative to be sure that nobody is on the slope below you!

Article:Nacho Olmedo

Acknowledgements:Karyne SmithAdam Clark

ExcLusIvE InTERvIEW WITh JEREmy JOnEs AT IsPO 2011

first of all, thank you very much for accepting to talk to us for splitboard.cat

You’re welcome

can you tell us about your projects?

What am I doing next year?

yeah.

I don’t know if you guys saw Deeper but that really sums up what’s exciting me in snowboarding. That was not just a one time “I wanna go hike for a movie”. What Deeper showed me is there’s no mountain range that is too far away now, I actually enjoy the whole process of getting away and getting out there, so…what’s up next, keep evolving from Deeper, get started in a movie called Further.

So how did you switch from filming lines with a heli and sleds to hiking whatever you want to ride, or almost?

I had wanted to take my snowboarding in the direction of Deeper for a couple of years, but every year, I’d start the year, I’d talk to the movie company and they would be like: “Yeah, sure, that could be cool…but then, by the end of the year, it’d be like…nothing changed this year.So finally, I was just dug in, and like “I’m not doing another movie like I’ve done in the past.” I started Deeper with my own money. It’s just something I learned over the years that really, the most excitement I get out of snowboarding is hiking what I ride, riding new stuff, and finally, you know, I didn’t wanna do my own movie, cause it’s a lot of work, but I realized that for me to take my snowboarding where I wanted to go I had to do my own movie. So that was how Deeper started.

It must be a whole different story filming with TGR, your brothers…

TGR has always been a big part of who I film with, but the biggest change is… over the last ten or twelve years, I had gotten into this really comfortable space where I worked with the same companies over and over, the same filmers and to do Deeper I had to work with all new people, all new photographers, filmers, a lot of new riders. Cause it takes a whole different…you know the cameramen in this movie, they are in a lot of ways the heroes in it. But it was exciting, change is always exciting. I definitely had a lot of anxiety, because I had gotten to the

Page 89: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

point where I could go out and shoot a Standard Films or Absinthe Films movie part in two or three weeks. Really, three to four good days in Alaska and I had a video part. So it was a little nerve racking…and I was getting paid really well to do that stuff, so it was a little nerve racking to step away from a really comfortable lifestyle. But I’d done 45 movies and it was time to do a movie how I wanted to do it. I was willing to take that risk. And the interesting thing is I assumed that I would take this big loss in media exposure, cause instead of going to Alaska and filming 25 to 40 lines, we’d go and shoot 3 to 7 lines; but much to my surprise the snowboard industry it really…for the most part, really supported the change.

You know, I made a conscious effort to let people make their own decision on the environmental aspect of Deeper. I spent ten years, right, shooting movies with helicopters…and Deeper has a carbon footprint. It’s much less than on a traditional film, but there is a carbon footprint. So, we don’t call Deeper an environmental movie, but with all parts of my life, every aspect, the environment plays a roll. How a live my life. I try to reduce my impact and my snowboarding is part of it, as well. I also felt as the costs of helicopters continues to go up, the impact on the environment continues to rise, I felt like continuing on that track was not a positive message for the sport.

Do you prepare yourself mentally before doing certain exposed lines?

Yeah, the heavy lines, those are thought about for …sometimes months, definitely weeks; and the amount of hours and evaluation that goes into the real life threatening lines, the lines where you can make a mistake…they consume my life at that time; the real world is locked out and it’s all about me and the mountain. I’m just trying to get really immersed and in tune with the mountain, so I’m really feeling, knowing if it’s the moment or not to ride them.

so backing off is part of this?

We back down a lot. When I started shooting Deeper I was like, “I wanna do one thing where we show us backing off a line, cause it’s something we’ve always done. But what I didn’t realize is we backed off line, after line, after line…probably half of the time, we’d go into the mountains on a day where we’d watched it all year, we’d watched the weather, we’d read the snow and go: “Tomorrow is the day”, we’re getting up at 3 in the morning, where gonna go hit this heavy line. It was a very thought of decision but even with that thought out decision and picking the perfect day, still, half of the

time, we’d come home without ridingour objective.

So going into the mountains we’d know, no matter what, how early we woke up, how far up the climbs we are, the whole time, there’s a good chance this line is not gonna happen. It’s about turning all these Nos into Yeses, so we’d go in thinking …there’s a really really good chance today that we’re gonna back off. We just keep climbing and going “this is feeling good, it’s feeling good” always looking for a reason to turn around. So I call them the guilty until proven innocent. And when everything goes right and those twenty things have lined up perfectly, then we’re strapped in…and amping! cause we feel really good about it at that point.The difference with Deeper is there’s a lot of anxiety before the lines, but if I get to the point where I’m strapped in and my board’s on, there’s no anxiety: “This is so right; this is so perfect and I know this line so well, and I know what’s behind the blind roll and it’s all amping and total stoke. Where with the heli, when you’re doing eight lines a day, there’s so much anxiety of what’s over the blind roll. That’s been removed, now it’s just eight hours of slow intensity going, “is that cornice gonna come down on me, or is it heating up.” It’s much more of a slow build. But if we do make it to the top and generally get to that point where we ‘re strapped in, it’s a go and we’re totally confident.

Is there a limit in freeriding?

Yeah I think there’s a limit of how steep you can go or how much air you can take, how fast you can go. For sure…yeah, there’s definitely a limit, and there’d always be small evolutions, but I feel like the evolution I was doing in a helicopter got to be so small, but the evolution of what we can do hiking our stuff really changed a lot over a two-year period. For me, I progressed so much as an overall snowboarder in the 2 years of shooting Deeper, maybe more than in my 25 years of snowboarding ever, where with the helicopter, you’d be lucky if you had an awesome year, maybe the final one or two runs of the year you touch a little bit higher percentage point; but to do that, to get that buzz of “Wow, I just did something I’d never done before!” I had to be so far out on the limb, that right now I call my self, I’m like a cheap drunk with hiking. A simple line, can leave me feeling more amped than this line that I got dropped off on top, I had to ride over this huge cliff, with tons of sluff and just hanging off of my life to get this big buzz. And snowboarding’s about, whatever gets you off the most, that’s what’s been my compass in snowboarding. When I get home at the end of the day, I wanna be bouncing of the walls, and I’ve gone to such a special place that I was

Also inEnglish

Page 90: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

untouchable in the real world: I got a speeding ticket, or someone’s broken into the window of my car…you know, any of the issues in the real world didn’t matter because I hit such a high snowboarding that the rest of the world was irrelevant. By going out and hiking I’m really achieving that high more frequently and easier.

How is splitboarding influencing snowboarding?

Well, hopefully it gets people into the mountains and I always say: if we get people into the mountains, get them to love the mountains and then hopefully they’ll want to protect the mountains. But a kid who sits in his living room, plays video games all day, he’s not gonna put any energy towards protecting the mountains. So still we need to get people into the mountains, it’ll be a positive thing for the world, not only to protect the world, but also… the mountains give such clarity to the world, and bring so much happiness. If people would be starting their day with one or two hour hike with a rundown at sunrise, we’d be living in a much happier place. As simple as that sounds!

Tell us about Protect our Winters…how did it started?

Protect Our Winters is something…I had seen the mountains changing in my lifetime, I didn’t need a scientist to tell me that the mountains are changing. I just felt that collectively, it was our job as skiers and snowboarders, someone…we’re the ones who need to protect our playground. We’re the ones who are out there every day, we’re the ones who see the change. I just felt that we owe it to future generations to try and move the needle as much as we can, so when we hand it off to the next kids, we can say: “ You know what?”They’re the ones who are inheriting the planet from us. We’re not gonna solve it, my generation but we can hopefully advance it, educate the next generation and keep moving the ball forward. It’s such a hard, complex issue but I can’t sit on my hands.

how have people responded to this?

We get a lot of support, which is great, but also unfortunately, at least in the US, we’re really in a lot of ways taking a step back environmentally. Half of our elected officials don’t even think climate change is real so those things are very frustrating, but what it shows us is we’re not doing a bad job. We’re learning how to be more effective; we’re gathering a better group of people we’re getting better at our job and we could do a better job. We’re up against this massive powerful oil industry and we need to

built a better tool adjust and learn to be more more effective at fighting that, and that’s what we’re doing.

So I gotta run soon.

Interview: Elena González de Murillo

Video: http://www.vimeo.com/20828600

ThE PhEnIx fAmILy

When I was a child one of the comics I liked the most was the adventures of Asterix and Obelix. When I was reading the stories about their confronting to the Romans I did not think too deeply about the message that the author, Rene Gsocinny, wanted to transmit through his characters. I was seduced by the idea of that pacific little village that resisted the thirst for power from the Roman army. They could resist the Roman attacks thanks to a magic potion that gave them a supernatural energy and let them to defend their village from the constant attacks from the rival army.

Over the years I understood the meaning of the magic potion that René embodied in the beverage, the one that druid Panoramix prepared in an intelligent way. But René went further: the best potion is our mind, our capacity to create and generate ideas that we can make them come true. That’s the only tool we can use to defend in what we believe.

Here it comes the metaphor: the Phenix family led by Séb resisting the global world reign by Marketing and directed by the huge corporations created for the only purpose to make money. They can do it thanks to their authentic and original philosophy from their little village called Renage, Isère. The Phenix have turned an old textile factory into their workshop and their home inside La Grande Fabrique. They have converted this old factory to a place to manufacture the splitboards.

Séb is patient, creative and innovative as all the great craftsmen are. To him making a snowboard or a splitboard is much more than a job. The respect for the environment, the proximity and quality are important aspects that take place when making their projects.

Page 91: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

The wood they use is from a protected area which is close to their workshop. The manual and controlled manufacturing process prove their sustainable work.

Furthermore, the main feature of the family Phenix is their reinvention in Swalow Philopohy which is abandoned and abused by the current advertising aesthetics. This is the star of the brand and, in fact, the spliboard SPX173 which is divided in three parts, is the only one in the world with these characteristics today.

All of this work is a result of a personal compromise and a way of life after passing through different kinds of project as Boheme or Fressur. The Phenix-snowboards is the most personal project of the family.We want to thank Séb Perret, Laetitia Pinet, Ismaël Peyré and Powpow for their hospitality and we wish them luck in the future.

Article: Marc SixtoTranslated: joana serrat

Video: http://www.vimeo.com/20077348

AscEnDInG AnD ADvAncInG TEchnIquEs

In this page we’ll be going through the basic ascending techniques and we’ll be naming the moves we use to practice splitboarding.

To define ascending and advancing techniques on a splitboard I will have to resort to my own experience, as I haven’t found any specific information on the subject.

We have to turn to cross country skiing to understand some of these techniques better (skating, single stride, etc.) and to ski mountaineering to apply many ascending techniques (advancing on steep terrain, kick turns, etc.).

It is not possible to use skating techniques without having stuck the skins underneath the splitboard skis. We have to bear in mind that some of the splitboard’s features have not been specifically designed to execute some ofthese moves.

Single stride:

The classic advancing step using skins: stride forward with one foot while digging the opposite pole, sliding with the opposite foot. Alternate with opposite foot/ hand.

Single stride mistakes:

The most obvious mistake is to lose verticality regarding the splitboard. This causes bad traction of the skins and the consequent loss of grip. Facing a steep slope without using heel rise might cause this in our position.

Single stride & fast slide:

This step has a faster tempo than the single stride. it generates the inertia to help the skis slide easily on flat terrain. Letting the skins slide as long as possible is the priority on this step.

Double pole strideThis time we stride with both pole simultaneously and let the skins slide.

“A” Situation:

On flat terrain we take as much impulse as possible using both poles simultaneously to slide.

“B” Situation:

This technique can be applied on steep terrain or hard snow, where the skin doesn’t traction properly. In this case we’ll push ourselves powerfully with both poles while we lift our legs to overcome the obstacle.

Technique: by David Pujol.Translated: Elena González de Murillo

Also inEnglish

Page 92: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

InTERvIEW DAnI DERuyTER

hello dany. can you introduce yourself to our readers? Where are you from? What you do in life?

My name is Danielle deRuyter or (Dani), I grew up in Massachusetts. Which is on the Eastern border of the United States. I grew up around beaches, and traveled to the mountains to ski as a child. I started skiing when I was 2 in New Hampshire, Vermont, and Maine. Thus far, my entire life has been dedicated to winter. My father is Dutch, born and raised in Nortweig. My mother from Massachusetts. I’m the youngest of 3 and the only girl.

how long you have been snowboarding, When and how did you start splitboarding?

I started snowboarding when I was 15. I had been a skier and wanted to try something new. I am the only one in my family of skiers that snowboards. When I started snowboarding, I was instantly in love; but I had no idea it would be such a huge part of my life!

We saw your experience on the “GRAnD TETOn” on splitboard. Tell us a bit how did you get prepared to do it and what did you feel on the summit and descendig?

I have been splitboarding in the park on various peaks, summer and winter. I am in love with the Tetons, being in those mountains makes me very happy. My partner, Max Mogren, had skied the Grand many times, and asked if I wanted to do that route this year. It sounded like a great adventure. So we watched the weather and snow conditions for weeks. I went over all the sections of the climb and descent in my head and mentally prepared myself for a long day. I was very concered with the approach. You just never know what condition the couloirs will be in and how much ice you will have to climb. Summiting was the half way mark of relief. I love being on top of mountains. Any chance I get I enjoy just reaching a summit and breathing in the air! The weather was perfect at the top of the Grand that day, very minimal wind and the sun was shining. So we enjoyed it as much as you could without forgetting the importance of a safe descent. The first turn on the Ford couloir decending the Grand was a pivotal moment. That’s when you are testing the snow conditions with your edge and focusing purely on the moment at hand. The snow was stable, and every turn I controlled my speed, focused on my goal for that step, which was reaching the belay station and clipping in. The decent went smoothly with 5 repels and some

downclimbing until we reached the Teepe Couloir and strapped back into our gear and skied out. Over all the trip took 16 hours. I knew that if I competed the Grand on a snowboard that I would be the first female to do so. So without putting too much pressure on our adventure, we kept it very low key and didn’t tell anyone what we were attempting. We wanted to be safe and have fun, without the pressure of the possible outcome. I wanted to accomplish this for myself.

What about the ascent? you used the Burton s-series with the voile kit. how did it work?and during the descend?

My snowboard for the Grand was a Burton S Series and Spark RandD bindings. The bindings are a splitboard specific binding that are lighter and allows you to control the board more because the base plate is one solid piece of aluminum. For the first section of the day I was in splitboard mode and once reaching the base of the Teepe Glacier (about 6,500 vertical ft to around 11,000 vertical ft-Im not sure on the exact elevations), I put my board together for the rest of the ascent to the Summit. I did not have to go back to touring mode on my splitboard for the entire descent, I was able to ride out all the way to the car!

Do you have any project on mind for the future? can you tell us something?

Right now, I’m working for Skiingthebackcountry.com. A website based community with information on backcountry ski routes around the world. A website based on sharing information for a safe tour, tracking weather and condtions, meeting other backcountry enthusiasts and tracking your vertical. For all vertical tracked money is donated to charity. I have hopes of completeing 500,000 vertical feet this season. For right now, that is my goal, but I do have hopes of completing some more first ascents in the Tetons and beyond.

your favorite spot to practice splitboarding?

Since I moved to Jackson, WY the Tetons have been my home. I feel at peace in those mountains. A day of touring in the park whether I can summit a mountain or have to retreat, I am happy and feel alive like no other place as made me feel.

Page 93: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

We love to see women who practice splitboard. What do you think about the evolution of women on freerideand splitboard?

I think its wonderful that women are receiving more exposure for doing what they love. There are some incredible female athletes in this world and watching them progress and grow is truly inspiring. I’m honored to take part in it any way I can. Kit DesLauriers is a hero of mine because not only is she an amazing female athlete that skied the seven summits, she is the FIRST PERSON to do so. That is a huge step for women athletes to accomplish a great adventure like that before a man. But in the same sense, I honor any and all athletes that give it their all in anything they do. We do these things because we love it and our lives are not complete without being outside and within the elements of nature and life. And we wouldn’t have it any other way. This is a topic that I could discuss for hours! I’m thrilled to witness and take part in the evolution of splitboarding. I find so much happiness and serenity when I’m spitboarding in the backcountry, there is a sense of harmony between tranquility and chaos. I hope to find that kind of happiness in my life until theday I die.

Thank you very much for your participation in this magazine, hope you’re still enjoy the splitboard with this passion.To splitboard.cat has been a pleasure to show your expertise to our readers.

Interview: Marc Sixto Translated: Nacho Olmedo

sTELvIO DIARIEs

My beginnings in the world of the splitboard were due to an injury, so I started to splitboard to Cerler (elevation 2000) to make sport. There I had fun with my friends and then we went back to chair lift. Later, I took courses and trips to the mountain and I started to be fond with this growing discipline.One day, my friend Pablo encouraged me to make a crossing t by the Stelvio National Park (Italy Sub Tirol), linking a refuge net. We were travelling around those incredible landscapes and climbing mountains of 3800 m for eight days that I will never forget.

Days 1 and 2After sleeping few hours Valen, Elsa, Pablo, Diego, Alberto, Àngel, Julia and I have crossed France and Italy to get to Santa Chaterina. When Diego and I have arrived the rest of the crew have checked my bag pack with the intention just to take the bare essentials. They have cleared almost everything!

Day 3After a good breakfast and feeling joyful we quietly started to climb to Punta Sant Mateo to get to Cesare Branca refuge which is under the mountain. Even though the most of us had very light skis I didn’t see the difference on that. But I had some complication when going down in telemark.

When climbing, the snow was very heavy and that’s way Alberto and me we decided to used that snow when we have arrived to the refuge before the rest of the group. It was a hard drop but very fun.

Everything is new to me. There’s a place for the skis in the refuge and I kept my splitboard there so it was the only splitboard during of all adventure. Once we were in the refuge we had to hang up all the wet clothes all over the place. The anecdote: I felt like an idiot when all of them had told they have climbed Aconcagua, Montblanc, and some fool, the K2. Both Angel and Julia had climbed a 7000m mountain making the artificial ascent themselves. To be honest, they cracked up when I said I had climbed Aneto last summer… even I did it with the same enthusiasm as if I had climbed the top of the world!

Day 4We quickly woke up. The aim: get to Palo de la Mare and walk to the next refuge. The sky was dark and the weather had quickly get worse. The hikers started to walk faster to avoid the bad weather.

Also inEnglish

Page 94: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

All the people have put their sheets on when we have arrived in the glacial. Meanwhile I was so nervous that I didn’t do it and I found a heavy slope and a lot of ice. Thanks to Diego I overcome this situation using the sticks to hold myself on them. Then I could put my sheets on. I swear I will never be so rash!It was very hard to reach the top. Pablo had fallen into a coast because off the bad visibility. We’d been lucky: it has all been a fright. Considering the bad situation we decided to undo the path to reach back the refuge. The drop was very complicated; we even had to use the GPS.Bad consequences of the day: I don’t feel right and I’m taking Ibuprofen.

Day 5We had to improvise a new route because off yesterday change of plans. We decided not to walk over the tops to reach Pizzini’s refuge. Some people of the group had skied and the rest we stayed to learn how to read maps and how to use the compass.

It’s snowing right now as every night does. As yesterday I’m keep on taking Ibuprofen.

Day 6The sky is blue and there’s fresh snow. We were the first to go out of the refugee and we nervously had to climb to Cevedale’s top. We quietly advance at steady pace. Pablo, Valen, Àngel and great Julia (an incredible woman) were on the front. I was walking along behind the trail the skies were leaving.

In the middle of the path we had to stop to fix Alberto’s bindings.

After a few hours when we were at 2300 m we have arrived in a zone of a heavy drop, full of snow and cracks. We separately walked ones from the others for safety but there was another group of hikers that have crossed this part all together without considering our advices. We did get worked up.We finally could reach the ridge that takes to the top. I decided not to continue and wait on one shelf over there. It’s been 90 long eternal minutes standing on there without seeing a thing because of a -15º blizzard that had finally reached us. Angel fell in to a crack hidden under the snow and he only could hold himself with his arms. We started a complicated drop still horrified.

Furthermore, we got the wrong direction reaching a plain valley. When we realized it the expert ones started to look at the maps in the middle of the blizzard. Thanks to the compass

we could discover where we were. We finally decided to climb the entire valley we had left behind as we ca get an alternative refuge. Thanks to Julia’s bearings we got the clue ( 2 canyons from the 1st World War ) to reach back the refuge. We heard the siren from the refuge after a little time; it’s usual with this weather.

We prepared a great supper to celebrate the end of the day. Today we feel more alive than ever! We also phoned the refuge we were supposed to reach and the one that Alberto was waiting for us. As it’s usual in me I took an other ibuprofen

Day 7We calmly went out waiting for the sun because the ascent to the next refuge is quite hard.Tomorrow is an alpine day in which we will have to leave the splitboard on the mountain base to get to a groove that will leaves us a wide ascent that we will have to climb with crampons and ice ax to reach the top of the Gran Zebru.

Day 8It’s been a brand new shinny day with a lot of fresh snow. Considering the high risk of avalanche we decided not to climb Gran Zebru. So, we’re back to Santa Chaterina.At high noon we have arrived at the hotel and we started to ski for all the ski slopes of this entire empty place.

It’s been a great experience with an unbeatable companion with an only thought in my brain: the splitboard still needs to improve but to improve we need to use it and promote it. I think this is going to happen. It is going to happen because there’s a lot of inventors and conquerors; there’s plenty of brave people, quite a fool, stubborn and also romantic that never surrenders despite setbacks. Because I am a snowboarder and I also want toreach mountains.

Translate: Joana Serrat

Also inEnglish

Page 95: Splitboard.cat Nº2  Step by Step

Fins a la propera temporada, ens veiem a la muntanyas.

Hasta la próxima temporada,nos vemos en la montaña.

See you at mountain, until next season.