LIRARevista

de la societat musical La Lira Ampostina

Número 8 Desembre 2008

Amb el suport de

Número 8

2

LIRA Lira 1916-2016

Fotomuntatge que uneix una foto de l’època amb la primera notícia publicada trobada sobre Francesc Roig i Treig i els seus músics (27/07/1916), poc abans de constituir-se com a Societat.

urant les passades Festes, la Banda i la Societat han tingut el goig de 'anar a buscar' a qui, des d'ara, formen oficialment part de la Banda de Música DLa Lira Ampostina. L’enhorabona a les seves famílies i les nostres més

sinceres felicitacions a:

A la fila superior,

d esquerra a dreta,

Carla Cabanes, flauta travessera.

Laia López, flauta travessera.

Iris Valmaña, percussió.

A la fila de baix,

Núria Fernández,oboé.

Rosa García,flauta travessera.

Jesús Valls, violoncel.

Toni Fernández, saxofon.

’

Desembre 2008

LIRA

Lira 1916-20162

Presentació3

Banda de Música 4

Escola de Música 7

Músics9

Cor La Lira Ampostina11

La imatge 12

Ha estat notícia13

Parlen de... 14

Amposta de Banda a Banda

17

3

Presentació

Edita: Societat musical

La Lira Ampostina. Av. Santa Bàrbara, 35

Tel. 977 70 10 04 Fax. 977 70 62 25

laliraampostina@telefonica.net http://lalirampostina.com

Director: Javier Escrihuela Consell de redacció: Cebrià

Forcada, Emilio Miralles, Marita Montañés, Manolita Plazas, Núria Ruiz, Octavi

Ruiz. Col·laboradors: Elisabeth Melich, Fernando

Torta, Neus Torta Dipòsit legal: T-1447/2004 Imprimeix: Impremta D.G.

Salvadó, S.L.La revista Lira vol que totes

aquelles persones interessades participin en

qualsevol de les seccions. Els escrits han d'anar

acompanyats de nom i cognoms, adreça, telèfon de contacte i número de DNI. Els interessats poden fer

arribar l'escrit a la Societat a través de les adreces més

amunt esmentades.

na vegada més des d'aquest espai de la Revista, em puc

dirigir a vostès, els socis, fent un repàs de tot allò que hem fet Udurant aquests últims mesos.

A l'Escola de Música hem tingut un molt bon començament de

curs per l'afluència de nous educandos i hem encetat també nova

oferta pedagògica per a xiquets i xiquetes de 3 anys. Des d'aquí,

agraeixo a tot el professorat de l'Escola l'esforç que està fent

perquè aquest projecte educatiu que tenim a la Lira sigui, a dia

d'avui, reconegut i valorat pel Departament d'Educació .

La Banda ha participat a concerts importants com la Festa del

Renaixement, Santa Cecília i el Cicle de Directors Convidats, que

torna gràcies a la gent que va donar els punts del programa “Tu

ajudes” de la Caixa de Tarragona a la Lira. A tots ells, gràcies per

creure en aquest projecte!

Igualment, la Lira Ampostina ha participat en els actes de

commemoració del centenari de la concessió del títol de ciutat

d'Amposta que ha organitzat la Regidoria de Cultura de

l'Ajuntament d'Amposta. Aprofitant el concert de Santa Cecília,

hem preparat un treball que representa el que han estat aquests

últims 100 anys a la nostra Societat i la nostra ciutat. Aquest intent

inclou cançons i danses populars, cant coral, ball, teatre, imatges

i, com no podia faltar, música de banda. Des de l'Entitat hem

volgut fer un homenatge a la ciutat.

Durant aquests últims mesos, un grup de gent hem estat fent un

treball de recerca de les vivències i la història de la nostra

Societat; hem buscat en arxius, biblioteques, hemeroteques i hem

fet entrevistes a gent gran, a músics i a socis que coneixen molt La

Lira. Part d'aquest treball es podrà veure al concert de Santa

Cecília.

Gràcies a tota la gent que ha participat perquè avui la nostra

Societat sàpiga una mica més dels seus orígens i de la seva

història.

Dins de la Revista trobareu més informació sobre tot això que he

explicat, altres novetats de l'Escola de Música, els nous músics de

la banda i el magnífic concert que el Cor La Lira Ampostina ens va

oferir el 21 de juny a l'Església Arxiprestal, el Dia Internacional de

la Música.

No voldria acabar aquest escrit sense tenir un petit record per a

Mercè. Vint-i-cinc anys de músic a la Banda i altres de professora

d'oboè a la nostra Escola; a la gent que hem seguit la Banda

aquests últims anys se'ns fa molt estrany la teva absència als

concerts i a les cercaviles. A l'Escola, sempre et recordarem.

Javier Escrihuela, President de la societat musical La Lira Ampostina

LIRA Banda de Música

4Número 8

Cal recordar que alguns dels músics que composen la banda de música de La Lira Ampostina, a la vegada s'encarreguen de la direcció d'altres formacions bandístiques tarragonines (com les de Falset, Sant Jaume d'Enveja, Alcanar...) i, d'altres, encara, són professors a escoles de música i conservatoris de la demarcació cosa que multipl ica els efectes posit ius dels ensenyaments rebuts a través del Cicle de Directors convidats a La Lira.

Per fer realitat tots aquests propòsits La Lira ha convidat el director de Paiporta, Llorenç Mendoza.

Llorenç MendozaAssajos:Dilluns 22 i dimarts 23 de desembre.Dilluns 29 i dimarts 30 de desembre.Divendres 2 de gener 2009.

Concert final Dissabte 3 de gener 2009.Teatre-auditori La Lira Ampostina, a les 22,30 h.

Cicle de directors

les acaballes de l'any 2006, la societat musical La Lira Ampostina presentava la A

primera edició del Cicle de Directors convidats a La Lira. Es tractava d'una una nova proposta musical a les nostres terres, molt ben rebuda per part del públic assistent, dels músics, dels representants polítics i culturals, dels mitjans de comunicació, de la crítica especialitzada, de les Entitats i de les associacions musicals. La Societat ampostina situava la base d'aquesta interessant proposta en el ric i important teixit musical que gaudeixen i viuen les nostres terres.

Ara, al llarg de sis curtes però intenses sessions de treball, els músics de la Lira contrastaran, experimentaran i incorporaran noves formes de trebal l , repertori , interpretació, tècnica de grup, dinàmica d'assaig..., tot enriquint el bagatge musical individual i col·lectiu de l'Agrupació.

Llorenç Mendoza naix a Paiporta, en 1964. Estudia en els Conservatoris de València, Salamanca, Màlaga i Granada. D'entre els mestres que més han marcat la seva trajectòria a nivell musical destaquen Jef Penders, Enrique García Asensio i Eduardo Xifre. Ha realitzat nombrosos Cursos de Perfeccionament Musical en Direcció d'Orquestra, Banda i Cors, Pedagogia, Composició i Anàlisi Musical, Informàtica aplicada a la Música, etc. En l'àmbit de la Composició ha compost, arreglat i estrenat diverses peces orientades a diferents tipus de formació musical. Ha dirigit a França, Itàlia, Holanda i Alemanya, aconseguint Importants guardons, tant a nivell nacional com internacional, en concursos tan prestigiosos com el Certamen Nacional de Múrcia, el Certamen Internacional de València o el World Music Contest de Kerkrade. Destaquen també les agrupacions professionals que ha dirigit com invitat: Bandes Simfòniques municipals de Madrid, Tenerife i Castelló. Ha sigut director titular de diverses societats musicals: SAM de Castellnovo, Ateneu Musical “Schola Cantorum” de la Vall d'Uixó, Agrupació Musical d'Alfara del Patriarca, Agrupació Musical “l'Amistat” de Quart de Poblet i la Banda Simfònica i la Jove Orquestra de la “Unió Musical” de Benaguasil. Actualment, impartix classes d'Orquestra en el Conservatori Professional de Música de la Vall d'Uixó i, des de març del 2007, està al capdavant de la preparació i direcció musical de la Unió Musical Utielana.

El Cicle és possible gràcies al programa de convocatòria d’ajuts socials de Caixa Tarragona i al suport social donat a La Lira.

Desembre 2008

LIRA Banda de Música

5

profitant la celebració de la patrona, la societat musical La A

Lira Ampostina ha ofert a la ciutadania un concert de Santa Cecília de caràcter extraordinari que ha volgut ser un tribut al que ha estat la ciutat i la seva música durant el darrer segle.

A principis del segle XX, el delta de l'Ebre, i amb ell Amposta, evolucionen. L'empenta de la gent és determinant, tant dels habitants autòctons com dels immigrants vinguts dels pobles veïns, de la franja d'Aragó, del País Valencià i d'altres llocs d'Espanya que aporten els seus costums i les seues tradicions i ajuden a forjar la nostra cultura.El dia 19 de maig de 1908, sa Majestat Alfons XIII signa un Reial Decret pel qual concedeix a la vila d'Amposta el títol de Ciutat. La notícia arriba per telègraf des de Barcelona i el mateix dia 19 és publicada als diaris de Tortosa. És alcalde, Joan Palau Miralles. La Lira Ampostina s'ha volgut afegir a la celebració d'aquest fet. En primer lloc, l'Entitat participa de manera activa en la Comissió del Centenari expressament formada per a preparar els actes de commemoració d'aquest esdeveniment. Però, a més, La Lira Ampostina ha preparat un treball propi on ha inclòs cançó, danses populars, tonades tradicionals, cant coral, ball, literatura, teatre, imatges i, com no, música de banda.

Durant els darrers mesos l'Entitat ha buscat el suport documental necessari, tot consultant arxius, biblioteques i hemeroteques, indagant en els treballs dels estudiosos, seleccionant fragments de diversos textos literaris d'escriptors locals i escoltant i recollint les experiències de vida dels seus conciutadans. Gràcies a la col·laboració de les institucions públiques i al concurs de nombroses Entitats i particulars, el resultat de tota aquesta recerca ha trobat la seva materialització a través de l'espectacle Amposta, cent anys de ciutat i de música.

El muntatge s’ha dividit en diversos blocs, cadascun dels quals abarca un deceni del darrer segle de la nostra història: 1908, 1918, 1928... 2008. Una referència al moment històric bé a nivell mundial, estatal o local ha servit per contextualitzar les manifestacions i els corrents musicals del moment. Es dota així de significat les solitàries cançons de batre, el so de la gaita i el tambor anunci de la festa, les alegres notes de la guitarra i la bandúrria, els versets picardiosos dels cantadors, l'arribada dels instruments de vent a les rondalles, la formació i primeres actuacions de la banda de música, la interpretació de les transcripcions sinfòniques dels grans compositors clàssics, l'auge de les orquestres a la ciutat, l'entrada de les dones a la Banda, la millora en la formació musical impartida i els fruits recollits, tot portant el nom d'Amposta i la música de banda de les terres de l'Ebre fora les nostres fronteres.

6Desembre 2008

LIRA Banda de Música

Setembre: festes de la Cinta, a Tortosa; i, festes del barri de les Quintanes, a Amposta.

Octubre: La Lira Ampostina formació convidada al XX Festival de Bandes de Música organitzat per la banda municipal de música d’Alcanar.

Agost: 32è Festival de Bandes amb la banda d’Ulldecona.

Juliol: Santa

Maria de Palautordera;

festes dels barris

del Grau i de la Vila,

a Amposta; Festa del

Renaixement,

Les actuacions

LIRA

7Número 8

Escola de Música

Tallers del Centenari

Els educandos de La Lira col·laboren en la preparació de la banda sonora de l’Amposta del 1908

L’activitat, oberta a qualselvol persona amb coneixements musicals interessada, s’ha realitzat al saló de ball de l’Entitat durant els caps de setmana d’octubre.

De la mà d’Agustí Roé, director de la Banda de l’Escola, s’han preparat havaneres, valsos, sarsueles, guajires cubanes i marxes.

El repertori, centrat en els estils musicals de principis del segle XX, ha de servir per amenitzar el Mercat d’Època que la Comissió del Centenari té previst organitzar el maig de 2009 per commemorar l’atorgament del títol de ciutat a la vila d’Amposta.

El passat mes de juliol, amb el concert de fi de curs, Déborah Tomàs passava la direcció de la Banda de l’Escola a Agustí Roé.

La professora de flauta travessera de l’Escola s’ha fet càrrec de la direcció de l’escola de música de la Unió Musical Roquetense.

oldria dedicar-li unes paraules a la nostra music i amiga Mercè.vVoldríem haver-te tingut molts anys entre tots nosaltres, però la vida és així, quan menys t'ho esperes et sorprèn, i de quina manera!

Ens deixes buits i tristos, però quan La Lira faci un passacarrers o un concert, sàpigues que tu sempre estaràs amb nosaltres, amb el teu somriure, sempre contenta, darrera del teu Mestre i Director, Octavi.

Mercè, tu des de dalt al cel, ens ajudaràs i ens donaràs forces per a seguir endavant.

T'estimem Mercè, i amb llàgrimes de dolor t'acomiadem, però sempre et portarem dintre del nostre cor.

Gràcies per tot el que has fet per La Lira i sàpigues que d'alguna manera ens continuaràs ajudant.

No et diem 'adéu', perquè un dia ens tornarem a veure.

Mercè, els músics, els professorat, el Director i la Junta et trobarem a faltar.

Gràcies Mercè.

Estimada Mercè © Elisabeth Melich

Desembre 2008

LIRA

8

Escola de Música, novetats del curs 2008-09

L’edició de la revista Lira ha estat possible gràcies al suport de:

Nova oferta pedagògica per a xiquets i xiquetes de 3 anys amb el curs introductiu a l'educació musical Willems.

Professorat: Elvira Vidal Navarro i Josep Bay Royuela.

Una classe setmanal de 60 minuts on es treballa:

· El desenvolupament auditiu, sensorial i afectiu.· El desenvolupament del sentit rítmic a través de la percussió.· Les cançons.· Els moviments corporals naturals.

És aconsellable que a les classes també assisteixin i participin els pares per a què després del treball realitzat a l'aula es pugui practicar plegats a casa.

Fonaments del mètode d'educació musical Willems: ü És en aquesta edat el moment de presentar els fenòmens musicals. Hi ha que descobrir l'interès de l'alumnat i la seua participació activa, així com respectar i estimular les seues iniciatives.

ü Es tracta de viure la música d'una manera molt natural, receptiva, activa i inventiva, perseguint

finalitats alhora humanes, socials i musicals.

ü Es proposa participar en el desvetllament i en l'harmonització de les facultats innates de l'infant: la

seua vida fisiològica (motriu i sensorial), la seua vida afectiva, mental i intuïtiva mitjançant les

vibracions acústiques, les qualitats del so, el ritme, la melodia, la harmonia…

ü La necessitat d'una educació musical iniciada des de la infància és i ha estat reconeguda arreu

plenament i indiscutible, essent complementària amb l'educació general dels infants.

LIRA

9Número 8

Músics

Quelcom més que la música© Neus Torta Navarro

a música és important, els músics som Lespecials, al voltant de la música es crea una certa aureola de misticisme, està envoltada d'una litúrgia especifica, d'una parafernàlia estudiada al mínim detall, i d'uns signes no comprensibles per tothom. A mi personalment, m'ha donat algun que altre maldecap, m'ha exigit molta dedicació, una renúncia a estones d'esbarjo, però també moltes satisfaccions. He conegut gent que m'ha ensenyat a estimar la música, que ha volgut compartit les seves experiències professionals i personals, i que m'ha ofert la seva amistat. En aquest escrit pretenc testimoniar, que la música essent important, no ho és tot en si mateixa, adquireix la seva veritable dimensió quan la interpreten els músics, i els músics som persones, que tenim uns sentiments, molt sensibles, que han anat educant-se i formant-se durant el seu aprenentatge.

La professoraDe ben menuda em va il·lusionar el veure desfilar la banda interpretant música. A festes quan des de casa s'escoltaven els sons musicals, els meus pares em portaven a veure la banda. A mi aquells sons em van captivar, i vaig pensar 'jo també ho vull fer'. Així que vaig demanar als pares que m'apuntessin, de seguida els va entusiasmar la petició, encara que no sabien si m'admetrien tan joveneta. Com el pares eren lireros, van anar a l'escola de la Lira, a preguntar-ho. Vaig començar la solfa als sis anys, era el mes de gener de 1992.

Uns anys més tard, havia d'elegir instrument. Possiblement condicionada pel fill d'uns amics del meus pares, vaig seleccionar l'oboè. Em van ensenyar l'instrument i em va agradar, a més la professora era filla d'uns coneguts de casa, es donaven doncs suficients motius, per considerar que l' elecció fora satisfactòria.

Recent complerts els nou anys, vaig tenir el meu primer oboè. Molt il·lusionada vaig assistir a la primer classe, la professora era la Mercè, com ja la coneixia, em va facilitar els inicis, perquè la veritat cal reconèixer-ho, fer sonar l'oboè era molt difícil, no m'ho havia imaginat. He d'admetre que el que més em va impressionar en aquells primers dies va ser

l'aula, era depriment (fèiem les classes als antics camerinos), vaig necessitar molta força de voluntat per seguir-hi, era molt joveneta i la foscor no ajudava a concentrar-me, va ser la professora que em va fer veure que l'embolcall no era l'important, sinó que ho eren les persones, i tan ella com jo teníem ganes de aprendre música. La Mercè tenia una capacitat innata per ensenyar, i fer agradable les classes, ella no sols em va instruir, sinó que em guiar les primeres passes musicals, i em va fer estimar l'instrument. Al principi ella em feia les canyes, i lligava les pales als tudells, jo m'ho mirava amb atenció, la seva destresa m'admirava, feia senzilles les operacions, però quan ho vaig intentar fer, me'n vaig adonar del grau de dificultat que tenien aquelles manipulacions de canyes i ganivet, i encara més obtenir-ne una que aconseguís la sonoritat deguda a l'oboè. Poc a poc fixant-me en les seves mans, i després de moltes equivocacions, vaig poder sortir-me'n.

Quan es va inaugurar l'escola de música i amb la il·lusió d'estrenar una aula dedicada només per oboè i flauta, vaig ajudar-la a col·locar pòsters i fotografies per les parets dedicats a aquests instruments, mentre els penjaven se'ns va encomanar a una gran alegria i felicitat, que ens va fer reviure i riure de les pors de les antigues aules, ella va reconèixer que també li causaven una certa angúnia.

Les classes seguien, anava superant els cursos, aprenent música i a tocar l'oboè, sempre sota l' atenta mirada de la professora. La Mercè era exigent quan ho havia de ser, autoritària quan calia, animosa quan em veia decaiguda, i sempre constant per ensenyar-me els secrets que ella havia après sense l'ajut de ningú. Havia estat una persona autodidacta que amb els seu esforç personal, havia aconseguit superar les dificultats de l'instrument, i que a mi m'intentava transmetre per evitar que m'ensorrés en el llarg camí de l'aprenentatge. Ho va aconseguir, si més no a mi m'ho semblava, quan em van confirmar que sortiria en la recent creada banda juvenil de l'escola de música. Començava a fer-se realitat per fi el meu somni.

Quan la Mercè va considerar que tenia el nivell suficient, em va preguntar si estava disposta a sortir a la Banda, jo que feia temps que delia per escoltar aquelles paraules, vaig contestar de seguida que clar que si que volia.

LIRA

Desembre 2008

10

MúsicsLa companyaHavia arribat el dia esperat, per fi sortiria a la Banda gran. Contenta i satisfeta amb l'uniforme acabat d'estrenar, em vaig apropar a la meva professora, perquè una vegada més m'ensenyés que havia de fer, estava tan acostumada a la seva guia, per rebre els seus coneixements, i absorbir la seva experiència, que no me n'adonava que ara el pas el marcava la mateixa banda, sota la batuta del director, i era jo la que havia de prendre la iniciativa, que ja podia començar a volar, encara que sota la mirada benèvola de la Mercè, que en aquells moments passava a convertir-se en la meva companya.

Durant nou anys vaig anar a classe amb Mercè, ella a les aules i a la banda era la meva mestra, sempre vaig acceptar els seus criteris, perquè reconeixia que era el millor per mi, pel grup d'oboès i per la banda. Havia d'acceptar les seves decisions amb disciplina, era una altra de les ensenyances que em va transmetre, la individu ha d'estar supeditat al col·lectiu que pertany. Com a cap de corda li corresponia decidir quin era el paper que havia de tocar, i l'ordre entre els companys d'instrument. Sempre ho va saber fer en equitat, encara que no sempre ho comprenia, ho acceptava. El pas dels anys m'ha fet comprendre que sempre cercava el millor per tots, però per damunt de tot de la banda.

L'amigaLa continua evolució dels estudis musicals, i la seva subordinació als nous cr i ter is d'ensenyament, va comportar que s'acabessin les classes de música a la nostra escola. A partir de llavors, haurien de ser suficients els assaigs i els concerts, per seguir aprenent. Tot seguint l'exemple de la Mercè, a casa continuava practicant, per mantenir l'agilitat dels dits, el ritme de la respiració i la lectura de la partitura.

Durant els anys d'escola havien mantingut unes excel·lents relacions, ella en els seu paper d'educadora i jo en la meva condició d'alumna. Ara les relacions prenien un altre rumb, s'obrien uns altres camins, més personals, que amb la coneixença que totes dues teníem dels nostres petits secrets, va sorgir una bona amistat, que es va consolidar dia rere dia. Encara que jo pels meus estudis professionals, no pogués assistir a tos els

assajos i concerts, l'amistat ha perdurat. De nou el meu paper a la banda, va haver de replantejar-se, era lògic, per la meva part només en calia acceptar les decisions de la Mercè, amb l'avantatge que ara comprenia el difícil que era per ella mateixa, haver de decidir el que millor convenia per al col·lectiu dels oboès, i per la banda, sense tenir en ls seus criteris, les seves ensenyances m'havien servit, i sabia que la disciplina era bàsica per obtenir un bon resultat.

compte les preferències personals. Ara essent objectiva comprenia i acceptava els seus criteris, les seves ensenyances m'havien servit, i sabia que la disciplina era bàsica per obtenir un bon resultat.

De sobte, m'arriba la noticia, primer l'incredulitat, després el plor contingut, les llàgrimes, el desconsol, la tristor, i la pena.

L'imparable roda del temps segueix el seu curs, la banda a de sortir al carrer, miro al meu costat i no et veig, però et sento, el teu record es dintre meu, he de continuar el pas que em marca la banda, i els teus consells.

Gràcies pel que m'has ensenyat, gràcies per la teva paciència, gràcies per la teva amistat. El teu record seguirà estant per sempre al meu costat, i desitjo que em sigui guiant per molt d'anys, mentre segueixi tocant l'oboè.

Celebració de Santa Cecília 2007. Podeu trobar més imatges a l’espai web: oboesdelalira.blogspot.com

LIRA

11Número 8

Cor La Lira Ampostina

El cor La Lira Ampostina celebra el Dia Internacional de la Música amb un repàs a l'evolució de la polifonia coral del segle XIII al XVII

La música és un llenguatge universal, i és dintre de la música on més fàcilment podem adonar-nos de la fusió de cultures en la que vivim avui dia; és digne així que existeixi un dia per poder celebrar-la. Aquest dia és el 21 de juny, el Dia Internacional de la Música, la celebració del qual la devem a la iniciativa del govern francès, el 1982. A Amposta, per celebrar aquest dia, la regidoria de Cultura i la societat musical La Lira Ampostina van preparar el concert Cinc segles de polifonia, celebrat a l'Església Arxiprestal.

Polifonia és una paraula d'origen grec i el seu

significat és 'moltes veus'. Els assistents al

concert van poder escoltar a les partitures

interpretades pels cantaires del cor La Lira

Ampostina un conjunt de frases simultànies

expressant, cadascuna d'elles, una idea

musical, formant totes juntes un conjunt

harmònic. Així, per exemple, a la primera peça

interpretada 'Emperadriu de la ciutat joiosa', les

veus dels homes per si sola- ja forma una

melodia que expressa una idea completa, igual

que la de les dones - de fet van ser

interpretades separadament-, però en unir-les

formen un bell conjunt harmònic.

Durant el concert, el públic va poder escoltar peces a dos, tres i quatre veus, a les partitures de les quals s'afegien contrapunts indicant l'evolució seguida per la polifonia des del segle

XIII al segle XVII.La peça estrella del concert va ser El Jubilate, una obra del segle XVI escrita pel català Mateu Fletxa el Vell. 'El Jubilate' és una ensalada, un gènere musical que combina la sobrietat de la polifonia religiosa amb l'humor profà, d'arrel popular. Precisament, és en aquesta barreja on l'ensalada troba la seva originalitat.

El cor La Lira Ampostina va estar acompanyat per un grup de músics de La Lira (dos

Desembre 200812

La imatgeConcert Popular de Festes 2008

LIRA

13Número 8

L’elecció deCindy Crawford

Ha estat notícia

Exhibició d´esgrima, a càrrec dels components de la Sala d´Esgrima d´Amposta, del Centre de Tecnificació Esportiva, acompanyats per l´Orquestra de Clarinets de la Lira Ampostina.

Vint-i-cinc: la nit en blanc de TV3

Teresa Espuny (arpa) i Juanjo Vilarroya (flauta travessera) ofereixen un concert ben especial a l'auditori de l'Escola

Músics excel·lents, Espuny i Vilarroya han col·laborat diverses vegades amb la societat musical La Lira Ampostina, Entitat que els agraeix profundament la deferència tinguda amb el públic ampostí.

Durant el concert, dividit en dues parts, els amants de la bona música van poder gaudir amb obres d'Andrès, Händel, Saint Saëns, Debussy, Elgar, Mascagni, Bizet i Ibert -aquest darrer amb una peça escrita per a arpa i flauta.

Desembre 2008

LIRA

14

Parlen de...

com han de córrer i dirigir les cordes. El darrer coet dóna el tret de sortida, és poc espectacular, i tothom mirem un poc decebuts, com el bou enfila la sortida de l'esplanada, seguit de centenars de joves caminant, tot seguint el ritme del protagonista del dia. Involuntàriament el meu pensament torna a imaginar la construcció, on l'espectacle i l'èxit sempre estaria assegurat. No seria únicament un dia a l'any, podria utilitzar-se amb molta més freqüència, i el podria gaudir tota la gent de casa i de fora, on el protagonista seria divers, múltiple, i pluridisciplinar. No hi hauria decepció, podria haver-hi discrepàncies, però en cap cas indiferència. Aquesta era la meva sensació en aquells moments, indiferència davant de l'espectacle esperat. Per fi localitzo els amics, i després d'analitzar la pobra sortida, comencem a caminar darrera de la gent que segueix més gent que intenta esbrinar on és el bou. En això no es diferència dels anys anteriors. No ens cal caminar més d'un centenar de metres, de seguida els trobem. La cosa no va bé. Caldrà traure'n un altre. Es torna a repetir la cerimònia. La gent esta assossegada, els minuts passen, el repeteix una segona sortida, i una altra vegada no és la que natros desitjaven. Això no podria succeir en el meu imaginari, els espectadors no estarien impassibles, l'espectacle estaria garantit. Dintre meu, comença a forjar-se una idea, allò que havia començat com una quimèrica il·lusió, seria molt bonic que es convertís en una realitat.

La quotidianitat em torna a la realitat del dia, cal seguir la festa, i si el protagonista no vol o no pot, natros sí. Cal organitzar un altre dels moments culminants del primer dia, l'esmorzar, quelcom tant tradicional com la mateixa festa. Entre les menges no fa falta el plat d'anguiles,

Les Festes i la Música© Fernando Torta

a som a festes, per fi han arribat, Jenguany un poc abans, perquè el dia de la Marededéu cau en divendres. La canícula dels darrers dies fa pensar que les festes seran caloroses, però el dia del bou capllaçat s'aixeca amb una frescoreta agradable. Mentre camino fins al nou emplaçament, penso que aviat serà difícil trobar un solar suficientment gran per encabir tota la gent que assisteix a un dels actes més populars de les festes. Per associació d'idees crec que també caldria cercar una ubicació més adient per permetre la celebració en c o n d i c i o n s a d e q u a d e s d ' u n d e l s esdeveniments culturals i populars de les nostres festes majors, el concert, clar que en aquest cas caldria un lloc amb unes circumstàncies específiques molt concretes. Els dos llocs haurien de gaudir d'un bon accés, propers al centre de la ciutat, per arribar-hi caminant, disposar d'una superfície suficient per que la gent pugui gaudir de l'espectacle. Per al segon esdeveniment caldria tenir unes condicions especials. En primer lloc hauria d'ésser permanent, tenir una bona acústica, disposar de seients còmodes, i amb una bona visibilitat des de tots els punts envers del centre de l'atracció.

En els breus deu minuts que hi ha des de casa fins la piscina, a més de saludar amics i coneguts que vaig retrobant any rere any en la matinada del bou capllaçat, la meva imaginació ha volat molt lluny, inclòs he dissenyat un espai espectacular (possiblement influït pels impressionants equipaments de la recent inaugurada olimpíada). La il·lusió és gratuïta, i el pensament pot volar tant lluny com vulgues, i en la mateixa esplanada on la gent comença a agrupar-se entorn del torill, mentre amb la mirada busco els meus amics, imagino un gran amfiteatre a l'aire lliure, amb unes grades semicirculars que rodegen l'escenari.

No puc seguir imaginant coses, la festa immediata s'imposa, la gent que m'envolta comença a inquietar-se, les cordes són a fora del torill, els joves neguitosos s'agafen a la corda, escoltant les recomanacions dels que presumiblement sabem menys que ells, de

LIRA

15Número 8

Parlen de...

això és per mi tant sagrat com les mateixes Festes, un altre costum inseparable és el diàleg distés amb els companys, ells van ser músics i un dels temes de conversa més recurrent entre natros, és la celebració del concert de Festes. Comenten que aquest any serà la nit del dimarts, trencant el formulisme protocol·lari del dimecres. Penso que quan tingui temps hauré de preguntar als músics de casa el motiu d'aquest canvi. Sense cap justificació raonable se m'acudeix una idea, potser es que hagin canviat el lloc de celebració, perquè la plaça de l'ajuntament fa molts d'anys que s'ha quedat menuda per donar cabuda als assistents, i han cercat una altra ubicació.

Aviat conec la resposta, el lloc serà el de sempre, amb les mancances d'espai, comoditat, visibilitat i acústica. El concert s'ha d'adaptar al calendari, i a un programa que, pel que fa a aquest esdeveniment, no ha respectat ni el costum, ni l'orde de prioritats.

El diumenge tinc una cita obligada, he d'anar al Festival de Bandes que se celebra al nostre auditori. Possiblement la paraula festival no és la més idònia, però si es consideren el conjunt dels anys, ja ens va bé. Enguany la banda convidada és la d'Ulldecona. Com a invitada són els primers en participar. En acabar la seva intervenció, un dels assistents, que estava assegut al meu costat, em pregunta: que li ha paregut la banda? , vaig suposar que era d'Ulldecona, i li vaig contestar en sinceritat: bé - no podia afegir cap qualificatiu. Havien complit amb el seu paper.

Després del descans, comencem a sortir els

membres de la nostra banda. Una cosa val a dir, el saber fer d'Altea es va notar, amb una correcta disciplina i de forma molt ordenada comencen a sortir els músics. Una observació, la casualitat de la distribució dels seus respectius seients fa que els primers vint músics foren xiques. Finalment tots drets amb el seu uniforme de negre, imposen una gran solemnitat al moment, és un bon auguri del que ens espera. A l'orde del concertino s'asseuen i comencen a afinar. Fins i tot en l'afinació hi ha una certa harmonia. La presentadora amb una excel·lent dicció, ens comunica que l'audició constarà bàsicament del nucli de les peces que es va interpretar en el Concert del Renaixement, a Tortosa. Per altres conductes no musicals, em vaig assabentar amb alegria i satisfacció que molts de tortosins van reconèixer que el concert va ésser l'espectacle més distingit de totes les festes renaixentistes.

Com de música sóc un profà, no puc ni goso d'analitzar el concert. No tinc suficient sensibilitat musical per descriure'l, però si puc expressar les sensacions que em van envair durant el poc més d'una hora que va durar la interpretació de les diferents obres.

Val a dir que m'agrada assistir al Festival de Bandes perquè s'interpreten les mateixes peces que en el concert central de festes. D'aquesta manera puc gaudir del confort que dóna l'auditori i de la bona acústica del local, factors essencials per influir en les sensacions que m'arriben des de l'escenari. De les tres peces, la que més em va impressionar va ésser la segona. El seu nom és prou eloqüent “A un llogaret de la Manxa”, del mestre Ferrer Ferran. Un compositor de música per a banda, que

Desembre 2008

LIRA

16

Parlen de...

Un compositor de música per a banda, que sap transmetre un gran realisme en la seva música, i et permet seguir pràcticament pas a pas l'argument en el qual basa la seva obra. Em va entusiasmar en la seva “Passió de Crist”, i em va acabar de convèncer en la premiada a Altea, “El gaudir del geni”. És una música que per l'oient no qualificat (com el meu cas), és molt sonora i expressiva, on intervenen constantment tots els músics, i se'ls exigeix una atenció continuada durant tota l'obra. Dels quatre temps que integren la peça, a excepció del quart, tots em van semblar fidels a la imatge que tinc de l'autor literari, del personatge i la seva estimada, i del seu escuder, especialment d'aquest darrer, la música reflectia la imatge de la bonhomia, contrapunt necessària per humanitzar les quimèriques aventures que emprén el personatge. El quart temps dedicat al cavall em va desconcertar. Per mi Rocinante és un cavall decrèpit, i la música el revitalitza com un Babieca esplèndid i superb. Suposo que són llicències del compositor qui ha d'harmonitzar la seva creació. La resta de peces van estar a l'alçada del que tots els oients esperaven de la nostra Lira. Els aplaudiments reconeixien l'esforç dels músics, la dedicació dels assajos, la professionalitat del director, i el saber fer de la banda. No vaig gosar de retornar la pregunta al meu veí ocasional, perquè la seva actitud era prou eloqüent, aplaudia com tots natros la virtuositat demostrada per la banda.

De camí cap a casa entre els sentiments d'orgull i d'emoció, per haver gaudit d'uns moments esplèndids oferts pels nostres fills, amb un exercici d'una il·lusió impregnada d'un gran optimisme, i tot seguit les passes del Quixot que havien escoltat, em vaig preguntar si seria una quimera cervantina pensar en disposar d'una gran auditori municipal. Una construcció singular de pedra i formigó (com jo l'havia somiat) o d'altres materials, capaç d'encabir a tots els ampostins que estimen la cultura en totes les seves disciplines.

De moment ens hem de conformar en un recinte tancat, a l'aire lliure, com la plaça de l'Ajuntament, menut, amb cadires incomodes, amb una acústica deficient, i amb un escenari excèntric. Cal reconèixer que és un lloc carismàtic, que any rere any s'emplena de soferts, però entusiastes espectadors, per poder escoltar a les nostres dos bandes. Això si amb preferències personals totalment legítimes i amb les lògiques discrepàncies que enguany s'han concretat en la idoneïtat de les “propines”.

Penso que igualment legítim és el meu somni de disposar d'un auditori digne d'Amposta i dels ampostins, on podríem gaudir de la nostra cultura popular, i d'altres disciplines i activitats cíviques que farien de la nostra ciutat la capital cultural de les terres de l'Ebre. Necessitem un cavall valent i decidit, com el que el quart temps ens havia descrit el compositor. M'agradaria pensar que es tracta d'una premonició. Per pensar no ens quedarem, la il·lusió és gratuïta, i la imaginació ens permet arribar a les cotes més altes. M'agradaria que aquest escrit fora la petita empenta que es necessita per començar un gran projecte. D'inici tenim uns dels grans protagonistes, els músics, també els espectadors, els entusiastes ciutadans, però manca l'equipament. Els ampostins tenim un nou repte.

Amposta, 16 d’agost del 2008

LIRA

17Número 8

Amposta de Banda a Banda

Auditori- Teatre La Lira Ampostina a les 20,30 h

Dissabte 31 de gener de 2009

Banda del Centre Musical Instructiu Santa Cecília de Puçol (València)Director: Juan-Gonzálo Gómez Deval

Dissabte 28 de febrer de 2009

Banda de Música del Centre Artístic de Moncada (València)http://www.musicalmoncada.com/

Director: José Alcácer Durá

Dissabte 28 de març de 2009

Banda de la Unió Artística Musical d'Ontinyent (València)http://www.suamontinyent.com/

Director: Àngel Crespo García

Dijous Sant 9 d'abril de 2009

Banda de la Societat Musical “La Lira Ampostina”Director: Octavi Ruiz Gisbert

Dissabte 30 de maig de 2009

Banda de La Sociedad Unión Musical Almoradí (Alacant) Director: Tomàs Rodríguez Gómez

8a edició 2009