Revista núm. 12

ENTREVISTESActivitats Demarcacions

SedentarisLa PACEl Paper Regulador delsMERCATS MAJORISTES

CONVENI AGENCIA TRIBUTARIA

Sant GaldericCatalunya RRegió AAgroalimentària

NTJ

La ICEA Premium Vivere...

LA REFORMA DE L’OCM DEL VI

L’IRTA

Revista del Col.legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles · Núm. 11, setembre 2007

3

EDITORIALLa meva primera Editorial

Ramon Lluís Lletjós i CastellsPresident del Col.legi

Benvolgudes companyes i Benvolguts companys,

El passat 14 de març de 2008, la Junta de Govern del Col·legi Oficiald'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya em va proclamar,per unanimitat de totes les cinc demarcacions que la integren, President delCol·legi de Catalunya, substituint el David Coll que en els darrers 13 anys haviaostentat aquesta responsabilitat.

En primer lloc, i tal i com deia en la meva carta de presentació del passat dia 25de març de 2008, vull agrair a tota la Junta de Govern que m'ha designat la con-fiança dipositada en la meva persona per tirar endavant aquesta entitat, que té coma màxima responsabilitat defensar els interessos de tots els Enginyers TècnicsAgrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya. Així mateix li vull agrair personalmentel treball que durant aquestos 13 anys ha desenvolupat el company David Coll,del qual em penso que tot el col·lectiu ens hem de sentir molt orgullosos.

En segon lloc dir que assoleixo la presidència del Col·legi en uns moments difí-cils per la nostra professió, especialment deguts a la posada en marxa del ReialDecret 1393/2007, de 29 d'octubre pel qual s'estableix l'ordenació de lesensenyances oficials i s'assenten les bases per a les futures titulacions, entre ellesles del medi rural i alimentari. Val a dir que en aquest punt que des del Col·legide Catalunya treballarem intensament per tal d'obtenir unes atribucions més cla-res amb les noves titulacions pel nostre col·lectiu. Aquest és un repte que avuidia es presenta molt complex i feixuc, però no dubteu que des del Col·legi faremtot el que estigui al nostre abast per obtenir una verificació de títol oficial queens habiliti per exercir d'enginyer tècnic agrícola de conformitat amb l'establerten l'esmentat Reial Decret.

Un altre dels objectius que m'he plantejat amb caràcter immediat, és l'adaptaciódels nostres Estatuts a la Llei 7/2005, de 31 de maig sobre l'exercici de pro-fessions titulades i dels Col·legis Professionals, i a la Llei 2/2007, de 15 demarç, sobre Societats Professionals. En aquest sentit és la meva intenció queabans de finalitzar aquest any 2008 s'hagin pogut publicar, en el Diari Oficialde la Generalitat de Catalunya, els nous Estatuts i que per tant el nostre col·lec-tiu estigui totalment legitimat en base als dos preceptes legals abans esmentats.

Vull que el nostre Col·legi tingui un posicionament, a nivell Institucional i Social,important, i això passa per ser un col·lectiu fort i amb pes, el que al seu torn vol dirque en el mateix s'integrin tots els professionals treballin on treballin. En aquest

Revista del Col.legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

Carrer Enamorats, 62, baixos - 08013 BarcelonaTelèfon: 93 217 97 53 - Fax: 93 237 81 33

Director de la Revista: Ramon Lluís Lletjós i CastellsRedactors en cap: Eduard Bes i Anna de León

Disseny i Maquetació: [email protected]ó: COMGRAFIC, S.A.Dipòsit Legal: B-3111-97

Editorial

Entrevista al Conseller

El Paper Regulador dels Mercats Majoristes

La PAC

Sedentaris

Revisió Mèdica de la PAC

Lluita contra les Plagues als Parcs i Jardins

Legislació dels Fitosanitaris a Europa

Conca Visual i Món Rural

Catalunya Regió Lider Agroalimentària d’Europa

Jordi Peix Distinció Creu de Sant Jordi

Demarcacions

Sant Galderic

Activitats Col.legi

Trobades Promocions i Companys

La ICEA: Premium Vivere

La Reforma de l’OCM del Vi

Entrevista Josep Lluís Pérez Mas Martinet

l’IRTA avui

Defensa del Medi Rural

Master d’Agricultura (ESAB)

La Crisi Econòmica

3

5

8

13

17

19

24

27

30

32

36

40

48

52

55

58

61

64

68

72

76

83

SUMARI

Redacció ii ffotografiaJoan Gamundi, Anna de León i col·laboradors

Publicitat: Maria Rosa Josa

sentit dir-vos, que des de la Junta de Govern del Col·legi estem treba-llant per aconseguir la col·legiació de tots els enginyers tècnics agríco-les i perits agrícoles que viuen i exerceixen la professió a Catalunya,vinguin d'on vinguin, i d'aquesta manera poder ser un referent en totesaquelles qüestions que tinguin a veure amb el desenvolupament de lapolítica agrària en el nostre País que es Catalunya.

Pels que no em coneixen en la meva manera de ser i actuar, dir-vosque soc una persona a la que li agrada la negociació i el consens i quedefuig de les confrontacions i enfrontaments que a la cap i a la fi noens condueixen a res. En aquest sentit es la meva intenció establirponts de diàleg i col·laboració amb d'altres col·lectius que poden estarrelacionats amb la nostra professió, per sumar esforços i no restarsempre, això si, respectant les àrees competencionals de cadascú. Enaquesta línia ja m'he posat en contacte amb el Col·legi d'Agrònoms iel Col·legi de Biòlegs i properament ho faré amb la resta de col·lectiusrelacionats. Crec que en un futur Espai Europeu d'Educació Superior,és important que tots col·laborem i ens entreguem.

També pretenc que el nostre col·lectiu, molt numerós per cert, quetreballa en l'Administració, pugui accedir a llocs de comandament enigualtat de condicions que la resta que hi és present, i més tenint encompte el que es preveu a partir del 2009. En aquesta línia iniciarécontactes amb la Direcció General de Funció Pública per tots aquellsaspectes que afecten les condicions laborals del nostre col·lectiu.

En aspectes que més tenen a veure amb el funcionament del Col·legii els serveis que aquest presta als seus col·legiats, dir-vos que s'haposat en marxa el Visat Telemàtic i la Signatura Digital que facili-tarà el poder visar tots els projectes amb una més gran rapidesa i agi-litat. Estem treballant també per modernitzar la nostra Web i fer-lamés moderna, operativa i adequada a les nostres necessitats, incor-porant-hi les més modernes tecnologies. Espero que això sigui unarealitat al llarg del 2009. Hem subscrit un Conveni de Col·labora-ció amb l'Agència Tributària amb vista que els col·legiats puguin ferles gestions dels seus clients amb l'Administració Tributaria, essentaquest un servei més que el nostre col·lectiu pot oferir al sector agra-ri. Hem consolidat amb PIMEC poder donar als col·legiats unagamma d'assegurances a més de la que es poden fer amb MUNI-TEC. Hem consolidat amb el Banc de Sabadell la possibilitat queels col·legiats puguin gaudir d'una targeta VISA gratuïta. I finalmentestem treballant amb d'altres productes que puguin esser de l'interèsdel col·lectiu i que a la vegada serveixi per donar sentit i utilitat lapertinença al Col·legi.

Bé, crec que encara tenim molta feina per fer, que com he dit abansvénen temps difícils i complicats, però sóc optimista en el sentit deque el nostre Col·legi, i el Col·legi som tots els que l'integrem, sabràdonar resposta i fer-se escoltar per tal d'aconseguir el lloc que esmereix tant a nivell institucional com social.

Com us deia en la meva carta de presentació, estic a la vostra dispo-sició per tot allò que us pugui ser d'utilitat, a l’hora que us demanomàxima implicació en totes aquelles activitats que es desenvolupin anivell de Col·legi, ja que això dóna força al nostre col·lectiu.

4

Revista del Col.legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles · Núm. 12 setembre 2008

5

L'any passat l'Honorable ConsellerJoaquim Llena va exposar, des d'aquestespàgines, les línies mestres de la novaestructura del Departament d'Agricultura,Alimentació i Acció Rural i va fer unrepàs a les principals actuacions en temesagraris i rurals.

Des de mitjan del 2007 es constata unaforta convulsió a l'agricultura i l'alimen-tació mundials, què repercuteix en lesproduccions i crea inquietud i descon-cert entre els agricultors, ramaders, famí-lies rurals, tècnics agraris i consumidors.El Conseller ha acceptat de nou respon-dre les preguntes que la nostra REVIS-TA li ha presentat en el decurs d'unacordial entrevista.

P/ EL GOVERN DE L'ESTATESPANYOL HA FUSIONAT ELSMINISTERIS D'AGRICULTURA IDE MEDI AMBIENT EN UN NOUMACROMINISTERI. COM AVA-LUA AQUEST CANVI I QUINESREPERCUSSIONS CREU QUEPOT TENIR EN LA GESTIÓ DELSAFERS DE L'AGRICULTURACATALANA?

R/ Amb la creació del nou ministeri, elGovern de José Luis Rodríguez Zapateroaposta per una gestió coordinada detotes les polítiques que afecten el mónrural, ja siguin agràries, ramaderes, pes-queres, mediambientals o de gestió del'aigua. El fet que totes elles estiguin ges-tionades per una mateixa persona, laministra Elena Espinosa, permetrà al

Govern espanyol ser més eficient a lesdemandes del sector en el seu conjunt.Respecte a la incidència que aquest canvipugui tenir a Catalunya, considero queno hi haurà grans canvis ja que tant jocom el conseller Francesc Baltasar, quesom els seus interlocutors directes aCatalunya, tenim una bona relació ambla ministra i el seu equip.

P/ A NIVELL DE LA UNIÓEUROPEA HI HA NOU ESTATSMEMBRES QUE TAMBÉ TENENUNA ESTRUCTURA SEMBLANTQUE REUNEIX AGRICULTURA,BOSCOS I MEDI AMBIENT. CREUQUE SERIA POSSIBLE I ADIENTPER A CATALUNYA UNA FUSIÓSEMBLANT?

R/ El canvi de nom del DAR no fa altracosa que respondre a noves situacions,nous requeriments, noves competències(Estatut), nous objectius i la necessitat demillorar la nostra eficiència. L'aposta perAgricultura, Alimentació i Acció Ruralno és gratuïta i vol traslladar a la ciutada-nia que la política agroalimentària delGovern català és global. Es tracta d'unareorientació estratègica d'acord amb elscanvis produïts en el sector agroalimenta-ri, la realitat rural i el món en general. Ésuna ferma aposta per evidenciar l'estretavinculació entre el sector agrari, l'agroin-dústria i el sector comercial i posar en evi-dència el seu important pes en el globalde l'economia catalana. Amb el canvi denom, el Govern català va mostrar demanera diàfana que el sector agrari és unaprioritat de l'acció de la Generalitat i que,a més, el nou Departament ha de ser l'im-pulsor d'una acció rural que significa undesenvolupament rural integral per aaquesta Catalunya que amb el 20% de lapoblació gestiona el 80% del territori.Perquè el nostre Departament vol ser i és

el Departament del món rural. Per tant,com a conseller, ja m'agradaria que tota lagestió del món rural depengués d'un únicdepartament però ja tenim una bonaestructura que ens permet fer front alsreptes de futur.

P/ ESTEM ASSISTINT A UN FORTTRASBALS EN LES PRODUC-CIONS AGRÀRIES I ALIMENTÀ-RIES A TOT EL MÓN. COM ESTÀAFECTANT A CATALUNYA, PAÍSIMPORTADOR, EL TEMA DELSCEREALS, LLEGUMINOSES I OLE-AGINOSES?

R/ L'any 2007 hem vist com el preu deles matèries primeres del camp, com elscereals, l'arròs i la llet, que durant moltanys han estat poc valorades, hancomençat un camí alcista amb conse-qüències més que notables sobre laramaderia intensiva, les indústries agroa-limentàries i el cistell de la compra i elsconsumidor. Tot fa preveure, que elpreu dels cereals, bàsics per a l'alimenta-ció animal, seguiran alts en els pròximsanys, i a Catalunya aquest fet ens afectai ens afectarà considerablement.

Pensi que Catalunya és deficitària en pro-ducció de cereals i per tant, aquests pro-ductes s'han de comprar a l'exterior peralimentar tota la cabana ramadera. A més,si té en compte, que el pes més importantde la nostra agroalimentació es basa en elcomplex carni-ramader, un sector quedepèn d'uns cereals i altres primeresmatèries encarides, la situació a casa nos-tra s'agreuja. El sector agroalimentari és elprimer sector industrial de Catalunya, iper tant, hem de treballar per millorar almàxim la nostra autonomia respecte a lesmatèries primeres. Això vol dir que noestem en un escenari d'aliments exceden-taris i que hem d'apostar per produir béperò també produir més.

Entrevista aamb ll’Honorable JJoaquim LLlenaconseller d’agricultura, alimentació i acció rural

El ConsellerJoaquim

Llena

Eduard Bes

Enginyer Tècnic Agrícola


6

P/ CONSEQÜÈNCIA DELS PREUSQUE ES DERIVEN D'AQUESTSPRODUCTES BÀSICS, LA RAMA-DERIA DE CATALUNYA PASSAPER UNS MOMENTS DIFÍCILS.QUINES ORIENTACIONS POTDONAR ALS RAMADERS I ALSTÈCNICS QUE TREBALLEN ENELS SECTORS ESMENTATS?

R/ A Catalunya, el sector ramader no ésuniforme i cada subsector té les sevespròpies regles del mercat, fet que provo-ca que la situació que s'està vivint anivell mundial amb l'alça de les matèriesprimeres els afecti de forma diferent.

Des del Departament, treballem ambcadascun d'ells per buscar les solucionsque s'adaptin millor a les seves necessi-tats. Per exemple, en el cas de la vedella,el conill i l'oví s'està apostant per unadiferenciació de producte que ens faciforts enfront de les entrades de carnestrangera. Nosaltres tenim una produc-ció de qualitat i respectuosa amb el mediambient, i hem de ser capaços de traslla-dar aquest valor afegit als consumidors.En el cas del porcí, a més, som el primerproductor de carn a nivell estatal, i aixòsempre comporta alteracions en el preuquan té lloc un desajustament entre l'o-ferta i la demanda. Tot i això, els preusja s'han començat a remuntar durant lesúltimes setmanes gràcies a una baixadade la producció durant els primersmesos de l'any.

Des de l'Administració, no podem inci-dir en els regles del mercat, però sí quepodem afavorir amb diferents polítiquesla millora de la producció o l'aplicacióde la innovació en els processos decomercialització. Aquí el sector sempreens hi trobarà i el diàleg és permanentamb tots els subsectors per trobar lesmesures més apropiades.

P/ UN ALTRE TEMA CALENTÉS LA REFORMA DE L'OCMVITIVINÍCOLA. CATALUNYAÉS FORTA EN QUALITAT IDENOMINACIONS D'ORIGEN.COM VEU L'EFECTE D'AQUES-TA REFORMA?

R/ La reforma de l'OCM del vi és unamolt bona notícia per al sector viticultorcatalà. Gairebé totes les demandes delsector han estat recollides i incorpora-des. La nova OCM permetrà obrir nousmercats, potenciar el concepte de vieuropeu de qualitat i concedeix als paï-sos productors l'opció de decidir quinaés la millor política a adoptar en funcióde les seves necessitats. Una reforma d'a-quest tipus era necessària perquè l'actualOCM del vi havia quedat obsoleta i notenia instruments útils per superar situa-

cions de crisis en determinats moments.A més, a partir d'ara el sector disposaràde més de 400 milions d'euros anualsper millorar la seva competitivitat.

P/ AQUEST ANY S'HA D'APRO-VAR L'ANOMENADA "REVISIÓMÈDICA DE LA PAC"·. ES PRE-SENTEN UNES PROPOSTES QUECREEN INQUIETUD ENTRE ELSSECTORS PRODUCTORS. POTDONAR-NOS EL SEU PUNT DEVISTA I UNES ORIENTACIONSPER ALS AGRICULTORS I PERALS TÈCNICS AGRARIS?

R/ Cal tenir present que l'actual políticaagrària comuna (PAC) de la UE està con-figurada per dos pilars. D'una banda, elprimer Pilar, que preveu polítiques regula-dores de mercat, amb ajuts directes a lesexplotacions agràries, finançats al 100%amb fons pressupostaris comunitaris.L'any passat, 326 milions d'euros van anardestinats a ajuts directes als agricultorscatalans. I d'altra banda, hi ha el SegonPilar, que preveu mesures i ajuts socioes-tructurals que es financen entre la UE i elsEstats membres, on s'emmarca el

Programa de Desenvolupament Rural deCatalunya. Es tracta d'una PAC que con-tinua tenint tot el sentit, més enllà de lesdirectrius de l'Organització Mundial delComerç que apunten cada cop més cap ala liberalització dels mercats en detrimentdel proteccionisme. Una PAC que conti-nuarà més enllà de l'horitzó de 2013 i quehem de saber adaptar a la nova situacióinternacional de major demanda de matè-ries primeres i d'aliments. I de moment, laproposta de la Comissió Europea noaborda amb prou intensitat aquesta novarealitat que la UE ha d'afrontar per afron-tar amb garanties el futur.

P/ TAMBÉ PREOCUPA A AGRI-CULTORS, RAMADERS I CONSU-MIDORS LA GRAN FORQUILLADIFERENCIAL QUE ES PRO-DUEIX ENTRE ELS PREUS A LAPRODUCCIÓ I EN DESTÍ. QUINADIAGNOSI FA D'AQUEST FET IQUINES MESURES SUGGEREIXQUE BENEFICIÏN A AMBDUESPARTS?

R/ La situació del mercat és la que és inomés la podem modificar fins a certpunt. Nosaltres, des del DAR, hem creatla comissió de seguiment de preus agro-alimentaris per tal d'estudiar l'evolucióde preus, l'esmentada forquilla i les ini-ciatives que es poden prendre. Però, enqualsevol cas, crec que la l'aposta defutur per al nostre sector agrari passa perdesenvolupar diferents estratègies pro-ductives que garanteixin la competitivi-tat del sector. Aquestes estratègies secentren en estabilitzar el sector produc-tor; establir la diferenciació mitjançantuna major qualitat; apostar per la con-centració empresarial, d'integració verti-cal, entre agricultura, agroindústria idistribució per millorar la competitivi-tat; refermar la promoció i internaciona-lització dels productes catalans;introduir innovacions mitjançant laR+D+I per tal de presentar nous pro-ductes de major valor afegit; i dinamit-zar el medi rural català.

P/ EN EL CAMP DE LA SOSTENI-BILITAT, EL DAR HA PROJEC-TAT LA CONSTRUCCIÓ DE

El Conseller en un moment del’entrevista.


7

PLANTES PRODUCTORES DEBIOGÀS PER REUTILITZAR ELSPURINS. POT AVANÇAR COMS'ESTÀ DESPLEGANT AQUESTPROGRAMA?

R/ La Generalitat està ultimant un Plade Biodigestió de Purins, que serà opera-tiu a partir de l'any 2009. El Pla s'em-marca dins l'Estratègia contra el CanviClimàtic, i té com a objectiu situarCatalunya, l'any 2012, amb una capacitatde tractament de 1.350.000 m3 depurins. Aquest pla preveu impulsar unaxarxa d'infraestructures de tractament dedejeccions ramaderes, que tant poden serplantes de biogàs com de compostatge ode processos biològics, viables econòmi-cament i amb uns costos assumibles pelsramaders. A cada territori hi hauria unaestratègia determinada en funció de lesseves característiques, i per aquest motiuno es pot concretar un únic tipus d'in-fraestructura. D'aquesta manera, es pre-tén fomentar la bona gestió dels purins,juntament amb el màxim aprofitamentd'aquest material com a fertilitzant i coma oportunitat de negoci per als produc-tors. Per impulsar el Pla, primer s'ha tre-ballat en la identificació i la localitzacióde les zones prioritàries de Catalunya. Ensegon lloc, s'està buscant la complicitatabsoluta del sector per poder unificaresforços en la mateixa direcció. I per dura terme aquesta xarxa d'infraestructuress'ha de comptar amb la col·laboració eco-nòmica del sector públic i privat, sentl'administració pública l'ens catalitzadoro iniciador del pla. A part, des delDepartament, s'analitzarà la possibilitatd'acollir-se al programa europeu Life+.

P/ EN EL COMPLEX TEMA DEL'AIGUA, MOLTS ENGINYERSTÈCNICS AGRÍCOLES ESTANTREBALLANT EN PROJECTES IEN ASSESSORAMENT. QUINCONSELL ELS VOL DONAR PER-QUÈ LA SEVA TASCA AFAVOREI-XI L'ÚS RACIONAL D'AQUEST BÉTAN PREUAT?

R/ Optimitzar els recursos hídrics enl'àmbit agrícola és un repte que tots hemde compartir. Per aquest motiu, elGovern de la Generalitat té en marxa un

Pla de Regadius que pretén no nomésmodernitzar regs ja existents sinó crear-ne de nous, com el Segarra Garrigues,per fer-ne un ús eficient i incrementar laproductivitat de la producció agràriacatalana. D'aquesta manera, es pot acon-seguir l'estabilitat de la producció agrà-ria de Catalunya a través de la utilitzacióde l'aigua de forma responsable. Però a

més d'establir producció i generar activi-tat econòmica, l'aigua contribueix a lasostenibilitat del territori. I és que agri-cultura i aigua estan íntimament relacio-nats per garantir la qualitat de vida.

L'agricultura és una activitat necessàriaper aconseguir aliments, però utilitzaimportants quantitats de recursoshídrics, i quan dic utilitza vull dir queno gasta ni contamina sinó que el pagésutilitza l'aigua per produir i desprésretorna aquest recurs als aqüífers. Cal unenfocament integrador per abordar lagestió dels recursos hídrics, ja que totestà relacionat: l'aigua, la salut, l'agricul-tura, la ramaderia. I seran necessàriesnoves inversions, una gestió integrada isobretot, bons usos.

P/ FINALMENT, ENS AGRADA-RIA SABER SI POT PREVEUREQUE ELS COL·LEGIS PROFESSIO-NALS, COM EL NOSTRE, TIN-DRAN EN EL FUTUR MÉSPRESÈNCIA COM A ENTITATS

CONSULTIVES PER ANALITZARI FER DIAGNOSIS EN ELS TEMESQUE INCIDEIXEN EN L'AGRI-CULTURA I EL MÓN RURALCATALÀ. SERIA UNA FORMAPER APROFITAR, PER PART DELDAR, L'EXPERIÈNCIA I LA PRO-FESSIONALITAT DELS ENGI-NYERS TÈCNICS AGRÍCOLES.

R/ Crec que sí, que aquesta major pre-sència com a entitats consultives seràuna realitat. En aquest sentit, s'ha derecordar que el DAR, en el marc de lesrelacions amb el sector agrari arriba amolts acords consensuats. Per tant, lautilització dels col·legis professionalsper consultar temes del seu àmbit propiem sembla que és una possibilitat ques'ha de potenciar, tenint en compte lacontribució d'enginyers tècnics agríco-les, enginyers agrònoms, veterinaris ialtres en la bona marxa de l'agricultura ila ramaderia de Catalunya.

Sols ens queda agrair al Conseller Llenala gentilesa que ha tingut d’atendre lanostra entrevista. I posem les respostes aconsideració i reflexió de tots elscol·legiats i de tot el sector, per tal d'o-rientar els treballs i els esforços en elcamí de consolidar i de fer competitiutor el complex agroalimentari català,alhora que es consolida tot una societatde benestar rural.

Façana principal del Col.legi.


8

Abans que res voldria definir ellloc i l'activitat que ens ocupa enresposta al títol de l'article, ja queno hi ha dubte que no només delsector majorista depèn el preu quedesprés pagarà el consumidor en elmoment d'omplir la cistella de lacompra per a la seva llar.

El mercat majorista és l'espai físic o virtualdins els límits del qual operen diferentsempreses majoristes.

El majorista és aquella empresa que vena l'engròs, és a dir, es tracta d'un inter-mediari que ven a detallistes, altresmajoristes i/o altres agents de la cadena,però no al consumidor final.

Quan parlem del Mercat Central, es refe-reix a un Mercat Majorista que s'articulacom a una infraestructura de serveipúblic i que, en règim de concessió admi-nistrativa, esdevé l'únic mercat majoristaque pot existir en un determinat munici-pi. La configuració d'un Mercat Centralpot ser diversa, però en general s'hi trobauna o diferents naus centrals en què totsels empresaris majoristes comparteixenun mateix espai físic. Generalmentaquesta nau es divideix en un espai comúal voltant del qual es reparteixen dife-rents parcel·les que són ocupades pelsmajoristes. Els compradors potencials,

doncs, disposen d'un passadís central alvoltant del qual poden trobar tota l'ofer-ta de producte fresc, generalment, fruites,hortalisses i peix.

La funció de l'esglaó majorista a la cade-na alimentària d'intermediació és abso-lutament necessària per al funcionamentdel sistema econòmic, especialment tanten quant la globalització i l'evolució delsmercats cada cop més augmenta la dis-tància entre la producció i el consumi-dor. Aquest necessari apropament entreel productor i el consumidor és especial-ment important en la cadena de produc-te fresc, on l'especificitat del producte,que es caracteritza per ésser perible,obliga a disposar d'una cadena forta-ment tensionada que ofereixi la disponi-bilitat espacial, temporal i d'assortimental client, per tal de satisfer la demanda.

És important destacar aquest trinomi d'e-ficiència que genera un Mercat Majorista:

o Espacial: ja que en un mateix emplaça-ment es poden trobar la majoria delsoperadors intermediaris que operen en elsector.

o Temporal: ja que en una mateixa fines-tra temporal (horari) el comprador pottrobar tota l'oferta disponible. Aquest fetés crucial en la formació de preu, ja que elMercat Central esdevé una font moltimportant de transparència per al sector.En tot moment es coneix el volum i quan-

titats disponibles de cada producte, i laseva qualitat. I, per altra banda, oferta idemanda es troben i casen en un mateixpunt, el Mercat Central.

o Producte: ja que tota la gamma deproductes es troba representada. Aquestfet genera una important eficiència iestalvi al comprador detallista, que potobtenir tot el producte que necessita enel mateix mercat.

Els Mercats Majoristes de productes fres-cos _especialment els Mercats Centrals_

permeten que el minorista pugui disposaren un mateix emplaçament de la diversi-tat d'oferta on adquirir tota la gamma deproductes frescos que existeixen en unafinestra temporal ben definida. Per tant,són un element clau per a l'optimitzacióde la cadena de comercialització i distri-bució, facilitant la comparació de diversesalternatives d'aprovisionament, així comla més adequada formulació de preus.

Els Mercats Majoristes són centresestructuralment, i funcional, ben dotatsper garantir una elevada transparènciaque ve garantida per una forta compe-tència entre les empreses majoristes queel conformen, les quals comercialitzenels mateixos productes en el mateix espaii al mateix moment. La forma de fixacióde preus en un Mercat Central permetuna ràpida transmissió de la informacióal llarg de la cadena de comercialització

Mercat dde lla FFruita.

El Paper Regulador dels MercatsMajoristes en l'evolució del preu dels productes peribles

Montserrat Gil de Bernabé i SalaDirectora General de Mercabarna.


9

i distribució dels productes. En elsMercats Majoristes es generen, a més amés, importants economies d'escala querepercuteixen també en la millora delscostos logístics i d'aprovisionament.

D'altra banda, la cadena del productefresc, a diferència d'altres cadenes alimen-tàries, no només està subjecte a unademanda variable, sinó a una oferta varia-ble condicionada per l'estacionalitat delproducte i/o per causes exògenes almateix procés de producció (temporals,males collites, pedregades, etc.).

Fixació del preu majorista en unMercat Central

A diferència de la majoria de la indústriaagroalimentària, els majoristes no fixen apriori el preu de venda en funció única-ment del preu de compra i els costosd'explotació. La indústria, en termesgenerals, estableix el preu de venda delsproductes com a funció de dues varia-bles: el preu d'origen i el marge brut. Elmarge brut inclou totes les despesesnecessàries per produir el producte_aprovisionament, explotació, recursos,gestió, etc._ i el percentatge de beneficique l'empresa vol obtenir. Així, atès unpreu de la matèria primera i unes despe-ses d'explotació, aplicant el marge debenefici que es vol obtenir, l'empresapot determinar el preu final del produc-te en qüestió. La indústria pot, en aquestsentit, conèixer el preu final d'un pro-ducte a priori.

En els Mercats Majoristes això no suc-ceeix. El preu final es fixa a posteriori, omillor dit, de forma dinàmica durantl'horari de venda. El preu final no ésnomés una funció predeterminada entreel preu d'origen i els costos d'explotació,sinó que també es veu condicionat perles següents variables exògenes:

o L'oferta de producte del dia. Aquest fetés especialment rellevant en aquells pro-ductes que no permeten emmagatzematgei que, per tant, la seva oferta està condi-cionada a les captures o la producció dià-ria (per exemple, el peix fresc de costa).

o La demanda de producte del dia, moltvariable per factors diversos: meteorolò-gics, elasticitat del producte exòtic o detemporada, festivitats, diversa disponibi-litat econòmica al llarg del mes, etc.

o L'estimació i previsió de l'evolució del'oferta, incloent l'estacionalitat delsproductes.

o L'estimació i previsió de la demandaque fan tant el majorista com el minoris-ta i, per tant, les necessitats i previsionsde volum de producte que cal comprar.

Aquestes variables són externes al majo-rista i no depenen d'ell. Per altra banda,el Mercat Central Majorista, al consti-tuir un punt d'intermediació i concen-tració, en termes físics, entre l'oferta i lademanda, permet que els compradorsconeguin l'oferta de producte que hi hadisponible i, per tant, ofereix les condi-cions necessàries i suficients perquè esdisposi de la informació necessària perestablir el preu adequat a cada producte.El procés de tancament del preu final enles negociacions entre majoristes i mino-ristes és variable i dinàmic durant tota lajornada de venda.

Així, pot esquematitzar-se de la següentmanera:

a) A l'obertura de la jornada de venda elsmajoristes coneixen tota l'oferta de pro-ducte existent i, en funció de la previsióde demanda que hi haurà, estableixen unpreu inicial de valoració del producte,segons diferents escenaris:

o En un escenari de poques vendes, elmajorista, per les característiques delproducte fresc, no pot realitzar unemmagatzematge “indefinit” del pro-ducte i, per tant, ha de valorar el cost

d'oportunitat entre reduir el preu devenda o, per contra, emmagatzemar-loper vendre'l al dia següent, tenint encompte que haurà d'assumir un risc deminva i un preu de venda inferior al diasegüent, ja que la qualitat del productehaurà disminuït.

o En un escenari de forta demanda, elmajorista buscarà maximitzar el seubenefici i, per tant, incrementarà elpreu de venda, però condicionat al dela resta de majoristes del mercat, ja queun increment excessiu desplaçaria elscompradors cap els altres majoristes.

b) Els detallistes, a mesura que arriben alMercat Central, poden conèixer l'ofertadisponible i, en funció de la demandaque preveuen, determinen el volum quenecessiten i el preu objectiu que n'estandisposats a pagar.

c) A mesura que avança l'horari de venda,l'oferta i la demanda s'adeqüen, i elsdetallistes i els majoristes tanquen nego-ciacions i posicions de venda. És un pro-cés similar al funcionament de la borsa,on el centre de compensació quadra alfinal de la jornada totes les peticions decompra i venda que coincideixin en unmateix preu de referència.

d) Si la venda s'anima, el majorista aug-menta les seves expectatives i demana unpreu més alt, i, pel contrari, si la vendas'estanca, el majorista ofereix producte apreus menors. El comprador fa elmateix, de manera que les negociacionssón contínues.

Mercat del Peix.

e) Al llarg de la jornada de venda, el preufluctua a l'alça o a la baixa en funció dela demanda que existeixi.

f) Al final de la jornada, oferta i deman-da han quedat casades i el majorista potestimar quina previsió de demanda hihaurà al dia següent. Aquesta estimació,juntament amb l'estoc de productesobrant que tingui, permet al majoristadeterminar quin volum necessita de pro-ducte i a quin preu.

g) Al seu torn i amb aquesta previsió, elmajorista negociarà el volum i el preu decompra del producte en origen. Per tant,el majorista també forma part del procésde fixació de preus en els mercats d'ori-gen i les llotges. D'aquesta forma el preude venda majorista presenta importantsoscil·lacions dins la jornada de venda.En ocasions, aquestes variacions podenrepresentar fins a un 25% del valor.

Per tant, els preus en origen i els preusmajoristes estan fortament condicionats al'oferta i la demanda de cada dia i, amb-dós, estan fortament relacionats entre si.El procés de determinació del preu mit-jançant subhasta _en origen_ i mitjançantel procés de venda al Mercat Central,explica la forta correlació que existeixentre tots dos i explica perquè el preumajorista segueix _en termes generals_ lesmateixes variacions que el preu en origen.

És molt important destacar que la dinàmi-ca del Mercat Central, a causa del volum,la tipologia d'operadors i també el fet detractar-se de productes peribles, fa que esredueixin les posicions especulatives tanten origen com en destí. D'aquesta forma,la mateixa estructura del Mercat Central ila dinàmica de fixació de preu són meca-nismes en si mateixos que dificulten la pre-sència d'operadors que volguessin adoptarposicions especulatives, les quals queden"neutralitzades" ràpidament.


10

Comissió de les NTJFundació de l’Enginyeria

Agrícola Catalana

Telèfon 932 461 517L’adreça seu, el fax, les adreces electròniques i

l’adreça d’Internet són les mateixes que tenim ara.

Us els recordem per si no els tinguéssiu a mà.

l´Adreça de la seu: Carrer dels Enamorats 62-64, baixos

08013 Barcelona

Fax: 932 378 133

Adreça electrònica general: [email protected]

Adreça d’Internet: www.ntj-feac.org

Atenció!

CANVIde

TELÈFON


13

Sempre s'ha dit que la Política AgràriaComunitària està sotmesa a una evoluciópermanent. És cert i en els darrers quin-quennis s'aprecien constants capgirades inous enfocaments que no sempre coinci-deixen amb les previsions ni amb els inte-ressos dels agricultors i de la població rural.

Des del 1992 en que es va aplicar laReforma Mc Sharry, ja es van aplicar can-vis innovadors: reducció de preus d'inter-venció, ajuts per rendiments històrics,estabilitzadors pressupostaris, quotes lle-teres, retirada de terres... Un trasbals.

L'Agenda 2000 i més recentment laRevisió del 2003, s'han convertit amb lareforma més forta que mai havia patit laPAC, modificant els criteris dels ajutsdirectes i de la gestió. Han nascut nousconceptes com drets de pagament únic,desconnexió dels ajuts, condicionalitat,mesures de benestar animal i modulaciód'ajuts, què s'han complementat amb lareforma de quasi totes les OrganitzacionsComunes de Mercat. Un nou llenguatge iun nou sistema de gestió que ha estat unensurt per a productors i població engeneral, què no entenen, entre d'altrescoses, que es cobrin ajuts sense produir.

Tot això sense oblidar que el sector de lavinya i el del vi es van sotmetre a la fi delsanys 90 a un pla de reconversió i reestruc-turació què ha obert la porta a nous d'ex-cedents, fins al punt de precisar una novareforma de l'OCM que s'acaba d'aprovaraquest hivern.

La Revisió-Reforma es va aplicar aEspanya el 2006 i a hores d'ara ja estàmolt avançada una "Revisió mèdica", és adir una nova modificació, que s'ha d'apro-var aquest any 2008 per iniciar-la el properexercici, i que segons alguns experts potconvertir-se en una "revisió quirúrgica".

En paral·lel també es discuteixen temespressupostaris i nous enfocaments de laPAC per quan s'acabi l'actual període l'any

2013, sent remarcable que França, que tin-drà la presidència del Consell durant elsegon trimestre d'aquest any, ja ha avançatforça propostes _molt en la línia de man-tenir una PAC forta i europea_ i amb l'a-fegit de no retardar els canvis importants iavançar-se a la mítica data del 2014.

La teoria i la realitat Què pretenen la Comissió i el Consellamb aquests seguit de canvis? Ho justifi-quen dient que una reforma o revisió hade servir per adaptar-se a les evolucionsde la pròpia Unió Europea i als acordsmundials i al mateix temps perquè elsagricultors puguin conèixer la política aseguir i preparar actuacions a mig o llargtermini. Però els canvis sobre canvis solscondueixen al desconcert.

Es repeteix que es vol millorar la rendadels agricultors, reforçar el model d'a-gricultura i d'empresa agrària europees,equilibrar l'oferta amb la demanda, aba-ratir els preus al consumidor, fer unmón rural més equipat i amb millorqualitat de vida, complir amb els nego-ciacions internacionals de l'OrganitzacióMundial del Comerç i algunes altresconsideracions filosòfiques que tambésón una constant.

Però la realitat que es toca cada dia esmostra força diferent. Els preus de lesmatèries primeres per a l'alimentacióhumana i animal s'han disparat i han inci-

dit greument en el costos de la ramaderiai en la butxaca del consumidor, coincidintamb la caiguda de les reserves estratègi-ques i la pèrdua de la xarxa de seguretat.

Els excedents de vi ja s'han comentat. Elspreus que rep el productor per les pro-duccions ramaderes, fruites i hortalissestenen fortes davallades i en canvi el con-sumidor paga els productes a preus mésalts. Únicament la llet ha tingut un repunta finals del 2007 i a primers d'aquest anyperò sense garanties de continuïtat i ambdiferències notables entre regions produc-tores, tant d'Europa com d'Espanya.

Manquen vedells per engreixar i es pre-veu un dèficit de carn de boví a curt ter-mini d'unes 730.000 tones a nivellcomunitari, mentre que algunes impor-tacions de carns creen reticències entre

els consumidors sobre la traçabilitat. Elmes d'abril la Comissió ha donat aconèixer unes previsions d'increment deconsum de carns, des d'ara fins al 2014,a raó de 2,7 kg per habitant. Podrà laUE cobrir aquesta nova demanda?

Els objectius polítics lligats ala PACPer contra es palesa que es van complintels "alts objectius de les polítiquescomunitàries", que si bé no es diuen cla-rament sí que són objecte de pressió i detransaccions per part de grups polítics ide certs Estats Membres.

Eduard Bes Jaques


La PAC ha PPerdut eel RRumb

Plantació de vinya a la Conca de Tremp.

Es poden citar, entre d'altres, el contro-lar el pressupost comunitari, reduir i eli-minar tots els excedents, estendre elrègim d'ajuts desconnectats a tots oquasi tots els productes, obrir els mer-cats a favor dels països tercers sense ques'assegurin unes garanties mínimes dequalitat als productes importats, seguirel liberalisme dels estats membres delnord sense mantenir una estabilitat alsproductes en general i als mediterranisen particular i fer planar l'ombra d'unacerta renacionalització dels ajuts.

A nivell estructural s'accentua entre elsagricultors la incertesa del seu futur i elperill d'abandonament de les explota-cions, el desconcert entre els joves agricul-tors, la manca d'entesa entre els diferentsanells de la cadena productiva _produc-tors, empreses transforma-dores i distribució_ aixícom la poca seguretat deque els programes i mesuresde desenvolupament ruraltinguin prou recursos percobrir els seus objectius iconsolidar la xarxa social ales zones rurals.

També cal remarcar queendemés de la PAC altrespolítiques comunitàries imundials incideixen sobrel'agricultura i les zonesrurals: l'àmplia gamma denormes mediambientals, ladisponibilitat i l'ús de l'ai-gua, les mesures correctoressobre el canvi climàtic, els projectes urba-nístics i de complexes industrials a leszones rurals... en són algunes mostres.

Com pot afectar el futur?Sobre aquests elements cal afegir les pres-ses per arribar a uns acords mundials sobreproduccions, comerç i obertura dels mer-cats agrícoles, les voluntats de globalitzacióen favor dels països en vies de desenvolu-pament _defensada per grups plens devoluntarisme però que demostren noconèixer la realitat de la nostra agriculturani el funcionament dels circuits del comerçagrari mundial_ i els compromisos de fre-nar el canvi climàtic, de preservar el mediambient i de racionalitzar la utilització delsrecursos naturals, en especial l'aigua, comja s'ha esmentat més a munt.

Quin cost _econòmic, social i estratègic_

té i tindrà tot aquest entramat de canvisper a la NOSTRA AGRICULTURA,escrita així, amb majúscules?

Quan es parla de països del nord i delsud, es pensa en la situació dels païsosmenys afavorits i es considera que laUnió Europea està plena de regionsriques, argumentant que els futursacords mundials afavoriran els nivells devida de tots aqueixos països. No ésmoment de tractar d'aquest tema quemereix moltes i llargues reflexions.

Però sí que cal mirar al voltant: com ésl'agricultura i el món rural a moltescomarques de Catalunya i d'Espanya? Lanostra agricultura té regions i zones ambmoltes mancances, petites estructures,

baixos ingressos, productors a tempsparcial, atur encobert i sotmeses a condi-cions climàtiques desfavorables. "Cadanord de les nostres contrades té les sevesregions del sud". I cal vetllar per elles.

Un altre fet amb transcendència sociolò-gica es troba en els drets de pagament ila desconnexió dels ajuts. Deixant debanda la necessitat i la legitimitat deretribuir els agricultors per l'aportaciómultifuncional que fan per mantenir elterritori i assegurar un bé comú i unesexternalitats positives, resulta difícild'entendre _i d'explicar- als mateixosagricultors i a la societat en general, elfet d'instituir uns ajuts directes sensecompromís productiu.

Endemés de les consideracions socials calrecordar que l'agricultura és una armaestratègica. Els nostres països no podendependre dels subministraments de païsostercers. S'està veient el que passa amb elscereals i altres productes bàsics i ja es té unreferent similar amb el tema del petroli:un increment constant de preus i dedependència de l'exterior. Això és el que esvol per als aliments?

D'altra banda cal preguntar-se si la UnióEuropea pot renunciar a ser el segon blocexportador mundial de productes agroali-mentaris, amb el pes econòmic que aixòrepresenta i amb els nivells d'ocupació i detecnologia que genera.

Queda la referència al desenvolupamentrural. Amb les successives ampliacions dela Unió Europea, Espanya i Catalunya

han passat a ser un país i unaregió riques i per tant esredueixen les aportacionscomunitàries als programesde desenvolupament.

S'ha comprovat reiterada-ment que la implementacióde projectes i mesures de des-envolupament rural es quedacoixa per tres motius bàsics:

El primer és que les aporta-cions econòmiques nacionalsi regionals són insuficientsper accedir a les disponibili-tats que ofereix la UE. Elsegon està en el fet de ques'estableixen sostres insufi-

cients de suport per emprendreprojectes millores d'alt nivell, encarades auna agricultura i a una pluriactivitat ruralamb projecció de viabilitat i competitivi-tat. El tercer és que la majoria de lesmesures s'apliquen de forma aïllada; eldesenvolupament rural ha de ser "inte-grat", és a dir que els projectes i les actua-cions han de contemplar la globalitat del'empresa o de l'acció rural, per tal d'acon-seguir un efecte de sinergia.

Un exemple molt clar ambrerefons humàJustament ara s'està fent més greu l'escas-sesa d'aliments bàsics a nivell mundial:blat, blat de moro, arròs, sucre, llet, carns... Endemés dels increments dedemanda per la millora de l'alimentació amolts països o pels nous usos energètics


14

Camp de cereals a la Conca de Barberà.

d'alguns productes agrícoles, així com elsefectes negatius del clima, no s'ha de pas-sar per alt l'especulació sobre els produc-tes alimentaris. S'ha citat la crisi de "l'ornegre" amb tots els efectes inflacionistesque comporta. Però ara està naixent unanova crisi, la de "l'or verd", com esdenomina als aliments principals.

FAO, Fons Monetari Internacional, BancMundial, OCDE i tècnics de diferentsespecialitats coincideixen en apuntar quemolts fons d'inversió que operen a nivellmundial s'han bolcat en el sector de l'a-groalimentació, comprant, retenint i espe-culant sobre quantitats ingents deproductes alimentaris primaris, algunsdels quals han doblat o triplicat el seupreu. Aquests fets afectaran tot el món, alspaïsos desenvolupats i encara més als paï-sos en vies de desenvolupament que nopoden accedir a aquests aliments i veurancom s'agreuja el mapa de la fam.

Alguns polítics de primera fila ja han ditalgunes coses: Strauss-Kahn (FMI) adver-teix que situacions com aquesta poden con-duir a guerres. Michel (UE) recorda que elxoc alimentari pot tenir un greu efectegeneral i especialment a Àfrica. Zoellick(BM) indica que la misèria s'estendrà a unsaltres 100 milions de persones.

Quina posició han d'adoptar els estatsmembres de la Unió Europea davant d'a-questa situació que tira per terra les previ-sions de fa tres anys? Calen solucions peratendre dues línies d'actuació: en defensade la seguretat alimentària dels seus ciuta-dans i per posar aliments a l'abast del paï-sos més necessitats a uns preus accessibles.

En qui s'ha de confiar?El cert és que analitzant el seguit de can-vis, reformes i contrareformes es perd laconfiança amb els tècnics, analistes i polí-tics de la Unió Europea. Quins paràme-tres utilitzen per les seves previsions?Saben cap a on van?

Ve a la memòria aquell acudit que diu quealguns tècnics i economistes dediquen lameitat del seu temps a fer previsions i l'al-tra meitat a justificar per què les previ-sions no s'han complert.

Un cop dins de la teranyina de l'aplicacióde les polítiques comunitàries, el descon-cert va en augment i no s'entén com esgestionen les normes, les mesures i leslínies d'ajuts. Els dubtes es multipliquen:s'anirà a una agricultura subvencionadaper fer no se sap què o per no fer res? Espodran optimitzar i aprofitar els recursosi mitjans disponibles? O hi haurà un gran

ensurt més enllà el 2013 amb noves revi-sions, retallades de les mesures de suport iuna liberalització dura a nivell mundial?

Fent memòria cal recordar que l'any2006 es va tancar el Congrés del MónRural, en el qual van participar moltespersones i institucions, fent aportacionsraonades, nascudes del seu esforç, deltreball dia a dia i del coneixement delterritori rural. Què s'ha fet de les con-clusions presentades i aprovades? Solsalgunes jornades organitzades per laFundació, però no se sap que la políticaagrària catalana hagi adoptat les resolu-cions del Congrés.

En resum: es constata la pressió que estancreant les reformes de la PAC, en elbenentès de que aquesta no és l'única polí-tica que té efectes importants, ja que d'al-tres polítiques comunitàries i mundialstambé s'entrecreuen i incideixen en elsmóns agrari i rural.

Ens trobem davant de canvis que posena prova la capacitat professional d'agri-cultors, dels responsables dels sectorsagrari i rural i dels tècnics. Tot un repteque cal superar, i en el qual nosaltres,enginyers tècnics agrícoles, tenim coses adir i a fer.


15


17

Fa 8000 anys els habitants de Catalunyavan començar a abandonar les coves on hivivien, formant lentament poblacions esta-bles, iniciant el conreu de cultius agrícoles,la cria d'animals, y una certa socialització.D'aquesta manera neix l'agricultura i laramaderia del nostre país.

Aquest procés de canvi de vida i d'activi-tats dels nostres avantpassats, el podemestudiar en l'exposició itinerant que, pro-mocionada per l'Obra Social Fundació laCaixa, va visitant diversos pobles i ciutatsde Catalunya, sota el nom: SEDENTA-RIS: ELS PRIMERS POBLATS DECATALUNYA.

La seva alimentació ja no depenia de lacaça dels grans animals, o de la recol·lec-ció dels fruits silvestres .L'home començaa domesticar la Natura. La sedentaritza-ció va comportar un important augmentde la població, amb l'aparició de novesformes culturals, artístiques i religioses.

El nou període, el Neolític, contemplal'aparició de la ceràmica, les eines depedra polida, la construcció de les pri-meres cabanes i la primera rudimentàriaindustria de la mineria. Igualment can-viaren les costums socials i religioses.

ELS PRIMERS POBLATS

En temps anteriors, l'Epipaleolític queva durar 5.000 anys, els grups humanshavien d'abandonar una zona determi-nada quan els recursos alimentaris s'es-gotaven. No els quedava res per caçar oper recol·lectar. En el Neolític s'esta-blien formes d'habitatge més o menyspermanents, dons el conreus o la rama-deria així ho requerien.

Les primeres terres que es poblen aCatalunya són les del estuari del Llobregati la serralada del litoral. Posteriorment esvan fer assentaments en els trams alts delpropi Llobregat, el Cardener i el Segreamb una menor densitat de població.

Durant aquest període van coincidirdues formes d'ocupació del territori:les coves que anaven a menys, i elspetits grups de cabanes al aire lliureque servien d'habitatges, o bé magat-zems, explotacions de conills, o d'es-tabulació d'altres animals. Era l'èpocadel Neolític Antic.

Més endavant, durant el NeolíticMitja, els assentaments ja es fan a l'ai-re lliure de manera majoritària, gene-ralment alsmeandres delsrius o, a lesplanes. Durantel NeolíticFinal es tornena emprar lescoves, tal vega-da degut a latranshumànciadels ramats perles valls inte-

riors de les muntanyes, per la qual cosatornen a coexistir els dos tipus d'hàbi-tat, d'una forma alternativa segons elsindrets geogràfics que s'ocupen.

A la mostra es poden contemplar diver-sos mapes de Catalunya amb els princi-pals assentaments que s’hi fan al llargd'aquest període. També hi han altresgràfics amb la situació de pintures icoves dels períodes anteriors. Cal pensarque l'última glaciació va finalitzar fa9.000 anys i el desplaçament de lapoblació i dels animals es va dirigir capa climes més benignes com el deCatalunya.

UN EXEMPLE: LA RIBA ORIEN-TAL DE BANYOLES

De tot el que vam observar, n’esmentaréun exemple, el poblat Neolític deBanyoles, al costat del seu llac.

Fa 7.300 anys, un grup format per propd'un centenar de persones, atret per laseguretat que donava la zona, es va esta-blir a la vora oriental del llac. Amb lafusta dels boscos de ribera que envolta-ven el lloc, van construir una quinzenade cabanes comunitàries que els perme-tia protegir-se de les inclemències del

Joan Gamundi Vilà

Periodista Soci d’Agropres

Vista de l'exterior de l'Exposició.

Sedentaris els primers poblats de Catalunya

Vista del interior d'una cabana.

Vista del Poblat de Banyoles.


18

temps. Els aliments estaven assegurats, jaque dominaven les tècniques de domes-ticació vegetal i animal que van serintroduïdes per grups humans proce-dents de l'Orient Pròxim, tot entrant pelnord de la Península Ibèrica.

Les espècies no eren les autòctones. Es vanintroduir de noves especialment de cabres,els bous, les ovelles, porcs i vaques, que elsvan proveir de productes làctics, pells,carn i possiblement llana. L'agricultura espracticava en camps situats a cinc-centsmetres del poblat. I també a petits hortson es conreaven faves i pèsols. Quant acereals es feien el blat nu, l'espelta, i l'ordi.La caça es continuava practicant amb flet-xes i llances tot capturant braus, cabres,senglars, cérvols, cabirols, i ànecs. Lesaigües de l'estany els proporcionaven pei-xos, tortugues i musclos d'aigua dolça,amb l'ajut de canoes de fusta. Els boscosdonaven els seus fruits com ara avellanes,pinyons, glans, móres, aranyons, pomes,peres i raïm.

El poblat es va abandonar al cap de150 anys després de la seva creació.No se sap per què.

CONCLUSIONS

La mostra de la Fundació la Caixa esmolt didàctica, i dóna una bonainformació sobre els primers pagesosi ramaders que van existir aCatalunya. Així com van lluitar persobreviure ja sigui desforestant, cre-ant terres de cultiu, utilitzant novestècniques i eines, noves normes deconviure, la mineria, els poblats, pin-tures i enterraments, antecedentspaleolítics, i el perquè de tots els can-vis. Hom pensa que és molt interes-sant, tant a nivell professional, comfamiliar, la visita a l'exposició. Ensdóna una mostra de la capacitat queté l'home del camp d'aprofitar en totmoment els recursos que té a mà, persuperar situacions molt difícils, imarcar la tendència alimentària quemarca el moment en què es viu.

Eines utilitzades.


19

El dia 20 de novembre del 20007, laComissària Europea d'Agricultura iDesenvolupament Rural, MariannFischer Boel, va presentar la comunicacióque portava com a títol "Preparar la revi-sió mèdica de la PAC reformada", que tél'objecte de millorar el funcionament dela PAC després de l'experiència acumula-da des de l'any 2003, en el què es vaaprovar l'última reforma. La propostacentra la reforma en tres qüestions:

a. Simplificació del règim de paga-ment únic

b. Revisió i adaptació dels instru-ments de suport al mercat

c. Com afrontar els nous reptes (canviclimàtic, gestió de l'aigua, etc.)

Simplificació del règim de pagamentúnic

La simplificació del règim de pagamentúnic passa per quatre punts fonamentals:

· Simplificació del sistema de percep-ció d'ajuts. En el sistema de paga-ment únic, l'import dels ajutspercebuts es calcula en base als ajutsrebuts durant les campanyes de refe-rència. La Comissió creu que aquestsistema d'ajuts històrics serà, amb elpas dels anys, cada vegada més difícilde justificar davant la societat. Peraixò es proposa buscar un model onels ajuts siguin més uniformes i vin-culats a les temporades de referència.

· Delimitar l'àmbit d'aplicació de lacondicionalitat, excloent-ne totesaquelles disposicions i normatives queno tenen una rellevància directa ambels objectius que busca la condiciona-litat, i al mateix temps, i si escau, elscriteris de bones pràctiques agràries icondicions mediambientals per acon-seguir millorar els objectius que fixa.

· El desacoblament dels ajuts i la sevaintegració al pagament únic, permetals productors més flexibilitat a l'ho-

ra d'ajustar les seves produccions a lesdemandes del mercat, al temps quedisminueix la càrrega administrativadeguda a la coexistència d’ambdóssistemes. Per tant es pot dir que hihaurà més desconnexió.Reconeix, però, que és necessari mante-nir un cert nivell d'acoblament delsajuts en sectors i zones en que tot i queles produccions són baixes, siguinimportants des del punt de vista econò-mic i mediambiental. En tot cas és unadecisió circumscrita en un àmbit local.

· Limitació de pagaments, establint unsistema de límits superiors, en els quèl'ajut es redueixi a mesura que aug-menta, mentre que pels imports bai-xos es podria instaurar un mínim ouna superfície mínima de manera queno afecti agricultors reals.Aquests imports es quedarien al'Estat Membre i s'utilitzarien pelsnous reptes en el marc de l'Art. 69 delRCE 1782/2003.

· La reducció dels pagaments que pro-posa és del 10% si els pagaments sónsuperiors a 100.000 €, el 25% si sónsuperiors als 200.000 € i el 45% sisón superiors a 300.000 €.

Revisió i adaptació dels instruments desuport al mercat

La Comunicació estableix que la globa-lització i la UE-27 fa necessari replante-jar els instruments de regulació delmercat actualment vigents (quotes deproducció, intervenció pública, recolza-ment als preus, restitucions, etc.), teninten compte la situació actual i futura delsmercats, especialment favorable al sectordels cereals i de la producció de llet.Aquest replantejament fa que s'hagi detrobar un sistema d'intervenció que fun-cioni com a xarxa de seguretat i que norepresenti una subvenció del preu devenda. Es vol que el mercat sigui un element decompetència efectiva. Per això s'ha decomprovar si els mecanismes de gestióde l'oferta segueixen essent vàlids, o sónun obstacle per l'adaptació de l'agricul-tura a les exigències del mercat.

Els mecanismes actuals són:

· Intervenció dels cereals. Mesura queperd força davant la situació actual delsmercats; agrocarburants en expansió iincrement de la demanda de cereals.

Reduir la intervenció permet a laComissió reaccionar en situacions decrisi, al temps que permet als agricul-tors orientar les produccions en fun-ció del mercat.

· Retirada de terres, establerta per lareducció de la producció i d'estocs decereals a la UE. Amb la introducciódel pagament únic, aquesta mesuraperd tot el sentit.La situació actual de gran demanda decereals, és un argument més a favor dela mobilització de les terres que actual-ment estaven en retirada. Serà necessariadoptar mesures desenvolupament ruralque mantinguin els efectes mediam-bientals de les terres de retirada.

· Quotes de producció de llet. LaComunicació estableix que les raonsper les quals es justifica l'existència dequotes de llet han deixat de tenir vali-desa. Es proposa l'eliminació de lesquotes pel 31 de març de 2015, ambl'adopció prèvia de mesures pergarantir que les explotacions es podenadaptar a la nova situació. La propos-ta és un increment gradual de quotes.L'efecte sobre les zones de muntanyaes podria compensar amb mesuresespecífiques dins l'Art. 69 del RCE1782/2003.

Com afrontar els nous desafiaments

Dins els nous desafiaments de la PAC hidestaquen:

· La gestió de riscos.· Nous reptes com són el canvi cli-

màtic, les bioenergies, la gestió del'aigua i la biodiversitat.

Pel que fa referència a la gestió de ris-cos, la Comissió, en la seva comunicació,estableix que els ajuts desacoblats de laproducció permeten als agricultorsadaptar-se millor als riscos, tant els espe-rats com els inesperats.

Antoni Diaz i Vendrell

Director General de Planificació i Relacions Agràies

Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Preparant lla RRevisió MMèdicade lla PAC

Comunicació de la Comissió

Com que els diferents sectors, fins i totdins una mateixa regió, no es veuen afec-tats pels mateixos riscos de mercats niclimàtics, la proposta és que els mateixosEstats Membres facin l'avaluació delsriscos i trobin la solució més correcte apartir de les mesures de desenvolupa-ment rural, o sigui, del segon pilar.Els fons del segon pilar que es destina-rien a la gestió de riscos s'obtindrien,una part, dels fons obtinguts amb l'apli-cació de la modulació.

Quan als nous reptes, el canvi climàticés un dels grans temes tot i que l'agri-cultura ha contribuït molt a la reducciódels gasos d'efecte hivernacle.L'objectiu és que el 2010 el consum debiocarburants sigui un 10% del total decombustibles i que el 20% de l'energiaconsumida provingui de fonts d'energiesrenovables.Dos altres reptes són la gestió de l'aiguai frenar la pèrdua de biodiversitat.

La Comissió considera que les actua-cions en tots aquests àmbits s'ha de fer apartir de les polítiques de desenvolupa-ment rural i que, com que el finança-ment de la PAC està fixat fins al 2013,l'augment de fons destinats a desenvolu-pament rural ha de venir del cofinança-ment, incrementant la modulacióobligatòria. Per això, proposa incremen-tar en un 2% anual la modulació obli-gatòria pels exercicis 2010 al 2013.

Proposta Legislativa

Els textos legislatius que han de desple-gar la reforma de la PAC, preveuen entreles seves mesures:

Simplificació del règim de pagamentúnic:

· Retirar certes exigències sobre con-dicionalitat que no són responsabili-tat de l'agricultor.

· Eliminació de les ajudes acoblades, aexcepció d'alguns casos en què per lazona geogràfica o per la característi-ques del sector sigui convenient man-tenir-les acoblades, com pot ser lavaca alletant i el sector oví i cabrum.

· Eliminació de l'obligació de la reti-rada de terres, i per tant, de l'elimi-nació dels drets de retirada.

· Ajustar el model de pagament únic aun model més uniforme. Es té la per-cepció que els ajuts basats en el modelhistòrics perden legitimitat davant lasocietat a mesura que passa el temps.Per això proposa ajustar el model depagament únic per explotació agafantde referència altres criteris.

· La limitació dels pagaments vedonada perquè moltes vegades lesdespeses administratives són supe-riors al pagament únic que general'expedient. La proposta és que elpagament mínim sigui a partir de250 € o una superfície de 1 Ha.

· La reducció dels pagaments és del3% per les explotacions que rebinentre 100.000 i 200.000 €, del 6%les que rebin entre 200.000 i300.000 € i d'un 9% les que estiguinper damunt de 300.000 €.Aquests fons es quedarien a l'estatque els ha generat.

· Increment de la modulació, passantdel 5% de l'any 2008 al 13% l'any2012, sempre però per pagamentssuperiors a 5.000 €.Els imports obtinguts de l'incrementde la modulació, s'utilitzaran al'Estat Membre que els hagi generat.

· Els recursos obtinguts per les reten-cions derivades de l'aplicació del'Art. 69 (en el nou reglament Art.68) ja no hauran de destinar-se almateix sector, sinó que es podranaplicar a qualsevol sector. Els fons podran destinar-se a com-pensar els desavantatges dels pro-ductors de llet, vacum i oví i cabrumde certes zones especialitzades.També podrien destinar-se a donarsuport a mesures de gestió dels ris-cos com ara l'assegurança de collitadavant de catàstrofes naturals o afons mutuals per fer front a lesmalalties animals.Un altre destí serà la complementa-ció dels drets de les zones sotmesesa programes de reestructuració odesenvolupament.

Revisió i adaptació dels instruments desuport al mercat

· Es mantenen alguns elements d'inter-venció en els mercats. Establint unsistema d'adjudicacions pel blatpanificable, la mantega i la llet enpols descremada, mentre que en elscereals farratgers i el panís el límitd'intervenció queda fixat a zero.

Al mateix temps, s'elimina la inter-venció del blat dur, de l'arròs i de lacarn de porcí.

· S'elimina la retirada obligatòria deterres, establint mesures en el marcdel PDR per conservar els beneficismediambientals de la retirada.

· Es proposa un increment de les quo-tes de producció de llet de l'1%anual entre les campanyes 2010/11 ala 2013/14, que s'acumula al 2%distribuït per la campanya 2008/09.L'objectiu és permetre l'adaptació de lesexplotacions a la retirada definitiva deles quotes l'any 2015 i als nous mercats,i per tant a l'increment de la demanda.

· Eliminació del recolzament als con-reus energètics.

Com afrontar els nous reptes

Els nous reptes que es plantegen, lalluita contra el canvi climàtic, les ener-gies renovables, la gestió de l'aigua i labiodiversitat, obtindrien el seu finança-ment dels fons obtinguts de la novamodulació dels ajuts directes.

L'impacte pressupostari d'aquestesmesures serà nul pel que fa al pressu-post comunitari, ja que són fons quepassen del primer pilar (recolzament ales rendes i mercats) al segon pilar (des-envolupament rural). Sí, però, que tin-dran impacte en els pressupostos delsEstats Membres, ja que les mesures delsegon pilar són cofinançades.

Posicionament delsDiferents Estats Membres

L'Estat Espanyol va destacar entre lesseves prioritats la necessitat de mantenirels instruments de suport als mercats,assegurant la producció amb ajudesdirectes o mesures que evitin la volatili-tat dels preus.Es manifesta contrari a l'increment demodulació obligatòria destinada a des-envolupament rural, al mateix tempsque no es posiciona a favor d'aplicarretallades als grans perceptors d'ajutsni de fixar un ajut mínim.Si, en canvi, que és favorable a la sim-plificació de la PAC amb l'objectiu quela ciutadania tingui una millor percepcióde com funciona i per a què serveix.

Rebutja modificar el pressupost desti-nat a agricultura, que està fixat fins al2013, i no s'hi ha d'introduir modifica-cions. En aquesta línia defensa que larevisió ha d'utilitzar-se per analitzar lasituació i no per modificar-la.


20

A nivell general, la major part delsEstats Membres estan a favor de sim-plificar el règim de pagament únic, dereduir els ajuts que encara es mantenenacoblats, d'establir una xarxa de segu-retat que recolzi els mercats i d'incre-mentar les quotes amb vista al 2015.

Suècia i el Regne Unit són partidaris dedesacoblar totalment els ajuts a la pro-ducció com a molt tard l'any 2013, men-tre que un grup de sis Estats Membres,entre els quals hi ha l'Estat Espanyol,considera que s'ha de mantenir, enalguns sectors, un acoblament parcial.

Sobre l'Art. 69, diferents EstatsMembres demanen la revisió i extensióde la seva aplicació, amb l'objectiu derecolzar especialment les regions i pro-duccions més fràgils.

Sobre la gestió dels mercats, un grupde set Estats Membres segueixendefensant la xarxa de seguretat forma-da pels instruments actuals, entre ellsl'Estat Espanyol, tot i que plantegen laseva modernització.

Dinamarca, Suècia i el Regne Unit, endemanen l’eliminació.

Sobre el debat de la modulació, hi hadiferents grups, els que estan a favor del'increment del percentatge de modula-ció, els que s'oposen al seu increment, iels que no veuen bé que l'augmentporti un increment del cofinançamentdels estats, com ara Alemanya.Sobre l'increment de les quotes de lletper afavorir l'adaptació a una situació deproducció sense quotes, un grup d'EstatsMembres (Lituània i Polònia) es mani-festen a favor d'un increment del 5%anual fins al 2015, un altre grup mantéque l'increment hauria de ser del 2%,mentre que un altre grup d'estats (entreells l'Estat Espanyol) considera quel'augment hauria de ser prudent.

Posicionament delDepartament d’AgriculturaAlimentació i Acció Rural

A. SIMPLIFICACIÓ

a) Model de règim de pagament:

En el sistema actual de règim de pagamentúnic, es defensa el manteniment del modelhistòric en el càlcul dels ajuts de la PAC.El model regional no s'avé amb la diversi-tat de produccions existents a Catalunya.

El règim de pagament únic fonamentaten el model històric (els ajuts es calculenen base al que s'havia fet en el passat i no

van lligats a l'activitat que actualments'efectuï) ha servit a la Unió Europea perjustificar la seva política agrària i legiti-mar-la en el marc dels acords comercialsde l'OMC.

L'aplicació del model històric per a deter-minar el càlcul dels ajuts de la PAC, signi-fica consolidar una distribuciódesequilibrada dels ajuts de manera querebran menor import aquells productorsque hagin tingut en el passat menors ren-diments. En aquest sentit, aquest modelno té una funció redistributiva dels ajuts iper tant consolida les diferències entreproductors dels diferents Estats membres.

El model regional, per la seva banda, pottenir repercussions negatives a Catalunya,per la seva diversitat de produccions agrà-ries. L'establiment d'un import únic d'a-jut per a tots els sectors, significaria queaquells que fins ara hagin rebut elsimports d'ajuts més elevats hauran deveure com disminueixen en favor delsproductors d'altres sectors que percebienimport menors. L'aplicació d'aquest siste-ma, si bé pot comportar una simplificaciódel règim de pagament únic, sobretot desdel punt de vista administratiu, obre laporta a una de les qüestions que laComissió ha anat avançant en anteriorsocasions, sobre el futur d'una PAC cofi-nançada: l'aplicació d'un import unitarid'ajuts posaria de manifest les desigual-tats entre els diferents sectors i aconsella-ria l'adopció de mesures complementàries(ajuts addicionals que compensessin, béles especials dificultats de producció, béels beneficis mediambientals, bé l'esforçde produccions de qualitat). Ens fa lasensació que aquesta la reflexió és la quevol encetar la Comissió en preveure elcanvi de model del sistema de pagamentúnic de forma voluntària fins al 2013.

En aquest sentit el posicionament delDAR és que mentre la situació pressu-postària sigui la fixada en la reforma de2003, hem de defensar el mantenimentdel model històric, perquè contribueixmillor a la cohesió territorial i al mante-niment de l'activitat agrària, sobretot enaquells sectors en què existeix un paga-ment parcialment connectat. Pel que fa ala revisió de l'article 69, sembla correctereconduir-lo però amb l'exigència que elsfons alliberats per la modulació ques'han d'integrar en les accions previstesen l'esmentat article, es distribueixin dinsel primer pilar i dins el territori de laComunitat Autònoma que els ha generat.

El canvi a un model regional només seriaabordable si hi hagués un debat pressu-postari que comportés la revisió delssostres nacionals del primer pilar esta-


21

NIVELL LÀSER AUTONIVELLANT FL100HANivell làser horitzontal, robust, d'ússencill i per llargues distàncies.Funció TILT pel control del'autonivellació i possibilitatd'inclinació dels eixos X i Y fins +5º. Precisió: +1mm/10m. Distànciatreball ø: 600mEs subministraa m b : S e n s o r -receptor, bateriarecarregable icarregador, cai-xetí per pilesa l c a l i n e s ,comandament adistancia pera d j u s t a m e n td'inclinacions.En estoig.

TEODOLIT ELECTRÒNICFET120

D'operació ràpida isenzilla. Amb dis-play de fàcil lecturai telescopi de granaugment. Cerclegraduat horitzontala esquerres o dretes.Botó per ajustamenta zero. Cercle verti-cal en angles o %d ' i n c l i n a c i ó .Auments: 30xPrecisió: 4 mgon.

BERDALATOPOGRAFIA Y LASER, S.L.PARC EMPRESARIAL GRANLAND C/ de la Mora, 1508918 - BADALONATELF. 902 302 204FAX. 93 302 57 89www.berdala.com

blerts en la reforma de 2003. Això, però,també toparia amb el perill de destinacióde més fons als nous Estats Membres.

En tot cas, entenem que el règim depagament únic necessita d'una revisióper simplificar la seva aplicació.

b) Condicionalitat:

S'està a favor de reduir i clarificar elsrequisits de condicionalitat, i la refor-ma que es planteja hauria d'aprofundirsobre aquesta simplificació que conside-rem totalment necessària.La Comissió considera que s'han dereplantejar les exigències de la societat, ique s'ha de contribuir de manera efectiva apromoure el desenvolupament sostenible.

Per això proposa:

- delimitar els requisits legals de gestióexcloent les disposicions que no siguindirectament rellevants per a la consecu-ció dels objectius de la condicionalitat;- examinar i revisar la llista actual derequisits legals de gestió així com de lesbones condicions agràries i mediambien-tals per a millorar aquests objectius.

c) Connexió parcial dels ajuts:

Es defensa el manteniment de la cone-xió actual en els sectors que la tenenprevista.

Sobre aquesta tema s'han analitzat totesles possibles alternatives plantejades, itant segons la base històrica com unmodel regional es plantegen problemes.Amb caràcter general es defensa que calmantenir la connexió dels ajuts en elsseus nivells actuals per protegir l'activi-tat desenvolupada en determinadeszones (desfavorides) i en determinatssectors més sensibles (oví, vaques alle-tants). Pel que fa a sectors concrets:

- En l'àmbit ramader:

SSeeccttoorr oovvíí:: es defensa l'actual nivell de con-nexió de les primes d'oví i cabrum (50%).

VVaaqquueess aalllleettaannttss:: Manteniment de la con-nexió al 100% de la prima, perquè inte-ressa tenir vedells a bon preu icompensar les pèrdues que puguin tenirels ramaders dedicats a la cria de vedells.

- En l'àmbit agrícola:

OOlliivveerraa:: el DAR sempre ha defensat l'a-plicació de la màxima connexió de l'ajuten aquest sector, però tal i com aquestajut està configurat actualment resultaingestionable i a més no serveix a les fina-litats perseguides per la connexió. La pro-posta de desconnexió total d'aquest ajuthauria d'assegurar també que el comple-ment d'ajut acordat pel MAPA amb laComissió. En cas contrari cal defensar elmanteniment de l'ajut tal com està actual-ment configurat, tot i la complexitatadministrativa de la seva gestió.

HHeerrbbaacciiss:: Cal defensar la connexió de l'a-jut actualment vigent (25%). Cal teniren compte que Catalunya és deficitàriaen aquesta producció i per tant és unabona eina per garantir la continuïtat d'a-quests conreus.

d) Límits als pagaments directes:

L'establiment de límits superiors ha detenir en compte altres paràmetres(com ara la generació d'ocupació) perevitar perjudicar les explotacionsmajors i també l'esforç de concentra-ció. Així mateix s'han de respectar lesfórmules associatives de les explota-cions (evitar que surtin perjudicadesper exemple les cooperatives). Quant al límit inferior hi ha acort enestablir-lo, ja que els ajuts de la PAC hande respondre a l'aportació de valor econò-mic que realitzen les explotacions agràries.

En l'establiment de límits d'ajuts màximsi mínims, els topalls màxims haurien detenir en consideració el tipus d'explota-ció (dimensió, UTA's, beneficismediambientals). Els topalls s'orienta-rien a alleugerir la gestió administrativa.

e) Revisió de l'article 69 RCE1782/2003:

Les recursos no s'han de destinar entrediferents sectors i es defensa la regiona-lització en l'aplicació d'aquest article.

L'aplicació de l'article 69 ha de ser regio-nalitzada. Cada Comunitat Autònomaha d'aplicar els fons alliberats per lesexplotacions agràries en el seu territorientre explotacions del seu territori i d'a-cord amb les prioritats específiques decada Comunitat. Si no fos així, l'article69 no cal modificar-lo.

B. REVISIÓ DELS INSTRU-MENTS DE MERCAT

Si al manteniment dels actuals instru-ments de mercat.

a) Revisió dels mecanismes d'interven-ció dels preus dels cereals.

Estudi d'un nou sistema d'intervenciócom a xarxa de seguretat.

b) Manteniment de les xarxes de segu-retat:

Cal ampliar les xarxes de seguretat a totsels sectors i circumstàncies no tant solsen cas de malaltia. Per als riscs de tipusfísic, la solució podria ser la xarxamutual, i per als riscs de tipus econòmicel manteniment de les xarxes de segure-tat de preus mitjançant alguna de leseines que disposa la UE actualment.

Els instruments actuals de gestió demercat s'han de mantenir.

c) Quotes làcties:

A Catalunya no interessa un incrementlineal de la quota, ja que els agricultorsno veurien millorada la seva situació enel mercat, mentre que faria baixar elspreus de la llet i de la quota. Els incre-ments progressius fan perdre valor a laquota. Els plans d'abandonament nofuncionen perquè els agricultors noestan en aquests moments disposats ni acomprar ni vendre quota làctia.


22

A Catalunya no convé un increment dequota i es defensa el manteniment delrègim de quotes (fins i tot més enllà de2015). El sector lleter català ja està sufi-cientment estructurat.

d) Retirada obligatòria:

No té cap sentit mantenir la retiradaobligatòria de terres per raons de con-dicionalitat.

D'altra banda, la condicionalitat ésrequisit indispensable per poder percebreels ajuts de la PAC, per la qual cosa laretirada de obligatòria de terres per qües-tions de condicionalitat no té cap sentit.

C. NOUS REPTES.

Els nous reptes afecten el conjunt de lasocietat i per tant no ha de ser el sec-tor agrari exclusivament qui financi lalluita per a la gestió de l'aigua, el canviclimàtic i la biodiversitat.

El DAR es posiciona contrari a l'in-crement de la modulació i de la trans-ferència de fons del primer al segonpilar de la PAC.

- Gestió de l’aigua. Millorar l’eficiènciaen l’ús i la gestió de l’aigua.

- Canvi climàtic. Es considera al sectorcom un element clau per la lluita contrael canvi climàtic.

- Biodiversitat. Paper essencial de l'agri-cultura en el manteniment de la biodi-versitat.

- Bioenergia. El Pla Energètic de la UEpreveu arribar al 10% de biocombustiblesi un total del 20% d'ús d'energies renova-bles l'any 2020. Tot i això, es proposa eli-minar els ajuts als cultius energètics.

- Trasllat de fons del primer al segonpilar de la PAC: des del punt de vista deCatalunya no interessa traslladar fons delprimer pilar (no regionalitzat) al segonpilar (regionalitzat). D'altra banda no esconsidera una bona solució ja que el pri-mer pilar està adreçat a sectors específicsi el segon pilar està obert a tots els agri-cultors. S'ha de reconèixer que l'activi-tat agrària, tal com està reguladaactualment, ja contribueix en el seu des-envolupament en la lluita contra elcanvi climàtic, per aquest motiu no tésentit ampliar la responsabilitat d'a-questa activitat en aquest àmbit.

Els nous reptes que es plantegen són res-ponsabilitat de tota la societat i nonomés de l'agricultura.

D. OBJECTIUS PRINCIPALS ATENIR EN COMPTE MÉS ENLLÀ

DEL 2013

La reforma plantejada, fa que siguinecessari obrir un procés de reflexió queha de girar al voltant de dos eixos:

- Quina ha de ser la política de la PACmés enllà del 2013 tenint en compte lanova conjuntura de mercats globalitzats:

Com mantenim el subministramentregular de productes alimentaris teninten compte la demanda creixent de paï-sos emergents.

Com continuem garantint la segure-tat alimentària en mercats globalitzats.

Com mantenim l'activitat producti-va en zones fràgils.

Com conservem l'equilibri territorial.

Com millorem las gestió del medi(canvi climàtic, etc.).

- Discussió pressupostària:

Definició del pressupost en funció deles polítiques i necessitats.

Model pressupostari. Històric, regio-nalitzat o mixt.


23


24

La nostra Societat denuncia amb un granatreviment i ignorància tot el que siguintractaments químics fitosanitaris, i a l'en-sems exigeix als responsables de Parcs iJardins: no embrutar-se de fumagina, ogratar-se d'urticària per la processionària,etc., quan fa us de les àrees verdes.

La lluita contra les plagues i malalties estan antiga com l'agricultura. La llagosta,les erugues, els ocells entre d'altres estandescrits en documents trobats o en muralsegipcis, etc. Separar la cugula del blat, eli-minar les males herbes, és una pràctica dequè la mateixa Bíblia parla. Els grecs des-criuen els efectes letals de l'oli sobre elsinsectes i els romans la toxicitat de lesbarreges de betum, sofre o derivats arseni-cals per matar les erugues de la vinya.

El viacrucis Els responsables dels tractaments ende-més d'aguantar aquesta pressió, ambigua icontradictòria dels usuaris, es troben ambun gran buit legislatiu i quan volen com-partir responsabilitats amb l'autoritat per-tinent és un galimaties, un orgue de gats isi no, veieu els passos:

Un fitosanitari depèn del Ministerid'Agricultura que és qui autoritza elRegistre després de passar pel Ministeride Sanitat i tots els organismes internsque ambdós tenen; finalment el Ministeride Medi Ambient qualifica el producteen funció de la seva toxicitat ecològica.Des de les darreres eleccions, tal voltasuprimirem un pas gràcies al nouMinisteri del Medi Ambient i MediRural i Pesca. El Ministeri deGovernació amb Seprona _la GuàrdiaCivil de la Natura_ té la responsabilitat dela inspecció a tots els nivells, distribuïdorsi empreses aplicadores. El Ministeri deDefensa té cura d'aquells productes quepoden ser explosius, adobs, nitrats, sofresetc. El Ministeri d'Indústria ha de vigilarles fàbriques i magatzems de fitosanitaris.El Ministeri de Treball té un reguitzellde lleis d'higiene i seguretat que afectentots els treballadors del sector. I finalment,un cop presentats els dossiers a cada esta-

ment, existeix la Comisión de Evaluaciónde Productos Fitosanitarios que aprovaràdefinitivament el formulat…

Penseu que s'ha acabat? Doncs no!Multipliqueu per dos o per disset ja que moltsdecrets i/o ordres ja tenen el paral·lel autonò-mic, que com el nostre cas català s'avança persubstituir el buit que fa tants anys que dura.

En el segle XVI , Jean de la Quintinye provaen als Jardins de Versalles les propietats afici-des dels "bullits de nicotina" i a partir d'a-quell dia la nicotina és recomanadaordinàriament. Al 1755 Mathieu Tillet desco-breix el caràcter contagiós de les càries o carbons, que afecten les llavors i les desinfecta, ambdilucions de calç i sal marina. Aquesta desco-berta permet més tard a Bénedict Prevost, al1807, demostrar que protegint els teixits vege-tals amb sals de coure s'evita l'entrada de fongs.

Tenim una Ley de Sanidad Vegetal, apro-vada a la fi del 2003, que està pendent deReglamento. Així que per ara ens mana laDirectiva 91/414, amb tots els afegitonsque ha tingut. Han passat un munt d'anys,i la nova directiva Europea sobre els trac-taments fitosanitaris ja ha superat la pri-mera lectura i les diferències entre laproposta parlamentària i la de la Comissióque revisa cada article són grans… Ja està

arribant el moment de la segona lectura imentre ha desaparegut l'Europa de les tresgrans zones fitosanitàries: Nòrdica,Continental i Mediterrània, en funció del'agressivitat de les plagues o malalties.

Volen que tota la Comunitat sigui igual:rebaixar el risc si es possible a zero, enca-ra que costi eliminar segons quines pla-gues per manca de solucions. Durant elperíode 1994-2008 hem passat de 850 -900 matèries actives utilitzables a l'agri-cultura a tant sols 25, però… quantesmatèries actives queden per als Parcs iJardins ?

Un altre Jardiner, Mr Forsyt ,anglès, cap el1800 fa un altre bullit: sofre, calç, tabac iborrons de saüc i aplica aquesta barreja unavegada refredada sobre les fulles de les rosàciesmalaltes, pomers, etc. Més tard es prova ambsulfur càlcic contra l'arrufat dels arbres d'os, itambé com insecticida contra les cotxinilles, peròés molt agressiu amb els materials i resulta fito-tòxic amb els vegetals. Al 1850 José Garriga iBaucia, professor de Botànica , membre de laReal Academia de Ciencias Naturales y Artesde Barcelona, recomana avisar "que gatos yperros y otros vertebrados son incompatibles conun jardín, y que a los insectos pequeños que roenlas yemas se los ataque con una decocción desauco, noguera y tabaco".

Mirant endavant Per això és tan estimable l'esforç fet perla Conselleria d'Agricultura de laGeneralitat des de fa més de 25 anys,estimulant la formació dels venedors,manipuladors i tècnics responsables.Detectant les plagues i malalties de lesornamentals mes freqüents i avisant delsmoments de tractament. Editant infor-mació. Controlant les plantes de quaran-tena i els paràsits nous que arriben pertot arreu amb el lliure comerç i la inten-sificació dels transports i amb l'aplicaciódel passaport fitosanitari. Podeu trobartot un compendi de sanitat vegetal irecomanacions consultant www.rural-cat.com. Estimable és la tasca del nostrecol·legi amb les NTJ (NormesTècniques de Jardineria) que és guia de

Joaquim Camps Massich


Una LLluita DDecebedora:la lluita contra les plagues als parcs i jardins

La lluita contra les plagues alsParcs i Jardins es fa difícil.


25

catalans i foranis i ens ha donat un granprestigi. La industria fitosanitària i la dis-tribució del sector decideix agrupar-se,per desmarcar-se i es constitueix unaAssociació (APJ) www.apjardin.com)per defensar-se davant el caos i saberquins productes sí, i quins no, es podrienvendre i aplicar, qui els podria vendre iquina seria la formació necessària.

Animats i recolzats per la Conselleria (Senyor Josep Mª Vives de Quadra) esreclama a Madrid una ordre que substi-tueixi les antigues qualificacions "Hogary Plantas, y Jardineria Doméstica" per lanova denominació "Jardineria Domésticade Exterior, JED", que inicia un camíperquè els aficionats a les hortes familiarsi als jardins privats, tinguin un llistat deproductes possibles per utilitzar ambtranquil·litat. Ara l'Estat ja ha valorat quemés de 5 milions d'espanyols tenen jar-dins i mes 9 milions de persones són pro-pietàries de plantes a casa en terrats, patisi balcons. També els milers d'hectàrees d’àrees verdes, comunitàries o no, esporti-ves, publiques o privades necessiten unallista de productes per ser aplicats.L'àmbit de Parques y Jardines, surt més

tard (www.mapya.com); busqueu a laplana de Productes Fitosanitaris i troba-reu que hi ha només 51 matèries actives(19 insecticides, 13 fungicides, 3 acarici-des, 12 herbicides, 6 formulacions de gli-fosat, 2 helicides i 2 productes varis. Sónpocs i encara es reduiran.

Abans del 11998855, els mitjans de lluita contrales plagues dels vegetals, poden ser qüestionatsper la seva toxicitat per a l'aplicador o per laseva fitotoxicitat, però mai per la seva persis-tència i durabilitat. Els jardiners d'aquellsanys es defensaven amb mètodes molt hetero-genis. Mesures profilàctiques com l'esporga iel foc. La recol·lecció manual porugues talla-cebes, antònoms, etc., l' elecció i situació de lesplantes en el Jardí. Entre 11884455 i 11992200 lamillora del transport entre Amèrica i Europapermet el traspàs de nombroses plagues imalalties: Aspidiotus perniciosus,Lymantria dispar, Mayetolia destructor,Cydia pomonella i d'altres. Per donar res-posta a les noves invasions neix una novafarmacopea de mmiiccrroooorrggaanniissmmeess com ara elbacteri Bacillus Thuringiensis (1901, o elfong antagonista Beauveria sp), exxttrraacctteessvveeggeettaallss com ara les piretrines naturals i lanicotina, mmaaccrroooorrggaanniissmmeess del tipus de

Rodolia cardinalis contra la cotxinilla aus-traliana o l'Encarnia perniciosa contra elPoll de Sant Josep.

Josep de Vilmorin al 1856 i l'entomòlegL.O. Howard proposen uns dispositius dequarantena per evitar les invasions de pla-gues hostes del material vegetal. S'afegeixensabons potàssics i olis minerals per millorarl'eficàcia

Caldrà investigar els productes de lluitad'alternativa, que endemés de lesFeromones i els macro i microorganismescomencen a utilitzar-les a la agricultura: elsfitofortificans (estimulants de les defensesvegetals amb efectes fitosanitaris).

A Catalunya ens avancem, liderats per laConselleria d'Agricultura, per tenir unLlibre Blanc dels tractaments contraplagues en Parcs I Jardins; serà un com-pendi exhaustiu i modèlic per a d'altresregions estatals i europees, una represen-tació de diversos estaments, ajunta-ments, APEVC, Conselleria de Sanitat,Conselleria del Medi Ambient, Gremisde Jardiners i Col·legi. Esperem que d'a-quest llibre surti la inspiració per la novadirectiva.

Comercialització de produc-tes fitosanitarisLa directiva 91/414/CEE sobre co-mercialització i utilització de productesfitosanitaris va marcar un abans i un des-prés en les exigències per registraraquests productes. Aquesta directiva vaentrar en vigor l'any 1993 i des d'aquestany tots les noves substàncies activesd'ús fitosanitari han de ser aprovadesprèviament per la Comissió Europeaabans de ser incloses en el registres ofi-cials de productes fitosanitaris de cadaestat membre de la Unió Europea.

D'acord amb aquesta directiva, les subs-tàncies actives enregistrades en els dife-rents estats membres en anterioritat aljuliol de 1993 havien de ser re-avaluadesen el termini de 10 anys. Les empresestitulars de les autoritzacions de comer-cialització van haver de presentar nousdossiers aportant la informació que lesnoves exigències de comercialitzaciómarcava aquesta norma. Si en el procésd'avaluació la informació aportada d'unproducte complia amb les exigènciesmarcades per la Directiva, aquest s'in-clouria al seu annex I de la mateixa (llis-ta positiva), ja que per tal que unproducte fitosanitari es pugui comercia-litzar a la UE la substància activa a par-tir de la qual es formula ha d'estar inclòsen l'annex I de la Directiva 91/414/CE.

Les substàncies actives que al juliol de2003 cap empresa les va presentar a laUE per a la seva avaluació es van prohi-bir, excepte unes substancies determina-des que es van acceptar provisionalmentcom a us essencial fins al desembre de2007. Les substàncies actives que mal-grat que van ser defensades per algunaempresa no van superar les exigènciesestablertes per la Directiva també hanestat retirades del mercat

La revisió de la totalitat de les substànciesactives antigues no va poder ser duta aterme abans del 2003 i aquest termini esva prorrogar fins a la fi d’aquest any2008. Actualment s'està encara revisantles substàncies incloses en la fase 3 i 4.

Aquesta revisió comunitària de les subs-tàncies actives ha provocat la retiradad'un gran nombre de productes fitosani-taris del mercat, moltes d'elles per no serdefensades per les cases comercials, i d'al-tres perquè la Unió Europea ha conside-rat que són d'un elevat risc per a l'usuarii/o per al medi ambient.

Des de l'entrada en vigor de la Directiva91/414/CEE han desaparegut una partimportant de substancies actives, i s'hapassat de més de 900 substàncies activesdisponibles el 1993 a menys de 250. Elimpacte més important s'ha produït enels insecticides i acaricides, productesmolt utilitzats en l'agricultura mediterrà-nia a causa de les condicions climàtiquesespecífiques i de la diversitat de cultius.El impacte sobre els productes fungici-des i els herbicides ha estat menor.

PROGRAMA DE REVISIÓ DE LADIRECTIVA 91/414/CEE

FASE SUBSTÀNCIA ACTIVA TERMINI

I 90 Finalitzat

II 148 Finalitzat

III 405 31-12-2008

IV 377 31-12-2008

incloses 165

excloses 604

pendent 321

NOVES SUBSTÀNCIES ACTIVES

Notificades 145

Pendents d'avaluació 63

Actualment la Unió Europea està elabo-rant un nou Reglament de Comercia-lització de Productes Fitosanitaris, el quales troba en fase de discussió, i que substi-tuirà a la Directiva 91/414/CEE.Aquest Reglament contempla nous crite-ris per a l'avaluació de substàncies actives,basats principalment en la perillositatintrínseca de la substància, cosa que potcomportar una major reducció de lessubstàncies actives disponibles. Entre elsaspectes positius del futur Reglament espot destacar el foment de l'harmonitzaciód'aquests productes en els diferents EstatsMembres mitjançant l'avaluació zonal i elreconeixement mutu de les autoritza-cions.

Utilització de productes fito-sanitarisLa Unió Europea va publicar elReglament (CE) 852/2004, relatiu a lahigiene dels productes alimentaris, i elReglament 183/2005, pel qual es fixenels requisits en matèria d'higiene dels pin-sos. En aplicació d'aquests reglaments, elMinisteri d'Agricultura (actualmentMinisteri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí) va publicar l'ordreAPA/326/2007, de 9 de febrer, per laqual s'estableixen les obligacions delstitulars d'explotacions agrícoles i forestalsen matèria de registre de la informaciósobre l'ús de productes fitosanitaris.

Aquesta ordre obliga als agricultors a dis-posar d'un registre de tots els tractamentsfitosanitaris que efectuen en les parcel·lesde les seves explotacions així com deldestí dels vegetals o fruits produïts (tra-çabilitat). Aquests registres cal guardar-


27

Jordi Giné i Ribó


La situació actual de la Legislació sobre els Productes FFitosanitaris a Europa

Dades de Maig de 2008.

los durant dos anys per a ser inspeccio-nats pels òrgans competents de l'Admi-nistració. Igualment els titulars d'aquestesexplotacions han de guardar durant 2anys les factures dels productes fitosani-taris adquirits per aplicar a les parcel·lesde la seva explotació.

La UE està preparant una directiva per al'ús sostenible dels productes fitosanitaris,en la qual es preveu que els usuaris d'a-quests productes hauran de tenir una for-mació prèvia així com aplicar els principisdel control integrat de plagues; el projectede directiva també preveu prohibir elstractaments aeris (excepte en casos moltjustificats), els tractaments en zonesambientalment sensibles, i restringirà moltl'ús d'aquests productes en àrees urbanes.

Una de les obligacions que establiràaquesta nova directiva serà que els agri-cultors disposin d'una formació perefectuar els tractaments fitosanitaris. Aaquest respecte indicar que a Catalunyaaquesta obligació entrarà en vigor l'1 degener de 2009. En aquesta data els agri-cultors hauran de disposar del carnetd'aplicador de nivell bàsic, o nivell qua-

lificat en el cas de disposar de personalauxiliar que efectuï tractaments en laseva explotació.

Límits màxims de residus(LMR)Paral·lelament a les normatives anteriors, laUnió Europea ha anat aconseguint el seuobjectiu d'unificar els límits màxims de resi-dus (LMR) de cada producte fitosanitari.Un pas important a aquest respecte fou lapublicació del Reglament CE 396/2005relatiu als LMR de plaguicides en alimentsi pinsos d'origen vegetal i animal.

Enguany s'han aprovat mitjançant elReglament CE 149/2008, els annexesII, III i IV del Reglament 396/2005,que fixen els límits màxims de residusper als productes que figuren en l'annexI de dit Reglament, i que entraran envigor el proper 1 de setembre de 2008.A partir d'aquesta data els LMR de totsels Estats membres queden unificats. LaUE disposarà d'una pàgina web públicaper consultar aquests LMR.

Perspectives de futurEl projecte de nou reglament europeuque regularà la comercialització de pro-ductes fitosanitaris es preveu que seràencara més exigent que la directivaactual per revaluar i aprovar noves subs-tàncies actives. Això farà necessari quecalgui potenciar encara més la recerca ila implementació de tècniques alternati-ves de prevenció i lluita contra les pla-gues. La futura directiva d'ús sosteniblede productes fitosanitaris també obliga-rà noves exigències per als agricultors.Tot plegat por provocar un increment

dels costos de producció i com a conse-qüència un encariment dels aliments.

Gracies a aquests normatives tan exigentsi a la cada dia més alta professionalitzaciódels nostres agricultors, que comptenamb la col·laboració dels tècnics de lesADV, els productes agrícoles de casanostra es produeixen amb criteris de sos-tenibilidad, amb el mínim risc per a l'a-plicador i amb les màximes garanties deseguretat alimentària.


28

Model de carnet d'aplicador imanipulador de productes fito-sanitaris.

Servei de Sanitat vegetal.

177 FIRA AGRÍCOLA, RAMADERA I INDUSTRIALDE MORA LA NOVA

del 23 al 26 d'OCTUBRE de 2008


29

EMPRESA PÚBLICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Av. Josep Tarradellas, 20-30 General Brito, 6 5è

08029 BARCELONA 25007 LLEIDA

T. 93/444.44.44 T. 973/22.28.38

F. 93/444.44.91 F. 973/22.26.27

www.regsa.es


30

Entenem per conca visual l'espai físic dedomini perceptiu, allò que l'humà dominaamb la mirada.

Sembla que el camp català està cada cop mésintegrat en el territori, per extensió en l'ur-banisme. Un clar exemple el trobem en laredacció de l'avantprojecte del PlaTerritorial del Camp de Tarragona, on lalectura en general, ens pot donar idea del’extrapolació a d'altres àmbits territorials.

Quan la Llei d'Urbanisme ens va dir que elsòl rústec era no urbanitzable, semblava quevolia dir que encara no ho era, que era el quequedava a l'espai que no fos urbanitzat...

La Llei del Sòl estatal del 2007 ens va dirque no, que el sòl havia d'estar totalmenturbanitzat, és a dir, amb accés a tots elsserveis per estar considerat com a tal, enun exercici de retornar al valor del rústicallò que s'hauria volgut revaloritzar a tra-vés de l'increment de valor afegit del sòl,mitjançant de l'anomenada requalificacióurbanística, més ràpida i eficient que nopas la reconversió agrària...

Tornant als Plans Territorials, trobem elsistema d'espais oberts, allò que en dèiem nourbanitzable i abans rústec, majoritàriament.

Aquests espais oberts es classifiquen, bàsica-ment segons una component ecològica-ambiental (hàbitats en zones de muntanya).i paisatgística (preservació dels paisatgesactuals). i és el que separa pobles i ciutats.

Aquesta nova eina de planejament posa derelleu la importància del paisatge com avalor a preservar, incloent-hi l'agrícola. Si alsproductes que surten d'aquest paisatge nose'ls sap o no s'afavoreix que s'identifiquinamb el propi paisatge, aquest serà canviaràamb molta més celeritat, primer passarà auna agricultura més extensiva, o les explota-cions agràries seran més grans, tot desapa-reixent progresivament el mosaic agrícola decultius i la biodiversitat que representa i azones amb més dificultat de conreu, s'esta-blirà a poc a poc el sòl forestal amb totes lesseves gradacions i anys fins a arribar a bosc.

El fet de que les infraestructures viàriespermetin una mobilitat per accedir a laCatalunya rural el cap de setmana, tambépermet que els futurs joves agricultors esplantegin accedir a una feina de 40 horessetmanals, 2 dies de festa per setmana,ponts i 30 dies de vacances pagades; i ambuna mica de sort, dediquen el seu temps de

lleure a mantenir l'explotació familiar i lageneració de riquesa que representa, notant per a la recaptació impositiva sinó per"col·laborar" en el manteniment de l'acti-vitat econòmica del territori (fàbriques depinso, tallers de reparacions, maquinària,fitosanitaris, comerç...).

Insistim a preservar el paisatge i "oblidar"qui el manté parlant d'aquests darrers, l'en-questa de la Fundació del Món Rural diuque el 76% dels enquestats (consumidors)considera molt important la tasca de preser-var el paisatge i el territori que realitzen elsagricultors i el 72 % la de produir aliments,On anem a parar? En el cas que es vulguimantenir una producció agrària de proximi-tat, fàcilment controlable (salut, medi) imantenir l'activitat agrària, cal que els agri-cultors es puguin guanyar dignament la vida,i si calen infraestructures productives (gran-ges, hivernacles, magatzems...) s'han de per-metre, amb tota la cura envers al paisatge,amb tots els paràmetres d'integració que cal-gui. Però obstaculitzar la possibilitat d'a-questes edificacions productives, enfrontuna visió subjectiva del paisatge, sembla atenor l'enquesta que tampoc és el desig delconsumidor. Veu diferent el paisatge el quiviu en una zona rural d’acord amb el qui viuen una ciutat?

Santi Llurba i Fortuny


Conca VVisual i MMón RRural


31


32

La seguretat alimentària ha estat perma-nentment una de les preocupacions delsgoverns: calia abastir permanentment ales poblacions, tot assegurant la qualitatdels aliments. La població de Catalunyaha anat creixent, i el sector s'ha anatadaptant a la demanda creixent de lapoblació i del turisme. I aprofitantaquesta demanda creixent ha cercat nousmercats, primer a la resta del Estat i des-prés a la exportació, principalmentEuropa; construint així el model de des-envolupament agroalimentari de Cata-lunya. El concepte clúster s'adapta moltbe al tipus d'empresariat català, en la quehi ha multiplicitat de participants, i ésdifícil trobar empreses dominants. Ésper això que hem volgut analitzar lasituació i proposar un mètode de treball.

El creixement i l'adaptació a Europa haestat sorprenentment ràpid. Això ha estatpossible per l'existència d'una xarxa d'in-dústries, serveis i tecnologies que hanactuat de forma integrada dins de clústerspotents que es recolzen mútuament. Calprestar més atenció al sector agroalimen-tari: primer sector industrial de Catalunya,ja que ha sabut generar, a partir d'una tra-dició en l'elaboració de productes medite-rranis, un sector amb personalitat pròpia,diferenciat per la seva qualitat i pels seusèxits competitius. Treballar en forma declúster exigeix l'esforç de tots els actors,socials, econòmics i administratius.Mantenir el lideratge no és una tasca sen-zilla, El tradicional gremialisme deCatalunya esdevé una eina associativa apotenciar, que permeti establir noves tau-les de diàleg i plantejaments comuns defutur. Potenciar clústers no és senzill, jaque és necessari asseure en una mateixataula sectors en competència, sectors encontradicció i sectors sovint en lluita afe-

rrissada per prendre's quota de mercat. Latasca fonamental de l'Administració és lade rebre les diferents parts, promoure eltreball en comú, les complementarietats iobtenir una massa crítica suficient perincidir en els mercats cada vegada mésglobalitzats. Els ajuts ara s'han d'invertiren temps, en forma i en la anella adequa-da de la cadena agroalimentària, a partirdel model clúster que en multiplica elsefectes. El sector agroalimentari, no és unsector de grans especulacions: no s'obte-nen guanys ràpids. Cal un treball contin-gut i permanent al llarg de molts anys. Enels moments de crisi econòmica, són elsque reaccionen millor; els ciutadans neces-siten menjar de forma permanent. El sec-tor agroalimentari és un sector anticíclic,que s'ha de preservar com peça clau demanteniment de creixement econòmic enèpoques de dificultats, com les que s'estanapropant. La fortalesa d'un sector com l'a-groalimentari de Catalunya, permet exter-nalitzar les seves inversions, totcomplementant les produccions, per acce-dir a la participació de clústers globals.

1.- Catalunya líder agroali-mentari segons l'Observatoride Clústers europeu.

L'Escola Econòmica de Estockholm hapresentat l'Observatori de Clústers euro-peu, que es configura com un instru-ment de gran utilitat per informar a lesadministracions públiques sobre lespolítiques d'innovació i foment de clús-ters a nivell europeu. En la seva webhttp://www.clusterobservatory.eu/ es potconsultar les dades dels clústers en 259regions europees (conjunt de llocs detreball en indústries situades en unamateixa localització). La dimensió decada clúster es defineix a partir de lespersones empleades en les indústries decada sector. Ha seleccionat 38 clústers,entre ells el de les indústries agràries i elde les indústries alimentàries.

Aquest lideratge és el resultat d'unmodel de treball a llarg termini, definitper la dinàmica d'un sector que, hamodernitzat les seves produccions i elsseus models de treball impulsats per unademanda creixent promoguda pel creixe-ment demogràfic, el consum turístic, lesvendes a la resta del Estat i l'exportació.Les indústries agroalimentàries tambérepresenten el primer sector industrialen vendes i el primer exportador deCatalunya.

Jordi Peix i Massip


CATALUNYA, Primera RRegió Agroalimentària dd'Europa

2.- El concepte de clústerdefinit per Michael Porter.Michael Porter es l'autor més popular enmatèria de clústers: ha proposat unmodel atractiu i ha sabut destacar elselements concordants per assolir l'èxit.En la seva obra "Les avantatges compa-ratives de les nacions. 1990", no noméselabora una nova metodologia d'anàlisidels factors determinants de la competi-tivitat d'un país, sinó que a més ho dina-mitza amb un nou disseny de lespolítiques públiques de reforçament.Proposa una "Gerència Estratègica", enla que es considera una regió com unaempresa, a partir de les seves avantatgescompetitives. L'any següent, va ser invi-tat a Catalunya, i va dirigir un primerestudi sobre Els Avantatges competitiusde Catalunya (Departament d'Economiai Finances. 1992). En el mateix períodeel Govern del País Basc va optar per unapolítica similar, afavorida per l'especia-lització en determinats sectors indus-trials, amb una dotació molt importantde recursos i resultats brillants.

Condicions per definir un clúster:

Segons el Diccionari un Clúster és un"Raïm, penjoll, ram, ramell, aglomeració,grapat, grup; conjunt d'unitats funcionalsinterconnectades per mitjà d'una xarxa queactuen com una sola unitat". MichaelPorter (1998) defineix els clústers com"un grup d'empreses geogràficamentproperes, adequadament interconnec-tades i associades en institucions d'unsector determinat i finalment relacio-nades per concordances i complemen-tarietats. És així que les empreses sónmés productives i innovadores quequan estan aïllades. Un clúster té raóde ser quan es compleixen quatre con-dicions:

-Proximitat:

Permet potenciar la participació encomú de recursos.

- Acoblament:

Les activitats de les diferents empresestenen un objectiu comú, com per exem-ple la demanda final, que permet aprofi-tar de la proximitat i interacció.

- Interaccions:

La proximitat i l'acció en el mateix sec-tor no és suficient, és necessari un certnivell acció comuna.

- Massa crítica:

Per aconseguir resultats positius ésnecessari disposar d'un cert nombre departicipants, que realitzin accions con-juntes i complementàries i que estiguinlocalitzades a proximitat.

En resum, parteix de plantejamentsmacroeconòmics per potenciar la micro-economia, i el territori i allò més impor-tant, junt amb les seves institucions. Elconcepte de clúster a nivell econòmic, ésmolt proper al concepte d'autonomia anivell polític o administratiu. El seuobjectiu d'actuar prop del territori defi-neix ambdós models. Segurament és peraixò que aquest plantejament va ser moltassumit per diverses autonomies del’Estat espanyol i altres models europeuspropers al federalisme, i per la mateixaUniversitat que l’ha integrada en els seusesquemes de formació econòmica. Elinterès del clúster se situa en les indús-tries relacionades o de recolzament. Elsclústers horitzontals posen en contactesectors que comparteixen mercats en elsdiferents estadis productius de la cadenade valor d'un producte final i per tantpoden utilitzar factors de producció itecnologies comuns. La introducciód'una innovació tecnològica afectamajoritàriament tots els esglaons de lacadena. Els clústers verticals connectencompradors i venedors, integrant esfor-ços, voluntats i fins i tot finançament.

Els clústers d'empreses són de caràcterlocal, i representen aglomeracions geogrà-fiques d'empreses que es beneficien d'unsefectes externs que permeten no nomésreduir els costos de producció, sinó tambédisposar de millors oportunitats de nego-ci, i especialment d'innovacions tecnològi-ques. A nivell social, es crea un mediambient fèrtil, que promou especialmentrelacions econòmiques i de cooperació,que facilita una competència enriquidora ique finalment en concentra espacialmenten territoris determinats que faciliten laconvivència i agrupen poder. El concepte

clúster, entre molts altres elements, estàrelacionat a la divisió del treball, l'especia-lització i a la recerca i el desenvolupament,que finalment permet un millor aprofita-ment de les estructures col·lectives posa-des a la seva disposició. Les escoles, elscentres de recerca, les organitzacions sec-torials, els sistemes de cooperació per a lacomercialització com les fires, les marqueso denominacions col·lectives, són els ele-ments més visibles que defineixen i creenl'atmosfera de clúster.

3.- Rànquing dels clústersagraris: Catalunya és lasegona regió europea.Els clústers agraris inclouen els de prime-ra transformació dels aliments. Segons elspaïsos, hi ha sectors com la llet o el sucreque de forma indistinta se situen en elsector de primera o de segona transfor-mació. A més és freqüent que les indús-tries alimentàries tinguin els dosprocessos en la mateixa instal·lació; és peraixò que preferim unir tots dos sectorsdins un mateix clúster: el d’indústriesagràries i alimentàries. No obstant això esrecullen de forma diferenciada. La prime-ra regió d'indústries europees de primeratransformació és Andalusia, però jaimmediatament és seguida per Catalunya,Amsterdam, Irlanda i Llombardia.

4.- Rànquing dels clústersalimentaris: Catalunya és lasegona regió europea.Catalunya és també la segona regióEuropea en el clúster d'indústries d'ali-ments transformats, després de laLlombardia i seguida per Dinamarca,Bretanya i Antwerpen. Dins de les 10


33

primeres regions n'hi ha dos de polone-ses: la de Poznan i de Varsòvia, que jaindica quins poden ser els nostres com-petidors del nord. Allò que dóna mésvalor encara al lideratge de Catalunya, ésla relació amb la seva població, ja queessent la tercera en població, és la pri-mera en llocs de treball. Població:Llombardia: 9,5M, Andalusia: 8M,Catalunya: 7,1M (i a més 14 M de turis-tes) i Dinamarca: 5,2M.

5.- Catalunya és la primeraregió europea agroalimen-tària.En afegir els dos subsectors: el de pri-mera transformació agrícola i el detransformació d'aliments, Catalunya sesitua primera regió agroalimentàriad'Europa, molt seguida de prop perLlombardia. També cal assenyalar queles úniques regions que es troben en undels primers 10 llocs de cada subsectorsón Catalunya, Llombardia i Dinamarca.

L’observatori també té en compte ladimensió de les indústries. Les tres regionsmés competitives segons dimensió de les

indústries de transformació d'aliments sónCatalunya, Llombardia i Dinamarca; pre-cisament les primeres del rànquing.Catalunya és una regió amb una tradicióindustrial alimentària, disposa d'unademanda creixent que potenciat un mer-cat de proximitat, la qual cosa ha permèsdisposar d'una massa crítica suficient, pertal de llançar-se vers la venda a la resta delpaís i a l’estranger a partir d'una especia-lització en sectors ben determinats.

6.- Cal seguir recolzant elsclústers agroalimentaris aCatalunya.Un dels problemes més importants enquè s'han trobat les propostes de creacióde districtes o clústers exclusivamentindustrials, és sovint la seva manca derelació amb la resta del sistema econò-mic. El sector exclusivament industrial,com l'agrari són recessius en allò que fareferència a la seva participació en l’ocu-pació i el valor afegit. En les TaulesInput-Output de Catalunya (2001) esconsideren 171.310 ocupats en el sectoragroalimentari, que es distribueixenentre agricultura, pesca i silvicultura,amb 77.100 actius, i industries alimen-tàries amb 94.210. Però cal afegir totsels actius que treballen en industries iserveis annexos, de difícil quantificacióamb els sistemes estadístics actuals. Ésper això que es proposa intensificar l'ac-ció sobre els clústers.

1.- Millorar la definició de la situació.

La gran diversitat de subsectors fa sovintdifícil conèixer la realitat i les interrela-cions entres els actors. Normalment esconeix be la realitat industrial, però pocla territorial i la relacionada amb el con-sum. Allò que cal valorar del sector agra-ri i alimentari és que són dues realitatsmolt lligades amb el territori, amb gransdificultats per poder deslocalitzar-se. Iprecisament són dos dels sectors quehan demostrat més vitalitat, i que parti-cipen clarament en el seu lideratge eco-nòmic molt per davant d’una collad'indústries en franca decadència.

2.- Definir l'horitzó i preveure el futur.

És l'acció més difícil però més necessàriaa realitzar conjuntament entre

l'Administració i els actors. No s'ha detenir por del fracàs, perquè de les pro-postes en surten també èxits. És per totaixò que els estudis de prospectiva sónesperats amb molt atenció pels qui hand'assumir decisions, tant polítiques, comeconòmiques i socials. La ComissióEuropea va encarregar a Andre Sapir queelaborés programa per al creixementd'Europa, que ha marcat els paràmetresde futur. La proposta se centrava enpotenciar el mercat europeu, millorant lamateixa governança, disminuint la peri-llosa burocràcia i donant més poders a lacomissió, per tal que promoure la recer-ca. El finançament se centraria en lamillora del creixement, de la convergèn-cia i de la reestructuració. El mercat evo-luciona i els consumidors, cada vegadamés, compren temps i volen alimentspreparats per a consumir. L'adequadaestructuració dels diferents anells de lacadena pot aconseguir servir aquestademanda creixent, sense oblidar que elfutur també es pot crear.

3.- Assumir col·lectivament el model.

Tots junts, l'Administració i el sector,hem d'assumir aquest model cooperatiu,per tal de potenciar-lo, estructurar-lo idonar-li sentit. L'estructura de regió, oEstat Federal és molt adient a aquestanova forma d'acció. Allà on han sorgitamb més força és a les regions següents:Alsàcia, Catalunya, País Basc, Califòrnia,Véneto. La promoció d'accions col·lecti-ves dins del mateix sector és de gran inte-rès amb la condició que no es perpetuïncom unes meres accions de tipus tribal ogremial. Cada vegada és més freqüenttrobar, que empreses que lluiten ferotge-ment pel domini de determinats mercats,tinguin una empresa conjunta d'exporta-ció o transformació al estranger.

4.- Crear un secretariat per cada clúster.

Actualment, les diferents accions defoment de l'agrupació, tipus clúster, haninclòs encertadament, tant el sector pro-ductor, com el transformador, i en alguncas fins i tot el comercialitzador. Laforma pot ser diversa: institut, interpro-fessional, associació, fundació, centre derecerca, de formació, observatori...Allòmés difícil ha estat l'establiment del sis-


34

tema de finançament de les accionscol·lectives, sense haver d’anar de formapermanent a munyir les arques de lesadministracions corresponents. El seuobjectiu és el de agrupar els diferentsactors per tal de construir un nou modelque anglobi i potenciï les economiesd'escala, i segurament allò més impor-tant és el de la creació d'interfícies entretots ells, sempre tenint en compte queno només les petites i mitjanes indús-tries es troben a la base dels clústers.

5.- Realitzar accions conjuntes... anivell local.

L'Administració ha d'actuar com a pontentre innovadors, i entre aquests i larecerca, tot promovent les tecnologiesactivadores dels processos col·lectius.Per això cal actuar sobre el terreny enaccions de desenvolupament concretes,en accions de microcirurgia diferencia-dores, aquelles accions que amb progra-mes globals són impossibles de veure id'actuar. Una vegada més és d'aplicaciól'eslògan de "pensar globalment peractuar localment". Els diaris del"Metro" són els més "venuts" del sec-tor. A la TV, es demostra l'èxit de lesaccions regionals. Ara és l’hora de les"autonomies" comercials. Allò local,prima sobre el global.

Les noves tecnologies apunten en aquestsentit i l'Administració ha de vetllar pelsserveis globals, per tal que cada empresahi pugui participar en forma de diàlegobert per tal de participar en l'adaptació ales noves tecnologies i finalment partici-par en projectes internacionals.

6.-Potenciar el clúster del Conei-xement.

Posant ordre, emmarcant, normalitzant,prioritzant, però sobretot agrupant elsactors que per tasques en comú. El des-envolupament del coneixement exigeixun esforç conjunt dels diversos actors,tots ells de gran importància per tald'assolir els objectius de millora delconeixement. A Catalunya les accionssón canalitzades per l'IRTA, i laSubdirecció d'Innovació Rural. ElCIDEM desenvolupa les polítiques peral foment de la competitivitat del teixitindustrial català, amb criteris de reequi-

libri territorial amb cinc eixos d'actua-ció: gestió de la innovació, mercattecnològic, foment de la creació d'em-preses, digitalització i excel·lència enlogística i producció.

El futur de l'agricultura s'ha d'integraren aquestes accions col·lectives, ha detreballar d'acord amb la indústria ali-mentària, i s'ha de modernitzar per talde servir el mercat proper.


35


36

Jordi Peix que durant els anys 1977fins al 1980 va ser President d'aquestCol·legi li va ser concedida la Creu deSant Jordi per part del Govern aquestany juntament amb vint-i-quatre per-sonalitats i nou institucions més. Lainiciativa, sorgida d'un grup de com-panys, també va ser recolzada ambentusiasme per la Junta de Govern delCol.legi d'Enginyers Tècnics Agrícolesde Catalunya.

Una iniciativa que vam impulsar unsquants però que va recollir un tsunamid'adhesions. És clar que aquesta allaud'adhesions individuals i col·lectivesvolien afegir-se d'alguna manera al reco-neixement públic d'una vida dedicada a"millorar i canviar en la mesura de lesseves possibilitats" el seu entorn lligat al'agricultura i a Catalunya. Des de moltjove el risc emprenedor, la voluntat deservei públic i la lluita pels drets col·lec-tius impregnaven totes les seves accionsi compromisos. I també des de moltjove va tenir molt clar que el món agra-ri català en sentit ampli i complet era iseria el "leitmotiv" de tota la seva vidapública i, crec, que també de la no tantpública. És així com és admirable com-provar que en poc temps fos capaç, des-prés d'acabar els seus estudis com aenginyer tècnic agrícola, de tenir unafamília nombrosa, d'iniciar la seva vidalaboral en una empresa privada i totcompaginat amb una participació activaen la vida social, i en un context difícilpolíticament. El compromís cívic i altrecop el risc emprenedor li porten a par-ticipar activament en la constitució deles Comissions de Pagesos (1966) peròtambé i, vuit anys després, a ser a mem-bre fundador d'una organització que ésun referent en l'agricultura catalana, la

Unió de Pagesos. I tot això compatibi-litzat amb una participació activa enl'àmbit més cultural com la sevacol·laboració en temes agraris de laGran Enciclopèdia Catalana o en elCongrés de Cultura Catalana.

Evidentment en aquesta primera militàn-cia no podia deixar d'intentar i aconseguirmillorar institucions que tenia molt mésproperes lligades a la seva activitat pro-fessional. És així com amb l'entusiasmeque el caracteritza, va participar en la cre-ació i funcionament de grups d'estudi d'e-conomia i sociologia agrària al Col·legid'Enginyers Tècnics Agrícoles. I tot aixòen una època particularment difícil comva ser la pre-democràtica. No és d'estran-yar que els col·legiats el fessin el seu pre-sident durant tres anys.

A partir de llavors la entrada en l'admi-nistració catalana li va portar a dirigir elseu entusiasme a la construcció i desen-volupament de l'embrió del Depar-tament d'Agricultura com a DirectorGeneral de Producció i IndústriesAgroalimentàries (1978-1991) i vaimpulsar algunes importants polítiquesagràries, des de la sanitat animal i vege-

tal fins a una política de qualitat agroa-limentària, moltes d'elles pioneres iexemple per a la resta de ComunitatsAutònomes. Una tasca que va tenir unacontinuació enriquidora com a Directorgeneral del Medi Natural (1993-1999).

Però la tasca de gestió i formulació depolítiques, no li va apartar de l'altra pas-sió que era el món de les idees i de ladivulgació. Innombrables articles i algunllibre treball. Darrerament les seves ideesi el seu pensament els canalitza a travésdel seu bloc (http://agriculturadecata-lunya.blogspot.com/).

Jordi Peix és un exemple per a molts denosaltres de com aconseguir unir dosmons que sovint es donen l'esquena,com és el de les idees i el de la pràctica,de tal manera que és capaç de formularobjectius i mesures de política agrària i ala vegada pot conèixer amb noms i cog-noms els seus destinataris: és a dir, elterritori i les empreses agràries.

I continua essent un privilegi tenir-loal costat i ésser consumidora dels seusescrits. Us els recomano.

Jordi PPeix , membre i ex-president delCol.legi, distingit amb

la Creu dde SSant JJordiGermani Rincon

Gabinet Tècnic del DAR

Jordi Peix, rebent la Creu de Sant Jordi de mans del President de laGeneralitat de Catalunya, Josep Montilla.


38

PRINCIPALES NNOVEDADES DDEL PPLAN DDE SSEGUROS AAGRARIOS DEL 22008 El Consejo de Ministros, en su reunión del pasado 7 de diciembre, aprobó el Plan

de Seguros Agrarios para el ejercicio 2008, y fue publicado en el B.O.E. el día 4 deenero de 2008, con una aportación económica de 280,26 millones de euros, parasubvencionar la suscripción de las pólizas de seguro a los agricultores, ganaderos,acuicultores y propietarios forestales, con interesantes novedades:

“ENESA

Informa”

SECTOR AGRÍCOLA

o Se incluirá, de forma progresiva a lolargo del ejercicio y en aquellas líneasde aseguramiento en que resulte posi-ble, la cobertura de los daños producidospor la fauna silvestre.

o La compensación que actualmente seestablece por daños por virosis en lasprimeras fases del desarrollo de la plan-ta en cultivos protegidos, se ampliará aotras fases del ciclo de desarrollo.

o Se establecerá una modalidad decobertura para daños sobre la calidad enuva de vinificación.

o Se incluirán en el seguro de explota-ción de cereza de Cáceres los dañosderivados de la falta de cuajado, causadospor adversidades climáticas.

o Se perfeccionará el seguro de explotaciónde cítricos, diseñando un modelo de ase-guramiento que, desde el cuajado delfruto, ofrezca protección ante lasadversidades climáticas que puedenafectar a la producción.

o Se establecerán líneas de aseguramien-to para el conjunto de las hortalizas decultivo en primavera y verano, los frutossecos, los cultivos textiles, los cultivos herbá-ceos extensivos, la flor cortada y otros.

o Se establecerá, en los seguros para pro-ducciones leñosas, una nueva cobertu-ra destinada a garantizar los daños en laplanta, durante la fase de desarrollo vege-tativo previa a la entrada en producción.

o Se incluirá el riesgo de helada en los segu-ros de viveros de vid y de níspero.

SECTOR PECUARIO

o Se completará la protección de lasdistintas especies ganaderas ante losdaños debidos a la fiebre aftosa,extendiendo la aplicación de estacobertura a las modalidades de gana-do vacuno actualmente no amparadas.

o Se procederá a la puesta en práctica de unseguro específico para ganado porcinoque ofrezca protección, entre otros ries-gos, ante los daños derivados de fiebreaftosa, aujeszky y peste porcina clásica.

o Se incluirán, como asegurables, otrasrazas en el seguro de explotación deganado equino de razas puras.

SECTOR FORESTAL

o Se reunifican en una sola línea las dosexistentes en la pasada campaña.

SUBVENCIONESHay que destacar los cambios en cuan-

to a los criterios para la asignación de lassubvenciones al coste de los seguros agra-rios, que si bien mantiene la estructurageneral de porcentajes acumulativos, semodifican algunos de ellos y se amplíanlos criterios para aplicar las subvenciones.

Así por ejemplo se mantiene la sub-vención base y las adicionales por con-tratación colectiva, por modalidad de

contrato, por renovación del mismo ypara las pólizas integrales. Sin embargose amplia la subvención adicional porcaracterísticas del asegurado, por prac-ticas para la reducción del riesgo y porcondiciones productivas y se clarifica lasubvención adicional para las pólizascontratadas por entidades asociativas.

El aspecto mas novedoso en esteplan es que se aplicará durante el 2008,un coeficiente de modulación que secalculará individualmente teniendo encuenta los datos del 2006 y se obten-drá como resultado de dividir la sub-vención percibida en 2006 minoradaen el 5% sobre el exceso de 5.000euros de la citada subvención al seguroagrario, por el montante de dicha sub-vención del 2006.

Cualquier persona que esté interesada en los seguros agrarios, puede solicitar más información a la ENTIDADESTATAL DE SEGUROS AGRA-RIOS C/ Miguel Angel 23-5ª planta28010 MADRID con teléfono:913475001, fax: 913085446 ycorreo electrónico: [email protected] a través de la página web www.mapa.es.Y sobretodo a su Tomador del Seguro o asu Mediador, ya que éstos se encuentranmás próximos y le pueden aclarar cuantasdudas se le planteen antes de realizar lapóliza y posteriormente asesorarle en casode siniestro.

Enguany la tradicional festivitat de SantIsidre es va celebrar el dia 24 de maig ala comarca del Maresme. Vam començarla jornada amb una visita a la cooperati-va dedicada a la planta ornamentalCorma de Premià de Dalt, on ens van feruna explicació detallada de la cooperati-va, del sistema de funcionament, històriai sistemes de treball. Seguidament ensvam desplaçar al Masnou on va tenirlloc el tradicional dinar de germanor,presidit per la Sra. Rosa Cubel,Directora General del Departamentd'Agricultura, Alimentació i Acció

Rural, i pels Director de l'EscolaSuperior d'Agricultura, el Sr. Joan Oca,i el Director de l'Escola PolitècnicaSuperior de la Universitat de Vic, Sr.Miquel Caballeria. Es va fer entrega al'ONG Haribala el 0,7% del pressupostde la Demarcació.

Amb l'obsequi als assistents d'una plantade romaní, com a mostra de l'adaptaciópossible de la jardineria a la sequeraimperant, es va concloure la jornada, des-prés dels parlaments habituals.


40

Les activitats de formació han estat àmplies i diverses, i s'han dut a terme a la cursos de Coordinació de seguretat i salut,l'ús del GPS portàtil i cartografia, Formació per formadors, Valoracions agràries, Tast de cerveses, Arrendaments rústics,Codi Tècnic de l'Edificació, Preparació del temari específic per a les oposicions d'enginyers tècnics agrícoles convocadesper la Generalitat, Protocol social i empresarial. Cal destacar la important assistència i l'elevat nivell de totes aquestes acti-vitats. També s'han fet jornades, conferències i visites: directrius per a la correcta elaboració dels treballs professionals, con-ferència sobre el paper de l'alimentació a la història i visita al laboratori de salut pública de Barcelona.

FORMACIÓ

Activitats col.legials de la Demarcació de Barcelona

Dins la festivitat de Sant Isidre es van lliurar les insígnies alscol·legiats de mèrit. Pels seus 50 anys de col·legiació: MiquelAngel Ros i Baraldes. Pels seus 45 anys de col·legiació: JosepOriol Comas, Jaume Olivar, Josep Maria Espelta, CarlesBonafont, Joan Mª Fort-Clopes, Lluís Muntan, SantiagoSentmenat, Antoni Massot, Enric Bota, Pere Giró, Joaquim

Camps, Joan Guitet i Ángel González. Pels 25 anys decol·legiació: Lluís Nieto, Lluís Macià, Luis Ramon Villas,Joan Morera, Josep A. Rosell, Emili Millan i Pere Farell.També es van lliurar als diplomes als nous col·legiats. I per ladedicació tinguda com a president de la Demarcació es valliurar un obsequi al company Josep Cots.

DINAR DE SANT ISIDRE

HOMENATGES

El Sr. Ros rep una placa commemorativa pels seus50 anys de col·legiació.

Taula de Presidència: de dreta aesquerra, Josep Cots, Rosa Cubel,Miquel Pujols, Joan Oca i Sra.Miquel Caballeria i Sra. i Sra. Cots.

El Sr. Cots rep una placa commemorativa pels seus15 anys a la Junta de Barcelona.


41

Amb motiu de les eleccions generals del mes de març passatvam organitzar un debat amb tots els partits polítics ambrepresentació parlamentària per parlar de la temàtica agrària iambiental. Els representants dels partits van ser: JoaquimPaladella (PSC), Mª Angels Olano (PP), Jordi Baucells (CiU),Jordi Ramon (ERC) i Daniel Pi (ICV). Cal destacar l'elevatnivell mostrat i el torn obert de preguntes que els assistents vantenir.

Per tractar del tema de la pujada dels preus agraris i dins lesJornades de Primavera es va organitzar una jornada monote-màtica en la què van participar: Carlos Romero (ex-ministred'Agricultura), Ramon Vilajosana (president de l'AssociacióCatalana de Fabricants de Pinsos i vocal de la Llotja de Cerealsde Barcelona), Albert Juanola (president de l'AssociacióEspanyola de productors de Vacú de Carn), José Miguel Sanz(secretari general de la Unió de Consumidors de Catalunya) iBrigitte Eclancher (intermediadora de cereals de l'empresaLogicomex). Els nombrosos assistents van tenir ocasió deconèixer com es formen els preus als qui els mercats interna-cionals i la incidència real a productors i consumidors.

Jornada de Primavera: preus agraris, influència en l'a-limentació i l'evolució de l'IPC.

S'han mantingut contactes amb les Delegacions Territorialsd'Agricultura i Medi Ambient per tal d’informar-los sobre lesmancances i problemes que l'Administració ofereix. Tambés'ha contactat per manifestar la lentitud en la tramitació delsprojectes que han d'anar per la via de l'art. 48 de la Lleid'Urbanisme de Catalunya.

NOVETATS

Com a novetats destacades d'enguany cal esmentar la incorporació d'una col·legiada com a secretària tècnica de la Demarcació,que amplia el personal i els serveis que podem oferir.

També s'ha posat en funcionament el servei de visat telemàtic, que permet visar els treballs professionals sense necessitat depresència física a la Demarcació, fent-se tot via Internet, a través de la zona restringida de la pàgina web del Col·legi.

Per tal de captar millor i de forma més directa les necessitats, els problemes i les inquietuds dels col·legiats, la Junta de laDemarcació es desplaça periòdicament a les diferents comarques, per mantenir reunions que facilitin el contacte i la partici-pació dels col·legiats, especialment els més joves que, hem detectat, són als qui més els costa de participar-hi.

També la Demarcació de Barcelona ha signat un conveni amb la Universitat de Vic per tal que la nostra seu sigui Centre deSuport per a impartir la Llicenciatura en Ciències Ambientals.

ELECCIONS A LA JUNTA DE GOVERN

El dia 14 de desembre passat hi van haver eleccions a la Junta de Govern, que van conduir a la composició següent: President,Miquel Pujols i Parramon; Vicepresident, Pau Parés i Bové; Secretari, Francesc Martín i Barberan; Tresorer, Josep Sabaté iMoreno; Vocals, Pere Barniol i Terricabras, Mª Teresa Estrada i Segura, Joan Palet i Casas i Àlex Vega i Blesa.

PREMIS ALS TREBALLS FINALS DE CARRERA

Els premis d'enguany dels treballs final de carrera dels alumnes de les escoles d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona i deVic van ser els següents. Primer premi al treball Les flors comestibles, producció i conservació de les autores Montserrat Fabra Aguilari Anna Planes Agelet i accèssits als treballs Utilització del pa sec com a coproducte per a l'alimentació i Reducció de costos de l'engreix depollastres de la raça Prat Lleonada de l'autor Francesc Oliva i Carbonell i el treball Consecuencias de suministrar una dieta sin forraje aterneras en la primera etapa del cebo de l'autora Mireia Ramos Báez.

ACTIVITATS SOCIALS


42

Activitats col.legials de la Demarcació de Girona

En l'edició de l'any 2007, la 13ena edició dels premis atorgats per la Demarcació de Girona, va resultar premiat el treballSeguiment dels estadis fenològics de 124 espècies i varietats d'arbres ornamentals de fulla caduca a Bordils durant el 2006 de JoaquimPou Costa per l'Especialitat d'Explotacions Agropecuàries i per l'Especialitat d'Indústries Agràries i Alimentàries, el treballMillora de la seguretat dels embotits fermentats de baixa acidesa mitjançant la combinació d'enterocines i alta pressió hidrostàtica de SergiRaurich Hermoso.

XXXI JORNADES TÈCNIQUES AGRÀRIES

En el marc de la 46ena edició de la Fira de Mostres de Girona,en el marc de les Jornades Tècniques Agràries es van organit-zar dues xerrades amb el problema de l'increment de preus delcereal com a tema principal: la primera a càrrec de Sr. FrancescReguant Fosas, cap del Gabinet Tècnic de la Direcció Generalde Planificació i Relacions Agràries del DAR, i la segona, acàrrec la Ilma. Sra. Isabel García Sanz, subdirectora General deMedios de Producción Ganaderos del MAPA.

PARTICIPACIÓ EN ALTRES JORNADES TÈCNIQUES

A banda de les Jornades Tècniques Agràries organitzades pelCol·legi, també es va participar en el Saló Professional delsVivers que va tenir lloc a Girona, el setembre de 2007.

FORMACIÓ

Pel que fa a activitats de formació, destaquem el curs deCoordinador de Seguretat i Salut Laboral que va organitzar lademarcació del Col·legi juntament amb l'Institut Gaudí de laConstrucció, i que va tenir una àmplia participació de col·legiats.

RELACIONS EXTERIORS

Remarquem els convenis de col·laboració que la demarcació tésignats amb el Patronat de l'Escola Politècnica Superior de laUniversitat de Girona i amb la Biblioteca de la Universitat deGirona, així com la participació en la Taula de l'Enginyeria deles comarques gironines. Així mateix la nostra demarcacióforma part de la "Plataforma del Ter", un grup de treballinterdisciplinari preocupat per l'estat ecològic del riu Ter.

PREMIS FINAL DE CARRERA

CELEBRACIONS PATRONALS

Amb motiu de la festivitat de Sant Isidre, que es va cele-brar el 15 de maig amb un sopar de germanor a Joanetes(Garrotxa), es va homenatjar els companys Xavier Barulls iBosom, Pere Vilardell i Coderch i Joaquim Carbó i Pericayamb motiu del 25è aniversari de la seva col·legiació.

ALTRES CELEBRACIONS

El 27 de desembre, els membres actuals de la Junta degovern de la demarcació de Girona del Col·legi van celebrarel tradicional sopar de Nadal, aquest cop amb membresd'anteriors Juntes que, plegats, van homenatjar Isabel PlanasCasals, que va deixar la seva tasca al capdavant de la secre-taria de Girona després d’11 anys.

Continuem treballant en la qualitat delcontingut de la nostra revista @groen-giny, tant pel que fa a la temàtica delsseus articles tècnics, informacions d'inte-rès, com en el format de la nostra publi-cació. L'any finalitza amb l'edició delnúmero 15 de la revista.

Assistència a la 135a Fira de Sant Josepde Mollerussa en que el col·legi presentàel seu estand i com a patrocinadors imembres del jurat del Premi a laMaquinària Agrícola.

Assistència a la 53a Edició de la Fira deSant Miquel de Lleida i participació com

a patrocinador i membre del jurat delPremi del Llibre Agrari que en aquestaedició va atorgar el premi a l'obraTruficultura. Fundamentos y técnicas, de 26autors de 7 països diferents i coordinatsper Santiago Reyna Domènech.

Un any més, el Col·legi s'ha fet presenten l'àmbit universitari amb la 20aConvocatòria del Premi als MillorsTreballs Final de Carrera, adreçat alsalumnes que finalitzaren els seus estudisd'enginyeria tècnica agrària el 2006.

El jurat va atorgar el premi, valorat en1.000 euros, al projecte "Implementaciói Avaluació d'un sistema de guiatge assis-

tit per GPS per a tractors i maquinàriaagrícola" realitzat per l'enginyer tècnicagrícola Francesc Xavier Baldomà.

En el marc d'activitats que promou elcol·legi el 2n Concurs Fotogràfic ambtemàtica pròpia del nostre sector i oberta tot el públic.

En aquesta nova edició el jurat, formatper membres de la junta i professionalsde la fotografia va atorgar el primerpremi a Joan Manel Puig i Sentañes, elsegon premi va recaure en XavierMiarnau Conejos i el tercer premi aElisabet Brualla.


43

Durant l'any 2007 la demarcació del Col·legi a Lleida ha organitzat i dut a terme un seguit d'activitats a fi de fomentarla participació i promoció del nostre col·lectiu.

FORMACIÓ

Activitats col.legials de la Demarcació de Lleida

COMUNICACIONS I APROFITAMENT DE LES NOVES TECNOLOGIES

Tramesa de l'Agenda 2008 a tots elscol·legiats de la demarcació.

. Durant aquest any ha crescut significa-tivament el nombre de col·legiats quehan sol·licitat una adreça de correu elec-trònic pròpia amb el domini agricoles.org.

El Col·legi fa un recull de premsa de lesnotícies que fan referència a informaciódel sector agropecuari i agroalimentarique tramet per correu electrònic a tots elscol·legiats interessats a rebre informacióactualitzada del nostre àmbit professional.

Continuem incidint en la importància i lacomoditat que significa per als col·legiatsrebre totes les comunicacions i notesinformatives per Internet, guanyant aixíamb agilitat i rapidesa. També fomenteml'ús de la pàgina web on el nostre col·lectiupot accedir de forma immediata a la diver-sitat d'informacions d'interès.

FIRES I PROMOCIÓ DEL COL·LEGI

El 6 de juliol va fer-se a la seu de lademarcació l'acte de Cloenda del darrerMaster de Prevenció en RiscosLaborals, promoció 2005-2006, ambun total de 26 alumnes que han obtin-gut la seva titulació o completat la sevaformació amb nosaltres. L'acte va tenir

lloc a les vuit de la tarda, i va comptaramb l'assistència del president de lademarcació, Joan S. Minguet que va ferentrega a tots els alumnes dels diplomesi els certificats acreditatius correspo-nents. Després es va oferir un refrigeriper a tots els assistents.

FORMACIÓ, COMUNICACIÓ I CONVENIS

La nostra demarcació també va organitzar una jornada culturali gastronòmica en que es va fer una visita guiada a la vila deMontblanc i es va fer una típica calçotada a Valls, amb 21assistents.

Sopar de Sant Isidre, es va fer el dia 25 de maig a la Fonda delNastasi de Lleida, per tal de celebrar la festivitat del patró de lanostra professió. Com en passades edicions la nit s'amenitzàamb música, ball i obsequis per a tothom i esdevingué una agra-dable vetllada per tots els assistents.

Durant el mes de març i tal com mar-quen els Estatuts, la demarcació deLleida va celebrar l'Assemblea generalOrdinària, a la seu de la nostra demarca-ció. D'acord la convocatòria es va proce-dir a l'aprovació de la memòria anual, delbalanç i comptes de resultats durantl'any 2006 i el pressupost de l'any 2007.

En el decurs de l'Assemblea es va fer lliu-rament dels premis als guanyadors del 1r

Concurs Fotogràfic sobre temes del nos-tre sector.

el 16 de novembre, la Junta de Governde la Demarcació de Lleida realitza unaxerrada informativa adreçada als nouscol·legiats, donats d'alta durant l'any, onatendre tots els dubtes i els suggerimentsplantejats i informar de tots els serveisdel col·legi.

El dia 29 de novembre va tenir llocl'Assemblea General Ordinària convoca-da per a la renovació de càrrecs a la Juntade Govern, d'acord al que disposen elsEstatuts del Col·legi en el seu article13.5.4 i pel qual cada dos anys s'ha de

renovar la meitat dels membres de laJunta de Govern.

Els càrrecs sotmesos a elecció van ser elsde president/a, secretari/a, i 3 vocals.Per als quals solament s'hi va presentaruna candidatura conjunta per alssegüents càrrecs:

President: Francesc Clarisó i Guasch

Secretari: Gabriel Perés i Vilalta

Vocal: Ricard Dalmau i Barbarroja

Vocal: Pere Porta i Montserrat

Vocal: Xavier Sans i Roig

Realitzat el procés electoral i d'acordamb l'escrutini, la candidatura presentadava resultà elegida per un total de 29 vots.

L'Àrea de Formació del Col·legi Oficiald'Enginyers Tècnics Agrícoles deCatalunya a través de la Fundació del'Enginyeria Agrícola Catalana ha organit-zat diferents cursos de formació i reciclat-ge professional

- Curs On-line de valoracions agrà-ries segons ordre eco 805/2003.

- Curs de SIG.

- Jornada Tècnica “Instal.lacionssolars fotovoltàiques”

- Jornada Técnica"CODITÈCNIC DE L'EDIFICACIÓ ILES SEVES IMPLICACIONSA NIVELL DE PROJECTES ".

- Curs Autocad nivell 1.

- curs legislació mediambiental iaplicació pràctica.

- Curs Autocad nivell 2.

- Codi tècnic Edificació.

- Tast de vins costers del Segre.

- Preparació temari general oposi-cions DAR- Enginyer TècnicAgrícola.

- Coordinador de Seguretat enobres de Construcció.


44

ACTIVITATS DE CARÀCTER FESTIU I LÚDIC QUE FOMENTEN LA RELACIÓ ENTRE COL·LEGIATS

La demarcació es va afegir a la celebracióde la festivitat de Sant Galderic, patró dela pagesia catalana que aquest any es vaorganitzar des de la demarcació deTarragona. Es va fer a Port Aventura.

ACTES INSTITUCIONALS DEL COL·LEGI CURSOS


45

COLABORACIONS.

S'insereix publicitat col·legial als programes de les fires:Firagost de Valls, Avellana a Riudoms, Vi a Falset, i es cola-bora en l'organització de la fira MODERNAL i CONS-VERD a Reus.

Es dóna suport econòmic i participatiu a les jornades que com-memoren els 25 anys de creació de l'IES d'horticultura iJardineria de Reus. També a l'ECA de Mas Bover promocio-nant una taula rodona sobre certificacions i contractacions ell'agricultura.

Es participa i col·labora en l'acte de lliurament d'ORLES a lapromoció d'ETA, especialitat Indústries Agroalimentaries i ala Facultat d'Enologia de la universitat Rovira Virgili. Esmanté el conveni que es té amb aquesta Universitat.

S'ha participat i col·laborat en la Diada del Conill, de l'asso-ciació de cunicultors "Sant Pere", del Camp de Tarragona.

S'ha signat un conveni amb el Centre d'Estudis RiudomencsArnau de Palomar sobre coordinació en l'àmbit de formació,difusió i suport en el terreny de l'excursionisme.

VISITES TÈCNIQUES

Es va fer una sortida tècnic-turística al Priorat, tot visitant-sela Vinícola del Priorat a Gratallops, Mas Martinet, i les anti-gues mines de galena de Bellmunt de Siurana.

S'ha visitat Expozaragoza amb una assistència de 30 persones.

INFORMACIÓ.

Es continua editant l'Agend@ digital semanal, que recull jor-nades, cursos i activitats, fires, novetats i legislació. Va dirigi-da als col·legiats de la demarcació, empreses, institucions delsector i alguns mitjans de comunicació.

També s'edita trimestralment el Butlletí Informatiu.

SOPAR DE SANT ISIDRE

Amb l'assistència de 70 persones entre col·legiats i acompa-nyants es va fer al Parc Samà de Cambrils i va comptar amb lapresència dels delegats territorials del DAR i DMAiH. El pre-sident de la Demarcació, Sr. Santi Llurba va cloure el soparamb unes paraules i un brindis.

En col·laboració amb altres institucions com ara l'IES d'Horticultora i Jardineria de Reus, l'ECA de Mas Bover, elCERAP de Riudoms i la Fundació del Col·legi, s'han desenvolupat les següents activitats formatives: jornada sobre PDF,curs d'AUTOCAD, jornada sobre GPS i mapes digitals, coordinació en la seguretat de les obres, segells de qualitat en laproducció agrària i jornada sobre energies renovables, jornada sobre fotografia digital en els projectes.

Ha tingut lloc un dinar de treball entre tots els col·legiats de la demarcació que visen, per el fi de dialogar sobre el nouCodi Tècnic de l'Edificació, assessorament agrari, i reglament d'urbanisme. Igualment s'ha fet un altre amb els tècnics deles ADV del camp de Tarragona per informar-los de les prestacions del Col·legi.

FORMACIÓ

Activitats col.legials de la Demarcació de Tarragona

Visita al Priorat. Mines de Bellmunt de Siurana.

Sopar al parc Samà. A la taula presidencialXavier Vicens i Sra.,delegat del DAR al camp deTarragona; Josep Lluís Pau i Sra. delegat deMedi Ambient; Santi Llurba i Sra., Eduard Bes iSra., Josep Lluís Lavilla.

ASSEMBLEA GENERAL I ALTRES

- L'assemblea general de la demarcació va tenir lloc el passat27 de març, al saló d'actes de l'IES d'Horticultora i Jardineriade Reus. Abans d'aquesta el company Eduard Bes va impartiruna conferència sobre les noves possibilitats d'assessorament iactivitats laborals que poden ser un jaciment de nous llocs detreball per als ETA i com es podria enfocar la capacitació delnostre col·lectiu vers aquests nous horitzons.

- La seu de la demarcació a Tarragona s'ha millorat en aspectesde seguretat, mobiliari, aire condicionat i aparells informàtics.

Actualment tota la informació que genera la demarca-ció s'envia per correu electrònic als col·legiats, agilitantd'aquesta manera el procés informatiu.


46

Activitats col.legials de la Demarcació de Tortosa

Activitats col.legials de la Demarcació de Tarragona

ASSEMBLEA

El dia 23 de maig es va celebrar a la Demarcació de Tortosauna Assemblea General que va tindre lloc a la seu de les Terresde l'Ebre.

En aquesta reunió els col·legiats assistents van exposar el seu inte-rès en els temes de la professió entre els quals va haver especialincidència en el tractat de Bolònia i les noves titulacions de grau.

SOPAR DE SANT ISIDRE

Aquest any la festivitat de Sant Isidre es va celebrar amb un soparde germanor el mateix dia 23 al "Restaurant LaKinoa". Calremarcar la bona assistència de Col·legiats en aquesta trobada.

Joan Targa lliura a Josep Tomas Margalef i Jornet elPin d’or.

Assistents al sopar.

Assemblea general. Exposició d'Eduard Bes.

ENTREGA DEL PIN D’OR

Amb motiu dels seus 25 anys de col·legiat s'atorgà al Sr. JosepTomàs Margalef i Jornet un pin d'or amb l'anagrama del col.legi.

Tresorer: Alex Paula - President: Joan TargaSecretària: Cinta Borràs.

FORMACIÓ

Aquest any s'ha celebrat el curs de coordinació de segu-retat i salut amb una gran afluència d'assistents.


48

Si comproveu el reportatge fotogràficque acompanyo veureu que la cosa vaestar animada. Hi havia molts col·legiatsjoves, també de madurs i inclòs algun avique portava als seus néts. Van presidir lataula el president del col·legi deCatalunya David Coll, de la demarcacióde Tarragona Santi Llurba, de BarcelonaJosep Cots, de Girona Josep Mª Poch, deTortosa Joan Targa i per Lleida IsabelPerea. Van ser invitats el director delsserveis territorials del DAR a TarragonaXavier Vicens i la seva esposa, el degà del'escola d'enologia Fernando Zamora, laresponsable de l'escola d’ETA i vicede-gana de la Universitat Rovira Virgili,Carme Güell, el director del serveis terri-torials de Medi Ambient a Tarragona,Josep Lluís Pau. Cal fer esment de lanostra companya Anna Vilarnnau, res-ponsable de la part de jardineria i paisat-gista de Port-Aventura, que ens va donartot el seu suport en l'organització de lajornada. A algúns dels qui anaven amb laseva parella, Santi Llurba els va obsequiaramb el gravat fet per l'artista RiudomencJobacasen amb motiu de l'inauguració dela nova seu del col·legi de Catalunya.

A l'hora del cafè Santi Llurba va donar labenvinguda en nom de la junta de lademarcació de Tarragona, va incidir en elvalor d'aquest acte social del col·legi,punt de referència del dinamisme delnostre col·lectiu. David Coll va fer unallarga exposició sobre els fets més relle-vants, com la nova seu, les activitats deles 5 demarcacions, l'auge de la Revistacol.legial, la bona relació existent ambl'administració autonòmica, entre altres.

Va expressar la seva preocupació enquant a la producció d'aliments, ja que sila Unió Europea s'havia creat per ali-mentar a Europa, potser ara es tindria detornar a prioritzar aquest objectiu,davant de la globalització i l'especulacióamb cereals i altres aliments. Catalunya il'Estat han de reconsiderar el seu suporta l'agricultura i ramaderia si volem asse-gurar aliments de qualitat per a la pobla-ció. I en aquest aspecte els 2.500col·legiats enginyers agrícoles que hi ha alnostre país hi donarien tot el seu suport.A l'hora d'acomiadar-se de president vaagrair el suport que li han donat les jun-tes de les demarcacions, la de Catalunyai tots els seus col·laboradors.

Per la tarda la companya Anna Vilarnauens va guiar en una visita per les zonesverdes del complex, explicant-nos les dis-tintes espècies, la seva conservació i reno-vació, els sistemes de recs, la reutilitzaciói l'aprofitament d'aigües marines potabi-litzades, el control biològic de plagues, elcontrol de la població de conills i altres,entre moltes coses. Una visita que vadurar vora tres hores.

EN RESUM

Hom creu que la participació delscol·legiats en aquest actes, aixícom els que s'organitzen a nivellde demarcacions és molt positiu.Si bé som un col·lectiu molt dis-pers per moltes poblacions deCatalunya, no ha de mancaraquesta relació social i humanaentre nosaltres molt importantper al nostre treball arreu del mónrural del nostre país.

Conmemoració dde SSant GGaldericJoan Gamundi Vilà

Enginyer Tècnic AgrícolaEs va celebrar a Port AventuraEs l'únic acte a nivell de tota Catalunya que celebra anyalment el Col·legi. Ésun bon costum, una trobada entre companys i les seves famílies. Tot seguintun acord que fa cinc anys va prendre la Junta de Govern del Col·legi deCatalunya per honorar al patró de la pagesia Catalana. Ja s'ha fet a Girona, duesvegades a Barcelona, a Lleida, ara a Tarragona i per aquest any a les terres del'Ebre i el lloc triat per la Junta de la Demarcació de Tarragona va ser Port -Aventura. Un marc incomparable on van acudir 120 persones, entre col·legiatsi acompanyants. Hi vam gaudir de bons moments per intercanviar opinions,coneixe-mos un xic més, i esperonar a la junta a promoure actes socials d'aquesttipus.

Pel matí vam gaudir del Parc Temàtic. Algun fins i tot es va atrevir a pujar alDragon-Kan, altres van ser més pacífics. Ironies del destí, en aquell dia 20 d'oc-tubre de 2007, el nombre de visitants era de 31.000 persones, però a l'hora dedinar no es va perdre ningú. A les 15 hores érem a l'hotel Port-Aventura.

ÀPAT I PARLAMENTS


49

Josep Valls, Ramon Sucarrat, Josep Santos i JoanGamundi amb les seves esposes visitant el parc temàtic.

Diversos companys a la porta de l’hotel Port-Aventura.

La companya Anna Vilarnnau, iniciant la seva exposició irecorregut.

Vista general d’una part de les taules.

Vora de 3 hores va durar el recorregut, onl’Anna Vilarnnau ens va explicar la part pai-satgística i d’utilització ecològica de l’aiguade Port-Aventura.


50

Santi Llurba dirigint unes paraules.

Vista general de la taula presidencial.

Vista general del menjador interior.

David Coll durant la seva intervenció.

Vista general de la taula presidencial.

Joan Gamundi i Josep Valls amb les seves esposes.

Vista general del menjador exterior. Vista general del menjador exterior.

Gastroteca.catEl PPortal ddels PProductes

Catalans dde QQualitat


51

La Gastroteca és una iniciativa delDepartament d'Innovació, Universitats iEmpresa, mitjançant la Secretaria deComerç i Turisme, que té com a objec-tiu facilitar als restauradors, comerços del'alimentació i consumidors en general elconeixement i l'accés als productes agro-alimentaris catalans de qualitat.

El portal pretén recolzar les iniciativescomercials encaminades a millorar la com-petitivitat d'empreses d'aquest sector i afa-vorir el seu accés als mercats. Té també uninterès turístic-gastronòmic, ja que pro-mou els productes locals i contribueix arecuperar varietats en risc d'extinció.

L'aposta pel producte de proximitat éstambé l'aposta per la contribució a lamillora ambiental. El fet de consumirproductes propers evita que aquestrecorrin milers de quilòmetres entre ellloc de producció i el consumidor final.

Aquest és un consum mediambiental-ment més responsable, que contribueix areduir les emissions i permet interven-cions menys agressives sobre el producteperquè els impactes del transport i laseva perdurabilitat són considerablementmenors.

Aquest web vol incentivar unnou canal d'enllaç interactiu,dinàmic i més directe entreproductors, elaboradors,comerciants, restauradors iconsumidors d'aquests pro-ductes propers i de qualitat. Lacol·laboració entre aquests sec-tors els reforça respectivamenti els posiciona amb un majorvalor afegit dins el mercat.

Revista del Col.legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles· Núm. 12, setembre 2008

52

La ciutat de Lleida va ser escenari de lareunió de Presidents dels Col·legis Oficialsd'Enginyers Tècnics Agrícoles i PeritsAgrícoles d'Espanya. En aquesta trobadaes va debatre sobre diversos temes d'inte-rès comú per als professionals del'Enginyeria Tècnica Agrícola, així comper als 26 Col·legis i el Consell Generalque els representa en l'àmbit estatal.

Entre les conclusions de la reunió cal des-tacar les següents:

1- Ha de reafirmar-se el compromís del'organització col·legial amb el procés deReforma de les Titulacions Universitàries(EEES), manifestant el suport explícit a lapostura que unitàriament mantenen lesprofessions d'Enginyeria Tècnica repre-sentades en l'Institut d'Enginyers Tècnicsd'Espanya (INITE): superació de l'es-tructura dual de l'Enginyeria actualmentvigent mitjançant la implantació de títolsde grau d'Enginyeria de 240 crèdits (4anys), amb reserva de denominació, voca-

ció generalista i competències plenes encada branca d'activitat, amb possibilitatd'ampliació posterior coneixements mit-jançant màster de naturalesa especialitza-da, i sense que en cap cas els nous títols degrau puguin tenir atribucions professio-nals compartimentades per especialitatsen cadascuna d'aquestes branques.

2- Ha de reafirmar-se el paper delsCol·legis Professionals d'EnginyersTècnics Agrícoles com els més eficaçoscol·laboradors de les AdministracionsPúbliques, en la seva condició d'entitatsde Dret públic que realitzen funcions decontrol de l'exercici professional enbenefici de l'interès general.

3- Han de diversificar-se els serveis pres-tats als col·legiats amb la major qualitatde realització de cursos específics d'altnivell, col·laborant així amb la formaciócontínua necessària dels tècnics.

4-Ha de promoure's una millora de ladifusió de les activitats col·legials a fi dereforçar la percepció social dels Col·legisProfessionals com institucions dedicadesno només a la representació, promoció idefensa dels Enginyers TècnicsAgrícoles, sinó que l'exercici de la pro-fessió, per la qualitat dels serveis, redun-da en benefici del mitjà rural, i de lasocietat en general.

Moment en que la Directora General d'Agricultura i Ramaderia la sra. Rosa MariaCubel, donà la benvinguda als representants dels diversos col·legis a Lleida.

El passat dia 11 de juny el Col·legi ha signat un conveni decol·laboració amb l'Agència Tributària mitjançant el qual totaquell col·legiat que ho desitgi, podrà adherir-se per presentarvia telemàtica declaracions, autoliquidacions, comunicacions iqualsevol altre document exigit per la normativa tributària, enrepresentació de terceres persones.

Tot aquell col·legiat que vulgui també hi podrà adherir la sevaSocietat Professional, sempre i quan estigui adscrita al registrede Societats del Col·legi.

Ramon Lluís Lletjós, Juan Cano (Delegat Especial), JoséMaria Echevarrieta (cap de la dependència regional derelacions institucionals), Jose Manuel Vílchez (cap desecció departament regional d'informàtica).

El passat dia 14 de març de 2008, en elmarc de Fira de Mollerussa, la Junta deGovern del Col·legi Oficial d'EnginyersTècnics Agrícoles i Perits Agrícoles deCatalunya va proclamar, per unanimitat detotes les cinc demarcacions que la integren,President del Col·legi de Catalunya al Sr.Ramon Lluís Lletjós i Castells, en substi-tució del Sr. David Coll i Batllori que en elsdarrers 13 anys havia estat al càrrec.

La Junta va agraïr al Sr. Coll la seva dedica-ció i esforç i va encoratjar el Sr. Lletjós per-què continués amb aquesta difícil tasca.

En aquestes eleccions van sortir elegitsIsabel Perea com a tresorera i FrancescMartin com a secretari.

Aquesta renovació coincideix amb lesrenovacions que hi ha hagut a les presidèn-cies de les demarcacions de Lleida iBarcelona que alhora han modificat unapart important de la Junta de Catalunya.

Junta de Govern de Catalunyael dia de les eleccions.

Any dde RRenovació

Conveni de col·laboració amb l'Agència TTributària

Consejo


53

El proppassat dia 10 de juliol de 2008es va celebrar, a la seu de la demarcacióde Girona, l'Assemblea General delCol·legi de Catalunya, que va comptaramb la presència del Sr. Ramon LluísLletjós i Castells President del Col.legiL'informe de presidència va remarcar lesrelacions institucionals portades a termeamb els diversos departaments de laGeneralitat de Catalunya i la posta enmarxa del Reial Decret pel qual s'esta-bleix l'ordenació de les ensenyances ofi-cials i s'assenten les bases per a lesfutures titulacions en les que tan elCol·legi i com el "Consejo General deIngenieros Tésnicos Agrícolas deEspaña" estan treballant intensament. Va ser una Assemblea de gran contingut,ja que es varen aprovar les modificacionsdels Estatuts del Col·legi per l'adaptacióa la Llei de Col·legis Professionals (Llei7/2005, de 31 de maig), la creació delnou Registre de Societats Professionals(Llei 2/2007, de 15 de març) i el

Reglament del mateix, així com lesNormes Deontològiques de la professióal Col·legi de Catalunya, tot en unambient de distensió i concòrdia.Malgrat totes les indicacions positives,la participació dels col·legiats al'Assemblea no va ser la desitjada, ja queel nombre de col·legiats assistents no vasuperar l'1% del total del col·lectiu.

Des del Col·legi es veuria amb una granpositivitat la participació de tots ambl'objectiu de poder oferir un intercanvid'impressions, iniciatives i propostes pertal de dinamitzar aquest, el nostrecol·lectiu.Des d'aquestes línies volem fer una cridaa la participació en l'activitat col·legial decara totes les assemblees i actes que tin-guem d'ara en endavant ja que de bensegur això repercutirà en la bona marxael col·lectiu.

Assemblea GGeneral del Col.legi

Josep Maria Poch (presidentDem. Girona) Ramon Lletjós(President Col. Catalunya) IsabelPerea (Tresorera. Col. Catalunya)Anna de León (CoordinadoraTècnica del Col. Catalunya).

Assistents a l’Assemblea.


54

Cada any es fa una trobada, amb lescorresponents parelles, mig tècnica, migde lleure i sempre per reforçar l'amistati parlar de moltes coses i de records.Aquest any ha tingut lloc a Sevilla, apro-fitant que un dels companys, enFrancesc Pons va treballar i segueixvivint a la bonica ciutat. Visites al Parcde Doñana, a El Rocío, a conreus agrí-coles i a un parc solar generador d'elec-tricitat què és capdavanter en el món.

I tot això acompanyat de bona taula ibons vins. Ara cal esperar al proper any.Animem els companys d'altres promo-cions perquè ho facin. Són momentsper retenir sempre.


55

La Promoció de PPerits AAgrícoles1962 es torna a reunir

El grup davant El Rocío.

Reunió al saló d’actes.

CarlesBernat,

Joan Oca iAntoni

Almirall dirigint unesparaules.

Trobada dde lla Promocióde PPerits AAgrícoles 1963

Els companys/es que van finalitzar lacarrera de Pèrit Agrícola a l'Escolad'Agricultura de Barcelona, a l’estiu del'any 1963 van realitzar una trobada elpropassat mes de juny, tot visitant lanova Escola al campus de la UPC deCastelldefels, on van poder ser rebutspel seu director Joan Oca. En un acted'intercavi d'opinions a la sala d'actesvan tindre el goig de compartir unsmoments amb el seu profesor AntoniAlmirrall Andreu, qui acompanyat deun dels promotors d'aquestes trobades,Carles Bernat, va dirigir unes paraulesals asistents. Es va recordar als com-panys que no van poder assistir-hi, aixícom aquells que ja han ens han deixat enel camí de la vida. Va haver-hi una moltbona assis-tència, molt bon ambient iuna gran comunicació. Es va dir queaquestes trobades es realitzarien cadaany i a llocs diferents.

AL ANY QUE VE A

TORTOSA I AL DELTA.


56

Aquest any s’ha dut a terme la 5ª trobadade companys de l’antic Servei d’ExtensióAgrària a les comarques gironines, aixícom especialistes i tècnics que treballavenal Centre Regional del SEA a Catalunya iBalears. Hi van assistir 22 agents, la majo-ria jubilats, que van gaudir d’una jornadaa Blanes tot visitant el jardí botànicMARIMURTRA i el Castell de SantJoan. La trobada es va fer sota la promo-ció dels enginyers agricoles Eloi Gonzálezi Clemente Vidal. Va ser una jornada d’a-mistat, de bons records i de fer testimo-niatge d’una feina ben feta. Després del’àpat de treball es va acordar celebrar lapròxima trobada al juny del 2009 a l’altEmpordà, i serà gestionada per ArturoTorres. Es va comentar des del ministeri aMadrid s’està enviant als antics agents unDVD on es comenta la història i el des-envolupament d’aquest servei a l’Estatamb abundància de fotografies.

Trobada dde Companys de ll’anticServei dd’Extensió AAgrària

Primera ffila: Josep Estrada, Lluís Mauri i Ramón Vilaseca.Segona ffila: José Luis Sanmartin, Antoni Seguí, Arturo Torres, Ricard Dalmau, Salvador Canela, Eloi González, Clement Vidal,Joaquim Oliu, Josep Valls, Joaquim Fuster, Mercè Romeguera iEduard Bes.Agenollats: Ramon Badosa, Josep Mª Pagès, Ramon Sucarrat, RamónPifarré, Ramon Guspí, Joan Gamundi, Joan Puigoriol i Mercè Compte.

Donació de Llibres SSr. MMuntanerEl passat mes de Desembre el Sr. JosepMaria Muntaner va fer donació de totala seva col·lecció de llibres de temàticaagrícola al nostre Col·legi .

La totalitat de la Junta, varen voler fer cons-tar l'agraïment de part de tot el col·lectiu ambun petit acte d'entrega així com agraïr perso-nalment aquesta donació.

Crònica San FFerminesEl passat mes de juliol 20 companys (la majoria amb la seva pare-lla) de la 1ª promoció d’Enginyers Tècnics Agrícoles de l’ESABens vam trobar a Pamplona per celebrar el 40è aniversari d’acaba-ment dels estudis. La trobada va ésser tot un èxit gràcies a la mag-nífica organització del company Manel Rubió i el seu personal,tant a les visites culturals de Navarra com als Sanfermines pròpia-ment dits. Encara que una mica més vells i alguns ja jubilats l’am-bient de companyonia no va faltar en absolut tal com es tradicionaltant en els anys d’estudis com després en la vida professional iprincipalment en les periòdiques trobades. No ens va faltar tempsper preparar la propera trobada d’aquí a dos anys a Valencia i pen-sar amb el cinquantenari el 2.018.

Com podeu veure a la fotografia no hi va faltar l’alegria.

A la ICEA, l'acrònim amb que usual-ment designem la Institució Catalanad'Estudis Agraris, societat filial del'Institut d'Estudis Catalans, li va comanell al dit, i més en aquests momentsque tan es parla d'una crisi alimentàriamés o menys greu i més o menys genera-litzada, l'antiga sentència dels vells pen-sadors romans, aquella que diu queprimum vivere, deinde philosophare. Perdir-ho amb altres paraules, més planeres,nostres i actuals, que per pensar i filoso-far el primer que cal és estar viu, i òbvia-ment, per estar viu el que cal és menjar,a més d'altres condicions indispensablesper mantenir la vida. Doncs bé, a totaixò, a estudiar i millorar la producciód'aliments per poder-nos alimentar, iconseqüentment poder pensar i filosofarsobre totes les qüestions divines i huma-nes, és al que s'està dedicant la ICEA desde fa poc més de trenta anys, en que vaser fundada per un grup d'entusiastesamants de totes aquestes matèries.

Una fita molt important es va assolirquan, l'any 1984, la ICEA va aconseguir,després de llargues i difícils negociacions,ser admesa com a societat filial del'Institut d'Estudis Catalans (IEC).Aquest fet va significar una sèrie d'evi-dents avantatges per la que aleshores eraencara una molt jove societat dedicadaals estudis agraris: poder disposar d'unlocal propi segur, integrar-se en unaorganització sòlidament establerta, queanava pel camí del seu centenari, plena deprestigi dins i fora de les pròpies fronte-res, i amb un aparell administratiu queseria de gran ajuda per al futur desenvo-lupament de la institució. Tot això va serpossible gràcies els afanys i les suors del'equip directiu del moment, que encap-çalat pel president fundador, en JosepMaria Puiggròs, va haver de fer esforçosgairebé titànics per aconseguir l'aixoplucde l'IEC. Així, tenint en compte el caràc-ter d'acadèmia de les acadèmies catalanesde l'Institut d'Estudis Catalans, la sevafilial ICEA adquireix clarament la cate-goria de ser la institució acadèmica cata-lana al servei de l'agricultura. A totl'equip directiu que, en el seu moment, vapropiciar la integració a l'IEC, la ICEAels deu, i els deurà sempre, un reconeixe-ment i un agraïment sens fi, que moltjustificadament es mereixen per la magnaobra que van saber dur a bon terme, araaviat farà vint-i-cinc anys.

No resulta gens fàcil escriure i explicar, enunes poques línies, coses sobre una insti-tució, coses i fets que possiblement moltsdels que les hauran de llegir ja coneixenprou bé, potser fins i tot millor que qui lesescriu. No ha de sorprendre aquestes afir-macions, ja que des dels seus inicis moltsdels que formaven part de la nòminasocial eren pèrits agrícoles o enginyers tèc-

nics agrícoles; així per exemple, dels trespresidents que fins el moment ha tingut laICEA, un és pèrit i els altres dos sónenginyers tècnics. No disposem, malaura-dament, d'una estadística actualitzada deles dades corresponents a les titulacionsdels socis de la ICEA, però sí que podemexposar les que donava Felip Gascón alButlletí del Col·legi d'Enginyers Tècnics iPerits Agrícoles de maig/juny del 1984,que eren les següents: enginyers tècnics, 41%; enginyers agrònoms, 18,5 %; biòlegs,8,5 %; químics, 7 %; pagesos, 7 %; far-macèutics, 4 %; economistes, 4 %; veteri-naris, 4 %; forestals, 2,5 %, i altresprofessions, 3,5 %. Caldrà comprovar lesdades actuals, però res fa pensar que haginhagut de canviar massa de les que donavaGascón ara fa 24 anys. Tot això fa pensarque és ben normal que les relacions entreel Col·legi i la ICEA siguin excel·lents, toti que, al nostre entendre, encara podrienmillorar i passar a òptimes, a través d'ac-tuacions i activitats comunes, que dematèries i capacitats per dur-les a termeno en falten. Això és el que esperem i des-itgem per a un futur pròxim.

Intentar recordar, ara i aquí, ni que fosd'una manera molt resumida, totes lesactivitats dutes a terme per la ICEAdurant els seus trenta primers anys devida, seria un desig completament utòpici irrealitzable, tenint en compte el pocespai del que disposem.Afortunadament, però, les noves tecno-logies informàtiques que avui dia tenimal nostre abast fan possible aconseguirgrans quantitats d'informació, simple-ment actuant sobre un teclat i mirant lapantalla de l'ordinador. En el nostre casnomés cal escriure <icea.iec.cat> al bus-cador Google i ràpidament, amb unamínima experiència en la navegació per


58

Institució CCatalana dd’Estudis AAgrarisLa ICEA: primum vivere...

Joan Ràfols President de ICEA.

Joan Ràfols i Casamada

Enginyer Tècnic AgrícolaLlicenciat en Geografia i Història

internet i una mica de paciència també,arribarem a la pàgina web de la ICEA.Allà es pot trobar molta informaciósobre què és la ICEA, els seus estatuts,una mica de la seva història, la seva orga-nització, les seccions que té, les sevesactivitats, les publicacions, etc. De totesmaneres, si algú, de tendències més clàs-siques i tradicionals, prefereix el paper,pot recórrer a consultar i llegir el núme-ro Extraordinari 2003 dels QuadernsAgraris, dedicat monogràficament a laInstitució Catalana d'Estudis Agraris-25Anys. En aquesta publicació hi trobaremtreballs de tipus històric que expliquenmolt bé el què van ser i el què es va ferdurant els primers vint-i-cinc anys. Amés a més, hi trobarem també la repro-ducció facsímil del número zero deQuaderns Agraris, publicat l'octubre del1980, que resulta molt il·lustratiu perentendre i copsar millor l'esperit i elsdesitjos que inspiraven l'obra i la feinadels esforçats pioners d'aquells moments.

Pel que fa els últims cinc anys, tambéaquests, com els vint-i-cinc anteriors,han estat plens d'activitats múltiples idiverses. S'han fet molts actes aBarcelona, però també molts d'altresfora de la gran capital. Així, per exemple,des de fa vint-i-tres anys que se celebra aPrada de Conflent, dins la UniversitatCatalana d'Estiu, una Jornadad'Agricultura, sempre dedicada a temesd'actualitat, que de sempre són seguitsper molts assistents interessats en laqüestió; la d'enguany estava dedicada aLa crisi alimentària: causes i conseqüèn-cies, de màxima actualitat dins el contextgeneral de crisi general i mundial ques'està vivint en aquests últims temps.S'han fet també cursos a Tarragona, iconferències i trobades a Girona, aLleida i fora del principat, a Castelló.

De tota manera, potser el fet més desta-cable dels dos últims anys hagi estat lacelebració del V Congrés de la ICEA. Secelebrà els dies 4, 5 i 6 de juliol del 2007,al nous edificis de l'Escola Superiord'Agricultura, al campus de Castelldefelsde la UPC. Aprofitant l'avinentesa quel'Institut d'Estudis Catalans celebrava elseu centenari, es va incloure el V Congrés

dins el conjunt d'actes commemoratiusdel centenari de l'IEC, i la sessió i els actesde cloenda tingueren lloc a la seu del'Institut, l'antiga Casa de Convalescènciadel vell Hospital de Sant Pau. Aprofitantigualment la feliç coincidència de la cele-bració del centenari, el temari del congrés

es va adequar a les circumstàncies, i vaquedar fixat així: 1907-2007, Cent anysd'agricultura catalana, Cent anys del'Institut d'Estudis Catalans. Malgrat laidea que pogués suggerir el títol, el con-grés no va ser pas un congrés d'històriaagrària, ja que de les sis àrees temàtiquesestablertes, només en una d'elles hi haviauna única referència a "les claus històri-ques...". El congrés va aconseguir un èxitnotable, que es pot mesurar pel nombred'inscripcions -van passar de les dues-centes-- i de comunicacions presentades,que van ser cent disset.

Una altra de les conseqüències ben posi-tives del congrés fou la creació d'unanova secció de la ICEA, la d'HistòriaRural, que portada per un petit grup desocis molts actius i entusiastes, ha fetpassar de vuit a nou les seccions de lasocietat. Considerem que la nova seccióomplirà un espai buit que calia omplirsens dubte. En una època com l'actual, decrisi en moltes coses i de canvis gairebéconstants, no podem oblidar que durantl'últim mig segle la velocitat dels canvisen el món agrari s'ha incrementat demanera gairebé exponencial, i actualment

es fa difícil predir el futur, ni que sigui elmés immediat. A més a més, la desloca-lització de la indústria i de l'agricultura ila globalització creixent dia a dia fanpreveure un món ple d'incògnites. Peraquestes raons és bo estudiar el passat,que estava tan o més ple que el present de

problemes i dificultats, per veure comse'n van sortir els nostres avantpassats.

A la ICEA, la institució acadèmica catala-na al servei de l'agricultura i del món ruralcatalà, treballem estudiant el present, apartir del qual, sense oblidar el passat,poder projectar els nostres desitjos, lesnostres il·lusions i les nostres esperancescap el futur, un futur sempre millor, elfutur que tots desitgem per a les genera-cions venidores de catalans i catalanes, itambé per a tots els humans de tots elscontinents. Potser així es podria aconse-guir un món en pau, on les guerres, l'es-clavitud, les fams, la misèria... nomésfossin uns mals records dels passat.

La feina a fer és molta i el camí per recó-rrer es molt llarg. Seria fantàstic queenginyers tècnics del col·legi i socis de laICEA s'apleguessin per fer conjunta-ment part del camí o de les obres que hiha per fer. Així podríem gaudir alhoradel plaer de la feina ben feta i de la satis-facció de ser útils a la comunitat. Això ésel que esperem i desitgem per un futurno massa llunyà.

JRC. 25.09.2008


59

La reforma de la l'Organització Comunade Mercat (en endavant OCM) vitiviní-cola, amb el nou Reglament del Consell(CE) 479/2008, de 29 d'abril, és el finald'un procés de debat que s'ha perllongatal llarg d'alguns anys, i que es va iniciaramb l'anàlisi de les conseqüències i elsresultats que ha donat de si el ja ara anticReglament del 1999. Els nou anys queha estat vigent, ha suposat una interven-ció en el món vitivinícola europeu ambun balanç que penso que ningú pot qua-lificar de positiu si ens guiem per lasituació deixada al final d'aquest període.

Ni s'ha produït una millora constatableen la situació dels viticultors, ni els pro-ductes europeus han superat els proble-mes de competitivitat amb els queprovenen dels nous països productors defora de la UE, ni s'han resolt els exce-dents seculars.... A nivell intern, al'Europa comunitària, el descens del con-sum ha continuat d'una forma constant(i més encara si ens fixem a casa nostraon en uns 25 anys hem passat a consumiranualment la meitat per càpita del queera abans), mentre que per altra banda lesexportacions comunitàries han crescut aun nivell per sota de les importacions.

Davant d'aquest panorama és evidentque la situació es pot qualificar, com amínim, de delicada i que cal esmerçar-himolts esforços per donar sortida als nos-tres productes, avui en una clara tendèn-cia excedentària. La normativa vigentdurant els darrers nou anys no ha resul-tat eficaç per fer front a aquestes proble-màtiques i això justifica la seva reforma.

Uns objectius clars i precisos

Per aquesta raó, la Comissió es fixa d'en-trada uns objectius que pretén afrontaramb el nou Reglament:

- Augmentar la competitivitat dels pro-ductors vitivinícoles comunitaris.

- Consolidar la fama dels vins comunita-ris com a millors del món.

- Recuperar antics mercats i conquerir-nede nous tant a la UE com a tot el món.

- Crear un règim vitivinícola basat ennormes clares, senzilles i eficaces quepermetin equilibrar l'oferta i la deman-da, i que preservi les millors tradicionsde la producció vitivinícola comunità-

ria, potenciï el teixit social de nombro-ses zones rurals i garanteixi que tota laproducció respecti el medi ambient.

Amb aquestes línies mestres i amb elsdiversos documents que s'han anat elabo-rant durant els darrers anys per part de laComissió, s'ha produït un debat en elque, com era d'esperar, s'han posat demanifest els diferents interessos que afec-ten el sector i també el territori. Els posi-cionaments han estat marcats bàsicamentper la influència que el nou Reglamentpodria tenir en relació a l'estatus decadascú, en funció de si són viticultors,elaboradors, defensors del producteDenominació d'Origen, exportadors deproducte a granel, etc. i dintre d'aquestsdiferents nivells, a més, si pertanyen a paï-sos productors del sud o del nord ambdiversos mètodes de producció (d'aquí havingut que un dels temes més controver-tits han estat les pràctiques enològiques, ino diguem ja l'etern debat entre partida-ris i contraris de la xaptalització que, unavegada més i com era d'esperar, han guan-yat els països centreeuropeus).

El difícil consens i els resultats de la"negociació"

A tota aquesta discussió que ha posat derelleu una manca de consens tant a nivellsectorial com en el territorial, hi hem d'a-fegir que a l'hora de la veritat els qui apro-ven el Reglament són els Estats membres.I com en qualsevol tema a nivell de la UE,els interessos d'aquests Estats són clara-ment diferenciats i a vegades contraposats,el qual té com a conseqüència que el resul-tat final sigui fruit de la negociació, mol-tes vegades amb la "compensació a canvide" (jo accepto això si tu m'acceptes aixòque tu no vols d'entrada).

El nou Reglament és doncs "fill" d'a-quest part difícil per fer a tothom con-tent (perquè ningú ho estigui) i el que caldesitjar és que, amb tota aquesta "nego-ciació" hagin encertat en donar un resul-tat final que serveixi per als objectius ques'havien fixat i que hem esmentat ante-riorment. El temps dirà si això serà així;de moment val la pena confiar-hi i treba-llar perquè doni els efectes desitjats.

Els canvis més notables

De fet el nou Reglament introdueixmodificacions importants respecte de

l'anterior. De la que s'ha parlat més (perla seva espectacularitat mediàtica) haestat la prima per abandonament defini-tiu de les vinyes que es va començarxifrant en 400.000 Hes. Per al total de laUE finalment ha quedat en 175.000Hes. Cal dir, però, que la principal modi-ficació no ha estat en el sentit numèricsinó en la concepció de la mesura; en elprimer moment aquest era un eix fona-mental de la proposta del Reglament (hiha excedents; doncs eliminem-los reduintla producció), mentre que finalment haquedat com una mesura més de caràctersocial (per atendre aquelles situacions enque es pugui facilitar la voluntat d'aban-dó per part de persones grans, explota-cions improductives, etc).

Però on hi hagut un canvi d'orientacióclau ha estat en dos aspectes:

1) L'aplicació de la subsidiarietat anivell dels Estats (que després no técontinuïtat a nivell de les CCAA, acasa nostra) amb l'anomenat "sobrenacional" o de forma oficial elsProgrames de Suport a nivell estatal.

2) La supressió del finançament comu-nitari de les antigues Mesures de Mercatque finalment, per la negociació delsEstats en el text final, s'han convertit enmesures de caràcter transitori per quatreanys en el cas de la destil·lació de l'al-cohol d'ús de boca, la destil·lació de crisii l'ús del most de raïm concentrat

Podríem dir que en la filosofia del nouReglament s'ha passat d'un model on esdestinaven bàsicament els recursos amesures "en negatiu" com l'eliminacióde productes per equilibrar el mercat, aun altre en el que es prioritzen els recur-sos "en positiu" amb noves mesurescom la inversió en cellers o la promocióen Tercers Països, a més de la reestruc-turació i reconversió de la vinya que jaexistia anteriorment.

El model català per la qualitat

A Catalunya s'ha apostat des de fa anys perla qualitat i per això podem dir que a l'en-torn del 95% del raïm i del vi elaborat esdestina a alguna de les 11 Denominacionsd'Origen de vi tranquil i al Cava. Tot i lesdificultats de comercialització que patim(el qual no és ara el moment d'entrar-hi),la línia de potenciar per davant de tot la


61

La RReforma dde ll’OCM ddel Vi: neguits i esperancesJoan Aguado Masdeu

Director General de l’INCAVI

qualitat és absolutament encertada i és l'ú-nica via on hi pot haver garantia de conti-nuïtat de presència dels nostres vins i cavesen el mercat internacional on, per cert, jas'han guanyat un prestigi i un reconeixe-ment molt importants.

Per aquesta raó, el model que potencia elnou Reglament de l’OCM s'adapta moltmillor a les nostres capacitats. Per això desde Catalunya es va fer una proposta derepartiment regionalitzat del Programa deSuport estatal, de manera que (en base auns paràmetres de producció de qualitat,que és la base substancial de cara al futur)es fes un repartiment dels recursos quecorresponen al conjunt de l'Estat i quecada Comunitat Autònoma en pogués ferla distribució interna en funció de les sevesnecessitats, tot i que aquesta proposta noha estat contemplada.

El repartiment del Programa de Suport

El Reglament recull una colla de mesu-res que poden ser incloses dintre delPrograma de Suport que, per un períodede 5 anys, cada Estat membre ha d'haverpresentat el passat 30 de juny. Les mesu-res són les següents i entre parèntesi s'in-dica si la mesura ha estat plantejada o noen el cas espanyol.

- Suport al règim de pagament únic (sí)- Promoció (síi)- Reestructuració i promoció de vinyes (síi)- Verema en verd (no)- Mutualitats (no)- Assegurança de collites (no)- Inversions (sí)- Destil·lació de subproductes (sí)- Destil·lació per alcohol d'ús de boca (sí)- Destil·lació de crisi (sí)- Utilització de most de raïm concentrat (no)

Complimentant el mandat anunciat ante-riorment l'Estat Espanyol va enviaraquest Programa de Suport a la Comissióel passat 30 de juny. Però no així la fitxafinancera del Programa que contempla ladistribució dels recursos disponiblesentre les diferents mesures. De fet, a horesd'ara quan escric aquest article, encara nos'ha arribat a cap formulació definitivadonada la discrepància existent a l'horad'aplicar els 1.488.000 € disponibles enaquests cinc anys.

Es evident que el model català, que hemcomentat abans, no és el mateix que eld'altres Comunitats Autònomes. ACatalunya representem només el 5,5%aproximat de la superfície espanyola iquasi el 10% del total del vi comercia-litzat; en canvi, si el càlcul el fem en baseal vi de qualitat (vi de DO) la superfíciecatalana és de quasi el 10% i el vicomercialitzat suposa a l'entorn del23% sobre el total estatal.

Per altra banda, cal tenir en compte que elrepartiment dels recursos que s'han fet a

nivell comunitari entre els diferents Estatsmembres, ha estat atenent tres criteris: elbàsic el repartiment històric de fins ara(50%), la superfície vitícola (25%) i laproducció històrica (25%). Per suposatque a l'hora de repartir el Programa deSuport per a les CCAA, hi ha qui defensa,certament amb una certa lògica, que s'a-pliqui el mateix criteri, de manera que elsqui han tingut uns recursos en el passat(fos quina fos la mesura per la qual els hicorresponia) tindrien "dret" a manteniraquests recursos, com una mena de "dretadquirit", encara que ara vingués per unaltre concepte. En realitat, aquí el que esdiscuteix és la quantitat que es destina adret de Pagament únic, i és on rau la con-frontació de criteris.

El vi de qualitat és el futur

En base a tot l'exposat està clar que aCatalunya ens interessaria utilitzar en elrepartiment dels recursos per al Programade Suport dos paràmetres prou evidents:Per una banda que es premiï el vi de qua-litat, i per l'altra que siguin mesures quepotenciïn el desenvolupament i la millorade la producció i no tant les altres (comla destil·lació de crisi i, com a conseqüèn-cia, els drets de pagament únic).

Com en qualsevol negociació seguramentque el final passarà que ningú en sortiràplenament satisfet ni ningú absolutamentdefraudat. Serà senyal que s'ha imposat elconsens. Però una cosa és ben certa: Sivolem que l’OCM serveixi per als objec-tius assenyalats a l'inici significa que cal-drà fer un gran esforç per produir unsvins que siguin competitius amb qualitati amb preu amb els que provenen d'altreszones. Per suposat de les altresDenominacions d'Origen i de les IGPque contempla també l’OCM; peròtambé dels vins embotellats en que a l'eti-queta hi figura la varietat i l'anyada i quefins ara eren els procedents del nomenat"nou món" i que el nou Reglamentcomunitari permet també fer-ho a casanostra i que provoca reticències, al meuentendre no justificades, entre algunsnivells del sector vitivinícola català.

Altres mesures i aplicació

De ben segur que el nou Reglament con-templa molts més temes que es podriencomentar: l'etiquetatge, la regulació deles DO's i les IGP's, les pràctiques eno-lògiques, el potencial productiu (el mésrellevant és la pròrroga en el manteni-ment dels drets de plantació del 2010que preveia l'anterior Reglament fins el2015 i prorrogable fins el 2018), lesorganitzacions de productors i interpro-fessionals, les vinyes il·legals, una partdels recursos destinats a desenvolupa-ment rural,... el qual s'anirà aplicant pau-latinament des d'ara i fins la properacampanya 2009/2010.

Però no voldria acabar sense completar elcomentari que he fet abans sobre el temade l'abandonament definitiu de la vinya,conegut més popularment com l'arrenca-da. Aquest és un procés que tenim oberten el moment actual. A l'hora d'escriureaquest article encara no ha començat elperíode per la presentació de sol·licitudstot i que, a hores d'ara, està previst que estanqui el dia 5 de setembre. Aquest és unprocés que es preveu que cal fer en el ter-mini de tres anys i per al qual la UE hidestina un total de 1.074.000 € en totl'àmbit comunitari. Les primes sónimportants, sobretot el primer any, i calveure el nivell d'acceptació i/o demandaque es produirà a casa nostra. De moment,els indicis són contradictoris: mentre aalgunes zones vitícoles es comenta que hihaurà una autèntica avalanxa, en d'altressembla que el pagès preferirà continuarconreant la vinya, tot i les dificultats i lamanca de rendibilitat en molts casos.Caldrà esperar, però és evident que nosolament tindrà un impacte econòmic isocial sobre el sector, sinó també moral dequina és realitat i quines són les expectati-ves que hi ha respecte del futur.

Un futur d'èxit

Espero i desitjo que, malgrat les dificul-tats, el sector vitivinícola català en surtibeneficiat i reforçat de tot aquest procés i,sobretot, que s'aprofiti la nova OCM perposicionar-nos millor en el mercat. Tenimla capacitat humana, tècnica i econòmicaper estar al capdavant de la producció delsvins de qualitat i tenir una presència notò-ria dins dels mercats nacionals i interna-cionals. Això si, cal treballar peraconseguir-ho. Millorant el que s'ha fetfins ara (que ja s'han fet moltes cosesbones) i intentant aconseguir un repte quea vegades sembla impossible a casa nostrai que és imprescindible per tirar endavant:la unitat del sector. Si és així, tots junts,sector i administració podrem tirar enda-vant moltes iniciatives positives per almateix sector i per al país.


62


64

El passat 29 de març, la demarcació deTarragona del Col·legi Oficiald'Enginyers Tècnics Agrícoles deCatalunya, va organitzar un viatge tèc-nic-cultural al Priorat, amb l'objectiuprincipal de conèixer alguns aspectes dela viticultura i enologia que tanta famahan donat a la comarca. En aquest con-text vam tenir l'ocasió de xerrar unaestona amb en Josep Lluís Pérez, anticprofessor d’IES Falset-Escolad'Enologia "Jaume Ciurana", i uns delspioners dels nous vins d'aquesta comar-ca. Ens va rebre a Mas Martinet, empre-sa creada per ell, però avui dia dirigidapels seus fills. Ens va mostrar sistemesde formació innovadors i sobretot vamtenir l'ocasió d'intercanviar punts devista sobre l'evolució de la viticultura ienologia al Priorat i arreu del món, jaque és un gran viatger i de molts llocs lidemanen consell tècnic. L'entrevista queve a continuació és fruit de la conversatinguda durant aquesta visita i delscomentaris que posteriorment va fer enJosep Lluís, expressament per a la nostrapublicació.

- Bon dia, Josep Lluís. Què et sembla,si per situar a la gent que pugui llegiraquesta entrevista i que no et conegui,ens parles primer dels teus inicis com aviticultor i enòleg?

Primer vull dir, que la meva formació ésla Biologia, tot i que vaig ser alumne delgran psicòleg infantil Piaget pel tipusd'especialització que vaig estudiar a laUniversitat de Ginebra. I dic això, per-què la didàctica m'apassiona i m'hopasso molt bé ensenyant i investigant.

L'any 1981 vam iniciar l'especialitat deViticultura i Enologia al Col·legi deFormació Professional de Falset. Vanpassar molts nois de la comarca i de foraque avui en dia tenen la seva pròpia bode-ga o són enòlegs de cellers importants, toti així, eren una minoria. En aquells anysvaig tenir molts contactes amb els viticul-tors del Priorat, Ribera d'Ebre i TerraAlta, reunions, trobades, xerrades... Lazona estava perduda, terres abandonades,els joves fugien. Va ser llavors, cap al 84que ens vam trobar amb el René Barbier ivam començar la gran aventura.

- Ja que parlem dels inicis, que coinci-deixen amb els inicis de la recuperacióvitivinícola del Priorat, quins serienper a tu els elements clau que van ferpossible aquesta recuperació?

El René Barbier al dissenyar el Projectedeia que: "el Priorat reunia les caracterís-tiques de sòl adequades per elaborar vinsd'un gran nivell. Si nosaltres érem capa-ços de produir aquest vi, amb el preuadequat a la qualitat i treballéssim perdonar-lo a conèixer internacionalment,l'èxit estava assegurat". Vam fer bé elsdeures i per això ha tingut repercussió. Amés, la segona generació ens han superaten molt, pel que fa a qualitat i difusió.

L'altre element clau que va fer possible larecuperació, va ser el Projecte Cims dePorrera. Aquest, el vam començar amb laintenció de revaluar les vinyes velles,pagant car el raïm per a que el viticultorpogués viure de la terra. D'aquesta mane-ra ens obligàvem a fer un vi de preu ele-vat i en conseqüència havia de ser demolta qualitat. Aquest va ser el detonantper a pujar els preus del raïm a tota lazona i fer qualitat.

- Creus que una transformació similars'ha produït a altres zones vitivinícolesespanyoles o d'altres països?

És evident que a totes les regions vitíco-les espanyoles ha hagut un increment dequalitat dels vins, també hi han zonescom Toro o El Bierzo, que han sorgitamb força i d'altres que estan intentant

fer-ho. Ara bé, el fenomen "Priorat" haestat únic a Espanya i crec que en al món.En un temps molt curt, ha arribat a serconsiderada com una de les zones vitivi-nícoles de més prestigi. Si busquem lacausa la trobarem en la intenció col·lecti-va de fer el millor vi, encara que costivendre i hàgin d’explicar moltes cosesperquè el consumidor acabi satisfet de lacompra. El valor afegit el donem en laqualitat i en la cultura.

- Les noves plantacions s'han fet, mol-tes vegades, mitjançant grans movi-ments de terra, que alguns critiquenper l'impacte visual que tenen, al-menys els primers anys. També he sen-tit algun expert parlar dels canvis enl'estructura del sòl i les característi-ques lligades a aquesta estructura comés la permeabilitat i la capacitat decamp. Quina opinió tens tu sobre eltipus de terrasses i com pot afectarl'estructura del sòl?

Sobre l'impacte visual: Podem pensarque la causa de començar els aterrassa-ments sense tenir en compte l'impactevisual, ha estat perquè quan vam comen-çar, encara no sabíem si al Priorat espodria fer un bon vi i si aquest Projecteinicial podia fer-se extensiu a molts d'al-tres, com ha estat realment. També hemde considerar que en la dècada dels 80,encara no hi havia sensibilitat per l'im-pacte visual. El que sí és criticable, és quequan s'arriba a la consciència de la pro-tecció i regulació del medi, l'únic quesabem fer és protegir-lo dictaminantunes lleis. Els maquinistes que fan lesterrasses són experts en manipular la sevamàquina, però no són especialistes enaterrassar. Els demanem, aprofitamentdel terreny, bona evacuació de l'aigua depluja i que no tingui impacte visual. Noés gens fàcil, i cap enginyer els defineixcom han de fer el treball. Necessiten for-mació per poder ser bons professionals.

Sobre la estructura del sòl: És diuen mol-tes coses sense arribar a un anàlisi pro-fund. Per dir una xifra, el 70% del sòldel Priorat són costers i la capa superfi-cial de sòl meteoritzat és d'uns 10 a 15cm., a partir d'aquí en profunditat, és

Entrevista aal SSr. JJosep LLluís PPérez,M a s MM a r t i n e tJosep Lluís Lavilla



65

roca dura d'esquistos i pissarres, on lesarrels no es poden desenvolupar, hem detrencar la roca, fer sòl i desprès plantar.Abans es treballava amb pic i pala, i araho fem amb màquines, el resultat és elmateix. El 30% restant són comellars, onel sòl és profund, com un altre sòl delquaternari. No és novetat veure arreu,subsolar terrenys del quaternari per lapreparació de noves plantacions i no éstan evident que afecti, en gran mesura, lapermeabilitat i capacitat de camp del sòlen qüestió.

- Si parlem de la conducció del cep,hem vist innovacions remarcables aMas Martinet. Quins sistemes de for-mació i tutoratge dels ceps creus queconvé per a una viticultura mediterrà-nia i de muntanya com és el cas delPriorat?

Per a mi, les úniques funcions del tuto-ratge en la formació dels ceps son bàsica-ment dues:

Per un cantó enlairar els sarments, perpoder aprofitar, al màxim, la radiaciósolar. Al Priorat ara s'estan aplicantmolts sistemes, d'aquí un temps ja esdecidirà per algun d'ells.

En segon lloc repartir els sarments al cepsegons el seu vigor, això depèn de laimportància que el viticultor doni a larepartició del vigor. No obstant això, laforma té poca importància en unacomarca on el vigor gairebé és excessiu ila radiació és elevada.

- Avui dia que es parla tant del canviclimàtic i els seus efectes sobre el cep, lamaduració del raïm i les conseqüènciesque això té sobre el producte final, és adir el vi. Sobre quins factors penses tuque s'hauria d'actuar per continuarobtenint vins de qualitat en les nostrescontrades malgrat el canvi climàtic?

Crec rotundament, en evolució i en lacapacitat adaptativa de la natura i del'home. La vida per a l'home és com unacursa d'obstacles, els va saltant a mesuraque els va trobant. Mai salta l'últimabans que el primer.

És bo saber el que passarà al més aviatpossible. Però, no crec en la política de lapor. Ni en les profecies derrotistes. Crecen l'estudi i en l'esforç per comprendre lanatura i poder col·laborar amb ella, per laseva optimització. Estem treballant enllocs del desert d'Egipte, plantant vinya ielaborant vi. Allà no plou mai i la tem-peratura és molt superior a la que aquíens pronostiquen per a d'aquí cent anys.

Estem aprenent com hem de treballar,perquè no hi han precedents i els resul-tats comencen a ser interessants. D'aquípoc tindrem a la venda, a la tenda de laweb de www.masmartinet-ass.com, elprimer vi blanc d'aquest projecte. A lanostra web explico tot el projecte. Potser que algú estigui interessat per la res-posta pràctica d'aquesta pregunta.

- Parlem d'enologia. Quines són, al teuparer, les innovacions més importantsavui dia en enologia?

La importància que els enòlegs li donenal seu treball professional minuciós, bus-cant la perfecció i esforçant-se a aplicarla seva sensibilitat, a més de l’última tec-nologia, que va sorgint de la indústria dela maquinària.

- Aquests canvis, entenc que tenen aveure amb els gustos del consumidor.Quines són les tendències quant al con-sum? Què busca el consumidor, si ésque hi ha un tipus de consumidorcaracterístic?

Jo entenc que el vi, principalment el con-sumim amb el menjar. Com és natural hiha àpats on busquem el plaer i el vi eltriem per a que ens faci somniar. Però, hiha menjars que són informals, llavorsbevem vins fàcils, agradables, però queno ens facin pensar.

Aquests vins fàcils i comercials, estan ala base de la piràmide de consum. Sónels vins que definim com a vins estàn-dard, cada vegada més bons. Als pro-ductors d'aquests vins els hem d'agrair lapossibilitat que ens donen, de gaudir dela qualitat a un bon preu.

- Sabem que els vins tenen uns compo-nents mesurables i per tant objectius,que ens permeten classificar-los com avins de menys o més qualitat. Però que

em dius dels elements subjectius, quetenen a veure molt amb una imatge orecreació al nostre imaginari i que potinfluir en la nostra concepció de quali-tat i per tant en l’opció de ser comprat?Quins serien per a tu, aquests elementssubjectius que fan que un vi sigui consi-derat com de més qualitat que un altre?

Quan parlem de qualitat hem de matisar.Explicaré com defineixo jo la qualitatdels vins.

Harmonia. És la base de la qualitat. Pera que un vi ens faci gaudir, ha de tenirequilibri entre els seus components, ensha de donar una sensació d'harmonia.

Concentració. És una propietat del vi. Esla responsable, juntament amb d'altres,no del tot conegudes, de la capacitat devida del vi. Un vi amb un alt contingutde tanins, polifenols, un pH mitja i unabona conservació, ens donarà la garantiade una llarga vida. Aquesta propietat ésla base dels preus, un vi per a consumiraviat, tindrà una vida curta, el preu seràbaix, no servirà per envellir, però pottenir qualitat.

I finalment la personalitat. Són els vinsque pel seu caràcter, per la seva diferen-ciació, ens fan somniar.

- I ja per acabar, com veus la situacióactual de la viticultura?

En el comerç mundial, on estem totsposats, hi ha zones on hi ha més res-triccions i d'altres on l'economia estàen un moment més exhuberant.

Gràcies Josep Lluís. Aquest recorregutpel Priorat, de la mà dels teus conei-xements ens han ajudat a entendremillor el meravellós món del vi.


68

Han transcorregut més de 20 anys desde la creació de l'Institut de Recerca iTecnologia Agroalimentaries (IRTA).Fou l'any 1985 quan el Parlament deCatalunya, mitjançant una Llei que es vaaprovar per unanimitat, va decidir la cre-ació del nostre Institut sota la fórmulad'empresa pública sotmesa al dret privat.Amb aquesta aprovació, tots els partitspolítics presents en aquell moment alParlament van donar un impuls consen-suat a la creació de l'IRTA.

La decisió de crear un institut amb la fór-mula jurídica citada, es va produir a par-tir de la constatació _en els pocs anys quehavien transcorregut des de les transfe-rències de l'Estat a la Generalitat_ quemantenir l'organització de la investigacióagroalimentaria sota les fórmules típiquesd'organització de l'Administració, nopermetria assolir un funcionament eficaçi eficient d'aquests serveis públics. Ambaquesta finalitat es va buscar una fórmulanova, que en aquell moment va resultartrencadora perquè no hi havia cap altreorganisme de l'Estat estructurat així, perorganitzar els serveis d'investigació agroa-limentària de la Generalitat de Catalunya.

La creació de l'IRTA va significar,sobretot, un canvi de model organitzatiui de gestió d'un servei públic ja existent.Es volia intentar assolir un funciona-ment flexible i àgil en matèries com perexemple la gestió dels recursos humans,capital en qualsevol organització intensi-va en coneixement, la protecció d'aquestconeixement, la seva valorització i laseva transferència a sectors econòmics ila possibilitat d'establir acords i lligamsde col·laboració amb el sector públic iprivat que permetessin assolir amb eficà-cia la missió encomanada.

Crec que avui dia, havent transcorregutja pràcticament 23 anys des de la creacióde l'Institut, es pot dir que l'elecció d'a-questa fórmula organitzativa es va reve-lar com una decisió encertada. No és ami a qui correspon fer una valoració dela marxa de l'Institut i per tant en aquestarticle no ho faré. El que si puc dir ésque en aquests anys d'existència del'Institut hem crescut, hem obert noveslínies de treball i ens hem endinsat ennous àmbits d'investigació, hem definit iconsolidat un model organitzatiu i unacultura d'empresa i, finalment hemimpulsat la cooperació amb tota menad'entitats i organismes per tal de millorassolir el que són els objectius generalsde la nostra institució i que vénenemmarcats en la llei fundacional.

Un creixement permanentEn les taules 1 i 2 es pot veure l'evolucióen els efectius humans del nostreInstitut, els ingressos i el nombre deprojectes vius durant l'any i també elnombre de contractes, centres i presèn-cia a comarques i municipis deCatalunya. Aquest creixement ha estatdegut no només als increments de l'a-portació dels diferents governs de laGeneralitat que, s'ha de dir que s'hanmostrat sensibles a les tasques d'investi-gació i desenvolupament, sinó principal-ment a l'augment de la capacitat decompetir dels nostres equips d'investiga-ció, de captar recursos de fons públicsde finançament d'arreu (Unió Europea,Estat, altres) i de col·laboracions i con-tractes amb el sector privat. Avui dial'IRTA es finança majoritàriament pelsingressos propis (projectes públics com-petitius, venda de productes, royalties,col·laboracions amb empreses, contrac-tes amb diferents administracions) i no

L'IRTA aavuiJosep Tarragó i Colomines

Director General de l’IRTA


69

de les aportacions estructurals de laGeneralitat. Els ingressos totals del nos-tre Institut durant aquest darrer exercici(2007) han estat més de 40 M d'€ iprocedeixen _en un 39%_ de les apor-tacions de la Generalitat (85% delDepartament d'Agricultura i 15% delDepartament responsable d'Universitatsi Recerca) mentre que més d'un 61%son els ingressos propis. És a dir, percada euro que ens dóna la Generalitatl'IRTA és capaç de generar o mobilit-zar-ne 1,5 € més. Aquesta capacitat decaptar recursos està vinculada a la capa-citat de competir dels nostres grups.Efectivament, la recerca, en aquestsmoments, i no només a Espanya, sinótambé a Europa, és una activitat que teun entorn molt competitiu, amb univer-sitats i centres públics i privats d'investi-gació lluitant per captar recursosd'aquestes fons públiques i per captartambé la col·laboració i la fidelitzaciód'empreses del sector privat.Afortunadament, al llarg dels anys hemaconseguit que els nostres grups d'inves-tigació competeixin amb èxit.

Un dels aspectes dels quals em sento méssatisfet de tots aquests anys, és el d'haveraconseguit l'establiment de molts acordsde col·laboració i de cooperació estableamb altres entitats i organismes. Avui diaa l'IRTA solem utilitzar el concepte de"sistema cooperatiu de recerca agroali-mentària" quan ens volem referir al con-junt de les nostres activitats més les que

desenvolupem a través dels centres i esta-cions concertats amb d'altres institucions iorganismes. En la taula núm. 3 es potveure un detall dels centres d'investigació,estacions i centres tecnològics que confor-men tot el sistema cooperatiu i on es dis-tingeixen el que són propis de l'IRTA i elsque són concertats amb altres institucionsi organismes, principalment amb universi-tats però també amb altres entitats.

Aquest sistema i aquesta cooperació avuidia representen un conjunt de més de 900persones, amb una xifra que passa ambescreix els 300 doctors, més de 250 pro-jectes d'investigació en curs cada any ambfinançament públic, més de 450 contrac-tes anuals amb empreses i un 57 M d'eu-ros d'ingressos de tot el conjunt. I totaixò cobrint pràcticament tots els camps idisciplines d'interès per Catalunya.

Un nou concepte de treballen la recercaCrec doncs que es pot dir que l'IRTAavui és un instrument potent al servei deles necessitats del país i de la políticasectorial, científica i tecnològica de laGeneralitat. Al llarg dels anys hem anattambé consolidant una cultura corpora-tiva encaminada a l'assoliment de la nos-tra missió i objectius estratègics. Semprem'agrada posar èmfasi en que som unorganisme que fem investigació orienta-da. En la investigació orientada és lanaturalesa del problema l'objectiu aassolir el que determina el tipus de recer-ca ( bàsica o aplicada) a fer. És a dir,nosaltres ens hem de preocupar pelsobjectius finals i per les necessitats iaquestes són les que han de determinarla major o menor complexitat de les fei-

nes d'investigació. També som una orga-nització que tenim una ferma i claravoluntat de servei i compromís amb elsector. Hem adoptat una mena de lemaa través del qual diem que "més que tre-ballar pel sector volem treballar amb elsector", és a dir, donant una idea demajor proximitat i d'associació més quede servei distant i poc compromès. De lavoluntat de coordinar esforços ambaltres organismes públics ja n'he parlat itambé vull destacar l'exigència en elsaspectes de transferència tecnològica, ésa dir, que no es quedi res al calaix i alho-ra ens hem volgut dotar d'uns aspectesorganitzatius i de gestió que ens perme-tessin ser eficaços i eficients. Entreaquests vull destacar un sistema propi degestió de recursos humans que al meuentendre permet constituir i mantenirequips humans motivats i estimular eldesenvolupament personal i professionali alhora facilitar l'adequada conciliacióde la vida familiar. Un dels elements sin-gulars de la nostra actuació ha estattambé en els aspectes de gestió econòmi-co-financera i de pla de qualitat i, enaquest sentit, l'IRTA ha estat un delsprimers organismes d'investigació del'Estat Espanyol a obtenir una certifica-ció ISO 9001 al juny del 2002.

En un article com aquest és impossibleabarcar aspectes dels àmbits de treballde l'Institut, només a tall d'informacióen la taula núm. 4 esmento els àmbitsde treball en els quals som actius en elsdiferents centres, estacions, unitats, etc.

Finalment, dir que en aquestsmoments, el 2008, en el nostre Institutestem immersos en un procés d'aprova-ció de la nova Llei de regulació del'Institut que ha de preparar, des d'unpunt de vista jurídic, quin ha de ser elcamí futur de l'IRTA. Entre d'altresaspectes, aquesta nova Llei contemplal'obertura del Consell d'Administracióa la participació d'un major nombre derepresentants dels diferents sectors quetenen que veure amb l'activitat del'Institut (sectors agrari, alimentari,científic, tecnològic, empresarial) i, peraltra banda, estableix criteris previs pelnomenament del futur Director oDirectora General de l'Institut entrealtres aspectes. Amb aquests canvis iamb altres que en un article d'aquestestil no em permet detallar es vol dotara l'Institut dels elements necessarisperquè pugui afrontar amb garanties elfutur d'aquest món cada vegada mésdinàmic i més complex.


70

Taula 1. Evolució de l’IRTA

Taula 2. Evolució de l’IRTA

Taula 3. El sistema cooperatiud-R+D agroalimentari

En vermell: Centres concertats amb d'altresentitats (universitats i altres)

En negre: Centres propis de l'IRTA


72

En la darrera dècada, els països asiàticsemergents han augmentat la demanda decereals; no obstant això, els seus preushan romàs estables fins a l'any 2006. Perexemple, a Espanya, des de 1990 fins al2004, el blat de moro es va mantenir alvoltant dels 150 euros la tona; però elmes de juny de 2007 va augmentar finsals 190 euros. Alhora, han apujat tots elscereals i tots els aliments al món: segonsla FAO (Organització per al'Alimentació i l'Agricultura de lesNacions Unides) al llarg de l'any 2007,els cereals van apujar un 86% i el con-junt dels aliments, un 48%. Aquestsaugments han millorat l'economia delsagricultors dels països productors quetambé són importadors nets de cereals?

Les disposicions i subvencions delGovern dels EUA amb la finalitat desubstituir combustibles fòssils d'automo-ció per etanol produït amb gra de blat demoro (seguides per les directives de laUnió Europea en el mateix sentit), hancoincidit amb l'empitjorament dels gra-víssims problemes mundials d'energia,aliments i pol·lució. Encara que és obvi,s'ha de recordar que les grans desigualtatsde producció, consum i necessitats percàpita i països, tant de petroli com d'ali-ments, són causes principals de laconflictivitat internacional, la qual, al seutorn, repercuteix en l'increment del preudel petroli, amb la qual cosa es tanca uncercle viciós d'escassesa, inseguretat i por,cobdícia, especulació, inflació i fam.

Els programes de la FAO, d'aplicació dela genètica a l'agricultura, van donar lloca un enorme augment dels rendiments ide les produccions dels cereals al món, laqual cosa es va denominar "revolucióverda". Per exemple, a partir del progra-

ma FAO d'"Obtenció de blats de morohíbrids per als països europeus i medite-rranis" (1949-1960), Europa vamultiplicar per 6 la seva producció deblat de moro (França la va multiplicarper 37; Espanya, per 8). Això, sensdubte, va millorar l'economia i les rela-cions geopolítiques. Tanmateix, en lesdarreres dècades, s'han anat produint almón altres fets que en general hanempobrit el medi rural, és a dir:

Davant els resultats de la revolució verda,paradoxalment, s'han anat reduint lesassignacions a les recerques sobre agricul-tura i ramaderia. La política de la UnióEuropea ha tendit vers la reducció d'àreesde conreu. Els preus dels cereals als païsosdesenvolupats es van estabilitzar; però elsseus costos de producció van augmentarconsiderablement. Les reserves de cerealses van reduir. Les grans empreses delsEUA van consolidar el seu lideratge en elcomerç dels cereals i soia. Es va produir laglobalització del comerç (encara queEuropa i els EUA van aplicar subven-cions a les produccions agrícoles, alhoraque els aranzels a les importacions).L'agricultura dels països subdesenvolu-pats es va enfonsar i va augmentar la sevadependència d'aliments. La poblacióhumana es va duplicar. Els agricultors esvan empobrir i es van desplaçar a les ciu-tats. Van saltar les alarmes sobre el canviclimàtic. Es va produir la guerra d'Iraq.Davant l'encariment del petroli, els EUAvan respondre amb subvencions a laindústria de conversió de gra de blat demoro en alcohol per a automoció.

La comunitat científica internacional,principalment la dels EUA, ha fet unaanàlisi i valoracions de tots els compo-nents del cicle de producció i consumdel PETROLI-GASOLINA, versus alcorresponent cicle del BLAT DEMORO (gra)-ETANOL, tot arribant ales conclusions següents:

1. El cicle industrial blat demoro (gra)-etanol no genera estalvid'energia i no redueix la dependènciadels EUA del cru estranger…

2. El cicle industrial blat demoro (gra)-etanol genera més equiva-lents de CO2 que el que genera laproducció de la quantitat de gasolinao gasoil equivalent en energia.

Els científics assessors de la UnióEuropea han arribat a la mateixa conclu-sió. Les Nacions Unides han demanatuna moratòria d'aquesta indústria de l'e-tanol que, sembla ser, no pot subsistirsense fortes subvencions públiques. Elfet incontrovertible d'aquesta qüestió ésque, per ara, per fer la quantitat d'etanolde la mateixa energia d'un litre de gaso-lina, calen més de tres quilos de gra deblat de moro, o d'altre cereal; això signi-fica que, per exemple a Espanya, persubstituir amb alcohol solament el 10%de la gasolina d'automoció consumidaen un any, calen uns nou milions de

Defensa ddel MMedi RRural yy eelMedi AAmbiente: I ndus t r i a l i zac ió de l r o s to l l de b la t de moro

Josep Maria Nacenta

Professor titular de la UPC


73

tones de blat de moro (anualmentEspanya en produeix uns 4 milions detones i n'importa tres milions).

Cal destacar que dins del problema del"canvi climàtic", alhora que el de "l'e-nergia d'automoció versus aliments", calconsiderar la desforestació causada tantper a produir aliments com per atendrela demanda de fusta per a produir paper;el consum de paper creix exponencial-ment en funció del desenvolupamentdels països emergents. La producció decada 60 tones de pasta paperera d'euca-liptus suposa la tala de 1 ha de bosccrescut en 12 anys, la qual cosa equival areduir a unes 440 tones/any la captacióde CO2, a més d'altres conseqüènciesbioambientals. Aquestes xifres, encaraque varien molt, en funció principal-ment del clima, la qualitat del sòl i de lesespècies arbòries, són indicatives de laimportància d'estalviar boscos i de lanecessitat de reforestar, alhora que s'ate-nen les necessitats d'alimentacióhumana. Resulta així, que el binomi"l'arbrat i la pàtria", tan fervorosamentexpressat per Joaquín Costa, avui haesdevingut "l'arbrat i la biodiversitatversus el canvi climàtic".

Al llarg de la història, sovint van toparels interessos agrícoles i ramaders ambels forestals, malgrat que cada un ha de

tenir el seu espai i complementar-se. Defer un pas vers aquesta finalitat, es parla-rà tot seguit: protegir els boscos senseminva dels productes que en resulten;reduir les emissions de C02 i augmentarla producció d'aliments i d'energia.

És obvi que cal un canvi de sentit delprocés migratori del camp a la ciutat ique, per a això, i un desenvolupamentsocial sostenible, és indispensable pagarl'agricultor el que s'ha guanyat; i alhora,elevar-lo als àmbits de decisió de lespolítiques socioeconòmiques, de maneraque pugui evitar les diferències abusives

entre els preus a l'agricultor i al consu-midor; verb i gràcia: evitar l'especulaciódesenfrenada.

La polèmica "bioalcohol versus biomas-sa" pot enterbolir el crèdit de labiomassa. Per això, s'ha de destacar ladiferència que hi ha entre produir ener-gia (alcohol, per exemple) a partir delgra d'un cereal, que produir-la a partirdel seu rostoll. Vegem tot seguit el casdel blat del moro.

En una hectàrea de blat de moro, l'ener-gia acumulada en el gra (tot valorant-lacom 100) és menor que la del seu rostoll(que resulta 120). Es denomina aquírostoll de blat de moro a tota la partaèria de la planta, sense el gra. (Per tant,no s'ha valorat l'energia continguda a lesseves arrels). La diferència de valoracióentre el gra i el seu rostoll depèn de lesaplicacions que se'ls doni a l'un i a l'al-tre; per exemple, com aliment de ramat.Els animals digereixen i assimilen bé elgra, però els monogàstrics no digereixenel rostoll i els remugants poden digerirsolament una fracció. En aquest cas, totvalorant com 100 el gra, la valoració delrostoll resulta ser 24; amb altres conse-qüències afegides, perquè el rostollocupa un volum tal a la panxa del remu-gant que no permet una alimentacióintensiva i perquè un dels seus compo-nents (la lignina) obliga a fer un esforçde digestió i impedeix l'aprofitament degran part del valor energètic del rostoll,

i també bloqueja en part l'assimilació deles proteïnes de la ració alimentària. Peraixò, el preu en camp a l'agricultor acos-tuma a ser una mica més que el 8% delpreu en camp del gra. En conseqüència,l'agricultor, en la majoria dels casos,opta per enterrar-lo. Abans de la genera-lització del conreu amb llavors híbrides,això suposava enterrar entre 2 i 5 tonesde matèria seca per hectàrea, i ara supo-sa enterrar més de 12 tones de matèriaseca per hectàrea, la qual cosa enclouuna interessant problemàtica per als eda-fòlegs.

Fetes aquestes consideracions, l'equipinterdisciplinari que subscriu aquestarticle, i que reuneix especialistes proce-dents del CSIC, la UPC i de SECOT,ha desenvolupat un procés d'industria-lització per obtenir del rostoll,simultàniament, pasta paperera, energiaelèctrica i calòrica, adobs i pinsos i,alhora, reduir les emissions de CO2 totmantenint la massa forestal i la biodiver-sitat.

J.L. Blanco. Professor del CSIC i mem-bre de SECOT

J.M. Nacenta. Professor titular de laUPC

Jordi Rupérez. Enginyer industrial

Rubén Blanco. Enginyer industrial

Coordinador Tel.: 626.871.131

e-mail:[email protected]


74

Amb un terç del rostoll de blat de moro d'Espanya, uns 1,3 milions de tones (ala UE les xifres es multipliquen per més de deu), complementades amb altres ros-tolls, es poden obtenir per any:

PASTA PAPErERA 425.000 t

+ ENERGÍA:

calorífica 2.400.000 MWh

o

elèctrica 733.000 MWh

+ PINSOS COMPOSTOS 600.000 t

+ ADOBS 170.000 t

Altres conseqüències d'aquesta indústria serien:

+EVITAR LES IMPORTACIONS D'1,5 MILIONS DE m3 DE FUSTAD'EUCALIPTUS/ANY, I, ALHORA, RESPECTAR 85.000 ha DE BOS-COS (LA CAPACITAT DE CAPTACIÓ DE CO2 DELS QUALS ÉSD'UNS 20 MILIONS DE TONES /ANY TOT AFAVORINT LA BIODI-VERSITAT I EL RÈGIM DE PLUGES.

+ EN LA GENERACIÓ D'ELECTRICITAT S'EVITARIA: L'EMISSIÓ DE273.000 TONES DE CO2/ANY (Tèrmica GNcc) <>785.000 TONES DECO2/ANY (Tèrmica carbó)

+ EN LA PRODUCCIÓ DE PASTA PAPERERA I D'ADOBS SE SEGRES-TARIA 1.000.000 TONES DE CO2/ANY.

S'estima que aquesta indústria obtindria per al rostoll un valor net, en el cas del blat demoro, equivalent al 50% del valor brut del gra; seria energèticament autosuficient i no con-taminador.

Aquest és un projecte (obert a d'altres col·laboracions tècniques i científiques)que podria ser punt de suport de la industrialització de la biomassa d'altres espè-cies les industrialitzacions respectives de les quals no fossin rendibles per simateixes; indústria que hauria de beneficiar principalment els agricultors, rama-ders i el medi ambient i donaria a les associacions d'aquests una oportunitat demillora del medi rural.


76

On estem?

Com mostra la fig. 1, el pressupost des-tinat a Espanya per a l'Ajuda oficial alDesenvolupament (AOD), ha passatd'uns 1.400 milions d'euros l'any 2000a 5.509 milions d'euors l'any 2008 (gai-rebé un bilió de les antigues pessetes).De manera que actualment representaun 0,5% del RNB, amb tendència aassolir el famós 0,7% del PIB. D'aquestaquantitat, la directament assignada aprojectes de desenvolupament als païsosPVD amb fons no reemborsables repre-sentarà, en l'exercici actual, la resmenyspreable quantitat de 2.618milions d'euros.

Els nombres a nivell internacional sónmés impactants. L'any 2007 els païsosde l'OCDE van destinar 70.000 milions

d'euros a l'AOD. La tendència per al'any 2010 és assolir els 90.000. Estemparlant de gairebé el 10% PIB espanyol.

Durant els anys 80 i 90, més del 50% deles actuacions realitzades per les agènciesinternacionals de cooperació per al des-envolupament tenien com a principalscomponents dels seus projectes aspectesrelacionats amb el desenvolupamentagrari: increment i diversificació de laproducció agropecuària, creació i enfor-timent de les organitzacions camperoles,suport a la sempre controvertides refor-mes agràries, reforçament institucionalals diferents organismes encarregats deldesenvolupament de les polítiques agrà-ries nacionals i també el finançamentd'infraestructures productives.

Tanmateix, malgrat que actualment lamajoria dels projectes de cooperacióinternacional per al desenvolupament escontinuen executant al medi rural, elperfil d'aquests projectes ha canviatradicalment. Pel que fa a la cooperació

espanyola, els projectes d'educació, sani-tat bàsica i sanitat reproductivarepresenten gairebé el 70% de les inter-vencions, mentre que l'abastimentd'aigua i sanejament cobreixen el 20%, iel 10% restant s'inclou dins dels anome-nats projectes multisectorials(microcrèdits, turisme, agropecuaris…).

Com hem arribat a això?

Va ser a mitjan dels anys 90, tot assistinta unes jornades sobre desenvolupamentrural al Centre Tecnològic Forestal deCatalunya (Solsona), quan el conferen-ciant, un funcionari de la CE, li va ferestranyesa el fet que a Espanya els tèc-nics del sector agrari no fóssim elsencarregats de gestionar el desenvolupa-ment rural. Segons ell, havíem delegatles nostres funcions en d'altres profes-sionals. Vaig comentar en aquella reunióque les infraestructures rurals mésimportants ja estaven fetes i que els agri-cultors i ramaders, a més de ser cada copmenys nombrosos, coneixien perfecta-ment els nous sistemes productius.D'alguna manera, vaig voler dir que elnostre col·lectiu havia estat tan eficaçque ja havíem enllestit la feina…

I, tanmateix, crec que estarem tots d'a-cord a considerar que les necessitats dedesenvolupament al medi rural no vandesaparèixer, sinó que van canviar. Vancanviar els condicionants i això va obli-gar a canviar les metodologies i elsinstruments. Els processos de desenvo-lupament, definits d'una manera

Màster dd'Agricultura per al

desenvolupament (ApD) a l'escola superior d'agricultura

de Barcelona (ESAB)

Fig.-1. Evolució AOD total NetaEspanyola i del ne d’alumnes denova matrícula en les EnginyeríesAgrícoles i Forestals.

años

Francisco Iranzo

Professor titular de l’ESAB


77

senzilla, són el conjunt d'estratègies icapacitats que posem en joc per adaptar-nos, amb èxit, als canvis… que afectenels sistemes agrícoles en el cas del desen-volupament agrari.

I si bé és cert que la nostra professió s'haanat adaptant, potser aquest canvi no haassolit els nivells exigits. Quant a això, elgràfic de la fig. 1 mostra una tendènciade les noves matrícules a les escoles agrà-ries i forestals espanyoles, si més no,preocupant per a la nostra professió.

En tot cas, l'ESAB sempre ha estat pione-ra a promoure canvis als plans d'estudis.

No és menys cert que, malgrat existiraquesta oferta, han anat apareixent en elpanorama professional llicenciaturesque abracen aquests nous camps delconeixement.

Però, certament, en l'àmbit de la coope-ració internacional al desenvolupament,podem dir que la competència gairebéens ha deixat espai. Durant 25 anys dededicació a la cooperació cientificotèc-nica, primer de forma permanent i elsdarrers anys mitjançant missions decurta durada, únicament em consta

haver conegut una enginyera agrònomacom a administradora (desk officer) deprojectes de l'AECID, i dos caps delsprojectes de la reforma i desenvolupa-ment agrari a Amèrica Central finançatsper la Comissió Europea. De les 36OTC que té l'AECID escampades arreu,no em consta que existeixi ni un coordi-nador que tingui una professióvinculada amb el nostre sector, i enconec unes quantes. Hi ha dues ITA res-ponsables de la coordinació delsprojectes a Mauritània i a Jerusalem, und'ells per cert, ex-alumne de l'ESAB.

Serà per aquesta raó que els projectes agro-pecuaris són els que presenten els pitjorsindicadors d'eficiència, eficàcia i sostenibi-litat? Mai he comprès per què si la majoriadels projectes als països PVD es desenvo-lupen al medi rural, no som els tècnicsagrícoles els encarregats de liderar-los.

Menys entenc quan constato en cada mis-sió de formulació o avaluació que elnostre perfil acadèmic -som dels pocsenginyers "verds" i "socials" que hi ha almercat-, encaixa perfectament amb elsrequeriments dels projectes de cooperacióinternacional. I malgrat que "la recercadel creixement resulta elusiva", la nostraprofessió coneix els mecanismes perfomentar i generar processos de desenvo-

lupament en les condicions en què viu lapoblació menys afavorida que se situa, atots els continents, al medi rural. Ja hohem fet, i opino que molt bé, per cert.

Què podem fer?

Considero que l'ESAB s'ha col·locat alcapdavant de les institucions docents enoferir, en el nou marc de l'EEES, el màs-ter oficial d'Agricultura per alDesenvolupament. Per descomptat, noestem inventant res de nou. Altres païsosporten dècades oferint als seus plansd'estudi d'agronomia perfils orientats ales condicions agroecològiques delsPVD. El moment d'oferir aquesta titu-lació no pot ser més propici. El contextinternacional d'elevats preus de les matè-ries primeres agrícoles -cereals ioleaginoses especialment- ha posat denou en l'escenari internacional, 40 anysdesprés de la revolució verda, la nostraprofessió. També han hagut de passar25 anys -i jo ja m'estic posant molt nos-tàlgic- perquè el Banc Mundial dediquésel seu informe sobre el desenvolupamentmundial a l'agricultura. Sembla que s'hadescobert que, efectivament, l'agricultu-ra pot contribuir "de moltes maneres aldesenvolupament: com activitat econò-mica, com a mitjà de subsistència i coma proveïdor de serveis ambientals".Benvinguts al club!


78

Resumint. Existeix un nínxol laboralimportantíssim en l'àmbit de la coopera-ció internacional. Ja hem vist que enaquest sector hi ha una persistent seque-ra d'enginyers, a qui es recorre gairebé deforma exclusiva, com a especialistes, peròno pas com a gestors dels projectes. Ésincomprensible que, demostradal'excel·lent eina de desenvolupament quesuposen els projectes de desenvolupa-ment agrari, es vegin relegats de formasistemàtica en la planificació de l'ajudainternacional a favor d'altres projectesd'immediat impacte i fàcil execució, peròde dubtosa eficàcia com a instruments dedesenvolupament a llarg termini.

En conseqüència, i pensant en la interna-cionalització de la nostra professió, amés de trobar el nostre nínxol laboral acentres d'especialització com són ara elsintegrats al GCIA, hem d'aspirar a liderarels projectes de desenvolupament rural.Per això cal poblar amb la nostra presèn-cia física els nombrosos organismesnacionals i internacionals on es decideixla tipologia dels projectes de cooperacióper al desenvolupament. I, de formaprioritària, aquells organismes governa-mentals i no governamentals encarregatsde l'execució en el terreny dels projectesde cooperació internacional.

Amb el nou màster pretenem oferir unatitulació en què abundem en les basesdel coneixement pròpies de la nostraprofessió, ens endinsem en altres àmbitsmés aliens als nostres coneixements irescatem aspectes oblidats en la nostraformació. En definitiva, pretenem queels titulats tinguin una capacitat d'adap-tació més gran a unes circumstànciesdiferents de les del nostre entorn.

- Sabies que la papaia té fins a 6 tipusde flors i que algunes plantes (dioi-ques, hermafrodites o polígames)poden canviar la sexualitat de lesflors segons les condicions climato-lògiques? Què sabem dels conreusenergètics com ara l'Orbignya cohu-ne? O d'altres plantes com ara la dela chonta (Batris gasipaes)? I de l'a-nacard, el tomàquet d'arbre, lacarambola, el melicocus…?

- Has llegit alguna cosa sobre la rama-deria extensiva? Sabies que lescàrregues ramaderes al chaco delParaguai o al nord de Namibia hande ser entre 10 i 20 ha per UGM pertal d'evitar el sobrepastoreig?Coneixes les bases de la producciódels animals silvestres com ara el car-pincho (Hydrochoerus hydrochaeris)

o el ñandú (Rhea americana)… i del'aqüicultura continental?

- Coneixes les tecnologies adaptades amoltes zones rurals dels PVD? Quèpodem esperar de l'energia solar?Coneixes la tàpia, l'adob, la terra-ciment? Saps què és una bombahidràulica d'ariet? T'atreviries a dis-senyar una estructura amb fustad'eucaliptus?

- Et sona la terminologia de planifica-ció de projectes mitjançant el marclògic o el mètode ZOPP? Saps quèés un fons rotatori?

- Parlarem d'extensió agrària en estatpur i també de cooperativisme.

- Què coneixes de gestió de la infor-mació? Disseny de bases de dades.Maneig d'ArcView (gestió de SIG).

… quant als aspectes de solidari-tat, preu just o sostenibilitatambiental, ho deixarem per a unaaltra ocasió…

En els anys seixanta i en concret en el sectorindustrial va començar a agafar-se consciènciade la importància de la seguretat, entre d'altresraons, degut als accidents laborals i industrialsque produïen grans pèrdues econòmiques idures protestes dels col·lectius socials. Les pri-meres legislacions van ser Orden 9 de marzo de1971 que publicava la "Ordenanza General deSeguridad y Higiene en el trabajo" tot i que lagran revolució en seguretat, més silenciosa pelpúblic general, va ser a l'aparició dels primersReglaments Industrials que disposaven obli-gacions des del disseny, construcció, ús i finsi tot el manteniment dels equips iinstal·lacions industrials. Això va suposar ungran avenç en la concepció dels equips i elseguiment dels elements mecànics o automà-tics que els protegeixen. La primera mesura deseguretat que s'ha de prendre és la que elimi-na el risc, amb aspectes que semblen tan sen-zills com per exemple evitar una explosiódissenyant equips amb mecanismes que cedei-xin amb la pressió.

Però aquests reglaments exigien un seguimentimportant per part de l'Administració, en con-cret pel Ministerio de Industria y Energia quehavia de revisar i aprovar els projectes, dis-senys, inspeccionar instal·lacions y fer unseguiment d'empreses instal·ladores i manteni-dores. De vegades les administracions públi-ques no són suficientment àgils i flexibles perrealitzar aquestes tasques. És per això, que alRD 735/1979 es deia que "la diversidad ycomplejidad de las tareas encomendadas alMinisterio de Industria [...] aconseja ampliar pau-latinamente el campo de actuación de Organismos yEntidades colaboradoras que por su especialización yposibilidades técnicas y humanas, colaboran con laAdministración en la expedición de certificados decalidad, homologación y verificación". Per aquestmotiu, des de finals dels anys 70 i principisdels anys 80, les Entitats Col·laboradores hanpassat a tenir un paper cada vegada més neces-sari en el seguiment de la qualitat i seguretatdels equips i instal·lacions industrials.

Per tot l'exposat, unit amb l'entrada d'Espanyaa la Comunitat Econòmica Europea, s'hanproduït importants canvis en l'orientació de lalegislació relacionada amb la seguretat en eltreball i s'han creat lleis importants com la Ley31/1995 de Prevención de Riesgos Laboralesi la Ley 21/1992 para la ordenación del sec-tor industrial, que amb una base de funciona-ment similar a les anteriors legislacions, hancreat un marc de treball més ben organitzat,especialitzat i aconseguint elevar els estàndardsde seguretat per treballadors i usuaris.

Aquesta classificació tan diferenciada entreseguretat d'equips/instal·lació i la prevencióde riscos laborals, ha creat algunes vegadessituacions difícils d'interpretar per empresa-

ris, com per exemple l'aplicació del RD681/2003 sobre la protección de la salud yla seguridad de trabajadores expuestos a ries-gos derivados de atmosferas explosivas en ellugar del trabajo, que incloent-se dins del'àmbit de la legislació de prevenció de riscoslaborals, inclou l'aplicació directa d'altreslegislacions de seguretat industrial com elnou reglament de baixa tensió (en concretITC-BT-29) per la classificació de zones i elRD 499/1996 d'aplicació de la directivaeuropea de fabricació de dispositius ATEX.

Tot i això, l'orientació de la legislació ATEXés la nova filosofia que s'hauria d'aplicar a lesempreses, buscant un equilibri entre l'estat deles instal·lacions (seguretat industrial) i l'orga-nització del personal, la formació dels treba-lladors i les mesures d'emergència en casd'incidents (prevenció de riscos). Això implicaun coneixement complet dels avanços en segu-retat industrial, mecanismes de protecció, for-mes de gestió, etc. Com s'ha comentatanteriorment, l'administració, degut a la sevaestructura (separació en conselleries diferents)i mecanismes de gestió (burocràcia adminis-trativa), és més difícil que s'adapti a aquestaimportant transformació, el que deixa a lesempreses fins ara dedicades a la inspecció, lanova tasca d'informarde forma conjunta iglobal sobre tots elsaspectes a tenir encompte en matèria deseguretat/prevenció.

Aquests canvis s'estanreflexant també enalgunes noves resposteslegislatives de les admi-nistracions, com el nouProjecte de Llei deseguretat industrial(tram. 200-00034/08), publicatal Butlletí Oficial delParlament deCatalunya el passat dia23/07/2008, que fixales bases de la liberalit-zació real de lesEntitats Col·laborado-res, anomenadesEntitats d'Inspecció iControl (EIC). Aixòpermetrà als empresariscatalans, en el futur,escollir amb quinesempreses que s'acredi-tin con EIC aCatalunya volen treba-llar, tal com es fa enl'actualitat a la restad'Espanya, sense haverd'adaptar-se com fins

ara, a un situació artificial, on únicament espodia treballar amb les actuals concessionà-ries ECA i ICICT.

D'aquesta forma, en el futur, es podrà elegirentre un nombre ampli d'entitats la que s'a-dapti millor a la política de la seva empresa ia la seva organització, sense haver de baixarl'estàndard de seguretat que exigeix avui endia la societat.

En aquest sentit s'obra un nou camp enassessoria a empreses. En concret, AMBIOestà creant un departament de SeguretatIndustrial, per poder ampliar els serveis queporta a terme des de l'any 1977 en matèriade medi ambient a les empreses, com un pasmés per donar solucions a problemes cadavegada més complexos i que exigeixen solu-cions multidisciplinars. Això s'emmarca dinsde l'estratègia empresarial del GRUPDEKRA, al que ara pertany AMBIO i quecompta amb empreses en el sector de laseguretat i prevenció en tota Europa, ambuna llarga experiència en el sector i presenten 28 països amb més de 160 oficines.

Josep Dalfó ([email protected])col·laboren Maite Fernández i Daniel Wagensberg

EEvvoolluucciióó ddee llaa SSeegguurreettaatt ii llaa PPrreevveenncciióó..juntes o separades?


81

Fins ara, quan es produïa una crisi eco-nòmica, que generalment es connectavaamb els cicles econòmics i els inevitablesajustaments, el sector alimentari es veiapoc afectat, marxava a contra cicle.

En la situació actual sembla que lescoses han canviat i a una crisi financerainicial s'hi uneix una escalada forta isobtada dels preus dels aliments i unaapagada immobiliària.

Des de la nostra perspectiva i dins delsector agroalimentari, ens permetemapuntar unes reflexions, que ens podenajudar a entendre algunes coses.

Assistim en un curt espai de temps i ambuns nivells mai vistos fins ara, a una esca-lada de preus de les matèries primeres ali-mentàries i no alimentàries, com el petrolicom a rei, multiplicant el seu preu per tres

des de 1999 i per dos en els darrers qua-tre anys. Després ve, segons alguns, l'aug-ment de la demanda de totes les matèriesprimeres per part dels països emergents(del 100% l'any 2007), unit a la dismi-nució de l'oferta per unes males collites.

Ah! ... i els biocombustibles. També aells se'ls hi atribueix bona part dels malsd'aquest frenesí. Una pregunta que enspodem formular és si aquests han incidittant com diuen en la disbauxa de preus aque ens estem referint. Francament,creiem que no, i a tot estirar, molt menysdel que s'ha dit.

A més, no quadra, i si no que algú ensexpliqui per què puja el preu de la pro-teïna de la soja, per exemple, quan a mésdemanda i preu de l'oli per fer biodièsel,més mòlta de soja hi hauria d'haver i enconseqüència més oferta de farina desoja i preu més baix. Bé, això podriarelacionar-se amb la crisi d'Argentina,però on estan els famosos subproductesde la producció de bioetanol, els DDG?

- Algú els ha vist? Si és així,aviseu-nos.Tenim el que tenim, les primeresmatèries s'han convertit en un actiufinancer, i potser és d'interès ressaltarque aquesta situació no afecta per igualtotes les produccions ramaderes. Així,mentre un broiler necessita 2 quilosd'aliment per produir 1 quilo de carn,un porc en necessita 3 i un vedell 5. Siens permeteu el símil, és com córreramb un cotxe utilitari o un tot terreny.Si la butxaca ho suporta no hi ha pro-blema, però la diferència hi és.

Observant els preus del pinso des desetembre de l'any 2006 fins avui, homarriba a la conclusió que els pinsos hanpujat un 56% en porcí i un 54% envedell. Només per poder absorbir aquestincrement de costos, els preus actuals devenda per part del ramader de la carn de

porc i de vedella s'haurien d'incrementaren 0,23€/kg viu i 0,77 €/kg canal,respectivament, el que traduït a les anti-gues pessetes, suposa 4.000 ptes./porc i32.000 ptes./vedell. Les xifres sónprou eloqüents.

En conseqüència, el sector ramadersofreix uns elevats preus de les primeresmatèries, un increment de costos, unesmajors necessitats financeres, dificultatsper a repercutir-ho en el producte final,un retraïment de la demanda i en el casconcret del vaccí de carn per un sistemade producció propi basat en un cerealbarat que en aquests moments està malposicionat.

Però, com que tot canvia, és probableque quan llegiu aquestes ratlles, si elpetroli segueix baixant, les primeresmatèries alimentaries hagin sofert un fortcorrectiu. Tot va molt de pressa i enqualsevol cas l'emoció està assegurada.

La Cooperativa d’IVARS.

Antoni Pané


Xavier Coll

Enginyer Agrònom

La CCrisi EEconòmica i l a c a r e s t i a d e l s a l i m e n t s

Revista núm. 12

Documents

Transcript of Revista núm. 12