Revista Lira, núm. 14
42
LIRA Revista de la societat musical La Lira Ampostina Número 14 Gener 2013
-
Upload
la-lira-ampostina -
Category
Documents
-
view
246 -
download
2
description
Â
Transcript of Revista Lira, núm. 14
LIRARevista
de la societat musical La Lira Ampostina
Número 14 Gener 2013
Número 14
2
LIRA Lira 1916-2016
j u d a ’ n s a Ac o n è i x e r e l nostre patrimoni musicalCinc generacions d ’ a m p o s t i n s i a m p o s t i n e s h a n construït amb esforç
La Lira Ampostina fins convertir-la en un referent de la música de banda a Catalunya. Durant tot aquest temps, s’ha anat generant un patrimoni material i un altre d’intangible que donen raó de ser a l’Entitat.Les confrontacions, l’expoli, la manca de perspectiva històrica o senzillament la deixadesa ha fet que tot aquest valuós patrimoni no hagi estat recollit, catalogat i inventariat com es mereixia. Tot i les pèrdues irreparables, encara som a temps de fer una tasca inestimable per als qui ens han de seguir. Aprofitant la commemoració dels cent anys de la fundació de la societat musical La Lira Ampostina s’ha creat una comissió de recerca amb l’objectiu de dotar l’Entitat del fons documental i patrimonial que mereix. És una tasca immensa que necessita del teu apreciat ajut.
Ens interessen els llibres de solfeig, els uniformes, els instruments, les fotografies, les vivències... Tot allò que ha contribuït a forjar la història de La Lira Ampostina i la d’Amposta, des del 1916. Ens oferim a parlar amb tu, a fotografiar si és possible i a catalogar-ho per conèixer un patrimoni musical que, en esperit, pertoca a tothom tenir-ne cura, però que ara mateix només tu guardes.Fes-nos confiança. Truqueu al 977 70 10 04 o posa’t e n c o n t a c t e a t r a v é s d e l ’ a d r e ç a
. Ajuda’ns a conèixer el nostre patrimoni [email protected]
Fe d'errates a LiraDigital 13.
A la pàgina 42, a l'article 'Gran espectacle musical al Pavello Firal d'Amposta' diu: L'acte va començar amb una original escenificació a càrrec de cinc xiquets, creada per l'escenògrafa Maria Calvet i l'artista Herman Koppers (...)' I, en realitat, ha de dir '(..) una original escenificació a càrrec de cinc xiquets, creada per l'escenògrafa Maria Pons Calvet amb la col·laboració d ' H e r m a n K o p p e r s .L'escenificació va servir de fil conductor durant la primera part del concert fins que tota la Banda
LIRA
3
Presentació
Gener 2013
Presentació
3Banda
4Músics
10Amposta
de Banda a Banda 12
Banda de l’Escola
13 Escola de Música
15Orquestra de corda
21Setmana Cultural
22 La imatge
24Cor de La Lira
28Junta
31Activitats 2012
32Especial Fantasma
de l’Òpera
38
n any més i a pesar de les retallades i sense haver trobat cap solució a un finançament per a l'Escola de Música, la Societat ha continuat treballant U
per anar suplint estes retallades. No hem parat, més aviat al contrari. Vam començar amb el 1r cicle de teatre 'Teatre Nostre' pel qual van passar quatre companyies de les nostres terres; hem començat el 1r Curs Internacional de Clarinet, amb un gran èxit de participació; la Banda ha fet molts concerts i, a més a més i com a activitat important, la Banda, sota el tema 'Per una Escola amb futur' ha tornat a muntar un espectacle daquells que fan història a la nostra Societat i que no té precedents a la nostra ciutat. És tracta del musical 'El Fantasma de l'Òpera', un espectacle realitzat per actors, cantants i músics de les terres de l'Ebre que han participat de manera desinteressada per ajudar la nostra Escola de Música. A tots ells felicitar-los per l'èxit, agrair-los l'esforç, el treball i la dedicació.
Voldria felicitat també el nostre director, Octavi Ruiz, que ha estat guardonat amb el premi 'Lo Grifonet' que atorga Òmnium Cultural de les terres de l'Ebre en reconeixement a la seua trajectòria professional i contribució al foment de la música.
Esmentar, així mateix, el merescut homenatge que la gent de la Banda, el claustre de professors de l'Escola, la Junta i antics alumnes li van oferir a Pepita Giner, professora de llenguatge musical des del 1962, el dia 29 de desembre.
La Junta, en reconeixmeent a tots aquells anys de treball, esforç, dedicació i tot este valor afegit que ha donat a la nostra Escola de Música va decidir posar-lo el seu nom a la que va ser la seua aula: l'aula de llenguatge del tercer pis.
Per acabar, en estos moments tan difícils per a tothom, voldria animar a tots els socis a vindre als concerts, a les audicions, als balls o als actes que organitza la Societat i recordar-los que una majòria són gratuïts per a ells.
Javier Escrihuela, President de la societat musical La Lira Ampostina
Edita: Societat musical La Lira Ampostina; av. Santa Bàrbara, 35; 43870 AmpostaTel. 977 70 10 04; Fax: 977 70 62 25
a/e: Director: Javier Escrihuela Consell de redacció: Cebrià Forcada, Emilio Miralles,
Octavi Ruiz, Miquel ValmañaCol·laboradors: Fernando Torta, Manel Zaera i Anna Chiva
Dipòsit legal: T-144/2004 Imprimeix: Impremta D.G. Salvadó, S.L.La revista LIRA vol que totes aquelles persones interessades participin en qualsevol de les
seccions. Els escrits han d'anar acompanyats de nom, cognoms, adreça, telèfon de contacte i número de D.N.I. Els interessats poden fer arribar els escrits a la Societat Musical a través de
les adreces més amunt esmentades. La revista LIRA no comparteix necessàriament les opinions dels articles signats.
[email protected] http://www.laliraampostina.cat
LIRA Banda
4Número 14
La Lira celebra la festa de la Patrona amb un Concert ple d'espectacleQuatre peces de la música de l'Europa de l'Est del segle XIX i tres de la música nord-americana del segle XX conformen el programa.
Durant el concert, la Societat ha fet un merescut reconeixment a una quinzena de músics que fa vint-i-cinc anys van sortir a la Banda. De mans del president de l'Entitat, el senyor Javier Escrihuela i de la Pubilla 2012, la senyoreta Núria Fernández, els músics han rebut la insígnia d'argent de La Lira Ampostina i un diploma commemoratiu. Ells i elles són:
Sara Acosta, Albert Alfonso, Manolo Conde, Pedro González, Josep Mª Lluís, Rosa Martínez, Llorenç Montfort, Manolita Plazas, Felipe Ruiz, Núria Ruiz, Isaies Tomàs, Jonathan Tomàs, Sisco Vidal, Joaquim Zaera i Manel Zaera.
A més ha fet la presentació a la Societat, la Pubilla de La Lira Ampostina 2013, la clarinetista Laia Haro.
El concert, com és tradicional, ha acabat amb la interpretació de l'himne La Lira Ampostina, amb lletra de Llombart i música del mestre Casanovas. En esta interpretació s'han unit a la Banda, els i les educands de l'Escola.
El comentari, per Manel Zaera
(a http://manelzaera.blogspot.com.es)
Acabem de celebrar el concert de Santa Cecília 2012. Cares d'alegria, de felicitat, després de l'esforç de la nit, de l'esforç dels darrers mesos, de les darreres setmanes. Tanquem un nou any de feina, de molta feina, amb la fita destacada del musical del Fantasma de l'Òpera. Santa Cecília és el moment de mirar enrere i sentir-se orgullós de la trajectòria de La Lira al llarg de l'any.
El concert ha estat variat, per a tots els públics diríem, amb una primera part d'obres conegudes de
LIRA
5Gener 2013
Banda
compositors de l'Europa de l'Est del segle XIX. Plat fort, les ‘Danses guerreres del Príncep Igor.’ A la segona, obres basades en la música dels EUA del segle XX. Raül Tigel ha superat amb nota la interpretació amb la trompeta de ‘l'Homenatge a Harry James’. Temes de Frank Sinatra amb el lluïment dels solistes de la banda, i l'obra ‘Godzilla eats Las Vegas’, amb música, crits, teatre,... espectacle.
Personalment he d'agrair que avui La Lira m'hagi felicitat pels més de 25 anys que fa que vaig sortir a la banda, junt amb un bon grapat de músics, entre ells mon germà. Són detalls que no s'obliden. Moltes gràcies!
La Lira Ampostina anima la inauguració de la nova Terminal per a Contenidors al moll del Prat del Port de Barcelona
La Lira a la Trobada de Bandes organitzada per la Federació Catalana de Societats Musicals al Camp de Mart de Tarragona, capital cultural catalana 2012
L'acte ha estat presidit per les més altes autoritats nacionals i estatals, entre elles el President de la Generalitat de Catalunya i el Rei.
La tria de la Banda de música La Lira Ampostina per
animar l'acte és un clar reconeixement a la
continuada tasca musical de qualitat de la formació
que dirigeix Octavi Ruiz Gisbert.
No és el primer cop que La Lira és escollida per
donar esplendor a actes oficials. Així, per exemple,
el 1992, la formació va gravar la música i encapçalar
la desfilada de les bandes a la cerimònia
d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona.
6Número 14
LIRA BandaAltres actuacions de la Banda de Música a l'estiu
La Lira actua a la Festa del barri de les Quintanes d'Amposta i al poble d'Aldover
A la població del Baix Ebre, i recordant els costums
d'abans, la Banda de Música dirigida per Octavi Ruiz
va animar la festa de la Nativitat de la Mare de Déu
amb passacarrers, al matí, i processó i concert, a la
tarda.
La Banda s rebuda amb expectació a la Cinta 2012
Després de desfilar pels carrers de la ciutat La Lira va
ser rebuda a la plaça d'Espanya per les autoritats
civils i eclesiàstiques i allí va interpretar el pasdoble
Tortosa.
En acabar, la Banda es va unir a la Processó de la
Cinta i va col·laborar a donar més solemnitat a
l'acte.
La Banda de música Santa Cecília de Sant Mateu dóna una alta qualitat musical a la 36è edició del Festival de Bandes de La Lira Ampostina
La formació castellonenca està dirigida per l'ampostí Sergi Costes, qui va començar la seua formació com a clarinetista amb Octavi Ruiz.
Les retallades pressupostàries arriben al Concert Popular de Festes a la PlaçaTot i que cap de les dues societats musicals ampostines han escurçat ni un dit en dedicació i
é
esforç per oferir un concert de reconeguda qualitat musical que arriba a la 49a edició, cal que els organitzadors facin una reflexió tranquil·la dels avantatges i desavantatges de la nova ubicació i, en especial, de la manca de la deguda elevació de les Bandes.
7
LIRA
Gener 2013
Banda
El comentari, per Manel Zaera (a http://manelzaera.blogspot.com.es)
Ahir va celebrar-se el tradicional concert de les dues bandes ampostines a la plaça de l'Ajuntament. Com sempre ple de gom a gom i la gent contenta pel magnífic concert. La rivalitat sana, que si uns ho han fet millor, que si els altres. Els músics vam posar punt final a l'esforç dels darrers mesos. Els de la Lira ara ja descansarem i els de la Filha tenen per davant els cercavila per la ciutat.
El concert d'enguany va tenir uns quants canvis respecte dels anys anteriors. Els músics no ens vam col·locar just davant de l'Ajuntament si no que ocupàvem gran part de la part empedrada de la plaça, enganxats a l'església. No estàvem elevats sinó a peu pla. El públic ens envoltava i el teníem realment molt prop. Veient la imatge del tancat que hi havia per a la banda quan vam arribar em va recordar el tancat del Mercat a la Plaça on es fa el teatre a la nit.
Com músic puc dir que no m'agrada tenir el públic tan prop, no per por ni vergonya si no perquè no ajuda a la concentració. Gent que es mou, que parla, sorolls,... són factors que cal tenir en compte i que s'amplifiquen quan la distància és menor. Els propis músics en un lloc com el d'ahir ens sentíem menys els uns als altres. El públic de primera fila no podia escoltar la banda en la seua globalitat perquè tenia massa prop els músics. Si tenia la primera fila de públic a un metre crec que parlo amb coneixement de causa. La distribució de l'espai també va fer que l'entrada de les bandes fos una mica estranya, havent de fer un gir i col·locant-nos com podíem.
Diuen els rumors que ampliar l'escenari per al concert costa 2000 euros i que per això no s'ha fet. Si és així, amb 49 edicions del concert, com és que l'Ajuntament no s'ha plantejat tenir un escenari de propietat? Sí que s'han preocupat de tenir gàbies i barreres per als bous des de fa anys, no? No es podien treure 2000 euros d'un altre lloc que havien de treure's del concert més important que es fa a Amposta en tot l'any? Així apreciem les societats musicals de la ciutat de les quals presumim quan convé? Crec que els músics, per sort, malgrat ser agrupacions no professionals, demostrem la nostra professionalitat adaptant-nos a qualsevol ubicació, malgrat que, com la d'ahir, no sigui la més adequada.
A veure si l'any vinent, amb els 50 anys de concerts a la Plaça, s'ho plantegen millor.
Concert de Primavera a càrrec de la Lira Ampostina i la Unió Musical Masdenverge, amb motiu de la celebració del 25è aniversari de l'Agrupació Musical de Masdenverge
LIRA
8Número 14
Banda
Activitats de la Banda a la primavera
La Banda de la societat musical Saint Remy lès Chevreuses d i r i g i d a p e r J ea n M i c h e l Beaucourt inagura la setmana setmana cultural de La Lira
Per acabar el concert, els músics ampostins i els de la banda francesa van interpretar plegats el pasdoble Morenito de Valencia, de Vicente Portolés.
La Lira torna al teatre Bartrina per participar a la temporada de concerts Reus a Quatre Bandes
L'activitat, organitzada per la Banda Simfònica de Reus, ha permès portar novament la música de La Lira a la ciutat del Baix Camp amb la que nostra Entitat ha mantingut nombrosos contactes musicals.
Shostakovitx, Haydn i Bartók al Concert de Primavera de La Lira Ampostina
El concert clou la 11a edició de la temporada de concerts Amposta de Banda a Banda.
Josep Antoni Alburquerque i Lorena Ventura solistes a la interpretació del Concert per a dues trompes de Haydn, amb transcripció feta pel director de l’Agrupació Musical Rapitenca.
LIRA
9Gener 2013
Banda
La Lira convidada a cloure el Centenari de la Banda Municipal de Paüls
La Banda va oferir un repertori format per obres escrites expressament per a les formació de vent i percussió amb treballs de Manuel Carrascosa, Camile Saint-Saens, Adolf Ventas i Luis Serrano Alarcón, entre d'altres.
És la tercera vegada que Lira actua a Paüls durant el temps que Octavi Ruiz ha estat al capdavant de la formació. Esta vegada, des de l'escenari del Casal Municipal de Paüls, el mestre Ruiz va convidar a Roc Lluís, director de la Banda Municipal de Paüls, a dirigir la peça amb què es va tancar el concert, una obra escrita pel mestre local Domingo Alcón dedicada a la població del Baix Ebre, la sardana 'Camí de Sant Roc'. Un detall que La Lira va voler tenir amb els paülsencs en motiu del Centenari de la seua Banda.
La Lira Ampostina posa en escena 'El Fantasma de l'Òpera' per una Escola de Música amb futur.
LIRA
10Número 14
El director de la Lira Ampostina, Octavi Ruiz i Gisbert, rep el premi honorífic 'Lo Grifonet 2012' d'Òmnium Cultural terres de l’Ebre
El director de la Lira Ampostina, Octavi Ruíz i Gisbert, va rebre el dissabte 4 de desembre a la nit el premi honorífic Lo Grifonet, instituït per la seu territorial d'Òmnium Cultural a les terres de l'Ebre. L'acte de lliurament va tindre lloc en el decurs d'un sopar cultural al local social de la Lira Ampostina i amb l'assistència de vuitanta persones.
La presidenta d'Òmnium Cultural a les terres de l'Ebre, Dolors Queralt, va manifestar que l'atorgament d'aquest guardó “representa el reconeixement a un treball de tota una vida, i ha de ser estímul i exemple a seguir. Per a la nostra seu és una gran satisfacció poder contribuir a posar de relleu una persona de la vàlua humana, professional i cultural del mestre Octavi Ruiz”. Queralt va qualificar la tasca efectuada per Octavi Ruíz i Gisbert en pro de la música de les terres de
L'acte va comptar amb la presència de la periodista i membre de la junta nacional d'Òmnium, Rita Marzoa
l'Ebre d'"enorme" i va subratllar la gran dedicació que ha tingut a l'entitat de la qual és director des de l'any 1981: La Lira Ampostina.
Per la seua banda, Octavi Ruiz, va expressar el seu agraïment als organitzadors del certamen per haver sigut distingit amb aquest guardó. En el seu discurs va fer gala de la seua bonhomia, la seua modèstia i la seua vocació de servei a la Lira Ampostina, als músics que la formen i al moviment de les bandes de música ebrenques. L'Orquestra de Clarinets de la Lira Ampostina va sumar-se a la celebració oferint als presents una actuació interpretant un repertori format per quatre peces de la tradició musical catalana.
L'acte de lliurament va comptar amb la presència de nombrosos familiars i amics de l'homenatjat, així com d'autoritats locals i territorials, encaçalades per l'alcalde de la ciutat, Manel Ferré. Diversos regidors del ple municipal, el president de la Lira, Xavier Escrihuela; el vicepresident de la Diputació, Pere Panisello; els directors dels Serveis Territorials de Cultura i Ensenyament de la Generalitat, Francesc Ferré i Antoni Martí, entre d'altres, van sumar-se a la celebració. La periodista de Catalunya Ràdio i membre de la Junta Nacional d'Òmnium Cultural, Rita Marzoa, va presidir la festa de lliurament conjuntament amb la presidenta territorial d'Òmnium, Dolors Queralt.
Músics
LIRA
11Gener 2013
L'objectiu del Grifonet, que ha celebrat enguany la segona edició, és guardonar una persona o entitat que per la seua trajectòria cultural o científica, i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel·lectual, social i humana, ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural de les terres de l'Ebre.
L'obsequi que s'atorga als guardonats consisteix en una peça artística al·legòrica dissenyada pel reconegut vitrallista ebrenc Bronson Shaw. L'any passat Lo Grifonet va ser concedit al lingüista tortosí Joan Beltran, qui enguany va ser l'encarregat de lliurar el guardó a Octavi Ruiz.
(Font: Òmnium Cultural a les terres de l’Ebre)
Concert projecte final de carrera del saxofonista Èric Benito Fuster a l'aula d'orquestra de l'ESMUC.
Amb el títol 'Adolf Ventas: una escola, una història', Èric Benito va presentar en format de concert el resum d'una tipografia musical que el compositor Adolf Ventas va voler transmetre a través de les seues obres. Un estil musical caracteritzat per la influència de la música popular barrejat amb xicotets estils presencials de la música del segle XX com són els modes de transicions d'Olivier Messiean.
Èric Benito va interpretar diverses peces composades pel mestre Ventas acompanyat per l'ensemble de saxofons i l'orquestra de l'ESMUC, tots ells dirigits per Octavi Ruiz Gisbert.
Noces d’Or de Pere Ferreres a La Lira Ampostina
Músics
Número 14
12
LIRA
Malgrat descartar el micromecenatge per a finançar la Temporada de Concerts, La Lira tira endavant esta prestigiosa activitat que arriba a la seua dotzena edició
Com a conseqüència de la davallada dels ajuts públics, l’Entitat ha d’afrontar amb fons propis les despeses derivades de l’ activitat
El micromecenatge és la manera en què persones com vostè poden cooperar amb La Lira Ampostina, tot invertint a través d'Internet diners en un projecte, i donar així suport als esforços iniciats per l’Entitat. Amb aquest finançament en massa, La Lira tenia per objectiu trobar suport econòmic privat per a pagar l’Amposta de Banda a Banda d’enguany, una Temporada que seguirà endavant amb el següent programa:
Amposta de Banda a Banda 2013
13
LIRA
Gener 2013
Amposta de Banda a Banda 2012
La Unió Filharmònica Alcudiana escriu...
Li adjunte unes quantes fotos del recent concert fet per la nostra Banda a Amposta (...) Sols ens resta agraïr-los totes les atencions i facilitats rebudes per part del Sr. Escrihuela, el Sr. Cercós, el Sr. Urquizu i en especial per vosté (Octavi Ruiz), ja que en tot moment han estat pendents de les nostres necessitats i gran part de que tot eixira com calia va ser gràcies a vosté i el seu bon quefer. Per a la nostra Associació és un honor haver pogut participar en aquest cicle de concerts i poder inscriure el nostre nom junt a les nombroses Societats Musicals que al llarg dels anys han participat a aquest cicle.Felicitar-los per la seua tasca, desitjar-los molts èxits i dir-los que ens tenen a l'Alcúdia per a tot el que necessiten en qualsevol moment.Una abraçada per a vosté i tota la junta directiva de "La Lira Ampostina".
Vicent J. Avellan
La Banda de La Unió Musical de Riba-roja del Túria executa el segon concert de la temporada de concerts Amposta de Banda a Banda
Sota la direcció de José Pasqual Arnau Paredes, els noranta músics de la formació van interpretar, entre d'altres, les peces obligada i lliure corresponents a la participació de la banda valenciana al Certamen de La Sénia, el mes d'abril, Microtopia i Solemnitas, composades per Bert Appermont i Franco Cesarini, respectivament.
La Banda Simfònica de Reus encapçalada pel rapitenc Ramon Reverté Reverté ofereix un interessant concert
La sala es va omplir amb simpatitatzants vinguts de Reus, Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i Amposta. La Lira va estar convidada a inaugurar el cicle de concerts Reus a Quatre Bandes que per primera vegada organitzava la Banda de la ciutat del Baix Camp, al teatre Bartrina, el passat 21 d'abril.
Número 14
14
LIRA
Associació Musical Ciutat de Benicarló
La Primitiva de Rafelbunyol
Banda de l’Escola
La Banda...
...Felicita els Nadals amb un concert al teatre-Auditori, dirigit per Agustí Roé...
...Anima les festes del Carme a la u r b a n i t z a c i ó E l s E u c a l i p t u s d'Amposta...
Esta activitat era una de les novetats del darrer conveni signat entre l'Ajuntament de la ciutat i la Societat Musical.
...Tanca el curs musical 2011-12 amb un concert al teatre-auditori...
E l p ú b l i c fe l i c i ta a m b c a l o ro s o s aplaudiments el treball d'Agustí Roé al capdavant de la formació.
...És convidada a animar amb música la festivitat de Sant Jordi a la zona del Castell d'Amposta...
El concert de l'alumnat de l'Escola va estar seguit amb atenció per nombrosos seguidors i simpatitzants.
...Actua a la Festa del Mercat a la Pla a i a la Marat contra la Pobresa.ç ó
Associació Musical Ciutat de Benicarló
La Primitiva de Rafelbunyol
15
LIRA
Gener 2013
Escola de música
Pepita Giné, ànima de mestra
La Lira Ampostina ha dedicat un merescut reconeixement a la tasca pedagògica de Pepita Giné, mestra de llenguatge musical i solfeig de l'Escola de Música des del 1962.
El passat 29 de desembre, diverses promocions de músics, simpatitzants i familiars van emplenar el teatre-auditori per celebrar un acte d'agraïment a la persona de Pepita Giné, mestra de l'Escola de Música que a finals de 2012 deixava la docència activa.
La cerimònia, carregada d'emotivitat, va comptar amb diversos números musicals i artístics a càrrec de la Banda La Lira Ampostina, de la Banda de l'Escola, de grups formats per membres del Claustre de Professors i de diversos simpatitzants que al llarg dels anys han tingut relació amb Pepita Giné i que no van voler perdre's l'oportunitat d'agrair la magnífica feina feta. Els parlaments, a càrrec de persones com Toni Cotes, Marta Cid, Ernest Sebastià, Octavi Ruiz, Rafel Margalef o Dolors Queralt, van posar de manifest l'extraordinària personalitat de Pepita Giné qui ha viscut la docència amb autèntica vocació i que ha deixat una forta empremta en tots aquells qui l'han coneguda.
Pepita Giné va debutar a La Lira Ampostina col·laborant amb el Grup de Música de Cambra del mestre Francesc Casanoves, al concert de Santa Cecília de novembre de 1962. Va ser a La Lira vella, la de les butaques i la dels palcos, en una interpretació del Concert de Varsòvia de R. Addinsell.
A partir del seu debut, Pepita Giné és present de manera molt activa als diversos actes socials i culturals que s'organitzen des de La Lira. Així, per exemple, a partir del febrer de 1963, participa en les activitats de l'Agrupació Artístico-Cultural Joan Maragall, filial de La Lira Ampostina. Allí imparteix cursos de català i, a petició del mestre Casanovas, dona classes de solfeig als components del creat orfeó 'Els ocells del Montsià'.
Durant els anys seixanta i setanta, Pepita Giné és una de les impulsores de l'acurada formació musical que rep l'alumnat de l'acadèmia de música de La Lira Ampostina. A diferència de la tendència generalitzada a l'època, la doc ncia Pepita Giné es caracteritza pel tracte personalitzat i pel saber treure el millor de cada alumne, des de la comprensió i el respecte a la persona.
L'any 1983, i després del parèntesi que li suposa la maternitat, Pepita Giné torna a La Lira com a mestra de llenguatge musical i de solfeig. Es troba amb una Escola amb 130 educands i amb professorat especialitzat en instruments de vent fusta, de vent metall i de percussió que han adaptat els programes dels conservatoris de Tortosa, Tarragona i Barcelona amb la intenció d'aconseguir per a Amposta una 'Escola Professional de Música'. A La Lira, tot i tenir una Banda de Música
é
formada per aficionats, hi ha molts alumnes que cursen estudis per a professional.
Des del primer moment, dintre i fora del seu horari laboral, Pepita Giné ajuda a preparar els educands que es presenten al Concurs Provincial de Música Manuel Nieto, organitzat a Reus per a músics menors de 21 any, certamen en el qual, l'alumnat de l'Escola de Música aconsegueix diversos premis al llargs dels anys. La revista Amposta de desembre de 1983 publicava: Los resultados nos demuestran una vez más el esfuerzo y preocupación que se lleva a cabo mejorando el paso de cada curso, en poder impartir unas clases de música de una mayor calidad, para beneficio de los mismos músicos y aficionados.
Fruit d'esta excel·lent formació sorgiran de l'escola de música La Lira Ampostina professionals que amb el pas dels anys han ocupat llocs prominents en el panorama musical: orquestres simfòniques, bandes municipals, professors de conservatoris, professors a centres d'Educació Primària i Secundària, a escoles de música, cobles, orquestres de ball, directors de bandes, compositors... També, gràcies a este treball seriós i acurat de l'Escola, del qual ha estat ànima i motor Pepita Giner, s'ha aconseguit nodrir la Lira amb un planter de músics exquisit, donant qualitat, prestigi i distinció a la Societat Musical i a la nostra ciutat.
l Claustre de Professors i la Junta de Govern Eha acordat anomenar Pepita Giné professora emèrita de l'Escola i s'ha posat el seu nom a l'aula on ha vingut impartint la docència durant els darrers anys.
Número 14
16
LIRA Escola de música
16
Estimada família de La Lira, de vegada, en la vida, quan ens passen coses extraordinàries i inesperades, tot i volent-ho, l'emoció no ens deixa expressar allò que sentim i que voldríem dir. Això és el que em va passar en l'acte tan emotiu i meravellós que em vau oferir. Hagués volgut dir-vos moltes coses, però no em sortien les paraules.
Van ser tot tan màgic, tan ple de sensibilitat, detalls, sorpreses...
Em sentia com en un núvol. Envoltada del passat, d'aquelles persones que guardo sempre al meu cor, i de vatros, el meu present, un present ple de música i sentiment, de colors i de matisos.
M'emociona i valoro molt el treball i la il·lusió que hi vau posar. El resultat no va ser d'excel·lent, va ser de matrícula!Moltes, moltíssimes gràcies er fer-me tan feliç i per ser tan agraïts per un treball que simplement ha estat el que hem de fer tots els que tenim el privilegi de poder dedicar-nos a l'ensenyament.
Gràcies també per tots els anys que hem compartit, gaudint de l'essència de la vida que no és més que donar, rebre i estimar.
Sempre vostra, Pepita.
17
LIRA
Gener 2013
Escola de música
L'Escola de Música reuneix més de tres-cents cantaires en la XIII Trobada de corals infantils 'Amposta Canta al Nadal'
Les vuit corals escolars participants, pertanyents als col·legis i escoles de música d'Amposta, i a l'escola de Roquetes han interpretat diverses nadales davant de familiars i simpatitzats.
Quatre alumnes de l'Escola participen a la IV Trobada d'Arpistes a Terrassa
L'encontre s'ha fet els dies 1 i 2 de desembre amb participació d'una norantena d'alumnes vinguts de diverses poblacions catalanes (Amposta, Barcelona, Granollers, Sabadell, Santa Perpètua de la Moguda i Terrassa) i d'Itàlia.
La trobada ha estat organitzada per l'Associació Catalana d'Arpistes.
La Jove Orquestra Intercomarcal actua a La Lira Ampostina
Dirigida per Marcel Ortega, l'Orquestra està formada per joves músics de grau professional i superior, entre els quals hi ha diversos ex-alumnes de La Lira Ampostina.
La JOIC va interpretar obres de Holst, Elgar i Stanford i cal fer esment de la magnífica intervenció de Nico Cobo com a violoncel solista.
La Orquestra de Cambra MoMa actua per primera vegada a Amposta
Els integrats de MoMa, entre els que es troba el violoncelista ampostí Jesús Valls, acaben d'organitzar la V Trobada de Músics de Corda del Montsià i del Maestrat. Fruit d'este encontre formatiu, i en col·laboració amb la S.M. La Lira Ampostina, MoMa ha ofert un interessant concert amb obres de Mozart, Bottesini, Mendelssohn i Holst, sota la direcció de Juanjo Bas.
Número 14
18
LIRA Escola de música
1r Curs Internacional de Clarinet La Lira Ampostina per a clarinetistes amb nivell e q u i v a l e n t a l s e n s e n y a m e n t s professionals i de grau superior
Del 20 al 23 d'agost, una dotzena de clarinetistes vinguts de Catalunya, el País Valencià, Madrid i Corea han participat, a les instal·lacions de l'Escola de Música, en la primera proposta formativa d'este nivell celebrada a les nostres terres.
Els resultats dels curs, impartit per la professora de clarinet Laura Ruiz Ferreres i la professora d'acompanyament Yukako Morikawa han estat valorats molt positivament tant pels participants com pels organitzadors.
La voluntat de La Lira Ampostina és poder mantenir esta interessant proposta formativa en propers cursos.
L A U R A R U I Z F E R R E R E S (Professora de clarinet)
Laura Ruiz Ferreres és Professora Catedràtica a l'Hochschule für Musik und Darstelenden Kunst de Frankfurt. Entre 2006 i 2010 va ser 1r Clarinet-Solista de l'Orchester Der Komischen Berlin, i del 2007 al 2010 Professora Invitada a la UdK - Universität Der Künste Berlin, a la qual dirigia la seua pròpia classe. Laura Ruiz Ferreres ha publicat un disc monogràfic dedicat al repertori contemporari clarinestístic amb el segell discogràfic alemany Dreyer & Gaido i domina els dos sistemes de clarinet existents, el francès i l'alemany.
Pianista acompanyant: Yukako Morikawa
É s p r o f e s s o r a d'acompanyament de piano en diverses escoles superiors de música alemanyes com Musickhochschule Hanns E i s l e r B e r l i n , Musikhochschule Rostock i Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Frankfurt am Main. A més ha estat guanyadora de nombrosos concursos internacionals de piano i es presenta habitualment com a solista amb orquestra, entre altres amb la Berliner Sinfonie Orchester.
19
LIRA
Gener 2013
Escola de música
Les Classes Magistrals de La Lira Ampostina arriben a la seua vint-i-cinquena edició.
Enguany s’han dedicat al Clarinet
Catorze alumnes procedents d'Alcanar, Godall, Sant Jaume d'Enveja i Amposta han seguit durant tres dies les indicacions de Laura Ruiz Ferreres.
Del 15 al 17 de Juliol, Laura Ruiz ha impartit un curs adreçat a estudiants d'estudis elementals, i primers cursos de graus professionals que volien aprendre més sobre aspectes tècnics del clarinet com: respiració, relaxació, posició corporal, articulació, parts del clarinet, canyes, història, família. També s'han treballat altres aspectes d'interpretació del repertori clarinetístic música de cambra i repertori orquestral.
La qualitat tècnica i musical de les concertistes internacionals u c r a ï n e s e s A l e x s a n d r a Panasevych (piano) i Daria Panasevych (guitarra) deixa bocabadat el públic assistentAlexsandra Panasevych (piano)
Neix el 1987 a Ucraïna, als sis anys comença a tocar el piano, al 2007 es gradua a l'Escola Estatal de Cultura i les Arts, en el 2012 finalitza els estudis superiors a l'Acadèmia de Música de Lviv (Ucraïna). Ha estat premiada en diversos concursos internacionals a Ucraïna i a Polònia.
Daría Panasevych (guitarra)
Neix el 1989 a Rússia, també als sis anys comença aprendre la guitarra, estudia i es gradua a l'Escola Estatal de Cultura i les Arts, i el grau superior a l'Institut de belles arts de Kiev (Ucraïna) actualment segueix estudiant a la Universitat amb el professor Marco Tamayo. Ha estat distingida amb molts premis als concursos internacionals de Ucraïna i Bielorússia, i al “Mozarteum” de Salzburg (Àustria).
Número 14
20
LIRA Escola de música
El grup de metalls i percussió dels conservatoris de la diputació de Tarragona actua a La Lira AmpostinaDiversos components de la formació instrumental van començar els seus estudis musicals a la l'escola de música de La Lira.
La Lira Ampostina aposta per portar la música al carrer durant la IV Festa del Mercat a la Plaça celebrada a AmpostaLa Fonda del Músic, més concorreguda que mai, ha estat amenitzada per les actuacions en directe de diverses agrupacions de l'Escola de Música.
El dissabte, 19 de maig, el Cor va rememorar la visita a la població de la Societat Choral l'Agricola de Castellbisbal, a Festes de 1919.
La Banda de l'Escola ha amenitzat els Jocs Tradicionals jugats per xiquets i xiquetes de les escoles de primària d'Amposta, a més d'oferir, el mateix diumenge 20, un bonic concert-serenata a la plaça del Carrer-sol.
La Societat ha brindat també suport logístic a la rondalla i el ball organitzats amb motiu de la Festa del Quintos de 1918.
Visita dels xiquets i xiquetes de les llars d'infants d'Amposta a l'Escola de MúsicaEl professorat del Centre ha mostrat les diferents dependències, al temps que il·lustrava els menuts visitants sobre les característiques dels instruments.
Concert a càrrec de Pablo TorresNascut a Benicarló el 1987, acabà el grau superior de piano a l’ESMUC amb Vladislav Bronevetzsky. Des d'aleshores, ha actuat en sales de concert arreu de la geografia valenciana i catalana. El 2008 va participar en un concert d'estrena d'obres del Col·lectiu de Compositors de Tarragona, englobades sota el títol: “Visualitza els sons dels sentiments”, en col·laboració amb d'altres intèrprets amb dificultats de visió. Destaca la col·laboració regular amb la delegació territorial de l'ONCE a Catalunya i amb el Centre de Recursos Educatius, com a participant en audicions i actes organitzats per la institució i en concerts com a solista.
21
LIRA
Gener 2013
Orquestra de Corda
Audició de l'orquestra de corda de l'Escola de Música a El Vendrell
Abans d'assajar amb l'alumnat de l'escola municipal de música de Tarragona, els components de l'Orquestra que dirigeix Nàiade Martínez van poder visitar la casa on va viure el violoncelista Pau Casals.
A la tarda, la Trobada va acabar amb un concert a l'auditori Pau Casals de la capital del Baix Penedès.
L'Orquestra de Corda de l'Escola de Música participa a la 10a Trobada d'Orquestres de Nivell E lementa l organizada pe l Conservatori Municipal de Vila-Seca
Al concert de cloenda de la Trobada, realitzat a l'auditori Josep Carreras de la ciutat del Tarragonès, van participar a més, l'orquestra del Centre de Lectura de Reus, l'orquestra Grapelli de l'EMM de La Selva del Camp, l'orquestra del Conservatori de la Diputació a Reus, la de l'EMM de Salou, l'orquestra Lully del conservatori de Vila-seca, l'orquestra del conservatori de la Diputació a Tarragona i l'orquestra del coservatori de la Diputació a Tortosa.
El comentari, per Anna Chiva
La nostra Orquestra, malgrat la baixa de dos dels violins per malaltia, ho va fer molt bé. Els components eren: Joan Domenech, Elisabeth, Júlia Rebull, Pau Zaera, Andrea Bertolero, Clàudia Domingo, Laia Reverté, Emma Zaera i David Rebull.
A remarcar la nova experiència del soundpainting.
Els nostres xiquets i xiquetes van compartir escenari amb companys i companyes d'altres escoles i van ser dirigits per l'Enrique Ordax en una mena de improvització on tant músics com públic vam divertir-nos molt.
Número 14
22
LIRA Setmana Cultural
Luís Cojal clou la 15a Setmana Cultural de l'Escola de Música amb el concert 'El contrabaix a capel·la’
Professor de contrabaix als conservatoris de Vila-seca i del Liceu, Cojal va oferir un viatge musical on el contrabaix va estar el protagonista, interpretant obres de BACH, FRIBA, WERNER HENZE, SETÓ, CELSO RIBEIRO, PIAZZOLLA, LOPEZ-GAVILÁN i URFÉ.
El pianista Oriol Solé va acompanyar el contrabaixista en la interpretació de les tres últimes peces.
En acabar el concert, es van lliurar els premis als guanyadors del 15è Concurs de Redacció i Dibuix, enguany sota el lema 'Els valors de la música'.
S'han premiat dotze treballs elaborats per escolars de Primaria de les Escoles de l'Ametlla de Mar, Amposta i Camarles.
Treballs premiats:
Concert a càrrec de sextet de Clarinets i quintet de Vents La Lira AmpostinaLes agrupacions musicals, integrades per professors i alumnes de l'Escola, han ofert un concert carregat de sensibilitat.
23
LIRA
Gener 2013
Setmana Cultural
La Banda de l'Escola participa a la Setmana Cultural oferint un concert a la plaça Ramon Berenguer IV
El director de l'agrupació, Agustí Roé, va mostrar al públic assistent el treball fet durant el curs pels joves músics.
Concert a càrrec de les orquestres de Corda i de Guitarres de l'Escola i el cor La Lira Ampostina
La sala de Ball va estar el marc triat per mostrar una part del treball fet al llarg de les darreres setmanes per les tres agrupacions musicals de La Lira.
La música contemporània d'estils molt diversos protagonitza el Concert Final de Carrera a càrrec d'Èric Benito Fuster (saxofon) amb la col·laboració de Marina Vidal (violoncel), Manu Alcaraz (vibràfon) i Kiev Portella (piano) L'ex-alumne de La Lira va agrair el paper desenvolupat en la seua formació a Rafael Margalef, el seu primer mestre de saxofon, i a Octavi Ruiz.
Concert a càrrec de les bandes i orquestres de nivell elemental del Conservatori de Tortosa
La plaça Ramon Berenguer IV d'Amposta va acollir l'actuació dels estudiants més joves del centre musical tortosí.
La Banda va estar dirigida per Santi Ruiz.
24
roN
úe
4
m1
25
La
ia
tm
ge
rn
e 2
13
Ge
0
La
Lra
pe
na
E
an
tas
a
e l’Ò
era
i
res
t:
lF
md
p
Número 14
26
LIRA Setmana Cultural
Júlia Barberà (clarinet) i Gisela Torres (piano), professores de l'escola municipal de música d'Ascó interpreten a Bramhs, Weber, Gardel, Paquito de Rivera i Piazzola a l'auditori de l'Escola
La clarinetista Júlia Barberà va començar els seus estudis a l'Escola de la Lira i va obtenir el grau superior al Conservatori de Castelló.
La Vermuth Club Band reviu la tradició del vermut musical, a la sala de ball de La Lira Ampostina
El Grup va preparar per a l'ocasió un variat repertori de música lleugera (pasdobles, mambos, vals-joropo, jotes, ranxeres i pop) que va intepretar mentre el públic conversava animadament, tot degustant un rapitenc.
Concert a càrrec del Quartet Kalós (Irene Gallego i Sara Balasch -violí-, Josefina Izquierdo -viola-, i Valentí Vall -violoncel) i del Trio per a Clarinet, piano i violoncel, format per Pau Rodríguez, Marc Sumsi i Marta Pons, respectivament
Les obres interpretades han estat escrites per Dimitri Xostakovitx (Streichqartett, núm. 7) i Johanes Brahms (trio op. 114) Tots els músics participants són alumnes al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.
27
LIRA
Gener 2013
Setmana Cultural
La Big Band de la Lira Ampostina i alumnes de Cant de l'Aula de Música Moderna protagonitzen el ball del dissabte amb música dels anys quaranta i cinquanta.
Els carrers i les places d'Amposta es converteixen en les aules de l'escola de música La Lira Ampostina per unes hores.
Totes les aules instrumentals van sortir al carrer per mostrar en públic el treball fet durant el curs.
En acabar l'actuació indiviual, els integrants de cadascuna de les aules es van unir a la resta per formar la Banda de l'Escola.
.
Número 14
28
LIRA Cor de La Lira
E l c o r L a L i r a Ampostina estrena Les Nadales del Mossèn de Ramon Cabanas i Antich
El concert de Nadal que cada any organitza la regidoria de Cultura de l'ajuntament d'Amposta a l'església de l'Assumpció i en el que participen les dues corals de la ciutat va estar el moment i lloc triats per Núria Francino, per a què els cantaires de La Lira Ampostina interpretessin -per primer cop harmonitzades- sis de les melodies escrites per mossèn Ramon Cabanas i Antich per a ser cantades pels feligresos de les parròquies d'Osor i de Sant Martí Sapresa (a la comarca gironina de La Selva) amb motiu de la celebració de la Missa del Gall.
El Concert va coincidir amb la celebració del Dia Internacional del Cant Coral, una diada impulsada des de la Federació Internacional de Cant Coral amb la realització de nombrosos concerts arreu del món, convocats amb la intenció de contribuir a exalçar esta manifestació cultural. Per aquest motiu, les agrupacions corals d'Amposta, la coral Aquae de La Unió Filharmònica d'Amposta i el cor La Lira Ampostina, es van adherir a la commemoració amb el concert del 16 de desembre, en el que es va llegit, en llengua catalana, el manifest publicat per la Federació Internacional de Cant Coral.
La part musical del concert de Nadal va començar amb l'actuació de la coral Aquae de La Unió Filharmònica d'Amposta, dirigida per Núria Ferré i, en acabar, la del cor La Lira Ampostina sota la direcció de Núria Francino.
'Les nadales del mossèn', recull sis melodies de mossèn Ramon Cabanas i Antich, escrites per ell i musicades per la seua germana. L'harmonització de les melodies ha estat obra del compositor castellonenc Enric Gimeno i Estornell, qui va ser saludat de manera efusiva en trobar-se a l'Església amb motiu de l'estrena de la peça per ell harmonitzada.
Malgrat no haver vingut a Amposta per motius de salut, la força i els ànims de mossèn Cabanes, autor de l'obra, van ser també presents a l'estrena pel fet que Cabanas va manifestar als components del cor La Lira Ampostina l'alegria que li suposava el fet que a Amposta s'interpretessin les nadales per ell escrites.
Amb la idea de ressaltar les melodies que han inspirat l'obra, cadascuna d'elles va ser interpretada en solitari abans de poder escoltar l'harmonització feta per Enric Gimeno.
Enric Gimeno Estornell és nacut a Vila-Real, població on va recopilar el material per co-escriure l'obra 'La dança popular en la primera meitat del segle XX a Vila-Real'
treball a través del qual Gimeno fa una anàlisi de la vida i costums del poble reflectits en les lletres de les seues cançons.
Enric Gimeno és autor de pasdobles com 'Aires pasqualins” o 'La Nostra Major” i d'obres més descriptives com ´Tocates del Millars´, peça d'encàrrec inspirada en fragments de la música de Vila-Real, plena de tradició i d'història. Enric Gimeno també ha musicalitzat obres de Jacint Heredia Robres com ara “Endecha” per a cor y orquestra de plectre, i “Suite mística”, per a cor a capella.
29
LIRA
Gener 2013
Cor de La Lira
Núria Francino rep la insígnia d'argent de La Lira Ampostina en reconeixement a la tasca al davant del Cor al llarg de deu anys.
El concert del desè aniverari en una Església de l'Assumpció plena de gom a gom va esdevindre l'acte culminat dels actes de commemoració del desè aniversari del Cor.
Hem assistit a la Glòria de la Coral de la Lira, per Fernando Torta
Ho havia vist en cartells repartits per la ciutat, però no n'havia fet gaire cas fins que em va arribar un correu electrònic i la seua lectura em va permetre avaluar en la seua veritable importància, el concert que el Cor de la Lira oferiria per celebrar el seu desè aniversari, dintre dels actes commemoratius del dia internacional de la música 2012. En llegir el programa vaig decidir que es tractava d'un concert d'assistència imprescindible perquè l'oferia la nostra coral, per l'acústica del lloc, i per l'ambiciosa programació.
Varem arribar a l'Església Arxiprestal uns minuts abans de l'hora, ens va sobtar veure que estava totalment plena. Ens va alegrar, però calia trobar un lloc, així que sense fer gaire esment de la gent coneguda que omplia tots els bancs, varem localitzar en un lateral un seient que ens va permetre seure i veure una part de la coral, durant tot el concert. Sabíem que l'excel·lent acústica de l'església ens permetria escoltar amb claredat i nitidesa les diferents peces que integraven el repertori.
Els dos presentadors van fer una lectura amena d'un ball de xifres que sintetitzaven els deu anys de trajectòria de la coral, d'agraïment a la seua directora, la Núria Francino, un record mol emotiu envers un cantaire de la
Coral Aquae de la Fila, en Joan Morales, que ens havia deixat sobtadament aquella mateixa setmana, fet que em va emocionar perquè és reconeixia que en la música tots som una mateixa família.
El concert va constar de dues parts bastant diferenciades. En la primera, es van interpretar set cançons, la majoria d'elles vinculades a música de pel·lícules, segons ens anava explicant la directora entre peça i peça. Els cantaires ens van demostrar la qualitat dels seus registres vocals i la compenetració amb la directora, fruit d'esforços i assajos. Va ser un repertori variat, de peces curtes i grates a l'oïda, amb una intervenció molt acurada de tots els cantaires que ens preparava per a la segona part.
Després d'un breu descans es va incorporar el grup de cambra de la Lira i va començar un concert inoblidable. Val a dir que el Glòria de Vivaldi és molt grandiloqüent i es deixa escoltar i sentir amb una gran complaença. La nostra coral amb una sincronia perfecta amb el grup de musica va saber culminar amb excel·lència totes les exigències musicals que planteja l'obra.
Escoltant-los vaig pensar que la seua intervenció em manifestava, d'una forma senzilla, la diferència entre escoltar i sentir que involuntàriament confonem com a sinònims. Potser la màgia que l'autor va saber imprimir en l'obra, tal vegada el mestratge de la directora o
Cantaires del Cor participen en les 47s Jornades Internacionals de Cant Coral - Festival Internacional de Música Coral de Barcelona
De l'1 al 7 de juliol, dues sopranos, dues contraalts, un tenor i dos baixos del Cor van seguir el taller del director alemany Matthias Hanke, expert en música barroca, que va acabar amb la interpretació del Requiem de Mozart, en un concert celebrat el dissabte 7 de juliol al Palau de la Música de Barcelona.
Número 1430
LIRA Cor de La Lira
simplement la compenetració entre veus i música ens va satisfer tots els sentiments. Des del primer tema, ossiblement el més conegut pels profans com jo, el Glòria em va embargar una gran emoció, que va durar fins al final. Els cantaires, els músics i els solistes van aconseguir captar l'atenció de tots els assistents, que embaladits, seguíem la música sacra que ens oferien amb una gran devoció tots ells, immersos en l'ambient de l'església.
L'obra és relativament llarg. Pel programa es podien seguir les diferents parts que l'integren i la intervenció de les solistes ens permetia identificar com avançava l'actuació. Les cinc solistes cadascuna amb el seu registre de veu, ens van delectar amb la seua participació que, embolcallada amb les veus del Cor, va
arribar a un grau de perfecció molt elevat que, en acabar el cant a l'Esperit Sant, ens va fer aixecar a tots els presents d'en peus per agrair amb un perllongat aplaudiment el goig que ens havien fet sentir pel més que excel·lent concert. Per uns instants ens van fer experimentar uns sentiments de glòria que recordarem durant molt de temps.
Hem de felicitar el Cor i el Grup de Música de Cambra. El concert va arribar a unes cotes d'excel·lència admirables, El Glòria ha estat un repte superat amb escreix i els hem de demanar que segueixin en aquest ànim de constant superació, perquè ens segueixin oferint concerts tant gloriosos com aquest. Gràcies per haver-nos fet viure i compartir uns moments de glòria amb tots vatros.
Juny 2012
El Cor La Lira Ampostina porta el Psalm 18 de Benedetto Marcello a Sant Jaume d'EnvejaGràcies a la col·laboració entra l'Ajuntament de la població del Montsià i la parròquia de Sant Jaume, el Cor, acompanyat pel Quartet de Clarinets de La Lira Ampostina i sota la direcció de Núria Francino, va presentar el psalm Il caeli enarrant obra de caràcter sacre escrita el segle XVIII, juntament amb altres peces d'estil més tradicional i popular però de gran bellesa, tant pel que fa a la música com al text.
31
LIRA
Gener 2013
Junta
La Lira Ampostina inicia el I Cicle de Teatre Diverses companyies de les terres de l'Ebre han participat a Teatre Nostre, de febrer a juny del 2012.
Dissabte, 11 de febrer: Aïllats. Companyia de teatre Tempo Teatre, de Sant Jaume d'Enveja Dissabte 17 de març: El sopar dels idiotes. Companyia del Centre Cultural Recreatiu d'Ulldecona. Diumenge, 15 d'abril: Perdona Mari, però Lucas m'estimava a mi. Companyia Xip-Xap de Sant Carles de la Ràpita Dissabte 9 de juny: El Pretendent. Companyia Terra Baixa, d'Amposta.
Primer cicle de teatre amateur, per
Fernando Torta
De vegades, quan escolto converses entre persones que ponderen en grau excessiu els avantatges de viure a ciutats grans, no em puc estar de preguntar-los els motius. Quasi bé sempre em contesten “perquè allí podem anar al teatre”, i segueixen amb un reguitzell d'actes culturals similars, i és quan puc contestar-los: - Per això no fa falta viure a ciutat, aquí a casa nostra ho podem fer, amb més comoditat, a un preu molt assequible, i sense necessitat de fer grans desplaçaments.
Quan les temporades les organitzava l'Ajuntament les companyies eren ben bé les mateixes que actuaven a la capitat, i la qualitat dels espectacles era pràcticament idèntica. A casa nostra teníem l'oportunitat d'assistir a més representacions que la gent de ciutat per una quantitat més mòdica. Als meus interlocutors els afegia: - Segur que assisteixo a més obres de teatre aquí a Amposta que la immensa majoria de gent de Barcelona, no és cap avantatge viure allí, aquí vivim millor.
Per motius que no cal entrar a valorar, l'Ajuntament va deixar d'organitzar les temporades teatrals anuals, per això cal celebrar la iniciativa de la Societat de la Lira de preparar un cicle de teatre amateur. Evidentment que la diferència entre les companyies és més que significativa, no hi ha comparació. Però per contra l'espontaneïtat dels nostres artistes amateurs, la seua desinteressada voluntat, els donen un cert atractiu que compensa la professionalitat indiscutible de les grans companyies.
Hem de felicitar, doncs, la nostra Societat per haver tingut esta iniciativa que a la vegada que ens dóna l'oportunitat de poder gaudir de sessions de teatre, posa a disposició de tots els artistes amateurs de la comarca un escenari de primer ordre, per fer arribar al públic les seues inquietuds artístiques i rebre un reconeixement a la seua dedicació i esforç. Cal continuar amb esta programació teatral i planificar-la de forma coordinada amb les agrupacions teatrals de les nostres terres, perquè per molts d'anys poguéssim gaudir del nostre teatre, i que els nostres artistes locals tinguin l'oportunitat de fer intercanvis amb els municipis veïns. Tots sortim beneficiats: autors, artistes, i espectadors.
Aquest primer cicle, que sota la denominació “Teatre nostre” va comptar amb cinc sessions teatrals interpretades per companyies de les nostres terres de Sant Jaume d'Enveja, Ulldecona, Sant Carles de la Ràpita i dos d'Amposta, una cada mes, va començar el mes de febrer i acabar el juny, en sessions de dissabte o diumenge segons les possibilitats de les companyies. He tingut la sort d'anar-hi a totes, l'assistència d'espectadors he d'admetre que no era suficient, però en alguna ocasió va arribar a ser més nombrosa que quan venien les companyies de Barcelona. Caldrà fer més publicitat dels actes teatrals, cercar la complicitat d'altres entitats, i animar als nostres joves perquè s'involucren en l'art dramàtic si no com aficionats, començant com a espectadors.
Les diferents intervencions teatrals van ser molt variades, amb textos reconeguts o bé d'obres d'autors locals, però totes tenien un mateix factor en comú: el gran entusiasme i voluntat dels artistes, així com l'esforç de tota la companyia en els decorats, la posada en escena, el so, la il·luminació. Cadascuna tenia el seus recursos, i es notava tant la veterania a l'hora de plantejar i desenvolupar l'espectacle, com l'espontaneïtat dels que s'iniciaven, i com les interpretacions tots sabien superar els petits incidents que anaven sorgint en el decurs de l'obra.
Els amants de la cultura, en general, i els aficionats al teatre, en particular, estem d'enhorabona. Hem d'estar satisfets per l'oportuna decisió de la Junta de la Societat d'organitzar aquest cicle de teatre amateur i encoratjar-los perquè tingui una continuïtat en el futur, i també animar les companyies de teatre de les nostre terres, perquè segueixin enfrontant-se amb el repte d'estrenar un obra cada any, per oferir-nos el seu treball que sabrem reconèixer i aplaudir amb el mateix entusiasme que ells hi dediquen. Gràcies a tots. Juny 2012.
Número 14
32
LIRA Activitats 2012
33
LIRA
Gener 2013
Activitats 2012
Número 14
34
LIRA Activitats 2012
35
LIRA
Gener 2013
Activitats 2012
Número 14
36
LIRA Activitats 2012
37
LIRA
Gener 2013
Activitats 2012
LIRA
38Número 14
Foto: Pau Bertomeu
La Lira Ampostina posa en escena el primer musical de les terres de l'Ebre fet per la gent de casa
L'èxit de la versió expressionista, fosca i explosiva a la vegada, feta per l'escenògraf i dramaturg Marc Chornet del clàssic de Gaston Laroux amb adaptació musical per a banda de Assensi Cabo i Luis Serrano Alarcón ha sigut rotund, però no inesperat. Efectivament, els productors del musical van poder copsar des del primer assaig la qualitat vocal i expressiva dels protagonistes de El Fantasma de l'Òpera, un quadre escènic format per vuit persones de les nostres terres, la majoria d'elles vinculades d'una o d'altra manera a la societat musical ampostina.
El propòsit benèfic de la posada en escena de l'obra, sota el lema 'Per una Escola de Música amb futur', va fer aconsellable programar diversos passis del musical al llarg del darrer cap de setmana de juny. La decisió va resultar encertada, i el públic va assistir a cadascun d'ells en nombre creixent. Aquest fet posa de manifest la importància del 'boca-orella' com a forma efectiva de transmetre la informació a nivell local, i el paper que juguen les xarxes socials
aprofitat pels organitzadors des d'un primer moment, amb la creació d'una pàgina específica de l'esdeveniment a les principals xarxes socials a Internet.
'La gent de les nostres terres té molts bons motius per venir a veure el musical El fantasma de l'òpera', opinava pocs dies abans de l'estrena Mª Pau Medina qui va interpretar el paper de Cristina. Per començar és un espectacle a gran escala. Hi ha música i text, llum, colors, teatre, drama i comicitat, amor, burla, diversió... Sentiments i més sentiments. Ho té tot -afirmava, i afegia: el fet que els que el fan, l'estan treballant i el formen són d'aquí, de les terres de l'Ebre, i ho fan amb moltes ganes i il·lusió, s'ha de valorar molt ja que ens atreviríem a dir que un musical d'esta dimensió és el primer cop que es fa aquí i amb gent de la terra.
Carlos Casóliva, en el paper de Fantasma, explicava que el personatge li va resultar molt interessant, ja que simultaneja dues cares o personalitats. Per una part és implacable amb tot el que s'interposi als seus plans, i per altra té una part molt romàntica i seductora envers Cristina, l'altra protagonista. Pot estar captivat pel cant de la Cristina, i de seguida es mostra ferotge davant tota interposició. Això demana un canvi de registre immediat tant pel que
Especial El Fantasma de l’Òpera
LIRA
39Gener 2013
Especial El Fantasma de l’Òpera
Medina en referència al treball dut a terme per March Chornet i Neus Pàmies, a qui La Lira va encomanar la dramatúrgia i la direcció escènica de l'obra.
La Lira Ampostina vol agrair des d'aquí la col·laboració desinteressada de tots els actors així com la participació del Cor i l'extraordinari paper desenvolupat per la Banda la qual ha compartit el protagonisme musical amb la resta del quadre escènic de 'El Fantasma de l'Òpera'.
Un reconeixement també de la Societat a totes les empreses i establiments que han col·laborat en el patrocini del musical, es especial a Espectacles Fatsini per la cessió de material, i l'ajuntament d'Amposta, a més, per la difusió de l'espectacle a través dels mitjans municipals.
El quadre escènic
De dreta a Esquerra: Octavi Ruiz, direcció musical; Xavier Grivé, Raül; Gemma Medina, Mar; Carlos Casóliva, Fantasma; Karol Rovira, cap d'obres; Mari Pau Medina, Cristina; Anna Ortí, Carlota; Paco Luís Alumbreros, Fermí; Emilio Miralles, Andreu. Cor i Banda de Música La Lira Ampostina.Maquillatge i perruqueria: equip tècnic de La Lira Ampostina.Direcció escènica i dramatúrgia, Neus Pàmies i Marc Chornet.
fa a la part teatral com a la part vocal, cosa que va implicar, en paraules de Casóliva, 'un treball molt interessant i enriquidor'.
Anna Ortí, la primma donna, accentua el fet que s'ha tractat d'un espectacle molt complert que toca quasi totes les vessants artístiques: plàstica, música i dramatització. A més també hi ha molts de registres literaris: narració, còmic, drama. I, evidentment, la part musical i escènica -interpretada per músics i cantants de les terres de l'Ebre- ha estat preparada amb rigor i sobretot amb molta il·lusió.
Gemma Medina, germana de Mª Pau a la vida real, i la seua millor amiga a la ficció, explica que la representació del Fantasma de l'òpera ha estat una oportunitat molt gran de veure gent d'aquí il·lusionada i en moltes ganes de mostrar el que li agrada al públic que des dels seients, està exposat a formar part de la gran diversitat de sentiments i emocions que compartirem des de l'escenari, diu.
A ningú se li escapa que darrere aquest clàssic, transportat al passat ampostí, hi ha hagut moltes hores de treball, esforç i dedicació per part d'un grup de persones sense gaire experiència en l'àmbit teatral, tret del saber fer de Carol Rovira i Xavi Grivé, tots dos estudiants a l'Institut del Teatre de Barcelona, però amb unes ganes increïbles. Encara així, hem tingut unes ajudes realment agradables i excepcionals, comenta Gemma
LIRA
40Número 14
Especial El Fantasma de l’Òpera
Empreses i establiments col·laboradors en la realització de 'El Fantasma de l'Òpera, per una Escola de Música amb Futur'. A tots, moltes gràcies!
LIRA
41Gener 2013
Especial El Fantasma de l’Òpera
L’elecció deCindy Crawford
Empreses i establiments col·laboradors en la realització de 'El Fantasma de l'Òpera, per una Escola de Música amb Futur'. A tots, moltes gràcies!
LIRA
42Número 14
L’elecció deCindy Crawford
Especial El Fantasma de l’Òpera
El FANTASMA DE L'ÒPERA a La LIRA
La Lira ha apostat per produir una versió d'aquest mite universal adaptant-ne tant la música amb arranjaments per a banda com la història, recontextualitzant-la a l'Amposta dels anys 40s, enmig de la postguerra. Allò que en la versió original pren una estètica i un to neoclàssics, en l'adaptació de Marc Chornet adquireix un toc expressionista, fosc i explosiu a la vegada, que pretén reivindicar la importància de la música i d'una entitat com la Lira al llarg i a través del segle XX, essent el contrapunt cultural i lúdic als passatges més obscurs de la nostra història.
Enmig de les circumstàncies actuals, que tendeixen a causar perplexitat i manca de referents en la població, la Lira aposta per parlar d'allò radicalment universal, des d'allò més íntimament local com és la música de Banda, una reivindicació de les arrels com a camí per a poder encarrilar el futur.
Marc Chornet, director d'escena de El fantasma de l'òpera
El comentari, per Manel Zaera
Veure la Lira plena fa goig però, si penses que tota aquella gent ha pagat per entrar, el goig és doble. I així ha passat la nit de divendres. La Lira de gom a gom per a l'estrena de El Fantasma de l' pera. A l'escenari concentració i, evidentment, algun nervi que altre, no ho negarem. La cap d'obres, Karol Rovira, de mestra de cerimònies i al mateix temps de follet trapella, va introduint el públic en la història d'amor i desamor que protagonitzaran Cristina (Mari Pau Medina) i el Fantasma (Carlos Casóliva), enfrontat a Raoul (Xavi Grivé), intercalada amb els moments humorístics protagonitzats per Carlotta, la Prima Donna (Anna Ortí) i els curadors i procuradors, Firmin (Paco Luis) i André (Emilio Miralles). El públic aplaudeix el final de cada temps, de cada fragment de la història. Qui ho diria que som a Amposta, a La Lira!
Acabem de començar, com aquell que diu, i en un tres i no res, després del ball de disfresses amb la participació del cor de La Lira, la història encara el seu final. El punt de no retorn per a Cristina i el Fantasma precedeix la recuperació del tema principal del darrer temps de l'obra, moment en què es desvetlla el final d'esta història d'amor a La Lira dels anys 40. Us ho juro, no m'ha caigut la llàgrima de miracle quan estàvem tocant el final i arribava el moment del desenllaç. Serveixi aquest petit apunt com l'expressió escrita d'aquella llàgrima que m'he guardat per a mi.
(a http://manelzaera.blogspot.com.es)
Ò
LIRA
45Gener 2013
Especial El Fantasma de l’Òpera
ense haver trobat encara solució a un finançament públic permanent, l'aconseguir els Srecursos econòmics necessaris per a mantenir la qualitat musical de la Banda a través de l'Escola ha mogut La Lira Ampostina a oferir aquest esdeveniment nou al territori i de valor artístic elevat. Una aposta escènica agosarada en la que tots els músics, cantants i actors han participat de manera desinteressada, per a contribuir a tindre...
...una Escola de Música amb futur.
