Revista de la societat musical

La Lira Ampostina

Número 2 Santa Cecília 2005

LIRA digital

LIRAdigital Presentació

Juny 20052

Sempre que arriben aquestes dates es diu que es temps de fer balanç i, com a tots els balanços, sempre hi ha una part positiva i una de negativa.

Dintre de la part positiva del meu balanç col·locaria el treball dut a terme per tots els músics durant aquests darrers sis mesos a les diferents aparicions realitzades, començant pels concerts als barris, els passa-carrers i el concert de Festes Majors, sense oblidar els concerts celebrats a la catedral de Tortosa, a Móra la Nova, a Alcanar, a La Ràpita, a Tarragona, la trobada a Mollet, i, després del seu pas pel Banda a Banda d'enguany, la magnífica expedició de tornada de la nostra Banda a Carcaixent, a València, país de les bandes de música per excel·lència. I, per acabar l'any musical, el concert de Santa Cecília. Per això, i molt més, cal agrair a tots els músics i al Director el seu compromís. Moltíssimes gràcies!

Dintre el mateix balanç positiu també inclouria la recent edició i emotiva presentació del sisè CD de la Lira Ampostina La música de les nostres festes. Cal, a més, subratllar -amb dues ratlles- el paper de l'Escola de Música i del seu professorat qui ha acceptat el repte d´ensenyar la música amb una força, vitalitat i entusiasme que es reflexa en el dia a dia i en la col·laboració en tots els actes que es fan des de l´Escola com ara trobades, audicions i Setmana Cultural, per esmentar-ne alguns.

Positiu també, per la part que em toca, el treball realitzat per la Junta buscant, oferint i treballant per omplir el forat deixat pel cinema. Forat que creiem s'aconsegueix tapar amb la gran quantitat d´espectacles realitzats durant tot l'any: teatre, concerts, ballet, mariatxis, gala de vestits de paper, ball i molts actes més. Només dir a la Junta: ànim!

Per contra, a la part negativa del meu balanç posaria dues coses. La primera, com sempre, les dificultats econòmiques i, la segona, la que més dol a la Junta, a la nostra Lira, i a mi, la que esdevé un sentiment força comú dintre de totes les bandes de les nostres comarques, no és altra que la falta de reconeixement per part de l´Administració, després de més de 150 anys de treball de les Bandes del Montsià. Tanmateix, s´ha obert una petita llum. Un fet impensable fa uns mesos s'ha fet, ara, realitat. Les Escoles de Música del Montsià hem fet pinya i després de debatre-les, farem arribar les nostres propostes a la Conselleria de Educació. Les Bandes de Música del Montsià també necessitem el nostre ESTATUT.

Javier EscrihuelaPresident de la Societat Musical La Lira Ampostina

Edita: Societat musical La Lira Ampostina; Av. Sta. Bàrbara, 35

Tel. 977 70 10 04; Fax. 977 7062 25

E-mail: laliraampostina@telefonica.net; http://www.laliraampostina.com/

Director: Javier Escrihuela.

Consell de redacció: Cebrià Forcada, Emilio Miralles, Marita Montañés, Manolita Plazas, Núria Ruiz, Octavi Ruiz.

Col·laboradors: Isabel Costes, Santi Molas, Santi Ruiz..

Dipòsit legal: T-1447/2004

Imprimeix: Impremta D.G. Salvadó S.L.La revista Lira vol que totes aquelles persones interessades participin en qualsevol de les seccions. Els escrits han

d’anar acompanyats de nom i cognoms, adreça i telèfon de contacte i número de DNI. Els interessats poden fer arribar l’escrit a la Societat Musical a través del les adreces més amunt esmentades.

Presentació 2

Banda de Música

3Escola de Música

7Banda de l’Escola

8Vivències

9Discografia

11La imatge

12Orquestra de corda

13Músics

13Parlen de La Lira

14 Destaquem

16 Capitalitat cultural

17 Sabieu que...?

18

LIRAdigital Banda de Música, per Anna Ortí

3Número 2

LA LIRA AMPOSTINA PRESENTA AL PÚBLIC EL SEU DISC LA MÚSICA DE LES NOSTRES FESTES

Pasdobles al matíQui, a la ciutat d’Amposta, no s’ha despertat alguna vegada amb el so de la banda de música desfilant, a Festes d’Agost, pel carrer.

Qui no ha viscut mai aquell moment d’estar a casa d’algun familiar preparant el dinar de festa major i que la tieta, o el cosí, o l’àvia hagi dit amb veu emocionada: em sembla que sento la Banda!, i tota la família hagi sortir al carrer, per reunir-se amb el veïnat, i veure passar la Banda, majestuosa, interpretant aquells pasdobles tan solemnes i que fan emocionar.

I vist des del punt de vista dels mateixos músics, anar desfilant pel carrer, i veure com al pas de la Banda es van aixecant finestres, la gent s’aboca als balcons, i aquella dona matinera que està agranant comenta admirada amb la veïna: què bonic que fa la Banda quan sona pel carrer!

I és que les festes, a les nostres terres no serien festes sense la Banda. És per això que La Lira, aquesta vegada, ha volgut dedicar el seu disc compacte a la música de les nostres festes.

Pasdobles a la tardaEls bous! O millor dit, les tardes de bous! Pols, crits, calor. Berenar un entrepà a dalt del cadafal i meló de moro. Mosques, esglais, cornades i... un altre cop la Banda. Pasdobles quan s’ha d’obrir la porta del torill, entre bou i vaqueta. Música alegre, popular, amb melodies decidides, valentes i modalitats flamenques.

La presentació del darrer disc de La Lira Ampostina comptà amb la participació de Juan Maria Roig, alcalde d'Amposta, de Marga Maigí, regidora de cultura, i de Màrius López, filòleg i autor dels textos que acompanyen el nou CD.

CarrossesI després dels bous, tothom a casa a empolainar-se, i a posar-se les millors gales per a sortir a veure les carrosses. La ciutat bull. Als quatre cantons no s’hi cap. Comença la desfilada: majorets, amb les seves varetes volant cap al cel i tornant miraculosament al seu lloc d’origen; dolçaines que acompanyen els nostres gegants que dansen elegantment: la geganta amb el seu ramet de flors i el gegant, observan t-la, enamorat d’ella des de temps immemorials. Les carrosses, ben guarnides i portant les noies més boniques i joves, amb aquella mirada d’il·lusió i de desafiament que només té la joventut més tendra, ja que té tota la vida per estrenar. Serpentines, confeti, bullici i, al final, la Banda. Sempre la Banda. Música alegre, de festa, sonora i amb ritme continuat. Música que expressa l’alegria de la gent perquè és Festa Major.

Santa Cecília 2005

LIRAdigital Banda de Música

4

Comiat

Diuen que qui perd els seus origens, les seves arrels, perd la seva identitat. És ben cert que hem d’anar evolucionant, aprenent i enriquint-nos de les altres cultures, tan vàlides com la nostra. Podem sortir, estudiar a altres països i viure altres realitats, però mai, mai hem d’oblidar d’on venim, la nostra terra, la nostra gent. I un dels moments en els quals tothom torna a casa és per Festes. I és llavors quan, sentint la música de la Banda, revivim una sèrie de sensacions i tota la nostra vida, fins alehores, ens passa per davant.

Gràcies, músics de La Lira i Octavi, per donar-nos l’oportunitat de tenir a casa nostra, en un disc compacte, aquesta música. Segur que hi haurà algú que, lluny de casa per estudis, per feina, per malaltia, en sentir aquest compacte tancarà els ulls i deixarà anar una llàgrima d’emoció en veure’s transportat al bullici del carrer Major, a les Festes d’Agost de la seva terra.

Anna Ortí

LIRAdigital

5Número 2

Una tardor plena de música.

Tardor "calenta" per a la Banda de Música de La Lira Ampostina. Mentre prepara els actes relacionats amb la capitalitat cultural Amposta 2006, al setembre es va unir a la Banda Municipal de Música de Tortosa per a interpretar l'Himne de la Cinta i el pasdoble Tortosa en motiu del Concert "Himnes d'Amor" celebrat a la Catedral de Tortosa.

Durant la Diada de la Cinta, la formació musical i el treball del seu director, Octavi Ruiz, van ser felicitats pel President de la Generalitat de Catalunya, el qual honorà la Banda tot penjant un corbatí commemoratiu a l'estendard.

A l'octubre es va participar a la Trobada de Bandes de Música a Mollet del Vallès, organitzada per la Federació Catalana de Societats Musicals, i es van celebrar concerts als auditoris de Tarragona i Carcaixent.

Banda de Música

LIRAdigital

6Santa Cecília 2005

Banda de Música

L'EstiuL'activitat de la Banda aquest estiu ha estat incessant. Al juny va participar en les Festes organitzades pels barris d'Amposta i fou convidada per l'Ajuntament de Móra la Nova a participar en el seu cicle de concerts.

Al juliol, la Banda de Música també va acudir a les Festes organitzades per diverses associacions de veïns ampostines. Durant el mateix mes, La Lira fou convidada a participar al cicle de concerts celebrat en motiu dels 25 anys de La Canareva, a les Cases d'Alcanar, i al Festival de Bandes de Música organitzat per l'Associació Musical Rapitenca per les Festes de Sant Carles de la Ràpita.

Al mes d'agost, les Festes Majors d'Amposta van servir de marc per a què la Societat Musical organitzés el XXXI Festival de Bandes de Música que, en aquesta edició, comptà amb La participació de l'Associació Musical Vila de Falset dirigida per Rafel Margalef.

LIRAdigital

7Número 2

BENVOLUGUTS PARES,

Sabem de les moltes activitats que ha d'afrontar el nostre alumnat a l'hora de combinar-les amb la música, per aquest motiu ens hem permès anotar-vos algunes recomanacions per garantir i optimitzar al màxim l'aprenentatge musical dels vostres fills:. * Organitzeu-los-hi el temps lliure.

* La regularitat en l'estudi musical i l'assistència a les classes, garanteix l'èxit en l'aprenentatge.

* Han de dedicar una estona al dia a l'estudi del llenguatge i de l'instrument.

* Animeu-los a la constància i a la superació.

* Parleu amb el professorat i seguiu amb molt d'interès els avenços dels vostres fills.

* Quan estudiïn a casa, sempre que pugueu, seieu al seu costat, aplaudiu-los, magnifiqueu el seu progrés.

* Quan els vostres fills vinguin a l'Escola, vigileu que ho facin amb tots els estris necessaris (llibres, llibretes, partitures, llapis, goma...)

* Entre tots hem de potenciar la responsabilitat de l'alumnat, assistint amb puntualitat i regularitat a les classes i assaigs

* Feu-los-hi notar la riquesa i els valors que porta implícit tot treball col·lectiu (respecte pel treball dels altres, la integració de l'individu al grup, etc.)

* No permeteu que els instruments “propis” es quedin a l'Escola.

* Acostumeu els vostres fills a consumir cultura, assistint a concerts, audicions, teatre, exposicions, etc..

Equip Directiu de l’Escola

Escola de Música

Santa Cecília 2005

LIRAdigital

8

Banda de l’Escola de Música

La Banda de l’Escola ha encetat el curs 2005-06 col·laborant amb les sessions pràctiques del curs de direcció de bandes de música organitzat per la Federació Catalana de Societats Musicals i dirigit pel compositor i director Ferrer Ferran, als locals de la Societat el mes de setembre.

Actuació de la Banda de l’Escola a la Trobada de Bandes. Amposta, juny 05Actuació de la Banda de l’Escola a la Trobada de Bandes. Amposta, juny 05

Actuació per a l’associació de veïns L’Acollidora, juliol 05

9

Vivències, per Isabel CostesLIRAdigital

Número 2

Vocació artística

Des de petita La Lira era més que una entitat cultural. Hi anava molt sovint, amb els meus pares, amb els meus avis. A més el cafè era un altra casa, allí estaven el iaio Joaquim i la iaia Quimeta, avis de la meva cosina Nuri, per tant, amb aquesta lògica de les criatures, també eren iaios meus. M'agradava tenir tants iaios.

Recordo com era la Lira vella: el cafè, la terrassa d'estiu, el ball amb els seus “palcos” de fusta i del qual els meus pares n'eren assidus -ballaven bé-. L'escenari, aquell escenari atrotinat amb unes cortines vermelles que em semblaven molt luxoses. Tant petita i ja intuïa l'escenari com un espai proper i estimat. A la més mínima pujava a cantar i imaginava històries d'artistes acompanyades per la llum dels focus. Per tant no fou res estrany que un dia demanés d'anar a classe de solfa. La Lira era el lloc, la meva família estava molt compromesa encara ho està- el meu iaio Arturo n'havia estat vice-president. Cada dia hi anava. Sense que me n'adonés el mestre Casanovas anava esculpint un futur que ni jo mateixa sospitava. Començava, així, una carrera de fons en la que la resistència, la constància i el rigor, eren les columnes que havien de suportar tant llarg camí.

A poc a poc, en silenci, amb esforç, discreció i il·lusió continguda, la vocació artística avançava. Seure de tant petita darrera un dels faristols de la sala d'assaig de la banda contribuïa a esperonar el respecte pels companys i la música, valor imprescindible en el devenir de tot artista. Ja he dit abans que m'agradava tenir molts avis, als dos de sang: el iaio Rodríguez i el iaio Arturo, hi havia afegit el iaio Joaquim; temps desprès n'augmentaria la llista amb un altre, aquest cop un iaio musical: Ígor Markevitch, el director d'orquestra, assagista,humanista i compositor. De tots ells vaig

Copsar moltes coses. El iaio Rodríguez era un home dolç i culte. El recordo llegint el diari, sempre atent a l'actualitat. M'ajudava a fer els deures, va ser ell el que em va ensenyar les primeres lletres. Li agradava que fos músic. Del iaio Arturo recordo les

rondalles que ens explicava, aquells gots de cafè en els que hi havia més sucre que cafè, el seu carinyo per la terra i per La Lira...

De tots dos vaig aprendre en silenci a observar la natura i la vida. A escoltar i a respirar el vent de les terres del Montsià.

Quantes experiències m'ha aportat el vent! Observar com en cada inspiració l'aire es barreja amb la sang, com l'oxigena i produeix un dels secrets més grans de l'esperit. Mitjançant l'aire, entra dins nostre aquella intel·ligència intuïtiva que uneix el macrocosmos del món al microcosmos de les cèl·lules. Respirar és pensar. La llibertat és un aire que es respira.

La natura, em va mostrar quanta tendresa manifesten els rius, quants consells recorren els seues corrents. Seguir la història d'una idea és com seguir el curs de l'aigua. L'aigua canvia segons allò que l'envolta, tornant-se de manera alterna clara o bruta, agitada, quieta, precipitada, engolida per tot el que la precedeix fins que se'n va. Davant un obstacle, l'aigua busca altres camins, desapareix de la vista i es mostra disposta a infiltrar-se i amagar-se. De vegades es replega per acumular-se i enfortida així per un major volum es torna energia, aconseguint la força que li caldrà per apartar els obstacles i vèncer-los. Altres vegades es fusiona amb algun element afluent i desenvolupa aleshores poders nous. Observant els estels vaig aprendre a veure-hi clar. A no acceptar

LIRAdigital

Santa Cecília 200510

els miratges d'una realitat enganyosa. A no deixar-me acaronar per les aparences d'una falsa felicitat. A no permetre que els aduladors i els bufons amb banals artificis em cobrissin els ulls amb aquella teranyina que no deixa veure la veritat encara que aquesta resulti crua. A no defugir la realitat per a no renunciar així als somnis.

Com deia, Ígor Markevitch es convertí amb el meu avi musical. Va adquirir aquest parentesc en el moment en que em vaig convertir en alumna i per tant filla musical del que va ser a la vegada el seu fill musical: el mestre Manuel Galduf. Markevitch és el primer directord'orquestra del que guardo memòria. Era petita, però aquell dia sense ell saber-ho, va despertar la meva vocació. Algun dia em dedicaria a aquella professió. Anys desprès, quan Markevitch ja no estava entre nosaltres, mentre cursava estudis de direcció d'orquestra al Conservatori vaig poder accedir als seus coneixements a través del meu mestre. El cercle es completava.

Mitjançant els seus escrits, em va ensenyar a posar harmonia i ordre en el fluir del pensament. Em va transmetre com, mitjançant la música, el pensament està totalment integrat en la resta de l'organisme i que la qualitat d'aquell depèn de l'equilibri del propi cos. “Ser un bon instrument de música -deia- salva el cos i l'esperit de nombroses vicissituds”.

Amb l'estudi de les seves partitures vaig aprendre que la música s'organitza com el pensament: hi ha una idea principal que s'envolta constantment de petites idees, d'altres pensaments, de records, de reflexions, de transicions: la imatge viva del desenvolupament simfònic.

En les seves reflexions observa com el so és el lligam perpetu entre l'Univers i el coneixement, com es produeix aquesta

Estranya comunió entre l'element productor del so i el públic, convertit en element receptor, envaït aquest per les onades de timbres, harmonies i melodies que ho penetren tot amb vibracions, en forma de fluids que traspassen els cossos i engendren innumerables efectes, generalment ignorats.

L'origen de tota producció musical sorgeix del coneixement intuïtiu d'un principi que determina la matèria adient per a l'expressió. El coneixement intuïtiu converteix a l'artista en un gran explorador. Aquells que s'endinsen en aquest món meravellós descobreixen l'audàcia i el risc que comporta submergir-se en el cel de la creació artística. Podem imaginar el cel de la creació artística con un immens cervell en forma de volta celeste, transparent i immaterial. Els sentiments de l'home representen els “sols” i les constel·lacions que l'il·luminen aquí i més enllà. Les volutes d'aquest cervell celeste, són els principis de les coses que, a la vegada, esdevenen continents dels principis d'altres coses.

Però potser la transmissió més important, l'ensenyament suprem, ha estat veure com cada cop que Markevitch era atacat com tots els grans creadors, quan se'l creia arribat al límit del sofriment físic i moral, es refeia, retrobava la unitat, es recuperava i, com Fènix, Ígor, L'Ocell de Foc, remprenia el vol.

El legat de tots els meus avis, les profundes arrels musicals i la imatge de tot el procés artístic, m'encoratgen cada dia a seguir lluitant. En cada etapa del fet musical esdevenen i coincideixen innumerables elements socials, culturals, polítics…, sense deixar de banda les modes i els problemes quotidians que cal controlar en la mesura que es pugui, només així brollarà la font profunda de tota TROBADA privilegiada i volguda.

Isabel CostesDirectora d’orquestra.

Vivències

LIRAdigital

11Número 2

Murillo, 13 · AMPOSTATel./Fax.: 977 70 48 78

Discografia

(1996) Oh Amposta!La Banda presenta al seu primer disc compacte amb temes de destacats compositors ampostins del segle XX.

(1999) Música de Compositors Catalans.L’Auditori-Teatre de la Societat és el lloc escollit per a presentar el segon disc compacte.

(2001) Conseqüències.La Banda és invitada a participar al VII Festival de Bandes organitzat per la Confederació Nacional de Societats Musicals al Palau de la Música de València. L’edició d’aquest concert dóna com a fruit el tercer disc de La Lira.

(2003) Música Popular i Tradicional a Catalunya.L’any musical finalitza amb la presentació d’aquest quart disc compacte .

(2005) Plaza MayorRàdio Nacional d’Espanya edita el volum 5 de la col·lecció , on apareix enregistrat part del concert que La Lira Ampostina interpreta al Palau de la Música de València, el març del 2004.

(2005) La Música de les Nostres Festes. Aquest doble disc compacte celebra la música de carrer durant les festes. El primer disc, La Festa al Matí, integra pasdobles de cercavila. El segon, La Festa a la Tarda, ens brinda alguns dels pasdobles que acompanyen les tardes de bous i les desfilades de les carrosses.

Murillo, 13 · AMPOSTATel./Fax.: 977 70 48 78

LIRAdigital

12Santa Cecília 2005

La imatge

LA LIRA AMPOSTINA I EL SEU DIRECTOR,

OCTAVI RUIZ, REBEN LA

FELICITACIÓ DEL PRESIDENT MARAGALL,

TORTOSA 1 SETEMBRE

Número 2

LIRAdigital

13

L'orquestra de corda de l'Escola es desplaça a Saint Jean de la Ruelle per a participar en els actes de celebració dels 20 anys d'agermanament.

Del 16 al 19 de juny, l'orquestra de corda de l'Escola acompanyà una representació ampostina que tornava la visita efectuada per la comissió d'agermanament de Saint Jean de la Ruelle durant el passat mes d'abril.

L'agermanament entre la ciutat d'Amposta i la de Saint Jean de la Ruelle va néixer fa 20 anys per tal que la ciutadania i el conjunt d'associacions de totes dues localitats fessin un pas endavant cap a la construcció europea i cap a la cooperació entre els pobles, dintre un marc de pau i de democràcia.

És aquest el motiu que ha fet que les comissions d'agermanament es fixin com a objectiu afavorir els intercanvis culturals, esportius, escolars i socials.

Orquestra de Corda

Curs de direcció de banda

El passat mes de setembre es va celebrar un curs de direcció de banda a les instal·lacions de la nostra entitat, organitzat per la Federació Catalana de Societats Musicals, amb el prestigiós director i compositor Ferrer Ferran (a la foto).

El curs va començar el 5 de setembre i es va perllongar durant tres dies, realitzant classes en sessions intensives en torns de matí i tarda.

Es varen matricular tretze alumnes, tots directors de bandes de les comarques veïnes i també directors de la nostra entitat: Sergi Costes, Agustí Roé, Deborah Tomàs, Josep Rangel, Marc Subirats, Júlia Barberà i Santi Ruiz.

Tots els alumnes vam gaudir del mestratge de Ferrer Ferran, excel·lent professor, amb una extraordinària qualitat humana i molt estimat per tot el col·lectiu de La Lira Ampostina.Durant les sessions matinals es va treballar la tècnica de la direcció, amb

uns exercicis físics innovadors dedicats a la mobilitat i el gest amb la batuta a la mà. Per la tarda es treballava la pràctica amb la Banda de l'Escola i la Banda de la Societat.

Els alumnes de La Lira van demostrar un molt bon nivell,

però tots varen quedar-se impressionats amb les dues joves directores, ja que fins ara la direcció de banda semblava reservada al col·lectiu masculí.

El mestre Ferrer Ferran es va mostrar, un cop mes, molt a gust a Amposta i a La Lira, i encara que estava esgotat per la seva extensa agenda laboral -venia d'impartir un curs a Terol i es desplaçava a Itàlia desprès d'Amposta- va gaudir impartint les seves classes i convivint aquests dies amb els deixebles i la gent de La Lira.

Músics, per Santi Ruiz

Santa Cecília 2005

14

LIRAdigital

Ramon Urquizú i Fatsinii La Lira d'abans del 36

A Còrdova durant 53 anys, el senyor Urquizú no deixa escapar un estiu per tornar al seu poble. Li meravella l'evolució que ha seguit Amposta al llarg de tots aquests anys.

Fa més de setanta anys, Ramon era un més de la rabera de xiquets que acostumaven a anar darrera la banda en cercavila. En acabar l'escola va entrar a La Lira. Tenia 12 anys. Li agradava i hi tenia afecció. Va començar amb el mestre Homs qui tenia la il·lusió d'aconseguir una bona base de clarinets. Poc després, essent ja director Santiago Larios entren a la Banda quatre clarinetistes. “Erem Eusèbio Sanchis -qui moriria durant la Guerra, Modesto -qui vivia a la primera Candela, Serra i jo. Hi havia llavors bons músics com ara els germans Alba, al clarinet, Juanito Arasa amb el requinto, o Saragossa qui tocava la flauta i el flautí. Una part important de la banda estava formada per treballadors del camp. Tot i que es procurava no fallar mai a cap assaig, era difícil assistir a les lliçons d'instrument que impartia el mestre”.

De dones a la Banda no n'hi havia. El mestre Arasa afirmaria que no en volia perquè quan es ficaven a festejar, els nuvis se les enduien. En aquell temps tenien aquest concepte.Els concerts eren per Santa Cecília i els que es feien a la plaça de l'Aube per Festes Majors. “Només sabies el paper que tocaves. La Banda actuava tot el dia. Se sortia pel matí, a la cercavila. La festa pel matí era al riu (barques, pal ensabonat...) Per la tarda es desfilava per la carretera de la

Ràpita cap al molí d'Escrivà, on estava la plaça de bous: allò era una festa; les bandes s'anaven tornant, dia si, dia no. I de nit, el ball”. No oblidem que les bandes de música neixen

al poble per tal de donar música en viu al ball. “Assajar les peces per al ball prenia una bona part del temps. La Lira tenia tres torns de músics per a tocar al ball. Cada un tocava un diumenge de cada tres. Qui volia ballar havia de pagar i d'això guanyaven alguna cosa els músics. Es començava el ball tocant un pasdoble i, després, un foxtrot, un pericon, una havanera, algun tango i al final, sempre un vals ràpid.

Els concerts començaven també amb un pasdoble, seguit per una selecció de sarsueles i al final, una sardana i en teníem un fart!

Tanmateix, amb Santiago Larios hi havia una il·lusió i unes ganes grans de fer alguna cosa més. Les primeres peces que es van tocar més enllà de les sarsueles van ser l'Obertura Egmont de Beethoven, l'Obertura 1812 de Tchaikovski i les Dances Guerreres del Príncep Igor de Rimski Korsakov, obra que donà peu a un mano a mano entre la Lira i la Filha per veure qui s'ajustava més al temps de l'obra” (de vegades, el mestre director podia allargar el temps d'alguns compassos per tal de facilitar la interpretació de l'obra en qüestió).

Parlen de La Lira

Número 2

LIRAdigital

15

Assabentats de la notícia, en arribar al poble, la Lira va fer una cercavila tocant el pasdoble guanyador i es fa fer la fotografia que ha arribat fins al nostres dies penjada a les parets del cafè.

El premi el representava el prestigi d'haver guanyat un certamen de pasdobles en terres valencianes. Una fama que va donar peu a què la Lira fos contractada per a tocar a Tortosa i a Tarragona i, l'any 1936, a la Ràpita, concert que La Lira, malauradament, mai no va poder celebrar. La Guerra Civil va agafar al senyor Ramon Urquizú amb un uniforme nou de color blau que no estrenaria com a músic. El 1938, el senyor Urquizú, i molts altres nois de la Lleva del Biberó, va ser cridat a files.

El certamen de 1933Aquell any, La Lira signa un contracte amb un barri de la ciutat de València per tal d'amenitzar les festes i tocar en representació de la falla al certamen anual. El 17 de març, davant del Comité Faller General, el pasdoble interpretat per La Lira Ampostina a la plaça de l'Ajuntament de València s'endú el primer premi.

Ramon Urquizú comptava llavors amb 13 anys: “jo era clarinet de tercera i el Director ens va dir als dos o tres més fluixets que ens camufléssim una miqueta per allí”. En aquell temps, el Mestre arreglava les partitures originals impreses per als qui no podien arribar, de manera que si hi havia semicorxeres escrivia corxeres. “No hi havia tanta tècnica ni estudis com ara, però el que se tocava es tocava bé i moltes partitures es tocaven de memòria”.

Parlen de La Lira

Santa Cecília 2005

LIRAdigital

16

La Lira Ampostina acull la XII Assemblea de la Confederació Espanyola de Societats Musicals.

La Confederació, creada l'any 1993 i formada per tretze Federacions estatals, representa a 1.200 Societats Musicals, amb 80.000 músics en actiu, 150.000 alumnes d'Escoles de Música i 300.000 socis. La Federació Valenciana aporta el 50% de tot aquest capital humà, tot i que la Federació Catalana és una de les que ha experimentat un creixement més gran pel que fa al nombre d'Entitats associades els darrers anys.

Amposta ha unit el seu nom al de Palma de Mallorca, Santa Creu de Tenerife, Múrcia, Toledo, València o Santiago de Compostel·la en acollir la XII Assemblea de la Confederació Espanyola de Societats Musicals. La tria no és endebades: el Baix Ebre i el Montsià integren el 60% de les formacions bandístiques catalanes, fet que ha suportat la decisió que sigui Amposta la ciutat que capitalitzi els actes relacionats amb el desenvolupament de l'Assemblea de la Confederació Espanyola de Societats Musicals.

Les sessions de treball s'han dut a terme a l'Auditori de l'Escola de Música de La Lira Ampostina. S'han presentat diverses ponències centrades en les Escoles de Música i en el paper de les bandes de música com a nexe d'unió dels pobles d'Espanya. La Junta de la Confederació ha presentat, també, la proposta de confecció d'un carnet amb suport magnètic per als músics.

Joaquín Urquizú i Castellà, president de la Confederació Espanyola de Societats Musicals i de la Federació Catalana.

Actuació de quatre bandes federalsParal·lelament a la celebració de la XII Assemblea, la Confederació Espanyola de Societats Musicals ha organitzat el Festival Estatal de Bandes de Música que, per primera vegada, ha ofert tres concerts. El que es va dur a a terme a l'Auditori-Teatre de La Lira Ampostina el diumenge 30 d'octubre, va anar a càrrec de les Bandes Federals de les Illes Balears, de València i de Catalunya.

Una Federació amb empentaA l'octubre del 2004, la Federació Catalana va agafar la presidència i la tresoreria de la Confederació. Ferran Bello, Director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, va donar suport a la creació de la Banda Federal Catalana amb la corresponent dotació pressupostària- i va proposar l'organització de la propera Assemblea de la Confederació en terres catalanes. La creació de la Banda Federal ha estat l'anhel de la Federació Catalana des de la seva constitució l'any 1981. Aquesta formació musical integrada, en la seva majoria, per joves amb una formació musical equivalent a grau mitjà i superior, inclou també professionals de la música.

Destaquem

Número 2

17

LIRAdigital

Falten pocs dies perquè Amposta aculli t la capi alitat cultural catalana. Per una

aband , la designació contribuirà a ampliar la difusió i el prestigi social de la llengua i la cultura, i també incrementarà la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes. Per una altra banda, la nominació serveix per a promocionar i projectar el nostre municipi i el seu teixit associatiu, tant a l'interior com a l'exterior del país.

La participació de La Lira El projecte compta amb la necessària

col·laboració d’entitats locals i foranes. La Lira ha proposat a la comissió organitzadora un seguit d'activitats relacionades amb la música i les danses populars i tradicionals.

Amposta de Banda a BandaAprofitant la Capitalitat Cultural, la

atemporada de concerts dedicats les bandes de música aposta per una programació amb bandes de prestigi internacional i de vàlua reconeguda.

Concurs de Composició de Música per a Banda “Adolf Ventas”. L’obra guanyadora s’estrenaria a

l’Auditori el novembre del 2006. A més, íhi ha el comprom s d'editar la

composició premiada en primer lloc.

Cicle “Amposta canta a la cultura”. Tres concerts de màxima qualitat col·locats durant el 2006. És proposa acabar amb un concert a càrrec dels cors de la nostra població i poblacions veïnes, tant adults com infantils: interpretar una suite formada per diferents cançons que tingui entitat

pròpia, amb arranjaments per a instruments de vent i veu.

Amposta Jota Viva. Ballada de jotes de les Terres de l'Ebre. Invitació als grups de les diferents poblacions de les Terres de l'Ebre on aquesta dansa es manté viva. L'acte inclou una cercavila pels carrers acompanyats d'una rondalla i una ballada a la plaça Cecília Carvallo.

La jota, unió de cultures. Quatre grups de prestigi que ballen la jota arreu els Països Catalans es troben a Amposta per a celebrar la jota com a nexe comú. Al matí, cercavila pels carrers i/o actuació a diferents places, a diferents hores. Al vespre, actuació de tots els grups a l'Auditori de La Lira.

Capitalitat Cultural 2006

LIRAdigital

18Santa Cecília 2005

Jornades de Percussió de la Lira Ampostina, per Santi Molas

El dia 28 de juny vàrem iniciar un curset de percussió que va concloure el dia 2 de juliol. Van ser uns dies molt intensos que dugueren la mainada percussionista ampostina, juntament amb altres companys de Tortosa i d'Ulldecona, a la realització d'un concert de cloenda on es va demostrar l'esforç, l'entusiasme i la feina realitzada durant aquests cinc dies.

A instància del professor de percussió de la Lira Ampostina, en Josep Rangel, el curs va anar especialment adreçat a introduir els estudiants a l'estudi del set-up, multipercussió, o com li vulguem dir al conjunt, més o menys heterogeni, d'instruments de percussió que un sol percussionista ha de ser capaç de tocar a l'hora. Molts dels catorze estudiants que constituïen el grup no havien experimentat mai aquesta disciplina, per cert molt enriquidora, dins les tècniques percussionístiques, i qui més qui menys -amb un nivell tècnic certament encomiable pel seu grau acadèmic- se'n va sortir prou airós. Òbviament, les peces escollides estaven calibrades pels diversos nivells d'estudi que es barrejaven en el grup.

La feina va ser dura per la quantitat de treball, la calor i els espais que la societat La Lira Ampostina podia destinar per a suport en aquestes Jornades que, tot i ser-ne força, quedaven curts davant del nombrós grup d'estudiants assistents.

A més de tot això, vàrem poder treballar aspectes tant importants com la lectura

a vista i el grup de percussió música de cambra-, així com peces individuals especialment triades pels mateixos alumnes de grau mitjà; i, com no podia ser d'altra manera, algun partidet de futbol va caure després de les llargues jornades de treball.

Tot plegat, cinc dies de feina intensa just desprès de plegar de l'Escola, amb un ambient de treball lúdic però seriós, que ens van deixar a tots amb ganes de tornar-ho a repetir.

Sabieu que...

Ja són músics de La Lira!Mireia Domínguez, trompa; Brian García, trombó; Marta Jiménez, saxo; Alba Porta, flauta travessera; Sara Sánchez, clarinet; Josep Mª Valls, bombardí; Georgina Zaragoza, trompa.