Registre de malalts renals de Catalunya · 2 Comissió de Seguiment del Registre de malalts renals...

Informe estadístic 2005-2006

1

Registre de malalts renals de Catalunya


2

Comissió de Seguiment del Registre de malalts renals de Catalunya Dr. A. Martínez Castelao, Hospital Universitari de Bellvitge; Dr. J. Bonal, Hospital de Badalona Germans Trias i Pujol; Dr. Aleix Cases Hospital Clínic i Provincial de Barcelona; Dr. J. M. Mauri i Dr. M. Vallès, Hospital de Girona Dr. Josep Trueta; Dr. H. Cao, Hospital del Mar; Dra. E. Fernández, Hospital de Lleida Arnau de Vilanova; Dr. A. Martínez Vea, Hospital de Tarragona Joan XXIII; Dr. F. Oppenheimer i Dr. R. Lauzurica, Comissió Assessora de Trasplantament Renal i Pancreàtic; Dra. T. Doñate, Fundació Puigvert; Dr. J. A. Rodríguez, Hospital General Vall d’Hebron; Dr. J. L. Nieto, Hospital Maternoinfantil Vall d’Hebron; E. Arcos, J. Comas i R. Deulofeu, Registre de malalts renals de Catalunya, Organització Catalana de Trasplantaments. Centres notificadors Centre de Diàlisi Bonanova; Centre de Diàlisi Nephros; Centre de Diàlisi Verdum; Centre de Diàlisi Verge de Montserrat; Consorci Hospitalari del Parc Taulí; Centre Hospitalari-Unitat Coronària de Manresa; Centre Nefrològic Baix Llobregat; Centre Nefrològic de Mataró; CETIRSA Barcelona; CETIRSA Terrassa; Clínica Girona; Clínica Secretari Coloma; Clínica Renal Tefnut, SA; Clínica Renal de Lleida; Fundació Sanitària d’Igualada Fundació Privada; Fundació Hospital Comarcal de Sant Antoni Abat; Fundació Puigvert; Hospital de Terrassa; Hospital Universitari de Bellvitge; Hospital de Vic; Hospital Clínic i Provincial de Barcelona; Hospital Universitari de Badalona Germans Trias i Pujol; Hospital de Figueres; Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta; Hospital Dos de Maig; Hospital de Mollet; Hospital de Palamós; Hospital de Puigcerdà; Hospital Sant Bernabé de Berga; Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues; Hospital de la Santa Creu de Tortosa; Hospital Universitari de Lleida Arnau de Vilanova; Hospital de Sant Pau i Santa Tecla; Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII; Hospital del Mar; Hospital Universitari General Vall d’Hebron; Hospital Universitari Maternoinfantil Vall d’Hebron; Hospitalet Medical; Institut Mèdic Badalona; Institut Mèdic Barcelona; Institut Nefrològic de Barcelona-Diagonal; Institut Nefrològic de Barcelona-Jules Verne; Institut Nefrològic de Granollers; Pius Hospital de Valls; Reus Medical; Sistemes Renals. Responsable del registre: R. Deulofeu, directora de l’Organització Catalana de Trasplantaments Gestors del registre: Comissió de Seguiment del Registre de malalts renals de Catalunya Tècnics del registre: E. Arcos i J. Comas Recollida i introducció de la informació: E. Arcos, J. Comas i R. Hurios Processament de les dades i elaboració de l’informe: E. Arcos i J. Comas © Generalitat de Catalunya

Departament de Salut

Edició: Servei Català de la Salut Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) 1a edició: Barcelona, gener 2009

ISSN 2013-3375 Dipòsit Legal B-9635-2009


3

Agraïments A tot el personal dels centres i els serveis que presten atenció a la insuficiència renal terminal tractada (IRTT) a Catalunya, al Laboratori d’Histocompatibilitat de Catalunya, al personal encarregat dels temes relacionats amb la IRTT de les diferents regions sanitàries i al Registre del conjunt mínim bàsic de dades dels hospitals d’aguts de Catalunya, que han fet possible aquest informe. Rosa Deulofeu Directora de l’OCATT Per a correspondència, adreceu-vos a: Emma Arcos, Jordi Comas Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) Mejía Lequerica 1, edifici Hèlios 3, 1a planta 08028 Barcelona Correu electrònic: [email protected], [email protected]

Web: www.ocatt.gencat.cat


4


5

Índex 7 Introducció 8 Material i mètode 8 Incidència i prevalença 9 Supervivència 9 Morbiditat hospitalària 10 Estadística 11 Evolució de la insuficiència renal terminal tractada a Catalunya 12 Descripció de la població en tractament substitutiu renal 12 Dades sociodemogràfiques 17 Tipus de presentació de la insuficiència renal terminal 18 Malaltia renal primària 21 Tipus de tractament 24 Diàlisi 25 Hemodiàlisi 43 Diàlisi peritoneal 55 Trasplantament 56 Dades relatives als receptors 71 Dades relatives als donants 76 Morbiditat 76 Malalties acompanyants 83 Processos malignes 85 Virus de l’hepatitis C 88 Grau d’autonomia funcional 90 Factors de risc cardiovascular 93 Morbiditat hospitalària 99 Supervivència 99 Supervivència del malalt en tractament substitutiu renal

102 Supervivència del malalt en diàlisi 105 Supervivència del malalt que ha rebut un trasplantament i supervivència de l’empelt

115 Mortalitat


6

126 Distribució geogràfica 126 Distribució geogràfica dels recursos 128 Distribució geogràfica dels malalts 133 Referències bibliogràfiques 134 Annex 1: Sigles 135 Annex 2: Comunicacions presentades a activitats científiques


7

Introducció El Registre de malalts renals de Catalunya (RMRC) és un registre poblacional i de notificació obligatòria que recull informació de tots els malalts en tractament substitutiu renal (TSR) a Catalunya. Actualment l’RMRC està adscrit a l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) dins de la Subdirecció del Servei Català de la Salut. Es va crear l’any 1984 com a suport al Programa d’atenció a la insuficiència renal del Departament de Sanitat i Seguretat Social. Al mateix temps es va constituir la Comissió de Control i Seguiment del Registre les funcions de la qual són vetllar per la confidencialitat i la qualitat de les dades i l’adequació del Registre a les noves necessitats d’informació relativa a l’assistència nefrològica. L’any 1988 es va realitzar una validació externa que va mostrar una notificació exhaustiva de les variables i una concordança excel·lent, la qual cosa va evidenciar la validesa de les dades per a l’elaboració d’estudis clínics i epidemiològics. Aquests resultats es poden considerar també com un indicador del bon funcionament del Registre. L’any 1990, l’RMRC es va convertir en un registre local de l’European Dialysis and Transplant Association (EDTA), per tal d’evitar la duplicació de recollida de dades per part del personal mèdic. Des de l’any 1999 col·labora amb el Collaborative Transplant Study (CTS) enviant la informació relativa als trasplantaments renals fets a Catalunya. Des de la creació de l’RMRC, s’ha elaborat l’Informe estadístic anual, que té com a finalitat la presentació i la divulgació dels resultats de les explotacions de les dades. Aquest any, es presenten les dades en un informe bianual per poder recuperar part del temps de retard que porta l’RMRC degut a la implantació d’una nova aplicació per la gestió de la informació. D’acord amb els objectius del Registre, aquest document conté informació sobre la dimensió dels problemes de la insuficiència renal terminal tractada (IRTT) a Catalunya i sobre les característiques sociodemogràfiques, la morbiditat i la mortalitat dels malalts en TSR. També es dedica una part de l’informe a presentar els resultats de les explotacions no sistemàtiques i de la informació procedent de bases de dades alienes al Registre i dels estudis específics que contribueixen a augmentar els coneixements sobre l’IRTT a Catalunya, tant des del punt de vista clínic com epidemiològic. En aquest informe es consolida el capítol en el qual s’analitzen els indicadors de qualitat de la pràctica de diàlisi, com també el relatiu a la mortalitat. Dins del capítol de la morbiditat es presenta de nou una anàlisi descriptiva de les causes d’hospitalització d’aquests malalts. Per poder dur a terme aquest estudi, s’ha disposat de la informació referent a aquests malalts que consta en el Registre del conjunt mínim bàsic de dades dels hospitals d’aguts (CMBD-HA) de Catalunya, el qual és gestionat pel Servei Català de la Salut. Aquest treball ha permès descriure el nombre d’ingressos i els dies d’estada hospitalària, saber les causes que han motivat l’ingrés i conèixer els procediments que s’han practicat durant els anys 2005 i 2006 als malalts en TSR, segons les seves característiques (edat, sexe, MRP, tipus de tractament, etc.).


8

Material i mètode Incidència i prevalença Per al càlcul de la incidència i la prevalença s’ha utilitzat com a població de referència la de Catalunya segons el cens de l’any 1991 per al període 1992-1995 i per als períodes següents la del cens de l’any 1996 i les actualitzacions anuals del padró. S’entén per incidència el nombre de malalts residents a Catalunya que han iniciat TSR durant l’any, referits al total de la població catalana susceptible d’emmalaltir. Les taxes d’incidència s’expressen per milió de població i any. La prevalença es defineix com el nombre total de malalts renals en TSR residents a Catalunya i vius el 31 de desembre, també en relació amb la població global catalana. Les taxes de prevalença s’expressen per milió de població. En algunes taules es fa referència al total de malalts tractats a Catalunya, residents i no residents, la qual cosa s’especifica en cada cas. Les regions sanitàries utilitzades en aquest informe corresponen a la delimitació de les regions sanitàries del Decret 105/2005, de 31 de maig, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 2 de juny de 2005, les quals presenten algunes diferències respecte a les regions sanitàries utilitzades en els informes d’anys anteriors. Les taxes corresponents a cada regió sanitària s’han estandarditzat per edat i sexe segons les dades de població de referència de CatSalut 2005 i 2006, per tal de fer-les comparables i evitar així l’efecte de la composició de les diferents piràmides de població. En el càlcul de les taxes d’incidència, l’estandardització s’ha fet pel mètode indirecte, la qual cosa permet comparar les taxes de cada regió sanitària (RS) amb la taxa global de Catalunya. Les taxes de prevalença s’han calculat pel mètode directe. Per a l’estandardització s’ha utilitzat la població adulta (15 anys o més). Per aquest motiu, com que la insuficiència renal terminal (IRT) és menys freqüent en la població infantil, els valors de la incidència i de la prevalença estandarditzats són més elevats que les taxes brutes que s’utilitzen per comparar les dades de Catalunya amb les d’altres comunitats o països. L’interval de confiança (amb un nivell de confiança del 95%) de les taxes estandarditzades pel mètode indirecte s’ha calculat a partir de la fórmula següent (LONG, 1977): Per al càlcul de l’interval de confiança (amb un nivell de confiança del 95%) de les taxes estandarditzades pel mètode directe s’ha utilitzat la fórmula següent (RUE, 1993):

observatsCasosteòricsCasosglobalTaxa

96,1específicaTaxa ∗∗±

( )CatalunyadePoblació

CatalunyaaestratPoblacióRSestratPoblació

RSestratespecíficaTaxa96,1específicaTaxa

2

∗∗±


9

Supervivència Les anàlisis de supervivència global per malaltia renal primària, per grups d’edat, per nombre de malalties acompanyants a l’inici del TSR i per grau d’autonomia funcional s’han realitzat amb els nous malalts inclosos al Registre des de l’1 de gener de 1984 fins al 31 de desembre de 2006. Aquests casos es van registrar prospectivament, per tant la seva notificació és exhaustiva i es disposa d’un seguiment acurat dels malalts. Per tal d’evitar possibles biaixos s’han exclòs d’aquestes anàlisis els malalts que van iniciar el tractament abans de la creació del Registre. Les dades d’aquests pacients es van recollir retrospectivament i, per tant, la informació d’alguns casos és incompleta. D’altra banda, a causa de la dificultat per recuperar informació referent als malalts que ja havien mort, és possible que en aquest grup de pacients hi estiguin sobrerepresentats els casos que encara continuaven vius en el moment de la recollida de dades, sobretot els que no han rebut mai un trasplantament. La supervivència segons el tractament s’ha calculat utilitzant com a unitat d’anàlisi cada seqüència de tractament i no el malalt. S’han estudiat tots els períodes de tractament entre l’1 de gener de 1984 i el 31 de desembre de 2006. Per als càlculs estadístics els canvis de tractament s’han considerat pèrdues de seguiment. La supervivència dels malalts que han rebut un trasplantament s’ha calculat per als malalts trasplantats entre l’1 de gener de 1984 i el 31 de desembre de 2006. S’han exclòs de l’estudi els malalts als quals se’ls ha practicat un trasplantament múltiple (de ronyó i pàncrees, de ronyó i fetge, o doble de ronyó), atès que les seves característiques difereixen de les de la resta. S’ha calculat la supervivència del malalt i de l’empelt segons el tipus de trasplantament (de donant viu o de donant cadàver), i també segons les diferents característiques d’immunocompatibilitat (segons el nombre d’identitats HLA-DR, A o B, i segons el percentatge d’anticossos). La majoria d’anàlisis específiques s’han realitzat amb les dades dels nous casos 1990- 2006, per tal de tenir una visió més actualitzada dels resultats. Morbiditat hospitalària S’ha demanat informació sobre les hospitalitzacions dels malalts en TSR a Catalunya al Registre del conjunt mínim bàsic de dades dels hospitals d’aguts (CMBD-HA) dels malalts en TSR que estaven assegurats. S’han analitzat les hospitalitzacions en hospitals d’aguts, tant les convencionals com les corresponents a cirurgia major ambulatòria, de l’any 2006 dels malalts que l’1 de gener de 2006 seguien TSR. S’exclouen els malalts menors de 20 anys i les altes dels trasplantaments realitzats durant l’any. S’han agrupat els diagnòstics i els procediments segons les categories diagnòstiques de les classificacions clíniques per a la recerca en polítiques sanitàries (CCHPR), proposades per l’Agència de Polítiques i Recerca d’Atenció Sanitària (AHCPR) dels Estats Units.


10

La relació entre els factors de risc i els dies d’ingrés s’ha estudiat utilitzant com a unitat d’anàlisi cadascun dels ingressos que ha tingut el malalt. Els malalts que no van estar ingressats tenen un seqüència amb comptatge de dies d’ingrés igual a 0. Estadística Per descriure les variables qualitatives s’han fet servir taules de freqüència. Quant a les variables numèriques i contínues, s’ha descrit la tendència central mitjançant la mitjana i la dispersió mitjançant la desviació estàndard. En darrer lloc, pel que fa a les variables de comptatge, s’ha descrit la tendència central mitjançant la mediana (50%) i la dispersió mitjançant el 1r i el 3r quartil (25% i 75%).

variables qualitatives, la prova de la t de Student per a la comparació de dues mitjanes i l’anàlisi de la variància per a la comparació de més de dues mitjanes. Per tal de descriure la supervivència univariada, s’han utilitzat taules de supervivència elaborades pel mètode actuarial i presentades gràficament mitjançant les corbes de supervivència acumulada de Kaplan Meier. Per tal d’establir el grau de significació estadística entre les diferents corbes d’una mateixa anàlisi s’ha posat a prova el test de log-rank. Per a les anàlisis multivariades s’ha ajustat un model de riscos proporcionals. Els riscos relatius s’estimen mitjançant l’algoritme iteratiu de Newton-Raphson. La significació estadística dels riscos relatius estimats s’ha calculat mitjançant el mètode de la màxima versemblança i l’estimació robusta de la variància si hi havia individus repetits, com per exemple, la supervivència de l’empelt. La probabilitat de rebre un trasplantament s’ha calculat considerant un model de riscos competitius, tenint en compte que la mort és un risc competitiu. Per a l’estudi dels factors de risc relacionats amb els dies d’ingrés s’ha ajustat una regressió binomial negativa, perquè, com a conseqüència de l’elevat nombre de pacients sense cap hospitalització, hi havia sobredispersió. Per dur a terme tota l’anàlisi estadística s’han utilitzat els programes STATA9.2 i SPSS15.0.

S’ha efectuat la prova de la khi al quadrat ( ) per avaluar la independència de les χ2


11

Evolució de la insuficiència renal terminal tractada a Catalunya Les dades globals d’incidència i de prevalença de la insuficiència renal terminal tractada (IRTT) a Catalunya i el nombre de trasplantaments corresponents a l’any 2005 i 2006 es presenten a la taula 1 en xifres absolutes i en taxes per milió de població (pmp), juntament amb el nombre de morts i la mortalitat, expressada per cent malalts. Taula 1. Resultats globals de la insuficiència renal terminal a Catalunya. Anys 2005 i2006.

2005 2006

n Per milió de població (pmp) n Per milió de

població (pmp)

Nous casos 1.034 147,8 pmp 903 126,6 pmp

Casos el 31 de desembre 7.402 1.058,2 pmp 7.596 1.064,7 pmp

Hemodiàlisi 3.531 47,7% 3.548 46,7%

Diàlisi peritoneal 246 3,3% 255 3,4%

Trasplantament funcionant 3.625 49,0% 3.793 49,9%

Trasplantaments 488 69,8 pmp 408 57,2 pmp

Nombre de morts 844 10,2% 708 8,5%

La taxa de prevalença continua mostrant una tendència creixent en els darrers anys (taula 2). L’any 2005, la taxa d’incidència va créixer fins als nivells d’anys anteriors i continua sent una de les més altes d’Europa. L’any 2006 la taxa es va reduir notablement a causa del menor nombre de pacients incidents i l’increment de la població. La taxa de trasplantaments es va incrementar de nou l’any 2005 però es va reduir fins a 57,2 per milió de població l’any 2006. Aquesta taxa és una mesura d’activitat calculada a partir del nombre total de trasplantaments realitzats, independentment de la procedència del donant o del receptor, en relació amb la població de Catalunya. La mortalitat d’ambdós anys també segueix un patró similar, ja que es va incrementar fins al 10,2% l’any 2005 i es va reduir fins al 8,5% l’any 2006. Taula 2. Evolució de la insuficiència renal terminal tractada a Catalunya. Període 2000-2006.

2001 2002 2003 2004 2005 2006 Prevalença N 6.359 6.622 6.891 7.179 7.402 7.592 pmp 999,6 1.017,8 1.027,8 1.052,9 1.058,2 1.064,7Incidència n 908 955 984 927 1.034 903 pmp 142,9 146,9 146,9 136,1 147,8 126,6Trasplantaments n 393 372 425 439 488 408 pmp 61,8 56,7 63,4 64,4 69,8 57,2Mortalitat n 691 718 708 709 835 708 % 9,8 9,8 9,3 9,0 10,1 8,5pmp: per milió de població població de referència: actualització anual del padró


12

Descripció de la població en tractament substitutiu renal Dades sociodemogràfiques A la figura 1 s’exposa de manera detallada l’evolució de l’edat mitjana dels malalts a l’inici del tractament substitutiu renal (TSR) i dels casos vius a final d’any. També es mostra l’evolució de l’edat mitjana dels malalts que han mort en el període 1986-2006. Pel que fa a la prevalença, la mitjana d’edat continua augmentant al mateix ritme que els anys anteriors, de manera que es manté una tendència de creixement força estable. Pel que fa a la incidència, s’observa una major oscil·lació de les mitjanes anuals, atès que el nombre de nous casos és menor que el de casos prevalents. Figura 1. Evolució de l’edat mitjana dels malalts en TSR. Període 1984-2006. L’any 2005 s’observa un lleuger increment de l’edat mitjana dels nous casos, tant de manera global com en ambdós sexes. No obstant això, el 2006 la mitjana d’edat es va rebaixar en més d’un any a causa de la forta disminució de l’edat mitjana en les dones. En els malalts prevalents, s’observa un lleuger increment de 0,2 anys l’any 2005 en comparació amb el 2004, i de 0,1 anys el 2006 respecte al 2005. Tots dos increments van ser superiors en els homes. Pel que fa a l’evolució de l’edat mitjana dels malalts que han mort en el període 1986-2006, la situació és similar a la de la incidència: hi ha lleugeres oscil·lacions atès el baix nombre de casos, però la tendència global és que els malalts en TSR moren cada cop a una edat més avançada. L’any 2006 la mitjana global ha augmentat 0,4 anys en comparació amb el 2005 i 0,3 anys en comparació amb el 2004. Entre els malalts en TSR hi ha un predomini d’homes (61,8% el 2005 i 62,2% el 2006) i els grups d’edat amb més casos són els de 55 a 80 anys en ambdós sexes (61,4% el 2005 i 62,5% el 2006).

Edat mitjana (anys) 2005 2006 Global Homes Dones Global Homes Dones Incidència 64,1 63,2 65,8 62,7 62,6 62,8 Prevalença 59,5 58,8 60,5 59,6 59,0 60,5 Èxitus 72,2 71,4 73,4 72,6 71,9 73,6

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 2000 01 02 03 04 05 06

Edat mitjana (anys)

Incidència Prevalença Èxitus


13

La figura 2 mostra la distribució dels nous casos per grups d’edat en el període 1984-2006. Figura 2. Evolució de l’edat a l’inici del TSR en nombre de casos i percentatge. Període 1987-2006. En els grups de menors de 60 anys s’observa que, tot i que el nombre de nous casos que cada any comencen el TSR es manté més o menys estable, el percentatge que representen va disminuint de forma progressiva. En canvi, en els grups de majors de 60 anys s’observa un augment gradual, tant en xifres absolutes com en percentatge; aquest creixement en el nombre de malalts és molt més significatiu en els grups de majors de 70 anys. Segons aquestes dades, les altes taxes d’incidència observades es mantenen per la inclusió de malalts cada cop més grans. La distribució de malalts per grup d’edat dels anys 2005 i 2006 és molt semblant a la d’anys anteriors, tot i que el 2006 el nombre de casos nous ha disminuït en tots els grups d’edat tret en el grup de 0 a 39 anys. Figura 3. Distribució de les taxes d’incidència de IRTT per grup d’edat i sexe. Anys 2005 i 2006.

0

200

400

600

800

1000

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 >84

Grup d'edat (anys)

Incidència per milió de població

Homes (any 2005) Dones (any 2005) Homes (any 2006) Dones (any 2006)

0

200

400

600

800

1000

86 88 90 92 94 96 98 00 02 04 05 06

Any d'inici TSR

0-39 anys 40-49 anys 50-59 anys 60-69 anys 70-79 anys >80 anys

0%

20%

40%

60%

80%

100%

86 88 90 92 94 96 98 00 02 04 05 06

Any d'inici TSR


14

Figura 4. Distribució de les taxes de prevalença de IRTT per grup d’edat i sexe. Anys 2005 i 2006.

0

1

2

3

4

5

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 >84

Grup d'edat (anys)

Prevalença en milers de casos per milió de població

Homes (any 2005) Dones (any 2005) Homes (any 2006) Dones (any 2006)

A les figures 3 i 4 es mostren les taxes d’incidència i prevalença per grup d’edat i sexe. Les taxes augmenten amb l’edat, sobretot a partir dels 40 anys i fins als 75-80 anys. Posteriorment comencen a disminuir i el decrement s’accentua en el grup de majors de 84 anys. Les taxes dels homes han estat sempre superiors a les taxes de les dones, encara que la distribució és semblant. Figura 5.1. Distribució per tipus d’estructura familiar o de convivència segons el sexe. Nous casos 2005.

0

10

20

30

40

50

60

70

Viu en parella Viu acompanyat Viu sol Viu amb suportextern

Viu en un centre oresidència

Estructura familiar/convivència

Percentatge

Homes Donesp<0,001

Manca informació en 50 casos


15

Figura 5.2. Distribució per tipus d’estructura familiar o de convivència segons el sexe. Nous casos 2006.

0

10

20

30

40

50

60

70

Viu en parella Viu acompanyat Viu sol Viu amb suportextern

Viu en un centre oresidència

Estructura familiar/convivència

Percentatge

Homes Dones

p<0,001

Les figures 5.1 i 5.2 mostren les diferències existents en l’estructura familiar o de convivència dels malalts que van iniciar TSR l’any 2005 i 2006, respectivament, segons el sexe. Malgrat que la vida en parella és la més habitual en el conjunt de malalts en TSR (56,7% el 2005 i 59,5% el 2006), entre els homes aquest percentatge és superior. L’estructura familiar també està afectada per l’edat dels malalts. La majoria de malalts (90,3% el 2005 i 84,6% el 2006) que viuen en un centre o residència són majors de 64 anys. En el grup de 15 a 44 anys el percentatge de malalts que viuen en parella és del 56% (2005) i del 53% (2006); en el grup de 45 a 64 anys és del 72% (2005) i del 75% (2006); en el de 65 a 74 anys és del 62% (2005) i del 61% (2006); i en el grup de majors de 74 anys és del 41% (2005) i del 46% (2006). Figura 6.1. Distribució per nivell d’instrucció segons grup d’edat. Nous casos 2005.

0

20

40

60

80

100

15-44 45-64 65-74 >74

Grup d'edat (anys)

Percentatge

Analfabet Primària Secundària Grau mig Superiorp<0,001




16

Figura 6.2. Distribució per nivell d’instrucció segons grup d’edat. Nous casos 2006.

0

20

40

60

80

100

15-44 45-64 65-74 >74

Grup d'edat (anys)

Percentatge

Analfabet Primària Secundària Grau mig Superior

p<0,001

La distribució segons el nivell d’instrucció es descriu a les figures 6.1 i 6.2. El grup de malalts de 15 a 44 anys és el que té un percentatge més elevat d’instrucció, amb un 16,2% (2005) i un 19,1% (2006) amb estudis de grau mig i un 11,1% (2005) i un 9,6% (2006) amb estudis superiors. Aquests percentatges disminueixen a mesura que augmenta l’edat dels malalts. També s’observen diferències en relació amb el sexe, ja que del 4,7% (2005) i el 8,0% (2006) dels malalts que tenen estudis superiors, un 5,8% (2005) i un 8,3% (2006) són homes i un 2,7% (2005) i un 4,1% (2006) són dones. Passa el mateix en el cas de la formació de grau mig (8,0% el 2005 i 12,3% el 2006), que representa el 10,2% (2005) i el 14,1% (2006) dels homes i el 4,4% (2005) i el 8,9% (2006) de les dones. Dels malalts que van iniciar TSR, el 66,7% (2005) i el 55,2% (2006) dels que tenien entre 15 i 44 anys i el 39,9% (2005) i el 31,8% (2006) dels que tenien entre 45 i 64 anys treballaven.



17

Tipus de presentació de la insuficiència renal terminal Des de l’any 1993, es recull informació dels malalts que inicien TSR per saber si l’inici del tractament es deu a una presentació aguda de la malaltia, l’agudització d’una malaltia coneguda prèviament o l’evolució normal de la malaltia. S’han exclòs de l’anàlisi les malalties que evolucionen de manera ràpida i sempre es presenten de manera aguda. Les malalties excloses han estat: la glomerulonefritis membranoproliferativa tipus I, la glomerulonefritis proliferativa extracapil·lar difusa o glomerulonefritis ràpidament progressiva, la nefritis tubulointersticial, la malaltia vascular renal causada per hipertensió maligna i la nefropatia causada per isquèmia renal o per embolisme per placa d’ateroma. A la figura 7 es presenta la distribució d’aquesta variable per al període 1993-2006 i s’observen algunes oscil·lacions encara que poc valorables. El que ha disminuït molt és el percentatge de casos no informats, que l’any 1993 representaven un 12,6% mentre que tant el 2005 com el 2006 han estat de l’1,0%. Figura 7. Distribució segons el tipus de presentació de la insuficiència renal terminal. Nous casos 1993-2006.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Any d'inici del TSR

Presentació aguda Agudització Evolució normal

En analitzar el tipus de presentació i el grup d’edat, s’observa que a mesura que augmenta l’edat del malalt disminueix lleugerament el percentatge de malalts que tenen una evolució normal (habitual) de la insuficiència renal terminal (figura 8). També hi ha diferències importants (p<0,00001) en relació amb el tipus de malaltia renal primària. En el cas dels malalts amb una poliquistosi renal, la presentació de la IRT és conseqüència de l’evolució normal de la malaltia en el 81,6% dels casos, mentre que en els malalts amb una nefropatia d’origen vascular o del grup d’altres malalties aquest percentatge és del 59,7% i el 32,6% respectivament (figura 9).

Casos no informats: 8,2%


18

Figura 8. Distribució segons el tipus de presentació de la insuficiència renal terminal per grup d’edat. Nous casos 1997-2006.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

0-14 15-44 45-64 65-74 >74

Grup d'edat (anys)


,

Figura 9. Distribució per tipus de presentació de la IRTT segons la malaltia renal primària. Nous casos 1997-2006.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Glomerular Poliquistosi Intersticial Vascular Diabetis Altres Desconeguda

Malaltia renal primària


Malaltia renal primària Pel que fa a la incidència, s’observa un increment de les nefropaties vasculars i les nefropaties d’etiologia desconeguda i un lleuger decrement en les nefropaties intersticials i la poliquistosi. La nefropatia diabètica (20,2% el 2005 i 21,9% el 2006) i les nefropaties d’etiologia desconeguda (23,2% el 2005 i 25,9% el 2006) són la primera causa de IRTT, seguides de la nefropatia vascular (17,8% el 2005 i 16,2% el 2006). La resta de malalties es mantenen estables (taula 3 i figura 10). En relació amb la prevalença s’observa un reducció del percentatge de malalts amb nefropatia intersticial a expenses d’un augment de la nefropatia vascular i de les malalties de causa

p<0,001

p<0,001




19

desconeguda. La patologia glomerular és la més freqüent i afecta un 22,6% (2005) i un 22,3% (2006) dels malalts. Taula 3. Incidència i prevalença segons la malaltia renal primària. Anys 2005 i 2006. Incidència Prevalença 2005 2006 2005 2006 MRP n pmp n pmp n pmp n Pmp Glomerular 151 21,6 110 15,4 1.434 205,0 1.516 212,5Intersticial 85 12,2 78 10,9 773 110,5 803 112,5Poliquistosi 58 8,3 61 8,5 1.676 239,6 1.695 237,6Vascular 184 26,3 146 20,5 1.025 146,5 1.036 145,2Diabetis 209 29,9 198 27,7 947 135,4 967 135,5Altres 107 15,3 76 10,7 891 127,4 928 130,1Desconeguda 240 34,3 234 32,8 656 93,8 651 91,2

Figura 10. Incidència i prevalença segons la malaltia renal primària. Anys 2005 i 2006. Cada grup d’edat presenta una distribució diferent de les malalties renals primàries (p< 0,001). Dels malalts que han iniciat tractament els anys 2005 i 2006, la malaltia d’origen desconegut té una gran importància en els grups de més edat (30,9% el 2005 i 34,3% el 2006 en els majors de 74 anys), perquè és difícil determinar amb claredat l’etiologia de la insuficiència renal en malalts empitjorats per l’edat i en els quals de vegades la realització d’una biòpsia renal pot significar un risc afegit o una baixa rendibilitat terapèutica. D’altra banda, les malalties glomerulars predominen en el grup de 15 a 44 anys (33,3% el 2005 i 29,6% el 2006) i les malalties vasculars i la diabetis es van incrementant amb l’edat. En els nens, el 9% (2005) i el 37% (2006) presenten una malaltia intersticial, i el 55% (2005) i el 62% (2006) una malaltia renal primària (MRP) inclosa en la categoria d’altres malalties, on figuren la malaltia quística medul·lar, la cistinosi, la síndrome de prune belly i, sobretot, les hipoplàsies renals. La resta presenten malalties glomerulars i poliquístiques.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2005 2006

Incidència

Desconeguda

Altres

Diabetis

Vascular

Poliquistosi

Intersticial

Glomerular0%

20%

40%

60%

80%

100%

2005 2006

Prevalença


20

Des de l’any 2000 el Registre recull la manera com s’ha fet el diagnòstic de l’MRP: per biòpsia, per proves diagnòstiques patognòmiques o per sospita clínica. Els anys 2005 i 2006, han estat diagnosticades per biòpsia el 75,5% i el 73,4% de les malalties glomerulars, el 43,6% i el 43,6% de les nefropaties del grup d’altres malalties, el 13,2% i el 4,9% de les malalties vasculars i el 7,4% i el 2,7% de les malalties intersticials, respectivament. En la resta de categories, aquest percentatge és inferior al 5% en ambdós anys. Per mitjà de proves patognòmiques, han estat diagnosticades un 91,1% (2005) i un 93,3% (2006) de les nefropaties poliquístiques, un 42,0% (2005) i un 42,5% (2006) de les nefropaties d’etiologia intersticial, un 42,6% (2005) i un 33,3% (2006) del grup d’altres malalties i entre un 17% i un 27% de les nefropaties diabètiques i vasculars en ambdós anys (figures 11.1 i 11.2). Figura 11.1. Proves diagnòstiques segons la malaltia renal primària. Nous casos 2005.

0%

20%

40%

60%

80%

100%



Biòpsia Proves patognòmiques Sospita clínica Figura 11.2. Proves diagnòstiques segons la malaltia renal primària. Nous casos 2006.

0%

20%

40%

60%

80%

100%



Biòpsia Proves patognòmiques Sospita clínica




21

Tipus de tractament La figura 12 mostra la distribució dels malalts vius el 31 de desembre de 2005 i el 31 de desembre de 2006 segons el tipus de tractament. D’aquests pacients, s’ha produït una disminució percentual dels malalts tractats amb hemodiàlisi assistida (HDA) (un 2,0% el 2005 en comparació amb el 2004 i un 1,1% el 2006 en comparació amb el 2005) en favor dels malalts amb un trasplantament de cadàver (TRC) i viu (TRV) funcionant, mentre que els percentatges de les altres tècniques terapèutiques es mantenen molt baixos i constants. El percentatge de malalts amb un TRV funcionant s’ha continuat incrementant (del 2,0% de l’any 2003 al 2,3% del 2004, el 2,7% del 2005 i el 3,2% del 2006) i, actualment, el nombre de malalts en diàlisi peritoneal cíclica continuada (DPCC) és superior al de malalts en diàlisi peritoneal ambulatòria continuada (DPAC). El 70,1% (2005) i el 70,6% (2006) dels malalts més joves (menors de 45 anys) tenen un trasplantament funcionant; aquest percentatge és d’un 27,5% (2005) i un 29,7% (2006) en els malalts majors de 64 anys. Disminueix la utilització de DP amb l’edat i també varia el tipus de tècnica. Mentre que la DPCC té més importància en els grups més joves, la DPAC s’utilitza en els malalts de més edat. Figura 12. Prevalença segons el tipus de tractament. Anys 2005 i 2006.

En analitzar la distribució per tractament i grup d’edat en el període 1986-2004, s’observa que en el grup de 0 a 44 anys, l’any 1986 hi havia un 48,1% dels malalts amb un trasplantament funcionant (TR) i un 51,9% en diàlisi (D). A partir de 1987 aquesta proporció s’inverteix, ja que hi ha més malalts amb un TR. Els anys 2005 i 2006 aquesta proporció és de 70,1% i 70,6% amb TR i de 29,9% i 29,4% en D. En el grup de 45 a 64 anys, el percentatge de malalts amb un TR l’any 1986 era del 17,4%. L’any 1995 aquesta proporció és similar a la dels malalts en D i els anys 2005 i 2006 augmenta fins al 61,9% i el 61,7% respectivament. Pel que fa al grup de malalts majors de 64 anys, l’any 1986 el percentatge de malalts amb un TR era pràcticament inexistent mentre que els anys 2005 i 2006 representa un 27,5% i un 29,7%, respectivament, dels malalts d’aquest grup d’edat (figura 13).


22

Figura 13. Prevalença segons el tipus de tractament i el grup d’edat. Període 1986-2006.

0

500

1000

1500

2000

2500

84 86 88 90 92 94 96 98 00 02 04 06 84 86 88 90 92 94 96 98 00 02 04 06 84 86 88 90 92 94 96 98 00 02 04 06

Nombre de malalts

Diàlisi Trasplantament

0-44 anys 45-64 anys 65 anys o més

A les taules 4.1 i 4.2 es mostra la distribució del tipus de tractament per regió sanitària en els anys 2005 i 2006. Les dades de prevalença s’expressen en xifres absolutes i en percentatges, mentre que les d’incidència i mortalitat només es presenten en xifres absolutes. Taula 4.1. Distribució del tipus de tractament per regió sanitària de residència. Any 2005.

Prevalença Incidència Morts

Hemodiàlisi Diàlisi peritoneal Trasplantament

HDA HDD DPCC DPAC TRC TRV

Regió sanitària n % n % N % n % n % n % n n

Lleida 138 45,7 1 0,3 13 4,3 13 4,3 135 44,7 2 0,7 42 40

C. de Tarragona 288 51,2 0 0,0 19 3,4 4 0,7 231 41,1 20 3,6 73 55

Terres de l’Ebre 117 52,2 0 0,0 2 0,9 1 0,4 99 44,2 5 2,2 29 24

Girona 333 50,2 0 0,0 18 2,7 5 0,8 285 43,0 22 3,3 96 67

Catalunya central 247 48,8 0 0,0 12 2,4 7 1,4 228 45,1 12 2,4 78 65

Alt Pirineu i Aran 37 52,1 1 1,4 1 1,4 1 1,4 30 42,3 1 1,4 10 7

Barcelona 2.369 46,7 1 0,0 85 1,7 65 1,3 2.414 47,5 140 2,8 706 586

Total 3.532 47,8% 246 3,3% 3.624 48,9%


23

Taula 4.2. Distribució del tipus de tractament per regió sanitària de residència. Any 2006.

Prevalença Incidència Morts

Hemodiàlisi Diàlisi peritoneal Trasplantament

HDA HDD DPCC DPAC TRC TRV

Regió sanitària n % n % n % n % n % n % n n

Lleida 142 44,8 1 0,3 11 3,5 17 5,4 144 45,4 2 0,6 53 39

C. de Tarragona 287 50,5 - 0,0 8 1,4 6 1,1 241 42,4 26 4,6 50 52

Terres de l’Ebre 117 50,9 - 0,0 2 0,9 2 0,9 103 44,8 6 2,6 28 23

Girona 330 48,1 2 0,3 17 2,5 7 1,0 301 43,9 29 4,2 79 57

Catalunya central 245 47,2 1 0,2 10 1,9 10 1,9 239 46,1 14 2,7 59 48

Alt Pirineu i Aran 44 55,7 1 1,3 1 1,3 2 2,5 30 38,0 1 1,3 12 3

Barcelona 2376 45,7 2 0,0 95 1,8 67 1,3 2490 47,9 166 3,2 622 486

Total 3.548 46,7% 255 3,4% 3.792 49,9%

La figura 14 descriu el flux entre els diferents tractaments durant els anys 2005 i 2006, i la situació dels malalts el 31 de desembre. Figura 14. Flux de malalts residents a Catalunya en tractament substitutiu renal. Anys 2005 i 2006.

Nous casos

1034 903

Diàlisi (31 de desembre)

3.775 3.803

TR funcionant (31 de desembre)

3.625 3.793

869 34

110

Èxitus

844 708

652 56Pèrdua de seguiment

47 27

Recuperen la funció renal

22 14

Pèrdua de seguiment

12 5

996 38

Any 2005 Any 2006

121

386 311

733 111


24

Diàlisi Els anys 2005 i 2006, el percentatge de malalts que es dialitzen a la regió sanitària de residència ha augmentat fins al 95,6% (2005) i el 94,8% (2006) en comparació amb el 89,6% de l’any 2004. Aquest increment s’explica pel canvi en la distribució de les regions sanitàries, especialment en la Regió Sanitària de Barcelona, que ha incrementat notablement la seva extensió, la qual cosa ha augmentat la probabilitat que un resident rebi tractament en la mateixa regió on resideix. El 4,4% (2005) i el 5,2% (2006) restant, que són malalts que han de desplaçar-se a una altra regió sanitària per fer diàlisi, comprèn sobretot pacients de les regions sanitàries de Terres de l’Ebre, Girona i Alt Pirineu i Aran, que utilitzen els recursos d’assistència nefrològica de les regions de Camp de Tarragona i Lleida. A la Regió Sanitària d’Alt Pirineu i Aran hi ha 5 (2005) i 3 (2006) malalts que reben tractament a Andorra. A la Regió Sanitària de Lleida és on es dialitzen un nombre més alt de malalts que viuen fora de Catalunya i que procedeixen principalment de les províncies d’Osca i Saragossa (taules 5.1 i 5.2). Taula 5.1. Distribució dels malalts en diàlisi per regió sanitària de residència i regió sanitària de tractament. Any 2005.

Regió sanitària de tractament Regió sanitària residència Lleida C. de

TarragonaTerres de l’Ebre

Girona Catalunya central

Alt Pirineu i Aran

Barcelona Fora de Cat.

Fora de Catalunya 31 - - - - - 5

Lleida 161 - - - 3 - 1 -

C. de Tarragona - 287 1 1 1 - 21 -

Terres de l’Ebre - 19 96 - - - 5 -

Girona 14 1 - 311 15 - 14 1

Catalunya central - - - - 249 - 17 -

Alt Pirineu i Aran 9 - - - 3 17 4 7

Barcelona 3 4 - 6 16 1 2.489 1


25

Taula 5.2. Distribució dels malalts en diàlisi per regió sanitària de residència i regió sanitària de tractament. Any 2006.

Regió sanitària de tractament Regió sanitària residència Lleida C. de

TarragonaTerres de l’Ebre Girona Catalunya

central

Alt Pirineu i Aran

Barcelona Fora de Cat.

Fora de Catalunya 39 - - - - - 13

Lleida 166 - - 0 3 - 1 1

C. de Tarragona 2 275 - 1 3 - 20 -

Terres de l’Ebre - 18 96 - - - 7 -

Girona 13 - - 308 19 - 15 1

Catalunya central - - - - 240 - 25 1

Alt Pirineu i Aran 15 - - - 5 17 5 6

Barcelona 1 5 1 9 20 1 2.502 1

Hemodiàlisi Com en anys anteriors s’ha fet una anàlisi dels malalts que cada any inicien HD, incloent-hi els malalts que realitzen l’HD com a primera tècnica de TSR, els que prèviament han realitzat altres tècniques (trasplantament o diàlisi peritoneal) i els malalts procedents d’altres comunitats autònomes i que es dialitzen a Catalunya. La figura 15 mostra quins són els canals d’entrada de malalts en HD (gràfic esquerre) i els de sortida d’aquesta tècnica (gràfic dret). S’observa que el nombre total de malalts que inicien HD durant l’any 2005 (1.043) és similar a l’any anterior, mentre que l’any 2006 aquest nombre disminueix fins a 953. Atès que s’han produït 1.094 (2005) i 940 (2006) sortides de la tècnica per diferents motius, hi ha hagut un decrement net de 51 persones l’any 2005 i un increment net de 13 persones l’any 2006. La disminució del nombre de pacients nets en HD l’any 2005 es deu principalment a l’increment de les sortides causades per èxitus del pacient. El nombre de malalts que inicien HD i que la utilitzen com a primera tècnica durant l’any 2005 (881) és superior a l’any anterior (825). L’any 2006 aquest nombre ha disminuït fins a 778. El nombre de malalts que inicien HD a causa del fracàs de l’empelt o després d’haver fet DP continua mostrant petites oscil·lacions. Pel que fa a l’abandonament de l’HD, s’observa que el nombre d’èxitus en aquesta tècnica ha augmentat de forma considerable (500 èxitus els anys 1996, 600 l’any 2000, 706 l’any 2005 i 627 l’any 2006). Aquest fet, juntament amb el manteniment d’una taxa elevada de trasplantaments, és la causa que l’abandonament de la tècnica (sortides) anés augmentant fins a l’any 2005. No obstant això, a causa de la reducció del nombre d’èxitus i el nombre de trasplantaments de l’any 2006, aquest darrer any el nombre de sortides d’HD ha tornat al nivell de l’any 2000.


26

Figura 15. Flux de malalts: hemodiàlisi. Període 1991-2006. A la taula 6 es desglossen les entrades de malalts en HDA de cada una de les regions sanitàries de residència, durant el període 2002-2006. Taula 6. Malalts que inicien hemodiàlisi segons la regió sanitària de residència. Període 2002-2006.

Lleida

C. de Tarragona

Terres de l’Ebre Girona

Catalunya central

Alt Pirineu i

Aran Barcelona

2002

1a tècnica 39 66 27 64 72 9 611

DP -> HDA 2 1 2 1 2 1 23

TR -> HDA 2 7 1 7 9 0 77

2003

1a tècnica 31 70 37 86 47 11 632

DP -> HDA 4 3 1 4 3 1 17

TR -> HDA 5 5 5 8 10 2 71

2004

1a tècnica 28 70 25 78 59 6 579

DP -> HDA 1 2 0 2 1 0 16

TR -> HDA 4 9 4 5 5 1 83

2005

1a tècnica 30 60 28 84 65 9 610

DP -> HDA 1 3 0 3 3 0 15

TR -> HDA 5 5 1 13 10 0 62

2006

1a tècnica 40 45 26 71 51 11 541

DP -> HDA 8 6 0 1 1 0 22

TR -> HDA 4 5 6 4 12 0 81

0 300 600 900 1200

1991199219931994199519961997199819992000200120022003200420052006

n

1a tècnica TR -> HD

Fora Catalunya DP -> HDEntrades:

0 300 600 900 1200

1991199219931994

19951996199719981999200020012002

2003200420052006

n

Èxitus HD -> TR

HD -> DP ExclososSortides:


27

Figura 16. Causa del canvi de l’hemodiàlisi per la diàlisi peritoneal. Període 1993-2006.

Altres; 4,0%

No informat; 34,1%

Malaltia associada o complicació greu; 5,2%

Manca d'accés vascular;

28,2%

Elecció del malalt; 28,6%

Figura 17. Hores setmanals d’hemodiàlisi. Període 1990-2006.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

<9h 9h 10-11h 12h >12h


28

La informació sobre les causes de canvi de l’hemodiàlisi a la diàlisi peritoneal es recull des de l’any 1993 (figura 16). L’elecció del malalt és el principal motiu pel qual els malalts deixen l’HD per passar a DP (28,6%), juntament amb la manca d’accés vascular (28,2%). El baix nombre de casos (252) i l’alt percentatge de no informats (34,1%), que aquests dos anys s’han incrementat, encara impedeix fer estudis més detallats per conèixer la influència d’altres factors com la malaltia renal primària, l’edat o el temps que fa que el malalt se sotmet a diàlisi. Pel que fa a la durada de les sessions de tractament, en els anys 2005 i 2006 s’ha observat que el percentatge de malalts que es dialitzen menys de 10 hores setmanals ha anat disminuint en relació amb l’any 2004 a favor dels que es dialitzen 12 hores setmanals. A la figura 17 es pot apreciar l’evolució d’aquest indicador: malgrat que la gran majoria dels malalts es dialitzen de 10 a 12 hores setmanals, aquest percentatge va anar disminuint a favor dels que es tractaven 9 hores setmanals, que van passar del 16% l’any 1990 al 31% l’any 1996, mentre que l’any 1997 va ser del 28,0% i els anys 2005 i 2006 del 6,8% i el 5,6% respectivament. El percentatge de malalts que es dialitzen 9 hores per setmana oscil·la segons el sexe, el 3,7% (2005) i el 2,8% (2006) dels homes i el 2,8% (2005) i el 8,3% (2006) de les dones; l’edat, el 5,4% (2005) i el 2,4% (2006) dels malalts de 15 a 44 anys, el 3,2% (2005) i el 2,5% (2006) dels grup de 45 a 64 anys, el 4,9% (2005) i el 3,9% (2006) de grup de 65 a 74 anys i el 9,4% (2005) i el 7,9% (2006) dels majors de 74 anys; i el nivell d’assistència del centre on es dialitzen, el 3,4% (2005) i el 2,4% (2006) dels malalts atesos en els serveis de nefrologia, el 9,1% (2005) i el 8,9% (2006) dels que es tracten en unitats d’assistència nefrològica i el 5,5% (2005) i el 3,6% (2006) dels atesos en centres de diàlisi. El percentatge de malalts que es dialitzen menys de 9 hores es manté baix (0,6% el 2005 i el 2006) i els que ho fan més de 12 (8,0% el 2005) i 8,4% el 2006) disminueix lleugerament. El 96,5% (2005 i 2006) dels malalts fan 3 sessions setmanals d’hemodiàlisi. Les figures 18.1 i 18.2 mostren la distribució dels malalts segons el nombre d’hores setmanals d’hemodiàlisi i la superfície corporal. El 81,7% (2005) i el 84,4% (2006) dels malalts que es dialitzen 9 hores setmanals o menys tenen una superfície corporal inferior a 1,7 m2, mentre que els que es dialitzen més de 12 hores setmanals i tenen la mateixa superfície corporal són el 20,2% (2005) i el 25,4% (2006). Només hi ha 5 (2005) i 7 (2006) malalts que es dialitzin menys de nou hores setmanals i tinguin una superfície corporal superior a 1,7 m2. S’ha observat que a mesura que augmenta el nombre d’hores d’hemodiàlisi també augmenta significativament la mitjana de superfície corporal (p<0,001): els malalts que es dialitzen 9 hores en tenen 1,54 m2 (2005) i 1,50 m2 (2006), els que es dialitzen de 10 a 11 hores en tenen 1,62 m2 (2005) i 1,60 m2 (2006), els que es dialitzen 12 hores en tenen 1,73 m2 (2005) i 1,73 m2 (2006) i els que es dialitzen més de 12 hores, en tenen 1,87 m2 (2005) i 1,85 m2 (2006).


29

Figura 18.1. Distribució percentual dels malalts en hemodiàlisi, segons el nombre d’hores setmanals de diàlisi i la superfície corporal. Any 2005.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

<9h 9h 10-11h 12h >12h

Superfície corporal

<1,7m2 1,7-2,0m2 >2,0m2 Figura 18.2. Distribució percentual dels malalts en hemodiàlisi, segons el nombre d’hores setmanals de diàlisi i la superfície corporal. Any 2006.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

<9h 9h 10-11h 12h >12h

Superfície corporal

<1,7m2 1,7-2,0m2 >2,0m2


30

Accés vascular Aquest tema va ser tractat més a fons en l’informe estadístic corresponent a l’any 1996, on hi ha un capítol específic. També a l’informe de l’any 1997, a més d’una descripció general de la distribució dels diferents tipus d’accessos vasculars, es va fer un estudi de les característiques dels malalts als quals se’ls van practicar 4 o més accessos vasculars. Aquell any es va iniciar un estudi sobre la morbiditat i la mortalitat associades al tipus d’accés vascular utilitzat en la primera diàlisi. En l’informe de l’any 1998 es va dur a terme un estudi dels factors de risc d’iniciar HD amb un catèter i l’any 1999 se’n va fer un altre sobre la mortalitat associada a l’inici d’HD amb un catèter. Dels 3.531 i 3.548 malalts en hemodiàlisi vius i residents a Catalunya el 31 de desembre de 2005 i el 31 de desembre de 2006 respectivament, s’ha recollit informació del 95,0% i el 96,8% dels casos. D’aquests, 2.602 (77,6%) i 2.650 (77,2%) es dialitzaven mitjançant una fístula arteriovenosa interna (FAVI), 227 (6,8%) i 219 (6,4%) ho feien amb diferents tipus d’empelt, 385 (11,5%) i 412 (12,0%) amb catèters tunelitzats i 139 (4,1%) i 152 (4,4%) amb catèters percutanis. La FAVI és el tipus d’accés vascular preferent (77,6% el 2005 i 77,2% el 2006), tot i que s’ha reduït lleugerament el percentatge d’utilització en comparació amb el 2004 (78,3%). Hi ha un predomini de la localització radiocefàlica (57,2% el 2005 i 56,6% el 2006 del total de FAVI) en comparació amb l’humerocefàlica (31,0% el 2005 i 30,9% el 2006) i l’humerobasílica (11,7% el 2005 i 12,5% el 2006). Els empelts més utilitzats són els PTFE (98,7% el 2005 i 99,5% el 2006), ja que els empelts autòlegs i heteròlegs només són utilitzats per un nombre molt reduït de malalts (1,3% el 2005 i 0,5% el 2006). En la utilització dels catèters percutanis (4,1% el 2005 i 4,4% el 2006) hi ha un predomini de la localització a la cintura escapular (71,2% el 2005 i 62,5% el 2006). La majoria dels catèters tunelitzats estan col·locats també a la cintura escapular (82,1% el 2005 i 84,0% el 2006). Els catèters tunelitzats han anat augmentant en els últims anys. El percentatge de malalts que inicien l’hemodiàlisi amb un catèter permanent també s’ha anat incrementant, sobretot en els darrers cinc anys. Al final dels anys noranta era pràcticament inexistent, mentre que actualment representa el 16,0% (2005) i el 18,1% (2006) (figura 19). Les figures 20.1 i 20.2 mostren que els malalts diabètics, vasculars i d’altres etiologies són els que tenen un major percentatge de catèters, tant percutanis (73,3% el 2005 i 75,5% el 2006) com tunelitzats (75,6% el 2005 i 75,1% el 2006), i un menor percentatge de FAVI (73,8% el 2005 i 70,2% el 2006); mentre que els malalts glomerulars (84,2% el 2005 i 82,4% el 2006) o amb una poliquistosi renal (83,2% el 2005 i 83,9% el 2006) són els que presenten el percentatge més alt. El percentatge més alt d’utilització d’empelts correspon als malalts intersticials (11,4% el 2005 i 9,5% el 2006), als que presenten altres etiologies (8,4% el 2005 i 8,3% el 2006), poliquistosi (8,8% el 2005) i malaltia vascular (7,0% el 2006).


31

Figura 19. Distribució del tipus d’accés vascular a l’inici del TSR. Període 1997-2006.

49,4% 47,2% 47,1% 44,1% 40,8% 42,2% 41,3% 38,0% 35,1% 32,9%

49,4% 50,6% 47,7% 48,7% 52,0% 47,6% 44,1% 43,9% 47,8% 47,9%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Primer accés vascular d'HD

Catèter temporal Catèter permanent FAVI Empelt Figura 20.1. Distribució del tipus d’accés vascular segons l’MRP. Any 2005.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Desconeguda Glomerular Poliquistosi Intersticial Vascular Diabetis Altres


Catèter percutani Catèter tunelitzat FAVI Empelt

p<0,001



32

Figura 20.2. Distribució del tipus d’accés vascular segons l’MRP. Any 2006.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Desconeguda Glomerular Poliquistosi Intersticial Vascular Diabetis Altres



p<0,001

També hi ha diferències en la distribució dels accessos vasculars segons l’edat del malalt. A mesura que augmenta l’edat s’incrementa també el percentatge de malalts amb un catèter i amb un empelt (figures 21.1 i 21.2). Figura 21.1. Distribució del tipus d’accés vascular segons el grup d’edat. Any 2005.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

15-44 anys 45-64 anys 65-74 anys >74 anys

Grup d'edat


p<0,001




33

Figura 21.2. Distribució del tipus d’accés vascular segons el grup d’edat. Any 2006.

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Grup d'edat


p<0,001

S’ha estudiat el nombre d’ingressos hospitalaris per complicacions de l’accés vascular dels malalts vius el 31 de desembre de 2005 i el 31 de desembre de 2006. Dels malalts portadors d’un catèter percutani, un 67,9% (2005) i un 63,4% (2006) no va necessitar cap ingrés durant l’any, un 17,2% (2005) i un 26,9% (2006) va haver de ser ingressat una vegada, un 11,2% (2005) i un 6,7% (2006) dues i el 3,7% (2005) i el 3,0% (2006) més de dues vegades. Els malalts portadors d’un catèter tunelitzat van tenir uns percentatges semblants, el 60,3% (2005) i el 65,2% (2006), el 24,5% (2005) i el 23,7% (2006), el 10,3% (2005) i el 7,9% (2006) i el 5,0% (2005) i el 3,2% (2006). En el cas dels malalts amb una FAVI els percentatges van ser del 90,0% (2005) i el 89,9% (2006), el 7,2% (2005) i el 7,9% (2006), l’1,6% (2005) i l’1,6% (2006) i l’1,2% (2005) i el 0,6% (2006) respectivament (figures 22.1 i 22.2).



34

Figura 22.1. Distribució del nombre d’ingressos hospitalaris motivats per complicacions amb l’accés vascular segons el tipus d’accés vascular. Any 2005.

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Cap ingrés 1 ingrés 2 ingressos 3 ingressos 4 o més ingressosp<0,001

Figura 22.2. Distribució del nombre d’ingressos hospitalaris motivats per complicacions amb l’accés vascular segons el tipus d’accés vascular. Any 2006.

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Cap ingrés 1 ingrés 2 ingressos 3 ingressos 4 o més ingressosp<0,001


35

Adequació de l’hemodiàlisi Des de l’any 2002, el Registre inclou dades sobre l’adequació dels malalts a la diàlisi, per això, en el seguiment de l’any, es recull el darrer Kt/V, tant dels malalts en hemodiàlisi com dels que segueixen diàlisi peritoneal. Atesa la variabilitat de mètodes pels quals s’ha calculat aquest índex (Daugirdas de primera o segona generació, Lowrie, Gotch-Diascan..., alguns d’ells equilibrats i altres no), en les anàlisis que es presenten es mostren les dades del Kt/V equilibrat, per tal que les dades siguin més comparables. Per calcular el Kt/V equilibrat, en els casos que no ho era, s’han seguit els criteris de la Guia europea de pràctica clínica per a l’hemodiàlisi (NDT, 2000), en el cas de malalts dialitzats amb: En l’aplicació d’aquestes fórmules s’entén per spKt/V el Kt/V administrat i per T, el nombre d’hores de diàlisi de la sessió. La figura 23 mostra la distribució de l’eKt/v dels anys 2003 al 2006 en la qual s’observa una millora dels Kt/V en l’últim any. Segons les guies europees de pràctica clínica per a hemodiàlisi, es considera que hi ha una bona adequació de l’hemodiàlisi si l’eKt/V és igual o superior a 1,2, per la qual cosa s’ha fixat el punt de tall a 1,2. En aquest període, un 15,0% (2005) i un 12,9% (2006) dels malalts ha tingut un eKt/V inferior a 1,2. Figura 23. Distribució del Kt/V equilibrat. Anys 2003-2006.

0

200

400

600

800

1000

0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 1,4 1,6 1,8 2 2,2 2,4 2,6 2,8 3,0

Kt/v equilibrat

Nombre de casos

2003 2004 2005 2006

• FAVI: eKt/V = spKt/V - (0,6 x spKt/V /T) + 0,03 • Catèter: eKt/V = spKt/V - (0,47 x spKt/V /T) + 0,02


36

A les figures 24.1 i 24.2 es mostra la mitjana d’eKt/V segons el tipus d’accés vascular utilitzat. La mitjana global és de 1,44 (2005) i 1,47 (2006) mentre que per al grup de malalts amb un catèter percutani és de 1,31 (2005) i 1,38 (2006); per als malalts amb un catèter tunelitzat, de 1,38 (2005) i 1,46 (2006); per als portadors d’una FAVI funcionant, de 1,43 (2005) i 1,47 (2006); i per als malalts que utilitzen un empelt, de 1,49 (2005) i 1,50 (2006). El percentatge de malalts amb eKt/V superiors o iguals a 1,2 segons l’accés vascular és de 70,1% (2005) i 72,7% (2006) per al catèter percutani, de 77,6% (2005) i 86,7 (2006) per al catèter tunelitzat, de 85,1% (2005) i 88,5% (2006) per a la FAVI, i de 88,1% (2005) i 88,5% (2006) per a l’empelt. Figura 24.1. Distribució del la mitjana de Kt/V equilibrat segons el tipus d’accés vascular. Any 2005.

1

1,1

1,2

1,3

1,4

1,5

1,6


Tipus d'accés vascular

eKt/V

IC 95% Mitjana Catalunya



37

Figura 24.2. Distribució del la mitjana de Kt/V equilibrat segons el tipus d’accés vascular. Any 2006.

1

1,1

1,2

1,3

1,4

1,5

1,6


Tipus d'accés vascular

eKt/V


La mitjana d’eKt/V també mostra diferències significatives (p<0,001) entre ambdós sexes, ja que per a les dones és 1,51 (2005) i 1,56 (2006) i per als homes 1,38 (2005) i 1,42 (2006). En analitzar aquest indicador per edat i sexe (figures 25.1 i 25.2) s’observa que hi ha una lleugera tendència a augmentar amb l’edat en ambdós sexes. Figura 25.1. Distribució del Kt/V equilibrat segons el grup d’edat i sexe. Any 2005.

1

1,1

1,2

1,3

1,4

1,5

1,6

Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones


Grup d'edat

eKt/V





38

Figura 25.2. Distribució del Kt/V equilibrat segons el grup d’edat i sexe. Any 2006.

1

1,1

1,2

1,3

1,4

1,5

1,6

Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones


Grup d'edat

eKt/V


També s’observen diferències en l’eKt/V si s’analitza en funció de la malaltia renal primària (p<0,001). Els malalts diabètics vasculars presenten eKt/V inferiors al global mentre que els malalts intersticials i els del grup d’altres nefropaties els tenen superiors (figures 26.1 i 26.2). Figura 26.1. Distribució del Kt/V equilibrat segons la malaltia renal primària. Any 2005.

1

1,1

1,2

1,3

1,4

1,5

1,6

Desconeguda Glomerular Intersticial Poliquistosi Vascular Diabetes Altres


eKt/V





39

Figura 26.2. Distribució del Kt/V equilibrat segons la malaltia renal primària. Any 2006.

1

1,1

1,2

1,3

1,4

1,5

1,6



eKt/V


En relació amb la superfície corporal també s’han trobat diferències significatives (p<0,001), ja que a mesura que augmenta l’índex de massa corporal (IMC) disminueix l’eKt/V, que passa de 1,48 (2005) i 1,57 (2006) en el grup amb un IMC <20 a 1,41 (2005) i 1,39 (2006) en el grup amb IMC >29 (figures 27.1 i 27.2). Figura 27.1. Distribució del Kt/V equilibrat segons la superfície corporal. Any 2005.

1

1,1

1,2

1,3

1,4

1,5

1,6

<20 20-24 25-29 >29

Índex de massa corporal

eKt/V





40

Figura 27.2. Distribució del Kt/V equilibrat segons la superfície corporal. Any 2006.

1

1,1

1,2

1,3

1,4

1,5

1,6

<20 20-24 25-29 >29

Índex de massa corporal

eKt/V


Hemoglobina La figura 28 mostra la distribució dels nivells d’hemoglobina segons el sexe. El 16,3% (2005) i el 19,6% (2006) dels malalts presenten un nivell d’hemoglobina inferior a 11g/dl. Tal com era d’esperar, les dones tenen una distribució lleugerament més a l’esquerra que els homes, amb una mitjana de 12,22 g/dl (2005) i 11,95 g/dl (2006), mentre que la dels homes és de 12,37 g/dl i 12,12 g/dl (p<0,01). Figura 28. Distribució del nivell d’hemoglobina segons el sexe. Anys 2005 i 2006.

0

5

10

15

5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

g/dl

Percentatge de casos

Homes (any 2005) Dones (any 2005)

Homes (any 2006) Dones (any 2006)


Casos no informats 2005: 4,1%

Casos no informats 2006: 3,2%


41

En analitzar la distribució dels nivells d’hemoglobina segons l’edat i el sexe s’observa que els nivells dels homes són superiors als de les dones en els grups d’edat menors de 65 anys. En l’any 2006, també s’observen nivells d’hemoglobina superiors en els homes que en les dones en el grup de 65 a 74 anys (figures 29.1 i 29.2). Figura 29.1. Distribució del nivell d’hemoglobina segons el grup d’edat i el sexe. Any 2005.

11

11,5

12

12,5

13

13,5

Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona

15-44 45-64 65-74 Més de 74

Grups d'edat (anys) i sexe

g/dl


Figura 29.2. Distribució del nivell d’hemoglobina segons el grup d’edat i el sexe. Any 2006.

11

11,5

12

12,5

13

13,5

Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona

15-44 45-64 65-74 Més de 74

Grups d'edat (anys) i sexe

g/dl


Els malalts amb una poliquistosi renal són els que tenen una mitjana d’hemoglobina més elevada (12,65 g/dl el 2005 i 12,46 g/dl el 2006), els malalts amb nefropatia




42

diabètica (2005) i els malalts del grup d’etiologia intersticial (2006) són els que tenen una mitjana inferior (12,22 g/dl i 11,97 g/dl respectivament) (figures 30.1 i 30.2). Figura 30.1. Distribució dels nivells d’hemoglobina segons l’MRP. Any 2005.

11

11,5

12

12,5

13

13,5



g/dl


Figura 30.2. Distribució dels nivells d’hemoglobina segons l’MRP. Any 2006.

11

11,5

12

12,5

13

13,5



g/dl


L’any 2006 s’observa que els malalts que es dialitzen menys hores setmanals tenen una mitjana d’hemoglobina inferior (<12 g/dl) que els que es dialitzen 12 h o més (>12 g/dl).




43

Tractament amb estimuladors de l’eritropoesi (EE) Figura 31. Distribució del percentatge de malalts tractats amb EE segons l’MRP. Període 1990-2006.

0

20

40

60

80

100

Desconeguda Glomerular Poliquistosi Intersticial Vascular Diabetes Altres

Percentatge dels malalts en HD

1990 1994 1998 2000 2005 2006

El 94,4% (2005) i el 95,3% (2006) dels malalts que segueixen tractament en hemodiàlisi prenen EE. D’aquests, la majoria (60,6% el 2005 i 56,4% el 2006) prenen eritropoetina recombinant humana (r-HuEPO) i la resta prenen NESP. El percentatge de malalts tractats amb NESP ha augmentat en els darrers anys, ja que passa del 3,4% l’any 2001, al 15% el 2002, el 26,4% el 2004, el 39,4% el 2005 i el 43,6% el 2006, en detriment dels tractats amb r-HuEPO. La figura 31 mostra la distribució dels malalts tractats amb EE segons l’MRP. Diàlisi peritoneal La figura 32 mostra l’estudi de fluxos dels malalts que inicien o abandonen la diàlisi peritoneal. L’augment progressiu de malalts que inicien DP des de l’any 1992 es va interrompre l’any 1995, i es va recuperar momentàniament els anys 1998 i 2001, gràcies als que van iniciar DP com a primera tècnica. En els darrers dos anys, el nombre de malalts que inicien DP com a primera tècnica ha tornat a incrementar-se (104 el 2005 i 90 el 2006) després de tres anys en què s’ha mantingut estable. La distribució dels malalts que inicien i abandonen la tècnica és molt semblant a la d’anys anteriors, encara que el nombre total va augmentant lleugerament. L’any 2005 hi va haver 37 malalts més que van iniciar aquesta tècnica que els que la van abandonar, mentre que aquesta xifra es va reduir a 10 l’any 2006.


44

Figura 32. Flux de malalts: diàlisi peritoneal. Període 1991-2006. La figura 33 mostra la distribució de les causes del canvi de la diàlisi peritoneal per l’hemodiàlisi durant el període 1993-2006. La infecció del peritoneu, juntament amb la malaltia associada o complicació greu, són les principals causes del canvi de la tècnica, amb un 23,4% i un 30,1%, respectivament. Figura 33. Causa del canvi de la diàlisi peritoneal per l’hemodiàlisi. Període 1993-2006.

Malaltia associada o complicació greu 30,1%

Elecció del malalt 8,8%

Infecció túnel subcutani

3,2%

No informat 25,8%

Infecció peritoneu

23,4%

Pèrdua de funció del peritoneu

8,8%

0 50 100 150

19911992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

20052006

n

1a tècnica TR -> DP

Fora Catalunya HD -> DPEntrades:

0 50 100 150

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

n

Èxitus DP -> TR

DP -> HD ExclososSortides:


45

Dels malalts que van iniciar DP durant els anys 2000-2006, s’ha estudiat la probabilitat que desenvolupessin una peritonitis en funció de la tècnica utilitzada (DPCC o DPAC). Com mostra la figura 34, la probabilitat acumulada en un any que un malalt en DPCC tingui una peritonitis és del 19,5%, mentre que si segueix el tractament en DPAC és del 27,7%, però al cap de dos anys la probabilitat acumulada és del 35,8% i el 42,3% respectivament. Figura 34. Probabilitat acumulada de desenvolupar la primera peritonitis segons la tècnica de DP. Nous casos de DP 2001-2006.

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

0 3 6 9 12 15 18 21 24

Mesos

Probabilitat

DPCC DPAC

La figura 35 mostra l’evolució del nombre de peritonitis per persona/any segons la tècnica de DP utilitzada. Malgrat que, en general, hi ha una major proporció de peritonitis per persona/any entre els malalts que utilitzen DPAC que entre els que fan DPCC, també s’observa una tendència decreixent en els darrers anys del nombre de peritonitis per persona/any dels malalts tractats en DPAC, que aquest any ha estat inferior al nombre de peritonitis persona/any dels malalts en DPCC.


46

Figura 35. Nombre de peritonitis per persona/any segons tècnica de DP. Període 2001-2006.

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Any

Peritonits per persona/any

DPCC DPAC El líquid de diàlisi utilitzat en les DP varia segons la tècnica emprada. En el període estudiat, la DPCC ha utilitzat com a mitjana 2,2 litres (2005) i 1,8 litres (2006) de dia, 10,9 litres (2005) i 10,8 litres (2006) de nit i 0,9 litres (2005) i 1,0 (2006) com a volum extra, mentre que la DPAC ha utilitzat 5,3 litres (2005) i 3,6 litres (2006) de dia i 2,5 litres (2005) i 4,0 litres (2006) de nit (figures 36.1 i 36.2). En l’informe corresponent a l’any 1996 hi ha una anàlisi més exhaustiva de la diàlisi peritoneal, amb informació sobre els diferents tipus, les connexions utilitzades, el tipus de catèter, l’estudi dels episodis de peritonitis, etc.


47

Figura 36.1. Distribució dels diferents líquids de diàlisi segons la tècnica de DP. Any 2005.

0

2

4

6

8

10

12

14

Volum dia Volum nit Volum extra Volum dia Volum nit

DPCC DPAC

Litres

IC 95% Mitjana

Figura 36.2. Distribució dels diferents líquids de diàlisi segons la tècnica de DP. Any 2006.

0

2

4

6

8

10

12

14

Volum dia Volum nit Volum extra Volum dia Volum nit

DPCC DPAC

Litres

IC 95% Mitjana




48

Adequació de la diàlisi peritoneal Les figures 37.1 i 37.2 mostren les mitjanes dels diferents Kt/V segons la tècnica de DP. El Kt/V peritoneal és superior al renal en ambdues tècniques, però, en els malalts en DPCC el Kt/V peritoneal està per sobre del dels malalts en DPAC, mentre que en el Kt/V renal passa a la inversa. Figura 37.1. Distribució de les mitjanes de Kt/V setmanals dels malalts en DP segons el tipus de tècnica. Any 2005.

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

Total Peritoneal Renal Total Peritoneal Renal

DPCC DPAC

Kt/V

IC 95% Mitjana de la tècnica Mitjana DP

Figura 37.2. Distribució de les mitjanes de Kt/V setmanals dels malalts en DP segons el tipus de tècnica. Any 2006.

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

Total Peritoneal Renal Total Peritoneal Renal

DPCC DPAC

Kt/V

IC 95% Mitjana de la tècnica Mitjana DP




49

Per sexe, la mitjana de Kt/V setmanal total dels homes és menor (2,37 el 2005 i 2,43 el 2006) que la de les dones (2,49 el 2005 i 2,48 el 2006). Segons l’edat els malalts, el grup de 65 a 74 anys presenta la mitjana més elevada (2,59 el 2005 i 2,74 el 2006) (figures 37.1 i 37.2). Figura 38.1. Distribució de la mitjana de Kt/V setmanal total dels malalts en diàlisi peritoneal segons el grup d’edat i el sexe. Any 2005.

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

15-44 45-64 65-74 >74 Home Dona

Kt/v total

IC 95% Mitjana grup d'edat o sexe Mitjana

Figura 38.2. Distribució de la mitjana de Kt/V setmanal total dels malalts en diàlisi peritoneal segons el grup d’edat i el sexe. Any 2006.

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

15-44 45-64 65-74 >74 Home Dona

Kt/v total





50

Tant en l’any 2005 com en el 2006, no hi ha diferències estadísticament significatives del Kt/V setmanal global en analitzar-lo per MRP o segons el grau d’autonomia funcional. Figura 39. Distribució de les mitjanes de Kt/V (renal, peritoneal i total) setmanal dels malalts en DP segons el temps en la darrera tècnica. Anys 2005 i 2006.

0

1

2

3

4

5

6

0-6 mesos 7-12 mesos 13-24 mesos >24 mesos

Mesos en la darrera tècnica

Kt/v renal

0

1

2

3

4

5

6



Kt/v perit.2005

0

1

2

3

4

5

6



Kt/v total

IC 95% Mitjana grup de mesos darrera tècnica Mitjana

2005

0

1

2

3

4

5

6



2006

0

1

2

3

4

5

6



2006

0

1

2

3

4

5

6



2006

2005

Casos no informats: 28,4% Casos no informats: 26,3%


51

La figura 39 mostra l’evolució dels diferents Kt/V setmanals peritoneals en funció del temps de tractament en la darrera tècnica. De forma global el Kt/V renal disminueix, ja que passa del 0,88 (2005) i el 0,94 (2006) als sis mesos al 0,27 (2005) i el 0,26 (2006) als 2 anys (p<0,05 el 2005 i p=0,09 el 2006).Aquest fet és degut a la pèrdua de la funció renal residual. En canvi, el Kt/V peritoneal presenta un lleuger increment de l’1,61 (2005) i l’1,84 (2006) als sis mesos a l’1,84 (2005) i l’1,80 (2006) als 2 anys (p>0,1 el 2005 i el 2006), produït per un reajustament en la tècnica per tal d’intentar aconseguir nivells estables de Kt/V total. Aquests resultats s’han de considerar orientatius a causa del baix nombre de casos en els grups de més de 13 mesos, situació que implica una gran variabilitat en les mitjanes.


52

Hemoglobina La mitjana d’hemoglobina és de 12,57 g/dl (2005) i 12,39 g/dl (2006) per als malalts en DPCC i de 12,56 g/dl (2005) i 12,60 g/dl (2006) per als malalts en DPAC. La mitjana d’hemoglobina dels homes (12,75 g/dl el 2005 i 12,69 g/dl el 2006) és significativament superior a la de les dones (12,20 g/dl el 2005 i 12,11 g/dl el 2006), tal com mostra la figura 40. No s’observen diferencies en les mitjanes d’hemoglobina segons el grup d’edat. La mitjana d’hemoglobina segons MRP presenta diferències estadísticament significatives únicament en l’any 2005. Els malalts amb una nefropatia intersticial presenten la mitjana més elevada (13,07 g/dl) i els malalts amb una nefropatia d’altres etiologies presenten la mitjana més baixa (11,79 g/dl). En el període 2005-2006, la mitjana d’hemoglobina varia en funció de l’IMC. Els malalts amb un IMC inferior a 20 presenten una mitjana de 11,78 g/dl (2005) i 12,84 (2006), mentre que en els que tenen un IMC superior a 29 aquesta mitjana és de 12,16 g/dl (2005) i 12,44 g/dl (2006). Figura 40.1. Distribució de les mitjanes de la darrera hemoglobina dels malalts en diàlisi peritoneal segons el grup d’edat i el sexe. Any 2005.

0

2

4

6

8

10

12

14

15-44 45-64 65-74 >74 Home Dona

Hemoglobina en g/dl




53

Figura 40.2. Distribució de les mitjanes de la darrera hemoglobina dels malalts en diàlisi peritoneal segons el grup d’edat i el sexe. Any 2006.

0

2

4

6

8

10

12

14

15-44 45-64 65-74 >74 Home Dona

Hemoglobina en g/dl




54

Tractament amb estimuladors de l’eritropoesi (EE) El 92,2% (2005) i el 92,9% (2006) dels malalts que segueixen tractament en diàlisi peritoneal prenen EE. D’aquests, un 25,9% (2005) i un 21,2% (2006) prenen eritropoetina recombinant humana (r-HuEPO) i la resta prenen NESP. El tractament amb NESP ha experimentat un gran augment en els darrers anys, ja que l’any 2001 el percentatge de malalts en DP tractats amb NESP era només del 0,6. La figura 41 mostra la distribució dels malalts tractats amb EE segons l’MRP. Figura 41. Distribució del percentatge de malalts tractats amb EE segons l’MRP. Anys 1990-2006.

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0



Percentatge dels malalts en DP

1990 1994 1998 2000 2005 2006

La figura 42 mostra l’evolució del percentatge de malalts tractats amb els diferents tipus d’EE segons la tècnica dialítica. En aquesta figura, s’observa l’important creixement d’utilització de la NESP, des de la seva entrada en el mercat, en ambdues tècniques. Figura 42. Evolució del percentatge de malalts tractats amb EE segons la tècnica dialítica. Període 1990-2006.

0

20

40

60

80

100

90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06

Percentatge

rHuEPO NESP

HDA

0

20

40

60

80

100

90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06

Percentatge

DP


55

Trasplantament El 2005 es van fer a Catalunya 488 trasplantaments renals, la qual cosa significa que és l’any que més se n’han fet fins ara. El 2006, aquest nombre es va reduir a 408. Aquestes xifres, expressada per milió de persones, representen una taxa de trasplantament del 69,8 pmp i el 57,2 pmp, superior a les taxes de la resta d’Europa i EEUU. La figura 43 mostra l’evolució global des de l’any 1984 i també per tipus de trasplantament. En els dos darrers anys el nombre de trasplantaments de donant viu (TRV) continua sent important, ja que se n’han fet 53 (2005) i 66 (2006), els quals representen un 10,9% (2005) i un 16,2% (2006) de tots els trasplantaments. Aquestes xifres són notablement superiors a les d’anys anteriors, especialment per l’any 2006. En aquests dos anys s’ha incrementat de nou el nombre de trasplantaments de ronyó i pàncrees. L’any 1988 es va fer el primer trasplantament múltiple de ronyó i fetge, i des d’aleshores se n’han fet 93. L’any 1997 es van realitzar per primer cop trasplantaments dobles de ronyó (TR dual). Amb aquesta modalitat es pretén augmentar la massa nefronal trasplantada aprofitant dos ronyons límit que, per les seves característiques, no s’haurien acceptat per al trasplantament d’un ronyó sol. Els anys 2005 i 2006 se’n van fer 9 i 4 respectivament, un nombre inferior als 19 de l’any 2004. El trasplantament de ronyó i cor continua sent molt poc freqüent. Figura 43. Evolució del nombre de trasplantaments. Període 1984-2006.

260236

280253

228261 274

306 309272

332351 335 342

377355 366

393372

425 440

488

408

0

100

200

300

400

500

600

84 85 86 67 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06

Nombre de trasplantaments

TR de viu TR cadàver TR cadàver + pàncrees

TR cadàver + fetge TR dual TR cadàver + cor


56

Dades relatives als receptors Tal com s’ha vist en la distribució per edat i sexe, s’està produint un envelliment de la població en TSR; aquest fet també es reflecteix en l’augment continu de l’edat mitjana dels malalts en el moment de rebre un trasplantament. L’evolució d’aquest indicador es pot observar a la figura 44, juntament amb la distribució percentual per grups d’edat dels malalts majors de 55 anys trasplantats en el període 1990-2006. L’edat mitjana dels malalts en el moment de ser trasplantats oscil·la entre els 34,1 anys de 1985 i els 48,9 anys de 2000. L’edat mitjana de 2005 i 2006 ha estat de 47,4 i 49,2 anys. Pel que fa a la distribució per grups d’edat, s’observa que a partir de l’any 1990 el percentatge de trasplantaments en malalts del grup d’edat de 55 a 59 anys es manté estable, però augmenta lleugerament el percentatge en malalts de més de 60 anys. En el grup de més de 64 anys s’observa un increment constant en el percentatge total de trasplantaments, que passa del 4,2% l’any 2004 al 18,1% l’any 2006. Figura 44. Evolució del percentatge de trasplantaments renals en majors de 55 anys i de l’edat mitjana dels malalts que han rebut un trasplantament. Període 1990-2006.

42,0 42,444,1

42,645,0 45,6 45,6 46,7 47,0 47,7 48,9 47,7 48,3 48,4

50,847,4

49,2

0

10

20

30

40

50

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Percentatge

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0Edat mitjana

55-59 anys 60-64 anys >64 anys Edat mitjana

També destaca l’increment del nombre de trasplantaments en malalts diabètics, que ha passat del 3,8% del total de trasplantaments del període 1984-1989 fins al 11,8% del període 2005-2006. Cal dir que aquest augment implica també un canvi qualitatiu, atès que actualment la majoria d’aquests trasplantaments són simultanis de ronyó i pàncrees. Cal destacar que durant els anys 2005 i 2006, el nombre de trasplantaments de ronyó i pàncrees ha tornat a augmentar fins a assolir valors màxims (24 el 2005 i 27 el 2006).


57

La taula 7 mostra un resum de les dades dels diferents factors estudiats i agrupa els anys en cinc períodes: el primer recull els trasplantaments realitzats de 1984 a 1989, el segon va de 1990 a 1994, el tercer de 1995 a 1999, el quart de 2000 a 2004 i el cinquè de 2005 a 2006. Les diferències entre els períodes són sempre significatives. En resum, es pot dir que actualment a Catalunya es fan trasplantaments a malalts més grans i a una proporció elevada de malalts diabètics, a qui principalment se’ls tracta amb trasplantaments simultanis de ronyó i pàncrees. També s’observa una tendència creixent en la proporció de retrasplantaments, que sembla haver-se estabilitzat en el darrer període. Pel que fa a les identitats HLA-DR, s’observa una disminució de les mitjanes des del període 1990-1994. Taula 7. Dades comparatives del trasplantament renal a Catalunya. Períodes 1984-1989, 1990-1994, 1995-1999, 2000-2004 i 2005-2006. 1984-1989 1990-1994 1995-1999 2000-2004 2005-2006

n % n % n % n % n % Sig.

TR malalts de 55 a 59 anys 106 7,0 185 12,4 194 11,0 420 12,0 100 11,2

TR malalts de 60 a 64 anys 38 2,5 149 10,0 220 12,5 230 11,5 117 13,1

TR malalts majors de 64 anys 5 0,3 59 4,0 186 10,6 333 16,7 143 16,0

p<0.001

TR en diabètics 58 3,8 108 7,2 152 8,8 204 10,2 106 11,8 p<0.001

TR simultanis ronyó i pàncrees 18 1,2 76 5,1 92 5,2 95 4,8 51 5,7 p<0.001

Retrasplantaments 164 10,8 182 12,2 238 13,5 319 16,0 143 16,0 p<0.001

Mitjana d’identitats HLA-DR 0,99 1,05 1,01 0,94 0,86 p<0.001

Total trasplantaments 1.519 1.493 1.759 1.995 896

A la taula 8, es pot observar la distribució dels malalts amb trasplantament funcionant en relació amb la regió sanitària de residència, tant per als trasplantaments realitzats aquests dos anys com per al total de malalts amb un trasplantament funcionant i que són controlats a Catalunya. Taula 8. Distribució dels malalts que han rebut un trasplantament per regió sanitària de residència. Anys 2005 i 2006.

Regió sanitària de residència TR funcionants 31-12-2005 TR 2005

TR funcionants 31-12-2006

TR 2006

Lleida 137 21 146 16

C. de Tarragona 251 24 267 24

Terres de l’Ebre 104 14 109 12

Girona 307 39 331 35

Catalunya central 240 25 253 30

Alt Pirineu i Aran 31 6 31 1

Barcelona 2.554 304 2.656 237

El percentatge de malalts de fora de Catalunya que han rebut un trasplantament renal ha estat del 9,8% (2005) i el 12,7% (2006) (48 i 52 malalts, respectivament). En els primers anys aquest percentatge oscil·lava entre un 20 i un 25%; l’any 1995 va ser del


58

17,1%. Aquests dos anys (2005 i 2006) els malalts no residents a Catalunya que han rebut un trasplantament a les unitats de trasplantament renal catalanes són sobretot de les Illes Balears (12 i 9 malalts), del País Valencià (10 i 8 malalts) i de l’Aragó (8 i 9 malalts). Malgrat l’augment continu de malalts en TSR, el nombre de malalts en llista d’espera per rebre un trasplantament no augmenta en la mateixa proporció. El nombre de malalts en llista d’espera està força estabilitzat, motiu pel qual s’observa una disminució del percentatge. També s’observa un augment del nombre de malalts que estan pendents d’estudi (figura 45). Un altre fet destacable és l’augment del nombre de malalts exclosos de la llista d’espera per causes clíniques a partir de l’any 1990: l’any 1989 se’n van excloure 222 (el 6,3% del total de malalts) per aquesta causa i els anys 2005 i 2006, 1.114 i 1.290 (el 15,2% i el 16,5%). Figura 45. Situació dels malalts en TSR residents a Catalunya en relació amb el trasplantament. Període 1990-2006. El percentatge de malalts en llista d’espera (o pendents d’estudis clínics o d’histocompatibilitat) disminueix amb l’edat: del 90% (2005 i 2006) dels malalts entre 15 i 44 anys passa al 5,7% (2005) i el 9,2% (2006) del majors de 74 anys. L’exclusió per causes clíniques representa el 30,6% (2005) i el 28,7% (2006) en els malalts de 45 a 64 anys. Hi ha grans diferències en la situació en llista d’espera segons la malaltia renal primària: el 62,3% (2005) i el 64,9% (2006) dels malalts glomerulars en diàlisi estan en llista d’espera (o pendents d’estudi) per rebre un trasplantament, mentre que únicament ho està el 32,5% (2005) i el 35,7% (2006) dels malalts diabètics o el 34,5% (2005) i el 34,8% (2006) dels malalts vasculars. A més, entre els malalts diabètics hi ha el major percentatge d’exclosos per causes clíniques (44,4% el 2005 i 41,7% el 2006). La figura 46 mostra l’evolució en la llista d’espera durant el període 1990-2006 dels malalts que: a) van iniciar TSR en llista d’espera, b) van iniciar TSR pendents d’estudis per entrar a la llista d’espera i c) el seu primer TSR va ser un trasplantament renal. Al final del primer any, un 3,5% dels malalts ja havia rebut un trasplantament, un 9,6%

0

2000

4000

6000

8000

90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06

Nombre de malalts (en milers)

En llista d'espera Pendent d'estudis Exclusió voluntària

Exclusió per edat Exclusió per causes clíniques Trasplantament

0%

20%

40%

60%

80%

100%

90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06


59

estava en llista d’espera amb tots els estudis realitzats i el 86,9% estava pendent d’estudi. Als 5 anys, un 43,9% era portador d’un trasplantament funcionant, un 17,4% estava en llista d’espera, un 6,5% estava pendent d’estudi, un 16,5% estava exclòs i un 15,7% ja havia mort. Als 10 anys, un 49,6% continuava amb un trasplantament funcionant, un 4,9% estava en llista d’espera per rebre un trasplantament, un 2,1% estava pendent d’estudis, un 6,6% estava exclòs i el 36,9% restant ja havia mort. Figura 46. Evolució de la situació en llista d’espera i de la mortalitat. Nous casos 1990-2006 no exclosos de la llista a l’inici del TSR.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Inici 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è 9è

Any del TSR

Trasplantament En llista d'espera Pendent d'estudis

Exclusió per edat Exclusió voluntària Exclusió per causes clíniquesExitus

La figura 47 mostra el temps previ en diàlisi dels malalts residents a Catalunya que han rebut un primer TRC en el període 1986-2006, expressat per mitjanes anuals i amb un interval de confiança respectiu del 95%. La mitjana global del període és de 36,3 mesos, molt semblant a la de l’any anterior, que va ser de 37,1 mesos. Malgrat les fluctuacions, s’observa una clara tendència a la disminució del temps previ en diàlisi fins a l’any 2001, xifra que sembla haver-se estabilitzat.


60

Figura 47. Temps previ en diàlisi dels malalts que han rebut el primer trasplantament renal de cadàver. Trasplantaments 1986-2006.

0

12

24

36

48

60

72

86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06

Mesos

IC 95% Mitjana de l'any Mitjana 1986-2006

La figura 48 mostra el mateix estudi que en la figura anterior però analitzat per la regió sanitària de residència. S’observa que, en mitjana, els malalts residents a les regions de Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre estan menys mesos en diàlisi esperant el primer trasplantament, 34,3 i 34,2 mesos respectivament. En canvi, els malalts residents a les regions de Lleida i Catalunya central són els que han d’esperar més temps, 41,6 i 39,4 mesos respectivament. A causa del canvi en la distribució de les regions sanitàries, han disminuït les diferencies entre regions pel que fa al temps previ en diàlisi, sobretot en la regió sanitària de Barcelona que ha absorbit gran part de les antigues regions sanitàries de Costa de Ponent i Barcelona Nord i Maresme. S’ha de tenir present que és una anàlisi univariada i hi pot haver altres factors que ajudin a explicar aquestes diferències (hipersensibilitat, compatibilitats HLA, temps real d’entrada en llista d’espera, etc).


61

Figura 48. Temps en diàlisi dels malalts que han rebut el primer trasplantament renal de cadàver per regió sanitària de residència. Trasplantaments 1986-2006.

0

12

24

36

48

60

72

Lleida Camp deTarragona

Terres del’Ebre

Girona Catalunyacentral

Alt Pirineu iAran

Barcelona

Mesos

IC 95% Mitjana de la regió sanitària Mitjana de Catalunya

A les figures 49, 50 i 51 s’hi representa la probabilitat de rebre un trasplantament en el decurs del temps en TSR i en funció de diferents factors. En la primera s’observa, pel global dels malalts, que la probabilitat acumulada el segon any és del 29%, el quart any del 47% i el sisè any del 54%. A la figura següent es representa la probabilitat en funció de l’edat, en la qual es constata la diferència significativa que hi ha entre diferents edats a rebre un trasplantament, que és menor en els grups d’edat més avançada. Els menors de 15 anys en el moment d’entrar en TSR tenen una probabilitat acumulada de rebre un trasplantament el primer any del 51%, al segon any del 76,5%, al tercer del 85,2% i al quart del 86,4%; els malalts que van començar TSR amb una edat superior a 15 i inferior a 44 anys tenen una probabilitat de ser trasplantats el primer any del 22%, el segon del 47,0%, el tercer del 61,8%, i el quart del 69,9%; els malalts entre 45 i 64 anys tenen una probabilitat de ser trasplantats el primer any del 10,9%, el segon any del 27,6%, el tercer any del 39,3%, i el quart any del 47,6%; i, finalment, els malalts entre 64 i 74 anys tenen una probabilitat de ser trasplantats el primer any del 5,3%, el segon any del 13,2%, el tercer any del 18,9%, o el quart del 21,9% (figura 50). La figura 51 mostra el mateix estudi segons l’MRP. S’observa que els malalts diabètics són els que tenen la probabilitat més baixa de rebre un trasplantament, seguits dels malalts vasculars, dels d’etiologia desconeguda i dels del grup d’altres.


62

Figura 49. Probabilitat acumulada de rebre un primer trasplantament. Malalts en llista d’espera a l’inici del TSR. Període 1990-2006.

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10Anys

Probabilitat

Figura 50. Probabilitat acumulada de rebre un primer trasplantament segons el grup d’edat. Malalts en llista d’espera a l’inici del TSR. Període 1990-2006.

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

0 1 2 3 4 5 6 7 8Anys

Probabilitat

0-14 15-44 45-64 65-74


63

Figura 51. Probabilitat acumulada de rebre un primer trasplantament segons l’MRP. Malalts en llista d’espera a l’inici del TSR. Període 1990-2006.

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

0 1 2 3 4 5 6 7 8Anys

Probabilitat

Glomerular Poliquistosi Intersticial Vascular

Diabetes Altres Desconeguda

Pel què fa al temps de diàlisi abans de rebre un retrasplantament, no s’observa una tendència clara, a diferència del que passa amb el temps en diàlisi abans del primer trasplantament. Els malalts que durant el període 1986-2006 van rebre un retrasplantament de cadàver van estar un temps mitjà de 45,6 mesos en diàlisi des que els va fracassar el primer empelt. Els malalts que van rebre un retrasplantament l’any 2005 van estar en diàlisi una mitjana de 42,6 mesos; en canvi en els malalts retrasplantats durant el 2006, el temps mitjà en diàlisi va augmentar fins a 56,9 mesos (figura 52).


64

Figura 52. Temps previ en diàlisi dels malalts que han rebut un retrasplantament renal de donant cadàver. Trasplantaments 1986-2006.

0

12

24

36

48

60

72

86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06

Any del retrasplantament

Mesos


S’han estudiat els fluxos de tractament prenent com a referència el trasplantament (figura 53), per tant es representa el nombre de malalts que han estat sotmesos a tècniques prèvies abans del trasplantament i els malalts que tornen a les diferents tècniques de diàlisi després del fracàs d’empelt. Les característiques dels malalts amb trasplantament ja han estat comentades anteriorment, però cal destacar l’existència d’un petit nombre de malalts (46 el 2005 i 35 el 2006) que han rebut un trasplantament sense haver fet prèviament cap altre tractament substitutiu. En els anys 1996 i 1997 el nombre de malalts de fora de Catalunya que va rebre un trasplantament renal als hospitals de Catalunya va disminuir, i posteriorment s’ha mantingut entre un 8% i un 10% dels trasplantaments de l’any. En els anys 2005 i 2006 ha estat del 11,5% i el 12,5%, respectivament.


65

Figura 53. Flux anual de malalts: trasplantament. Període 1991-2006. L’estudi dels tractaments immunosupressors s’ha dut a terme amb les dades recollides a partir de l’any 1990. L’any 2000, atesos als canvis en els protocols immunosupressors, es van incloure dues noves categories: anti-CD25 (humanitzats i quimeritzats) i mTOR (rapamicina). La distribució dels fàrmacs immunosupressors utilitzats en les sis primeres setmanes del trasplantament es mostra a la figura 54, on es comparen els fàrmacs utilitzats l’any 1995 i els anys 2004, 2005 i 2006. Respecte l’any 1995, en els tres darrers anys ha augmentat la utilització del micofenolat i el tacròlimus i hi ha hagut una disminució important en l’ús de ciclosporina A i azatioprina. Cal destacar l’augment que s’observa en els altres immunosupressors: rapamicina, basiliximab i daclizumab. Figura 54. Fàrmacs immunosupressors utilitzats durant les primeres sis setmanes del trasplantament. Trasplantaments 1995, 2005 i 2006.

0

20

40

60

80

100

Ciclosp. A Corticoest. Azatioprina OKT3 GAL Micofenolat Tacròlimus Rapamicina Basiliximab Daclizumab Altres

% sobre els TR de l'any

1995 2004 2005 2006

,

0 100 200 300 400 500

19911992199319941995199619971998

19992000200120022003200420052006

n

1a tècnica HD -> TR

Fora Catalunya DP -> TREntrades:

0 75 150 225 300 375 450

199119921993

19941995199619971998

19992000200120022003

200420052006

n

Èxitus TR -> HD

TR -> DP ExclososSortides:


66

A la figura 55 s’indiquen els tipus de fàrmacs utilitzats en el tractament immunosupressor de manteniment dels malalts amb un trasplantament funcionant el 31 de desembre de 2005 i el 31 de desembre de 2006. S’observa una gran diferència en la utilització dels immunosupressors entre l’any 1995 i els anys 2005 i 2006. Malgrat la seva disminució, actualment els més emprats continuen sent els corticoides. L’ús del micofenolat i el tacròlimus continua augmentant, i s’utilitzen fins a un 51,8% i 62,8% l’any 2006, respectivament. Cal destacar el descens de la ciclosporina a partir de 2004, que segueix vigent fins al 2006, que s’utilitza en un 25,4% dels casos. Figura 55. Tractament immunosupressor de manteniment dels trasplantaments funcionants del 31 de desembre dels anys 1995, 2005 i 2006.

86,4 84,7

0,1

32,7

1,6

80,4

30,3

49,9

61

4,92,8

0,5

78,3

25,4

51,8

62,8

4,4 2,4 0,6

0

20

40

60

80

100

Esteroides Ciclosp. A Micofenolat Tacròlimus Azatioprina Rapamicina Altres

% sobre els TR de l'any

trasplantaments 1995 trasplantaments 2005 trasplantaments 2006


67

Tal i com s’ha fet en els darrers anys, s’estima la depuració de creatinina mitjançant l’aplicació de la fórmula de Cockroft-Gault, a partir de la creatinina sèrica, l’edat, el pes i el sexe del receptor. Aquesta prova és molt útil i acceptada com a mesura indirecta de la filtració glomerular. A la figura 56 es mostra la depuració estimada de creatinina, obtinguda a través d’aquesta fórmula, dels malalts amb un trasplantament funcionant el 31 de desembre de 2005 i el 31 de desembre de 2006, en funció del sexe. En general, els homes tenen un millor filtratge glomerular que les dones, ja que només un 7,1% (2005) i un 7,4% (2006) té nivells insuficients, per sota de 30 mL/min, mentre que en les dones aquest percentatge és del 14,5% (2005) i el 16,7% (2006). Figura 56. Depuració estimada de creatinina sèrica segons el sexe. Malalts amb un trasplantament funcionant el 31 de desembre de 2005 i el 31 de desembre de 2006. També s’ha analitzat el filtratge glomerular en relació amb l’edat del receptor i del donant, tal com es mostra a les figures 57 i 58. Les dades que es presenten corresponen a la tercera de les actualitzacions del 31 de desembre. En totes dues figures s’observa que a mesura que augmenta l’edat tant del receptor com del donant, els nivells de filtratge glomerular són pitjors i s’incrementa el percentatge de malalts morts. També en els dos casos, el percentatge de malalts que ha tornat a sotmetre’s a diàlisi no és massa elevat.

Fórmula de Cockroft-Gault: (140 – edat) x pes corporal kg Depuració de creatinina estimada en els homes = Creatinina sèrica mg/dL x 72 (140 – edat) x pes corporal kg Depuració de creatinina estimada en les dones = Creatinina sèrica mg/dL x 85

0

100

200

300

400

500

600

700

800

<10 10-19

20-29

30-39

40-49

50-59

60-69

70-79

80-89

90-99

100-109

110-119

>119

Depuració estimada de creatinina (ml/min)

Any 2005

Homes Dones

0

100

200

300

400

500

600

700

800

<10 10-19

20-29

30-39

40-49

50-59

60-69

70-79

80-89

90-99

100-109

110-119

>119

Any 2006

Casos no informats: 2,7% Casos no informats: 11,3%


68

Figura 57. Depuració estimada de creatinina sèrica segons l’edat del receptor. Actualització en el tercer any del trasplantament. Trasplantaments 1991-2004.

n84 382 548 791 1000 796 155

0%

20%

40%

60%

80%

100%

<20 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 >69

Edat del receptor (anys)

>59 mL/min 30-59 mL/min <30 mL/min Diàlisi Mort del receptor

Figura 58. Depuració estimada de creatinina sèrica segons l’edat del donant. Actualització el tercer any del trasplantament. Trasplantaments 1991-2004.

n411 471 435 411 839 589 295

0%

20%

40%

60%

80%

100%

<20 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 >69

Edat del donant (anys)





69

Les causes de pèrdua dels ronyons en el primer any del trasplantament es divideixen en dues categories: la que es deu al fracàs de l’empelt i la que es deriva de la mort del malalt (amb el ronyó funcionant o no). La figura 59 mostra la disminució d’aquests percentatges; l’any 1984 hi va haver un 19,0% de fracassos de l’empelt i un 8,6% de mortalitat. S’observa que a partir de l’any 1998 hi ha hagut una disminució molt important en la pèrdua de ronyons en el primer any del trasplantament, fet que podria ser degut a la incorporació de nous fàrmacs immunosupressors. L’any 1999, aquests percentatges van disminuïr fins el 4,3% i el 3,4%, respectivament. L’any 2001 van augmentar a 6,5% i 4,5%, i l’any 2003 es va mantenir el percentatge de fracàs de l’empelt (7,0%) però va disminuir el percentatge de mortalitat (3,9%). Els últims anys disminueix lleugerament el fracàs d’empelt (5,9% i 6,0% l’any 2004 i 2005, respectivament), i es manté la mortalitat (4,9% i 4,4% l’any 2004 i 2005, respectivament). Figura 59. Evolució dels percentatges de fracàs de l’empelt i de la mort del malalt en el primer any del trasplantament. Trasplantaments 1984-2005.

0

5

10

15

20

25

30

84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

Any del trasplantament

Percentatge

Fracàs de l'empelt Mort del malalt

S’han analitzat les principals causes de pèrdua de l’empelt en relació amb el temps transcorregut des del trasplantament. Per aquest motiu s’han distingit dos grups d’anàlisi segons el moment en el qual s’ha produït el fracàs de l’empelt: en el primer any del trasplantament o en anys posteriors. També s’han distingit dos períodes segons si el trasplantament es va fer entre els anys 1990 i 1997 o posteriorment. La incidència de pèrdua de l’empelt global durant el primer any del trasplantament és de 17,5 persones/any en el període 1990-1997 i de 10,7 persones/ any en el període 1998-2006. La incidència de pèrdua de l’empelt després del primer any del trasplantament és de 4,7 persones/any en el primer període i de 2,7 persones/any en el segon. Les principals causes de pèrdua de l’empelt durant el primer any del trasplantament en ambdós períodes són la mort del pacient, les complicacions i el rebuig agut. Els


70

percentatges del segon període són sempre menors que els del primer (figura 60). Les causes més freqüents de pèrdua de l’empelt després del primer any del trasplantament són: el rebuig crònic i la mort del malalt (figura 61). També s’observa que els trasplantaments del primer període tenen una major incidència de pèrdua de l’empelt en totes les categories. Figura 60. Distribució de les causes de pèrdua de l’empelt durant el primer any de trasplantament segons el període. Períodes 1990-1997 i 1998-2006.

0 1 2 3 4 5 6

Rebuig hiperagut

Rebuig agut

Rebuig crònic

Rebuig per abandonament dels immunosupressors

Recurrència MRP

Glomerulopatia "de novo"

Complicacions

Mort

No informat

Percentatge sobre el total de persona/any de trasplantament funcionant

1990-1997 1998-2006

Figura 61. Distribució de les causes de pèrdua de l’empelt a partir del primer any del trasplantament segons el període. Períodes 1990-1997 i 1998-2005 .

0 1 2 3 4 5 6

Rebuig hiperagut

Rebuig agut

Rebuig crònic

Rebuig per abandonament dels immunosupressors

Recurrència MRP

Glomerulopatia "de novo"

Complicacions

Mort

No informat

Percentatge sobre el total de persona/any de trasplantament funcionant

1990-1997 1998-2005


71

Dades relatives als donants Durant l’any 1995 es van recollir de manera retrospectiva fins a l’any 1990 algunes dades relatives als donants, com són l’edat, el sexe i la causa de la mort. La inclusió d’aquests nous factors millora la qualitat de les anàlisis relatives al trasplantament de cadàver. La figura 62 mostra l’envelliment dels donants. L’any 1990 els ronyons de donants majors de 50 anys van representar un 17,8% del total mentre que l’any 2005 i 2006 han passat a ser del 51,4% i el 60,4%, respectivament. Aquests darrers dos anys el nombre de ronyons de donants de 70 o més anys va ser del 11,9% i del 12,5%, mentre que en el període 1990-1994 oscil·lava entre l’1% i el 2%. En conseqüència, l’edat mitjana dels donants ha passat de 31,2 anys l’any 1990 a 50,0 anys l’any 2006. Figura 62. Evolució de la distribució dels trasplantaments renals de donants cadàver majors de 50 anys i de l’edat mitjana del donant. Període 1990-2006.

31,2

35,838,4 38,3 40,0

46,142,6

46,544,6 46,1 46,1 45,8 46,9 46,9

50,547,4

50,0

0

20

40

60

80

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006


Percentatge

0

10

20

30

40

50

60Anys

50-59 anys 60-69 anys >69 anys Edat mitjana

En el darrers anys, s’han produït algunes variacions en la tipologia dels donants, que com ja s’ha comentat cada vegada són més grans. En analitzar les causes de mort s’observa una disminució dels donants per traumatismes cranioencefàlics (TCE) i un augment dels donants per accidents vasculars cerebrals (AVC) (figura 63).


72

Figura 63. Evolució de la distribució dels trasplantaments renals de donant cadàver segons la causa de mort del donant. Trasplantaments 1990-2006.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006


TCE ( trànsit)* TCE (no trànsit) AVC

Anòxia Tumors del SNC Altres

Per tal de poder relacionar l’edat del donant amb la del receptor, s’han recalculat els grups d’edat i s’han considerat receptors joves els receptors menors de 60 anys, receptors vells els receptors de 60 anys o més, donants joves els donants menors de 60 anys i donants vells els donants de 60 anys o més. A la figura 64 es presenta una anàlisi de la depuració estimada de creatinina, calculada amb la fórmula de Cockroft-Gault, dels malalts que han rebut un trasplantament renal de donant cadàver en funció de l’edat del donant i del receptor. Totes les creatinines sèriques utilitzades en l’anàlisi corresponen a les determinacions realitzades el 31 de desembre del tercer seguiment des que es va dur a terme el trasplantament. Dins els diferents nivells de depuració estimada de creatinina, s’inclou la categoria de ronyó no funcionant (diàlisi) i mort del malalt. En el tercer seguiment, els receptors joves amb un trasplantament renal de donant jove són els que tenen un millor filtratge glomerular, que és normal en un 37,9% dels casos. En canvi, els receptors joves que han rebut un ronyó de donant gran, a més de tenir una pitjor depuració estimada de creatinina (>59 mL/min, un 17,9%), tenen també major mortalitat que els que l’han rebut d’un donant jove (16,4% en comparació amb 5,6%). El 10,8% dels receptors vells que reben un trasplantament de donant jove tenen un bon filtratge glomerular. El filtratge glomerular empitjora sensiblement en els receptors vells de donant vell, amb una mortalitat semblant a la dels receptors joves de donant vell (16,2%) (figura 64).

*Els TCE per accident de trànsit es van començar a especificar a mitjans del 2002, per la qual cosa aquesta informació es mostra a partir de l’any 2003.


73

Figura 64. Depuració estimada de creatinina dels malalts que han rebut un trasplantament de donant cadàver segons l’edat del donant i la del receptor, en el tercer seguiment. Període 1990-2004.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

donant i receptor<60

donant >60 receptor <60

donant <60 receptor >60

donant i receptor>60

Edat donant / receptor en anys


Per fer una anàlisi correcta d’aquestes dades s’haurien d’estudiar conjuntament amb les corbes de supervivència del malalt i de l’empelt segons les característiques del donant. A les figures següents s’analitzen alguns aspectes del trasplantament renal. A la figura 65 es mostra l’evolució del temps d’isquèmia freda dels òrgans utilitzats en els trasplantaments del període 1990-2006. S’observa una tendència decreixent, ja que l’any 1991 la mitjana d’hores d’isquèmia va ser de 23,2 hores mentre que el 2005 ha estat de 16,3 i el 2006 de 17,2. En els malalts que han presentat necrosi tubular aguda, el nombre de dies d’hemodiàlisi posterior al trasplantament també ha anat disminuint: la mitjana de 1990 va ser de 14,8 dies i la de 2001 de 4,9 dies. En els darrers anys, augmenta la mitjana fins a 10,8 dies l’any 2004, i en el període 2005 i 2006, torna a decréixer, de 9,4 a 8,1 dies d’HD després del trasplantament (figura 66). La figura 67 mostra el percentatge de necrosi tubular aguda, tot i que en aquest cas la disminució d’aquest tipus d’episodis no és tan clara, i sembla que decreix a partir de 2004 i es manté els dos últims anys. S’ha de tenir present que el nombre de casos no informats en aquestes darreres anàlisis és molt elevat (16,5%).



74

Figura 65. Temps d’isquèmia freda dels ronyons trasplantats. Trasplantaments 1990-2006.

0

5

10

15

20

25

30

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006


Mesos


Figura 66. Dies d’HD posterior al trasplantament dels malalts que han patit una necrosi tubular aguda. Trasplantaments 1990-2006.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006


Dies





75

Figura 67. Percentatge de malalts amb episodis de necrosi tubular aguda. Trasplantaments 1990-2006.

30,1

33,8 34,837

31,734,3

29,531,1

29,731

26,4

29,3

37,5

32,8

41,1

31,833,4

0

10

20

30

40

50

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006


Percentatge



76

Morbiditat Malalties acompanyants S’ha analitzat la morbiditat dels malalts vius a final d’any d’acord amb diferents paràmetres, com l’MRP, l’edat i el darrer tipus de tractament. En el primer cas s’ha fet servir una categorització utilitzada sovint per l’EDTA: malaltia estàndard (codis del 00 al 66), diabetis (codis 80 i 81) i altres (codis del 82 al 99). Des de l’any 2000, en comptes d’analitzar tretze malalties acompanyants, se n’analitzen setze, ja que es va incloure la hipertensió arterial (HTA) i el dèficit visual irreversible, i l’any 2003 se’n va incloure una altra, els trastorns psiquiàtrics. A la figura 68 s’observa que els malalts amb nefropatia diabètica són els que tenen un major nombre de malalties cardiovasculars (malaltia isquèmica del cor, cardiomiopatia, malaltia cerebrovascular, malalties vasculars i dèficit visual greu), mentre que la resta de malalties acompanyants estudiades es distribueixen d’una manera més homogènia. La mitjana de malalties es manté semblant a l’any anterior en tots els grups. Figura 68.1. Malalties acompanyants segons la malaltia renal primària. Casos el 31 de desembre de 2005.

0 20 40 60 80 100

M. isquèmica cor

Cardiomiopatia

Trastorns de la conducció

M. cerebrovascular

M. vascular

M. respiratòria crònica

Tuberculosi

Tumors

Diabetis

Artropatia

M. crònica del fetge

M. esòfag, estómac o duodè

M. de l'intestí

HTA

Dèficit visual greu

Trastorns psiquiàtrics

PercentatgeAltres Diabetis EstàndardMitjana de malalties: 2,94 4,43 2,10


77

Figura 68.2. Malalties acompanyants segons la malaltia renal primària. Casos el 31 de desembre de 2006.

0 20 40 60 80 100

M. isquèmica cor

Cardiomiopatia


M. cerebrovascular

M. vascular


Tuberculosi

Tumors

Diabetis

Artropatia



M. de l'intestí

HTA



PercentatgeAltres Diabetis Estàndard

Mitjana de malalties: 2,93 4,31 2,10

Els anys 2005 i 2006, la distribució de les malalties acompanyants és molt semblant. Pel que fa als diferents grups d’edat, el grup amb un percentatge més important de malalties acompanyants és el de la gent gran. Entre un 16,6% i un 40,0% dels malalts entre 64 i 74 anys presenten alguna malaltia cardiovascular o una malaltia respiratòria crònica, percentatge que se situa entre un 29,8% i un 47,5% en els malalts majors de 74 anys. Un 45,2% dels malalts entre 64 i 74 anys i un 65,1% dels majors de 74 anys tenen artropaties. Pel que fa al grup de 45 a 64 anys, el percentatge amb què es presenten aquestes malalties oscil·la entre el 8,7% i el 29,3%. Finalment, en el grup de malalts de 15 a 44 anys, aquests percentatges oscil·len entre el 2,9 i el 17,5%. El percentatge de pacients amb antecedents de tuberculosi és inferior al 3,6% en els tres grups d’edat. La malaltia hepàtica crònica afecta entre un 9% i un 16% en els diferents grups d’edat; cal destacar que, en el grup de malalts menors de 45 anys, el 15,3% tenen una malaltia crònica de fetge. A més, entre un 83,7% i un 93,0% de malalts, segons el grup d’edat, presenta hipertensió arterial (figura 69).


78

Figura 69.1. Malalties acompanyants segons el grup d’edat. Casos el 31 de desembre de 2005.

0 20 40 60 80 100

M. isquèmica cor

Cardiomiopatia


M. cerebrovascular

M. vascular


Tuberculosi

Tumors

Diabetis

Artropatia



M. de l'intestí

HTA



Percentatge15-44 45-64 65-74 >74Mitjana de malalties: 1,29 2,42 3,13 3,62

Figura 69.2. Malalties acompanyants segons el grup d’edat. Casos el 31 de desembre de 2006.

0 20 40 60 80 100

M. isquèmica cor

Cardiomiopatia


M. cerebrovascular

M. vascular


Tuberculosi

Tumors

Diabetis

Artropatia



M. de l'intestí

HTA



Percentatge15-44 45-64 65-74 >74Mitjana de malalties: 1,23 2,36 3,17 3,59


79

Figura 70.1. Malalties acompanyants segons l’últim tractament. Malalts de 45 a 64 anys amb MRP estàndard i llista d’espera o TR. Casos el 31 de desembre de 2005.

0 20 40 60 80 100

M. isquèmica cor

Cardiomiopatia


M. cerebrovascular

M. vascular


Tuberculosi

Tumors

Diabetis

Artropatia



M. de l'intestí

HTA



PercentatgeTrasplantament DiàlisiMitjana de malalties: 1,29 3,21

Figura 70.2. Malalties acompanyants segons l’últim tractament. Malalts de 45 a 64 anys amb MRP estàndard i llista d’espera o TR. Casos el 31 de desembre de 2006.

0 20 40 60 80 100

M. isquèmica cor

Cardiomiopatia


M. cerebrovascular

M. vascular


Tuberculosi

Tumors

Diabetis

Artropatia



M. de l'intestí

HTA



PercentatgeTrasplantament Diàlisi

Mitjana de malalties: 1,28 3,00


80

Atès que les poblacions en cadascun dels tractaments difereixen en paràmetres com l’edat o la malaltia renal primària, que, com ja s’ha vist, influeixen en la morbiditat dels malalts, s’ha repetit l’estudi ajustant les poblacions per aquests factors per tal que siguin més homogènies. Així doncs, de cadascun dels dos grups de tractament, s’han seleccionat els malalts majors de 44 anys i menors de 65 amb MRP estàndard i, en el cas dels malalts en diàlisi, els que estiguessin inclosos en la llista d’espera de trasplantament (TR). Els resultats d’aquest estudi pel que fa als anys 2005 i 2006 es presenten per ordre cronològic a les figures 70.1 i 70.2. El 2005, l’edat mitjana d’aquests nous grups ha estat de 56,4 anys per als malalts en diàlisi (113 casos) i de 55,1 per als malalts amb un trasplantament funcionant (1.526 casos), unes xifres pràcticament idèntiques que les edats mitjanes de 2006, 56,8 (115 casos) i 55,2 (1.473 casos), respectivament. Dins d’aquest grup d’edat, el patró de malalties és el mateix per als dos anys. En termes generals, la mitjana de malalties acompanyants dels malalts en diàlisi és significativament superior a la mitjana que presenten els malalts amb un trasplantament funcionant, que tenen percentatges inferiors en la majoria de patologies. Les malalties més freqüents dels malalts en diàlisi, a part de la hipertensió, són la cardiomiopatia, l’artropatia, la malaltia vascular perifèrica, i les malalties de l’esòfag, estómac o duodè. En els malalts amb un trasplantament funcionant, les més freqüents són l’artropatia, la malaltia vascular, les malalties cròniques del fetge i les cardiomiopaties. Taula 9. Principals malalties acompanyants. Anys 2005 i 2006.

Nous casos Casos el 31 de desembre

2005 2006 2005 2006

n %* n %* n %** n %**

M. isquèmica cor 216 21,6 196 22,2 1.444 19,4 1.501 19,7 Cardiomiopatia 253 25,3 249 28,3 2.081 28,0 2.150 28,2 Trastorns de la conducció 155 15,5 151 17,2 1.248 16,8 1.315 17,2 M. cerebrovascular 105 10,5 129 14,6 989 13,3 1.023 13,4 M. vascular 231 23,1 184 20,9 2.446 32,9 2.467 32,3 M. respiratòria crònica 173 17,3 157 17,8 1.262 17,0 1.294 17,0 Tuberculosi 8 0,8 5 0,6 205 2,8 216 2,8 Tumors malignes 104 10,4 102 11,6 998 13,4 1.100 14,4 Diabetis mellitus 144 13,9 112 12,6 697 9,4 766 10,0 Artropatia 252 25,1 199 22,7 2.667 35,9 2.663 34,9 M. crònica del fetge 65 6,5 55 6,2 1.152 15,5 1.184 15,5 M. esòfag, estómac o duodè 108 10,8 76 8,6 1.472 19,8 1.475 19,3 M. de l’intestí 64 6,4 45 5,1 917 12,3 963 12,6 Hipertensió arterial 871 87,3 754 85,5 6.641 89,4 6.868 90,0 Dèficit visual greu 61 6,1 52 5,9 508 6,8 513 6,7 Trastorns psiquiàtrics 41 4,1 51 5,8 435 5,9 472 6,2

(*) Percentatge sobre els nous casos de 2005 i 2006.

(**) Percentatge sobre els casos el 31 de desembre de 2005 i el 31 de desembre de 2006.

Com a resum d’aquest apartat, a la taula 9 es presenten les principals malalties acompanyants a l’inici del TSR dels nous casos de l’any 2005 i 2006 i de tots els malalts vius al final d’ambdós anys. Comparant aquests resultats amb els obtinguts el 2004 s’observa que els malalts que han iniciat un TSR l’any 2006 tenen un nombre semblant


81

de patologies concomitants. Es constata també un lleuger augment d’algunes de les patologies i una disminució d’altres per al total de malalts el 31 de desembre. De tots els malalts vius el 31 de desembre de 2005, 697 tenen una diabetis mellitus (DM) com a malaltia acompanyant. D’aquests, un 54,4% tenen una DM tipus 2, un 6,5% una DM tipus 1, un 17,1% una DM secundària a altres malalties i un 20,9% una DM inespecífica. Els resultats el 31 de desembre de 2006 són pràcticament iguals a l’any anterior: 766 malalts presenten una diabetis mellitus (DM) com a malaltia acompanyant. D’aquests, un 48,0% tenen una DM tipus 2, un 7,5% una DM tipus 1, un 16,1% una DM secundària a altres malalties i un 27,3% una DM inespecífica. S’ha analitzat el percentatge d’hemoglobina glicosilada (HBg) dels malalts diabètics dels anys 2005 i 2006 en relació amb el tipus de diabetis, la tècnica, el sexe i l’edat. Pel que fa al percentatge d’hemoglobina en funció del tipus de diabetis i la tècnica de tractament s’observen certes diferències entre el 2005 i el 2006. El 2006, els pacients amb diabetis tipus 1 tenien un percentatge d’HBg mal controlada (HBg>8%) significativament més alt (32,9%) que els pacients amb diabetis tipus 2 (12,2%). En canvi el 2005, no s’observen diferències significatives entre els percentatges d’ambdós tipus de DM. En funció de la tècnica, s’observa una diferència significativa l’any 2005 (9,6% amb HBg mal controlada en HD i 21,6% amb HBg mal controlada en DP). L’any 2006 desapareix la diferència entre tècniques i disminueixen els percentatges de malalts amb HBg mal controlada (14,2% i 9,7% en HD i DP, respectivament). No s’observen diferències per sexe, però si per grup d’edat en ambdós anys. A mesura que augmenta l’edat milloren els nivells d’HBg; en el grup de 15 a 44 anys el percentatge de malalts amb nivells superiors al 8% és del 32,0% (2005) i del 42,3% (2006), mentre que en els majors de 74 anys és del 8,0% (2005) i del 8,8% (2006) (figures 71.1 i 71.2).


82

Figura 71.1. Distribució del percentatge d’hemoglobina glicosilada segons tipus de diabetis, tractament, sexe i grup d’edat. Malalts diabètics en diàlisi el 31 de desembre de 2005.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

DM I DM II HD DP Homes Dones 15-44 45-64 65-74 >74

<6% 6-8% >8%

p=0,21 p=0,03 p=0,41 p=0,01

Figura 71.2. Distribució del percentatge d’hemoglobina glicosilada segons tipus de diabetis, tractament, sexe i grup d’edat. Malalts diabètics en diàlisi el 31 de desembre de 2006.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

DM I DM II HD DP Homes Dones 15-44 45-64 65-74 >74

<6% 6-8% >8%

p<0,001 p=0,15 p=0,17 p<0,001


83

Processos malignes A les figures 72.1 i 72.2 es mostra la distribució de processos malignes segons el sexe el 31 de desembre de 2005 i el 31 de desembre de 2006. Les neoplàsies més freqüents en els homes són els processos de l’aparell urinari, la pell i l’aparell genital. Les neoplàsies més freqüents en les dones són el càncer de mama, el càncer de pell i el càncer de l’aparell urinari. Els grups de més edat estan afectats pels processos malignes més freqüents (aparell urinari, genital i gastrointestinal). Figura 72.1. Distribució dels processos malignes per sexe. Casos el 31 de desembre de 2005.

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5

Pell (no llavis ni genitals)

Leucèmies i retic.

Gastrointestinal

Coll i tòrax

Aparell urinari

Genital

Miscel.lània

Mama

Processos múltiples

% sobre els casos el 31-12-2005Home Dona

n=1

n=65

n=1

n=8n=10

n=36n=113

n=53n=191

n=10n=39

n=35n=86

n=30

n=39

n=61n=135


84

Figura 72.2. Distribució dels processos malignes per sexe. Casos el 31 de desembre de 2006.

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5

Pell (no llavis ni genitals)

Leucèmies i retic.

Gastrointestinal

Coll i tòrax

Aparell urinari

Genital

Miscel.lània

Mama

Processos múltiples

% sobre els casos el 31-12-2006Home Dona

n=3

n=80

n=8n=15

n=37n=130

n=61n=213

n=8n=40

n=38n=92

n=35n=47

n=71n=148

Per tal d’aprofundir en aquest tema, es pot consultar l’informe estadístic de l’any 1995 en el qual es va estudiar, mitjançant el mètode actuarial, l’aparició de processos malignes al llarg del temps en TSR en funció de diversos factors com són el tipus de tractament, el lloc d’origen de la neoplàsia, el sexe i el grup d’edat. L’estudi de la probabilitat d’aparició de processos malignes s’ha dut a terme utilitzant els nous casos de 1990-2006. Globalment, s’ha observat que la probabilitat d’aparició de processos malignes és del 14,3% als 5 anys de seguiment, i del 29,1% als 10 anys, i que en els homes la probabilitat d’aparició de processos malignes és superior que en les dones (p<0,001). Aquesta probabilitat és del 15,6% per als homes i del 12,3% per a les dones als 5 anys de seguiment i del 30,8% i el 26,3% respectivament, als 10 anys. Aquestes probabilitats incrementen lleugerament any rere any. Un altre factor que ha mostrat diferències estadísticament significatives ha estat l’edat; la probabilitat d’aparició de processos malignes augmenta de manera considerable en els grups de malalts d’edat més avançada. En els grups de malalts d’edat d’entre 45 i 64 anys és del 29,0% als 10 anys de seguiment, en els de 64 a 74 anys arriba al 33,6%, i en els malalts majors de 74 anys és del 25,7% en el mateix període (p<0,001). La taula 10 mostra la probabilitat d’aparició de diferents tipus de neoplàsies als 5 i als 10 anys de seguiment (diàlisi o trasplantament). Les més freqüents són les d’origen urogenital i gastrointestinal, i les de pell.


85

Taula 10. Probabilitat d’aparició de diversos processos malignes en els malalts en TSR. Període 1990-2006. Localització de la neoplàsia Probabilitat als 5 anys (%) Probabilitat als 10 anys (%)

Diàlisi Trasplantament Diàlisi Trasplantament

Pell (no llavis ni genitals) 1,43 1,69 3,35 3,25

Leucèmies i reticulosi 1,21 0,35 1,73 1,22

Aparell gastrointestinal 2,71 0,44 4,52 1,20

Coll i tòrax 2,02 0,54 3,12 1,55

Aparell urinari 2,09 0,85 4,18 1,59

Aparell genital 1,93 0,41 3,53 1,12

Miscel·lània 0,50 0,24 0,94 0,67

Mama* 1,60 0,97 2,39 1,80

* Probabilitat calculada sobre la població de dones.

Virus de l’hepatitis C Des de ja fa uns anys, el Registre recull informació sobre la infecció pel virus de l’hepatitis C aprofitant l’actualització anual i prestant atenció especial al seguiment dels malalts que van iniciar tractament substitutiu renal a partir de l’any 1995. És per això que el càlcul de la probabilitat de desenvolupar una serologia positiva pel virus de l’hepatitis C s’ha fet només amb els malats que van iniciar el tractament a partir d’aquell any. El percentatge de malalts amb anticossos contra el VHC segons l’últim tractament apareix a les figures 73.1 (any 2005) i 73.2 (any 2006). Si s’exclouen els malalts no informats, el percentatge de malalts amb anticossos contra el VHC dels que fan HD el 31 de desembre de 2005 i el 31 de desembre de 2006 ha disminuït lleugerament fins al 13,3% (2005) i el 12,2% (2006). En els malalts que tenen un trasplantament funcionant, el percentatge és d’un 12,4% i un 11,9%, respectivament, un percentatge notablement inferior a l’any 2004. El percentatge de malalts infectats entre els que fan diàlisi peritoneal continua sent inferior a la resta de tractaments (10,1% el 2005 i 8,6% el 2006).


86

Figura 73.1. Percentatge de malalts amb anticossos contra el VHC segons l’últim tractament. Casos el 31 de desembre de 2005.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

HDA DP TR

Tipus de tractament

VHC+ VHC- NC

p=0,01

Figura 73.2. Percentatge de malalts amb anticossos contra el VHC segons l’últim tractament. Casos el 31 de desembre de 2006.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

HDA DP TR

Tipus de tractament

VHC+ VHC- NC

p<0,001


87

Figura 74. Probabilitat de desenvolupar una seroconversió per VHC. Nous casos 1995-2006.

3,95%6,72%

0,57%0

0,1

0,2

0,3

0,4

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Anys en TSR

Probabilitat

S’ha calculat la probabilitat de seroconversió segons el temps en TSR. Aquesta anàlisi és aproximada ja que no es disposa de la data exacta de la seroconversió, només se’n coneix l’any. Amb aquesta informació, i considerant que la conversió es va produir a final de l’any en què es va notificar, s’ha calculat la probabilitat acumulada, que es presenta a la figura 74.


88

Grau d’autonomia funcional Aquesta variable es mesura amb una escala basada en l’escala d’activitat de Karnofsky adaptada per Gutman als malalts sotmesos a diàlisi (GUTMAN, 1981). Aquesta escala permet mesurar el grau d’autonomia funcional segons cinc categories:

1. Desenvolupa una activitat física pràcticament normal (Normal). 2. Desenvolupa una activitat física gairebé normal la major part del temps.

(Gairebé normal). 3. Desenvolupa una activitat física limitada. Es val per ell mateix. (Limitada). 4. Requereix atencions especials la major part del temps. No es val per ell mateix

(Atencions especials). 5. Requereix hospitalització o atencions continuades (Atencions continuades),

Els malalts que han començat el tractament substitutiu renal els anys 2005 i 2006 mostren una distribució del grau d’autonomia funcional força semblant a la d’anys anteriors. A la figura 75 s’observa que, entre els malalts que han iniciat TSR aquests dos anys, el percentatge dels que tenen un bon grau d’autonomia funcional és semblant al de l’any anterior. Un 63,7% (2005) i un 65,3% (2006) desenvolupa una activitat física normal o gairebé normal la major part del temps, mentre que hi ha pocs malalts (1,2% el 2005 i 1,4% el 2006) que requereixen hospitalització o atencions continuades. Malgrat tot, en aquesta figura es pot veure que la distribució al llarg del període és molt estable, i destaca la disminució del percentatge de casos no informats. Figura 75. Grau d’autonomia funcional dels nous casos segons l’any d’inici del TSR. Període 1993-2006.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Any d'inici del TSR

No informat Atencions continuades Atencions especials

Limitada Gairebé normal Normal Les figures 76.1 i 76.2 mostren la distribució del grau d’autonomia funcional dels malalts segons el grup d’edat el 31 de desembre de 2005 i el 31 de desembre de 2006,


89

respectivament. El percentatge de malalts que poden fer una activitat física normal disminueix amb l’edat; el 2005, el 87,9% dels malalts entre 15 i 45 anys feien una activitat física normal mentre que en el grup de majors de 74 anys el percentatge era del 18,7%. El 2006, els percentatges gairebé no canvien. Les variacions en el grup de menors de 15 anys són degudes al baix nombre de casos i, per tant, no són valorables. L’autonomia funcional també està afectada per determinades patologies com són la diabetis i les malalties vasculars, on només un 57,0% i un 71,4% , respectivament, dels malalts tenen un grau d’autonomia funcional normal o gairebé normal a 31 de desembre de 2006, mentre que en el cas de la glomerulonefritis i la poliquistosi aquest percentatge és del 88,8% i 87,6% (any 2006). Un 94% (2005 i 2006) dels malalts que han rebut un trasplantament tenen un grau d’autonomia normal o gairebé normal. Figura 76.1. Grau d’autonomia funcional segons el grup d’edat. Casos el 31 de desembre de 2005.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

>74 anys

65-74 anys

45-64 anys

15-44 anys

Grup d'edat

Normal Gairebé normal Limitada

Atencions especials Atencions continuadesp<0,001


90

Figura 76.2. Grau d’autonomia funcional segons el grup d’edat. Casos el 31 de desembre de 2006.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

>74 anys

65-74 anys

45-64 anys

15-44 anys

Grup d'edat

Normal Gairebé normal Limitada

Atencions especials Atencions continuadesp<0,001

Factors de risc cardiovascular L’estudi que tot seguit es presenta s’ha dut a terme utilitzant els criteris del National Cholesterol Education Program (NCEP ATP-III) en la seva revisió recent de 2001. S’han utilitzat les dades recollides el 31 de desembre sobre la dislipèmia i les variables existents al Registre (existència de malaltia cardiovascular, obesitat, diabetis, etc.). Segons aquesta classificació només manquen els antecedents familiars de primer grau de malaltia coronària. Els malalts en TSR tenen un elevat risc cardiovascular. S’ha utilitzat una adaptació dels criteris del NCEP (Adult Treatment Panel III). En les anàlisis que es presenten a continuació, es consideren malalts amb dislipèmia els que tenen xifres de colesterol superiors a 199 mg/dl. Es consideren obesos els malalts que tenen un índex de massa corporal superior a 30. Es considera risc cardiovascular alt la presència de diabetis, la malaltia isquèmica del cor, la malaltia cerebrovascular o la malaltia vascular perifèrica; i risc moderat, l’existència de dos o més dels factors següents: edat (més de 45 anys en els homes i de 55 en les dones), hipertensió arterial (HTA) i dislipèmia. Es considera risc baix quan només hi ha un dels factors anteriors. Malgrat que aquestes dades es van demanar a tots els malalts vius el 31 de desembre d’ambdós anys i ha hagut un millor compliment entre els malalts en diàlisi que entre els que tenien un trasplantament funcionant. Les anàlisis que es presenten s’han desglossat segons el darrer tipus de tractament.


91

Resultats S’ha obtingut informació sobre el colesterol en el 79,1% i en el 83,4% dels malalts vius a 31 de desembre de 2005 i el 31 de desembre de 2006, respectivament, la qual cosa ha permès fer una estimació de la dislipèmia. La resta de variables (edat, hipertensió, malaltia cardiovascular, diabetis i obesitat) per elaborar l’estudi dels factors de risc cardiovascular s’han extret del Registre. Les figures 77.1 i 77.2 mostren els factors de risc més rellevants i prevalents els anys 2005 i 2006. L’edat afecta sobretot els malalts en HD, en un 84,7% (2005) i un 84,3% (2006) dels casos. L’any 2005, l’HTA es presenta en un percentatge molt elevat en les tres tècniques, mentre que l’any 2006, el percentatge d’hipertensió en pacients amb ronyó funcionant decreix significativament (del 78,9% al 70,3%). La presència de malaltia cardiovascular es produeix en un 56,1% (2005) i un 56,3% (2006) dels malats en HD, en un 35,1% (2005) i 38,4% (2006) dels malalts en DP i en un 18,1% (2005) i 19,5% (2006) dels malalts que tenen un trasplantament funcionant. S’entén per malaltia cardiovascular l’existència d’alguna de les patologies següents: cardiopatia isquèmica, malaltia cerebrovascular o malaltia vascular perifèrica. La dislipèmia, entesa com xifres de colesterol superiors a 199 mg/d, la presenten un 46,7% (2005) i un 44,9% (2006) dels malalts amb un trasplantament funcionant. La diabetis i l’obesitat són factors que afecten un percentatge més petit de malalts. En el 17è Informe estadístic, corresponent a les dades de l’any 2000, es desenvolupa amb més profunditat l’estudi de la dislipèmia i els factors de risc cardiovasculars. Figura 77.1. Factors de risc cardiovascular segons l’últim tractament. Any 2005.

83,6

84,7

14,0

56,1

27,7

11,2

84,0

67,1

30,2

35,1

26,6

17,4

78,9

62,4

46,7

18,1

12,5

14,9

0 20 40 60 80 100

Hipertensió

Edat

Dislipèmia

M. cardiovascular

Diabetes

Obesitat

Factors de risc

Percentatge

HD DP Tx


92

Figura 77.2. Factors de risc cardiovascular segons l’últim tractament. Any 2006.

83,7

84,3

10,5

56,5

28,4

12,4

83,3

69,0

31,2

38,4

29,6

17,7

70,3

63,6

44,9

19,5

12,7

14,8

0 20 40 60 80 100

Hipertensió

Edat

Dislipèmia

M. cardiovascular

Diabetes

Obesitat

Factors de risc

Percentatge

HD DP Tx


93

Morbiditat hospitalària L’any 2006, s’ha tornat a demanar informació sobre les hospitalitzacions dels malalts en TSR a Catalunya al Registre del conjunt mínim bàsic de dades dels hospitals d’aguts (CMBD-HA), que també depèn del Servei Català de la Salut. L’objectiu d’aquest estudi és, d’una banda, descriure el tipus d’hospitalitzacions (les causes i els procediments) que han sofert aquests malalts durant l’any 2006 i de l’altra, determinar els factors de risc associats a l’hospitalització dels malalts en hemodiàlisi. S’han analitzat les hospitalitzacions en hospitals d’aguts, tant les convencionals com les corresponents a cirurgia major ambulatòria, de l’any 2006 dels malalts que l’1 de gener de 2006 seguien TSR. S’exclouen els malalts menors de 20 anys i les altes dels trasplantaments realitzats durant l’any, ja que aquestes dades no es poden incloure en l’anàlisi de la morbiditat. S’han agrupat els diagnòstics i els procediments segons les categories diagnòstiques de les classificacions clíniques per a la recerca en polítiques sanitàries (CCHPR), proposades per l’Agència de Polítiques i Recerca d’Atenció Sanitària (AHCPR) dels Estats Units. Per a l’estudi dels factors de risc relacionats amb els dies d’ingrés s’ha fet una regressió binomial negativa. Aquest estudi presenta una limitació important. Atès que només els hospitals d’aguts notifiquen dades al Registre del CMBD-HA, del qual s’ha extret la informació sobre els ingressos, no es poden analitzar les hospitalitzacions en centres sociosanitaris. Hi ha malalts que segueixen un tractament en centres sociosanitaris en els quals sovint ingressen per una llarga estada, però en no disposar d’aquestes dades, consta que no han estat hospitalitzats durant l’any. És un biaix que s’ha de tenir present a l’hora d’interpretar les dades, ja que no afectarà de la mateixa manera tots els malalts. Els més afectats són els pacients grans, amb major comorbiditat i pitjor grau d’autonomia funcional. Malgrat tot, el treball que tot seguit es presenta permet fer una primera aproximació a l’estudi de la morbiditat d’aquest malalts, les causes d’hospitalització més freqüents i la seva durada, la qual cosa permet tenir una referència del consum de recursos per a l’hospitalització dels malalts en TSR. S’han estudiat 7.957 malalts, que han generat 8.064 altes amb un total de 64.620 dies d’estada hospitalària (45.978 corresponents a malalts en HD, 2.947 de malalts en DP i 15.695 de malalts portadors d’un trasplantament funcionant). Un 49,5% dels malalts ha presentat com a mínim un ingrés hospitalari. No s’han trobat diferències en relació amb el sexe, ni amb les hores de diàlisi setmanal, però si en la majoria de les variables. Aquesta informació es presenta a la taula 11.


94

Taula 11. Percentatge de malalts que han necessitat com a mínim un ingrés hospitalari. Any 2006.

n % d’ingressos p

Sexe

Homes 4.872 47,7

Dones 2.941 47,9 0,88

Grup d’edat

20-44 anys 1.296 38,0

45-64 anys 2.903 42,7

65-74 anys 1.817 55,0

> 74 anys 1.795 55,7

<0,001


Desconeguda 1.581 47,1

Glomerular 1.657 39,6

Poliquistosi 792 41,5

Intersticial 1.026 45,3

Vascular 1.051 52,3

Diabetis 1.042 63,1

Altres 659 49,6

<0,001

Grau d’autonomia funcional

Normal o gairebé normal 5.023 41,2

Limitat 1.066 62,6

Atencions especials 171 71,3

<0,001

Comorbiditat

Malaltia isquèmica del cor 1.458 62,8 <0,001

Cardiomiopatia 1.982 62,6 <0,001

Trast. de la conducció card. 1.276 65,1 <0,001

AVC 1.053 62,6 <0,001

Malaltia vascular perifèrica 1.890 62,2 <0,001

MPOC 1.229 63,4 <0,001

Tuberculosi 107 68,2 <0,001

Tumors malignes 971 59,4 <0,001

Diabetis 706 54,8 <0,001

Artropatia 2.268 58,0 <0,001

M. crònica del fetge 878 53,3 <0,001

M. esòfag, estómac i duodè 1.124 55,2 <0,001

M. intestí 824 59,2 <0,001

HTA 5.940 49,0 <0,001

Dèficit visual 461 61,8 <0,001

Trastorns psiquiàtrics 478 61,5 <0,001


95

En relació amb la durada dels ingressos, s’ha observat que a mesura que augmenta l’edat dels malalts hi ha un major percentatge de dies d’hospitalització (el 25% dels malalts entre 20 i 44 anys ingressen com a mínim 4 dies, mentre que els de 45 a 64 anys ho fan durant 5 dies, i els majors de 65 anys estan ingressats durant 7 dies). També s’incrementa el nombre de dies d’ingrés en empitjorar l’autonomia funcional del malalt (figura 78). Figura 78. Descripció de la durada de les hospitalitzacions segons el grup d’edat i el grau d’autonomia funcional. Any 2006. Els malalts en HD o DP tenen un patró d’hospitalització semblant. El 25% estan hospitalitzats durant un període igual o superior a 7 i 8 dies, respectivament, mentre que els malalts amb un trasplantament funcionant fan estades més curtes, el 25% estan hospitalitzats 4 o més dies. Dels malalts que seguien HD a final d’any, el 77,6% eren portadors d’una FAVI o empelt i la resta portava un catèter com a accés vascular. La durada dels ingressos d’aquest darrer grup va ser superior: un 25% va estar hospitalitzat com a mínim 10 dies, mentre que el 25% dels malalts amb una FAVI van estar ingressats un mínim de 7 dies (figura 79). Figura 79. Descripció de la durada de les hospitalitzacions segons el tipus de tractament i segons el tipus d’accés vascular dels malalts en HD. Any 2006.

0

10

20

30

40

HD DP TX

Grup d'edat

Dies hospitalització

0

10

20

30

40

FAVI Catèter

Grau d'autonomia funcional


0

10

20

30

40

20-44 45-64 65-74 Majors de 74

Grup d'edat


0

10

20

30

40

1 2 3 4 5

Grau d'autonomia funcional



96

Les principals causes d’ingrés, independentment del tipus de tractament, són les malalties de l’aparell urinari (21,2% dels malalts), les lesions i l’emmetzinament (18,1%) i les malalties de l’aparell circulatori (17,9%). La figura 80 mostra les causes d’ingrés segons el darrer tipus de tractament. Dels malalts que van ingressar per problemes amb l’implant o l’empelt la major part ho va fer per complicacions amb el catèter de diàlisi. Figura 80. Causes de les hospitalitzacions segons les categories diagnòstiques del CCHPR i tipus de tractament. Any 2006.

0 5 10 15 20 25

Altres afeccions

Lesions i emmetzinaments*

Anomalies congènites

M. aparell locomotor

M. pell i teixit subcutani

Complicacions de l'embaràs

M. aparell genital

M. aparell urinari

M. aparell digestiu

M. aparell respiratori

M. aparell circulatori

M. del SCN i dels sentits

Trastorns mentals

M. de la sang

M. endocrines

Neoplàsies

M. infeccioses

Categories CCHPR

PercentatgeTR DP HD

A la figura 81 es mostren els procediments diagnòstics més practicats segons el darrer tractament de l’any 2006. Pel global dels malalts, els procediments més utilitzats han estat les operacions de l’aparell cardiovascular (44,8%), proves diagnòstiques per la imatge (19,2%), operacions de l’aparell digestiu (9,6%), operacions de l’aparell urinari (8,4%), i operacions de l’ull (4,7%).

*inclou complicacions amb implants o empelts


97

Figura 81. Tipus de procediments segons les categories diagnòstiques del CCHPR i el tipus de tractament. Any 2006.

0 10 20 30 40 50 60

Operacions del sistema nerviós

Operacions del sistema endocrí

Operacions d'ull

Operacions d'orella

Operacions de nas, boca i faringe

Operacions de l'aparell respiratori

Operacions de l'aparell cardiovascular

Operacions del sistema hemàtic i limfàtic

Operacions de l'aparell digestiu

Operacions de l'aparell urinari

Operacions dels òrgans genitals masculins

Operacions dels òrgans genitals femenins

Procediments obstètrics

Operacions del sist. esquelètic

Operacions de la pell i teguments

Proves diagnòstiques per imatge o miscel·lània

Categories CCHPR

PercentatgeTR DP HD

Per conèixer els factors que intervenen en l’hospitalització, s’han estudiat els malalts que seguien tractament en hemodiàlisi. S’ha fet una regressió binomial negativa ajustant per l’edat, el sexe i pel fet de ser o no diabètic i s’ha trobat que els factors implicats han estat els següents: tenir una malaltia isquèmica del cor o una malaltia vascular perifèrica, ser portador d’un catèter, ser obès, tenir un grau d’autonomia funcional limitat, una hemoglobina inferior a 10,5 o la PCR alta. Els resultats es presenten a la taula 12.


98

Taula 12. Factors de risc relacionats amb el nombre de dies d’hospitalització (regressió binomial negativa). Malalts en HD. Any 2006.

Risc Relatiu IC 95% p

Sexe

Homes 1

Dones 1,00 0,85-1,19 0,96

Grup d’edat

20-44 anys 1

45-64 anys 1,05 0,79-1,39 0,72

65-74 anys 1,08 0,82-1,42 0,59

> 74 anys 0,61 0,46-0,80 <0,001

Diabetis 1,24 0,98-1,57 0,07

M. isquèmica 1,27 1,08-1,49 <0,01

Malaltia vascular perifèrica 1,27 1,08-1,50 <0,005

Grau d’autonomia funcional

Normal 1

Limitat 1,29 1,09-1,52 <0,005

Atencions especials 2,05 1,54-2,74 <0,001

Hb <10,5 g/l 1,45 1,21-1,74 <0,001

Obès (IMC>30) 0,76 0,60-0,96 <0,05

PCR mg/dl

0-5 1

6-10 1,13 0,93-1,38 0,21

>10 1,78 1,49-2,13 <0,001

Accés vascular

Catèter 1

FAVI 0,44 0,37-0,51 <0,001


99

Supervivència Supervivència del malalt en tractament substitutiu renal La supervivència global dels malalts residents a Catalunya que van iniciar el tractament substitutiu renal en el període 1984-2006 es mostra a la figura 82. La supervivència el primer any és del 86,0%, als 5 anys del 53,4% i als 10 anys del 33,8%. Figura 82. Supervivència dels malalts en tractament substitutiu renal. Nous casos 1984-2006.

2.7223.824

5.477

7.863

11.480

17.032

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Anys

Probabilitat

Supervivència al 1r. any 86,0% 5è. any 53,4% 10è. any 33,8%


100

En els següents apartats d’aquest capítol s’estudiarà la supervivència del pacient (i de l’empelt) segons edat, tractament, període de tractament i altres factors relacionats. En analitzar la supervivència per grups d’edat (figura 83 i taula 13), s’observen diferències molt significatives, sobretot als 5 anys. Per al grup de majors de 74 anys és només del 22%, en canvi per als de 45 anys és del 89%. Els nens tenen una supervivència semblant a la dels joves (97% el primer any i 92% el cinquè any). A la figura 83 es pot observar que les diferències en la probabilitat de morir dels malalts menors de 50 anys són relativament petites en els primers anys i s’incrementen a mesura que augmenta l’edat i el temps de seguiment. Figura 83. Supervivència dels malalts en tractament substitutiu renal segons l’edat a l’inici del tractament. Nous casos 1990-2006.

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

0 1 2 3 4 5Anys

Probabilitat

0-30 31-40 41-50 51-60

61-70 71-80 Majors de 80

A la taula 13 es presenten els resultats obtinguts en l’anàlisi univariada (a l’any i als cinc anys) i multivariada de la supervivència dels nous casos de 15 o més anys (1990-2006), ajustada pel model de riscos proporcionals de Cox (COX, 1972), on s’estudia el pes que té cada un dels factors de risc analitzats: el sexe, l’edat, l’MRP, el grau d’autonomia funcional, la situació en llista d’espera per rebre un trasplantament i la morbiditat a l’inici del tractament (en la taula únicament apareixen les malalties amb significació estadística).


101

Taula 13. Anàlisi univariada i multivariada de la supervivència dels malalts de 15 o més anys en TSR (regressió de Cox). Nous casos 1990-2006.

n Supervivència (univ.) Risc multivariat

1r any 5è any Risc IC95%

Grup d’edat:

15 – 44 anys 1.914 0,97 0,89 1 -

45 – 64 anys 4.401 0,92 0,66 2,98 2,62-3,38

65 – 74 anys 4.250 0,81 0,36 4,81 4,21-5,50

> 74 anys 3.278 0,74 0,22 6,15 5,32-7,10

Sexe:

Homes 8.623 0,85 0,50 1 -

Dones 5.233 0,85 0,51 0,91 0,86-0,95

Malaltia renal primària:

Glomerular 2.056 0,91 0,68 1 -

Intersticial 1.527 0,88 0,59 1,08 0,98-1,19

Poliquistosi 1.081 0,95 0,77 0,74 0,66-0,84

Vascular 2.348 0,82 0,42 1,21 1,11-1,32

Diabetis 2.698 0,81 0,33 1,59 1,45-1,73

Altres 1.175 0,77 0,42 1,74 1,57-1,94

Desconeguda 2.971 0,86 0,49 1,11 1,02-1,21

Grau d’autonomia funcional:

Normal 4.738 0,95 0,76 1 -

Gairebé normal 3.034 0,90 0,55 1,31 1,22-1,42

Limitada 4.136 0,79 0,33 1,77 1,65-1,90

Necessita atencions especials 1.659 0,62 0,16 2,53 2,32-2,76

Situació en llista d’espera:

En llista 714 0,98 0,88 1 -

Pendent d’estudi 6.661 0,93 0,70 1,74 1,42-2,13

Exclusió per edat 3.967 0,78 0,29 2,51 2,03-3,11

Exclusió per causes clíniques 2.364 0,72 0,22 2,77 2,24-3,42

Exclusió voluntària 33 0,94 0,59 2,60 1,62-4,18

Malalties acompanyants a l’inici del TSR:*

M, isquèmica del cor 2.585 0,74 0,27 1,20 1,13-1,27

Cardiomiopatia 3.478 0,75 0,28 1,22 1,15-1,29

Trastorns de la conducció 1.870 0,72 0,22 1,20 1,13-1,28

AVC 1.535 0,76 0,26 1,09 1,02-1,17

M, pulmonar obstructiva 2.084 0,76 0,29 1,19 1,12-1,27

Tumors malignes 1.191 0,73 0,26 1,37 1,26-1,48

Diabetis (no MRP) 1.074 0,76 0,28 1,29 1,19-1,41

M. crònica del fetge 777 0,79 0,35 1,35 1,23-1,48

*Cada malaltia acompanyant té com a referència la seva absència.


102

A la primera columna hi ha el factor estudiat; a la segona, el nombre de malalts inclosos a cadascuna de les categories de cada variable; a la tercera, la probabilitat univariada de sobreviure el primer any; a la quarta, la probabilitat univariada de sobreviure el cinquè any; i a la cinquena, el risc multivariat, és a dir, el risc havent fixat tots els altres factors. En el cas de les variables qualitatives, es pren com a referència la primera categoria de cadascuna i se li assigna un risc de 1. Per exemple: els malalts amb un rang d’edat entre 45 i 64 anys a l’inici del tractament, tenen un risc de morir 2,98 vegades superior que els que menors de 44 anys, sempre que es trobin en les mateixes condicions respecte als altres factors estudiats (MRP, grau d’autonomia funcional, situació en llista d’espera i malalties acompanyants). Així, els malalts amb una nefropatia diabètica tenen un risc de morir 1,6 vegades superior que els malalts glomerulars, ajustant per la resta de variables estudiades. Aquests resultats són molt similars als obtinguts en anys anteriors (VIDAL, 1991). A l’última columna hi ha l’interval de confiança del 95% del risc multivariat. Si un interval conté el valor 1, s’interpretarà que els pacients amb aquella categoria no tenen un risc de morir significativament diferent que els pacients inclosos en la categoria de referència. En l’anàlisi univariada s’observen diferències importants en la supervivència dels malalts segons la malaltia renal primària: els malalts glomerulars i els poliquístics presenten resultats semblants sobretot els tres primers anys; aquests malalts són els que tenen un percentatge de supervivència més alt, superior al 90% el primer any, Les diferències s’incrementen al cinquè any: els pacients glomerulars tenen una supervivència del 68%, mentre que en els malalts poliquístics és del 77%. El grup de malalts amb pitjor supervivència és el dels diabètics (81% el primer any i 33% el cinquè). En ajustar pels altres factors que intervenen en la supervivència s’observa que els malalts amb menor risc de morir són els poliquístics, mentre que els que tenen un risc més gran són els que pertanyen a les categories d’altres malalties renals primàries i els malalts diabètics (taula 13, risc multivariat). També s’analitza la supervivència segons diversos factors mòrbids com el grau d’autonomia funcional, la situació en la llista d’espera i determinades malalties acompanyants en el moment d’iniciar el tractament substitutiu renal. A mesura que empitjora el grau d’autonomia funcional a l’inici del tractament, la supervivència, a l’any i als cinc anys, també empitjora de manera important, i el risc de morir ajustat per la resta de factors augmenta, ja que és 2,5 vegades superior en els malalts que necessiten atencions especials que en els que tenen un grau d’autonomia funcional normal. Supervivència del malalt en diàlisi Hemodiàlisi En aquest apartat s’estudia la supervivència dels malalts que segueixen tractament en hemodiàlisi. La unitat d’anàlisi és la seqüència de tractament. La taula 14 mostra els resultats obtinguts en l’anàlisi univariada i multivariada de la supervivència dels malalts en hemodiàlisi. S’han introduït en el model aquelles variables que tenen una significació estadística. Els resultats són molt semblants als que s’observen en l’anàlisi global dels malalts en TSR i només canvien algunes de les malalties acompanyants que afecten


103

d’una manera significativa la supervivència del malalt. La resta de variables es comporta de manera semblant. Taula 14. Anàlisi univariada i multivariada de la supervivència dels malalts de 15 o més anys en HD (regressió de Cox). Seqüències de tractament 1990-2006.

n Supervivència (univ.) Risc multivariat

1r any 5è any Risc IC 95%

Grup d’edat:

15 – 44 anys 1.872 0,94 0,74 1 - 45 – 64 anys 4.200 0,88 0,48 1,86 1,63-2,13 65 – 74 anys 3.932 0,79 0,32 2,34 2,04-2,69 > 74 anys 3.103 0,73 0,22 2,99 2,58-3,47 Sexe: Homes 8.111 0,82 0,36 1 - Dones 4.996 0,82 0,38 0,93 0,88-0,97 Malaltia renal primària: Glomerular 2.007 0,87 0,49 1 - Intersticial 1.494 0,85 0,46 1,00 0,91-1,12 Poliquistosi 1.082 0,93 0,59 0,81 0,71-0,92 Vascular 2.248 0,78 0,33 1,12 1,02-1,23 Diabetis 2.409 0,77 0,25 1,37 1,25-1,50 Altres 119 0,73 0,29 1,59 1,42-1,77 Desconeguda 2748 0,84 0,37 1,03 0,94-1,12 Grau d’autonomia funcional: Normal/ gairebé normal 7.559 0,90 0,50 1 - Limitada 3.976 0,77 0,29 1,38 1,30-1,46 Necessita atencions especials 1.572 0,60 0,14 1,99 1,84-2,14 Situació en llista d’espera: En llista 652 0,94 0,64 1 - Pendent d’estudi 6.530 0,89 0,52 1,18 0,95-1,46 Exclusió per edat 3.691 0,76 0,28 1.37 1,10-1,71 Exclusió per causes clíniques 2.203 0,70 0,21 1.49 1,19-1,85 Exclusió voluntària 31 0,93 0,56 1.15 0,70-1,90 Malalties acompanyants a l’inici del TSR:* M, isquèmica del cor 2.382 0,72 0,23 1,15 1,08-1,23 Cardiomiopatia 3.276 0,73 0,23 1,18 1,11-1,25 Trastorns de la conducció 1.771 0,69 0,19 1,20 1,12-1,28 AVC 1.444 0,74 0,23 1,06 0,99-1,14 M. vascular perifèrica 2.910 0,74 0,25 1,02 0,96-1,08 M. pulmonar obstructiva 2.029 0,74 0,24 1,17 1,09-1,24 Tumors malignes 1.161 0,71 0,21 1,33 1,23-1,44 Diabetis (no MRP) 1.032 0,74 0,23 1,22 1,12-1,33 M, crònica del fetge 731 0,76 0,26 1,25 1,14-1,37 Tractament previ: Cap 12.383 0,82 0,36 - - DP 78 0,54 0,35 2,00 1,6-3,18 TR 594 0,74 0,60 1,24 1,01-1,53



104

Diàlisi peritoneal També s’ha analitzat per separat la supervivència dels malalts tractats amb diàlisi peritoneal. No s’han trobat diferències en relació amb el sexe o amb la malaltia renal primària, però sí pel que fa a l’edat d’inici del tractament. Com es pot veure a la taula 15, l’edat a l’inici del tractament és un factor de gran importància en relació amb la supervivència. Els malalts més grans de 74 anys tenen un risc de morir 3 vegades superior que els de 15 a 44 anys, ajustant per tots els altres factors. Els malalts que necessiten atencions especials tenen prop de 2 vegades més risc de morir que els que tenen un grau d’autonomia funcional normal. Les malalties acompanyants a l’inici de la seqüència que tenen significació estadística són la cardiomiopatia, la diabetis i la malaltia crònica del fetge. Taula 15. Anàlisi univariada i multivariada de la supervivència dels malalts de 15 o més anys en DP (regressió de Cox). Seqüències de tractament 1990-2006.

n Supervivència (univ.) Risc multivariat 1r any 3r any Risc IC 95%

Sexe: Homes 1.035 0,73 0,40 1 - Dones 562 0,73 0,41 0,93 0,78-1,11 Grup d’edat: 15 – 44 anys 426 0,90 0,79 1 - 45 – 64 anys 648 0,77 0,46 2,15 1,52-3,02 65 – 74 anys 362 0,60 0,23 2,66 1,84-3,86 > 74 anys 161 0,54 0,14 3,07 1,99-4,74 Malaltia renal primària: Glomerular 298 0,84 0,56 1 - Intersticial 156 0,80 0,53 0,70 0,46-1,06 Poliquistosi 109 0,77 0,64 0,75 0,46-1,22 Vascular 243 0,70 0,36 0,78 0,56-1,08 Diabetis 390 0,66 0,31 0,99 0,74-1,33 Altres 125 0,68 0,30 1,36 0,94-1,96 Desconeguda 276 0,71 0,39 0,79 0,57-1,08 Grau d’autonomia funcional: Normal / Gairebé normal 1.165 0,81 0,53 1 - Limitada 326 0,58 0,21 1,29 1,04-1,59 Necessita atencions especials 106 0,45 0,13 1,77 1,33-2,35 Situació en llista d’espera: En llista 160 0,91 0,81 1 - Pendent d’estudi 947 0,82 0,59 2,25 1,15-4,40 Exclusió per edat 283 0,56 0,15 2,89 1,43-5,84 Exclusió per causes clíniques 202 0,55 0,17 3,13 1,56-6,29 Exclusió voluntària 5 0,33 0,33 1,65 0,19-14,17 Malalties acompanyants a l’inici del TSR:* Cardiomiopatia 325 0,55 0,17 1,46 1,20-1,78 Diabetis 76 0,52 0,26 1,54 1,10-2,16 M, crònica del fetge 61 0,70 0,24 1,43 1,01-2,02 Tractament previ: Cap 1.048 0,75 0,39 1 - HD 261 0,62 0,27 1,56 1,28-1,91 TR 40 0,78 0,65 1,66 0,80-3,44 Tipus de DP DPCC 681 0,84 0,58 1 DPAC 916 0,65 0,29 1,72 1,41-2,10



105

Supervivència del malalt que ha rebut un trasplantament i supervivència de l’empelt Per tal de tenir una visió més actualitzada d’aquests resultats, la majoria de les dades que es presenten en aquest apartat pertanyen al període 1990-2006. La figura 84 mostra la supervivència dels 6.337 empelts de donant cadàver realitzats a Catalunya en el període 1984-2006, que és del 69% als 5 anys i del 50% als 10 anys. Un cop superat el primer any, les possibilitats de perdre l’empelt són inferiors al 5% anual. La supervivència del malalt és del 87% als 5 anys i del 75% als 10 anys. Aquests resultats són força satisfactoris, sobretot si es té en compte que en el Registre consten tots els malalts, dels quals un grup considerable va rebre un trasplantament fa més de 15 anys i més d’un 35% dels receptors són més grans de 54 anys. És important tenir present aquest fet a l’hora de comparar els resultats amb els d’altres estudis semblants. Els resultats dels malalts que han rebut un trasplantament de donant viu són encara millors (la supervivència dels malalts que han rebut un trasplantament és del 96,0% als 5 anys i del 92,6% als 10 anys, i la de l’empelt del 78,0% i el 60,4%, respectivament), si bé els trasplantaments de donant viu s’han realitzat sobretot en els darrers anys. Figura 84. Supervivència del malalt i de l’empelt en trasplantaments de donant cadàver. Trasplantaments 1984-2006.

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Anys

Probabilitat

Malalt (n=5.777)

Empelt (n=6.737)

3.809

3.364

2.228

1.566

La taula 16 mostra la supervivència a l’any, als tres anys i als cinc anys del malalt i de l’empelt, per als diferents tipus de trasplantament i períodes. Els resultats obtinguts són molt semblants als presentats en anys anteriors. L’estudi dels trasplantaments de ronyó per períodes s’ha dividit també en quatre intervals: 1984-1989, 1990-1994, 1995-1999 i 2000-2006. S’observen algunes


106

diferències en relació amb la supervivència del malalt entre els dos últims períodes i els dos anteriors, i pel que fa a l’empelt hi ha una millora progressiva en cada període. S’ha de tenir present que hi ha hagut un augment de l’edat mitjana dels receptors i del nombre de factors de risc d’aquests, com ja s’ha descrit en l’apartat de les característiques del receptor. Aquesta mateixa reflexió és aplicable tant a la supervivència del malalt com a la de l’empelt, ja que en els darrers anys han canviat les característiques dels donants (de més edat i més morts per AVC), tot i així la supervivència de l’empelt ha millorat. També es manté l’estudi del període a partir de l’any 1998 fins a l’actualitat, ja que en anys anteriors, es va observar un canvi important en la supervivència de l’empelt, segurament atribuïble a l’efectivitat dels nous immunosupressors (figura 85). El nombre cada cop més elevat de malalts que han rebut més d’un trasplantament (851 en el període 1990-2006) fa que els retrasplantaments s’hagin de considerar per separat. Les diferències entre la supervivència del receptor del primer i del segon trasplantament no són significatives. Pel que fa a la supervivència de l’empelt, les diferències són superiors en els primers trasplantaments. Als cinc anys la supervivència del segon empelt és del 55%, prop d’un 20% inferior al del primer. Aquestes xifres mostren una probabilitat de supervivència molt acceptable per als malalts que afronten una segona oportunitat.


107

Taula 16. Supervivència del malalt i de l’empelt segons el tipus de trasplantament i el període.

n Supervivència

1r any 3r any 5è any

TR renal de donant cadàver (1984-2006) Malalt 5.777 0,95 0,92 0,87 Empelt 6.737 0,85 0,77 0,69 TR renal de donant viu (1984-2006) Malalt 352 0,98 0,96 0,96

Empelt 408 0,93 0,85 0,79 TR de ronyó i pàncrees (1984-2006) Malalt 328 0,92 0,88 0,85 Empelt 332 0,88 0,80 0,75 TR de ronyó i fetge (1984-2006) Malalt 66 0,89 0,87 0,82 Empelt 93 0,80 0,76 0,72 TR renal, període 1984-1989 Malalt 1.228 0,94 0,91 0,88 Empelt 1.383 0,78 0,68 0,59 TR renal, període 1990-1994 Malalt 1.210 0,94 0,91 0,87

Empelt 1.384 0,83 0,75 0,67 TR renal, període 1995-1999 Malalt 1.372 0,96 0,92 0,87 Empelt 1.595 0,87 0,79 0,70 TR renal, període 2000-2006 Malalt 1.967 0,96 0,93 0,88 Empelt 2.375 0,89 0,84 0,76 Primer TR de ronyó de donant cadàver (1990-2006) Malalt 4.549 0,95 0,92 0,87 Empelt 4.549 0,87 0,80 0,71 Retrasplantament de ronyó de donant cadàver (1990-2006)

Malalt 711 0,95 0,90 0,86 Empelt 805 0,73 0,63 0,55


108

Figura 85. Supervivència de l’empelt en trasplantaments de donant cadàver segons el període. Períodes 1984-1989, 1990-1997 i 1998-2006.

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10Anys

Probabilitat

Període 1984-1989 Període 1990-1997 Període 1998-2006

En analitzar la supervivència segons l’edat que té el malat quan ha rebut el trasplantament (taula 17), s’observa que els menors de 55 anys presenten un percentatge del 93% als cinc anys i que disminueix gradualment (el 85% per als malalts de 55 a 59 anys, el 76% per als malalts de 60 a 64 anys i el 69% per als malalts majors de 64 anys) (p< 0,001). L’anàlisi de la supervivència per MRP (taula 17) mostra uns resultats molt similars als obtinguts altres anys: les probabilitats de supervivència del malalt als cinc anys és del 89% per als que tenen una MRP estàndard, del 81% per als diabètics i del 83% per als que tenen altres MRP (p < 0,001). Taula 17. Supervivència del malalt amb un trasplantament renal de donant cadàver segons l’edat del receptor i la malaltia renal primària. Trasplantaments 1990-2006.

n Supervivència

1r any 3r any 5è any

Edat del receptor 15-54 anys 3.633 0,97 0,95 0,93 55-59 anys 705 0,95 0,90 0,85 60-64 anys 685 0,93 0,86 0,76 >64 anys 708 0,89 0,81 0,69 Malaltia renal primària Estàndard 4.445 0,95 0,93 0,89 Diabetis 555 0,92 0,87 0,81 Altres 852 0,94 0,89 0,83

p<0,001


109

A la figura 86 hi ha representada la supervivència de l’empelt en funció de l’edat del donant, i es fa evident com empitjora a mesura que augmenta l’edat del donant. Aquest efecte és més acusat quan els donants tenen més de 60 anys i sobretot més de 70 anys. Figura 86. Supervivència de l’empelt en trasplantaments de donant cadàver segons l’edat del donant. Trasplantaments 1990-2006.

0,4

0,6

0,8

1

0 1 2 3 4 5Anys

Probabilitat

<20 (n=700) 20-29 (n=720) 30-39 (n=619) 40-49 (n=924)

50-59 (n=1143) 60-69 (n=789) >69 (n=390)

A la figura 87 hi ha representada la supervivència de l’empelt en funció de l’edat del receptor (jove: menor de 60 anys i vell: més gran o igual a 60 anys) i la del donant cadàver (jove: menor de 60 anys i vell: més gran o igual a 60 anys), que són els mateixos grups d’edat utilitzats en l’apartat de dades relatives al donant. La supervivència de l’empelt varia molt segons l’edat del donant, tant en els receptors joves com en els grans. Als cinc anys, el grup de malalts joves que havien rebut un trasplantament de donant cadàver jove presentava una supervivència de l’empelt del 77%, mentre que si el donant era vell la supervivència era del 61% (p<0,001). En els receptors vells que havien rebut un ronyó de donant jove va ser del 67% i en els que el van rebre de donant vell del 55% (p<0,001).

p<0,001


110

Figura 87. Supervivència de l’empelt en trasplantaments de donant cadàver segons l’edat del donant i la del receptor. Trasplantaments 1990-2006.

0,4

0,6

0,8

1

0 1 2 3 4 5Anys

Probabilitat

Receptor <60 anys(n=3.575) Receptor <60 anys(n=422)

Receptor >60 anys(n=531) Receptor >60 anys(n=757)

Donant <60 anys Donant 60 anys o més

La figura 88 mostra que globalment no hi ha diferències estadísticament significatives en la supervivència de l’empelt en relació amb el sexe del donant i del receptor. La millor supervivència de l’empelt es troba en els casos en què el sexe del donant i del receptor coincideixen, encara que només hi ha diferències estadísticament significatives en els receptors homes, que tenen millors resultats si els donants són també homes.

p<0,001


111

Figura 88. Supervivència de l’empelt en trasplantaments de donant cadàver segons el sexe del donant i el del receptor. Trasplantaments 1990-2006.

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

0 10Anys

Probabilitat

Donant home (n=2.109) Donant home (n=1.252)

Donant dona (n=1.160) Donant dona (n=762)

Receptor home Receptor dona

A la taula 18 es presenten els resultats obtinguts en l’anàlisi univariada i multivariada de la supervivència de l’empelt mitjançant el mètode actuarial i una regressió de Cox, respectivament. Com ja s’ha comentat anteriorment, l’anàlisi multivariada té en compte tots els factors que poden influir en la supervivència (que s’han introduït en la regressió) i calcula el risc per a cadascun d’ells, ajustat per tots els altres. En aquest cas els factors estudiats són l’edat del donant i la del receptor en el moment del trasplantament, la malaltia renal primària, el període en què se ha fet el trasplantament, el percentatge màxim i últim d’anticossos, les identitats HLA-DR i HLA-AB, el fet de ser el primer trasplantament o un retrasplantament i si el malalt té o no trastorns de la conducció cardíaca o una malaltia pulmonar obstructiva crònica.

p=0,4


112

Taula 18. Anàlisi univariada i multivariada de la supervivència de l’empelt (regressió de Cox). Trasplantaments de cadàver 1990-2006.

n Supervivència (univ.) Risc multivariat 1r any 5è any Risc IC 95%

Sexe: Homes 3.471 0,87 0,72 1 - Dones 2.103 0,87 0,72 0,94 0,86-1,04 Grup d’edat del receptor: 15 – 54 anys 3.510 0,89 0,76 1 - 55 – 59 anys 692 0,87 0,73 1,03 0,90-1,19 60 – 64 anys 670 0,85 0,64 1,26 1,09-1,45 > 64 anys 702 0,81 0,59 1,55 1,33-1,81 Malaltia renal primària: Estàndard 4.214 0,87 0,73 1 - Diabetis 550 0,87 0,70 1,51 1,29-1,77 Altres 810 0,86 0,67 1,14 1,01-1,29 Grup d’edat del donant: <20 anys 700 0,88 0,78 1 - 20-29 anys 807 0,90 0,78 0,93 0,77-1,12 30-39 anys 703 0,90 0,78 1,15 0,95-1,40 40-49 anys 969 0,88 0,75 1,42 1,19-1,68 50-59 anys 1.140 0,86 0,70 1,74 1,47-2,06 60-69 anys 810 0,85 0,59 2,04 1,70-2,45 >69 anys 445 0,81 0,60 2,05 1,63-2,58 Percentatge màxim d’anticossos: 0-10% 4.240 0,89 0,75 1 - 0-50% 867 0,85 0,67 1,06 0,93-1,21 51-100% 467 0,69 0,52 1,43 1,17-1,75 Percentatge últim d’anticossos: 0-10% 5.086 0,88 0,74 1 - 11-50% 368 0,78 0,57 1,24 1,02-1,50 51-100% 120 0,61 0,43 1,45 1,03-2,02 Identitats HLA-DR: Cap 1.051 0,85 0,69 1 - Una 3.596 0,87 0,72 0,86 0,76-0,97 Dues 927 0,90 0,75 0,75 0,64-0,87 Nombre de trasplantament: Primer 4.838 0,89 0,74 1 - Retrasplantament 736 0,71 0,54 1,81 1,55-2,11 Temps previ en diàlisi: 0-6 mesos 520 0,91 0,82 1 - 7-24 mesos 1.966 0,90 0,76 1,14 0,94-1,38 >24 mesos 3.088 0,84 0,67 1,33 1,11-1,61 Període: 1990-1997 2.332 0,83 0,66 1 - 1998-2006 3.242 0,90 0,77 0,50 0,45-0,56 Trastorns de la conducció cardíaca* 292 0,79 0,58 1,39 1,16-1,67 Malaltia pulmonar obstructiva crònica* 336 0,83 0,62 1,28 1,08-1,51 Diabetis* 129 0,78 0,66 1,54 1,17-2,03

*Les malalties tenen com a referència la seva absència.


113

En resum, en relació amb les identitats dels antígens HLA-DR entre donant i receptor dels empelts de cadàver realitzats a Catalunya en el període 1990-2006, la supervivència de l’empelt és millor en el grup de malalts amb un trasplantament realitzat amb dues identitats HLA-DR que en els que s’ha utilitzat una identitat. Als 5 anys és del 75%, un 8% superior a la dels malalts que han rebut un trasplantament sense cap identitat (p=0,001) (el risc de fracàs de l’empelt és un 33% superior, segons el model de Cox). Aquestes dades confirmen la tendència observada en les sèries anteriors de trasplantaments, ja publicades en informes d’altres anys. No s’han trobat diferències estadísticament significatives en analitzar la supervivència de l’empelt en relació amb les identitats del locus A i del locus B. El fet que, abans del trasplantament, els receptors tinguin anticossos contra els antígens HLA obliga a trobar donants que presentin antígens contra els quals no reaccionin els anticossos del receptor. Aquest és un dels inconvenients més importants a l’hora de trobar donants adequats. La supervivència de l’empelt segons que el receptor tingui o no anticossos que reaccionin al panell d’antígens HLA (Panel Reacting Antibodies -PRA) es fa considerant per separat l’existència d’anticossos en el moment immediatament anterior al trasplantament (PRA-últim) i el nivell màxim d’anticossos que hagi presentat el malalt en qualsevol moment del tractament (PRA-màxim). Per als malalts sense anticossos (PRA-màxim entre el 0% i el 10%), la supervivència dels empelts és del 75% el cinquè any, per als malalts amb pocs anticossos (PRA-màxim entre l’11% i el 50%) és del 67% mentre que per als malalts amb molts anticossos (hipersensibilitzats, PRA-màxim >50%) és del 52%. Aquesta diferència també s’observa si només es considera el percentatge d’anticossos en el moment del trasplantament: la supervivència de l’empelt al cap de cinc anys és del 74% per als receptors sense anticossos (PRA-últim entre el 0% i el 10%), del 57% per als receptors sensibilitzats (PRA-últim entre l’11% i el 50%) i del 43% per als malalts hipersensibilitzats (PRA-últim >50%). Aquestes dades mostren que la presència d’anticossos (PRA) en el receptor és un factor important en la supervivència de l’empelt renal. Així doncs, la presència d’anticossos en el moment del trasplantament, encara que sigui a nivells baixos, és un factor que s’ha de considerar en les pautes immunosupressores a llarg termini. Fa uns anys es va iniciar una recollida retrospectiva de les variables següents: presència de necrosi tubular aguda, temps d’isquèmia freda i dies de diàlisi posteriors al trasplantament. Malgrat que encara hi ha un percentatge elevat de casos no informats, la figura 89 mostra la supervivència de l’empelt d’aquells malalts que han superat el primer any de trasplantament funcionant, en relació amb la presència o no de necrosi tubular aguda. La supervivència als 3 i 5 anys dels que van presentar una necrosi tubular va ser del 91% i del 77% mentre que la supervivència dels que no la van tenir va ser del 93% i del 86%, respectivament, (p<0,001). També s’ha analitzat la supervivència de l’empelt segons el temps d’isquèmia freda, i no s’han trobat diferències estadísticament significatives (figura 90).


114

Figura 89. Supervivència de l’empelt que ha superat el primer any de funcionament, en trasplantaments de donant cadàver segons la presència de necrosi tubular aguda, Trasplantaments 1990-2006.

0,4

0,6

0,8

1

0Anys

Probabilitat

NTA sí (n=1.211) NTA no (n=2.644)

Figura 90. Supervivència de l’empelt en trasplantaments de donant cadàver segons el temps d’isquèmia freda. Trasplantaments 1990-2006.

0,4

0,6

0,8

1

0 1 2 3 4 5Anys

Probabilitat

0 h - 15 h (n=1.297) 16 h - 18 h (n=917)

19 h - 22 h (n=1.078) 23 h - 60 h (n=1.094)

p=0,2

p<0,001




115

Mortalitat Els anys 2005 i 2006 la mortalitat dels malalts en tractament substitutiu renal ha estat d’un 10,2% (844 malalts) i un 8,5% (708 malalts) respectivament: 16,7% (2005) i 15,0% (2006) en el grup de malalts en hemodiàlisi, 9,5% (2005) i 8,9% (2006) en els que estan sotmesos a diàlisi peritoneal i 3,0% (2005) i 1,4% (2006) en els malalts amb un trasplantament funcionant. El nombre de malalts en TSR que han mort durant l’any 2005 s’ha incrementat notablement respecte a l’any anterior (844) i ha disminuït de nou durant l’any 2006 (708). En comparació amb anys anteriors, el percentatge sobre els malalts tractats ha estat superior el 2005 (10,2%) i inferior el 2006 (8,5%). La distribució de les causes de mort és molt similar a la d’anys anteriors. La primera causa és la malaltia cardíaca, que representa el 25,1% i el 28,4% de totes les morts dels anys 2005 i 2006 respectivament (taula 19). El grup de causa de mort no informada va representar el 13,3% de les defuncions de l’any 2005 i el 4,4% de les defuncions de l’any 2006. Taula 19. Distribució de les causes de mort. Anys 2005 i 2006.

2005 2006 n % n %

Desconegudes 89 10,5 62 8,8 Cardíaques 212 25,1 201 28,4 Vasculars 138 16,4 107 15,1 Infeccioses 105 12,4 111 15,7 Hepàtiques 8 0,9 8 1,1 Socials 56 6,6 62 8,8 Neoplàsies 66 7,8 49 6,9 Miscel·lània 58 6,9 77 10,9

Causa no informada 112 13,3 31 4,4 Total 844 100,0 708 100,0

S’ha estudiat la mortalitat en percentatges (per cent persones/any) en relació amb el sexe i el període de tractament. Dels quatre períodes estudiats, el de 1986-1989 i el de 1990-1994 són el que tenen la mortalitat més baixa (9,0% o menys), en el període 1995-1999 augmenta a l’11,1% i en el període 2000-2004 s’observa una mortalitat similar (10,8%). Pel que fa al període 2005-2006 la mortalitat ha disminuït fins al 9,4% a causa de la reducció del nombre de morts l’any 2006. La taula 20 mostra la distribució de les causes de mort segons el període. Malgrat les variacions en els percentatges totals, la distribució es força semblant. Taula 20. Distribució de les causes de mort segons el període de tractament en percentatges (per 100 persones/any). Període 1986-2006.

Període 1986-1989 1990-1994 1995-1999 2000-2004 2005-2006

Desconegudes 0,7 0,9 1,1 1,0 1,0 Cardíaques 2,7 2,9 3,9 3,3 2,8 Vasculars 1,4 1,5 1,7 1,9 1,6 Infeccioses 1,3 1,4 1,8 1,7 1,4 Hepàtiques 0,3 0,2 0,2 0,2 0,1 Socials 0,3 0,4 0,5 0,7 0,8 Neoplàsies 0,6 0,7 0,9 1,0 0,8 Miscel·lània 1,1 0,8 1,0 1,0 0,9 Total 8,4 8,8 11,1 10,8 9,4


116

La figura 91 mostra la distribució de les causes de mort segons el sexe i el període de tractament. Com ja s’ha comentat en relació amb la taula 20, malgrat el lleuger increment de la mortalitat, la distribució de les causes de mort es manté estable. Les causes de mort més freqüents són les malalties cardíaques, les malalties vasculars i les infeccions. En aquest últim període, s’observa per primera vegada una mortalitat global més alta en les dones que en els homes. Figura 91. Distribució de les causes de mort segons el sexe i el període de tractament, Malalts en TSR 1986-2006.

0

2

4

6

8

10

12

Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones

1986-1989 1990-1994 1995-1999 2000-2004 2005-2006

Mortalitat per 100 persones/any

Desconeguda Cardíaques Vasculars Infeccioses

Hepàtiques Socials Neoplàsies Miscel·lània

Figura 92. Mortalitat segons grup el d’edat i el període. Malalts en TSR 1986-2006.

0

10

20

30

40

50

60

70

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 >84

Grup d'edat (anys)


1990-1994 1995-1999 2000-2004 2005-2006 En la figura 92 s’observa que el 2005-2006 la mortalitat en els pacients majors de 60 anys i fins als 84 anys ha disminuït en comparació amb els primers períodes, tal i com ja s’observava el 2000-2004. Aquest fet explica la disminució de la mortalitat global en l’últim període, ja que la major part dels pacients en TSR es troben en aquesta franja d’edat. En relació amb els adults entre 20 i 59 anys la mortalitat ha anat disminuït molt lleugerament. La mortalitat en els nens és poc valorable atès el baix nombre de casos.


117

Els malalts amb una nefropatia vascular i una nefropatia causada per altres etiologies són els únics que presenten un increment de la mortalitat respecte als anteriors períodes estudiats, fet que també està relacionat amb la inclusió de malalts més grans i amb més comorbiditat en aquests grups de MRP. En el grup de malalts diabètics s’observa una gran mortalitat en el primer període per la qual no disposem d’una explicació satisfactòria i s’hauria d’estudiar més a fons (figura 93). Figura 93. Distribució de la mortalitat segons la malaltia renal primària i el període de tractament. Malalts en TSR 1986-2006.

0

5

10

15

20

25

30

35

Desconeguda Glomerular Intersticial Poliquistosi Vascular Diabetis Altres



1986-1989 1990-1994 1995-1999 2000-2004 2005-2006

Figura 94. Mortalitat per causes cardíaques segons el grup d’edat i el període de tractament. Malalts en TSR 1986-2006.

0

5

10

15

20

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 >79

Grup d'edat (anys)


1990-1994 1995-1999 2000-2004 2005-2006


118

Figura 95. Mortalitat per neoplàsia segons el grup d’edat i el període de tractament, Malalts en TSR 1986-2006.

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 >79

Grup d'edat (anys)


1990-1994 1995-1999 2000-2004 2005-2006 La figura 94 mostra la mortalitat específica per patologies cardíaques i per grup d’edat i període. S’observa una disminució de la mortalitat en els períodes més recents i sobretot en els grups de més edat. La mortalitat específica per neoplàsia (figura 95) ha disminuït en els malalts entre 50 i 69 anys en l’últim període estudiat (2005-2006). La taula 21 presenta els percentatges de mortalitat per causes específiques dels malalts morts en els darrers dos anys, 2005-2006. S’observa que les morts causades per malalties cardíaques són la principal causa en els adults, ja que la seva incidència passa de 0,2 morts per 100 persones/any en el grup de 15 a 44 anys a 10,1 morts per 100 persones/any en els majors de 74 anys. La mortalitat en el grup de menors de 15 anys és poc valorable a causa del baix nombre de casos. Taula 21. Distribució de les causes de mort segons el grup d’edat en percentatges (per 100 persones/any). Nous casos 2005-2006.

Grup d’edat (anys) <15 15-44 45-64 65-74 >74

Desconegudes 0,0 0,2 1,6 2,6 3,5 Cardíaques 0,0 0,2 4,6 6,5 10,1 Vasculars 0,0 0,3 2,4 3,8 6,2 Infeccioses 0,1 0,4 2,1 3,6 5,0 Hepàtiques 0,0 0,1 0,3 0,3 0,2 Socials 0,0 0,1 0,3 1,4 4,4 Neoplàsies 0,0 0,2 1,2 2,0 2,5 Miscel·lània 0,0 0,2 0,8 1,6 4,4

Casos no informats 0,0 0,2 1,7 2,0 3,6 Total 0,1 1,9 15,0 23,8 40,0

L’anàlisi de la mortalitat s’ha fet, també, per a cada tècnica de tractament. Les figures 96, 97 i 98 corresponen a les dades dels malalts en HD. En la primera s’observa la mortalitat segons el tipus de MRP, semblant a la figura 93. No obstant, la mortalitat en


119

aquells que presenten una etiologia glomerular s’ha continuat incrementant en aquest darrer període. La figura 97 mostra l’increment de la mortalitat global, que passa del 9,9 per cent persones/any el període 1986-1989 al 17,3 per cent persones/any en el 2005-2006. En el període 2005-2006 totes les causes experimenten un cert decrement o una estabilització, tot i que la mortalitat per causes socials segueix incrementant-se any rere any. En la figura 98 es mostra la mortalitat específica per grup d’edat. S’observa que el període 1990-1994 té la menor mortalitat en pacients d’entre 50 i 84 anys. Aquest fet es pot explicar per l’augment del nombre de trasplantaments en períodes recents, la qual cosa implica que els pacients que estan en més bones condicions deixin de fer HD per passar a rebre un trasplantament. Figura 96. Mortalitat segons l’MRP i el període de tractament, Malalts en HD 1986-2006.

0

5

10

15

20

25

30

35

Desconeguda Glomerular Intersticial Poliquistosi Vascular Diabetis Altres



1986-1989 1990-1994 1995-1999 2000-2004 2005-2006

Figura 97. Mortalitat segons la causa de mort i el període de tractament, Malalts en HD 1986-2006.

0

2

4

6

8

Desconeguda Cardíaques Vasculars Infeccioses Hepàtiques Socials Neoplàsies Altres

Causa de mort


1986-1989 1990-1994 1995-1999 2000-2004 2005-2006

Mortalitat global per període: 9,9% 11,6% 16,6% 18,0% 17,3%


120

Figura 98. Mortalitat segons el grup d’edat i el període de tractament. Malalts en HD 1986-2006.

0

20

40

60

80

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 >84

Grup d'edat (anys)


1990-1994 1995-1999 2000-2004 2005-2006 Pel que fa a la diàlisi peritoneal, la figura 99 mostra un descens important de la mortalitat global, que passa de 29,6 per cent persones/any en el període 1986-1989 a 10,0 per cent persones/any en el període 2005-2006. Es continua observant una gran disminució en la mortalitat en totes les causes tret en les causes desconegudes, on hi ha hagut un cert increment. Aquest fet està relacionat amb la inclusió, en els darrers temps, de malalts joves que segueixen un tractament amb diàlisi peritoneal amb cicladora i que presenten menys mortalitat per aquestes causes, S’observa una disminució de la mortalitat específica per grup d’edat en els període 2005-2006, com ja s’apuntava en el període anterior 2000-2004 (figura 100). Figura 99. Mortalitat segons la causa de mort i el període. Malalts en DP 1986-2006.

0

2

4

6

8


Causa de mort


1986-1989 1990-1994 1995-1999 2000-2004 2005-2006��Mortalitat global per període: 29,1% 21,2% 19,9% 14,1% 10,0%


121

Figura 100. Mortalitat segons el grup d’edat i el període de tractament, Malalts en DP 1986-2006.

0

20

40

60

80

100

120

<15 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 >79

Grup d'edat (anys)


1990-1994 1995-1999 2000-2004 2005-2006 La mortalitat global dels malalts amb un trasplantament renal funcionant mostra una lleugera disminució al llarg dels quatre períodes (de 2,5% a 1,8%), malgrat l’envelliment de la població. L’envelliment dels malalts ha influït segurament en el canvi de la distribució de les causes de mort. Augmenten les causes de mort cardíaques i per neoplàsia, mentre que disminueixen les restants (figura 101). En el període 2005-2006 l’increment de les causes de mort desconegudes pot haver fet disminuir la resta de causes. La mortalitat específica per grup d’edat (figura 102) millora en els darrers períodes i, sobretot, en els grups de més edat. La figura 103 mostra la distribució de les causes de mort al llarg dels cinc primers anys de TSR. L’anàlisi s’ha realitzat amb els nous casos del període 1990-2006. No s’observa cap patró temporal en la distribució de les causes de mort ja que els percentatges es mantenen molt similars, independentment del temps en TSR. Així, la mortalitat per causes cardíaques és la principal, amb valors entre 31% i el 34% en tots els intervals. Les miscel·lànies són una causa de mort amb una tendència creixent, ja que passen d’un 8,0% el primer any a un 10,7% el quart any del tractament, mentre que les causes d’origen desconegut es mantenen entre un 9,5% i un 10,5%, Les causes vasculars representen entre un 16 i un 18% en tots els períodes mentre que les altres causes no presenten un patró específic de comportament.


122

Figura 101. Mortalitat segons la causa de mort i el període. Malalts amb un trasplantament renal funcionant 1986-2006. Figura 102. Mortalitat segons el grup d’edat i el període de tractament. Malalts amb un trasplantament renal funcionant 1990-2006.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79

Grup d'edat (anys)


1990-1994 1995-1999 2000-2004 2005-2006

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0


Causa de mort


1986-1989 1990-1994 1995-1999 2000-2004 2005-2006

Mortalitat global per període: 2,5% 2,3% 2,5% 2,2% 1,8%


123

Figura 103. Distribució de les causes de mort al llarg del temps en TSR. Període 1990-2006.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1 2 3 4 5 >5Anys en TSR

Desconeguda Cardíaques Vasculars Infeccioses

Hepàtiques Socials Neoplàsies Miscel·lània

1996 1355 1122 952 768 3685

A la figura 104 s’observa l’evolució de la mortalitat durant el primer any de tractament, tant en xifres absolutes (el valor que representen les columnes es troba en l’eix de l’esquerra: nombre de malalts morts) com en el percentatge que representen sobre la incidència anual (el valor que representa cada un dels punts de la línia s’ha de llegir en l’eix de la dreta: percentatge). S’observa una tendència creixent del nombre de malalts que moren abans de complir un any sencer de TSR; i també en la tendència del percentatge que aquest nombre de malalts significa en la incidència anual, malgrat que mostra oscil·lacions al llarg dels anys. L’any 2004 va ser del 13,9% i l’any 2005 del 15,7%. La mortalitat dels malalts que han iniciat TSR durant l’any 2006, no es pot analitzar atès que hi ha malalts que encara no han finalitzat el primer any de tractament (dades d’aquest informe: fins a 31 de desembre de 2006). Figura 104. Nombre de malalts morts durant el primer any de TSR. Nous casos 1984-2005.

9,4%

11,3%12,4%

10,5%11,0%

11,7%

14,7%

9,4%

13,0%

17,7%

15,3%

14,1%

17,3%

15,1%

17,3%

14,0%

17,0%

15,4%

13,9%

15,7%

0

40

80

120

160

200

86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

Any d'inici del TSR

Nombre de malalts

0%

5%

10%

15%

20%Percentatge

Èxitus 1r mes Èxitus 2n-3r mes Èxitus 4t-6è mes

Èxitus 7è-12è mes % sobre incidència


124

També s’ha analitzat la mortalitat del primer any segons els diferents grups d’edat i s’ha comparat amb la mortalitat global de Catalunya. La figura 105 mostra les taxes de mortalitat globals de Catalunya per grups d’edat corresponents a l’any 2005, i les taxes de mortalitat dels malalts en TSR, per grups d’edat, durant el primer any de tractament. Les taxes específiques corresponents als malalts renals s’han calculat a partir de la mortalitat del primer any de tractament del conjunt de malalts que van iniciar el TSR entre els anys 2002 i 2005. En aquesta figura es pot veure com les taxes de mortalitat de la població de Catalunya i les de la població del Registre augmenten amb l’edat. Per a tots els grups d’edat, les taxes de mortalitat de la població en TSR són molt més elevades. A la figura 106 s’observa la relació que hi ha entre ambdues taxes. Malgrat que el grup de majors de 84 anys és el que presenta una mortalitat més elevada (333,3 per 1.000 malalts), aquesta mortalitat és 2,8 vegades superior a la de la població de Catalunya, mentre que la taxa del grup de 45 a 54 anys (59,0 per 1.000) és 20,2 vegades superior a la de la població catalana d’aquesta mateixa edat. Globalment, la població en TSR té una mortalitat 6,5 vegades superior a la de la població catalana. Figura 105. Taxes de mortalitat durant el primer any de TSR per grups d’edat. Nous casos 2004-2005.

0 75 150 225 300 375 450

GLOBAL

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-84

85-89

Grup d'edat

Taxa per 1.000Catalunya 2005 RMRC 2002-2005

Dades de mortalitat: Servei d’Informació i Estudis, Anàlisi de la mortalitat a Catalunya, 2005 Barcelona, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, 2007.


125

Figura 106. Índex de mortalitat estàndard (IME) durant el primer any de TSR (interval de confiança del 95%). Nous casos 2002-2005.

0

40

80

120

GLOBAL 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 >84

Grup d'edat

IME

IC 95% IME=morts observats/morts esperats


126

Distribució geogràfica Distribució geogràfica dels recursos (any 2006) En l’Ordre de 16 de juny de 1987, de desplegament del Programa d’atenció a la insuficiència renal, s’estableix l’estructura funcional d’assistència nefrològica en els nivells següents (figura 106): Serveis de nefrologia (SN). Els serveis de nefrologia constitueixen el marc funcional en el qual es desenvoluparà l’assistència dels malalts amb insuficiència renal a Catalunya, els quals garantiran totes les alternatives substitutives de la insuficiència renal. Tenen un àmbit d’actuació que correspon a un espai geogràfic. Les seves funcions són:

• Col·laborar en la planificació de la cobertura de les necessitats assistencials. • Portar a terme la prevenció, el diagnòstic i la prescripció del tractament

substitutiu renal. • Controlar la qualitat de totes les unitats d’assistència nefrològica i els centres de

diàlisi, dels quals són serveis de referència. • Participar en el Registre de malalts renals. • En el cas dels serveis que disposen d’unitat de trasplantament renal (UTR),

responsabilitzar-se de la gestió de la llista d’espera per a trasplantaments. • Participar en programes de formació. • Desenvolupar tasques d’investigació.

Unitats d’assistència nefrològica (UAN). Les unitats d’assistència nefrològica són aquelles que formen part d’un hospital general acreditat i presten assistència nefrològica de poca complexitat, a més de fer les funcions de centres de diàlisi. Depenen funcionalment d’un servei de nefrologia i també promouen programes actius de diàlisi domiciliària. Figura 107. Nivells funcionals d’assistència nefrològica a Catalunya. U.T.R.

S.N. S.N.

U.A.N

C.D. C.D.

U.A.N

C.D. C.D.


127

Centres de diàlisi (CD). Els centres de diàlisi són aquells centres sanitaris que, sota la supervisió d’un servei de nefrologia de referència, presten tractament substitutiu dialític als malalts amb insuficiència renal crònica terminal i en garanteixen la vigilància clínica. La distribució geogràfica dels recursos per a l’assistència de la insuficiència renal a Catalunya segons els diferents nivells d’assistència es presenta a la figura 108. Figura 108. Recursos nefrològics per a l’assistència de la insuficiència renal crònica a Catalunya. Any 2006.


128

Distribució geogràfica dels malalts A la taula 22 es mostra l’evolució de les taxes d’incidència de malalts en TSR dels anys 2005 i 2006, estandarditzades, per edat i sexe, pel mètode indirecte i calculades per a la població de 15 o més anys. A la taula 23 hi ha l’evolució de les taxes de prevalença de malalts en TSR també per als anys 2005 i 2006. Les taxes han estat estandarditzades per edat i sexe pel mètode directe amb la població de 15 o més anys. En aquestes taules, la primera columna correspon al nombre de casos, la segona a la taxa estandarditzada i la tercera i quarta a l’interval de confiança de la taxa. En el cas de la incidència, cal tenir en compte que a causa del baix nombre de malalts, les petites oscil·lacions produeixen canvis importants en les taxes, cosa que no passa amb la prevalença. Taula 22. Incidència de malalts en TSR per regió sanitària de 15 o més anys. Taxes per milió de població.* Període 2005-2006.

2005 2006

N Taxa ICi ICs n Taxa ICi ICs

Alt Pirineu i Aran 10 170 65 276 12 280 122 439

Barcelona 697 165 153 177 616 147 136 159

Catalunya central 77 210 163 177 59 138 103 174

Girona 95 188 150 225 77 134 104 164

Lleida 42 120 84 156 53 215 157 273

Camp de Tarragona 73 182 140 224 50 91 65 116

Terres de l’Ebre 29 199 127 271 28 207 130 284

* Taxes estandarditzades, per edat i sexe, pel mètode indirecte. Població de referència: població de Catalunya de gener de 2005 (taxes any 2005) i desembre 2005 (taxes any 2006) segons el Registre central de persones assegurades (RCA). IC: Interval de confiança del 95% (s: superior; i: inferior).

Taula 23. Prevalença de malalts en TSR per regió sanitària de 15 o més anys. Taxes per milió de població.* Període 2005-2006.

2005 2006

N Taxa ICi ICs n Taxa ICi ICs

Alt Pirineu i Aran 71 974 768 1.180 79 1.067 853 1.280

Barcelona 5.039 1.029 1.003 1.055 5.156 1.045 1.019 1.072

Catalunya central 505 1.051 962 1.139 518 1.058 970 1.146

Girona 661 1.059 984 1.135 683 1.062 987 1.137

Lleida 302 867 775 958 317 900 805 994

Camp de Tarragona 558 1.150 1.060 1.239 565 1.115 1.028 1.203

Terres de l’Ebre 221 1.152 1.006 1.299 228 1.161 1.015 1.306

* Taxes estandarditzades, per edat i sexe, pel mètode directe. Població de referència: població de Catalunya de gener de 2005 (taxes any 2005) i desembre 2005 (taxes any 2006) segons el Registre central de persones assegurades (RCA). IC: Interval de confiança del 95% (s: superior; i: inferior).


129

Figura 109.1. Incidència de la insuficiència renal terminal tractada per regió sanitària dels malalts de 15 o més anys. Taxes per milió de població. Any 2005.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Alt Pirineu iAran

Barcelona Catalunyacentral

Girona Lleida Camp deTarragona

Terres del’Ebre

Regió sanitària

Incidència (pmp)

IC 95%

Taxa global de CatalunyaTaxa específica RS

Taxes estandaritzades pel mètode indirecte.Població de referència: Tall de població de gener de 2005.Font: Registre central de persones assegurades. Catsalut.

Figura 109.2. Incidència de la insuficiència renal terminal tractada per regió sanitària dels malalts de 15 o més anys. Taxes per milió de població. Any 2006.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Alt Pirineu iAran



Terres del’Ebre

Regió sanitària

Incidència (pmp)

IC 95%


Taxes estandaritzades pel mètode directe.Població de referència: Tall de població de desembre de 2005.Font: Registre central de persones assegurades. Catsalut.


130

Figura 110.1. Prevalença de la insuficiència renal terminal tractada per regió sanitària dels malalts de 15 o més anys. Taxes per milió de població. Any 2005.

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

Alt Pirineu iAran



Terres del’Ebre

Regió sanitària

Prevalença (pmp)

IC 95%


Taxes estandaritzades pel mètode directe.Població de referència: Tall de població de gener de 2005

Figura 110.2. Prevalença de la insuficiència renal terminal tractada per regió sanitària dels malalts de 15 o més anys. Taxes per milió de població. Any 2006.

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

Alt Pirineu iAran



Terres del’Ebre

Regió sanitària

Prevalença (pmp)

IC 95%




131

Figura 111.1. Taxes de prevalença de la insuficiència renal terminal tractada estandarditzades per edat i sexe, segons dimensió del municipi. Any 2005.

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

<5.000 5.000-9.999 10.000-29.000 30.000-99.999 >99.999

Dimensió del municipi (persones)

Prevalença (pmp)

IC 95%

Taxa global de CatalunyaTaxa específica tamany municipi

Taxes estandaritzades pel mètode directe.Població de referència: Tall de població de gener de 2005.Font: Registre central de persones assegurades. Catsalut.

Figura 111.2. Taxes de prevalença de la insuficiència renal terminal tractada estandarditzades per edat i sexe, segons dimensió del municipi. Any 2006.

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

<5.000 5.000-9.999 10.000-29.000 30.000-99.999 >99.999

Dimensió del municipi (persones)

Prevalença (pmp)

IC 95%

Taxa global de CatalunyaTaxa específica tamany municipi



132

Aquest efecte s’observa també a les figures 109.1, 109.2, 110.1 i 110.2 on hi ha les taxes d’incidència i prevalença d’insuficiència renal tractada corresponents a l’any 2005 i 2006, amb els seus intervals de confiança del 95%. Per al càlcul de les taxes estandarditzades per edat i sexe s’ha utilitzat com a població de referència els talls de població de Catalunya del febrer de 2005, per a l’any 2005, i del desembre de 2005, per a l’any 2006, del Registre central de persones assegurades del CatSalut. A les figures 111.1 i 111.2 es mostren les taxes de prevalença dels malalts en TSR segons el nombre d’habitants del municipi de residència. No s’observen canvis en les taxes a mesura que augmenta la grandària dels municipi. La taxa de prevalença en els municipis de menys de cinc mil habitants és de 1.021 (2005) i 1.052 (2006) malalts per milió de població mentre que en les ciutats de 100.000 o més habitants és de 1.043 (2005) i 1.053 (2006) malalts per milió de població.


133

Referències bibliogràfiques Cox DR. Regression models and life tables. J R Stat Soc [B] 1972;34:187-220. Generalitat de Catalunya. Anàlisi de la mortalitat a Catalunya, 2005. Barcelona: Departament de Salut, 2007. Web del Instituto Nacional de Estadística: www.ine.es Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya: www.idescat.cat Servei Català de la Salut, Departament de Salut. Població de referència del CatSalut 2005. Barcelona: Servei Català de la Salut, 2005. Servei Català de la Salut, Departament de Salut. Població de referència del CatSalut 2006. Barcelona: Servei Català de la Salut, 2006. Gutman R.A. Physical activity and employment status of patients on maintenance dialysis. N Engl J Med 1981Febr; 304 (6). Long Chiang Ch. Life table and mortality analysis. Ginebra: Organització Mundial de la Salut, 1977. The European Best Practice Guidelines (EBPG) for Haemodialysis. Haemodialysis Adequacy. Nephrol Dial Transplant (2002) 17 (Suppl 7): 16-31. Rué M, Borrell C. Los métodos de estandarización de tasas. Revisiones en salud pública, 1993;3:263-295. Vidal C. Supervivència dels malalts en tractament substitutiu renal a Catalunya (1984-1988).Anàlisi de la influència dels factors pronòstics dels malalts i dels tractaments [tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona, 1991. Registres utilitzats Conjunt mínim bàsic de dades dels hospitals d’aguts (CMBD-HA). Servei Català de la Salut. Registre de donació i trasplantament. Organització Catalana de Trasplantaments. Servei Català de la Salut. Dades d’histocompatibilitat dels pacients trasplantats. Laboratori d’Histocompatibilitat de Catalunya. Corporació Sanitària Clínic.


134

Annex 1: Sigles AVC: Accident vascular cerebral CD: Centre de diàlisi CIM-9-MC: Classificació Internacional de Malalties, 9a revisió, Modificació Clínica DE: Desviació estàndard DM: Diabetis mellitus DP: Diàlisi peritoneal DPAC: Diàlisi peritoneal ambulatòria contínua DPCC: Diàlisi peritoneal cíclica contínua EE: Estimuladors de l’eritropoesi EDTA: European Dialysis and Transplant Association FAVI: Fístula arteriovenosa interna HD: Hemodiàlisi HDA: Hemodiàlisi assistida HDD: Hemodiàlisi domiciliària IMC: Índex de massa corporal IME: Índex de mortalitat estandarditzada IC 95%: Interval de confiança del 95% IRC: Insuficiència renal crònica IRT: Insuficiència renal terminal IRTT: Insuficiència renal terminal tractada Kt/V: Paràmetre de qualitat de la diàlisi MPOC: Malaltia pulmonar obstructiva crònica MRP: Malaltia renal primària PCR: Proteïna C reactiva pmp: per milió de població PRA: Panel reacting antibodies PTH: Parathormona r-HuEPO: Eritropoetina recombinant humana RMRC: Registre de malalts renals de Catalunya RS: Regió sanitària SN: Servei de nefrologia SNC: Sistema nerviós central TCE: Traumatisme cranioencefàlic TR: Trasplantament renal TRC: Trasplantament de donant cadàver TRV: Trasplantament de donant viu TSR: Tractament substitutiu renal UAN: Unitat d’assistència nefrològica UTR: Unitat de trasplantament renal VHC: Virus de l’hepatitis C


135

Annex 2: Comunicacions presentades a diverses activitats científiques durant els anys 2006 i 2007. Registre de malalts renals de Catalunya. Resum estadístic 2004. Comunicació oral presentada a: XXIII CONGRES DE LA SOCIETAT CATALANA DE NEFROLOGIA. Vic, juny de 2006. Descripció i factors de risc de les causes d’hospitalització i dels tipus de procediments realitzats en els malalts en TSR a Catalunya. Any 2004. Cartell presentat a: XXII CONGRES DE LA SOCIETAT CATALANA DE NEFROLOGIA. Vic, juny de 2006. Registre de malalts renals de Catalunya. Resum estadístic 2005. Comunicació oral presentada a: XXIII CONGRES DE LA SOCIETAT CATALANA DE NEFROLOGIA. Lleida, maig de 2007.


136

Articles publicats J. Arrieta, P. Castro dela Nuez, G. Gutiérrez Ávila, I. Moreno Alía, T. Sierra Yébenes, C. Estébanez, A. M.ªOlmos Linares, R. González, C. Fernández Renedo, M. Arias, J. Cotorruelo, Á. L. Martín de Francisco, Ó. Zurriaga, M.ª J. García Blasco, M. Clèries, E. Vela, M.ª de los A. García Bazaga, J. M. Ramos Aceitero, A. Gil Paraíso, Á. Sánchez Casajús, J. J. Unzue Gaztelu, A. Purroy Unanua, J. Arteaga Coloma, J. L. Asín Marcotegui, G. Gorostiza, A. Torralbo, C. Vázquez, Registro de Insuficiencia Renal crónica en tratamiento sustitutivo de Aragón, Á. Magaz Lago. Informe de situación de diálisis y transplante en España, 2004. NEFROLOGÍA 27. 3:279 – 299. 2007 Juannette G. van Manen, PaulC.W. van Dijk, Vianda S. Stel, Friedo W. Dekker, Montse Cleries, Ferruccio Conte, Ferry Fest., Reinhard Kramar, Torbjorn Leivestad, J. Douglas Briggs, Bénédicte Stengel, Kitty Jager. Confounding effect of comorbidity in survival studies in patients on renal replacement therapy. NDT 22(1):187-95. 2007 F Cofan, E Vela, Montse Clèries and Collaborative Study Group for Dyslipidemia. Analysis of dyslipidemia in patients on chronic hemodialysis in Catalonia. Atherosclerosis 184: 94-102, 2006 R Solà, E Vela, M Clèries, LL Guirado, J.M. Díaz, C. Facundo, and R Deulofeu. Living Donar Kidney Transplantation in Catalonia: Comparison with Cadaveric Kidney Donors. Transplantation Proceedings, 39: 2208-2209. 2007

Registre de malalts renals de Catalunya · 2 Comissió de Seguiment del Registre de malalts renals...

Documents

Transcript of Registre de malalts renals de Catalunya · 2 Comissió de Seguiment del Registre de malalts renals...