QUÈ Foto: Diego Muñoz · ció entren en contacte amb un educador social, encarregat de fer-los...

6
REPORTATGE I 30 Originals, joves, honestos i arriscats | Àlex Mañas, Àngel Llàcer i Manu Guix, amb Ivan Labanda, protagonista de Què. QUÈ MADE IN CATALONIA MADE IN CATALONIA Foto: Diego Muñoz 24-32-tb99 reportatge:Maquetación 1 26/8/08 08:55 Página 30

Transcript of QUÈ Foto: Diego Muñoz · ció entren en contacte amb un educador social, encarregat de fer-los...

Page 1: QUÈ Foto: Diego Muñoz · ció entren en contacte amb un educador social, encarregat de fer-los veure que hi ha una sortida. Les dificultats per fer-se un lloc en el món i les frustracions

REPORTATGE I

30

Ori

gina

ls, j

oves

, hon

esto

s i a

rris

cats

| À

lex

Mañ

as, À

ngel

Llà

cer i

Man

u G

uix,

am

b Iv

an L

aban

da, p

rota

goni

sta

de Q

uè.

QUÈMADE IN CATALONIAMADE IN CATALONIA Fo

to: D

iego

Muñ

oz

24-32-tb99 reportatge:Maquetación 1 26/8/08 08:55 Página 30

Page 2: QUÈ Foto: Diego Muñoz · ció entren en contacte amb un educador social, encarregat de fer-los veure que hi ha una sortida. Les dificultats per fer-se un lloc en el món i les frustracions

31

És un musical real, el 85% de l’obra éscantada. Per tant, volia grans cantants,diu Àngel Llàcer en referir-se al càsting. Eldirector del muntatge coincideix amb l’au-tor del llibret i el compositor en definiraquest projecte com una aposta per l’origi-nalitat i la creació autòcto-na. No venem cap marca nifem una proposta de fàcilreconeixement, comenta.Simplement intentem ex-plicar alguna cosa que ensés pròxima, fer un especta-cle emotiu i amb molta ener -gia. Ara fa tres anys que ell i Guix, interes-sats en fer un espectacle d’aquestescaracterístiques, van fitxar Àlex Mañas ambla consigna d’imaginar una obra amb espe-rit jove però amb què tothom es puguiidentificar, amb sis actors. Dies després,l’autor d’Algo ja tenia perfilada la història:cinc menors d’edat amb problemes d’inser-ció entren en contacte amb un educadorsocial, encarregat de fer-los veure que hi hauna sortida. Les dificultats per fer-se unlloc en el món i les frustracions contrastenamb la il·lusió de trobar un espai propi enaquesta història de superació personal icol·lectiva. Els joves sempre han tingut unesperit rebel, però crec que ara es trobenprivats de referents. Vaig prestar atencióals seus problemes, com la revolta dels jo-ves d’Alarcón contra les bandes llatines, i

em vaig posar en contacte amb educadorssocials, explica el dramaturg. Roger Ber-ruezo, Carla Gaya, Mariona Castillo, MarcPociello i Momo es deixen tutelar per IvanLabanda, el responsable d’un grup al queno sap si podrà ajudar.

Aleshores va arribar el torn deManu Guix, autor i directormusical. Fins aconseguir lescançons que formen part dela partitura original han pas-sat tres anys, ha estat una fei-na molt laboriosa, confessa elmúsic. Crec que l’estil musi-

cal per explicar una història de jovent, deconflicte, de reinserció, ha de ser canyero,agressiu i contundent. El referent podriaser Rent però anant una mica més enllà,fusionant amb música electrònica, intro-duint ritmes que fugen del rock i que s’en-dinsen més cap al r’n’b, el funk i, fins i totel jazz en petites pinzellades. Guix es mos-tra impressionat per l’envergadura que haanat prenent la producció des de la ideainicial, ja que d’una obra de petit formatamb dotze cançons es va passar a un musi-cal de vint-i-quatre temes. Entusiasmadaamb el projecte, la productora va parlar depressupostos que no podíem ni somiar,d’un teatre de mil localitats... També ensavança el llançament del disc amb els temesde l’espectacle per continuar cantant ensortir del teatre.

Vam començar a sentir a parlar de Què fa alguns mesos. L’assistència alcàsting convocat aleshores va ser multitudinària, i és que molts jovesvolien formar part del repartiment del nou musical autòcton català.

Àngel Llàcer, Àlex Mañas i Manu Guix estan al darrere d’una de les gransproduccions de la temporada. Tot i estrenar-se oficialment l’1 d’octubre, elTeatre Coliseum obrirà les seves portes per acollir-ne les funcions prèvies apartir del 16 de setembre. No espereu que us ho expliquin.

ELS CREADORS DELMUSICAL APOSTEN PER CANTANTS JOVES ENCARA PERDESCOBRIR

24-32-tb99 reportatge:Maquetación 1 26/8/08 08:55 Página 31

Page 3: QUÈ Foto: Diego Muñoz · ció entren en contacte amb un educador social, encarregat de fer-los veure que hi ha una sortida. Les dificultats per fer-se un lloc en el món i les frustracions

REPORTATGE I

32

Broadway i el West End londinenc són dues places in-eludibles per als amants del musical. Darrerament es-tan plenes d’homenatges a referents de la música po-pular o adaptacions de films. Només a Londres podemveure espectacles a partir de la música de Buddy Ho-lly (Buddy), Take That (Never Horget), Édith Piaf (Piaf)o Queen (We Will Rock You), un fenomen que ha tras-passat fronteres en forma de rendibles muntatges-franquícia (Mamma Mia!) i que ha inspirat creacionscom els madrilenys Hoy no me puedo levantar, a par-tir de cançons de Mecano, o Quisie-ra ser, sobre el Dúo Dinámico. AManu Guix, aquests muntatges lisemblen productes de la mancade creació a partir d’idees em-presarials que aprofiten unboom. És pur negoci. Per a mino tenen el valor creatiu d’al-tres amb històries i música originals. A l’altrabanda de l’Atlàntic, s’espera l’estrena 9 to 5, a partirdel film de Dolly Parton, que compartirà cartell ambUna rubia muy legal o El jovencito Frankenstein, deMel Brooks. Que la premsa especialitzada aplaudís laconcessió del premi Tony a In the Heighs, una obraoriginal amb música llatina sobre la forma de vidadels immigrants a Nova York, fa pensar. Sembla que aBroadway, veritable fàbrica de somnis, les coses ja nosón com eren. Com a bon coneixedor del gènere, Ri-card Reguant treu ferro a l’assumpte. Les adapta-cions han existit sempre. Tots els musicals ve-nen d’algun lloc, d’un film, d’una obra, d’unanovel·la... My fair Lady és Pigmalió, Chicago neixd’una obra de text, West Side Story és Romeu i Ju-lieta... Alguns funcionen i d’altres no. La qüestióés que l’argument ha de ser prou important comper mantenir una obra d’aquest tipus, i en el mu-sical trobem molts arguments fluixets. Si parlemde creativitat, Carles Sans es mostra pessimista. Éspossible que hi hagi una certa crisi d’idees, però

és que cada cop resulta més difícil produir unatroballa. Gràcies a You Tube pots veure qualse-vol parida... la idea original no pot traspassaraquesta frontera perquè a l’instant està a l’abastde tothom. En un lloc com Catalunya, la convivènciade sis musicals en cartell s’interpreta com a bonança.Es pensa en un moment dolç per al gènere. Desprésd’una destacada temporada amb títols com Boscos en-dins, Cabaret, la sorpresa de Ruddigore o la nissagamaleïda al Versus i l’obertura del TGB, un nou teatre

dedicat al musical que va arrencaramb Sondheim, aquest curs teatral,a més de veure Monty Py thon’s Spa-malot, Mortadelo y Filemón i Què,s’encetarà la segona temporada deMamma Mia!, s’estrenarà La bella yla bestia al BTM i es reposarà Famadesprés de la seva visita al Tívoli, un

any al Teatro Calderón de Madrid i una llarga gira pertot l’Estat espanyol. El TGB acollirà La parella és... onJosep Pere Peyró aborda les relacions amoroses –l’oc-tubre, serà Dani Anglès qui hi dirigirà The Last FiveYears– i Dagoll Dagom tornarà al TNC amb una adap-tació musical d’Aloma, de Mercè Rodoreda. A Catalu-nya el musical ha costat una mica d’engegar pe-rò la gent cada cop s’engresca més. I és que elgènere reuneix una sèrie de condicionants moltatractius per al gran públic, comenta Sans. Regu-ant creu que aquesta tendència acabarà com fa algunsanys quan entre todos lo mataron y él solito semurió i considera que no hi ha públic per a tantsmusicals. L’any passat va anar bé, però tenint encompte la crisi la gent escollirà molt bé abansd’anar a gastar-se els calés... Doncs els amants delmusical estan de sort perquè si alguna cosa hi hauràserà oferta. A més, ja se senten les campanes de fu-turs projectes, obres que podrem veure en les properestemporades: un musical sobre el Barça, Moulin Rouge,La festa, a partir dels èxits d’Els Pets...

EL NEGOCI DEL MUSICAL

L’ÈXIT DE PÚBLIC NOSEMPRE VA DE LA MÀDE L’ORIGINALITAT DELES PROPOSTES ENCARTELLERA

24-32-tb99 reportatge:Maquetación 1 26/8/08 08:55 Página 32

Page 4: QUÈ Foto: Diego Muñoz · ció entren en contacte amb un educador social, encarregat de fer-los veure que hi ha una sortida. Les dificultats per fer-se un lloc en el món i les frustracions
Page 5: QUÈ Foto: Diego Muñoz · ció entren en contacte amb un educador social, encarregat de fer-los veure que hi ha una sortida. Les dificultats per fer-se un lloc en el món i les frustracions

CÀSTING

66

QUI ÉS QUI AQUÈ. EL NOU MUSICAL

A dalt, Momo (José LuisCortés) i Marc Pociello;

a baix, d’esquerra a dreta,Ivan Labanda, Carla Gaya,Ona Pla (cover), Mariona

Castillo, Xavi Navarro(cover) i Roger Berruezo.

© D

iego

Muñ

oz.

66-67-tb100 casting:Maquetación 1 19/9/08 10:26 Página 66

Page 6: QUÈ Foto: Diego Muñoz · ció entren en contacte amb un educador social, encarregat de fer-los veure que hi ha una sortida. Les dificultats per fer-se un lloc en el món i les frustracions

MARIONA CASTILLODins del muntatge serà la dolça i solitàriaIrene, una noia turmentada per greus pro-blemes psicològics. A la vida real, Marionaja té un farcit currículum en el qual figurenels treballs amb les companyies Va de Bòliti Zum-Zum Teatre. A la tele l’hem vist a lessèries Temps de Silenci i Majoria absoluta,ambdues a TV3. A la seva carrera, però,destaca el paper de Sophie a Mamma Mia!,que va interpretar la temporada passada aBarcelona.

ROGER BERRUEZOEls treballs publicitaris realitzats per a LaCaixa o Pepe Jeans han estat els primerspassos professionals d’aquest actor nascut aMaçanet de la Selva. També va ser finalistaal càsting de Grease, el musical de tu vida,dirigit per Ricard Reguant. Actualment es-tudia Teatre Musical a l’escola de Coco Co-mín. A Què, el seu primer gran musical, in-terpreta l’Àngel, un carismàtic jove queposseeix una gran sensibilitat artística.

CARLA GAYAVa començar els seus estudis de TècnicaVoice Craft a l’escola Eòlia l’any 2003 i elsseus primers passos al teatre els va fer a l’o-bra El petit cercle de guix dirigida per TeresaPombo. Actualment milita en la formació

teatral J’m i forma part activa del grup deteatre musical El planter. La podrem veureencarnant la impulsiva i valenta Susana,una misteriosa jove que amaga molts se-crets.

MARC POCIELLODesprés de finalitzar els seus estudis d’inter-pretació, cos, veu i dansa a l’escola Eòlia, haformat part de la companyia DeCara i varepresentar l’espectacle musical Collage alVersus Teatre. Recentment l’hem vist al Tea-tre Gaudí Barcelona a un altre musical,Cançons per a un nou món. Dins Què, assu-meix el repte d’interpretar el violent Kike,un noi amb problemes de comunicació itendències racistes.

MOMO (JOSÉ LUIS CORTÉS)Moha és un immigrant sense papers, quees busca la vida com pot. Malgrat haverpatit la soledat de la vida al carrer, mai haperdut el seu característic sentit de l’hu-mor. Aquest és el difícil paper que ha d’a-frontar José Luis Cortés, tot un professio-nal de la cançó que ha col·laborat ambartistes de la mida de M-Clan. Al terrenydel musical, va protagonitzar Queen. WeWill Rock You durant més d’un any, senseoblidar el seu pas per Fama, on va inter-pretar diferents papers.

67

M entre esperen una sentència judicial ferma, cinc joves inadaptats in-gressen en un programa de reinserció social. Josep, el responsabledel programa, aviat s’adonarà que la teoria i la pràctica no concor-

den, i que aquests nois no tenen cap intenció de col·laborar. Aquest és l’ar-gument de Què. El nou musical, un espectacle dirigit per Àngel Llàcer ambmúsica de Manu Guix i text d’Àlex Mañas, que es representa al teatre Coli-seum. Ivan Labanda serà el tutor en la ficció d’aquestes cinc joves promesesdels escenaris catalans que assumeixen el repte d’interpretar els papers pro-tagonistes. Tot seguit us els presentem.

66-67-tb100 casting:Maquetación 1 19/9/08 10:26 Página 67