0

PROJECTE FET/VIC:

MILLORAR LA COMPETÈNCIA LECTORA DE TOTS ELS ALUMNES

Memòria de treball – juny 2016

1

ÍNDEX

1. Introducció

2. Escoles participants

3. Objectius generals del projecte

4. Objectius pel curs 2015-16

5. Tasques realitzades i temps dedicat a cada nivell: Nivell I, Nivell II, Nivell III

6. Data d’inici

7. Reunions de coordinació

8. Resultats obtinguts

Resultats dels alumnes

Grau de satisfacció dels mestres

Resultats de l’auditoria de la RAI

9. Propostes de millora pel curs vinent

2

DIA A DIA

Subtilment he observat les estranyes relacions que envolten els fets de la vida quotidiana. Desconec els motius, i, a voltes, les causes de tants fenòmens que teixeixen la vida. Però m’és igual, només vull saber tot allò que puc fer dins d’un silenci actiu

3

1. INTRODUCCIÓ

Durant aquest curs 2015-16 s’han incorporat en el Projecte FET/Vic noves escoles. La

intenció és que aquestes escoles segueixin el mateix enfocament i les propostes

establertes en el projecte inicial elaborat el curs 2013-14. En el projecte sobre “La

millora de la competència lectora de tots els alumnes” dirigit a les escoles de Vic

comentàvem que en l’actualitat un dels reptes més importants que tenen les escoles i

els sistemes educatius és com respondre millor a les necessitats diverses que

presenten els alumnes. Dit d’una manera simple, com aconseguir que tots els alumnes,

TOTS, assoleixin resultats educatius que siguin significatius per poder-se desenvolupar

com a persones en una societat i un món canviants.

Ateses les característiques de l’alumnat de les escoles de Vic (especialment un nombre

important de població amb una procedència cultural, lingüística, socioeconòmica i

ètnica molt diferent), va semblar oportú que els objectius i propostes d’aquest

projecte podrien donar una resposta més ajustada i sensible a les seves necessitats

diverses. Així mateix, els supòsits en que es fonamenta el projecte no volen aprofundir

en un model basat en les dificultats o dèficits que presenten els alumnes ni en aquell

conjunt de factors i circumstàncies que poden ser explicatives d’uns resultats

acadèmics poc satisfactoris. Més aviat, la perspectiva i l’enfocament adoptats es basen

en un treball preventiu, educatiu i universal (dirigit a tots els alumnes).

Així mateix, i des d’una perspectiva essencialment educativa, es tracta de portar a

terme el principi d’equitat. És a dir, poder proporcionar a cada alumne allò que

realment necessita i aquell tipus de suports i ajuts que li permetin progressar d’acord

amb les seves característiques i necessitats particulars.

En els últims temps, i gràcies a les aportacions de la recerca, hem après i adoptat

progressivament models més ecològics i socials en la comprensió de l’educació i del

desenvolupament humà. És a dir, la creença que el creixement i el desenvolupament

humà estan influïts (tant positivament com negativament) pels sistemes que operen a

diferents nivells en relació a l’individu. Això significa que allò que succeeix en el micro

sistema (individu), en el meso (organització, centre educatiu) i en el macro (societat,

sistema educatiu, etc.) té un impacte decisiu en l’aprenentatge dels alumnes.

El treball fet en les escoles del PROJECTE Vic ha volgut, intencionadament, influir en

aquests diferents sistemes amb la finalitat de tenir un efecte positiu en el benestar i en

l’aprenentatge dels alumnes. Si bé és cert que es requereix un temps més llarg per

poder obtenir un resultats més consistents, el que podem observar és un canvi de

tendència important en l’aprenentatge dels alumnes.

No obstant això, sabem que la millora de la competència lectora de tots els alumnes

no és una tasca fàcil ni immediata. Volem recalcar que qualsevol proposta de millora

de les pràctiques dels centres educatius i, en conseqüència, obtenir uns millors

4

resultats dels alumnes requereix temps, estratègies i procediments diversificats i

incrementar la intensitat de les intervencions pels alumnes amb més necessitats de

suport. En definitiva, es tracta d’afavorir canvis en tot el sistema per que s’afecti

l’aprenentatge dels alumnes.

El projecte Vic ha estat una realitat durant el curs 2015-16, però és imprescindible que

es pugui consolidar, incorporar, i aconseguir que les propostes, les estratègies i els

canvis que es proposen es mantinguin en el temps.

Pensem que l’esforç i l’entusiasme dels equips directius i de tots els mestres i

professionals que hi han participat suposa un valor afegit i representa una garantia

d’èxit.

Aquesta memòria intenta recollir el treball realitzat durant aquest curs i els resultats

obtinguts d’acord amb les propostes d’avaluació que s’indiquen en el projecte inicial.

Esperem, a més, que la valoració feta del treball realitzat sigui motiu per poder

continuar el projecte el curs vinent i per realitzar totes aquelles propostes de millora

que siguin necessàries.

5

2. ESCOLES PARTICIPANTS

Durant el curs 2015-16 han participat en el projecte les següents escoles de Vic:

1. Escola Àndersen

2. Escola Dr. Joaquim Salarich

3. Escola Guillem de Montrodon

4. Escola Pare Coll

5. Escola Sagrat Cor

6. Escola Santa Caterina

Escoles que s’han incorporat aquest curs:

7. Escola Centre

8. L’Escorial

9. Sant Miquel dels Sants

10. Escola Sentfores

11. Escola la Sínia

Aquesta memòria fa referència a les escoles que s’han incorporat aquest curs.

3. OBJECTIUS GENERALS DEL PROJECTE

El projecte de col·laboració per a la millora de la competència lectora de tots els

alumnes pretén assolir, de forma progressiva els següents objectius.

1. Millorar el nivell de lectura dels alumnes (fluïdesa i comprensió), de manera

que un percentatge cada vegada més elevat dels alumnes mostrin el nivell

corresponent als seu curs.

2. Proposar i aplicar estratègies d’organització interna de les escoles per tal de

respondre a les necessitats diverses dels alumnes en l’àmbit de l’aprenentatge i

el domini de la lectura.

3. Millorar la capacitat dels mestres i de les escoles per fer front als reptes actuals

que suposa l’aprenentatge de la lectura en contextos d’alumnat divers.

4. Proporcionar i establir enfocaments i estratègies per a l’aprenentatge i el

domini de la lectura i per l’avaluació continuada del progrés dels alumnes.

5. Crear una xarxa d’escoles que potenciï l’intercanvi d’experiències i materials

així com la reflexió i la cooperació conjunta.

6. Avaluar de forma periòdica el grau d’impacte en les escoles i els alumnes de les

mesures de millora proposades.

6

4. OBJECTIUS PEL CURS 2015-16

Pel curs 2015-16 i, d’acord amb els objectius generals establerts en el projecte, s’han

fet concrecions de cada un dels objectius generals. La finalitat d’aquesta concreció és

poder assegurar el progrés en les línies establertes i, al mateix temps, disposar

d’indicadors més precisos per a l’avaluació. Així mateix, es realitzarà una avaluació de

l’impacte del projecte en les escoles participants. Aquest impacte s’avaluarà en termes

dels resultats obtingut pels alumnes, dels canvis en l’organització dels centres i de

l’opinió i satisfacció dels mestres i dels altres agents que hi hagin participat.

Objectius projecte FET/Vic curs 2015-16

Atès que estem al mes de gener, el que ens cal és prioritzar els objectius a assolir així

com el sistema millor d’organització.

En general, el treball per aquest curs en les escoles s’hauria de centrar bàsicament en

els següents aspectes:

Millorar els resultats dels alumnes en relació a l’avaluació inicial.

Conèixer i aplicar el PACBAL i aproximar-se a l’anàlisi i interpretació de les

dades que proporciona.

Aplicar les estratègies, materials i sistemes d’avaluació del Nivell 1.

Saber fer els canvis organitzatius necessaris per poder aplicar de forma

adequada i amb fidelitat les estratègies i procediments del Nivell 1.

Iniciar l’aplicació dels procediments i estratègies del Nivell 2 i 3 amb els

alumnes que ho necessitin.

Incorporar a les escoles la figura del coordinador i de l’equip coordinador com a

agents de canvi i promoció del projecte.

Avaluar els resultats en relació als alumnes i al grau de satisfacció.

Portar a terme formació amb els coordinadors i, si és possible, amb la resta del

professorat que participa en el projecte.

Poder incidir en un canvi de visió per part del professorat de la necessitat

d’enfocar i treballar els processos d’aprenentatge de la lectura des de la

perspectiva dels nous models actuals i de l’enfocament de la RaI.

7

5. TASQUES REALITZADES I TEMPS DEDICAT A CADA NIVELL: NIVELL I,

NIVELL II I NIVELL III.

Així mateix, i d’acord amb l’enfocament de la RaI, es proposen una sèrie de processos i

procediments a seguir a l’hora d’implementar el projecte de millora de la competència

lectora. Aquests són:

Nivell I

Concreció dels objectius curriculars de l’àrea de llenguatge escrit.

Avaluació del nivell de lectura dels alumnes (prioritaris alumnes de P5 i cicle

inicial). Avaluació amb la prova PACBAL (Prova d’avaluació dels components bàsics

de l’aprenentatge de la lectura).

Aplicació de materials per a l’aprenentatge de la lectura (materials d’aprenentatge,

textos diversos per assolir el domini de la lectura, treball de comprensió lectora,

etc.)

Identificació i seguiment dels alumnes de risc.

Aplicació de propostes organitzatives a nivell de centre i de cicle.

Nivell II

Aplicació d’estratègies de millora de la lectura pels alumnes de risc (petit grup).

Aplicació de materials adequats al nivell de lectura dels alumnes.

Avaluacions periòdiques del progrés dels alumnes.

Propostes de seguiment dels alumnes.

Nivell III

Aplicació d’estratègies de millora de la lectura pels alumnes amb dificultats

significatives (treball individual, lectures tutoritzades).

Aplicació de materials adequats al nivell de lectura dels alumnes.

Avaluacions periòdiques del progrés dels alumnes.

Propostes de seguiment dels alumnes

8

6. DATA D’INICI

Cal tenir molt present que durant el curs 2015-16, les diverses tasques i processos

establerts en el Projecte s’han pogut portar a terme a partir del segon trimestre.

Aquest fet, per tant, pot explicar, en part, el resultats obtinguts en els alumnes i en els

objectius proposats. Cal tenir present que les dades recollides al desembre/gener

d’aquest curs amb la prova PACBAL han permès poder fer els agrupaments, identificar

els alumnes de risc i d’algun risc i, d’aquesta manera, fer les adaptacions necessàries

de materials i estratègies. Hem d’esperar que aquest fet ajudi en al millora dels

resultats obtinguts. Tot i així, també cal comentar que l’escola no sempre pot oferir el

tipus i la intensitat dels suports que els alumnes necessiten per garantir plenament el

seu progrés en la lectura. A continuació hi ha les dades d’inici, els temps diari/setmanal

que es dedica l’aprenentatge i els nivells d’intervenció que s’han aplicat.

Escola Data d’inici Temps diari/setmanal

Nivells d’intervenció aplicats

Escola Vic Centre P5

12 de gener de 2016

2 sessions de 30’ setmanals

Nivell 1 i 2

Escola Vic Centre 1r

12 de gener de 2016

30’ diaris Nivell 1 i 2

Escola Vic Centre 2n

12 de gener de 2016

30’ diaris Nivell 1 i 2

Escola Escorial Passem Proves PACBAL del 1r trimestre, per a l’avaluació inicial dels alumnes

Del 14 al 22 de desembre de 2015

Durant 1 setmana, 1 hora diària

Comencem intervenció PACBAL amb les agrupacions fetes: alumnes verds, taronges i vermells

A partir del 25 de febrer

Primer de Primària - Alumnes verds: Fan 1h de lectura els dilluns, dimarts i divendres.

-Alumnes taronges: Fan 1h de lectura els dilluns, dimarts i divendres. A més a més, surten 5 minuts diaris a fer lectura individualment. - Alumnes vermells: Fan 1h de lectura els dilluns, dimarts i divendres. Surten 10 minuts diaris a fer lectura individualment.

9

Segon de Primària - Alumnes verds: Fan 1h de lectura els dilluns, dimarts i divendres.

-Alumnes taronges: Fan 1h de lectura els dilluns, dimarts i divendres. A més a més, surten 5 minuts diaris a fer lectura individualment. - Alumnes vermells: Fan 1h de lectura els dilluns, dimarts i divendres. Surten 10 minuts diaris a fer lectura individualment.

Passem Proves PACBAL del 2n trimestre

De l’11 al 22 d’abril de 2016

1 setmana, 1h diària

Nivell 2 i 3

Sant Miquel dels Sants

29 de febrer Nivell 1: 2’5h

Nivell 2: 5h

Nivell 3: 5h

Nivell 2 i 3

Escola Sentfores Setmana de l’11 i el 18 de gener: passem proves Setmana del 8 de febrer comencem la intervenció amb els alumnes

3 sessions setmanals de mitja hora.

Nivell I: tot el grup de 1r Nivell II: diferents grupets de 1r i 2n i P-5 Nivell III: un alumne de P-5 i una alumna de 2n

Escola la Sínia 1R

11/01/2016

Nivell I, II: 5 hores setmanals.

Nivell I Nivell II

2N 11/01/2016 Nivell I, II: 5 hores setmanals. Nivell III: 3 hores de sessions individuals

Nivell I Nivell II Nivell III4 nens

10

7. REUNIONS DE COORDINACIÓ i DE FORMACIÓ

Com és habitual s’han portat a terme reunions de coordinació tant dins les escoles

amb l’equip de coordinació i en alguns equips d’infantil i de cicle inicial. Així mateix, el

coordinador/responsable ha assistit a les reunions amb els altres coordinadors i els

responsables del projecte. En aquestes reunions s’han comentat i acordat les diferents

tasques de cada nivell que es proposen en el projecte.

A continuació hi ha les reunions de coordinació que s’han realitzat en el centre i les

reunions de coordinació amb els coordinadors/responsables del centre.

Escoles Reunions de coordinació internes

Escola Centre 04-02-16 23-02-16 17-05-16 29-06-16

Escola Escorial 10-02-16 24-02-16 09-03-16 16-03-16 04-05-16

Escola Sant Miquel 01-02-16 22-02-16 04-04-16 17-05-16

Escola Sentfores 03-02-16 02-03-16 01-04-16 05-04-16 25-04-16 18-05-16

Escola Sínia 16-02-16 24-02-16 02-03-16 14-04-16 28-04-16 11-05-16

11

Dates Reunions de coordinació amb els coordinadors

5 d’abril de 2016 Coordinadors de les cinc escoles més equip de suport de

l’Estel

17 de maig de 2016 Coordinadors de les cinc escoles més equip de suport de

l’Estel

18 de juny de 2016 Coordinadors de les cinc escoles més equip de suport de

l’Estel

12

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Inici Curs 15-16

57% 62%

30% 29%

13% 9%

INT.SUB

INT.AD

NORMATIU

8. RESULTATS OBTINGUTS

En la proposta del Projecte FET/Vic s’estableixen tres grans àmbits d’avaluació per a

cada curs. Aquests àmbits són els següents:

Resultats dels alumnes (resultats proves PACBAL)

Grau de satisfacció (dels mestres i dels pares)

Auditoria de la RAI

Ateses les circumstàncies de l’aplicació del projecte i, especialment, la durada amb que

s’ha pogut portar a terme, l’avaluació d’aquest curs se centre en els resultats obtinguts

amb els alumnes i el grau de satisfacció dels mestres. A continuació es presenten els

resultats obtinguts en aquests dos àmbits.

Resultats dels alumnes

Els resultats dels alumnes es presenten en relació als resultats obtinguts en la prova

PACBAL (Prova dels components bàsics de l’aprenentatge de la lectura). Aquesta prova

s’ha passat tres cops durant el curs. Aquest fet ens permet poder analitzar els resultats

d’acord amb l’impacte existent entre la primera avaluació (feta el mes de desembre) i

la del tercer trimestre (maig/juny de 2016).

Els resultats es presenten per escoles i globalment.

Escola Centre

13

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Inici Curs 15-16

72% 80%

18% 11%

10% 9%

INT. SUB

INT. AD

NORMATIU

Escola L’Escorial

Escola Sant Miquel

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Inicial 15-16

85% 88%

13% 11% 2% 1%

INT.SUB

INT.AD

NORMATIU

14

Escola Sentfores

Escola la Sínia

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Inici fi curs 15-16

86% 84%

11% 13%

3% 3%

INT.SUB

INT.AD

NORMATIU

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Inici 15-16

50% 63%

20%

11%

30% 26%

INT.SUB

INT.AD

NORMATIU

15

Resultats globals escoles Projecte Vic

Valoració dels resultats dels alumnes

Certamnet, els resultats dels alumnes és el punt central d’avaluació del projecte i la raó

essencial del conjunt de propostes i activitats que es porten a terme. A con tinuació es

fa una valoració crítica dels resultats obtinguts pels alumnes, aportant aquella

informació que cal tenir present per a una adequada interpretació.

En primer lloc, hem de dir que cada escola ha fet una anàlisi i valoració dels resultats

obtinguts i de les causes o factors que han pogut influir en els mateixos. Informació

que es pot consultar en la memòria de cada una de les escoles.

L’anàlisi global dels resultats la centrarem a partir dels següents elements: resultats

obtinguts pels alumnes, comparant les dades inicials amb les finals; possibles factors

que han influït en aquests resultats, i temps d’inici del treball i grau d’aplicació de les

estratègies proposades.

El progrés de cada escola ha estat diferent, tot i que en general s’ha observat un

increment dels alumnes normatius i una disminució dels alumnes de risc. La

comparació de les puntuacions globals de les escoles entre l’avaluació inicial i la final

representa una millora de 5 punts percentuals en els alumnes normatius i una reducció

dels alumnes d’algun risc i de risc. Ja que els temps real d’aplicació de les propostes

d’intervenció ha estat de pocs mesos (es van iniciar al mes de febrer), pot resultar una

mica arriscat fer una interpretació clara i definitiva dels resultats i dels motius que els

poden explicar.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Inici 15-16

70% 75%

18% 15%

12% 10%

INT.SUB

INT.AD

NORMATIU

16

Hi ha un fet destacable que, si bé no justifica els resultats obtinguts, sí que ajuda a una

aproximació més ajustada a l’anàlisi i interpretació de les dades i dels resultats. Fem

referència a la gran diversitat d’alumnat que hi ha a les escoles. Un dels centres

participants del projecte diu textualment en la seva memòria, “... del total d’alumnes,

tant de 1r com de 2n, no hi ha cap alumne que tingui com a llengua materna la

catalana”. Òbviament, els processos d’aprenentatge de la llengua escrita, estretament

relacionats amb el desenvolupament del llenguatge oral, resulten més complexos i

difícils amb una població escolar tan diversa i amb procedències lingüístiques tan

diferents. Autors tant significatius com Fuchs i Vauhgn comenten que, en aules amb

aquestes característiques, fins i tot els millors mestres i els que estan més ben

preparats ho tenen difícil per arribar a tots els alumnes. És una dada, doncs, que cal

tenir en compte i que ens ha de servir per delimitar millors els processos i estratègies a

seguir.

Tot i així, i d’acord amb els resultats obtinguts podem treure les següents conclusions:

1. En general hi ha hagut millores en totes les escoles. És a dir, hi ha hagut un

augment dels alumnes normatius i una disminució dels alumnes d’algun risc i de

risc. Això significa que s’han millorat les competències lectores dels alumnes i que

més alumnes han progressat adequadament i han assolit les puntuacions que es

consideren normatives a nivell de Catalunya, d’acord amb els barems del PACBAL.

2. Un resultat destacable és que el progrés més significatiu s’ha donat especialment a

les escoles amb més dificultats i que partien d’unes puntuacions més baixes. A

pesar de les diferents interpretacions que es pot donar a aquest fet, pensem que

cal destacar que segurament un dels efectes més previsibles del projecte (en

aquest i en altres casos) és precisament disminuir les diferències entre els resultats

dels alumnes. No sembla, doncs, que hi hagi l’efecte Mateu, sinó més aviat que

estem realment avançant amb l’aplicació pràctica del principi d’equitat

(proporcionar a cada alumne allò que realment necessita).

3. Els aproximadament 4 mesos de promig en els que s’han pogut aplicar les

propostes i estratègies de treball no han estat suficients per observar una millora

substancial. Com ja hem comentat altres vegades, sabem que un projecte de

millora com el que estem avaluant exigeix, entre altres factors i per obtenir bons

resultats, un temps continuat d’aplicació i diversificar la intensitat de les

intervencions.

4. En general, les escoles han aplicat les estratègies d’intervenció del Nivell 1. Aquesta

circumstància, pot explicar, per si sola, la dificultat d’obtenir millors resultats. El

Projecte FET/Vic es base en l’aplicació d’una estratègia educativa de tres nivells de

suports (suports universals -Nivell 1-, suports addicionals –Nivell 2- i suports

substancials –Nivell 3). Quan no és possible portar a la pràctica els tres nivells de

suports, els resultats dels alumnes es veuen seriosament afectats.

5. Normalment, els resultats es presenten d’acord amb el grau de suport que els

alumnes necessiten (universal, addicional o intensiu). Una anàlisi més acurada de

17

les dades, especialment a nivell d’alumne, ens diu que, si bé molts no arriben al

nivell normatiu, el progrés personal que han fet la majoria d’ells ha estat realment

significatiu. És a dir, que s’ha aconseguit que més alumnes arribin a progressar en

els components bàsics de la lectura i, d’aquesta manera, trencar les barreres al seu

accés a l’aprenentatge i domini de la lectura. Un comentari d’una escola diu “estem

satisfets amb els resultats i pensem que encara es poden millorar més de cara el

curs vinent, tenint en compte que ja començarem la intervenció des del 1r

trimestre”.

6. Ja hem comentat que el temps d’aplicació ha estat molt curt per poder extreure’n

conclusions més sòlides. Tot i així, un fet rellevant ha estat la bona acollida,

l’interès i la motivació dels coordinadors i dels equips directius de les diferents

escoles participants. En general les escoles comenten que un percentatge elevat

dels alumnes poden progressar gràcies a les estratègies, propostes i suports que

proporciona el projecte.

7. Val a dir que els resultats del PACBAL es poden analitzar a nivell de centre, de cicle/

aula i d’alumne, La majoria d’escoles ha portat a terme aquesta anàlisi i és, també,

a partir de les dades i de la seva valoració que cada un dels centres ha fet

propostes de millora de cara el curs vinent.

Igual que comentàvem en la primera memòria de l’any 14, podem afirmar que els

resultats dels alumnes estableixen una línia i una tendència de progrés prou bona que

ens fa pensar que un treball més continuat, diferenciat i intens permetrà aconseguir

més i millors competències lectores i, en definitiva, l’èxit lector de cada un dels

alumnes.

18

Grau de satisfacció dels mestres

S’ha passat una enquesta a tots els mestres i professionals de les escoles que han

participat en l’aplicació del projecte. L’enquesta porta el nom de “Avaluació del grau

de satisfacció del Projecte Vic: Millorar la competència lectora de tots els alumnes”.

L’enquesta consta de 8 preguntes i les respostes són del tipus Likert amb quatre

possibilitats. Els resultats globals del grau de satisfacció es pot observar en la taula

següent.

Grau de satisfacció dels mestres

Gen

s

Po

c

Bastan

t

Mo

lt

No

con

testa

Esteu satisfets de: 1. La informació que us han donat del Projecte FET – Vic

i del que significa per la vostra escola 3% 11% 54% 32%

2. La formació rebuda per aplicar el Projecte FET - Vic al vostre grup aula:

Avaluació 6% 11% 33% 42%

5%

Intervencions

5% 29% 35% 29%

2%

Materials

3% 15% 45% 32%

5%

3. El recolzament en el treball endegat sobre l’aprenentatge de la lectura: equip directiu, coordinadors, pares....

19% 59% 22%

4. La metodologia de treball, que ha seguit l’escola per la millora de l’aprenentatge de la lectura. 11% 53%

36%

5. El progrés que han fet els teus alumnes en l’aprenentatge de la lectura. 23% 51% 26%

6. La motivació i interès que mostren els teus alumnes en l’aprenentatge de la lectura. 11% 47% 42%

7. Els resultats obtinguts per els alumnes i l’escola durant la aplicació del projecte. 11% 63% 26%

8. L’equilibri entre la dedicació personal i els resultats obtinguts. 5% 16% 52% 24%

3%

19

En general, els resultats de satisfacció dels mestres es pot valorar de manera positiva

ja que la majoria de les puntuacions estan en els rangs bastant i molt satisfets. En

algunes escoles, el grau de satisfacció dels mestres no ha estat prou elevat per la

manca de comunicació que hi ha hagut entre les persones que han participat en el

projecte. En certs moments, la manca d’informació, coordinació o formació pot

explicar un nivell més elevat o no de satisfacció. Com ja hem comentat altres vegades,

les mesures d’avaluació de la satisfacció dels agents que estan implicats en un procés

de canvi i millora de les pràctiques educatives escolars dóna el que s’anomena validesa

socials a les propostes. És doncs, un resultat positiu aquesta valoració i que dóna força

i perspectives per la seva continuïtat.

20

9. PROPOSTES MILLORA PEL CURS VINENT

Totes les escoles que han participat en el projecte han elaborat una memòria i han fet

propostes de millora. En general, hi ha un acord força unànime sobre les propostes

que cal portar a terme el curs vinent. En aquest apartat enumerarem aquells aspectes

que, a nivell global, caldrà tenir en compte per tal que el curs vinent es pugui avançar

en els objectius proposats. Concretament, pensem que cal considerar els següents

aspectes o components de millora.

1. Millorar l’organització horària i el tipus d’agrupament dels alumnes per tal de

garantir un temps diari i estable de lectura i una atenció al màxim de

personalitzada en el Nivell 1 d’intervenció (el nivell universal). En aquest sentit, les

escoles, en les seves memòries ja fan propostes d’horaris i agrupaments.

2. Organitzar i optimitzar el temps i els recursos per poder implementar les

intervencions de Nivell 2 i 3. Les escoles són conscients de la necessitat d’atendre

millor els alumnes amb necessitats de suport addicional i substancial i moltes

d’elles fan propostes organitzatives i de personal per poder garantir aquest tipus

d’intervencions.

3. Alguna escola incorporarà en el projecte els alumnes de P5. Aquesta ha estat una

característica de les escoles que s’han incorporat aquest curs. És a dir, la majoria de

centres no han inclòs els P5 en el projecte. Aquesta és una decisió que cal

respectar i davant la qual cal ser molt acurat. Tot i així, també sabem que

determinades pràctiques a P5 (bon desenvolupament del llenguatge oral, el treball

sobre el vocabulari, la lectura en veu alta de contes, el treball sobre consciència

fonològica, etc.) són essencials per garantir l’èxit lector dels alumnes, especialment

d’aquells alumnes amb antecedents culturals i lingüístics tan diversos.

4. Millorar la coordinació interna i dels equips docents que treballen en el projecte.

Aquest és un aspecte central de l’èxit i de l’obtenció de bons resultats. És del tot

transcendent que tot el professorat estigui ben informat de les característiques,

components, estratègies, suports i materials que s’utilitzen en el projecte. Cal a

més, que les pràctiques de l’aula siguin el màxim de fidels per garantir

l’aprenentatge i el progrés dels alumnes. En aquesta mateixa direcció, cal assegurar

la consolidació dels grups de coordinació interna com a grups impulsors del

projecte a nivell d’escola.

5. Cal assegurar unes reunions establertes i estables entre l’equip de coordinació

extern i l’equip de coordinació intern. Aquest curs ha estat una mica difícil marcar

una dies de reunions de coordinació entre els dos equips (extern i intern). Pensem

que aquesta coordinació, especialment en les fases inicials d’implementació, és del

tot imprescindible i servei de motor per promoure els canvis necessaris i recolzar

l’aplicació de les noves pràctiques.

21

6. Fomentar la formació dels mestres i professionals implicats. L’aprenentatge de la

lectura i de la comprensió lectora representa un dels objectius educatius més

significatius pels alumnes, ja que suposa l’accés al coneixement, a la cultura, a nous

aprenentatge, al gaudi personal, etc. Per garantir aquest aprenentatge, cal que els

mestres tinguin la formació i l’expertesa necessària del que és i representa llegir i

aprendre a llegir.

7. És important iniciar una formació mes intensa i sòlida dels coordinadors de les

escoles en tots els aspectes relacionats amb l’aprenentatge de la lectura. En el

moment actual, disposem de mòduls de formació sobre els components essencials

de l’aprenentatge de la lectura així com materials d’aprofundiment de com

entendre i treballar la comprensió lectura. Durant el curs vinent, s’iniciarà aquesta

formació amb els coordinadors de les escoles.

8. Proporcionar informació a les famílies del que és i representa el projecte de

“Millorar la competència lectora de tots els alumnes”. Pensem que aquesta

informació és essencial i el primer pas per aconseguir uns nivells més elevats i

compromesos de participació. La participació de les famílies constitueix un element

facilitador, dinamitzador i motivador dels processos d’aprenentatge de la lectura i,

en conseqüència, cal impulsar la seva complicitat i participació.

1. Finalment, insistir en la importància de mantenir l’acord i la complicitat de les

administracions. És a dir, de l’Ajuntament de Vic i del Departament d’Ensenyament

de la Generalitat de Catalunya. Pensem que les relacions amb l’administració local

i autonòmica són molt bones. Però es del tot necessari mantenir el seu acord i

suport. El Projecte FET/Vic es pot mantenir gràcies als seus plantejaments i a les

propostes de treball dirigides a les escoles i als alumnes. Però el que pot fer-lo

sostenible en el temps és l’ajut, la implicació i el suport de les administracions.

Sabem que els canvis no són ràpids, reconeixem que necessitem temps per

aconseguir millores significatives i que es puguin mantenir. Però creiem, també,

que disposem d’uns models, d’unes perspectives i d’unes estratègies que poden

permetre atendre les necessitats de TOTS els alumnes i garantir el seu èxit escolar.