COMPLEXITAT I COMPETÈNCIA

Enric M. Sebastiani i ObradorUniversitat Ramon Llull

Pensar, programar i avaluar per competències

[09/04/23]Twitter: @sebastiani64

Els mals de morir de l’E.F. 1. Existeix manca d’acord

2. Es plantegen propostes sense sentit i sense planificar

3. Sembla un entreniment

4. Segueix un model d’esport competitiu, analític, tècnic i especialitzat

5. L’avaluació és incoherent, desproporcionada i normativa

6. Desconnectada o mal encaixada en els centres escolars

7. Amb un professional amb poc ofici i cultura professional

8. Inútil. No aconsegueix els seus propòsits

9. Obsessionada amb la preparació física

10. Aburrida i poc interessant

11. Innecessària i excessivament teòrica12. Un tast que no

consolida aprenentatges

13. Es reivindica inapropiadamente per assemblar-se a les altres matèries

Una perspectiva autocrítica

1. Existeix manca d’acord.

2. Es plantegen propostes sense sentit i sense planificar.

3. Sembla un entreteniment.

4. Segueix un model d’esport competitiu, analític i especialitzat.

5. L’avaluació és incoherent, desproporcionada i normativa.

6. Desconnectada o mal encaixada en els centres escolars.

7. Amb un professional amb poc ofici i cultura professional.

8. Inútil. No aconsegueix els seus propòsits.

9. Obsessionada amb la preparació física.

10. Avorrida i poc interessant.

11. Innecessària i excessivament teòrica.

12. Un tast que no consolida els aprenentatges.

13. Es reivindica inapropiadament per assemblar-se a altres matèries.

Els mals de morir de l’Educació Física

Els mals de morir de l’Educació Física

1. Existeix manca d’acord.

2. Es plantegen propostes sense sentit i sense planificar.

3. Sembla un entreteniment.

4. Segueix un model d’esport competitiu, analític i especialitzat.

5. L’avaluació és incoherent, desproporcionada i normativa.

6. Desconnectada o mal encaixada en els centres escolars.

7. Amb un professional amb poc ofici i cultura professional.

8. Inútil. No aconsegueix els seus propòsits.

9. Obsessionada amb la preparació física.

10. Avorrida i poc interessant.

11. Innecessària i excessivament teòrica.

12. Un tast que no consolida els aprenentatges.

13. Es reivindica inapropiadament per assemblar-se a altres matèries.

1. Com el concepte de competències ens pot ajudar?

1. Conjunt de coneixements, procediments i actituds combinats, coordinats i 1. Conjunt de coneixements, procediments i actituds combinats, coordinats i integratsintegrats (Tejada, 1999a). (Tejada, 1999a). Domini de sabers que fan a una persona capaç Domini de sabers que fan a una persona capaç d’actuar amb eficàcia d’actuar amb eficàcia (Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003; Cejas, 2004)(Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003; Cejas, 2004)

Entenent per competències...

2. Repertori de comportaments 2. Repertori de comportaments (Levy-Leboyer, 2003), (Levy-Leboyer, 2003), definibles des de l’acció. Saber definibles des de l’acció. Saber no és tenir, és utilitzar no és tenir, és utilitzar (FEU, 1984; Hayes, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991, Gilbert i Parlier, 1992; (FEU, 1984; Hayes, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991, Gilbert i Parlier, 1992; Le Boterf, 1994; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003)Le Boterf, 1994; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003)

4. Caràcter dinàmic del procés d’adquisició de les competències a través de 4. Caràcter dinàmic del procés d’adquisició de les competències a través de l’experiència l’experiència (MSC, 1985; Belisle i Linard, 1996; Montmollin, 1996; Levy-Leboyer, 1996; Jones i More, (MSC, 1985; Belisle i Linard, 1996; Montmollin, 1996; Levy-Leboyer, 1996; Jones i More, 2004; Riera, 2005)2004; Riera, 2005)

3. La pròpia situació exigeix una resposta contextualitzada 3. La pròpia situació exigeix una resposta contextualitzada (FEU, 1984; Prescott, 1985; (FEU, 1984; Prescott, 1985; MSC, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991; Gilbert i Palier, 1992; Bunk, 1994; Levy-Leboyer, 1996; Le Boterf, MSC, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991; Gilbert i Palier, 1992; Bunk, 1994; Levy-Leboyer, 1996; Le Boterf, 1997; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a)1997; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a)

(Blázquez y Sebastiani, 2009)

Conjunt de coneixements, procediments i actituds combinats, coordinats i Conjunt de coneixements, procediments i actituds combinats, coordinats i integratsintegrats (Tejada, 1999a). (Tejada, 1999a). Domini de sabers que fan a una persona capaç Domini de sabers que fan a una persona capaç d’actuar amb eficàcia d’actuar amb eficàcia (Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003; Cejas, 2004)(Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003; Cejas, 2004)

Entenent per competències...

Repertori de comportaments Repertori de comportaments L(evy-Leboyer, 2003), L(evy-Leboyer, 2003), definibles des de l’acció. Saber definibles des de l’acció. Saber no és tener, és utilitzar no és tener, és utilitzar (FEU, 1984; Hayes, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991, Gilbert i Parlier, 1992; (FEU, 1984; Hayes, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991, Gilbert i Parlier, 1992; Le Boterf, 1994; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003)Le Boterf, 1994; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003)

Caràcter dinàmic del procés d’adquisició de les competències Caràcter dinàmic del procés d’adquisició de les competències a través de a través de l’experiència l’experiència (MSC, 1985; Belisle i Linard, 1996; Montmollin, 1996; Levy-Leboyer, 1996; Jones i More, (MSC, 1985; Belisle i Linard, 1996; Montmollin, 1996; Levy-Leboyer, 1996; Jones i More, 2004; Riera, 2005)2004; Riera, 2005)

La pròpia situació exigeix La pròpia situació exigeix una resposta contextualitzada una resposta contextualitzada (FEU, 1984; Prescott, 1985; (FEU, 1984; Prescott, 1985; MSC, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991; Gilbert i Palier, 1992; Bunk, 1994; Levy-Leboyer, 1996; Le Boterf, MSC, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991; Gilbert i Palier, 1992; Bunk, 1994; Levy-Leboyer, 1996; Le Boterf, 1997; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a)1997; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a)

(Blázquez y Sebastiani, 2009)

Quines són les competències professionals que identifiquen a un bon/a professor/a – tècnic/a?

En funció de les En funció de les necessitats de la situaciónecessitats de la situació, s’implicaran uns o uns altres atributs en , s’implicaran uns o uns altres atributs en la recerca de la millor solució la recerca de la millor solució (Tejada, 1999a)(Tejada, 1999a)

Enfocament holístic o integral

1.1. Cap lloc de treball té unCap lloc de treball té un contingut fix en el temps contingut fix en el temps..

2.2. Pot ser Pot ser ocupat de manera diferentocupat de manera diferent..

3.3. Pot suposar diferents competències Pot suposar diferents competències segons la situaciósegons la situació i l’entorn. i l’entorn.

Processos d’identificació de les competències

Aleshores, apareix la pregunta...Aleshores, apareix la pregunta...

1.1. Motiva als seus alumnesMotiva als seus alumnes• TransmetTransmet comprensió, sensibilitat i il.lusió davant el fet comprensió, sensibilitat i il.lusió davant el fet

educador. educador.

• ConnectaConnecta, anima i motiva als seus alumnes…, anima i motiva als seus alumnes…• A través de la selecció de continguts , activitats, mètodes i estils A través de la selecció de continguts , activitats, mètodes i estils

d’ensenyança.d’ensenyança.

• A través del seu tracte personal (afectuós, proper, confiança...).A través del seu tracte personal (afectuós, proper, confiança...).

• A través de les emocions (motivació, il.lusió, reptes, intensitat, èxits, A través de les emocions (motivació, il.lusió, reptes, intensitat, èxits, fracassos...).fracassos...).

Un bon professor és aquell que...

Enric M. Sebastiani [email protected]

2.2. Planifica i programa reflexivamentPlanifica i programa reflexivament• Selecciona Selecciona competències i aprenentatges de forma competències i aprenentatges de forma

selectiva i contextualitzada.selectiva i contextualitzada.

• Ordena i desenvolupaOrdena i desenvolupa continguts teòrics, continguts teòrics, procedimentals, estratègics i actitudinals de forma procedimentals, estratègics i actitudinals de forma significativa.significativa.

• Es centra en les seqüències Es centra en les seqüències formatives d’aprenentatge. formatives d’aprenentatge.



3.3. Exigeix i jutja amb criteriExigeix i jutja amb criteri• ConeixConeix i s’adapta i s’adapta als seus alumnes en funció de les als seus alumnes en funció de les

seves possibilitats i característiques (individuals i seves possibilitats i característiques (individuals i col.lectives).col.lectives).

• Avalua criterialmentAvalua criterialment i de forma coherent amb el i de forma coherent amb el que tracta d’ensenyar.que tracta d’ensenyar.



4.4. Gestiona la classeGestiona la classe• Condueix Condueix i lidera, de forma atenta, al seu grup.i lidera, de forma atenta, al seu grup.

• OptimitzaOptimitza el material, el temps, els agrupaments el material, el temps, els agrupaments dels alumnes, les explicacions, les correccions, les dels alumnes, les explicacions, les correccions, les situacions d’aprenentatge...situacions d’aprenentatge...



5.5. Facilita els aprenentatgesFacilita els aprenentatges• UtilitzaUtilitza un bon repertori de recursos metodològics i un bon repertori de recursos metodològics i

d’activitats.d’activitats.

• ProposaProposa diversitat de situacions d’aprenentatge. diversitat de situacions d’aprenentatge.

• Intercedeix Intercedeix (més que ensenya) a partir de la (més que ensenya) a partir de la seqüència formativa.seqüència formativa.



6.6. Educa en valorsEduca en valors• Actua Actua com model davant dels seus alumnes.com model davant dels seus alumnes.

• FomentaFomenta determinats valors, hàbits, actituds... determinats valors, hàbits, actituds...



7.7. Orienta els seus alumnes en la Orienta els seus alumnes en la pràctica fora de l’escolapràctica fora de l’escola• Mostra Mostra les possibilitats de pràctica de l’entorn.les possibilitats de pràctica de l’entorn.

• Orienta i tutoritza Orienta i tutoritza les possibilitats del nen.les possibilitats del nen.



1.1. Motiva als seus alumnesMotiva als seus alumnes

2.2. Planifica i proposa reflexivamentPlanifica i proposa reflexivament

3.3. Exigeix i avalua amb criteriExigeix i avalua amb criteri

4.4. Gestiona la classeGestiona la classe

5.5. Facilita els aprenentatgesFacilita els aprenentatges

6.6. Educa en valorsEduca en valors

7.7. Orienta als seus alumnes en la pràctica fora de l’escolaOrienta als seus alumnes en la pràctica fora de l’escola



2. Quines conseqüències didàctiques se’n desprenen?

1) En la selecció dels aprenentatges...

• Planificació estratègica• Planificació tàctica• Desenvolupament evolutiu• Coneixements previs (NAC)• Estructura interna o lògica• Aspectes socio-culturals• Motivació i interessos• Condicions materials• Horaris• Capacitació professional• Expectatives generades


• Del més simple al més complexe (criteri de la complexitat creixent)

• Del més global al més analític• Del més general al més particular• Del més divers al més concret• Del més espontani al més cultural

2) En l’ordenació dels aprenentatges...


2) En l’ordenació dels aprenentatges...

DISSENY DEL CURS

1r

CF I SALUT:R, F, FL, V

JOCS I ESPORTS:

FUTBOL, BÀSQUET, HANDBOL,ATLETISME

EXP. CORPORAL:DANSES POP.RITME/MOVIM.

MEDI NATURAL:ORIENTACIÓ

Tipus d’UD

• Disciplinars o monogràfiques• Transdisciplinars• Interdisciplinars

Màster en Formació del Professorat de Secundària – Educació Física


3) En la programació...

www.xtec.cat/edubib

• Competències• Objectius didàctics• Continguts• Estratègies metodològiques• Atenció a la diversitat• Relació amb altres matèries• TIC/TAC• Avaluació: intruments,

indicadors, criteris…


…satisfent les necessitats psicològiques bàsiques Teoria de l’Autodeterminació (Decy y Ryan, 1991)

5) En la recerca de la motivació intrínseca...


Factors motiven a continuar fent pràctica físico-esportiva (Sánchez Bañuelos, 2003)

5) En la recerca de la motivació intrínseca...


6) En l’atenció a la diversitat

1. Component social (cultura, interessos...)

2. Component d’aprenentatge (capacitats, ritmes...)

3. Component institucional (enfocament didàctic...)


6) En l’atenció a la diversitat

1. Formulació dels objectius didàctics2. Selecció dels continguts3. Estils i mètodes d’ensenyança

• AT, ER, AA, EI• Compromís didàctic

4. Seqüències diversificades d’aprenentatge• Diversitat de situacions• Diversitat de situacions simultànies

5. Agrupació dels alumnes• Grups homogenis• Grups heterogenis• Grups flexibles

6. Avaluació

3. Com constatem i valorem els aprenentatges?

• Concepte i objecte d’avaluació

Avaluació, qualificació, nota, examen, metaavaluació, avaluació inicial, avaluació

formativa, promociona, progressa adequadament, excel.lent, prova, test,

diagnòstic, selecció, rendiment, capacitats, criteris d’avaluació, objectius terminals,

regulació, feed back, avaluació final, sessió d’avaluació, junta d’avaluació, tutor, interactiva, proactiva, retroactiva, observació, experimentació, escales,

sociograma, pronòstic, balanç, error...

PARAULES HABITUALSPARAULES HABITUALS


COMPORTA

1. RECOLLIR INFORMACIÓ

2. VALORAR-LA

3. PRENDRE DECISIONS


SOBRE EL...SOBRE EL...

PROCÉSPROCÉSMILLORA MILLORA CONDICIONSCONDICIONSESTRATÈGIESESTRATÈGIES

PRODUCTEPRODUCTERENDIMENTRENDIMENTRESULTATSRESULTATSEFECTESEFECTES


AVALUACIÓ # MEDICIÓ

AVALUACIÓ # QUALIFICACIÓ


FUNCIONS DE L’AVALUACIÓ

1) SOCIAL seleccionar agrupar certificar

2) PEDAGÒGICA ajudar, vetllar, ensenyar…


CONCEPTE D’AVALUACIÓ

1. RECOLLIR INFORMACIÓ

2. VALORAR-LA

3. PRENDRE DECISIONS


• Concepte i objecte d’avaluació• Modalitats:

• Inicial, formativa, final (continua)• Criterial, normativa• Participació (hetero, co i auto)


• Segons la SISTEMATITZACIÓ• Segons la REFERÈNCIA• Segons l’ÀMBIT D’APLICACIÓ• Segons la IMPLICACIÓ DE L’AVALUAT

MODALITATS D’AVALUACIÓ


• AVALUACIÓ INICIAL

• AVALUACIÓ FORMATIVA

• AVALUACIÓ FINAL

Segons la SISTEMATITZACIÓSegons la REFERÈNCIASegons l’ÀMBIT D’APLICACIÓSegons la IMPLICACIÓ DE L’ALUMNAT

PreactivaInteractivaProactiva



• CRITERIAL

• NORMATIVA

Segons laSISTEMATITZACIÓSegons la REFERÈNCIASegons l’ÀMBIT D’APLICACIÓSegons la IMPLICACIÓ DE L’ALUMNAT



• AVALUACIÓ INTERNASegons la SISTEMATITZACIÓSegons la REFERÈNCIASegons l’ÀMBIT D’APLICACIÓSegons la IMPLICACIÓ DE L’ALUMNAT



• AVALUACIÓ INTERNA

• AVALUACIÓ EXTERNA

Segons la SISTEMATITZACIÓSegons la REFERÈNCIASegons l’ÀMBIT D’APLICACIÓSegons la IMPLICACIÓ DE L’ALUMNAT



• HETEROHETEROAVALUACIÓ

• COCOAVALUACIÓ

• AUTOAUTOAVALUACIÓ

Segons la SISTEMATITZACIÓSegons la REFERÈNCIASegons l’ÀMBIT D’APLICACIÓSegons la IMPLICACIÓ DE L’AVALUAT





• Procediment d’avaluació• Orientació de l’avaluació:

• Importància de l’av. inicial (NAC)• Objectius i competències• Coherència

• Activitats i instruments:• Apreciació (registres, llistes de control

i escales) • Verificació (freqüències i

cronometratge)


09/04/23

1.1. PROCEDIMENTS D’APRECIACIÓ1.1. PROCEDIMENTS D’APRECIACIÓ

– (SENSE categories prèvies)• REGISTRE ANECDÒTIC

– (AMB categories prèvies)• LLISTES DE CONTROL• ESCALES DE CLASSIFICACIÓ (Check List)


1.2. PROCEDIMENTS DE VERIFICACIÓ1.2. PROCEDIMENTS DE VERIFICACIÓ

– (AMB categories prèvies)• REGISTRE D’ACONTEIXEMENTS o FREQÜÈNCIES• CRONOMETRATGE


INDICADOR 1 B R M 33%


INDICADOR 3 SI NO 33%

INDICADOR 4 S AV M 10%


INDICADOR 6 SI NO M 10%

INDICADOR 7 10%


INDICADOR 9 SI NO 33%


INDICADOR 11 10%




NIVELLS EFICÀCIA

QU

ALIF

ICAC

IÓ F

INAL

CRITERIS D'AVALUACIÓ

DIM

ENSI

Ó 1

DIM

ENSI

Ó 2

VARIABLE 1

VARIABLE 2

VARIABLE 3

VARIABLE 4

VARIABLE 5


Construcció d’un instrument d’avaluacióConstrucció d’un instrument d’avaluació



• Procediment d’avaluació• Orientació de l’avaluació:

• Importància de l’av. inicial (NAC)• Objectius i competències• Coherència

• Activitats i instruments:• Apreciació (registres, llistes de control

i escales) • Verificació (freqüències i

cronometratge)• Criteris d’avaluació


En resum, Com s’ensenya a anar en

bicicleta?

“Els hi vaig dir, i ho van saber...

Els hi vaig explicar, i ho van entendre...

Ho van fer, i ho van aprendre”

Confuci (500 aC)

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Twitter: @sebastiani64

COMPLEXITAT I COMPETÈNCIA

Education

Transcript of COMPLEXITAT I COMPETÈNCIA