Projecte educatiu zer

Projecte Educatiu ZER Mediterrnia

1

PROJECTE EDUCATIU

ZER MEDITERRNIA


2

NDEX

QU S EL PEZ?

Que volem que sigui?

1. INTRODUCCI

A. Situaci i descripci del centres

Escola Marjal. Les Cases dAlcanar.

1. El poble

1.1 Situaci

1.2 Histria

1.3 Poblaci

1.4 Serveis, edificis i infraestructures

2. LEscola Marjal

2.1 Resum histric i trajectria educativa

2.2 Situaci i descripci del centre

Escola del Poble Nou del Delta. El Poble Nou del Delta

1. El poble

1.1 Histria

1.2 Serveis

1.3 Poblaci

2. LEscola del Poble Nou del Delta

Escola Setze de febrer. Els Muntells

1. El poble. Situaci

1.1 Poblaci

2. Escola Setze de febrer

2.1 Equipaments del centre

B. Funcionament dels centres

1. Alumnat

2. Professorat

3. Horari


3

2. TRETS D'IDENTITAT

2.1. Escola pblica

2.2. Escola catalana

2.3. El centre i l'entorn

2.4. Comproms amb el medi natural i social

2.5. Una escola per a tothom

2.6. Educaci integral

2.7. Coeducaci

3. PRINCIPIS PEDAGGICS

3.1. Objectius generals

3.2. Bases psicopedaggiques

3.3. Criteris dorganitzaci pedaggica en leducaci infantil

3.4. Criteris dorganitzaci pedaggica en leducaci primria

3.1. Estratgies metodolgiques

3.2. Atenci a la diversitat

3.6.1. Equip d'Assessorament psicopedaggic (EAP)

3.6.2. Comissi d'Atenci a la Diversitat de la ZER (CAD)

3.7. Aspectes generals d'utilitzaci de les noves tecnologies

3.8. Tractament dels temes transversals

3.9. El Currculum

3.10. Capacitats i Competncies Bsiques

3.11. Les programacions didctiques

3.12. Aprenentatge de la lectoescriptura

3.13 Avaluaci

3.14. Funci docent

4.- PRINCIPIS ORGANITZATIUS I DE GESTI.


4.2. Estructura organitzativa i modalitat de gesti

4.2.1. rgans collegiats: Consell Escolar i Claustre de Professors/es.

4.2.2. rgans Unipersonals: directora, cap d'estudis i secretria.

4.2.3. rgans de coordinaci

4.2.4. Personal d'administraci i serveis dels centres.

4.2.5. Institucions externes.


4

4.2.6. Eines i canals de difusi i comunicaci per a l'organitzaci i la relaci

externa.

5. PROJECTES DE LES ESCOLES

6. HORARIS GENERALS DELS CENTRES

6.1 Alumnat

6.2 Professorat

7. COORDINACIONS

7.1 Informtica

7.2 Riscos laborals

7.3 Coordinaci primria secundria

7.4 Coordinaci LIC

8. REUNIONS DE ZER

9. FESTES ESCOLARS

10. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES

11. TROBADA DE LA ZER MEDITERRNIA


5

QU S EL PEZ?

Els centres disposen dautonomia per fixar objectius propis dacord amb el context on

sinsereixen, els quals shan de reflectir en el seu projecte educatiu.

Aquest projecte recull els valors, objectius i prioritats dactuaci dels centres, aix com els

aspectes singulars que els identifiquen. Ha de tenir en compte les caracterstiques de

lentorn social, cultural i sociolingstic de cada centre, fer pals el respecte als principis

de no-discriminaci i dinclusi educativa com a valors fonamentals i establir els principis

per a latenci a la diversitat, que inclouen les mesures organitzatives que cada centre

adopti.

Shan despecificar els principis bsics per al desenvolupament curricular, el tractament

transversal de les rees de leducaci en valors, les mesures necessries per a la millora

dels aprenentatges i els acords sobre avaluaci i promoci de lalumnat.

El projecte educatiu tamb recull tots els plans i projectes prescriptius i daltres que

estiguin portant a terme els centres, com sn el Pla de convivncia i el Projecte lingstic,

que persegueixen fomentar les relacions positives i la resoluci pacifica dels conflictes en

el si de cada centre i adaptar els principis generals i la normativa a la realitat

sociolingstica de lentorn.

s linstrument clau que ha dorientar la intervenci educativa dels centres, el projecte de

referncia per justificar i legitimar qualsevol actuaci.

Qu volem que sigui?

Amb la seva elaboraci es pretn dotar cada centre dun marc de referncia global que

permeti als diferents agents educatius actuar de manera coordinada i efica. Al mateix

temps, t la intenci de contextualitzar tals accions en lentorn en el qual subica cada

centre. En relaci a aquestes consideracions prvies, es planteja establir els objectius

pedaggics bsics dels centres que guien les actuacions (tant didctiques com

organitzatives) que es duen a terme. Finalment, el PEZ explicita tot aix esmentat, definint

lestructura organitzativa i el funcionament dels centres.


6

El PEZ no s quelcom preescrit ni esttic, per tant la seva elaboraci ha de ser un procs

en el qual participin activament i a travs del dileg els diferents estaments de la

comunitat educativa a travs del temps incorporant progressivament aquells canvis que

des de les qestions tractades es generin en la vida dels centres.

Per elaborar el Projecte Educatiu hem tingut en compte els recursos personals, materials,

temporals, les necessitats dels alumnes, dels centres i de l'entorn social concret que ser

el que far possible que es dugui a terme.

Aquest projecte educatiu s el de la ZER Mediterrnia, la qual t els seus orgens quan

durant el curs escolar 1995-1996 el Departament dEducaci crea lAgrupaci Rural

formada per lEscola dels Muntells, lEscola del Poble Nou del Delta i lEscola Marjal de

Les Cases dAlcanar.

El curs 1996-1997 sinicien els trmits per transformar aquesta Agrupaci Rural en una

ZER (Zona Escolar Rural). Es presenta la documentaci pertinent i s durant el curs 1997-

1998 quan s aprovada la nova ZER amb el nom de ZER Mediterrnia.

Al DOGC nm. 777 a la resoluci d11 de juny de 1999 es constitueixen noves zones

escolars rurals i es modifica la composici, la seu i la denominaci daltres de constitudes

anteriorment. s en aquesta resoluci on queda constituda amb efectes de l1 de

setembre de 1999 la ZER Mediterrnia amb codi 43009308, c. Hernan corts, s/n 43569

de Les Cases dAlcanar integrada pels tres centres:

- Escola Marjal de Les Cases dAlcanar (43005698)

- Escola Setze de febrer dels Muntells (43005613)

- Escola Poble Nou del Delta del Poble Nou del Delta (43009217)

La Seu de la ZER Mediterrnia s lescola ms gran: LEscola Marjal.

Els tres centres que formem la ZER Mediterrnia compartim 3 mestres itinerants de

l'especialitat d'Educaci Fsica, Educaci Especial i Llengua Estrangera (angls). Pel que

fa els mestres de religi, lEscola Marjal el comparteix amb lEscola lAssumpci de

Deltebre, les altres dues escoles el comparteixen amb lEscola 21 dAbril i Escola Maria

Garcia Cabanes de lAldea.


7

La coordinaci entre els i les mestres ha de ser prioritria, aix que s'establiran espais de

temps per poder intercanviar experincies i planificar l'actuaci conjunta. Els claustres de

ZER i les diferents coordinacions entre l'equip directiu de cada escola haur de ser una

eina clau per poder tirar endavant el dia a dia i establir una major coordinaci entre els

tres centres que formem la ZER Mediterrnia i d'esta manera gestionar els recursos per

tal d'optimitzar-ne els resultats en tots els aspectes: pedaggics, socials, culturals,

formatius...

La ZER Mediterrnia disposa d'una auxiliar administrativa compartida amb la ZER

Montsi i que t com a seu l'Escola Marjal, per tant, no s itinerant i ajuda a les direccions

dels altres centres via telfon i internet.

Esperem que sigui un document funcional i significatiu per a totes aquelles persones que

el llegeixin.


8

1.- INTRODUCCI

A. Situaci i descripci dels centres:

Escola Marjal. Les Cases dAlcanar

1. El poble

1.1 Situaci

A la provncia de Tarragona, dins de la comarca del Montsi a lextrem sud de Catalunya,

es troba la poblaci dAlcanar, la ms meridional de les Terres de lEbre.

El seu terme municipal est format per tres nuclis ben diferenciats: a linterior, la ciutat

dAlcanar, principalment agrcola, i al litoral, Les Cases dAlcanar i Alcanar-Platja, que

cobreixen bona part de la faana costanera (12 Km) de la comarca del Montsi.

Les Cases dAlcanar, a 4 Km dAlcanar, s un pintoresc i tranquil nucli pesquer que

conserva lencant i el sabor dels tpics pobles mariners, amb el seu port esportiu i pesquer.

Cal destacar la seva cuina marinera tradicional de renom, la tranquilitat de les seves

platges de suau codolar i el seu passeig martim a la seva banda meridional.

Les vies de comunicaci ms importants que travessen el Montsi sn, lautopista A7 i la

N-340 que la uneixen amb Barcelona, Tarragona i Valncia, i la carretera N-230 o eix de

lebre que la conecta amb les terres de Lleida.

Daltra banda, la comarca tamb est travessada per la lnia de ferrocarril de Barcelona-

Valncia, amb lestaci ms propera la de lAldea (Baix Ebre).

1.2 Histria

Histricament, la principal activitat dels habitants de la poblaci (anomenats casencs i

casenques) ha estat la pesca. Aquesta dedicaci es remunta possiblement als que, des

de l'poca dels rabs, en podrien haver estat els primers pobladors: els bah'riiin ahl al-

ndalus.

El lloc ha estat conegut tamb pel nom de Punta de Benifallim, que Agust Bel cita com a

corrupci de T'araf Beni H'lim. La Punta de Benifallim surt per primera vegada a la carta

pobla d'Alcanar, de l'any 1239, com a lmit territorial. A l'any 1251, l'abat de Sant Cugat del


9

Valls, senyor de la Rpita, cita un lloc anomenat La Punta, en el terme del castell de La

Rpita; tradicionalment s'ha considerat que feia referncia a La Punta de Benifallim.

Hom ha cregut per ra del topnim que all hi havia un assentament islmic; aix ha estat

corroborat per les troballes de cermica andalusina i per la documentaci de la donaci

que el comte Ramon Berenguer III feu de La Rpita al monestir de Sant Cugat l'any 1097.

En aquest document s'esmenten una trentena d'assentaments, la meitat de les quals

comencen pel nom Beni. Es devia tractar d'un lloc agrari format per diverses alqueries

disseminades pel barranc de Les Cases i possiblement per La Punta.

Les restes de la Vila estan disseminades a un costat i a l'altre del barranc de Les Cases,

al costat meridional del Mas d'en Serr es troben les restes d'una estructura de planta

circular amb murs gruixuts d'obra de maoneria (obra feta per pedres o maons treballada

amb cal) amb la coberta enrunada. A l'altra part del barranc hi ha les restes d'un gran

mur.

Aproximadament a uns 2Km de la poblaci, a on actualment hi ha un cmping, es trob

unes sepultures que podrien ser una necrpolis de la Punta de Benifallim.

L'acta de fundaci i establiment de la ciutat de San Felipe de l'any 1740 seria el primer

document que podrem considerar com a formaci del nucli de Les Cases. En ell, el rei

Felip V fa donaci del perms i terreny per a poblar.

1.3 Poblaci

El nucli de Les Cases l'any 1845 no sobrepassava la trentena d'edificis i habitatges, on

residien 20 mariners i alguns pagesos. Els anys 1765, 1776, 1811 i 1829 hi ha constncia

de garroferars i de snies a la partida de Les Cases i el 1832, d'un corral de la famlia

Reverter.

Si passem a dates ms actuals, a censos ms contemporanis observem que a l'any 1970

hi havia 460 habitants i el 1981, 743.

Al nomencltor de l'any 1986 a Les Cases hi havia 734 habitants, amb un total de 332

homes i 402 dones, per si agafem la perifria del nucli, les urbanitzacions, hi ha un total

de 1.756 persones censades que sumades a la poblaci anterior farien una suma total de


10

2.490 habitants, amb 888 homes i 838 dones. La poblaci total del municipi d'Alcanar era

de 8.023 habitants (a la ciutat 6.406 vens) de dret i 7.997 de fet, aix representa que la

zona turstica de Les Cases i les urbanitzacions de la perifria del municipi constituien el

31% del total de la poblaci.

Les dades de l'any 1991 sn ms completes: el nucli estava format per un total de 764

vens (398 dones i 366 homes), 794 habitatges, 249 de principals i 545 de no principals.

Els habitants totals del municipi d'Alcanar l'any 1991 eren 7.848 (a la ciutat 6.212) de dret i

de fet. La zona perifrica tenia un total de 1.690 habitants, dels quals 571 considerats

"disseminats". Sumant la zona perifrica i Les Cases s'obt un total de 2.454 habitants,

una prdua de poblaci de 36 vens.

L'any 1996 el nucli de Les Cases comprenia 799 habitants (377 homes i 422 dones);

ressalta al nomencltor de l'Institut d'Estadstica de Catalunya la xifra de 874 habitants al

nucli de Les Cases (418 homes i 456 dones). Al municipi d'Alcanar hi havia 7.727

persones censades (al nucli 6.624).

Desprs de consultar el padr municipal les dades ms actuals sn:

2003 .1204 habitants

2004 .1289

2005 . 1376

2006 . 1417

2007 . 1556

2008 . 1526

2009 . 1558

2010 . 1551

2011 . 1591

Avui, Les Cases, amb mil cinc-cents noranta un habitants, sn un pintoresc i tranquil nucli

mariner, amb un tram de passeig martim a la seva banda meridional -tot seguit del barri

anomenat la Caravana, i a punt per enllaar amb el parc litoral del Marjal en construcci- i

ptimes expectatives turstiques i de creixement.


11

1.4 Serveis, edificis i infraestructures

Esglsia de Sant Pere Pescador

Confraria de pescadors

Port pesquer i esportiu

Convent dels Josepets

Oficina delegada de lAjuntament dAlcanar

Oficina de Turisme

Platges i passeig martim

Centre de Salut de Les Cases dAlcanar

Pistes poliesportives de Les Cases

Biblioteca pblica de Les Cases dAlcanar

Casal de jubilats de Les Cases dAlcanar

Escola Marjal de Les Cases dAlcanar

2. LEscola Marjal

2.1 Resum histric i trajectria educativa

Els inicis de lEscola Marjal es troben en una ESCOLA DORIENTACI MARTIMA

PESQUERA.

Aquestes escoles van ser creades en els nuclis mariners de la costa espanyola per tal de

facilitar leducaci als fills i filles dels pescadors.

Estaven regides i pertanyien a la COMANDANCIA DE MARINA, tot i que els mestres que

hi treballaven formaven part de lescalaf nacional de MAESTROS NACIONALES

designats pel MINISTERIO DE EDUCACIN.

Al desaparixer les escoles dOMP cap als anys 70, aquesta escola passa a formar part

de la xarxa descoles nacionals del Ministerio de Educacin.

Fins als anys 90 en qu es construeix lescola actual, no disposa dinstallacions prpies.

En un principi ocupa dos locals a ledifici del PSIT DE PESCADORS, funcionant una

aula per a xiquets i una per xiquetes. Posteriorment, cap als anys 78-79, aproximadament,

i degut al deteriorament daquests locals, ocupa uns espais (2 aules) dun edifici


12

municipal, on es troba lOFICINA DELEGADA DE LAJUNTAMENT DALCANAR,

conservant al mateix temps una aula al PSIT DE PESCADORS.

Llavors ja funcionaven tres aules amb nois i noies conjuntament, i amb tres mestres,

distributs amb tres grups:

- Parvulari o preescolar

- 1r i 2n dEGB

- 3r, 4t i 5 dEGB

En implantar-se lEGB, a lescola de Les Cases dAlcanar, anomenada Collegi Pblic

Graduat els alumnes de lanomenada 2a etapa (6, 7 i 8), sn transportats a lescola

Joan Baptista Serra dAlcanar.

El curs 1980-81 la Generalitat de Catalunya dna la possibilitat a les escoles que ho

solliciten, amb tot una srie de condicions qu havia de complir i una srie de trmits que

shavien de realitzar, de transformar-se en ESCOLA CATALANA integrant-se a la nova

xarxa dEscoles Catalanes que en aquell moment siniciava. Feta la sollicitud, aquesta s

aprovada per la Generalitat, i des daquell moment el COLLEGI PBLIC GRADUAT DE

LES CASES DALCANAR, passa a sser ESCOLA CATALANA xarxa a la que

posteriorment sintegraran totes les escoles de CATALUNYA.

Durant aquests anys 80 i per poder aconseguir que estiguin tots els alumnes junts, es

negocia amb el COLLEGI SANT JOSEP de TORTOSA, la cessi duns locals de la seva

propietat aqu a Les Cases dAlcanar, per poder-hi installar tota lescola. Aquests

cedeixen una antiga granja que est en dess, que s condicionada per lAjuntament. A

partir daleshores, lescola funciona amb totes les seves installacions juntes.

Des del moment en qu sunifica lescola i lalumnat est tot junt, comencen a iniciar-se els

trmits per qu els alumnes de Les Cases dAlcanar deixin danar a acabar lEGB a

Alcanar, i vagin quedant-se progressivament, completant-se tota lEGB aqu a lescola de

Les Cases dAlcanar.

Llavors la plantilla de mestres sincrement, i es qued lescola distribuda en 5 grups i 5

mestres:

- Prvuls

- 1r i 2n

- 3r i 4t


13

- 5 i 6

- 7 i 8

1. A partir daquesta poca lescola comena a participar en diversos projectes

dinnovaci.

Mentrestant durant tota la dcada dels 80 es reforcen les gestions per tal daconseguir la

construcci dun nou edifici escolar amb un important suport de lAjuntament dAlcanar.

A la fi, durant el curs 1991-92 es comena la construcci del nou edifici escolar que ser

inaugurat durant el curs 1992-93 per lHonorable Conseller dEnsenyament, Sr. Joan

Maria Pujals, amb el nom de COLLEGI PBLIC MARJAL de Les Cases dAlcanar.

Durant el curs 2006-07 samplia el centre amb una nova aula dEducaci Infantil, degut a

laugment important dalumnat.

2.2 Situaci i descripci del centre

LEscola Marjal es troba situada al carrer Hernn Corts, s/n de la localitat de Les Cases

dAlcanar, al costat del Centre de Salut i del Convent dels Josepets.

El centre es troba en una zona on hi predomina la poblaci que es dedica principalment al

sector terciari (bsicament turisme) i amb una important presncia de poblaci immigrant,

la qual cosa provoca una important inestabilitat de residncia amb els conseqents canvis

dalumnat al llarg del curs.

Ledifici s duna sola planta, de disseny modern i amb molta claror i espais verds que el

fan acollidor i mediterrani. Les installacions sn de nova construcci i es troben en molt

bon estat.

Disposa de:

- Entrada mplia i clara des de la qual saccedeix a totes les dependncies del centre.

- 6 aules ordinries, on els alumnes passen la major part del temps i distribudes en 4

dEducaci Primria i 2 dEducaci Infantil, on totes disposen duna pica i aigua corrent

per a no tenir que sortir de laula quan es fan treballs de plstica i es volen rentar.


14

- Aula dinformtica-Laboratori, aquesta aula est dividida en dos espais: 1 per

informtica i laltre per laboratori, encar que ls daquesta s prcticament sempre com a

aula dinformtica. A principi de curs es fa un horari dutilitzaci per nivells. A ms dels

ordinadors de laula dinformtica, el centre compta amb 1 ordinador a cada classe, nou

ordinadors porttils i una pissarra digital a laula de Cicle superior. El centre es preocupa

per introduir noves tecnologies a laula.

- Biblioteca. El centre disposa duna biblioteca que tamb sutilitza com a aula dangls i

per a desdoblaments quan conv.

- Sala dusos mltiples. Majoritriament utilitzada com a aula de msica ja que disposa

dun piano i tot el material i instruments musicals. Tamb disposa de prou cadires per

realitzar-hi reunions, projecci de pellcules amb la televisi i DVD etc

- Pati interior. Espai verd per poder-hi celebrar festes populars i activitats diverses.

- Pati exterior. Sutilitza per a les entrades i sortides de lalumnat, aix com per a

lesbarjo, i classes dEducaci Fsica, ja que disposa dunes porteries de bsquet i futbol,

cedides per lAMPA de lEscola.

Al pati tamb hi ha els tobogans i lhort escolar, que ja s el segon curs que est en

funcionament, i en el qu hi participen tots/es els/les alumnes del centre.

- Sala de professors, direcci i secretaria.

- Lavabos, WC, dutxes i vestidors. Compta amb els lavabos, dutxes i vestidors que la

normativa requereix, un per a nens i laltre per a nenes.

- Sala de material. Al construir-se lescola es va fer aquest espai per a cuina, per, al no

tenir el centre menjador escolar, i tampoc disposar dun lloc per emmagatzemar el material

de tot tipus (esportiu, didctic,) sha convertit en la sala de material.


15

Escola del Poble Nou del Delta. El Poble Nou del De lta

1. El Poble

1.1 Histria

El Poble Nou del Delta est situat a 8 km de Sant Carles de la Rpita, a 7 km de la Platja

del Trabucador i a 14 km dAmposta i est envoltat de llacunes (El Clot, lEncanyissada i la

Tancada), platges, canals i arrossars i on es concentren les ms variades espcies d'aus,

tant aqutiques com terrestres.

El Poble Nou del Delta a l'hemidelta sud s una pedania d'Amposta. Fou creat per lInstitut

Nacional de Colonitzaci l'any 1956, amb lobjectiu de donar residncia i un tros de jornal

als agricultors/es que treballaven els arrossars de tota aquella rea que ocupava una part

dels termes municipals de Sant Carles de la Rpita i dAmposta.

Es va repartir entre 97 famlies de colons i el poble va ser batejat amb el nom de

Villafranco del Delta, que la Generalitat de Catalunya, ja en democrcia l'any 2003, va

canviar per Poble Nou del Delta, a pesar de l'oposici d'algunes de les persones que

preferien el nom original.

Les notcies ms antigues de l'rea on s'ubica el poble fan referncia a la recollecci de la

sal i la pesca. Al llarg dels segles XVI XVII es desenvolupaven altres activitats com

l'aprofitament de sosa i les pastures. La Comandncia de Marina va autoritzar la posada

en conreu de petites extensions en la zona martimo-terrestre compresa entre la Rpita i

la pantena de l'Encanyissada. Desta manera, l'ampliaci de terres cultivades per part dels

colons era constant. Estes zones eren espais on hi havia o b muntanyes d'arena o gorgs

(una forma de pou) o galatxos (una forma de canal erosionat pel mar quan pujava i

baixava la marea). Llavors, la gent que va comenar a habitar estos terrenys, van haver

de transformar-los en pla. Esta tasca va comportar molt d'esfor i molt de temps. A

mesura que passava el temps, augmentava el nombre de famlies que vivien disperses en

barraques que havien construt als seus propis terrenys.

El 16 de juny de 1991 Hctor Pitarchvo va demanar que les terres annexes a les cases

del Poble Nou poguessin dividir-se a l'hora de donar-les en herncia, ja que en aquell

moment el patrimoni era indivisible i, per tant, un propietari no podia repartir-les entre els

fills/es o familiars que possiblement havien ajudat a conrear-les i fer-les productives.


16

El poble es caracteritza per l'entorn natural que l'envolta, els seus carrers enjardinats, les

cases tpiques amb un pati interior i la gastronomia del Delta que ofereixen els seus

restaurants.

1.2. Serveis

El poble disposa de molts serveis dirigits al turisme, com cases rurals, cases de colnies,

1 alberg i restaurants. Tamb t farmcia que obre cada dia durant 2 hores, 1 esglsia a

la qual el capell baixa cada 15 dies a fer missa i les ocasions que cal per fer els

sagraments, 1 pista poliesportiva coberta del sostre i per dos laterals, 1 piscina que

noms funciona els mesos d'estiu, ja que no est coberta, 1 camp de futbol del qual en

fan s els pocs xiquets i xiquetes que hi ha al poble i durant els dies de festes majors.

Cal destacar que a partir del mes de mar del 2009 el poble, per primera vegada a la

histria, va disposar de transport pblic. Cada dia un autobs realitza una parada a les 9

del mat i una a la 13:00 amb connexi a les localitats de Sant Carles de la Rpita i a

Amposta. A ms a ms un dia a la setmana, durant dues hores una furgoneta fa el servei

de taxi a qui ho necessiti.

L'Ajuntament s un petit edifici que es troba enfront de l'esglsia. L'alcaldessa,

representant del Poble Nou a l'Ajuntament d'Amposta, desprs d'inaugurar-lo a principis

del curs 2007 - 2008, est 1 dia a la setmana per atendre als i les ciutadans. La resta de

dies l'Ajuntament est tancat i s'utilitza com a local d's social: el cercle de caadors i

l'Associaci de vens. Al mateix edifici, una de les sales s'ha convertit amb la biblioteca del

poble, la qual est oberta de 16:00 a 18:00 els dissabtes, l'encarregada de la qual s la

mestra i antiga directora de lEscola, jubilada el curs 2006/2007. La biblioteca porta en

funcionament des de l'estiu del 2007. Aix mateix, l'alcaldessa va donar perms a les

mestres de l'escola per poder fer-ne s quan ho necessitessin.

Actualment hi ha diferents entitats que representen la gent del Poble Nou del Delta:

l'Associaci de Vens i Venes del Poble Nou, la Comunitat de Regants, la Societat de

Caadors, la Comissi de Festes Majors, la Comissi de Sant Antoni i l'Associaci

Municipal d'Empresaris.


17

1.3. La poblaci

La poblaci t un nivell socioeconmic mitj, tot i que cal a dir que en el moment de la

redacci d'aquest PEZ de 12 famlies, la meitat es troben en situaci d'atur. El centre es

troba en una zona rural on la gent es dedica tant al sector secundari (conreu de larrs),

com el terciari (bsicament turisme). L'evoluci de l'agricultura ha canviat molt l'economia

del poble, que actualment es dedica majoritriament al turisme rural relacionat amb el

Parc Natural del Delta de l'Ebre. El nivell cultural de la poblaci s mitj- baix. La mitjana

d'edat de la poblaci sn 40-45 anys.

Actualment hi viuen els fills/es o familiars ms llunyans dels antics colons. s un poble

rural amb un cens de 100 habitants; amb un augment de la poblaci durant els caps de

setmana i en poques festives com Setmana Santa, ponts i els mesos destiu. L'any 2003

es va fer una ampliaci del poble, on es van edificar 50 habitatges unifamiliars.

2. L'Escola del Poble Nou del Delta

L'Escola del Poble Nou del Delta s una escola rural pblica, catalana, arrelada i

compromesa amb lentorn, tant natural com social; es defineix com un centre on la

coeducaci s fonamental i on poden tenir cabuda tots els xiquets/es, aix com les seves

famlies. Un centre que atribueix a leducaci una funci social compartida dirigida cap al

desenvolupament personal de tots els membres de la comunitat educativa, principalment,

els xiquets i les xiquetes, per a la comprensi i participaci reflexiva i crtica en la realitat, i

per la dignitat de tots i totes. (adaptar amb les CB).

A l'Escola assisteix alumnat del poble. Noms 1 cop en gaireb 50 anys el centre ha tingut

un alumne d'un altre pas (alumne Saharau acollit per una famlia). Per tant, com que al

Poble no hi ha immigraci, a l'escola tampoc tenim alumnat.

El centre ofereix educaci infantil i primria i, per tant, lalumnat t entre 3 i 12 anys.

L'escola s d'organitzaci cclica. En total hi ha 2 aules i l'organitzaci i distribuci de

l'alumnat est en funci del nombre i nivells en qu ens puguem trobar en iniciar cada

curs escolar. Actualment, donat que estem fent la 6na hora som 2 mestres i 1/2 jornada,

ms els tres especialistes que compartim amb la ZER. Comptem tamb amb el servei de

l'EAP, Assistent Social, coordinadora LIC (Llengua i Cohesi Social), el Centre de

Recursos, Assessorament Escoles Verdes...


18

L'escola compta amb les segents dependncies: a lentrada del centre hi ha un petit

rebedor, amb prestatgeries on es recullen llibres i materials de consulta per al professorat:

guies didctiques, dossiers i material elaborat, llibres de consulta, llibres de text, revistes...

Dins de cada classe hi ha la biblioteca d'aula de cada un dels nivells que es troben all.

A ms de les dues aules, trobem una sala dusos mltiples convertida en laula

d'informtica, la sala del professorat, i el menjador... s en definitiva l'espai que el

professorat t fora de les classes. Dins d'este espai hi ha una petita habitaci on hi ha el

despatx de la directora.

Pel que fa a l'equipament TIC hi ha set ordenadors fixes i quatre porttils. Un escner,

dues impressores, un can, un projector, una vidiocmera, una fotocopiadora i connexi a

Internet. Des del curs 2010-2011, disposem de pissarra digital a laula de primria.

A l'altra entrada del centre, a ms a ms del rebedor hi ha una sala on es guarda material

divers i una altra aula amb el material d'educaci fsica. Tamb comptem amb un gran pati

amb grans pins, un hort ecolgic, plantes aromtiques, plantes amb flor i arbres fruiters:

un mananer, un taronger i una olivera. Tamb tenim una pista de ciment i dues

porteries.

El centre no compleix la normativa pel que fa a leliminaci de barreres arquitectniques,

ja que mai s'ha donat el cas en qu hagus dassistir algun alumne/a amb necessitats

motrius. En el cas que fos necessari es traurien. Les barreres que hi ha sn d'accs al

centre, ja que per poder entrar hi ha dos esglaons i per poder sortir al pati tamb nhi ha

dos.

Com a recursos educatius interns destacaria la gran quantitat de materials que disposem

en relaci a la gent que forma el centre, com per exemple lequipament TIC, el material de

cincies o lextens fons bibliotecari.


19

Escola Setze de febrer. Els Muntells

1. El poble. Situaci

LEscola Setze de Febrer s una escola rural . Est situada al municipi dels Muntells al

carrer Major 219. Envoltada duna riquesa paisatgstica al bell mig del cor del Delta de

lEbre, a 3 km don lEbre abraa el mar.

Pertany a la ZER Mediterrnia , en total som 3 escoles de la ZER: escola El Marjal (Les

Cases dAlcanar), Poble Nou del Delta (Poble Nou) i Setze de Febrer (Els Muntells).

1.1 Poblaci

Els Muntells s una petita poblaci duns 550 habitants aproximadament, situada a la

comarca del Montsi. El Centre es troba en una Zona Rural on la gent es dedica en gran

part al sector secundari (conreu de l'arrs) .

Els habitants del poble es dediquen tamb a lagricultura i la construcci, avui dia aquest

sector en crisis. Als mesos dhivern, la feina agrcola es concentra als hivernacles i

recollida de ctrics. Quan sinicia la primavera, sinicia la preparaci dels camps darrs.

Els Muntells no t immigraci, la gent que habita el poble, els nostres alumnes, sn vens

de sempre.

s una EMD Entitat Municipal Descentralitzada depenent en algunes qestions

administratives de ST. Jaume dEnveja per la qual cosa hi ha ajuntament amb les

regidores corresponents. Lescola forma un eix vertebrador important en la poblaci, a

nivell social.

2. Escola Setze de febrer

2.1 Equipaments del centre

1 aula dEducaci Infantil.

2 aules deducaci primria.

1 aula de msica, plstica i angls.

1 aula d'informtica.

Biblioteca.

Gimns.

Pati.


20

A totes les aules trobem un ordinador de sobretaula com a mnim, amb connexi a

Internet. Tamb hi ha connexi wi-fi a tota lescola.

Una de les aules de primria est dotada amb una pissarra digital, formada per un can,

una pantalla i un ordenador.

- Utilitzaci de lespai per al professorat.

Cada mestre-tutor t assignada una classe. Els/les mestres especialistes tenen tamb els

seus espais assignats per poder realitzar la seva tasca docent.

Hi ha espais comuns com la sala dordinadors on hi ha una graella per poder reservar-lo

en horari no destinat a un grup-classe. Lhora setmanal per poder-ne fer s.

Laula dinformtica t un espai reservat per penjar el full dincidncies.

B. FUNCIONAMENT DELS CENTRES. CURS 2012-2013

1. Alumnat

Els tres centres que integren la ZER Mediterrnia estan formats per:

P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5 6 Total

Escola Marjal 7 6 4 7 7 9 3 10 12 65

Escola Setze de Febrer 3 2 3 2 3 5 6 2 3 29

Escola del Poble Nou del Delta 1 2 2 0 2 1 1 1 2 12

2. Professorat

P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5 6 Rel Ms Ref. Total

Escola Marjal 1 1 1 1 1 0,25 0,5 1 6,75

Escola Setze de Febrer 1 1 1 0,25 0,5 3,75

Escola del Poble Nou del Delta 1 1 0,25 0,5 2,75

Els tres centres de la ZER Mediterrnia comparteixen els mestres itinerants que tenen les

especialitats de:

- Educaci Fsica

- Educaci Especial

- Llengua estrangera (angls)

La seu de la ZER Mediterrnia s lEscola Marjal per la qual cosa els mestres itinerants

sincorporen i segueixen el calendari escolar daquest centre.


21

3. Horari general dels centres

Els centres seguiran les normes del Calendari Escolar aprovat amb carcter general per

a cada curs i publicat en el DOGC.

Aquest curs escolar 2012-2013 continuen la sisena hora a lEscola Setze de Febrer dels

Muntells i lEscola del Poble Nou del Delta. A lEscola Marjal de Les Cases dAlcanar no

simparteix la sisena hora per si el Suport Escolar Personalitzat (SEP), per la qual cosa

lhorari dels alumnes ser:

Escola Setze de Febrer dels Muntells i lEscola del Poble Nou del Delta:

- De 9 a 13 hores i de 15 a 17 hores: Alumnes dEducaci Primria.

- De 9 a 13 hores i de 15 a 17 hores: Alumnes dEducaci Infantil.

Escola Marjal de Les Cases dAlcanar:

- De 9 a 12 hores i de 15 a 17 hores: Alumnes dEducaci Infantil i Educaci Primria

- Dimarts i dijous de 12 a 13 hores: SEP Alumnes dEducaci Primria

- El tercer dijous de cada mes els alumnes no tindran classe per la tarda de 15:00 a

17:00 hores, a lefecte de poder realitzar en aquesta franja horria els claustres de ZER,

tal com indica la normativa del Departament dEnsenyament.

- A lefecte de recuperar les hores del claustre de ZER, tots els alumnes tindran la

sessi del dilluns a la tarda de 15:00 a 17:30 hores, menys al Poble Nou del Delta que

aquestes hores les recuperaran tots els dilluns de 08:30 a 09:00 hores.

Cada mat els alumnes tenen mitja hora d'esbarjo de 10:30 a 11:00, perode en el qual els

i les mestres vigilen els alumnes i aprofiten per comentar les incidncies puntuals que es

puguin produir.


22

2. TRETS D'IDENTITAT

2. TRETS DIDENTITAT

2.1. Escola pblica

Les escoles de la ZER, com la resta descoles pbliques catalanes, estan administrades i

gestionades pel Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, i a qui

correspon, per tant, la titularitat dels centres.

Entenem l'escola com un servei pblic a lalumnat, a les famlies i a la comunitat en

general i intentem comptar amb el mxim nombre de recursos humans i materials per

garantir les millors eines educatives.

Som una escola compromesa amb lavan qualitatiu i leficcia i, per tant, treballem per fer

evidents els trets que ens identifiquen. Proposem uns objectius de qualitat i eficcia i els

intentem complir a partir de lautoexigncia.

Vetllem per atendre la diversitat en la composici del nostre alumnat (diversitat en l'edat

cronolgica, cultural, social, cognitiva, de handicaps...) perqu aix possibilita un espai ric

de desenvolupament i aprenentatge i un coneixement de lmplia realitat social que ens

envolta.

Aquest desenvolupament i aprenentatge en el si del context escolar t caracterstiques

prpies que el diferencien daltres contextos: nombre de persones que intervenen,

existncia de professionals, tipologia de continguts daprenentatge, etc. Per tant, lescola

pblica s un dret per a tots els xiquets i les xiquetes que permet vehicular el deure dels

pares i mares deducar als seus fills/es.

Lexistncia de caracterstiques prpies de lespai escolar no vol dir que aquest espai sigui

lnic ni el millor per aprendre. Cal que es complementi amb altres contextos tan

importants com la famlia i lentorn proper. Tots hem de compartir la responsabilitat en

lesmentat desenvolupament dels xiquets/es.

La ZER Mediterrnia com a escola pblica, es declara laica i aconfessional, en tant que,

tot i respectar la llibertat ideolgica i religiosa de totes i tots els membres de la comunitat,

l'escola i aquells qui la representen no prendran cap tipus de posicionament religis o


23

ateu, del qual sen pugui realitzar cap tipus dadoctrinament, proselitisme o sectarisme que

discrimini a algun dels membres de la comunitat per aquestes qestions. Lescola ha de

tendir, per contra, a respectar i aprofitar esta diversitat cultural (ideolgica i religiosa) per a

lenriquiment de la comunitat.

2.2. Escola catalana

La ZER Mediterrnia es defineix com escola catalana perqu:

Lingsticament:

1. El catal s la llengua daprenentatge de lalumnat (sintrodueix lensenyament del

castell oral i escrit a cicle inicial, per garantir el coneixement de les dues llenges en

finalitzar leducaci primria. Langls, com a llengua estrangera i donat les hores que

tenim l'especialista als centres sinicia a P3.

2. El catal s la llengua vehicular de cada centre: administraci, reunions, avisos i

comunicats.

Culturalment:

3. Els centres treballen i donen a conixer els elements que caracteritzen i identifiquen

Catalunya: festes, tradicions, folklore...

4. Garanteixen la incorporaci tardana a aquells alumnes que no sincorporen a lescola

a linici de lescolaritat (P3) i que provenen de pasos amb idiomes diferents al catal,

rebent una atenci especfica i puntual que els permeti assolir les diferents competncies,

per sobretot, la competncia oral.

5. Els centres vetllen per tal que cap membre de la comunitat educativa pugui ser

discriminat per la seva llengua, donat que la tolerncia s un dels valors que orienten les

relacions interpersonals en el s de cada centre. I alhora, intentar que aquests elements

de diversitat cultural esdevinguin un recurs per a lenriquiment de la comunitat i els seus

membres.


24

2.3. Els centres i lentorn

La ZER Mediterrnia porta endavant la seva tasca a travs del seu mxim rgan de

gesti: el Consell Escolar. Els seus estaments (direcci, secretaria, cap destudis,

professorat, Ajuntaments, famlies, AMPA i personal no docent) treballen de manera

compartida i creuen en la comunitat educativa com a principal motor de lactivitat dels

centres.

Les escoles aposten per continuar treballant el seu arrelament al medi i tenen una clara

voluntat dobrir-se a les famlies i a lentorn proper amb aportacions en els dos sentits o

direccions, que es dirigeixin cap a una presa de responsabilitats compartida respecte

leducaci dels xiquets i xiquetes de les escoles, intentant trobar les millors frmules de

participaci de tots els membres de la comunitat per a fer-ho efectiu.

Es potencia la relaci de les FAMLIES amb:

1. Tutoria: reunions daula i etapes, entrades i sortides de les escoles, entrevistes orals,

informes escrits, l'agenda escolar de l'alumnat i les notes informatives.

2. La participaci en activitats sistemtiques i quotidianes de laula: tallers, sortides, festes,

activitats puntuals...

A nivell SOCIAL :

1. Protocol dentrada (famlies i llars dinfants) i sortida (IES corresponents) de lalumnat.

2. Celebraci de les festes obertes.

3. Sortides durant el curs escolar i colnies infantil-primria al llarg de cada curs escolar.

4. Utilitzaci de mitjans de comunicaci interns (fulls informatius per a les famlies).

5. Els centres tamb estableix relacions de collaboraci amb la URV de les Terres de

lEbre amb el conveni dacolliment destudiants amb prctiques o amb lICE pel que fa a la

participaci en projectes de recerca o activitats de formaci diverses.

A nivell INSTITUCIONAL :

Ajuntaments


25

Els tres centres tamb estableixen relaci amb altres institucions pbliques a part dels

Ajuntaments, com poden ser, el Consell Comarcal del Montsi i el Consell Esportiu per

gestionar les activitats relacionades amb el PCEE.

AMPA: gesti dactivitats extraescolars i en la collaboraci en les festes populars i

algunes activitats complementries.

Funcionament del Consell Escolar amb implicaci real de tots els estaments.

2.4. Comproms amb el medi natural i social

La ZER Mediterrnia es compromet a contribuir i a vetllar per participar en el manteniment

i desenvolupament de la sostenibilitat natural i social. Tamb vetllar perqu la comunitat

educativa interioritzi i es sensibilitzi cada vegada ms vers aquest manteniment, i

possibilitar la manifestaci reflexiva i crtica en el cas de produir-se determinades

agressions relacionades amb ell: desastres ecolgics, conflictes culturals...

Pel que fa als aspectes relacionats amb el manteniment del medi ambient, posem

especial atenci a fets com:

- Reducci del consum daigua i llum.

- Reutilitzaci de materials: papers, llibres, plstics...

- Tallers, racons, sortides, etc.

- Cadena de reciclatge a lescola.

- Treball amb institucions: Escola del Parc Natural del Delta, Parc Natural dels Ports,

Agents rurals, Consorci de Residus del Montsi

- Manteniment dels arbres dels patis de les escoles i treball i manteniment de l'hort

escolar ecolgic de les escoles que en tenen.

- Coneixement de desastres ecolgics.

Cal reforar la idea que tots i totes podem contribuir a aquest objectiu; tothom pot fer

alguna cosa ms per protegir el medi natural i social.

2.5. Una escola per a tothom

A les escoles, professionals, alumnat i famlies som, per sort, diferents els uns dels altres.


26

Potenciem una atenci a la diversitat inclusiva, no segregadora, en el marc de lescola

comprensiva. Oferim un ensenyament al mxim de personalitzat possible per garantir la

igualtat doportunitats i esdevenir una escola democrtica.

Els factors de diversitat sn molts (gnere, capacitats intellectuals, afectives, procedncia

social, cultural, etc.) i aquests no han de ser el criteri per etiquetar, classificar, segregar i

separar grups, sin un factor denriquiment. Aix implica:

- Cognitivament : Busquem maneres efectives per proporcionar un currculum com que

consideri la diversitat i doni respostes a les diferncies, als interessos, als ritmes

daprenentatge, etc. Atenem a lalumnat individualment dins de laula ordinria.

- Culturalment: Aprofitar situacions per conixer, comprendre i valorar les diferncies

culturals i tniques, evitant discriminacions i mostrant actituds de respecte per la diversitat

dexperincies.

- Socialment: Oferim un centre aconfessional i plural ideolgicament on el nivell

socioeconmic no sigui un factor de segregaci i on safavoreixi la compensaci de les

possibles diferncies.

Les actituds que es potencien sn:

1. Vers les altres persones: tolerncia, participaci, solidaritat i vivncia del lloc de laltre.

2. Vers la prpia persona: autonomia, coneixement de les prpies possibilitats, inters

per superar-se, esperit crtic i reflexiu, creativitat.

3. Vers el medi: respecte i gaudiment de la riquesa natural i ambiental, aix com de la

riquesa dels recursos socioculturals.

Les actuacions concretes per portar a terme aquest plantejament sn:

1. Admetre tot lalumnat dels municipis.

2. Incloure l'especialista deducaci especial dins de laula.

3. Programar la individualitzaci segons la programaci general del grup-classe.

4. Revisar els casos de necessitats educatives especfiques que segueixen una

programaci diferent a la de laula ordinria.

5. Avaluar qu, quan, com...de les intervencions.

6. Compartir amb les famlies les actuacions generals i individuals.

7. Distribuir el professorat segons les necessitats dels centres.


27

Els recursos necessaris sn:

1. Assessorament psicopedaggic.

2. Materials especfics.

3. Formaci del professorat.

4. Coordinaci a les reunions de claustre, nivell, etapa, entrevistes.

5. Arribar a la decisi del criteri a travs del consens.

6. Demanar els recursos econmics necessaris.

2.6. Educaci integral

Entenem leducaci com aquell procs que ha de permetre als individus el

desenvolupament de la seva persona en tots els seus mbits o dimensions (cognitiu,

socioemocional, fsic, motriu...), sense reduir-nos de manera exclusiva a cap daquestes.

No noms, com aquell procs de transmissi i acumulaci de coneixements a nivell

racional.

Tot i la dedicaci de la instituci escolar tradicional, a laspecte cognitiu, i la progressiva

ocupaci sobre qestions socials i emocionals en lescola actual, no volem obviar els

aspectes relacionats amb la salut fsica dels xiquets i xiquetes, posant especial mfasi en

la higiene corporal i lalimentaci dels infants, entre daltres (com el descans o el temps

lliure). Tenint en compte els dficits que presenta la societat actual en general en les

qestions relacionades amb la salut, i ms concretament, amb lalimentaci, lescola

vetllar per leducaci en els hbits alimentaris (pats diaris i dietes equilibrades per

mantenir-se actiu en les activitats bsiques, i saludable en la vida en general, aix com

hbits socials i dhigiene relacionats amb lalimentaci). Al mateix temps, i considerant,

tamb, que s una necessitat fonamental de totes les persones, entenem que lescola ha

doferir moments, no noms dactivitat formativa, sin tamb de temps lliure, esbarjo i

descans dels xiquets i xiquetes.

s, per tant, responsabilitat dels agents educatius (entre ells lescola, com la famlia, els

espais de lleure, ladministraci...) intentar assegurar aquells recursos per atendre les

necessitats dels xiquets/es, en especial, per tamb, de la resta de membres de la

comunitat, en totes les dimensions citades, i per no atemptar contra alguna daquestes,

ser previsors davant laparici de possibles riscos.


28

Lescola sofereix a collaborar amb les famlies, prestant assessorament, orientaci (en

cas que es solliciti o es consideri necessari) sobre l'educaci en algun dels anteriors

aspectes.

2.7. Coeducaci

Una escola que potencia el desenvolupament integral de les persones no s possible si

no aporta la diversitat denfocaments que enriquexin les alternatives educatives. Que

lescola intenti oferir aquest tractament equitatiu respecte de les diferncies, no significa

que ignori els dficits discriminatoris que sn presents en la societat actual i que poden

tenir incidncia en el centre. Significa que en pren conscincia per actuar de manera ms

justa amb aquells i/o aquelles que no siguin tractats aix (justament) pel sistema social.

La comunitat educativa vetllar perqu els continguts, les propostes dactivitats, els hbits,

les destreses, les imatges i el llenguatge del material didctic no tingui estereotips sexistes

que dificultin la veritable educaci, basada en les aptituds de les persones. Shan de

corregir, tot reflexionant, els elements (presents en la societat i que puguin tenir una

incidncia en lescola) que encara siguin discriminatoris, ja que lanlisi de la realitat sha

de fonamentar en una reflexi personal i collectiva.

Mesures dactuaci positiva:

- Promoure lelaboraci de models dactuaci dins de cada escola i incidint dins de cada

classe inspirats en criteris deducaci no sexista.

- Elaborar materials didctics igualitaris.

- Promoure mecanismes que afavoreixin la igualtat real doportunitats dins de lmbit

educatiu.

- Participar en programes de formaci permanent del professorat per afavorir la

coeducaci dins de la prctica docent.

- Organitzar activitats orientades a modificar els estereotips discriminatoris.

- Minimitzar al mxim des de lacci educativa els desequilibris generats al voltant de la

discriminaci sexual en la societat actual.

- Promoure per igual la participaci dels xiquets i xiquetes en tot tipus dactivitats, posant

especial mfasi en aquelles que tradicionalment han estat carregades delements ms

discriminatoris (activitat fsica, tasques de la llar, per exemple), per minimitzar-los, i oferir a

tothom les mateixes possibilitats per realitzar-les.


29

- Aconseguir el desenvolupament de les capacitats afectives i dautonomia dels

xiquets/es.

- Estimular als xiquets/es a fer s de joguines i de jocs per desenvolupar el major nombre

dhabilitats i que no reforcin estereotips.

- Fomentar el joc cooperatiu.

- Procurar, sempre que sigui possible, equilibrar el nombre de xiquets/es en la formaci

dequips de treball.

- Collaboraci amb les famlies.

- Aprofitar el treball per projectes, racons, tallers per introduir aquests objectius o criteris.

Amb tot aix volem aconseguir la coexistncia real dels dos models culturals amb

igual valor i potenciar la seva integraci.


30

3. PRINCIPIS PEDAGGICS

Els objectius que a continuaci detallem estant ntimament relacionats amb l'objectiu

prioritari del Servei d'Ensenyament de Catalunya, que s desenvolupar al mxim les

capacitats de tots i cadascun dels i les alumnes, com a principi fonamentador de l'equitat i

garantia, alhora, de la cohesi social. Llei deducaci i el Decret dautonomia


1. Desenvolupar ladquisici de les competncies bsiques, que han de contribuir al

desenvolupament personal de l'alumne/a. En especial, lassoliment d'un bon nivell

dexpressi i comprensi orals, dexpressi escrita i de comprensi lectora, dhabilitats

matemtiques bsiques i d'autonomia en l'aprenentatge. Aix mateix, la consolidaci d'un

hbit de lectura independent, diria i reflexiva, que formi lectors capaos daccedir al

contingut de qualsevol text.

2. Establir la competncia lectora com a eix vertebrador de laprenentatge.

3. Aconseguir, en acabar l'escolaritat obligatria, que l'alumnat entengui, parli i escrigui en

catal, castell i a un altre nivell, angls.

4. Potenciar el coneixement de la cultura, histria, geografia, economia i realitat

sociopoltica de Catalunya, aix com el coneixement i la utilitzaci de la llengua catalana

com a vehicle de comunicaci i aprenentatge.

5. Celebrar les festes populars i realitzar les sortides i colnies escolars com a manera de

conixer i arrelar-se al medi.

6. Desenvolupar unes habilitats en l'alumnat mitjanant la utilitzaci de procediments i

tcniques que no noms comportin una aplicaci d'aquestes davant una situaci, sin una

elecci per donar la millor resposta, una presa de decisions de l'individu, s a dir, l's

d'estratgies.

7. Treballar la seqncia planificaci-realitzaci-avaluaci a l'hora de realitzar les tasques

o activitats.

8. Aprofitar la qesti i l'error com a font d'aprenentatge.


31

9. Afavorir una motivaci de l'alumne/a intrnseca a l'activitat utilitzant diferents recursos

que facilitin l'aprenentatge.

10. Aprofundir en la relaci humana i en les tcniques de comunicaci en el grup classe

evitant les relacions de poder, per tal d'afavorir l'autonomia de l'alumnat (criteri i capacitat

d'elecci) i el progrs del grup.

11. Afavorir el mxim desenvolupament de tot l'alumnat partint de les caracterstiques i

possibilitats de cadasc.

12. Identificar precoment els trastorns de laprenentatge, de la comunicaci i el

llenguatge i de la conducta, i prendre mesures d'atenci metodolgica i personalitzada,

amb el benents que l'atenci educativa de tots els i les alumnes es regeix pel principi

descola inclusiva.

13. Atendre de manera especfica a l'alumnat amb altes capacitats, perqu puguin, dins

del marc curricular establert, desenvolupar al mxim el seu talent, en benefici dells

mateixos i dels seus companys/es.

14. Vetllar per l'equilibri fsic-emocional de l'alumnat: acceptaci d'un mateix, autoestima,

resoluci de problemes de la vida.

15. Treballar per la salut dels xiquets/es, potenciant uns coneixements i uns hbits

saludables per al seu cos i la collectivitat.

16. Fomentar la prctica de lactivitat fsica i esportiva.

17. Estimular la convivncia democrtica a les aules, partint de valors com la llibertat, la

solidaritat, la tolerncia i la defensa dels drets humans i dels infants.

18. Ajudar els i les alumnes a establir relacions positives i a esdevenir capaos de

participar en la vida dels grups.

19. Evitar qualsevol tipus de discriminaci per raons socioculturals, de gnere, tnia,

creences, dificultats fsiques o psquiques, etc., veient estes diferncies com a factors

d'enriquiment.


32

20. Potenciar la reflexi individual i compartida (amb el grup i amb el tutor/a) davant dun

comportament conflictiu, evitant lautoritarisme i els cstigs).

21. Fomentar actituds cooperatives a l'escola, i ser conscients que est ubicada en una

societat fora competitiva.

22. Utilitzar les TIC i els recursos digitals per afavorir la millora dels processos

d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats escolars, aix com per donar suport a

l'atenci a les necessitats educatives especfiques i a la diversitat de l'alumnat. Els i les

alumnes han de desenvolupar la competncia digital en tots els nivells educatius.

23. Facilitar i promoure la implicaci de la famlia en el seguiment de levoluci acadmica

i personal de lalumne/a.

3.2. Bases psicopedaggiques

En aquest apartat ens referim al conjunt daspectes que fan que un aprenentatge sigui

reeixit, s a dir, ms i millor, a partir de les capacitats personals de cada xiquet/a.

LEducaci integral

LEscola ofereix un conjunt dactivitats intencionades i organitzades, destinades a afavorir

el desenvolupament global de linfant (fsic, psquic, emocional, afectiu, social i cognitiu).

La construcci dels aprenentatges

Entenem que lalumne/a s qui construeix, enriqueix, modifica, coordina i diversifica els

seus esquemes; ell/a s el veritable artfex del seu procs daprenentatge i dell/a depn la

construcci del coneixement. El professorat t un paper mediador, entre lalumnat i el

contingut, fomentant la negociaci com a motor per prendre decisions. Fomentem

lautorregulaci entre l'alumnat i el grup per tal dassolir els objectius fixats.

Aprenentatge funcional

s aquell que busca la utilitat i el sentit de les activitats, el que parteix dels interessos de

l'alumnat. Desta manera el component afectiu de les persones es veu potenciat, aspecte


33

molt important per aconseguir un aprenentatge ms reeixit. Aix el mestre/a pot partir de la

motivaci intrnseca, com a base de les activitats, sense oblidar que tamb hi ha dhaver

moments per la motivaci extrnseca.

Laprenentatge significatiu

s el que estableix un marc de relacions i connexions necessries per tal de fer avanar a

cadasc el mxim possible a partir dels coneixements i idees prvies. El professorat vetlla

per evitar la desmotivaci per manca de repte i el bloqueig per una demanda massa

allunyada de les possibilitats.

Diversitat

Les situacions daprenentatge, tenint en compte les diferncies existents a les aules, han

de ser obertes, flexibles i personalitzades, de manera que assolir-ne els objectius no

impliqui necessriament lobligatorietat, per part de l'alumnat, de seguir processos

idntics, arribar a idntics finals, realitzar el mateix tipus de treball. Shan de valorar els

resultats de laprenentatge no tan sols en funci de lerror i lencert, sin respecte al punt

de partida i ressaltant tamb la importncia del procs emprat en la seva consecuci.

Interacci social

Tot aprenentatge s producte de la interacci social. La interacci del grup s molt

important, ja que moltes vegades s lautorregulador de lactivitat educativa. El paper del

mestre/a s potenciar la discussi i la reflexi del grup sobre dificultats, problemes,

presentaci de propostes i suggeriments, lintent de superaci de conflictes i errors. Tot

aix per tal dafavorir laprenentatge.

Lactivitat

Una condici bsica de tot aprenentatge s la prpia activitat de lalumne/a, entenent per

activitat no tan sols lactivitat sensomotora (manipulaci dobjectes), sin tamb la ms

estrictament cognitiva i abstracta com la selecci de fonts dinformaci, la formulaci

dhiptesis o la presa de decisions, aspectes del tot necessaris per a la reestructuraci de

coneixements. Les fases de tota activitat haurien de ser tres: anticipaci o planificaci,

desenvolupament de la prpia activitat i presa de conscincia posterior.


34

Lexpressi i els llenguatges

Per comunicar-se s necessria lexpressi i els llenguatges. Aquests, en totes les seves

formes (verbal, matemtic, corporal, visual i plstic, musical), fan capaos a l'alumnat de

relacionar-se amb les persones i amb els objectes, els enriqueix i els ajuda a formar la

seva personalitat.

3.3. Criteris dorganitzaci pedaggica en leducaci in fantil

En el marc del que estableix larticle 77 (Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci), els

elements organitzatius que hem adoptat contribueixen especficament a:

a) Reconixer, facilitar i fer efectiu el comproms de les famlies en el procs educatiu de

llurs fills.

b) Garantir per a cada infant que les situacions daprenentatge mantenen viva i estimulen

la seva curiositat per tot el que lenvolta.

c) Garantir als infants lestabilitat i la regularitat necessries per a facilitar-los

laprenentatge, i tamb lautoestima amb relaci a tot el que aprenen.

d) Assegurar el seguiment sistemtic de les activitats i els projectes de grup, i documentar

els processos individuals o de grup per compartir-los amb els infants i les famlies.

e) Escoltar els infants, atendre al que diuen i al que fan, i facilitar-los la participaci en el

que els afecta, per desenvolupar-ne lautonomia responsable.

Lorganitzaci de l'etapa garanteix la relaci quotidiana amb la famlia de cada infant i

lintercanvi dinformaci sobre el seu progrs.

Latenci docent l'organitzem tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialitzaci,

excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenci docent

especialitzada.

3.4. Criteris dorganitzaci pedaggica en leducaci pr imria.

En el marc del que estableix larticle 77 (Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci), els

elements organitzatius que hem adoptat contribueixen especficament a:


35

a) Reconixer, facilitar i fer efectiu el comproms de les famlies en el procs educatiu.

b) Educar en el deure de lestudi, de manera que esdevingui un hbit.

c) Adequar la funci del professorat i dels professionals datenci educativa, com a agents

del procs educatiu, a les caracterstiques i les necessitats educatives de cada edat, nivell

i context sociocultural del grup i dels individus que lintegren.

d) Fer possible una avaluaci objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els

efectes de lavaluaci dels processos densenyament i daprenentatge i els resultats de

lavaluaci del progrs assolit individualment per cada alumne o alumna.

e) Educar l'alumnat en la responsabilitat dexercir la ciutadania activa per mitj de la

participaci en els afers de la comunitat.

Establirem mecanismes necessaris per garantir, sota la responsabilitat de les direccions, i

per mitj de les actuacions de tutoria necessries, la comunicaci entre els centres

educatius i les famlies a propsit del progrs personal de llurs fills/es.

3.5. Estratgies metodolgiques

El currculum t com a principal novetat el fet de considerar com a eix del procs educatiu

les competncies bsiques que lalumnat necessitar per desenvolupar les seves funcions

en la societat, en la seva futura vida laboral, aix com per resoldre problemes i situacions

amb qu es trobar al llarg de la seva vida. En conseqncia seleccionem les estratgies

necessries, perqu lalumnat aprengui a utilitzar els recursos necessaris, els

coneixements, les habilitats i les actituds, duna manera flexible, adequada i en tota la

seva complexitat, en contextos i situacions canviants i diversos.

Per, si es vol que lalumnat desenvolupi aquestes competncies, caldr una coordinaci

efica, que superi la simple informaci sobre els continguts de les diferents rees i que

faci possible que lalumnat relacioni els aprenentatges proposats en les diferents rees

curriculars. Aquesta coordinaci exigeix:

Posar-se dacord en la metodologia que entre tots i totes es treballar (molt

especialment en all que fa referncia a les estratgies daprenentatge);

Treballar articuladament les diferents estratgies i tcniques daprenentatge, les

habilitats comunicatives, i els diferents tipus de text i les habilitats cognitivo-

lingstiques (descriure, explicar, argumentar);

Acordar lavaluaci que es far i com es tindran en compte els aspectes

transversals.


36

Entenem que ls, principalment, dels tipus dorganitzaci segents far possible el

conjunt destratgies metodolgiques abans citades:

Els projectes de treball : Treballar per projectes suposa que els xiquets/es trien un

tema, com un espai de coneixement a construir, i aquest saborda a partir de les

seves idees prvies amb lorganitzaci conjunta de professionals, alumnat i

famlies. En el desenvolupament del treball, sutilitzen diversos recursos materials i

humans per tal de desenvolupar estratgies que permetin als infants entendre,

interpretar i comunicar la realitat.

Creiem en el treball per projectes i compartim i defensem el que el Departament exposa al

decret 142/2007, de 26 de juny pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de

leducaci primria.

El treball per projectes s una metodologia que exemplifica els plantejaments exposats

en relaci amb ladquisici de les competncies bsiques, ats que:

Parteix dun tema, problema o centre dinters negociat amb lalumnat.

Fa protagonista lalumnat en la construcci del propi coneixement perqu focalitza

el desig de saber coses noves, la formulaci de preguntes, la reflexi sobre el propi

saber, la recerca de nous coneixements i la reflexi sobre el propi procs

daprenentatge.

Dna gran rellevncia al treball cooperatiu. Selaboren preguntes o hiptesis, es

prenen decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en com el resultat de

les tasques individuals i selabora collectivament el resultat.

Incentiva processos dinvestigaci que suposen cercar, seleccionar i interpretar

informaci a travs de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i

establir relacions amb altres problemes.

Es transfereixen estratgies per aprendre: es representa el procs de construcci

de coneixement, savalua el que sha aprs i com sha aprs.

Sactiva la comunicaci, el dileg i la discussi en petit i en gran grup per construir

coneixement de forma compartida.

- Els racons : Els racons sn un espai on les activitats sn globals i obertes i es poden

realitzar individualment, en grup, o en parella. El paper de ladult s de mediador entre

lalumne/a i la seva activitat, i els sabers i continguts que shi fan presents. Es barreja

alumnat en diferents activitats dels racons proposats: construccions, expressi, jocs de


37

taula, matemtic, experimentaci i exploraci que es poden relacionar amb les diferents

rees de coneixement que ens proposa el currculum dinfantil i primria.

- Els tallers : En gran part sn un espai relacionat amb els esdeveniments ms

importants per a la comunitat educativa. Per exemple, poden servir per planificar i

organitzar les festes ms importants duna manera compartida amb les famlies, poble,

etc., per tamb lhort, etc. Tant infantil com primria faran les propostes i distribuiran les

tasques a fer a la resta del centre: decoraci, planificaci, activitats, actuacions... implicant

tant a professionals com a alumnes i famlies. Els/les tutors/es seran el fil conductor que

relligar en ltim terme totes les propostes i aportar la visi organitzativa ms general,

fent denlla entre els tallers que es realitzaran.

Les unitats didctiques especfiques: festes i tradicions, teatre, sortides, activitats

complementries.

Setmanes culturals dels centres que les celebren.

Agrupament de lalumnat

Una estratgia metodolgica per afavorir el procs d'ensenyament-aprenentatge s la

diversificaci del tipus d'agrupament de l'alumnat. A l'Escola vetllem per programar tant

activitats individuals, en gran petit grup o en parella. Prestem una especial atenci al

treball en petit grup, ja des de les primeres edats i, en concret, al treball cooperatiu com

una de les seves variants; aquest ens possibilita un aprenentatge ms significatiu i

laugment de lautoestima i motivaci, elements fonamentals per a laprenentatge. Tamb

considerem important el treball en parelles i, en concret, el de tutories entre iguals. En el

treball en gran grup cal tenir present la distribuci de poder i que aquest no es concentri

en la figura del mestre/a; el rol docent ha d'anar encaminat a animar la participaci de la

majoria dels xiquets/es i fer de guia en el cam dels aprenentatges.

El temps i lespai

Aquests sn elements indispensables a tenir en compte per a garantir una bona

programaci de les activitats, per aix contemplem l'organitzaci del temps i de l'espai

com una estratgia metodolgica. Cal tenir present la flexibilitat del temps per adequar-

nos a les necessitats de l'alumnat. Pel que fa a lespai pensem en la seva distribuci tant

interior com exterior.


38

Optimitzaci de recursos materials i humans

Les escoles disposa d'uns recursos materials i humans que tot i que pensem que en tenim

suficients i varis, en ocasions, no sn del tot suficients. Per aix considerem l'optimitzaci

d'aquests recursos com una estratgia metodolgica, per tal de treure'n el mxim profit en

funci dels nostres objectius.

Recursos materials com llibres, murals, fulls de treball i espais a dins de les aules:

biblioteca, laboratori i l'aula d'informtica.

Humans: tutors/es, especialistes, serveis socials, EAP (Equip dAtenci Psicopedaggica)

i personal no docent.

L'entorn no noms com a objecte destudi, sin com a font de recursos.

Tipologia de les activitats

Les activitats que es duen a terme a cada Escola poden ser de diferents caracterstiques;

si en potenciem d'un tipus o d'un altre estarem definint una metodologia o una altra.

Aquestes poden ser activitats teriques o prctiques. Potenciem, a travs daquestes

activitats, capacitats com lobservaci, lexploraci i la descoberta. En les activitats, a ms

de la seva prpia realitzaci, tenim en compte lespai de planificaci anterior i dexpressi

posterior. Proposem activitats inicials, de desenvolupament i sntesi.

3.6. Atenci a la diversitat.

Partint de la idea que tots els xiquets/es en algun moment tenen necessitats educatives

que requereixen situacions densenyament-aprenentatge que els permetin avanar en el

desenvolupament de les seves capacitats intellectuals, de relaci o afectives, la diversitat

datenci, destratgies i dactivitats multinivell sempre estar present en totes les

situacions que es plantegin per realitzar la proposta de treball.

Cal veure la diversitat entre les persones com un valor a potenciar, que implica un

aprenentatge de vida en una societat plural i democrtica. s important no veure les

dificultats que pot presentar un infant en un moment determinat com a esttiques i


39

inamovibles. Cal tenir confiana i valorar als xiquets/es per les seves habilitats i no per les

seves necessitats.

Les caracterstiques prpies del centre: entorn rural, nombre dalumnat i caracterstiques

dels mateixos, entre daltres aspectes, permeten realitzar una intervenci educativa que

es regeix pel principi d'atenci a la diversitat, base d'una escola inclusiva.

Els mecanismes que es posen en prctica per fer-la efectiva sn organitzatius, curriculars

i metodolgics. Entre aquests mecanismes, hem de considerar les adaptacions del

currculum, el suport en el grup ordinari, el treball en petit grup, les tutories entre iguals i

els agrupaments flexibles.

Entenem per agrupaments flexibles la modificaci dels nivells de laula per adaptar-nos a

les necessitats particulars de l'alumnat, aix com daltres de carcter curricular.

Una altra mesura datenci ser el refor individual o en petit grup que un mestre/a del

claustre pugui realitzar dins de laula ordinria. Daquesta manera safavoreix latenci

individualitzada i permet respectar millor les caracterstiques prpies del nivell de

lalumne/a que ha de compartir aula amb alumnat de nivells superiors i/o inferiors.

En el cas que sigui necessari, amb els i les alumnes que requereixin necessitats

educatives especfiques, es realitzar un Pla Individualitzat, amb la finalitat de facilitar-li

l'adquisici del currculum. La tutora s la responsable de realitzar el PI, per ser

aconsellada per lEAP i el/la mestra dEE.

Els PI sefectuaran per aconseguir el mxim desenvolupament de les competncies

bsiques i es revisaran a linici de cada curs escolar en coordinaci del tutor/a, el/la

mestre/a deducaci especial i la directora. L'avaluaci i la promoci de l'alumnat amb

aquestes adaptacions prenen com a referent els objectius i criteris d'avaluaci fixats en les

programacions adaptades.

En el cas que durant el curs sincorpori alumnat procedent daltres pasos, tindrem en

compte que sha de portar a terme un procs dadaptaci escolar i daprenentatge de la

llengua. Les condicions escolars de lalumne i socioeconmiques de la famlia poden ser

molt diverses, per en tot cas es planteja necessriament un procs d'adaptaci que es


40

pot facilitar mitjanant unes actuacions dacollida, recollides en el document del centre

Pla d'Acollida de la ZER Mediterrnia.

Daltra banda, podem trobar-nos amb infants que requereixen una atenci especial,

perqu mostren unes capacitats superiors a la majoria de xiquets/es de la seva edat. Per

a tots aquests alumnes caldr que tinguem previstes actuacions que els permetin

participar en la vida de l aula.

En resum, podria dir que la nostra actuaci educativa anir encaminada:

- A portar a terme mesures densenyament adaptat, on els objectius i continguts, es

mantenen constants, mentre que la manera en com els i les alumnes sapropen a

ladquisici dels mateixos, s el que es diversifica: atendre a la necessitat tant per

dficit com per excs.

- Proposar activitats de diferent dificultat i diferents per a cada alumne/a o grup en

funci de les seves capacitats, destreses, interessos i motivacions.

- Establir, per a determinats alumnes, propostes curriculars que suposin una

adaptaci al ritme dels seus aprenentatges dacord amb DECRET 299/1997, de 25

de novembre, sobre l'atenci educativa a l'alumnat amb necessitats educatives

especfiques.

- Portar a terme una acci pedaggica diferent, dirigida a l'alumnat que adquireixi els

objectius i continguts en moments distints del temps.

- Portar a terme activitats grupals i agrupacions flexibles. Coordinaci amb els

professionals de suport a lacci educativa del centre a fi doferir una proposta

curricular que doni resposta a les necessitats de lalumnat.

3.6.1 Equip dassessorament psicopedaggic (EAP)

Objectius prioritaris:

1. Donar suport i coordinar activitats adreades a lalumnat del centre

2. Assessorar en estratgies organitzatives i metodolgiques

3. Collaborar i donar suport en latenci a la diversitat

4. Dinamitzar els projectes de centre

5. Assessorar en la utilitzaci de recursos didctics

6. Gestionar la formaci de centre.

7. Dinamitzar els projectes del centre.

8. Assessorar en la utilitzaci de recursos didctics.


41

Funcions:

Identificaci i avaluaci psicopedaggica i social de necessitats educatives de

lalumnat.

Assessorament al professorat en la planificaci de la resposta educativa.

Collaboraci en lelaboraci de les adaptacions curriculars per a l'alumnat amb

N.E.E.

Seguiment de les adaptacions curriculars.

Seguiment dels i les alumnes en qu sha intervingut.

Informaci, a travs de lequip directiu, de les valoracions que pot fer lEAP.

Recollida de les demandes dels centres.

Informaci als pares i mares de les valoracions realitzades.

Orientaci a les famlies sobre serveis i recursos del sector.

Derivaci als serveis externs implicats i suspensi daquests.

Coordinaci amb el/la mestre/a de suport per a lEducaci Especial de la ZER.

3.6.2 Comissi d'Atenci a la Diversitat de la ZER (CAD).

Per afavorir el seguiment i cohesi en les actuacions que es duen a terme per atendre a la

diversitat a nivell de la ZER sobretot de lalumnat que presenta necessitats educatives

especfiques sha constitut la comissi datenci a la diversitat integrada per:

- Psicopedagog/a de lEAP.

- Mestre/a especialista deducaci especial.

- Coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesi social de la ZER.

- Director/a de la ZER.

La comissi datenci a la diversitat haur de determinar els criteris per a latenci a la

diversitat de necessitats educatives de l'alumnat, els procediments que sempraran per

determinar aquestes necessitats educatives i per formular les adaptacions que

correspongui, aix com els trets bsics de les formes organitzatives i dels criteris

metodolgics que, en el context dels diferents centres que integren la ZER, es consideren

ms idonis per atendre la diversitat de lalumnat.

3.7 Aspectes generals dutilitzaci de les noves te cnologies

- Les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC).


42

- Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC)

Creiem i partim de la base de qu les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC)

ofereixen mltiples recursos per a lacci didctica i per a laprenentatge de l'alumnat

esdevenen un element de motivaci i de dinamitzaci per a l'adquisici de les

competncies bsiques i, en especial, de la competncia digital, i de canvi i millora en els

processos densenyament i daprenentatge, s a dir, esdevenen tecnologies per a

laprenentatge i el coneixement (TAC).

La ZER disposa d'un Pla TAC, basat en el document Orientacions per al

desenvolupament educatiu de les TIC. Senumeren, a ttol orientatiu, les funcions

bsiques que s'han d'exercir en el marc de la coordinaci TAC i la planificaci daccions

per promoure i garantir l's de la tecnologia per a l'aprenentatge.

A continuaci, definim les frmules que considerem ms adequades per garantir la

coordinaci ptima dels usos de les tecnologies en tots els seus vessants -organitzatius,

pedaggics o tcnics-.

A l'Educaci infantil , seguint la proposta curricular del Departament que t en compte el

llenguatge audiovisual dins de l'rea de comunicaci i llenguatges, pensem que cal educar

tant en el seu s com en la seva comprensi. Promourem lalfabetitzaci tamb en aquest

llenguatge i el desenvolupament dhabilitats i actituds que permetin interpretar-lo, fent-ne

un s crtic i constructiu. Per aix, en la intervenci preveurem quins mitjans audiovisuals

es posaran a labast i de quina manera sutilitzaran.

La integraci de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci que mostra el

currculum en els aprenentatges de les diferents rees, servir com a mitj per organitzar,

aplicar, presentar la informaci en diferents formats, per part del professorat per tamb

diniciaci amb lalumnat, en el segon cicle de leducaci infantil, per aprendre a llegir i a

escriure de forma individual i collectiva, per comunicar-se, i per publicar les informacions i

les creacions.

Es treballar amb els recursos ms adients per a laprenentatge, de forma globalitzada i

amb metodologies i estratgies adequades, valorant la incidncia de les noves modalitats

de comunicaci, producci i cerca dinformaci que aporta Internet.


43

Aquestes tecnologies tamb les tindrem en compte com a instruments de recull de treballs

de classe i de comunicaci amb les famlies (Internet i els entorns virtuals, com per

exemple els blocs). Els infants, ja de ben petits, poden interactuar amb l'ordinador. L'xit

de la situaci dependr de la complexitat de la tasca i de l'entorn de treball que se'ls

proposi. Cal tenir present, per, que els xiquets/es hauran de realitzar uns certs

aprenentatges i que seguiran les pautes habituals d'aquestes edats.

El treball amb ordinador els haur de familiaritzar amb una eina que cada dia ser ms

important. Hauran de crear una base de control motriu i d'habilitats tcniques i

experincies enriquidores que ser el fonament de futurs aprenentatges.

A Primria l's de les TIC i les TAC sn una competncia a desenvolupar: la competncia

del Tractament de la informaci i competncia digital que ens porta al treball de la cerca,

captaci, selecci, registre i processament de la informaci, amb l's de tcniques i

estratgies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, escrit, audiovisual,

digital) amb una actitud crtica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges especfics

bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor).

Les noves tecnologies sn presents cada vegada ms en lentorn dels infants. De la

mateixa manera que sempre sha considerat necessari alfabetitzar les noves generacions

dacord amb el llenguatge oral i escrit de cada societat i amb la cultura com a instrument

de desenvolupament psicoevolutiu, intellectual i social, lalfabetitzaci audiovisual s una

exigncia de la societat en qu vivim caracteritzada per la universalitat de la informaci i

de la comunicaci.

Des de lescola ens plantegem el treball dels mitjans audiovisuals i les noves tecnologies

com a recurs didctic que permet millorar la prctica docent i facilitar el procs

densenyament aprenentatge. Uns dels objectius ms importants s aconseguir que tots

els i les alumnes es familiaritzin amb els procediments i tcniques elementals de maneig,

compensant les possibles desigualtats que puguin provocar el fet de no tenir aquesta eina

a casa seva. El treball amb lordinador queda incls com a contingut de treball dintre de la

programaci de cada cicle. A cada nivell, a ms a ms, de treballar lordinador com a

recurs multimdia, de dinamitzaci de diferents vies perceptives, de possibilitat dassaig i

refor per atendre a distints ritmes daprenentatge... es treballar el programa Word com a

editor de textos. La comissi dinformtica ha elaborat una proposta dactivitats per

treballar les eines del programa adaptades per a cada nivell, des dInfantil fins a Primria.


44

Utilitzarem laula dinformtica quan sigui necessari, per de manera sistemtica ho farem

1 cop a la setmana amb el/la mestre/a tutor/a o el mestre que doni aquest ensenyament.

Les estones del dia a dia ens portaran a qu aprofitem laula dinformtica per treballar el

programa Word, fent activitats relacionades amb la unitat didctica que estiguem

treballant, per exemple: escriurem el nom de tots els nens/es per fer la capsa dels noms;

escriurem el nom de les paraules que surtin a les unitats didctiques, per exemple, el nom

dels fruits de la tardor, per enganxar-los al mural que haurem fet; escriure la dita del mes;

copiarem un petit text relacionat amb el tema de treball; escriurem receptes, per exemple

la recepta dels panellets i de la coca de Sant Joan; escriurem notes informatives a les

famlies; escriurem paraules dun mateix camp semntic Un vaixell carregat de...;

escriurem frases sobre el tema que sest treballant, llegir-les i trobar disbarats Frases

possibles i frases amb disbarats; endevinalles; poesies; notcies, contes i altres coses

que sens acudeixin mentre portem a terme les unitats didctiques, buscarem informaci...

Tamb dedicarem estones a fer activitats multimdia, tamb relacionades amb el tema

que sestigue treballant, per exemple: activitats del portal edu365. En aquest portal trobem

les activitats Clic, que sn mltiples activitats interactives plantejades per a cada matria

prpia de les diferents rees.

3.8. Tractament dels temes transversals.

En establir els principis de qualitat del sistema educatiu, es fa menci a la importncia que

t lassumpci dels valors personals i socials per part de lescola a fi de transmetrels a

l'alumnat a travs de la prpia acci educativa. Dins daquests valors personals i socials

cobren especial rellevncia el tractament dels tradicionalment anomenats temes

transversals.

Els temes transversals sn temes molt demanats per la societat actual i estan carregats

dactituds, valors i normes i a ms a ms, han dimpregnar la totalitat de la tasca

educativa. A nivell legal, lOrdre del Conseller de 20 de desembre de 1994 estableix la

forma i la obligatorietat de treballar aquests temes tant des del PEC fins a la Programaci

daula.

Aix doncs, leducaci vial, leducaci per a la salut, per a la igualtat entre sexes,

leducaci per a la pau, leducaci ambiental, del consumidor, leducaci moral, leducaci

sexual i leducaci en la interculturalitat, sn valors que transversalitzen el procs


45

densenyament-aprenentatge i es tindran en compte tant en el Projecte Educatiu com en

les Programacions didctiques. El professorat haur de tenir en compte en la planificaci

de la Programaci Didctica aquests temes transversals que estableixen continguts

vinculats al currculum, que no estan organitzats en rees, per que estan immersos en el

quefer quotidi. Per exemple, des de lEscola Marjal fomentarem el treball del Taller de

cuina, on cada setmana els infants deducaci infantil no porten esmorzar de casa ja que

el preparen a laula intervenint els pares i mares que ho desitgin o les mateixes tutores.

Les altres dues escoles fomenten el treball de La roda dels esmorzars on cada dia els

infants, prviament acordat amb els pares i mares, hauran de portar aliments diferents per

esmorzar: fruita, entrep, galetes i/o cereals, lctics i derivats, sucs, fruits secs i torrades

amb mantega i melmelada.

3.9.- El Currculum.

1. El currculum comprn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments

del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mtodes pedaggics i els criteris

davaluaci. En els nivells bsics, el currculum inclou tamb les competncies bsiques.

El currculum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i

proporciona guies dacci adequades al professorat, que t la responsabilitat ltima a

lhora de concretar-ne laplicaci.

2. El currculum sorienta, entre altres finalitats, a la consecuci dels objectius segents:

a) Desenvolupar la personalitat, les aptituds i les capacitats generals de l'alumnat

perqu adquireixin les competncies i assoleixin el domini dels continguts que es

determinin.

b) Capacitar els i les alumnes per comprendre llur entorn i per a relacionar-shi

duna manera activa, crtica, cooperativ

Projecte educatiu zer

Education

Transcript of Projecte educatiu zer

PROJECTE EDUCATIU - XTEC€¦ · PROJECTE EDUCATIU ESCOLA ALFONS I PUIGCERDA - 2 - PROJECTE EDUCATIU BASES PREVIES -ANÀLISI DEL CONTEXT § Breu descripció geogràfica i ... Puigcerdà

PROJECTE EDUCATIU - escolalaflordemaig.cat · amb els principis, valors, objectius i continguts del Projecte Educatiu. Aquest Projecte Educatiu es caracteritza per ser un document

Projecte Educatiu (v.2015)

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 2019. 3. 14. · Projecte Educatiu de ZER Pàgina 3 1.-IntroduccióAquest document que teniu al davant, ha de ser el referent per a la nostra comunitat

PROJECTE EDUCATIU...Projecte Educatiu de Zona 5 2.2.- Trets d’identitat i caràcters propis. Els trets d’identitat de la nostra ZER ens defineixen com una escola : Catalana Empra

Projecte educatiu març 2013 -

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE - Institut Castellarnauinstitutcastellarnau.cat/.../PROJECTE-EDUCATIU-DE-CENTRE.pdf · 2020-01-15 · PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE Institut Castellarnau

Projecte educatiu

projecte educatiu son boga

PROJECTE EDUCATIU DE TORREFARRERA

PROJECTE EDUCATIU ESCOLA SEAT

projecte educatiu de zer · 2017-03-13 · PROJECTE EDUCATIU N 6 Formació inicial dels estudiants en pràctiques.La nostra ZER és centre formador d'estudiants de Grau de mestres

Projecte Educatiu de Centre

Projecte Lingüístic ZER

Projecte educatiu infantil

ÍNDEX - ceipturodeguiera.xtec.catceipturodeguiera.xtec.cat/formacio/dvd2006/materials/tda01/fitxerb/... · D'acord amb el nostre Projecte Educatiu, la ZER té plena consciència

Projecte Educatiu Sant Josep

Projecte educatiu escola marjal

Projecte educatiu zer 2016 d

Projecte Educatiu ZER El Francolí · 2019-10-18 · El document que ara us presentem és el Projecte Educatiu de la ZER El Francolí (PEZ). El PEZ és la màxima expressió de l’autonomia