Projecte educatiu zer

Projecte Educatiu ZER Mediterrània

1

PROJECTE EDUCATIU

ZER MEDITERRÀNIA


2

ÍNDEX

QUÈ ÉS EL PEZ?

Que volem que sigui?

1. INTRODUCCIÓ

A. Situació i descripció del centres

Escola Marjal. Les Cases d’Alcanar.

1. El poble

1.1 Situació

1.2 Història

1.3 Població

1.4 Serveis, edificis i infraestructures

2. L’Escola Marjal

2.1 Resum històric i trajectòria educativa

2.2 Situació i descripció del centre

Escola del Poble Nou del Delta. El Poble Nou del Delta

1. El poble

1.1 Història

1.2 Serveis

1.3 Població

2. L’Escola del Poble Nou del Delta

Escola Setze de febrer. Els Muntells

1. El poble. Situació

1.1 Població

2. Escola Setze de febrer

2.1 Equipaments del centre

B. Funcionament dels centres

1. Alumnat

2. Professorat

3. Horari


3

2. TRETS D'IDENTITAT

2.1. Escola pública

2.2. Escola catalana

2.3. El centre i l'entorn

2.4. Compromís amb el medi natural i social

2.5. Una escola per a tothom

2.6. Educació integral

2.7. Coeducació

3. PRINCIPIS PEDAGÒGICS

3.1. Objectius generals

3.2. Bases psicopedagògiques

3.3. Criteris d’organització pedagògica en l’educació infantil

3.4. Criteris d’organització pedagògica en l’educació primària

3.1. Estratègies metodològiques

3.2. Atenció a la diversitat

3.6.1. Equip d'Assessorament psicopedagògic (EAP)

3.6.2. Comissió d'Atenció a la Diversitat de la ZER (CAD)

3.7. Aspectes generals d'utilització de les noves tecnologies

3.8. Tractament dels temes transversals

3.9. El Currículum

3.10. Capacitats i Competències Bàsiques

3.11. Les programacions didàctiques

3.12. Aprenentatge de la lectoescriptura

3.13 Avaluació

3.14. Funció docent

4.- PRINCIPIS ORGANITZATIUS I DE GESTIÓ.


4.2. Estructura organitzativa i modalitat de gestió

4.2.1. Òrgans col·legiats: Consell Escolar i Claustre de Professors/es.

4.2.2. Òrgans Unipersonals: directora, cap d'estudis i secretària.

4.2.3. Òrgans de coordinació

4.2.4. Personal d'administració i serveis dels centres.

4.2.5. Institucions externes.


4

4.2.6. Eines i canals de difusió i comunicació per a l'organització i la relació

externa.

5. PROJECTES DE LES ESCOLES

6. HORARIS GENERALS DELS CENTRES

6.1 Alumnat

6.2 Professorat

7. COORDINACIONS

7.1 Informàtica

7.2 Riscos laborals

7.3 Coordinació primària secundària

7.4 Coordinació LIC

8. REUNIONS DE ZER

9. FESTES ESCOLARS

10. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

11. TROBADA DE LA ZER MEDITERRÀNIA


5

QUÈ ÉS EL PEZ?

Els centres disposen d’autonomia per fixar objectius propis d’acord amb el context on

s’insereixen, els quals s’han de reflectir en el seu projecte educatiu.

Aquest projecte recull els valors, objectius i prioritats d’actuació dels centres, així com els

aspectes singulars que els identifiquen. Ha de tenir en compte les característiques de

l’entorn social, cultural i sociolingüístic de cada centre, fer palès el respecte als principis

de no-discriminació i d’inclusió educativa com a valors fonamentals i establir els principis

per a l’atenció a la diversitat, que inclouen les mesures organitzatives que cada centre

adopti.

S’han d’especificar els principis bàsics per al desenvolupament curricular, el tractament

transversal de les àrees de l’educació en valors, les mesures necessàries per a la millora

dels aprenentatges i els acords sobre avaluació i promoció de l’alumnat.

El projecte educatiu també recull tots els plans i projectes prescriptius i d’altres que

estiguin portant a terme els centres, com són el Pla de convivència i el Projecte lingüístic,

que persegueixen fomentar les relacions positives i la resolució pacifica dels conflictes en

el si de cada centre i adaptar els principis generals i la normativa a la realitat

sociolingüística de l’entorn.

És l’instrument clau que ha d’orientar la intervenció educativa dels centres, el projecte de

referència per justificar i legitimar qualsevol actuació.

Què volem que sigui?

Amb la seva elaboració es pretén dotar cada centre d’un marc de referència global que

permeti als diferents agents educatius actuar de manera coordinada i eficaç. Al mateix

temps, té la intenció de contextualitzar tals accions en l’entorn en el qual s’ubica cada

centre. En relació a aquestes consideracions prèvies, es planteja establir els objectius

pedagògics bàsics dels centres que guien les actuacions (tant didàctiques com

organitzatives) que es duen a terme. Finalment, el PEZ explicita tot això esmentat, definint

l’estructura organitzativa i el funcionament dels centres.


6

El PEZ no és quelcom preescrit ni estàtic, per tant la seva elaboració ha de ser un procés

en el qual participin activament i a través del diàleg els diferents estaments de la

comunitat educativa a través del temps incorporant progressivament aquells canvis que

des de les qüestions tractades es generin en la vida dels centres.

Per elaborar el Projecte Educatiu hem tingut en compte els recursos personals, materials,

temporals, les necessitats dels alumnes, dels centres i de l'entorn social concret que serà

el que farà possible que es dugui a terme.

Aquest projecte educatiu és el de la ZER Mediterrània, la qual té els seus orígens quan

durant el curs escolar 1995-1996 el Departament d’Educació crea l’Agrupació Rural

formada per l’Escola dels Muntells, l’Escola del Poble Nou del Delta i l’Escola Marjal de

Les Cases d’Alcanar.

El curs 1996-1997 s’inicien els tràmits per transformar aquesta Agrupació Rural en una

ZER (Zona Escolar Rural). Es presenta la documentació pertinent i és durant el curs 1997-

1998 quan és aprovada la nova ZER amb el nom de ZER Mediterrània.

Al DOGC núm. 777 a la resolució d’11 de juny de 1999 es constitueixen noves zones

escolars rurals i es modifica la composició, la seu i la denominació d’altres de constituïdes

anteriorment. És en aquesta resolució on queda constituïda amb efectes de l’1 de

setembre de 1999 la ZER Mediterrània amb codi 43009308, c. Hernan cortés, s/n 43569

de Les Cases d’Alcanar integrada pels tres centres:

- Escola Marjal de Les Cases d’Alcanar (43005698)

- Escola Setze de febrer dels Muntells (43005613)

- Escola Poble Nou del Delta del Poble Nou del Delta (43009217)

La Seu de la ZER Mediterrània és l’escola més gran: L’Escola Marjal.

Els tres centres que formem la ZER Mediterrània compartim 3 mestres itinerants de

l'especialitat d'Educació Física, Educació Especial i Llengua Estrangera (anglès). Pel que

fa els mestres de religió, l’Escola Marjal el comparteix amb l’Escola l’Assumpció de

Deltebre, les altres dues escoles el comparteixen amb l’Escola 21 d’Abril i Escola Maria

Garcia Cabanes de l’Aldea.


7

La coordinació entre els i les mestres ha de ser prioritària, així que s'establiran espais de

temps per poder intercanviar experiències i planificar l'actuació conjunta. Els claustres de

ZER i les diferents coordinacions entre l'equip directiu de cada escola haurà de ser una

eina clau per poder tirar endavant el dia a dia i establir una major coordinació entre els

tres centres que formem la ZER Mediterrània i d'esta manera gestionar els recursos per

tal d'optimitzar-ne els resultats en tots els aspectes: pedagògics, socials, culturals,

formatius...

La ZER Mediterrània disposa d'una auxiliar administrativa compartida amb la ZER

Montsià i que té com a seu l'Escola Marjal, per tant, no és itinerant i ajuda a les direccions

dels altres centres via telèfon i internet.

Esperem que sigui un document funcional i significatiu per a totes aquelles persones que

el llegeixin.


8

1.- INTRODUCCIÓ

A. Situació i descripció dels centres:

Escola Marjal. Les Cases d’Alcanar

1. El poble

1.1 Situació

A la província de Tarragona, dins de la comarca del Montsià a l’extrem sud de Catalunya,

es troba la població d’Alcanar, la més meridional de les Terres de l’Ebre.

El seu terme municipal està format per tres nuclis ben diferenciats: a l’interior, la ciutat

d’Alcanar, principalment agrícola, i al litoral, Les Cases d’Alcanar i Alcanar-Platja, que

cobreixen bona part de la façana costanera (12 Km) de la comarca del Montsià.

Les Cases d’Alcanar, a 4 Km d’Alcanar, és un pintoresc i tranquil nucli pesquer que

conserva l’encant i el sabor dels típics pobles mariners, amb el seu port esportiu i pesquer.

Cal destacar la seva cuina marinera tradicional de renom, la tranquilitat de les seves

platges de suau codolar i el seu passeig marítim a la seva banda meridional.

Les vies de comunicació més importants que travessen el Montsià són, l’autopista A7 i la

N-340 que la uneixen amb Barcelona, Tarragona i València, i la carretera N-230 o eix de

l’ebre que la conecta amb les terres de Lleida.

D’altra banda, la comarca també està travessada per la línia de ferrocarril de Barcelona-

València, amb l’estació més propera la de l’Aldea (Baix Ebre).

1.2 Història

Històricament, la principal activitat dels habitants de la població (anomenats casencs i

casenques) ha estat la pesca. Aquesta dedicació es remunta possiblement als que, des

de l'època dels àrabs, en podrien haver estat els primers pobladors: els bah'riiiún ahl al-

Àndalus.

El lloc ha estat conegut també pel nom de Punta de Benifallim, que Agustí Bel cita com a

corrupció de T'araf Beni H'àlim. La Punta de Benifallim surt per primera vegada a la carta

pobla d'Alcanar, de l'any 1239, com a límit territorial. A l'any 1251, l'abat de Sant Cugat del


9

Vallès, senyor de la Ràpita, cita un lloc anomenat La Punta, en el terme del castell de La

Ràpita; tradicionalment s'ha considerat que feia referència a La Punta de Benifallim.

Hom ha cregut per raó del topònim que allí hi havia un assentament islàmic; això ha estat

corroborat per les troballes de ceràmica andalusina i per la documentació de la donació

que el comte Ramon Berenguer III feu de La Ràpita al monestir de Sant Cugat l'any 1097.

En aquest document s'esmenten una trentena d'assentaments, la meitat de les quals

comencen pel nom Beni. Es devia tractar d'un lloc agrari format per diverses alqueries

disseminades pel barranc de Les Cases i possiblement per La Punta.

Les restes de la Vila estan disseminades a un costat i a l'altre del barranc de Les Cases,

al costat meridional del Mas d'en Serrà es troben les restes d'una estructura de planta

circular amb murs gruixuts d'obra de maçoneria (obra feta per pedres o maons treballada

amb calç) amb la coberta enrunada. A l'altra part del barranc hi ha les restes d'un gran

mur.

Aproximadament a uns 2Km de la població, a on actualment hi ha un càmping, es trobà

unes sepultures que podrien ser una necròpolis de la Punta de Benifallim.

L'acta de fundació i establiment de la ciutat de San Felipe de l'any 1740 seria el primer

document que podríem considerar com a formació del nucli de Les Cases. En ell, el rei

Felip V fa donació del permís i terreny per a poblar.

1.3 Població

El nucli de Les Cases l'any 1845 no sobrepassava la trentena d'edificis i habitatges, on

residien 20 mariners i alguns pagesos. Els anys 1765, 1776, 1811 i 1829 hi ha constància

de garroferars i de sínies a la partida de Les Cases i el 1832, d'un corral de la família

Reverter.

Si passem a dates més actuals, a censos més contemporanis observem que a l'any 1970

hi havia 460 habitants i el 1981, 743.

Al nomenclàtor de l'any 1986 a Les Cases hi havia 734 habitants, amb un total de 332

homes i 402 dones, però si agafem la perifèria del nucli, les urbanitzacions, hi ha un total

de 1.756 persones censades que sumades a la població anterior farien una suma total de


10

2.490 habitants, amb 888 homes i 838 dones. La població total del municipi d'Alcanar era

de 8.023 habitants (a la ciutat 6.406 veïns) de dret i 7.997 de fet, això representa que la

zona turística de Les Cases i les urbanitzacions de la perifèria del municipi constituien el

31% del total de la població.

Les dades de l'any 1991 són més completes: el nucli estava format per un total de 764

veïns (398 dones i 366 homes), 794 habitatges, 249 de principals i 545 de no principals.

Els habitants totals del municipi d'Alcanar l'any 1991 eren 7.848 (a la ciutat 6.212) de dret i

de fet. La zona perifèrica tenia un total de 1.690 habitants, dels quals 571 considerats

"disseminats". Sumant la zona perifèrica i Les Cases s'obté un total de 2.454 habitants,

una pèrdua de població de 36 veïns.

L'any 1996 el nucli de Les Cases comprenia 799 habitants (377 homes i 422 dones);

ressalta al nomenclàtor de l'Institut d'Estadística de Catalunya la xifra de 874 habitants al

nucli de Les Cases (418 homes i 456 dones). Al municipi d'Alcanar hi havia 7.727

persones censades (al nucli 6.624).

Després de consultar el padró municipal les dades més actuals són:

2003 …….1204 habitants

2004 …….1289 “

2005 ……. 1376

2006 ……. 1417

2007 ……. 1556

2008 ……. 1526

2009 ……. 1558

2010 ……. 1551

2011 ……. 1591

Avui, Les Cases, amb mil cinc-cents noranta un habitants, són un pintoresc i tranquil nucli

mariner, amb un tram de passeig marítim a la seva banda meridional -tot seguit del barri

anomenat la Caravana, i a punt per enllaçar amb el parc litoral del Marjal en construcció- i

òptimes expectatives turístiques i de creixement.


11

1.4 Serveis, edificis i infraestructures

Esglèsia de Sant Pere Pescador

Confraria de pescadors

Port pesquer i esportiu

Convent dels Josepets

Oficina delegada de l’Ajuntament d’Alcanar

Oficina de Turisme

Platges i passeig marítim

Centre de Salut de Les Cases d’Alcanar

Pistes poliesportives de Les Cases

Biblioteca pública de Les Cases d’Alcanar

Casal de jubilats de Les Cases d’Alcanar

Escola Marjal de Les Cases d’Alcanar

2. L’Escola Marjal

2.1 Resum històric i trajectòria educativa

Els inicis de l’Escola Marjal es troben en una ESCOLA D’ORIENTACIÓ MARÍTIMA

PESQUERA.

Aquestes escoles van ser creades en els nuclis mariners de la costa espanyola per tal de

facilitar l’educació als fills i filles dels pescadors.

Estaven regides i pertanyien a la COMANDANCIA DE MARINA, tot i que els mestres que

hi treballaven formaven part de l’escalafó nacional de MAESTROS NACIONALES

designats pel MINISTERIO DE EDUCACIÓN.

Al desaparèixer les escoles d’OMP cap als anys 70, aquesta escola passa a formar part

de la xarxa d’escoles nacionals del Ministerio de Educación.

Fins als anys 90 en què es construeix l’escola actual, no disposa d’instal·lacions pròpies.

En un principi ocupa dos locals a l’edifici del PÒSIT DE PESCADORS, funcionant una

aula per a xiquets i una per xiquetes. Posteriorment, cap als anys 78-79, aproximadament,

i degut al deteriorament d’aquests locals, ocupa uns espais (2 aules) d’un edifici


12

municipal, on es troba l’OFICINA DELEGADA DE L’AJUNTAMENT D’ALCANAR,

conservant al mateix temps una aula al PÒSIT DE PESCADORS.

Llavors ja funcionaven tres aules amb nois i noies conjuntament, i amb tres mestres,

distribuïts amb tres grups:

- Parvulari o preescolar

- 1r i 2n d’EGB

- 3r, 4t i 5è d’EGB

En implantar-se l’EGB, a l’escola de Les Cases d’Alcanar, anomenada “Col·legi Públic

Graduat” els alumnes de l’anomenada 2a etapa (6è, 7è i 8è), són transportats a l’escola

Joan Baptista Serra d’Alcanar.

El curs 1980-81 la Generalitat de Catalunya dóna la possibilitat a les escoles que ho

sol·liciten, amb tot una sèrie de condicions què havia de complir i una sèrie de tràmits que

s’havien de realitzar, de transformar-se en ESCOLA CATALANA integrant-se a la nova

xarxa d’Escoles Catalanes que en aquell moment s’iniciava. Feta la sol·licitud, aquesta és

aprovada per la Generalitat, i des d’aquell moment el COL·LEGI PÚBLIC GRADUAT DE

LES CASES D’ALCANAR, passa a ésser ESCOLA CATALANA xarxa a la que

posteriorment s’integraran totes les escoles de CATALUNYA.

Durant aquests anys 80 i per poder aconseguir que estiguin tots els alumnes junts, es

negocia amb el COL·LEGI SANT JOSEP de TORTOSA, la cessió d’uns locals de la seva

propietat aquí a Les Cases d’Alcanar, per poder-hi instal·lar tota l’escola. Aquests

cedeixen una antiga granja que està en desús, que és condicionada per l’Ajuntament. A

partir d’aleshores, l’escola funciona amb totes les seves instal·lacions juntes.

Des del moment en què s’unifica l’escola i l’alumnat està tot junt, comencen a iniciar-se els

tràmits per què els alumnes de Les Cases d’Alcanar deixin d’anar a acabar l’EGB a

Alcanar, i vagin quedant-se progressivament, completant-se tota l’EGB aquí a l’escola de

Les Cases d’Alcanar.

Llavors la plantilla de mestres s’incrementà, i es quedà l’escola distribuïda en 5 grups i 5

mestres:

- Pàrvuls

- 1r i 2n

- 3r i 4t


13

- 5è i 6è

- 7è i 8è

1. A partir d’aquesta època l’escola comença a participar en diversos projectes

d’innovació.

Mentrestant durant tota la dècada dels 80 es reforcen les gestions per tal d’aconseguir la

construcció d’un nou edifici escolar amb un important suport de l’Ajuntament d’Alcanar.

A la fi, durant el curs 1991-92 es comença la construcció del nou edifici escolar que serà

inaugurat durant el curs 1992-93 per l’Honorable Conseller d’Ensenyament, Sr. Joan

Maria Pujals, amb el nom de COL·LEGI PÚBLIC MARJAL de Les Cases d’Alcanar.

Durant el curs 2006-07 s’amplia el centre amb una nova aula d’Educació Infantil, degut a

l’augment important d’alumnat.

2.2 Situació i descripció del centre

L’Escola Marjal es troba situada al carrer Hernán Cortés, s/n de la localitat de Les Cases

d’Alcanar, al costat del Centre de Salut i del Convent dels Josepets.

El centre es troba en una zona on hi predomina la població que es dedica principalment al

sector terciari (bàsicament turisme) i amb una important presència de població immigrant,

la qual cosa provoca una important inestabilitat de residència amb els conseqüents canvis

d’alumnat al llarg del curs.

L’edifici és d’una sola planta, de disseny modern i amb molta claror i espais verds que el

fan acollidor i mediterrani. Les instal·lacions són de nova construcció i es troben en molt

bon estat.

Disposa de:

- Entrada àmplia i clara des de la qual s’accedeix a totes les dependències del centre.

- 6 aules ordinàries, on els alumnes passen la major part del temps i distribuïdes en 4

d’Educació Primària i 2 d’Educació Infantil, on totes disposen d’una pica i aigua corrent

per a no tenir que sortir de l’aula quan es fan treballs de plàstica i es volen rentar.


14

- Aula d’informàtica-Laboratori, aquesta aula està dividida en dos espais: 1 per

informàtica i l’altre per laboratori, encarà que l’ús d’aquesta és pràcticament sempre com a

aula d’informàtica. A principi de curs es fa un horari d’utilització per nivells. A més dels

ordinadors de l’aula d’informàtica, el centre compta amb 1 ordinador a cada classe, nou

ordinadors portàtils i una pissarra digital a l’aula de Cicle superior. El centre es preocupa

per introduir noves tecnologies a l’aula.

- Biblioteca. El centre disposa d’una biblioteca que també s’utilitza com a aula d’anglès i

per a desdoblaments quan convé.

- Sala d’usos múltiples. Majoritàriament utilitzada com a aula de música ja que disposa

d’un piano i tot el material i instruments musicals. També disposa de prou cadires per

realitzar-hi reunions, projecció de pel·lícules amb la televisió i DVD etc…

- Pati interior. Espai verd per poder-hi celebrar festes populars i activitats diverses.

- Pati exterior. S’utilitza per a les entrades i sortides de l’alumnat, així com per a

l’esbarjo, i classes d’Educació Física, ja que disposa d’unes porteries de bàsquet i futbol,

cedides per l’AMPA de l’Escola.

Al pati també hi ha els tobogans i l’hort escolar, que ja és el segon curs que està en

funcionament, i en el què hi participen tots/es els/les alumnes del centre.

- Sala de professors, direcció i secretaria.

- Lavabos, WC, dutxes i vestidors. Compta amb els lavabos, dutxes i vestidors que la

normativa requereix, un per a nens i l’altre per a nenes.

- Sala de material. Al construir-se l’escola es va fer aquest espai per a cuina, però, al no

tenir el centre menjador escolar, i tampoc disposar d’un lloc per emmagatzemar el material

de tot tipus (esportiu, didàctic,…) s’ha convertit en la sala de material.


15

Escola del Poble Nou del Delta. El Poble Nou del De lta

1. El Poble

1.1 Història

El Poble Nou del Delta està situat a 8 km de Sant Carles de la Ràpita, a 7 km de la Platja

del Trabucador i a 14 km d’Amposta i està envoltat de llacunes (El Clot, l’Encanyissada i la

Tancada), platges, canals i arrossars i on es concentren les més variades espècies d'aus,

tant aquàtiques com terrestres.

El Poble Nou del Delta a l'hemidelta sud és una pedania d'Amposta. Fou creat per l’Institut

Nacional de Colonització l'any 1956, amb l’objectiu de donar residència i un tros de jornal

als agricultors/es que treballaven els arrossars de tota aquella àrea que ocupava una part

dels termes municipals de Sant Carles de la Ràpita i d’Amposta.

Es va repartir entre 97 famílies de colons i el poble va ser batejat amb el nom de

Villafranco del Delta, que la Generalitat de Catalunya, ja en democràcia l'any 2003, va

canviar per Poble Nou del Delta, a pesar de l'oposició d'algunes de les persones que

preferien el nom original.

Les notícies més antigues de l'àrea on s'ubica el poble fan referència a la recol·lecció de la

sal i la pesca. Al llarg dels segles XVI – XVII es desenvolupaven altres activitats com

l'aprofitament de sosa i les pastures. La Comandància de Marina va autoritzar la posada

en conreu de petites extensions en la zona marítimo-terrestre compresa entre la Ràpita i

la pantena de l'Encanyissada. D’esta manera, l'ampliació de terres cultivades per part dels

colons era constant. Estes zones eren espais on hi havia o bé muntanyes d'arena o gorgs

(una forma de pou) o galatxos (una forma de canal erosionat pel mar quan pujava i

baixava la marea). Llavors, la gent que va començar a habitar estos terrenys, van haver

de transformar-los en pla. Esta tasca va comportar molt d'esforç i molt de temps. A

mesura que passava el temps, augmentava el nombre de famílies que vivien disperses en

barraques que havien construït als seus propis terrenys.

El 16 de juny de 1991 Hèctor Pitarchvo va demanar que les terres annexes a les cases

del Poble Nou poguessin dividir-se a l'hora de donar-les en herència, ja que en aquell

moment el patrimoni era indivisible i, per tant, un propietari no podia repartir-les entre els

fills/es o familiars que possiblement havien ajudat a conrear-les i fer-les productives.


16

El poble es caracteritza per l'entorn natural que l'envolta, els seus carrers enjardinats, les

cases típiques amb un pati interior i la gastronomia del Delta que ofereixen els seus

restaurants.

1.2. Serveis

El poble disposa de molts serveis dirigits al turisme, com cases rurals, cases de colònies,

1 alberg i restaurants. També té farmàcia que obre cada dia durant 2 hores, 1 església a

la qual el capellà baixa cada 15 dies a fer missa i les ocasions que cal per fer els

sagraments, 1 pista poliesportiva coberta del sostre i per dos laterals, 1 piscina que

només funciona els mesos d'estiu, ja que no està coberta, 1 camp de futbol del qual en

fan ús els pocs xiquets i xiquetes que hi ha al poble i durant els dies de festes majors.

Cal destacar que a partir del mes de març del 2009 el poble, per primera vegada a la

història, va disposar de transport públic. Cada dia un autobús realitza una parada a les 9

del matí i una a la 13:00 amb connexió a les localitats de Sant Carles de la Ràpita i a

Amposta. A més a més un dia a la setmana, durant dues hores una furgoneta fa el servei

de taxi a qui ho necessiti.

L'Ajuntament és un petit edifici que es troba enfront de l'església. L'alcaldessa,

representant del Poble Nou a l'Ajuntament d'Amposta, després d'inaugurar-lo a principis

del curs 2007 - 2008, està 1 dia a la setmana per atendre als i les ciutadans. La resta de

dies l'Ajuntament està tancat i s'utilitza com a local d'ús social: el cercle de caçadors i

l'Associació de veïns. Al mateix edifici, una de les sales s'ha convertit amb la biblioteca del

poble, la qual està oberta de 16:00 a 18:00 els dissabtes, l'encarregada de la qual és la

mestra i antiga directora de l’Escola, jubilada el curs 2006/2007. La biblioteca porta en

funcionament des de l'estiu del 2007. Així mateix, l'alcaldessa va donar permís a les

mestres de l'escola per poder fer-ne ús quan ho necessitessin.

Actualment hi ha diferents entitats que representen la gent del Poble Nou del Delta:

l'Associació de Veïns i Veïnes del Poble Nou, la Comunitat de Regants, la Societat de

Caçadors, la Comissió de Festes Majors, la Comissió de Sant Antoni i l'Associació

Municipal d'Empresaris.


17

1.3. La població

La població té un nivell socioeconòmic mitjà, tot i que cal a dir que en el moment de la

redacció d'aquest PEZ de 12 famílies, la meitat es troben en situació d'atur. El centre es

troba en una zona rural on la gent es dedica tant al sector secundari (conreu de l’arròs),

com el terciari (bàsicament turisme). L'evolució de l'agricultura ha canviat molt l'economia

del poble, que actualment es dedica majoritàriament al turisme rural relacionat amb el

Parc Natural del Delta de l'Ebre. El nivell cultural de la població és mitjà- baix. La mitjana

d'edat de la població són 40-45 anys.

Actualment hi viuen els fills/es o familiars més llunyans dels antics colons. És un poble

rural amb un cens de 100 habitants; amb un augment de la població durant els caps de

setmana i en èpoques festives com Setmana Santa, ponts i els mesos d’estiu. L'any 2003

es va fer una ampliació del poble, on es van edificar 50 habitatges unifamiliars.

2. L'Escola del Poble Nou del Delta

L'Escola del Poble Nou del Delta és una escola rural pública, catalana, arrelada i

compromesa amb l’entorn, tant natural com social; es defineix com un centre on la

coeducació és fonamental i on poden tenir cabuda tots els xiquets/es, així com les seves

famílies. Un centre que atribueix a l’educació una funció social compartida dirigida cap al

desenvolupament personal de tots els membres de la comunitat educativa, principalment,

els xiquets i les xiquetes, per a la comprensió i participació reflexiva i crítica en la realitat, i

per la dignitat de tots i totes. (adaptar amb les CB).

A l'Escola assisteix alumnat del poble. Només 1 cop en gairebé 50 anys el centre ha tingut

un alumne d'un altre país (alumne Saharauí acollit per una família). Per tant, com que al

Poble no hi ha immigració, a l'escola tampoc tenim alumnat.

El centre ofereix educació infantil i primària i, per tant, l’alumnat té entre 3 i 12 anys.

L'escola és d'organització cíclica. En total hi ha 2 aules i l'organització i distribució de

l'alumnat està en funció del nombre i nivells en què ens puguem trobar en iniciar cada

curs escolar. Actualment, donat que estem fent la 6na hora som 2 mestres i 1/2 jornada,

més els tres especialistes que compartim amb la ZER. Comptem també amb el servei de

l'EAP, Assistent Social, coordinadora LIC (Llengua i Cohesió Social), el Centre de

Recursos, Assessorament Escoles Verdes...


18

L'escola compta amb les següents dependències: a l’entrada del centre hi ha un petit

rebedor, amb prestatgeries on es recullen llibres i materials de consulta per al professorat:

guies didàctiques, dossiers i material elaborat, llibres de consulta, llibres de text, revistes...

Dins de cada classe hi ha la biblioteca d'aula de cada un dels nivells que es troben allí.

A més de les dues aules, trobem una sala d’usos múltiples convertida en l’aula

d'informàtica, la sala del professorat, i el menjador... és en definitiva l'espai que el

professorat té fora de les classes. Dins d'este espai hi ha una petita habitació on hi ha el

despatx de la directora.

Pel que fa a l'equipament TIC hi ha set ordenadors fixes i quatre portàtils. Un escàner,

dues impressores, un canó, un projector, una vidiocàmera, una fotocopiadora i connexió a

Internet. Des del curs 2010-2011, disposem de pissarra digital a l’aula de primària.

A l'altra entrada del centre, a més a més del rebedor hi ha una sala on es guarda material

divers i una altra aula amb el material d'educació física. També comptem amb un gran pati

amb grans pins, un hort ecològic, plantes aromàtiques, plantes amb flor i arbres fruiters:

un mançaner, un taronger i una olivera. També tenim una pista de ciment i dues

porteries.

El centre no compleix la normativa pel que fa a l’eliminació de barreres arquitectòniques,

ja que mai s'ha donat el cas en què hagués d’assistir algun alumne/a amb necessitats

motrius. En el cas que fos necessari es traurien. Les barreres que hi ha són d'accés al

centre, ja que per poder entrar hi ha dos esglaons i per poder sortir al pati també n’hi ha

dos.

Com a recursos educatius interns destacaria la gran quantitat de materials que disposem

en relació a la gent que forma el centre, com per exemple l’equipament TIC, el material de

ciències o l’extens fons bibliotecari.


19

Escola Setze de febrer. Els Muntells

1. El poble. Situació

L’Escola Setze de Febrer és una escola rural . Està situada al municipi dels Muntells al

carrer Major 219. Envoltada d’una riquesa paisatgística al bell mig del cor del Delta de

l’Ebre, a 3 km d’on l’Ebre abraça el mar.

Pertany a la ZER Mediterrània , en total som 3 escoles de la ZER: escola El Marjal (Les

Cases d’Alcanar), Poble Nou del Delta (Poble Nou) i Setze de Febrer (Els Muntells).

1.1 Població

Els Muntells és una petita població d’uns 550 habitants aproximadament, situada a la

comarca del Montsià. El Centre es troba en una Zona Rural on la gent es dedica en gran

part al sector secundari (conreu de l'arròs) .

Els habitants del poble es dediquen també a l’agricultura i la construcció, avui dia aquest

sector en crisis. Als mesos d’hivern, la feina agrícola es concentra als hivernacles i

recollida de cítrics. Quan s’inicia la primavera, s’inicia la preparació dels camps d’arròs.

Els Muntells no té immigració, la gent que habita el poble, els nostres alumnes, són veïns

de sempre.

És una EMD Entitat Municipal Descentralitzada depenent en algunes qüestions

administratives de ST. Jaume d’Enveja per la qual cosa hi ha ajuntament amb les

regidores corresponents. L’escola forma un eix vertebrador important en la població, a

nivell social.

2. Escola Setze de febrer

2.1 Equipaments del centre

• 1 aula d’Educació Infantil.

• 2 aules d’educació primària.

• 1 aula de música, plàstica i anglès.

• 1 aula d'informàtica.

• Biblioteca.

• Gimnàs.

• Pati.


20

A totes les aules trobem un ordinador de sobretaula com a mínim, amb connexió a

Internet. També hi ha connexió wi-fi a tota l’escola.

Una de les aules de primària està dotada amb una pissarra digital, formada per un canó,

una pantalla i un ordenador.

- Utilització de l’espai per al professorat.

Cada mestre-tutor té assignada una classe. Els/les mestres especialistes tenen també els

seus espais assignats per poder realitzar la seva tasca docent.

Hi ha espais comuns com la sala d’ordinadors on hi ha una graella per poder reservar-lo

en horari no destinat a un grup-classe. L’hora setmanal per poder-ne fer ús.

L’aula d’informàtica té un espai reservat per penjar el full d’incidències.

B. FUNCIONAMENT DELS CENTRES. CURS 2012-2013

1. Alumnat

Els tres centres que integren la ZER Mediterrània estan formats per:

P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è Total

Escola Marjal 7 6 4 7 7 9 3 10 12 65

Escola Setze de Febrer 3 2 3 2 3 5 6 2 3 29

Escola del Poble Nou del Delta 1 2 2 0 2 1 1 1 2 12

2. Professorat

P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è Rel Mús Ref. Total

Escola Marjal 1 1 1 1 1 0,25 0,5 1 6,75

Escola Setze de Febrer 1 1 1 0,25 0,5 3,75

Escola del Poble Nou del Delta 1 1 0,25 0,5 2,75

Els tres centres de la ZER Mediterrània comparteixen els mestres itinerants que tenen les

especialitats de:

- Educació Física

- Educació Especial

- Llengua estrangera (anglès)

La seu de la ZER Mediterrània és l’Escola Marjal per la qual cosa els mestres itinerants

s’incorporen i segueixen el calendari escolar d’aquest centre.


21

3. Horari general dels centres

Els centres seguiran les normes del Calendari Escolar aprovat amb caràcter general per

a cada curs i publicat en el DOGC.

Aquest curs escolar 2012-2013 continuen la sisena hora a l’Escola Setze de Febrer dels

Muntells i l’Escola del Poble Nou del Delta. A l’Escola Marjal de Les Cases d’Alcanar no

s’imparteix la sisena hora però si el Suport Escolar Personalitzat (SEP), per la qual cosa

l’horari dels alumnes serà:

Escola Setze de Febrer dels Muntells i l’Escola del Poble Nou del Delta:

- De 9 a 13 hores i de 15 a 17 hores: Alumnes d’Educació Primària.

- De 9 a 13 hores i de 15 a 17 hores: Alumnes d’Educació Infantil.

Escola Marjal de Les Cases d’Alcanar:

- De 9 a 12 hores i de 15 a 17 hores: Alumnes d’Educació Infantil i Educació Primària

- Dimarts i dijous de 12 a 13 hores: SEP Alumnes d’Educació Primària

- El tercer dijous de cada mes els alumnes no tindran classe per la tarda de 15:00 a

17:00 hores, a l’efecte de poder realitzar en aquesta franja horària els claustres de ZER,

tal com indica la normativa del Departament d’Ensenyament.

- A l’efecte de recuperar les hores del claustre de ZER, tots els alumnes tindran la

sessió del dilluns a la tarda de 15:00 a 17:30 hores, menys al Poble Nou del Delta que

aquestes hores les recuperaran tots els dilluns de 08:30 a 09:00 hores.

Cada matí els alumnes tenen mitja hora d'esbarjo de 10:30 a 11:00, període en el qual els

i les mestres vigilen els alumnes i aprofiten per comentar les incidències puntuals que es

puguin produir.


22

2. TRETS D'IDENTITAT

2. TRETS D’IDENTITAT

2.1. Escola pública

Les escoles de la ZER, com la resta d’escoles públiques catalanes, estan administrades i

gestionades pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i a qui

correspon, per tant, la titularitat dels centres.

Entenem l'escola com un servei públic a l’alumnat, a les famílies i a la comunitat en

general i intentem comptar amb el màxim nombre de recursos humans i materials per

garantir les millors eines educatives.

Som una escola compromesa amb l’avanç qualitatiu i l’eficàcia i, per tant, treballem per fer

evidents els trets que ens identifiquen. Proposem uns objectius de qualitat i eficàcia i els

intentem complir a partir de l’autoexigència.

Vetllem per atendre la diversitat en la composició del nostre alumnat (diversitat en l'edat

cronològica, cultural, social, cognitiva, de handicaps...) perquè això possibilita un espai ric

de desenvolupament i aprenentatge i un coneixement de l’àmplia realitat social que ens

envolta.

Aquest desenvolupament i aprenentatge en el si del context escolar té característiques

pròpies que el diferencien d’altres contextos: nombre de persones que intervenen,

existència de professionals, tipologia de continguts d’aprenentatge, etc. Per tant, l’escola

pública és un dret per a tots els xiquets i les xiquetes que permet vehicular el deure dels

pares i mares d’educar als seus fills/es.

L’existència de característiques pròpies de l’espai escolar no vol dir que aquest espai sigui

l’únic ni el millor per aprendre. Cal que es complementi amb altres contextos tan

importants com la família i l’entorn proper. Tots hem de compartir la responsabilitat en

l’esmentat desenvolupament dels xiquets/es.

La ZER Mediterrània com a escola pública, es declara laica i aconfessional, en tant que,

tot i respectar la llibertat ideològica i religiosa de totes i tots els membres de la comunitat,

l'escola i aquells qui la representen no prendran cap tipus de posicionament religiós o


23

ateu, del qual se’n pugui realitzar cap tipus d’adoctrinament, proselitisme o sectarisme que

discrimini a algun dels membres de la comunitat per aquestes qüestions. L’escola ha de

tendir, per contra, a respectar i aprofitar esta diversitat cultural (ideològica i religiosa) per a

l’enriquiment de la comunitat.

2.2. Escola catalana

La ZER Mediterrània es defineix com escola catalana perquè:

Lingüísticament:

1. El català és la llengua d’aprenentatge de l’alumnat (s’introdueix l’ensenyament del

castellà oral i escrit a cicle inicial, per garantir el coneixement de les dues llengües en

finalitzar l’educació primària. L’anglès, com a llengua estrangera i donat les hores que

tenim l'especialista als centres s’inicia a P3.

2. El català és la llengua vehicular de cada centre: administració, reunions, avisos i

comunicats.

Culturalment:

3. Els centres treballen i donen a conèixer els elements que caracteritzen i identifiquen

Catalunya: festes, tradicions, folklore...

4. Garanteixen “la incorporació tardana” a aquells alumnes que no s’incorporen a l’escola

a l’inici de l’escolaritat (P3) i que provenen de països amb idiomes diferents al català,

rebent una atenció específica i puntual que els permeti assolir les diferents competències,

però sobretot, la competència oral.

5. Els centres vetllen per tal que cap membre de la comunitat educativa pugui ser

discriminat per la seva llengua, donat que la tolerància és un dels valors que orienten les

relacions interpersonals en el sí de cada centre. I alhora, intentarà que aquests elements

de diversitat cultural esdevinguin un recurs per a l’enriquiment de la comunitat i els seus

membres.


24

2.3. Els centres i l’entorn

La ZER Mediterrània porta endavant la seva tasca a través del seu màxim òrgan de

gestió: el Consell Escolar. Els seus estaments (direcció, secretaria, cap d’estudis,

professorat, Ajuntaments, famílies, AMPA i personal no docent) treballen de manera

compartida i creuen en la comunitat educativa com a principal motor de l’activitat dels

centres.

Les escoles aposten per continuar treballant el seu arrelament al medi i tenen una clara

voluntat d’obrir-se a les famílies i a l’entorn proper amb aportacions en els dos sentits o

direccions, que es dirigeixin cap a una presa de responsabilitats compartida respecte

l’educació dels xiquets i xiquetes de les escoles, intentant trobar les millors fórmules de

participació de tots els membres de la comunitat per a fer-ho efectiu.

Es potencia la relació de les FAMÍLIES amb:

1. Tutoria: reunions d’aula i etapes, entrades i sortides de les escoles, entrevistes orals,

informes escrits, l'agenda escolar de l'alumnat i les notes informatives.

2. La participació en activitats sistemàtiques i quotidianes de l’aula: tallers, sortides, festes,

activitats puntuals...

A nivell SOCIAL :

1. Protocol d’entrada (famílies i “llars d’infants”) i sortida (IES corresponents) de l’alumnat.

2. Celebració de les festes obertes.

3. Sortides durant el curs escolar i colònies infantil-primària al llarg de cada curs escolar.

4. Utilització de mitjans de comunicació interns (fulls informatius per a les famílies).

5. Els centres també estableix relacions de col·laboració amb la URV de les Terres de

l’Ebre amb el conveni d’acolliment d’estudiants amb pràctiques o amb l’ICE pel que fa a la

participació en projectes de recerca o activitats de formació diverses.

A nivell INSTITUCIONAL :

Ajuntaments


25

Els tres centres també estableixen relació amb altres institucions públiques a part dels

Ajuntaments, com poden ser, el Consell Comarcal del Montsià i el Consell Esportiu per

gestionar les activitats relacionades amb el PCEE.

AMPA: gestió d’activitats extraescolars i en la col·laboració en les festes populars i

algunes activitats complementàries.

Funcionament del Consell Escolar amb implicació real de tots els estaments.

2.4. Compromís amb el medi natural i social

La ZER Mediterrània es compromet a contribuir i a vetllar per participar en el manteniment

i desenvolupament de la sostenibilitat natural i social. També vetllar perquè la comunitat

educativa interioritzi i es sensibilitzi cada vegada més vers aquest manteniment, i

possibilitar la manifestació reflexiva i crítica en el cas de produir-se determinades

agressions relacionades amb ell: desastres ecològics, conflictes culturals...

Pel que fa als aspectes relacionats amb el manteniment del medi ambient, posem

especial atenció a fets com:

- Reducció del consum d’aigua i llum.

- Reutilització de materials: papers, llibres, plàstics...

- Tallers, racons, sortides, etc.

- Cadena de reciclatge a l’escola.

- Treball amb institucions: Escola del Parc Natural del Delta, Parc Natural dels Ports,

Agents rurals, Consorci de Residus del Montsià…

- Manteniment dels arbres dels patis de les escoles i treball i manteniment de l'hort

escolar ecològic de les escoles que en tenen.

- Coneixement de desastres ecològics.

Cal reforçar la idea que tots i totes podem contribuir a aquest objectiu; tothom pot fer

alguna cosa més per protegir el medi natural i social.

2.5. Una escola per a tothom

A les escoles, professionals, alumnat i famílies som, per sort, diferents els uns dels altres.


26

Potenciem una atenció a la diversitat inclusiva, no segregadora, en el marc de l’escola

comprensiva. Oferim un ensenyament al màxim de personalitzat possible per garantir la

igualtat d’oportunitats i esdevenir una escola democràtica.

Els factors de diversitat són molts (gènere, capacitats intel·lectuals, afectives, procedència

social, cultural, etc.) i aquests no han de ser el criteri per etiquetar, classificar, segregar i

separar grups, sinó un factor d’enriquiment. Això implica:

- Cognitivament : Busquem maneres efectives per proporcionar un currículum comú que

consideri la diversitat i doni respostes a les diferències, als interessos, als ritmes

d’aprenentatge, etc. Atenem a l’alumnat individualment dins de l’aula ordinària.

- Culturalment: Aprofitar situacions per conèixer, comprendre i valorar les diferències

culturals i ètniques, evitant discriminacions i mostrant actituds de respecte per la diversitat

d’experiències.

- Socialment: Oferim un centre aconfessional i plural ideològicament on el nivell

socioeconòmic no sigui un factor de segregació i on s’afavoreixi la compensació de les

possibles diferències.

Les actituds que es potencien són:

1. Vers les altres persones: tolerància, participació, solidaritat i vivència del lloc de l’altre.

2. Vers la pròpia persona: autonomia, coneixement de les pròpies possibilitats, interès

per superar-se, esperit crític i reflexiu, creativitat.

3. Vers el medi: respecte i gaudiment de la riquesa natural i ambiental, així com de la

riquesa dels recursos socioculturals.

Les actuacions concretes per portar a terme aquest plantejament són:

1. Admetre tot l’alumnat dels municipis.

2. Incloure l'especialista d’educació especial dins de l’aula.

3. Programar la individualització segons la programació general del grup-classe.

4. Revisar els casos de necessitats educatives específiques que segueixen una

programació diferent a la de l’aula ordinària.

5. Avaluar què, quan, com...de les intervencions.

6. Compartir amb les famílies les actuacions generals i individuals.

7. Distribuir el professorat segons les necessitats dels centres.


27

Els recursos necessaris són:

1. Assessorament psicopedagògic.

2. Materials específics.

3. Formació del professorat.

4. Coordinació a les reunions de claustre, nivell, etapa, entrevistes.

5. Arribar a la decisió del criteri a través del consens.

6. Demanar els recursos econòmics necessaris.

2.6. Educació integral

Entenem l’educació com aquell procés que ha de permetre als individus el

desenvolupament de la seva persona en tots els seus àmbits o dimensions (cognitiu,

socioemocional, físic, motriu...), sense reduir-nos de manera exclusiva a cap d’aquestes.

No només, com aquell procés de transmissió i acumulació de coneixements a nivell

racional.

Tot i la dedicació de la institució escolar tradicional, a l’aspecte cognitiu, i la progressiva

ocupació sobre qüestions socials i emocionals en l’escola actual, no volem obviar els

aspectes relacionats amb la salut física dels xiquets i xiquetes, posant especial èmfasi en

la higiene corporal i l’alimentació dels infants, entre d’altres (com el descans o el temps

lliure). Tenint en compte els dèficits que presenta la societat actual en general en les

qüestions relacionades amb la salut, i més concretament, amb l’alimentació, l’escola

vetllarà per l’educació en els hàbits alimentaris (àpats diaris i dietes equilibrades per

mantenir-se actiu en les activitats bàsiques, i saludable en la vida en general, així com

hàbits socials i d’higiene relacionats amb l’alimentació). Al mateix temps, i considerant,

també, que és una necessitat fonamental de totes les persones, entenem que l’escola ha

d’oferir moments, no només d’activitat formativa, sinó també de temps lliure, esbarjo i

descans dels xiquets i xiquetes.

És, per tant, responsabilitat dels agents educatius (entre ells l’escola, com la família, els

espais de lleure, l’administració...) intentar assegurar aquells recursos per atendre les

necessitats dels xiquets/es, en especial, però també, de la resta de membres de la

comunitat, en totes les dimensions citades, i per no atemptar contra alguna d’aquestes,

ser previsors davant l’aparició de possibles riscos.


28

L’escola s’ofereix a col·laborar amb les famílies, prestant assessorament, orientació (en

cas que es sol·liciti o es consideri necessari) sobre l'educació en algun dels anteriors

aspectes.

2.7. Coeducació

Una escola que potencia el desenvolupament integral de les persones no és possible si

no aporta la diversitat d’enfocaments que enriquexin les alternatives educatives. Que

l’escola intenti oferir aquest tractament equitatiu respecte de les diferències, no significa

que ignori els dèficits discriminatoris que són presents en la societat actual i que poden

tenir incidència en el centre. Significa que en pren consciència per actuar de manera més

justa amb aquells i/o aquelles que no siguin tractats així (justament) pel sistema social.

La comunitat educativa vetllarà perquè els continguts, les propostes d’activitats, els hàbits,

les destreses, les imatges i el llenguatge del material didàctic no tingui estereotips sexistes

que dificultin la veritable educació, basada en les aptituds de les persones. S’han de

corregir, tot reflexionant, els elements (presents en la societat i que puguin tenir una

incidència en l’escola) que encara siguin discriminatoris, ja que l’anàlisi de la realitat s’ha

de fonamentar en una reflexió personal i col·lectiva.

Mesures d’actuació positiva:

- Promoure l’elaboració de models d’actuació dins de cada escola i incidint dins de cada

classe inspirats en criteris d’educació no sexista.

- Elaborar materials didàctics igualitaris.

- Promoure mecanismes que afavoreixin la igualtat real d’oportunitats dins de l’àmbit

educatiu.

- Participar en programes de formació permanent del professorat per afavorir la

coeducació dins de la pràctica docent.

- Organitzar activitats orientades a modificar els estereotips discriminatoris.

- Minimitzar al màxim des de l’acció educativa els desequilibris generats al voltant de la

discriminació sexual en la societat actual.

- Promoure per igual la participació dels xiquets i xiquetes en tot tipus d’activitats, posant

especial èmfasi en aquelles que tradicionalment han estat carregades d’elements més

discriminatoris (activitat física, tasques de la llar, per exemple), per minimitzar-los, i oferir a

tothom les mateixes possibilitats per realitzar-les.


29

- Aconseguir el desenvolupament de les capacitats afectives i d’autonomia dels

xiquets/es.

- Estimular als xiquets/es a fer ús de joguines i de jocs per desenvolupar el major nombre

d’habilitats i que no reforcin estereotips.

- Fomentar el joc cooperatiu.

- Procurar, sempre que sigui possible, equilibrar el nombre de xiquets/es en la formació

d’equips de treball.

- Col·laboració amb les famílies.

- Aprofitar el treball per projectes, racons, tallers per introduir aquests objectius o criteris.

Amb tot això volem aconseguir la coexistència real dels dos models culturals amb

igual valor i potenciar la seva integració.


30

3. PRINCIPIS PEDAGÒGICS

Els objectius que a continuació detallem estant íntimament relacionats amb l'objectiu

prioritari del Servei d'Ensenyament de Catalunya, que és desenvolupar al màxim les

capacitats de tots i cadascun dels i les alumnes, com a principi fonamentador de l'equitat i

garantia, alhora, de la cohesió social. “Llei d’educació i el Decret d’autonomia”


1. Desenvolupar l’adquisició de les competències bàsiques, que han de contribuir al

desenvolupament personal de l'alumne/a. En especial, l’assoliment d'un bon nivell

d’expressió i comprensió orals, d’expressió escrita i de comprensió lectora, d’habilitats

matemàtiques bàsiques i d'autonomia en l'aprenentatge. Així mateix, la consolidació d'un

hàbit de lectura independent, diària i reflexiva, que formi lectors capaços d’accedir al

contingut de qualsevol text.

2. Establir la competència lectora com a eix vertebrador de l’aprenentatge.

3. Aconseguir, en acabar l'escolaritat obligatòria, que l'alumnat entengui, parli i escrigui en

català, castellà i a un altre nivell, anglès.

4. Potenciar el coneixement de la cultura, història, geografia, economia i realitat

sociopolítica de Catalunya, així com el coneixement i la utilització de la llengua catalana

com a vehicle de comunicació i aprenentatge.

5. Celebrar les festes populars i realitzar les sortides i colònies escolars com a manera de

conèixer i arrelar-se al medi.

6. Desenvolupar unes habilitats en l'alumnat mitjançant la utilització de procediments i

tècniques que no només comportin una aplicació d'aquestes davant una situació, sinó una

elecció per donar la millor resposta, una presa de decisions de l'individu, és a dir, l'ús

d'estratègies.

7. Treballar la seqüència planificació-realització-avaluació a l'hora de realitzar les tasques

o activitats.

8. Aprofitar la qüestió i l'error com a font d'aprenentatge.


31

9. Afavorir una motivació de l'alumne/a intrínseca a l'activitat utilitzant diferents recursos

que facilitin l'aprenentatge.

10. Aprofundir en la relació humana i en les tècniques de comunicació en el grup classe

evitant les relacions de poder, per tal d'afavorir l'autonomia de l'alumnat (criteri i capacitat

d'elecció) i el progrés del grup.

11. Afavorir el màxim desenvolupament de tot l'alumnat partint de les característiques i

possibilitats de cadascú.

12. Identificar precoçment els trastorns de l’aprenentatge, de la comunicació i el

llenguatge i de la conducta, i prendre mesures d'atenció metodològica i personalitzada,

amb el benentès que l'atenció educativa de tots els i les alumnes es regeix pel principi

d’escola inclusiva.

13. Atendre de manera específica a l'alumnat amb altes capacitats, perquè puguin, dins

del marc curricular establert, desenvolupar al màxim el seu talent, en benefici d’ells

mateixos i dels seus companys/es.

14. Vetllar per l'equilibri físic-emocional de l'alumnat: acceptació d'un mateix, autoestima,

resolució de problemes de la vida.

15. Treballar per la salut dels xiquets/es, potenciant uns coneixements i uns hàbits

saludables per al seu cos i la col·lectivitat.

16. Fomentar la pràctica de l’activitat física i esportiva.

17. Estimular la convivència democràtica a les aules, partint de valors com la llibertat, la

solidaritat, la tolerància i la defensa dels drets humans i dels infants.

18. Ajudar els i les alumnes a establir relacions positives i a esdevenir capaços de

participar en la vida dels grups.

19. Evitar qualsevol tipus de discriminació per raons socioculturals, de gènere, ètnia,

creences, dificultats físiques o psíquiques, etc., veient estes diferències com a factors

d'enriquiment.


32

20. Potenciar la reflexió individual i compartida (amb el grup i amb el tutor/a) davant d’un

comportament conflictiu, evitant l’autoritarisme i els càstigs).

21. Fomentar actituds cooperatives a l'escola, i ser conscients que està ubicada en una

societat força competitiva.

22. Utilitzar les TIC i els recursos digitals per afavorir la millora dels processos

d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats escolars, així com per donar suport a

l'atenció a les necessitats educatives específiques i a la diversitat de l'alumnat. Els i les

alumnes han de desenvolupar la competència digital en tots els nivells educatius.

23. Facilitar i promoure la implicació de la família en el seguiment de l’evolució acadèmica

i personal de l’alumne/a.

3.2. Bases psicopedagògiques

En aquest apartat ens referim al conjunt d’aspectes que fan que un aprenentatge sigui

reeixit, és a dir, més i millor, a partir de les capacitats personals de cada xiquet/a.

L’Educació integral

L’Escola ofereix un conjunt d’activitats intencionades i organitzades, destinades a afavorir

el desenvolupament global de l’infant (físic, psíquic, emocional, afectiu, social i cognitiu).

La construcció dels aprenentatges

Entenem que l’alumne/a és qui construeix, enriqueix, modifica, coordina i diversifica els

seus esquemes; ell/a és el veritable artífex del seu procés d’aprenentatge i d’ell/a depèn la

construcció del coneixement. El professorat té un paper mediador, entre l’alumnat i el

contingut, fomentant la negociació com a motor per prendre decisions. Fomentem

l’autorregulació entre l'alumnat i el grup per tal d’assolir els objectius fixats.

Aprenentatge funcional

És aquell que busca la utilitat i el sentit de les activitats, el que parteix dels interessos de

l'alumnat. D’esta manera el component afectiu de les persones es veu potenciat, aspecte


33

molt important per aconseguir un aprenentatge més reeixit. Així el mestre/a pot partir de la

motivació intrínseca, com a base de les activitats, sense oblidar que també hi ha d’haver

moments per la motivació extrínseca.

L’aprenentatge significatiu

És el que estableix un marc de relacions i connexions necessàries per tal de fer avançar a

cadascú el màxim possible a partir dels coneixements i idees prèvies. El professorat vetlla

per evitar la desmotivació per manca de repte i el bloqueig per una demanda massa

allunyada de les possibilitats.

Diversitat

Les situacions d’aprenentatge, tenint en compte les diferències existents a les aules, han

de ser obertes, flexibles i personalitzades, de manera que assolir-ne els objectius no

impliqui necessàriament l’obligatorietat, per part de l'alumnat, de seguir processos

idèntics, arribar a idèntics finals, realitzar el mateix tipus de treball. S’han de valorar els

resultats de l’aprenentatge no tan sols en funció de l’error i l’encert, sinó respecte al punt

de partida i ressaltant també la importància del procés emprat en la seva consecució.

Interacció social

Tot aprenentatge és producte de la interacció social. La interacció del grup és molt

important, ja que moltes vegades és l’autorregulador de l’activitat educativa. El paper del

mestre/a és potenciar la discussió i la reflexió del grup sobre dificultats, problemes,

presentació de propostes i suggeriments, l’intent de superació de conflictes i errors. Tot

això per tal d’afavorir l’aprenentatge.

L’activitat

Una condició bàsica de tot aprenentatge és la pròpia activitat de l’alumne/a, entenent per

activitat no tan sols l’activitat sensomotora (manipulació d’objectes), sinó també la més

estrictament cognitiva i abstracta com la selecció de fonts d’informació, la formulació

d’hipòtesis o la presa de decisions, aspectes del tot necessaris per a la reestructuració de

coneixements. Les fases de tota activitat haurien de ser tres: anticipació o planificació,

desenvolupament de la pròpia activitat i presa de consciència posterior.


34

L’expressió i els llenguatges

Per comunicar-se és necessària l’expressió i els llenguatges. Aquests, en totes les seves

formes (verbal, matemàtic, corporal, visual i plàstic, musical), fan capaços a l'alumnat de

relacionar-se amb les persones i amb els objectes, els enriqueix i els ajuda a formar la

seva personalitat.

3.3. Criteris d’organització pedagògica en l’educació in fantil

En el marc del que estableix l’article 77 (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació), els

elements organitzatius que hem adoptat contribueixen específicament a:

a) Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies en el procés educatiu de

llurs fills.

b) Garantir per a cada infant que les situacions d’aprenentatge mantenen viva i estimulen

la seva curiositat per tot el que l’envolta.

c) Garantir als infants l’estabilitat i la regularitat necessàries per a facilitar-los

l’aprenentatge, i també l’autoestima amb relació a tot el que aprenen.

d) Assegurar el seguiment sistemàtic de les activitats i els projectes de grup, i documentar

els processos individuals o de grup per compartir-los amb els infants i les famílies.

e) Escoltar els infants, atendre al que diuen i al que fan, i facilitar-los la participació en el

que els afecta, per desenvolupar-ne l’autonomia responsable.

L’organització de l'etapa garanteix la relació quotidiana amb la família de cada infant i

l’intercanvi d’informació sobre el seu progrés.

L’atenció docent l'organitzem tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització,

excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent

especialitzada.

3.4. Criteris d’organització pedagògica en l’educació pr imària.

En el marc del que estableix l’article 77 (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació), els

elements organitzatius que hem adoptat contribueixen específicament a:


35

a) Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies en el procés educatiu.

b) Educar en el deure de l’estudi, de manera que esdevingui un hàbit.

c) Adequar la funció del professorat i dels professionals d’atenció educativa, com a agents

del procés educatiu, a les característiques i les necessitats educatives de cada edat, nivell

i context sociocultural del grup i dels individus que l’integren.

d) Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els

efectes de l’avaluació dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge i els resultats de

l’avaluació del progrés assolit individualment per cada alumne o alumna.

e) Educar l'alumnat en la responsabilitat d’exercir la ciutadania activa per mitjà de la

participació en els afers de la comunitat.

Establirem mecanismes necessaris per garantir, sota la responsabilitat de les direccions, i

per mitjà de les actuacions de tutoria necessàries, la comunicació entre els centres

educatius i les famílies a propòsit del progrés personal de llurs fills/es.

3.5. Estratègies metodològiques

El currículum té com a principal novetat el fet de considerar com a eix del procés educatiu

les competències bàsiques que l’alumnat necessitarà per desenvolupar les seves funcions

en la societat, en la seva futura vida laboral, així com per resoldre problemes i situacions

amb què es trobarà al llarg de la seva vida. En conseqüència seleccionem les estratègies

necessàries, perquè l’alumnat aprengui a utilitzar els recursos necessaris, els

coneixements, les habilitats i les actituds, d’una manera flexible, adequada i en tota la

seva complexitat, en contextos i situacions canviants i diversos.

Però, si es vol que l’alumnat desenvolupi aquestes competències, caldrà una coordinació

eficaç, que superi la simple informació sobre els continguts de les diferents àrees i que

faci possible que l’alumnat relacioni els aprenentatges proposats en les diferents àrees

curriculars. Aquesta coordinació exigeix:

• Posar-se d’acord en la metodologia que entre tots i totes es treballarà (molt

especialment en allò que fa referència a les estratègies d’aprenentatge);

• Treballar articuladament les diferents estratègies i tècniques d’aprenentatge, les

habilitats comunicatives, i els diferents tipus de text i les habilitats cognitivo-

lingüístiques (descriure, explicar, argumentar…);

• Acordar l’avaluació que es farà i com es tindran en compte els aspectes

transversals.


36

Entenem que l’ús, principalment, dels tipus d’organització següents farà possible el

conjunt d’estratègies metodològiques abans citades:

− Els projectes de treball : Treballar per projectes suposa que els xiquets/es trien un

tema, com un espai de coneixement a construir, i aquest s’aborda a partir de les

seves idees prèvies amb l’organització conjunta de professionals, alumnat i

famílies. En el desenvolupament del treball, s’utilitzen diversos recursos materials i

humans per tal de desenvolupar estratègies que permetin als infants entendre,

interpretar i comunicar la realitat.

Creiem en el treball per projectes i compartim i defensem el que el Departament exposa al

decret 142/2007, de 26 de juny pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de

l’educació primària.

“ El treball per projectes és una metodologia que exemplifica els plantejaments exposats

en relació amb l’adquisició de les competències bàsiques, atès que:

• Parteix d’un tema, problema o centre d’interès negociat amb l’alumnat.

• Fa protagonista l’alumnat en la construcció del propi coneixement perquè focalitza

el desig de saber coses noves, la formulació de preguntes, la reflexió sobre el propi

saber, la recerca de nous coneixements i la reflexió sobre el propi procés

d’aprenentatge.

• Dóna gran rellevància al treball cooperatiu. S’elaboren preguntes o hipòtesis, es

prenen decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en comú el resultat de

les tasques individuals i s’elabora col·lectivament el resultat.

• Incentiva processos d’investigació que suposen cercar, seleccionar i interpretar

informació a través de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i

establir relacions amb altres problemes.

• Es transfereixen estratègies per aprendre: es representa el procés de construcció

de coneixement, s’avalua el que s’ha après i com s’ha après.

• S’activa la comunicació, el diàleg i la discussió en petit i en gran grup per construir

coneixement de forma compartida.”

- Els racons : Els racons són un espai on les activitats són globals i obertes i es poden

realitzar individualment, en grup, o en parella. El paper de l’adult és de mediador entre

l’alumne/a i la seva activitat, i els sabers i continguts que s’hi fan presents. Es barreja

alumnat en diferents activitats dels racons proposats: construccions, expressió, jocs de


37

taula, matemàtic, experimentació i exploració que es poden relacionar amb les diferents

àrees de coneixement que ens proposa el currículum d’infantil i primària.

- Els tallers : En gran part són un espai relacionat amb els esdeveniments més

importants per a la comunitat educativa. Per exemple, poden servir per planificar i

organitzar les festes més importants d’una manera compartida amb les famílies, poble,

etc., però també l’hort, etc. Tant infantil com primària faran les propostes i distribuiran les

tasques a fer a la resta del centre: decoració, planificació, activitats, actuacions... implicant

tant a professionals com a alumnes i famílies. Els/les tutors/es seran el fil conductor que

relligarà en últim terme totes les propostes i aportarà la visió organitzativa més general,

fent d’enllaç entre els tallers que es realitzaran.

− Les unitats didàctiques específiques: festes i tradicions, teatre, sortides, activitats

complementàries.

− Setmanes culturals dels centres que les celebren.

Agrupament de l’alumnat

Una estratègia metodològica per afavorir el procés d'ensenyament-aprenentatge és la

diversificació del tipus d'agrupament de l'alumnat. A l'Escola vetllem per programar tant

activitats individuals, en gran – petit grup o en parella. Prestem una especial atenció al

treball en petit grup, ja des de les primeres edats i, en concret, al treball cooperatiu com

una de les seves variants; aquest ens possibilita un aprenentatge més significatiu i

l’augment de l’autoestima i motivació, elements fonamentals per a l’aprenentatge. També

considerem important el treball en parelles i, en concret, el de tutories entre iguals. En el

treball en gran grup cal tenir present la distribució de poder i que aquest no es concentri

en la figura del mestre/a; el rol docent ha d'anar encaminat a animar la participació de la

majoria dels xiquets/es i fer de guia en el camí dels aprenentatges.

El temps i l’espai

Aquests són elements indispensables a tenir en compte per a garantir una bona

programació de les activitats, per això contemplem l'organització del temps i de l'espai

com una estratègia metodològica. Cal tenir present la flexibilitat del temps per adequar-

nos a les necessitats de l'alumnat. Pel que fa a l’espai pensem en la seva distribució tant

interior com exterior.


38

Optimització de recursos materials i humans

Les escoles disposa d'uns recursos materials i humans que tot i que pensem que en tenim

suficients i varis, en ocasions, no són del tot suficients. Per això considerem l'optimització

d'aquests recursos com una estratègia metodològica, per tal de treure'n el màxim profit en

funció dels nostres objectius.

Recursos materials com llibres, murals, fulls de treball i espais a dins de les aules:

biblioteca, laboratori i l'aula d'informàtica.

Humans: tutors/es, especialistes, serveis socials, EAP (Equip d’Atenció Psicopedagògica)

i personal no docent.

L'entorn no només com a objecte d’estudi, sinó com a font de recursos.

Tipologia de les activitats

Les activitats que es duen a terme a cada Escola poden ser de diferents característiques;

si en potenciem d'un tipus o d'un altre estarem definint una metodologia o una altra.

Aquestes poden ser activitats teòriques o pràctiques. Potenciem, a través d’aquestes

activitats, capacitats com l’observació, l’exploració i la descoberta. En les activitats, a més

de la seva pròpia realització, tenim en compte l’espai de planificació anterior i d’expressió

posterior. Proposem activitats inicials, de desenvolupament i síntesi.

3.6. Atenció a la diversitat.

Partint de la idea que tots els xiquets/es en algun moment tenen necessitats educatives

que requereixen situacions d’ensenyament-aprenentatge que els permetin avançar en el

desenvolupament de les seves capacitats intel·lectuals, de relació o afectives, la diversitat

d’atenció, d’estratègies i d’activitats multinivell sempre estarà present en totes les

situacions que es plantegin per realitzar la proposta de treball.

Cal veure la diversitat entre les persones com un valor a potenciar, que implica un

aprenentatge de vida en una societat plural i democràtica. És important no veure les

dificultats que pot presentar un infant en un moment determinat com a estàtiques i


39

inamovibles. Cal tenir confiança i valorar als xiquets/es per les seves habilitats i no per les

seves necessitats.

Les característiques pròpies del centre: entorn rural, nombre d’alumnat i característiques

dels mateixos, entre d’altres aspectes, permeten realitzar una intervenció educativa que

es regeix pel principi d'atenció a la diversitat, base d'una escola inclusiva.

Els mecanismes que es posen en pràctica per fer-la efectiva són organitzatius, curriculars

i metodològics. Entre aquests mecanismes, hem de considerar les adaptacions del

currículum, el suport en el grup ordinari, el treball en petit grup, les tutories entre iguals i

els agrupaments flexibles.

Entenem per agrupaments flexibles la modificació dels nivells de l’aula per adaptar-nos a

les necessitats particulars de l'alumnat, així com d’altres de caràcter curricular.

Una altra mesura d’atenció serà el reforç individual o en petit grup que un mestre/a del

claustre pugui realitzar dins de l’aula ordinària. D’aquesta manera s’afavoreix l’atenció

individualitzada i permet respectar millor les característiques pròpies del nivell de

l’alumne/a que ha de compartir aula amb alumnat de nivells superiors i/o inferiors.

En el cas que sigui necessari, amb els i les alumnes que requereixin necessitats

educatives específiques, es realitzarà un Pla Individualitzat, amb la finalitat de facilitar-li

l'adquisició del currículum. La tutora és la responsable de realitzar el PI, però serà

aconsellada per l’EAP i el/la mestra d’EE.

Els PI s’efectuaran per aconseguir el màxim desenvolupament de les competències

bàsiques i es revisaran a l’inici de cada curs escolar en coordinació del tutor/a, el/la

mestre/a d’educació especial i la directora. L'avaluació i la promoció de l'alumnat amb

aquestes adaptacions prenen com a referent els objectius i criteris d'avaluació fixats en les

programacions adaptades.

En el cas que durant el curs s’incorpori alumnat procedent d’altres països, tindrem en

compte que s’ha de portar a terme un procés d’adaptació escolar i d’aprenentatge de la

llengua. Les condicions escolars de l’alumne i socioeconòmiques de la família poden ser

molt diverses, però en tot cas es planteja necessàriament un procés d'adaptació que es


40

pot facilitar mitjançant unes actuacions d’acollida, recollides en el document del centre

“Pla d'Acollida de la ZER Mediterrània”.

D’altra banda, podem trobar-nos amb infants que requereixen una atenció especial,

perquè mostren unes capacitats superiors a la majoria de xiquets/es de la seva edat. Per

a tots aquests alumnes caldrà que tinguem previstes actuacions que els permetin

participar en la vida de l’ aula.

En resum, podria dir que la nostra actuació educativa anirà encaminada:

- A portar a terme mesures d’ensenyament adaptat, on els objectius i continguts, es

mantenen constants, mentre que la manera en com els i les alumnes s’apropen a

l’adquisició dels mateixos, és el que es diversifica: atendre a la necessitat tant per

dèficit com per excés.

- Proposar activitats de diferent dificultat i diferents per a cada alumne/a o grup en

funció de les seves capacitats, destreses, interessos i motivacions.

- Establir, per a determinats alumnes, propostes curriculars que suposin una

adaptació al ritme dels seus aprenentatges d’acord amb DECRET 299/1997, de 25

de novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives

específiques.

- Portar a terme una acció pedagògica diferent, dirigida a l'alumnat que adquireixi els

objectius i continguts en moments distints del temps.

- Portar a terme activitats grupals i agrupacions flexibles. Coordinació amb els

professionals de suport a l’acció educativa del centre a fi d’oferir una proposta

curricular que doni resposta a les necessitats de l’alumnat.

3.6.1 Equip d’assessorament psicopedagògic (EAP)

Objectius prioritaris:

1. Donar suport i coordinar activitats adreçades a l’alumnat del centre

2. Assessorar en estratègies organitzatives i metodològiques

3. Col·laborar i donar suport en l’atenció a la diversitat

4. Dinamitzar els projectes de centre

5. Assessorar en la utilització de recursos didàctics

6. Gestionar la formació de centre.

7. Dinamitzar els projectes del centre.

8. Assessorar en la utilització de recursos didàctics.


41

Funcions:

• Identificació i avaluació psicopedagògica i social de necessitats educatives de

l’alumnat.

• Assessorament al professorat en la planificació de la resposta educativa.

• Col·laboració en l’elaboració de les adaptacions curriculars per a l'alumnat amb

N.E.E.

• Seguiment de les adaptacions curriculars.

• Seguiment dels i les alumnes en què s’ha intervingut.

• Informació, a través de l’equip directiu, de les valoracions que pot fer l’EAP.

• Recollida de les demandes dels centres.

• Informació als pares i mares de les valoracions realitzades.

• Orientació a les famílies sobre serveis i recursos del sector.

• Derivació als serveis externs implicats i suspensió d’aquests.

• Coordinació amb el/la mestre/a de suport per a l’Educació Especial de la ZER.

3.6.2 Comissió d'Atenció a la Diversitat de la ZER (CAD).

Per afavorir el seguiment i cohesió en les actuacions que es duen a terme per atendre a la

diversitat a nivell de la ZER sobretot de l’alumnat que presenta necessitats educatives

específiques s’ha constituït la comissió d’atenció a la diversitat integrada per:

- Psicopedagog/a de l’EAP.

- Mestre/a especialista d’educació especial.

- Coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social de la ZER.

- Director/a de la ZER.

La comissió d’atenció a la diversitat haurà de determinar els criteris per a l’atenció a la

diversitat de necessitats educatives de l'alumnat, els procediments que s’empraran per

determinar aquestes necessitats educatives i per formular les adaptacions que

correspongui, així com els trets bàsics de les formes organitzatives i dels criteris

metodològics que, en el context dels diferents centres que integren la ZER, es consideren

més idonis per atendre la diversitat de l’alumnat.

3.7 Aspectes generals d’utilització de les noves te cnologies

- Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).


42

- Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC)

Creiem i partim de la base de què les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

ofereixen múltiples recursos per a l’acció didàctica i per a l’aprenentatge de l'alumnat

esdevenen un element de motivació i de dinamització per a l'adquisició de les

competències bàsiques i, en especial, de la competència digital, i de canvi i millora en els

processos d’ensenyament i d’aprenentatge, és a dir, esdevenen tecnologies per a

l’aprenentatge i el coneixement (TAC).

La ZER disposa d'un Pla TAC, basat en el document “Orientacions per al

desenvolupament educatiu de les TIC”. S’enumeren, a títol orientatiu, les funcions

bàsiques que s'han d'exercir en el marc de la coordinació TAC i la planificació d’accions

per promoure i garantir l'ús de la tecnologia per a l'aprenentatge.

A continuació, definim les fórmules que considerem més adequades per garantir la

coordinació òptima dels usos de les tecnologies en tots els seus vessants -organitzatius,

pedagògics o tècnics-.

A l'Educació infantil , seguint la proposta curricular del Departament que té en compte el

llenguatge audiovisual dins de l'àrea de comunicació i llenguatges, pensem que cal educar

tant en el seu ús com en la seva comprensió. Promourem l’alfabetització també en aquest

llenguatge i el desenvolupament d’habilitats i actituds que permetin interpretar-lo, fent-ne

un ús crític i constructiu. Per això, en la intervenció preveurem quins mitjans audiovisuals

es posaran a l’abast i de quina manera s’utilitzaran.

La integració de les tecnologies de la informació i de la comunicació que mostra el

currículum en els aprenentatges de les diferents àrees, servirà com a mitjà per organitzar,

aplicar, presentar la informació en diferents formats, per part del professorat però també

d’iniciació amb l’alumnat, en el segon cicle de l’educació infantil, per aprendre a llegir i a

escriure de forma individual i col·lectiva, per comunicar-se, i per publicar les informacions i

les creacions.

Es treballarà amb els recursos més adients per a l’aprenentatge, de forma globalitzada i

amb metodologies i estratègies adequades, valorant la incidència de les noves modalitats

de comunicació, producció i cerca d’informació que aporta Internet.


43

Aquestes tecnologies també les tindrem en compte com a instruments de recull de treballs

de classe i de comunicació amb les famílies (Internet i els entorns virtuals, com per

exemple els blocs). Els infants, ja de ben petits, poden interactuar amb l'ordinador. L'èxit

de la situació dependrà de la complexitat de la tasca i de l'entorn de treball que se'ls

proposi. Cal tenir present, però, que els xiquets/es hauran de realitzar uns certs

aprenentatges i que seguiran les pautes habituals d'aquestes edats.

El treball amb ordinador els haurà de familiaritzar amb una eina que cada dia serà més

important. Hauran de crear una base de control motriu i d'habilitats tècniques i

experiències enriquidores que serà el fonament de futurs aprenentatges.

A Primària l'ús de les TIC i les TAC són una competència a desenvolupar: la competència

del Tractament de la informació i competència digital que ens porta al treball de la cerca,

captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l'ús de tècniques i

estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, escrit, audiovisual,

digital) amb una actitud crítica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges específics

bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor).

Les noves tecnologies són presents cada vegada més en l’entorn dels infants. De la

mateixa manera que sempre s’ha considerat necessari alfabetitzar les noves generacions

d’acord amb el llenguatge oral i escrit de cada societat i amb la cultura com a instrument

de desenvolupament psicoevolutiu, intel·lectual i social, l’alfabetització audiovisual és una

exigència de la societat en què vivim caracteritzada per la universalitat de la informació i

de la comunicació.

Des de l’escola ens plantegem el treball dels mitjans audiovisuals i les noves tecnologies

com a recurs didàctic que permet millorar la pràctica docent i facilitar el procés

d’ensenyament – aprenentatge. Uns dels objectius més importants és aconseguir que tots

els i les alumnes es familiaritzin amb els procediments i tècniques elementals de maneig,

compensant les possibles desigualtats que puguin provocar el fet de no tenir aquesta eina

a casa seva. El treball amb l’ordinador queda inclòs com a contingut de treball dintre de la

programació de cada cicle. A cada nivell, a més a més, de treballar l’ordinador com a

recurs multimèdia, de dinamització de diferents vies perceptives, de possibilitat d’assaig i

reforç per atendre a distints ritmes d’aprenentatge... es treballarà el programa Word com a

editor de textos. La comissió d’informàtica ha elaborat una proposta d’activitats per

treballar les eines del programa adaptades per a cada nivell, des d’Infantil fins a Primària.


44

Utilitzarem l’aula d’informàtica quan sigui necessari, però de manera sistemàtica ho farem

1 cop a la setmana amb el/la mestre/a tutor/a o el mestre que doni aquest ensenyament.

Les estones del dia a dia ens portaran a què aprofitem l’aula d’informàtica per treballar el

programa Word, fent activitats relacionades amb la unitat didàctica que estiguem

treballant, per exemple: escriurem el nom de tots els nens/es per fer la capsa dels noms;

escriurem el nom de les paraules que surtin a les unitats didàctiques, per exemple, el nom

dels fruits de la tardor, per enganxar-los al mural que haurem fet; escriure la dita del mes;

copiarem un petit text relacionat amb el tema de treball; escriurem receptes, per exemple

la recepta dels panellets i de la coca de Sant Joan; escriurem notes informatives a les

famílies; escriurem paraules d’un mateix camp semàntic “Un vaixell carregat de...”;

escriurem frases sobre el tema que s’està treballant, llegir-les i trobar disbarats “Frases

possibles i frases amb disbarats”; endevinalles; poesies; notícies, contes i altres coses

que se’ns acudeixin mentre portem a terme les unitats didàctiques, buscarem informació...

També dedicarem estones a fer activitats multimèdia, també relacionades amb el tema

que s’estigue treballant, per exemple: activitats del portal edu365. En aquest portal trobem

les activitats Clic, que són múltiples activitats interactives plantejades per a cada matèria

pròpia de les diferents àrees.

3.8. Tractament dels temes transversals.

En establir els principis de qualitat del sistema educatiu, es fa menció a la importància que

té l’assumpció dels valors personals i socials per part de l’escola a fi de transmetre’ls a

l'alumnat a través de la pròpia acció educativa. Dins d’aquests valors personals i socials

cobren especial rellevància el tractament dels tradicionalment anomenats temes

transversals.

Els temes transversals són temes molt demanats per la societat actual i estan carregats

d’actituds, valors i normes i a més a més, han d’impregnar la totalitat de la tasca

educativa. A nivell legal, l’Ordre del Conseller de 20 de desembre de 1994 estableix la

forma i la obligatorietat de treballar aquests temes tant des del PEC fins a la Programació

d’aula.

Així doncs, l’educació vial, l’educació per a la salut, per a la igualtat entre sexes,

l’educació per a la pau, l’educació ambiental, del consumidor, l’educació moral, l’educació

sexual i l’educació en la interculturalitat, són valors que transversalitzen el procés


45

d’ensenyament-aprenentatge i es tindran en compte tant en el Projecte Educatiu com en

les Programacions didàctiques. El professorat haurà de tenir en compte en la planificació

de la Programació Didàctica aquests temes transversals que estableixen continguts

vinculats al currículum, que no estan organitzats en àrees, però que estan immersos en el

quefer quotidià. Per exemple, des de l’Escola Marjal fomentarem el treball del “Taller de

cuina”, on cada setmana els infants d’educació infantil no porten esmorzar de casa ja que

el preparen a l’aula intervenint els pares i mares que ho desitgin o les mateixes tutores.

Les altres dues escoles fomenten el treball de “La roda dels esmorzars” on cada dia els

infants, prèviament acordat amb els pares i mares, hauran de portar aliments diferents per

esmorzar: fruita, entrepà, galetes i/o cereals, làctics i derivats, sucs, fruits secs i torrades

amb mantega i melmelada.

3.9.- El Currículum.

1. El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments

del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris

d’avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques.

El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i

proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a

l’hora de concretar-ne l’aplicació.

2. El currículum s’orienta, entre altres finalitats, a la consecució dels objectius següents:

a) Desenvolupar la personalitat, les aptituds i les capacitats generals de l'alumnat

perquè adquireixin les competències i assoleixin el domini dels continguts que es

determinin.

b) Capacitar els i les alumnes per comprendre llur entorn i per a relacionar-s’hi

d’una manera activa, crítica, cooperativa i responsable.

c) Aconseguir que l'alumnat assoleixi el coneixement de les característiques

socials, culturals, artístiques, ambientals, geogràfiques, econòmiques, històriques i

lingüístiques del país, i també el coneixement d’altres pobles i comunitats.

d) Aconseguir que els i les alumnes adquireixin unes bones habilitats

comunicatives, una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió

lectora correctes i el domini dels nous llenguatges.

e) Aconseguir que l'alumnat assoleixi un coneixement adequat del propi cos i

adquireixin habilitats físiques i esportives.

f) Afavorir l’aplicació en situacions diverses i l’actualització permanent dels

coneixements adquirits per l'alumnat.


46

g) Capacitar els i les alumnes per a l’exercici de la ciutadania, amb respecte als

drets i les llibertats fonamentals de les persones i als principis bàsics de la convivència

democràtica.

h) Capacitar l'alumnat per al desenvolupament d’estratègies d’autoregulació dels

aprenentatges, per a l’aprenentatge autònom i per a l’exercici d’activitats professionals.

i) Capacitar els i les alumnes per a l’anàlisi crítica dels mitjans de comunicació i de

l’ús de les noves tecnologies.

j) Permetre una organització flexible, diversa i individualitzada de l’ordenació dels

continguts curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris, que faci possible una

educació inclusiva.

3.10. Capacitats i Competències Bàsiques.

En l'educació infantil prioritzem l'assoliment de les capacitats: motrius, cognitives,

emocionals o d’equilibri personal, relacionals, i d’inserció i actuació social; les quals

s’organitzen al voltant de quatre eixos competencials que retornen a la idea d’educar per

viure i conviure al nostre món actual.

El desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació ha de permetre als xiquets/es

créixer íntegrament com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i

progressius, que seguiran a l'etapa d'educació primària amb el desenvolupament de les

competències bàsiques. Per saber més coses de les capacitats es pot consultar el

document El desplegament del currículum i la programació al segon cicle d'educació

infantil.

En l'educació primària prioritzem l'assoliment de les competències bàsiques que

afavoreixen l'autonomia necessària per a l'aprenentatge i per al desenvolupament

personal i social. En l'annex 1 del Decret 142/2007, de 26 de juny, s'estableixen les

competències bàsiques, que són les mateixes per a tot l'ensenyament obligatori. L'escola,

està en procés de realització d'un document on es recullen els objectius que pensem que

garanteixen l'assoliment de les competències bàsiques i l'atenció que cal donar, des de

cada una de les àrees, a les competències que tenen un caràcter més transversal.

La finalitat central de cadascuna de les àrees del currículum és el desenvolupament de les

competències bàsiques. Cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de


47

diferents competències i, a la vegada, cada una de les competències bàsiques s'assoleix

com a conseqüència del treball en les distintes àrees.

El web Currículum i organització, a Àmbits > Competències > Competències bàsiques,

ofereix recursos i materials com a eina de suport als centres per a la millora de l'adquisició

de les competències bàsiques de l'alumnat.

3.11.- Les programacions didàctiques.

Entenem la programació com la planificació de la tasca educativa adreçada als i les

alumnes de cada cicle de l'etapa i per a cada àrea o àmbit de coneixements, que

comporta la concreció, distribució i temporització al llarg de cada cicle dels objectius,

continguts i criteris d'avaluació i de la relació d'aquests elements amb les competències

bàsiques. La ZER disposa d'un document de seqüenciació dels continguts curriculars per

a cada àrea i cicle, el qual n'és una part del Projecte Educatiu segons el que s'estableix en

els articles 14 i 17 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius

(DOGC núm. 5686, de 5.8.2010). El text literal d'aquests articles permet als centres

implantar estratègies didàctiques pròpies amb l'objectiu fonamental de millorar els

resultats educatius dels alumnes i les estratègies d'ensenyament i aprenentatge.

En la programació l'avaluació no pot quedar limitada a la identificació del que s'ha après.

És essencial que es programi també la pràctica de l'avaluació formativa, entesa com a

mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, per identificar les dificultats i els errors i trobar

camins per superar-los.

Així mateix, també s'han de prendre decisions en relació amb les opcions metodològiques,

organitzatives i d'atenció a la diversitat de tot l'alumnat i amb les connexions entre les

diferents àrees.

Tenint en compte que no s'utilitzen llibres de text, tenen una capdal importància les

programacions d'aula, tercer nivell de concreció.

Correspon als mestres de cicle elaborar i actualitzar, abans de l'inici de curs, les unitats de

programació de les diferents àrees, el projecte interdisciplinari de cicle i les possibles

adaptacions en la programació ordinària de l'aula tenint en compte les característiques de

l'alumnat.


48

Les unitats de programació hauran d'especificar com a mínim:

• Les competències bàsiques, àrea principal i altres àrees o àmbits que es treballen.

• Els objectius que cal assolir.

• Els continguts que s'han de desenvolupar.

• Les estratègies, situacions i activitats d'aprenentatge que es duran a terme

(individuals i en grup).

• El procediment d'avaluació de l'alumnat (activitats, pautes de correcció, documents

d'observació sistemàtica, etc.)

• La programació ha de ser coherent al llarg de cada cicle i de l’etapa. S’ha de

formalitzar per escrit, com a complement del projec te educatiu. En tots els

casos ha de contenir annexat el material curricular , necessari per tal que

sigui aplicat en un moment de substitució de curta durada: aquest material ha

d’estar a disposició de l’equip directiu de manera avançada.

• Les direccions dels centres, per la millor organitz ació de les substitucions de

curta durada i per garantir l’atenció educativa ade quada dels alumnes,

preveuran les següents actuacions:

. Disposar de material didàctic estandarditzat per àrees i nivells consistent en activitats

que els alumnes hagin de realitzar en cas d’absència del mestre. Posteriorment, el

material lliurat als alumnes es farà arribar al mestre absent per tal que el tingui en compte

en el procés d’avaluació de l’alumne.

. Cada mestre ha d’elaborar material complementari de reforç o d’ampliació de les

matèries que imparteix.

Tota programació ha de tenir una revisió, en funció dels resultats obtinguts pels

alumnes després de la seva aplicació.

Per a l’educació infantil es disposa d’orientacions i d’informació complementària per a

l’elaboració de les programacions: El desplegament del currículum i la programació al

segon cicle de l’educació infantil.

Per a l’educació primària es disposa de dos documents:

• Desplegament del currículum a l'educació primària.

• Del currículum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexió pedagògica a

l’educació bàsica


49

3.12. Aprenentatge de la lectoescriptura

Cal que els centres garanteixin a l’alumne el procés d’aprenentatge de la llengua, la

lectura i l’escriptura al llarg del segon cicle d’educació infantil i de l’etapa d’educació

primària. L’assoliment d’aquestes competències és la clau per a l’aprenentatge de totes

les àrees del currículum.

L’equip directiu de cada centre ha d’assegurar la coherència metodològica i didàctica

que utilitza el centre per a l’ensenyament de la lectoescriptura.

Els centres, en organitzar la seva pràctica docent, han de garantir una mitjana mínima de

30 minuts diaris destinats a la lectura. L’alumne ha de tenir un model de lectura que

normalment serà el mestre/a.

Al portal XTEC, a l’apartat Currículum i orientació hi ha un recull de recursos i materials

relatius als processos d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

(Document per a l'organització i el funcionament de les escoles i dels centres públics

d'educació especial. Curs 2012-2013)

Per tant és molt important la coordinació entre Educació Infantil i Cicle Inicial per tal de

què hi hagi aquesta coherència metodològica i didàctica de centre alhora de l’adquisició i

aprenentatge de la lectoescriptura.

3.13 L’avaluació

Entenem l’avaluació com a reguladora de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge i ha

de ser coneguda i coordinada per tot el professorat. Ha de permetre decidir i adaptar les

estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat i constatar el seu progrés a

mesura que avança en els aprenentatges.

És una eina bàsica que ha de permetre determinar el grau en què es van aconseguint les

intencions educatives i ha de donar elements per a la reflexió i revisió de la pràctica

docent per aconseguir canvis i millores en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge. Ha

de ser una part fonamental en la programació, en el disseny i la realització de les activitats

d’aprenentatge.


50

Ha de permetre que l’alumnat conegui i tingui l’assoliment aconseguit de les competències

que són l’objectiu de l’aprenentatge, a través de l’anàlisi de tot el procés d’ensenyament i

d’aprenentatge. Alhora, ha de fomentar la participació de l’alumnat que haurà d’implicar-se

essent conscient i reflexionant sobre què aprèn, està aprenent o ja ha après, i intervenint

en la recerca de solucions a les seves dificultats d’aprenentatge.

Ha de tenir en compte tant la participació individual com col·lectiva i contemplar la

valoració independent d’aquests dos tipus de participació en les activitats de grup.

Cal utilitzar la diversitat d’instruments d’avaluació: discussions en gran i en petit grup,

preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposició a l’aula dels

treballs, problemes o investigacions fetes, realització de proves, etc. El coneixement

explícit per part de l’alumnat dels criteris de correcció de cada instrument, alhora que

facilita l’aprenentatge, dóna eines per a nous aprenentatges. Tots aquests instruments es

complementen i proporcionen informació al professorat i a l’alumnat i han de ser utilitzats

en tots els moments del procés amb la finalitat de detectar, seguir i regular el procés

d’ensenyament i d’aprenentatge.

L’avaluació té com a funció ajustar l’ajut pedagògic a les característiques individuals de

l’alumnat. També ha de permetre determinar el grau en que s’han aconseguit els objectius

que ens proposàvem en programar la nostra acció docent. Per això l’avaluació ha de ser

de l’alumnat, del professorat i del centre i ha de ser contínua i global.

Pel que fa a l’avaluació de l’alumne/a, l'avaluació serveix per conèixer els resultats de

l’aprenentatge (avaluació sumativa), per regular les dificultats i els errors de l’alumnat

(avaluació formativa) i per afavorir que l’alumnat vagi aprenent a regular-se

autònomament (avaluació formadora: autoavaluació i coavaluació). Per fer això cal

seleccionar els continguts que resultin més significatius i aplicar una avaluació que sigui

útil per a l’activitat docent, gratificant per a l’alumnat en el seu aprenentatge i orientadora

per al professorat i per a l’alumnat en les seves actuacions.

S’ha de compartir amb l’alumnat el procés avaluador, fent-lo partícip i protagonista del seu

procés d’aprenentatge.

L’avaluació és un procés constant al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge que cal

planificar en tres moments clau: en l’avaluació inicial o diagnòstica, en l’avaluació mentre


51

s’està aprenent i en l’avaluació final, regulant-ne el procés d’ensenyament i

d’aprenentatge i les dificultats i els errors de l’alumnat.

Per resumir-ho diríem que ha de passar per tres moments: inicial, formativa i sumativa i

cal que es tinguin en compte els continguts treballats, els objectius proposats i els criteris

d'avaluació específics, atenent a les competències bàsiques. També cal tenir present la

importància de l’autoavaluació. Aquesta avaluació es reflectirà en les entrevistes entre

els/les tutors/es i les famílies i en l’informe de progrés de l’alumne/a (dos per curs a

educació infantil i tres per curs a educació primària).

L’avaluació de la tasca docent i de la dinàmica organitzativa i pedagògica del centre

correspon a les reunions entre el professorat del centre: tutores i especialistes i en aquells

aspectes més importants a l'avaluació interna.

L'avaluació dels processos d'aprenentatge de l'alumnat serà contínua i global, de manera

que especialment es tindrà en compte el progrés de l'alumne/a en el conjunt d'àrees del

currículum i l'assoliment de les competències bàsiques.

L'avaluació prendrà en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a

classe, a casa i l'interès i l'esforç en progressar demostrat per l'alumne/a. Es posarà

especial cura en l'avaluació formativa i en el grau d'adquisició de les competències

bàsiques.

En el supòsit que el progrés de l'alumne/a no sigui l'adequat, s'establiran mesures

d'atenció per facilitar-li l'adquisició dels aprenentatges bàsics i imprescindibles per poder

seguir el procés educatiu. Aquestes mesures s'adoptaran en qualsevol moment del curs,

tan aviat siguin detectades.

En acabar l'etapa s'elaborarà un informe global individualitzat del procés seguit per

l'alumne/a, del nivell d'adquisició dels aprenentatges i de les competències bàsiques.

Avaluació Inicial – ACL - Avaluació Diagnòstica – P rova avaluació de 6è

A cada centre, a l’inici de cada curs es realitzen en els diferents nivells proves d’avaluació

inicial per determinar els coneixements previs dels/les alumnes en les diferents àrees. A


52

l’educació infantil es realitzen unes proves d’avaluació de conceptes bàsics també per

establir el punt de partida de l’alumnat.

Al llarg del primer trimestre es realitzen a tots/es els/les alumnes de primària des de 1r a

6è les proves d’Avaluació de la Comprensió Lectora (ACL) per determinar el grau

d’assoliment d’aquesta competència i en el mes de maig es tornen a realitzar per poder

fer una comparació quantitativa i qualitativa de l’evolució de l’alumnat en aquesta

competència.

Durant el mes d’octubre s’aplica a l'alumnat del primer curs del Cicle Superior (5è de

primària) la prova d’Avaluació Diagnòstica que preveu l’article 21 de la Llei Orgànica

2/2006, de 3 de maig, d’educació. Els resultats obtinguts no tindran efectes en l'expedient

acadèmic individual, sinó de caràcter orientador i formatiu per al centre, i informatiu per a

les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa. El Departament d'Ensenyament ens

facilita als centres les proves, instruccions i suport necessari per dur a terme l'avaluació

diagnòstica.

Durant el mes de maig s’aplica a l'alumnat de 6è de primària la prova de Competències

Bàsiques . És una prova que avalua les competències bàsiques lingüístiques i

matemàtiques i coneixements bàsics que ha d'haver adquirit l'alumnat al final de

l'educació primària per poder seguir amb normalitat el currículum previst per a l'ESO. El

resultat de la prova no tindrà efecte ni en l'avaluació final de l'alumnat ni en les decisions

de pas de curs.

Aquesta prova:

- És una avaluació externa de caràcter formatiu i orientador.

- Mesura el grau d'assoliment de competències bàsiques en acabar l'educació primària.

- Facilita informació als centres dels punts forts i febles en l'adquisició de les

competències bàsiques de l'alumnat.

- Constitueix un instrument per a la millora dels resultats de l'alumnat.

- Afavoreix la transició de l'educació primària a l'educació secundària obligatòria.

- Permet disposar d'informació sobre el sistema educatiu català.

Hi ha informació complementària a la pàgina web del Departament d’Ensenyament creada

a aquest efecte: “Prova d’avaluació de sisè curs d’educació primària – Departament

d’Ensenyament”.


53

L’equip de mestres del Cicle Superior ha de garantir que l’alumnat de 6è. que en el curs

següent iniciï l’etapa d’educació secundària i no hagi superat satisfactòriament alguna de

les àrees de llengua i matemàtiques, realitzi durant l’estiu activitats de reforç d’aquestes

àrees. Els/les mestres han de facilitar aquestes activitats a les famílies considerant els

resultats de les proves d’avaluació de 6è. d’educació primària i els continguts treballats al

llarg del curs passat en les àrees de llengua i en l’àrea de matemàtiques.

A l’inici de curs següent l’alumne/a ha de lliurar les activitats de reforç d’estiu al tutor/a de

primer d’ESO per tal que es tinguin en compte en l’avaluació inicial i en les posteriors

actuacions de reforç.

Avaluacions trimestrals.

Els/les tutors/es seran els responsables finals dels informes, però caldrà que cada

especialista entregui el mateix dia de la junta d'avaluació la seva part de l'informe i si

disposa de temps, introduir els criteris avaluats a l'informe.

Abans de la realització dels informes es procedirà a la junta d'avaluació dels/les tutors/es

de cada cicle amb els/les especialistes, a fi de comentar el seguiment de cada un/a

dels/les alumnes en les diferents àrees. En aquesta junta d'avaluació els/les especialistes

entregaran als/les tutors/es les frases i resultats de les seves observacions per tal que

aquests/es les puguin incloure en els seus informes.

Cada escola la disposa d’unes graelles per a que cada tutor/a pugui emplenar-les amb les

qualificacions obtingudes pels seus alumnes de cadascuna de les àrees, anotar les

observacions que calgui així com les propostes de millora. També hi ha un model d’acta

de la sessió d’avaluació. Aquestes tres graelles són entregades a la direció de cada

centre trimestralment.

Als/les alumnes d'educació infantil se'ls confeccionarà l'informe al primer i al tercer

trimestre a l’Escola Marjal i l’Escola Setze de Febrer i als tres trimestres a l’Escola del

Poble Nou del Delta. Cap a finals del segon trimestre es realitzaran les entrevistes amb

les famílies igual que a la resta d'alumnes de l'escola, encara que també es realitzen

durant tot el curs.


54

Si algun/a especialista necessita parlar amb el pare/mare d'algun/a alumne/a, ho farà a

través del/la tutor/a que serà qui procedirà a convocar el respectiu pare/mare per a

l'entrevista. Igualment, el/la tutor/a si ho creu convenient, pot demanar la presència de

l'especialista que consideri necessari, en l'entrevista a realitzar amb el pare/mare.

Criteris d’avaluació.

Cal tenir en compte que l'avaluació no és només un procés de reflexió i valoració del

rendiment de l'alumne, sinó que representa una tasca molt més complexa i els resultats

d'aquesta avaluació han de servir també per valorar la pròpia tasca, així com també la

correcta elecció dels continguts treballats i l'efectivitat de les unitats de programació amb

els seus objectius , activitats i criteris d'avaluació.

De la mateixa forma que les activitats d'ensenyament/aprenentatge han de ser adaptades

a les capacitats de l'alumne/a i no necessàriament iguals per a tothom, les proves i les

activitats d'avaluació han de seguir el mateix criteri, han de ser variades i també

adaptades al treball que s'ha exigit a cada alumne/a.

El/la mestre/a d'Educació Especial també presenta la valoració de l'alumnat que rep la

seva atenció. El/la tutor/a tindrà en compte les aportacions del/la mestre d'EE a l'hora de

valorar els criteris d'avaluació.

3.14.- Funció docent.

Seguint la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, entenem la funció docent de la

següent manera:

1. El professorat és l'agent principal del procés educatiu al centre.

2. Altres funcions del professorat:

a) Programar i impartir ensenyament en les especialitats, les àrees, les matèries i

els mòduls que tinguin encomanats, d’acord amb el currículum, en l'aplicació de les

normes que regulen l’atribució docent.

b) Avaluar el procés d’aprenentatge de l'alumnat.

c) Exercir la tutoria dels i les alumnes i la direcció i l’orientació global de llur

aprenentatge.

d) Contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal


55

dels i les alumnes en els aspectes intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral.

e) Informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge i cooperatiu

en el procés educatiu.

f) Exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin

encomanades.

g) Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin

encomanades.

h) Col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu dels

processos d’ensenyament.

i) Promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del

recinte escolar, si són programades pels centres i són incloses en llur jornada

laboral.

j) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, que han de conèixer i

dominar com a eina metodològica.

k) Aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes

irregulars, d’acord amb l’article 34.

3. Les funcions que especifica l’apartat 2 s’exerceixen en el marc dels drets i els deures

establerts per les lleis.

4. L’exercici de la funció docent en els centres vinculats al Departament d’Ensenyament

de Catalunya comporta el dret de participar en els òrgans del centre, d’acord amb el que

estableixen les lleis.

5. La funció docent s’ha d’exercir en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de

coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre i

ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els

professionals d’atenció educativa i del treball en equip.


56

4. PRINCIPIS ORGANITZATIUS I DE GESTIÓ


1. Buscar un espai i instruments de coordinació entre el professorat dels centres (hores no

lectives de permanència al centre) i entre els i les mestres i les famílies (entrevistes, fulls

informatius, notes a l'agenda, informes, trucades, entrades i sortides...).

2. Buscar aportacions econòmiques i gestionar-les, juntament amb les que ja es tenen

com a fixes, d’una manera planificada i amb transparència.

3. Afavorir al màxim la relació família-escola i la participació de les famílies en la dinàmica

dels centres: treball tutorial i d'aula, tallers mixtes de treball, celebracions de festes,

aportacions a les unitats didàctiques i/o projectes que es treballin, setmana cultural...

4. Dinamitzar el funcionament i responsabilitat del Consell Escolar de ZER per tal que

esdevingui el veritable òrgan de decisió i gestió dels centres.

5. Recollir i actualitzar la documentació acadèmica de l’alumnat.

6. Aconseguir el respecte i la posada en pràctica dels documents de ZER: Pla Anual,

Normes d'Organització i Funcionament (NOF), Projecte Lingüístic de ZER (PLZ), Pla

d'Acollida, Projecte de Convivència, Pla de Formació de ZER, Memòria anual i Projecte

educatiu.

7. Establir relacions de col·laboració i coordinació amb altres escoles, instituts,

institucions educatives, administratives i amb l’entorn sociocultural.

8. Potenciar un estret lligam i coordinació entre l’aprenentatge reglat i les activitats

extraescolars.

9. Potenciar la formació permanent del professorat a través d’intercanvis i contactes amb

d’altres institucions i de l’assistència a cursos, seminaris i possibles assessoraments que

es facin a la ZER, derivats del Pla de Formació de ZER, redactat segons les necessitats

reals del professorat dels centres i d'acord amb la línia de treball de les escoles que

formem la ZER.


57

4.2. Estructura organitzativa i modalitat de gestió . ÒRGANS DE GOVERN

4.2.1. Òrgans col·legiats: consell escolar i claust re de professors.

El Consell Escolar és el màxim òrgan de participació i govern de la ZER (programació,

seguiment i avaluació general de les seves activitats) i hi són representats els diferents

estaments que configuren la comunitat educativa: professorat, famílies, PAS, AMPA i

Ajuntament.

Tres són les reunions ordinàries que es realitzen durant el curs:

- 1 en iniciar el primer trimestre per aprovar el Pla Anual.

- 1 en començar el segon trimestre per aprovar si s'escau el pressupost per a l'any que

comença i l'aprovació, si s'escau de la liquidació de comptes de l'any que s'ha acabat.

- 1 en finalitzar el tercer trimestre per fer balanç del curs, escollir les dates de lliure

disposició i aprovar si s'escau el calendari.

Se'n faran d'extraordinàries sempre que sigui necessari.

El diàleg és present en totes les reunions i les decisions s’intenten prendre a través del

debat i l’argumentació.

L'objectiu principal del Consell Escolar és afavorir la informació, el debat i la consulta en el

si de cada estament i, en funció de tot això, prendre les decisions pel que fa als aspectes

fonamentals de la gestió del centre.

El treball dels diferents estaments cal que sigui coordinat i interrelacionat, no paral·lel,

encara que ja sabem que hi ha unes tasques específiques de cada estament.

El consell escolar de la ZER Mediterrània està format per:

- El/La directora/a de la ZER que el presideix

- El/La cap d’estudis de la ZER

- Els/Les directores de cadascun dels centres de la ZER

- Un/a representant de cadascun dels Ajuntaments dels municipis on s’ubiquen els

centres que integren la ZER

- Un/a representant del sector de mares i pares de cadascun dels centres que integren la

ZER

- 2 representants com a mínim, del claustre de professorat de la ZER


58

- Un/a representat de personal d’administració i serveis

En les Zones Escolars Rural que disposen d’unitats d’educació especial forma part del

Consell Escolar un/a representant del personal d’atenció educativa elegit per i entre

aquest personal. Aquest representant no té la consideració de representació del

professorat als efectes de determinar la composició del Consell Escolar de la ZER.

El secretari/a de la ZER no és membre del Consell Escolar, però hi assisteix amb veu i

sense vot i exerceix la secretaria del Consell Escolar.

Les normes d’organització i funcionament de la ZER concreten la composició del Consell

Escolar de la ZER i en determinen les regles de funcionament. La composició haurà de

garantir l’equilibri entre el nombre de representants del professorat i dels pares i mares.

Correspon al Consell Escolar de la ZER l’aprovació del Projecte educatiu i de les seves

modificacions, així com la de les normes d’organització i funcionament i de la programació

general anual, d’acord amb el Projecte educatiu.

Cadascuna de les escoles que integren la ZER té Consell Escolar. La composició i les

funcions del Consell Escolar de cada escola es regula a les normes d’organització i

funcionament de la zona, que ha d’aprovar el Consell Escolar de la ZER. La composició

del Consell Escolar de cada escola ha de garantir la representació equilibrada de tots els

sectors de la comunitat escolar.

El claustre de professors/es és l’òrgan col·legiat format pel personal docent de cada

centre i la seva tasca consisteix en el debat sobre l’organització i la planificació d’aquelles

qüestions referents directament a l’acció docent. Hi participen tot/es els/les mestres dels

centres i els/les especialistes de la ZER.

El claustre de professors que formen la ZER es reuneix el tercer dijous de cada mes de 15

a 17 hores, per treballar conjuntament i tenir comunicació, diàleg, intercanvi d’idees i

presa de decisions de manera consensuada. Aquest tercer dijous de cada mes els

alumnes dels tres centres de la ZER no tenen classe per la tarda i per tant a l’efecte de

recuperar aquestes hores del claustre, tenen l’ampliació de la sessió dels dilluns a la tarda

de 15 a 17.30 hores o de 8.30 a 9.00 hores en el cas del Poble Nou del Delta.


59

A més de l’especificat anteriorment la directora podrà convocar totes les reunions que

consideri convenient per al bon funcionament de la ZER.

4.2.2. Òrgans unipersonals: directora, cap d’estudi s i secretària.

L’equip directiu de la ZER Mediterrània està format per aquests tres òrgans unipersonals i

els que s’estableixin per reglament o en l’exercici de l’autonomia organitzativa del centre.

És l’òrgan executiu de govern dels centres públics i ha de treballar d’una manera

coordinada en el compliment de les seves funcions.

Els membres de l’equip directiu són responsables de la gestió del Projecte de direcció,

han de retre comptes dels resultats de la gestió del personal destinat als centres i han de

preparar propostes per millorar aquesta gestió.

L’equip directiu impulsa i coordina l’aplicació del Projecte educatiu i gestiona el Projecte

de direcció de la ZER.

Les funcions que realitzen aquestes persones són les següents:

Com a directora , les funcions de la direcció s’exerceixen en el marc reglamentari de

l’autonomia dels centres públics i comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball

en equip d’acord en el que s’estableixi a cada centre en relació a les funcions dels

membres de l’equip directiu. Vetlla pels trets d’identitat del centre i els seus objectius

generals, és responsable de l’activitat general de l’escola a través de la coordinació de la

seva gestió i la programació general de les activitats.

El/la director/a pot delegar en els membres de l’equip directiu les seves funcions.

Correspon al director/a nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu, coordinar i

orientar, dirigir i supervisar totes les activitats del centre d’acord amb les previsions de la

programació general anual amb la col·laboració de l’equip directiu.

Les seves funcions són:

a) Representar a la ZER i representar l’Administració educativa de la ZER, sens perjudici

de les competències de la resta d’autoritats de l’Administració educativa.


60

b) Complir i fer complir les lleis i les normes vigents i vetllar per la seva correcta aplicació

al centre.

c) Dirigir i coordinar totes les activitats del centre d’acord amb les disposicions vigents i

sense perjudici de les competències atribuïdes als òrgans col·legiats de govern.

d) Elaborar, amb caràcter anual, en el marc del projecte educatiu, la programació general

de la ZER conjuntament amb l’equip directiu i vetllar per l’elaboració, aplicació i revisió,

quan s’escaigui, del projecte curricular de la ZER i per la seva adequació al currículum

aprovat pel Govern de la Generalitat.

e) Col·laborar amb els òrgans superiors de l’administració educativa.

f) Exercir la prefectura de tot el personal adscrit a les escoles,

g) Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions dels òrgans col·legiats de la ZER,

visar les actes i executar els seus acords en l’àmbit de la seva competència.

h) Tenir cura de la gestió econòmica de la ZER i formalitzar els contractes relatius a

l’adquisició, alienació i lloguer de béns i els contractes de servei i administraments,

d’acord amb la normativa vigent. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats

financeres i autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost de

la ZER.

i) Visar les certificacions i els documents oficials de la ZER.

j) Designar el/la cap d’estudis, el/la secretari/a i proposar el seu nomenament al delegat

territorial corresponent del Departament d’Ensenyament. També correspon al director/a

nomenar els òrgans unipersonals de coordinació.

k) Vetllar pel compliment del Reglament de règim interior de la ZER.

l) Assignar el professorat als diferents cicles, cursos i àrees en la forma més convenient

per a l’ensenyament, tenint en compte l’especialitat del lloc de treball al qual estigui adscrit

cada mestre i les especialitats que tingui reconegudes, en el marc general de les

necessitats de la ZER i del seu projecte educatiu, escoltat el claustre.

m) Controlar l’assistència del personal de la ZER i el règim general de l‘alumnat, vetllant

per l’harmonia de les relacions interpersonals.

n) Fomentar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa i

facilitar-los la informació sobre la vida de la ZER i les activitats pròpies en el marc de la

normativa vigent.

o) Elaborar, conjuntament amb l’equip directiu, la memòria anual d’activitats de la ZER i

trametre-la a la corresponent delegació territorial del Departament d’Ensenyament, un

cop el consell escolar de la ZER n’hagi emès el corresponent informe.

p) Informar el consell escolar del projecte curricular aprovat pel claustre.


61

q) Donar a conèixer als diferents sectors de la comunitat educativa el contingut de les

instruccions d’inici de curs.

r) Altres funcions que per disposicions del Departament d’Ensenyament siguin atribuïdes

als directors/es dels centres.

Cap d’estudis

Correspon al/la cap d’estudis la planificació, el seguiment i l’avaluació interna de les

activitats dels centres, i la seva organització i coordinació, seguint les directrius marcades

per l’equip directiu de la ZER.

Són funcions específiques de cap d’estudis:

a) Coordinar les activitats escolars reglades, tant en el si dels propis centres com amb els

centres públics que imparteixen l’educació secundària obligatòria, als quals estigui adscrit.

Coordinar també quan s’escaigui, les activitats escolars complementàries i dur a terme

l’elaboració de l’horari escolar i les distribucions dels grups, de les aules i altres espais

docents segons la naturalesa de l’activitat acadèmica, escoltat el claustre.

b) Coordinar les activitats extraescolars en col·laboració amb el consell escolar i les

associacions de pares i mares. Coordinar les relacions amb els serveis educatius del

Departament d’Ensenyament i especialment amb els equips d’assessorament

psicopedagògic.

c) Substituir el/la director/a en cas d’absència.

d) Coordinar l’elaboració i l’actualització del projecte curricular de centre i vetllar per

l’elaboració de les adequacions curriculars necessàries per atendre la diversitat dels

ritmes d’aprenentatge i la singularitat de cada alumne, especialment d’aquells que

presentin necessitats educatives especials, tot procurant la col·laboració i participació de

tot el professorat del claustre en els grups de treball.

e) Vetllar perquè l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat es dugui a terme en

relació amb els objectius generals d’àrea i d’etapa, i en relació amb els criteris fixats pel

claustre en el projecte curricular de centre. Coordinar la realització de les reunions

d’avaluació i presidir les sessions d’avaluació de fi de cicle.

f) Vetllar per la coherència i l’adequació en la selecció dels llibres de text, del material

didàctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s’imparteixen.

g) Coordinar la programació de l’acció tutorial desenvolupada i fer-ne el seguiment.


62

h) Coordinar les accions d’investigació i innovació educatives i de formació i reciclatge del

professorat que es desenvolupin, quan s’escaigui.

i) Aquelles altres que li siguin encomanades pel director/a o atribuïdes per disposicions

del Departament d’Ensenyament.

Són funcions del/la secretari/a

Correspon al secretari/a dur a terme la gestió de l’activitat econòmica i administrativa de la

ZER, sota el comandament del director/a, i exercir, per delegació d’aquest, la prefectura

de l’auxiliar administratiu, quan el/la directora/a així ho determini.

Són funcions específiques del secretari/a les següents:

a) Exercir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i aixecar les actes de les

reunions que celebrin.

b) Tenir cura de les tasques administratives de la ZER, atenent la seva programació

general i el calendari escolar.

c) Estendre les certificacions i els documents oficials de la ZER, amb el vistiplau del/la

director/a.

d) Dur a terme la gestió econòmica de la ZER, la comptabilitat que se’n deriva i elaborar i

custodiar la documentació preceptiva. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats

financeres, juntament amb el/la directora/a. Elaborar el projecte de pressupost de la ZER.

e) Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i

matriculació d’alumnes, tot garantint la seva adequació a les disposicions vigents.

f) Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i diligenciats

d’acord amb la normativa vigent.

g) Ordenar el procés d’arxiu dels documents de la ZER, assegurar la unitat dels registres i

expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.

h) Confegir i mantenir l’inventari general de la ZER.

i) Aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel/la director/a de la ZER o

atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament.

Per poder veure millor la representació dels òrgans de govern de la ZER Mediterrània, a

continuació s’adjunta l’organigrama corresponent.


63


64

4.2.3. Òrgans de coordinació

Tenim la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), i la comissió de Tecnologies de

l’Aprenentatge i la Comunicació (TAC), un/a coordinador/a de Riscos Laborals, un/a

Coordinador/a d’Informàtica i un/a Coordinador/a ELIC, tots tres de la ZER.

A part la ZER estableix reunions de coordinació i treball conjunt amb els Serveis Educatius

de les Terres de l’Ebre, ja sigui EAP, CRP, Treballadora social, serveis socials dels

Ajuntaments, …

4.2.4 Personal d’administració i serveis del centre : administrativa de la ZER, neteja i

manteniment.

Quan ens referim al Personal d’Administració i Serveis, fem referència a aquelles

persones dedicades a la participació en la gestió de determinats recursos dels centres i no

implicats en l’acció educativa de manera directa. Entre ells, a la ZER Mediterrània

comptem amb l’administrativa de ZER que compartim amb la ZER Montsià i que

desenvolupa les seves funcions de la ZER a la seu, ja que no és itinerant i dóna suport de

manera molt eficient a les direccions dels altres centres via telefònica i correu electrònic,

donat que el programa de gestió SAGA permet l’accés telemàtic.

El manteniment dels tres centres corre a càrrec dels corresponents Ajuntaments, així com

la persona encarregada de la neteja de cada centre.

És important crear un clima de respecte mutu i coherència en el tracte entre el personal

administratiu i de serveis i l’alumnat i el personal docent.

4.2.5. Institucions externes

Altres centres educatius

Tal i com hem indicat en els primers apartats del projecte, la ZER Mediterrània, formada

per l’Escola Marjal, Escola Setze de Febrer i Escola del Poble Nou del Delta compartim

especialistes, activitats i trobades.

Per altra banda, la ZER estableix col·laboració amb universitats catalanes, principalment,

amb les quals manté un conveni per a l’acolliment d’estudiants en pràctiques, des del


65

compromís que l’escola guarda com a espai pràctic i proper a la realitat professional per a

la seva formació. En un altre nivell, la ZER també guarda relació amb l'ICE pel que fa a la

participació en projectes de recerca o grups d’estudi, així com activitats de formació

diverses.

L’administració pública

La ZER es relaciona amb diferents institucions públiques, unes vegades de dintre a fora i

d’altres a l’inrevés amb l’objectiu de transmetre la situació i necessitats del centre per tal

de gaudir de diferents recursos i així millorar-ne la qualitat.

Amb el Departament d'Ensenyament mantenim una relació pel que fa a la dotació de

professionals, material i econòmica, també rebem el servei de l’ EAP; així mateix manté

un lligam amb la inspecció del Departament d’Ensenyament.

Pel que fa a la relació amb l'Ajuntament, trobem tres nivells:

1. Consell Escolar: un representant de l’Ajuntament de cada centre.

2. Dotacions econòmiques dels Ajuntaments per projectes presentats.

4. Col·laboració de cada centre en activitats organitzades per la regidoria de Cultura i

Educació de cada Ajuntament.

Amb el Consell Comarcal del Montsià manté relacions pel que fa a activitats concretes,

àrea d'esports i beques.

Amb el Consell Esportiu es gestionen activitats relacionades amb el PCEE.

4.2.6. Eines i canals de difusió i comunicació per a l’organització interna i la relació

externa

En aquest apartat tractem tots aquells instruments i dinàmiques que faciliten al centre tant

la seva difusió informativa cap a l’exterior (persones o institucions que no formen part de

la comunitat educativa) com la transmissió informativa interna adequada per gestionar

qualsevol tipus d’activitat pròpia del centre. És evident que molts dels òrgans que fins ara

hem descrit ja constitueixen en ells mateixos dinàmiques de difusió i comunicació, però

ara volem tractar aspectes o elements d’informació més explícits.


66

A nivell intern, i de cara a l’equip docent, es donen totes les informacions relacionades

amb el funcionament intern del centre pel que fa al calendari de les trobades, reunions,

festes, sortides, activitats complementàries o equips de treball, als claustres setmanals i a

més a més s’utilitza un tauler que es troba situat a la sala de professors en el qual es

poden trobar informacions de tipus merament informatiu al voltant de cursos o activitats de

formació, notícies rellevants...

Les informacions a les famílies sempre es donen per escrit i si és una informació general o

d’activitats realitzades per altres col·lectius es posen als vidres de la porta d’entrada.

També a nivell intern, quan es realitzen els Claustres i els Consells Escolar, se'n fa una

acta que consta a cada llibre d'actes on hi podem trobar els temes tractats i els acords

presos.

A nivell extern, per a la difusió del caràcter de cada centre com a comunitat educativa,

podem parlar de dos grans instruments. Per una banda, tríptics informatius, que es facilita

a totes les famílies quan fan la preinscripció dels seus fills/es a la corresponent escola,

com a “document” que intenta recollir de manera resumida els trets d’identitat dels

centres. Per altra, aquest curs tornem a apostar per fer un blog de ZER, on podrem donar

a conèixer i compartir amb la resta de la comunitat educativa, aquells aspectes d'identitat

dels centres.


67

5.- PROJECTES DE LES ESCOLES

Els tres centres que integren la ZER han participat i segueixen participant en els següents

projectes:

- Projecte d'Escola Verda

- Projecte Colegios Sostenibles

- El reciclatge, recollida selectiva de residus

- Plantem arbres al pati.

- Projecte de l'Hort Escolar.

- La Biblioteca d'Aula i la biblioteca de centre

- Llengua estrangera: anglès a partir de P3

- Pla de Consum de fruita a les Escoles.

- Educació per a la salut: Roda dels esmorzars i taller de cuina

- Projecte de reutilització dels llibres de text.

- PCEE

- Pla Educatiu d’Entorn (dels Ajuntaments que hi estan acollits)


68

6. HORARI. HORARI GENERALS DELS CENTRES

1.1 Alumnat

Els centres seguiran les normes del Calendari Escolar aprovat amb caràcter general per

a cada curs i publicat en el DOGC i les instruccions d’inici de curs.

Aquest curs escolar continuen la sisena hora a l’Escola Setze de Febrer dels Muntells i

l’Escola del Poble Nou del Delta. A l’Escola Marjal de Les Cases d’Alcanar no s’imparteix

la sisena hora però si el Suport Escolar Personalitzat (SEP), per la qual cosa l’horari dels

alumnes serà:

Escola Setze de Febrer dels Muntells i l’Escola del Poble Nou del Delta:

- De 9 a 13 hores i de 15 a 17 hores: Alumnes d’Educació Primària.

- De 9 a 13 hores i de 15 a 17 hores: Alumnes d’Educació Infantil.

Escola Marjal de Les Cases d’Alcanar:

- De 9 a 12 hores i de 15 a 17 hores: Alumnes d’Educació Infantil i Educació Primària

- Dimarts i dijous de 12 a 13 hores: SEP Alumnes d’Educació Primària

- El tercer dijous de cada mes els alumnes no tindran classe per la tarda de 15:00 a

17:00 hores, a l’efecte de poder realitzar en aquesta franja horària els claustres de ZER,

tal com indica la normativa del Departament d’Ensenyament.

- A l’efecte de recuperar les hores del claustre de ZER, tots els alumnes tindran la

sessió del dilluns a la tarda de 15:00 a 17:30 hores, menys al Poble Nou del Delta que

aquestes hores les recuperaran tots els dilluns de 08:30 a 09:00 hores.

Cada matí els alumnes tenen mitja hora d'esbarjo de 10:30 a 11:00, període en el qual els

i les mestres vigilen els alumnes i aprofiten per comentar les incidències puntuals que es

puguin produir.

1.2 Professorat

Tutors/es: Tots els tutors/es i docents dels centres tenen l’horari setmanal establert amb

caràcter general pels funcionaris de la Generalitat, horari que actualment és de 37 hores i

30 minuts.


69

La distribució setmanal d’aquestes hores és:

25 hores de docència

5 hores d’activitat d’horari fix per activitats complementàries al centre

7 hores i 30 minuts d’altres activitats relacionades amb la docència

Mestres Especialistes itinerants de la ZER: Aquests mestres comparteixen les seves

hores en els tres centres. A l’Escola Marjal dediquen 15 hores del seu horari de docència i

3 hores d’horari fix, als altres dos centres dediquen 5 hores d’horari de docència i 1

d’horari fix.


70

7. COORDINACIONS

7.1 Informàtica

Coordinador/a de ZER

Manteniment Telefònica

Competències de la coordinador/a :

Correspon a la coordinadora de TIC de la ZER:

• Impulsar l’ús didàctic de les TIC en el currículum escolar i assessorar el

professorat per a la seva implantació, així com orientar-lo sobre la formació en

TIC.

• Proposar a l’equip directiu els criteris per a la utilització i l’optimació dels recursos

TIC del centre.

• Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i

telemàtics del centre, en coordinació amb el servei de manteniment preventiu i

d’assistència tècnica.

• Coordinar la integració de les TIC en les programacions del professorat i en

l’avaluació de l’alumnat, i promogui l’ús de les TIC en la pràctica educativa a

l’aula.

• Vetllar per l’optimació de l’ús dels recursos TIC del centre.

• Animar a usar les TIC entre la comunitat educativa i en faci difusió.

7.2.- Riscos Laborals

Coordinador/a a de ZER

Competències del coordinador/a :

Correspon a la coordinació de la prevenció de riscos laborals promoure i coordinar les

actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre i, per tant:

• Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i

fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors i treballadores en l’acció


71

preventiva, d’acord amb les orientacions del Servei de Prevenció de Riscos

Laborals i les instruccions de la direcció

• del centre.

• Col·laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del pla d’emergència, i també

en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres.

• Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el

pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat.

• Revisar periòdicament el pla d’emergència per assegurar-ne l’adequació a les

persones, els telèfons i l’estructura.

• Revisar periòdicament els equips contra incendis com a activitat complementària a

les revisions oficials.

• Promoure actuacions d’ordre i neteja i fer-ne el seguiment.

• Donar suport a la direcció del centre per formalitzar i trametre als serveis territorials

o al Consorci d'Educació de Barcelona el model "Full de notificació d'accident,

incident laboral o malaltia professional”.

• Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en

la investigació dels accidents que es produeixin en el centre.

• Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en

l’avaluació i el control dels riscos generals i específics del centre.

• Coordinar la formació de les treballadores i dels treballadors del centre en matèria

de prevenció de riscos laborals.

• Col·laborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currículum de

l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.

7.3.- Coordinació primària-secundària

Per assegurar una bona adaptació dels i les alumnes de sisè cap al Institut de la zona

que els pertoca, es durà a terme la coordinació entre el nostre centre i el centre

d’Educació Secundària. Entre els aspectes rellevants que la coordinació entre centres

vinculats hauria d’incloure, figuren els relatius a:

� Coneixement de l’alumne/a (desenvolupament personal, situació familiar,

capacitats i habilitats bàsiques).

� Concreció i desenvolupament del currículum (priorització d’objectius i continguts,

estratègies didàctiques i metodològiques i criteris d’avaluació de l’alumnat).

� Organització del centre i dels alumnes, dins dels plantejaments d’escola inclusiva.


72

� Treball conjunt d’escola i institut per establir els criteris per a l’elaboració de les

activitats de reforç d’estiu dels alumnes de 6è d’educació primària que no han

superat satisfactòriament alguna de les àrees de llengua i matemàtiques.

� Seguiment del procés d’adaptació a l’institut dels alumnes de 1r d’ESO.

En el traspàs d’informació de l'alumnat, lliurarem, a petició del centre d’educació

secundària, una còpia de l’historial acadèmic, de l’informe individualitzat i de l’informe dels

resultats de la prova d’avaluació de 6è d’educació primària. Per facilitar una adequada

atenció als i les alumnes que s’incorporen a l’educació secundària, este traspàs

d’informació s'intentarà fer abans del 30 de juny, comptant amb la col·laboració de l’EAP

en el traspàs d’informació referida a l'alumnat amb necessitats educatives específiques.

Com a novetat del curs anterior (2010 - 2011), en la informació de traspàs al centre de

secundària també s’inclourà la relació dels i les alumnes que han de fer les activitats de

reforç d’estiu i una còpia de les activitats encomanades. Estes activitats es tindran en

compte en l’avaluació inicial de 1r d’ESO. Al web "Currículum i organització" trobareu

Orientacions per a les activitats de reforç d'estiu.

Així mateix, es farà tot el possible per realitzar una entrevistes entre els tutors/es del

darrer cicle de l’educació primària i els tutors/es del primer curs de l’educació secundària

obligatòria del centre o centres vinculats, per tal de completar la informació sobre

l'alumnat en relació amb els seus aprenentatges.

7.4 Coordinació LIC

Coordinació de les actuacions en matèria de llengua , interculturalitat i cohesió

social en el centre

Correspon al centre educatiu adoptar les mesures necessàries per tal de potenciar les

actuacions planificades en matèria de llengua i cohesió social. L’aplicació de les mesures

s’ha de fer de manera coordinada amb la resta de l’activitat educativa del centre. En

aquesta coordinació convé tenir especialment en compte:

- La promoció, en tota la comunitat escolar, d’actuacions per a la sensibilització, foment i

consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un

projecte educatiu plurilingüe.


73

- L’assessorament a l'equip directiu en l’actualització del projecte educatiu i altres

documents d’organització del centre i en la gestió de les actuacions que fan referència a

l’acollida i integració dels alumnes nouvinguts, a l’atenció als alumnes en risc d’exclusió i a

la promoció de l’ús de la llengua, l’educació intercultural i la convivència en el centre.

- L’impuls d’actuacions en el centre, i en col·laboració amb l’entorn, per potenciar la

convivència mitjançant l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural, afavorint la

participació dels alumnes i garantint-ne la igualtat d’oportunitats.

- La definició d’estratègies d’atenció als alumnes nouvinguts i/o en risc d’exclusió,

l’organització i optimació dels recursos i la coordinació de les actuacions dels

professionals externs que hi intervenen.

- Les actuacions que es deriven de l’existència del pla educatiu d’entorn en què el centre

s’hagi implicat.


74

8. REUNIONS DE ZER

• Equip directiu : quinzenalment l’equip directiu de ZER i les 3 directores de cada

centre ens reunim de manera rotativa als diferents centres, els dimecres de 09:00 a

12:00. La secretària de la ZER, pren nota i realitza actes de les reunions. Es poden

consultar a la memòria de ZER.

Directora de l'Escola Marjal. DIRECTORA DE ZER

Directora de l'Escola del Poble Nou del Delta CAP D’ESTUDIS DE ZER

Directora de l'Escola Setze de Febrer SECRETÀRIA DE ZER

Claustres de ZER: Els dies de reunions seran el tercer dijous de cada més. Les reunions

de ZER es celebren en horari de 15:00 a 17:00 a la seu de la ZER, menys l'últim claustre

abans de la Trobada que es realitzarà al centre que ha de fer la Trobada de la ZER

Mediterrània.


75

9. FESTES ESCOLARS

Els tres centres de la ZER Mediterrània com escola oberta i arrelada a l’entorn celebren

les festes populars pròpies de la Comunitat Autònoma i les locals, reconeixent les

manifestacions culturals presents en l’àmbit escolar i local mostrant empatia, valorant la

seva riquesa i respectant la seva diversitat. És una manera de donar a conèixer als

alumnes d’altres procedències la nostra cultura, festes i costums.


76

10. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES PEDAGÒGIQUES I CULTU RALS

Els centres, oberts a qualsevol manifestació pedagògica i cultural s’interessen per rebre

xerrades i tallers procedents de qualsevol entitat o organisme autònom que ens ofereix la

seva aportació.

A part d’això la ZER, el claustre i equip directiu mostra interès i posa en pràctica qualsevol

activitat que sigui interessant per l’enriquiment de tot l’alumnat (itineraris de lectura,

xerrades i tallers culturals de diversos col·lectius, Parc Natural del Delta, Agents Rurals,

Consorci de Residus del Montsià, Policia Local, Mossos d’Esquadra,…).


77

11. TROBADA DE LA ZER MEDITERRÀNIA

Des de la constitució de la Zona Escolar Rural, l’1 de setembre de 1999, i a partir del juny

del 2000 en què es va realitzar la primera trobada, cada curs la ZER Mediterrània

organitza i celebra dins de les seves activitats conjuntes, una trobada on es reuneixen les

tres escoles que integren la ZER i les seves comunitats educatives corresponents.

Aquesta trobada és itinerant, per tant cada any canvia de poble.

Aquesta activitat té com a finalitat bàsica fomentar la relació entre tots els alumnes de les

tres escoles, els quals comparteixen professorat i un projecte comú. També és una

activitat d’interès públic per a la comarca perquè és un acte d’agermanament, convivència

i reafirmació de la identitat dels tres pobles que formen la ZER Mediterrània.

Aquest curs escolar 2012-2013 celebrarem la XIV Trobada i serà el dia 7 de juny de 2013

a l’Escola Marjal de Les Cases d’Alcanar.


78

Diligència per fer constar que el present Projecte Educatiu ha estat aprovat pel Consell

Escolar de la ZER Mediterrània en la seva reunió a Poble Nou del Delta en data 1 de març

de 2013

La secretària Vist-i-plau

La directora

Sónia Reverter Vila Hermínia Marí Pons

Projecte educatiu zer

Education

Transcript of Projecte educatiu zer