PRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacions

14
CATALUNYA EN TEMPS DE LES COLONITZACIONS

Transcript of PRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacions

CATALUNYA EN TEMPS DE LES COLONITZACIONS

INTRODUCCIÓ

• Dels pobles del Mediterrani oriental (fenicis, grecs i cartaginesos) que van arribar a la Península Ibèrica, van ser els grecs els que van tenir una importància més gran.

• Van desembarcar a Empúries a principis del segle VI aC. Més endavant, els emporitans van fundar la colònia de Rhode (Roses).

ELS COLONITZADORS MEDITERRANIS

• Al començament del I mil•lenni aC., van arribar a les costes de la Península Ibèrica els fenicis, els grecs i els cartaginesos, i hi van establir factories comercials i colònies.

Els pobles colonitzadors

ELS COLONITZADORS MEDITERRANIS

• Els fenicis eren comerciants i navegants molt actius. Entre els segles X i VIII aC. van establir colònies al sud de la Península com Gàdir (Cadis) i Malaca (Màlaga). Interessats per l'abundància de metalls de la zona, van establir relacions comercials amb els indígenes, especialment amb el regne de Tartessis.

• Els fenicis van arribar a les costes de Catalunya cap al segle VII aC. per comerciar.

Els fenicis

• Entre els segles X i VI aC., al baix Guadalquivir es va desenvolupar una cultura coneguda com a Tartessis. Ens va llegar documents escrits amb un alfabet semblant a l’ibèric. Aquest alfabet ha estat desxifrat però no traduït.

• Tartessis apareix esmentat pels hebreus en la Bíblia com a Tarsis, en cròniques fenícies, i també per grecs i romans. En totes elles, es descriu una terra fèrtil i rica en metalls, on la gent vivia pròsperament.

Tartessis

• El problema és que els primers coneixien Tartessis a través de relats de navegants, i els cronistes grecs i romans van arribar-hi quan aquesta civilització ja havia desaparegut. Així doncs, cap no la va situar en el mateix lloc i l’abundància descrita va contribuir a convertir Tartessis en una llegenda.

• Sembla que Tartessis va tenir el seu apogeu en els segles VII i VI aC. I amb la crisi de les colònies fenícies van entrar en contacte amb grecs i cartaginesos, però progressivament van desaparèixer i es van anar identificant amb la cultura ibèrica.

ELS COLONITZADORS MEDITERRANIS

• Els cartaginesos, al segle VII aC., van substituir els fenicis en l’expansió pel Mediterrani.

Els cartaginesos

Deessa Tanit

ELS COLONITZADORS MEDITERRANIS

• Els grecs van arribar a Catalunya entre els segles VIII i VII aC., i hi van fundar diverses colònies, com per exemple, Rhode.

• La colònia principal fundada pels grecs a Catalunya va ser Empòrion.

Els grecs

CATALUNYA I ELS GRECS

• A Catalunya els grecs van mantenir contactes amb els pobles indígenes (indigets). Els grecs van introduir l’ús de la moneda i van difondre la moneda.

• També van contribuir a la difusió de la metal·lúrgica del ferro i a estendre el conreu de la vinya i l’olivera.

• .

El contacte dels grecs amb els pobles indígenes

Plom d'Ullastret

ELS IBERS A CATALUNYA

• Abans de l’arribada dels romans i entre els segles VI i III aC., les terres de l’actual Catalunya estaven habitades per diverses tribus ibèriques: els laietans, els ilergetes i els ilercavons, entre d’altres.

• Encara que aquestes tribus eren independents, tenien trets culturals comuns.

• L’economia d’aquestes tribus es basava en la ramaderia (cabres, ovelles, porcs) i en l’agricultura (cereals, oliveres, vinyes i llegums).

• Elaboraven teixits i objectes de ceràmica i coneixien la metal·lúrgica del ferro i del bronze.

• També encunyaven moneda i feien servir l’escriptura.

Els pobles ibèrics

L’ART I LA CULTURA IBÈRIQUES

• Els ibers van emprar l’escriptura. No existia una sola llengua per a totes les tribus. Van crear escultures i ceràmiques d’una gran bellesa. A Catalunya destaca el tresor de Tivissa (Ribera d’Ebre), per les seves quatre pàteres d’argent decorades amb relleus.

ELS POBLES CÈLTICS

• Els celtes i celtibers eren uns pobles d’influència indoeuropea que habitaven les regions del centre, l’oest i el nord de la Península Ibèrica.

• Els ibers mantenien contactes tant amb el celtes com amb els celtibers.

• Els celtes eren ramaders i agricultors seminòmades i coneixien la metal·lúrgia del ferro.

• També treballaven la ceràmica, teixien la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze.

Els pobles cèltics

• No hi ha constància que coneguessin l’ús de la moneda.

• Els celtes vivien en poblats petits anomenats castros. Els habitatges dels celtes eren molt senzills, sovint de planta circular. Els murs eren de tova o de pedra i es cobrien amb un sostre aguantat per un pal central.