Temps de lleure, temps de creure (2004)

download Temps de lleure, temps de creure (2004)

of 103

  • date post

    08-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    242
  • download

    8

Embed Size (px)

description

Llibre Rebombori 2004

Transcript of Temps de lleure, temps de creure (2004)

  • CASTELL 2004

    Dedicat al refranyer popular, savi i ancestral, que t una dita que fa aix:

    Festa traslladada, festa esguerrada

    g emps de lleureg emps de creure

  • El present llibre sha presentat a la convocatria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoci de ls del valenci.

    Edita:Associaci Cultural Colla Rebombori

    Imprimeix:Innovaci Digital Castell, S.L.

    Dipsit Legal:CS 45-2004

    ISBN:84-688-5200-7

    Portada i dibuixos:Manolo Alegre Bernal

    Recull de refranys:J.M. Carceller

    Consell de Redacci:M. Alegre - F. Aparisi - E. ArtolaJ.M. Carceller - M. Gmez - X. Llombart

    Assessor lingstic:Avell Flors i Bonet

    Consell rebombori de redacci recreant un joc de la infncia

  • LAventura del Cine Francesc Mezquita i Broch

    Brancal Josep Miquel Carceller i Dol

    Maneres dimaginar Castell Ferran Archils i Cardona

    El primer guateque en la literatura costumista Francesc Mezquita i Broch

    Apunts sobre el calendari i la festa Josep Miquel Carceller i Dol

    Quan jugaven els avis Xavier Llombart i Bou

    La rebomboriada en blanc i negre Josep Miquel Carceller i Dol

    De irrationalibus Ferran Aparisi i Monfort i M. ngels Pons i Gozalbo

    Les festes dagost al meu carrer Miquel Gmez i Garcs

    Dessert de jocs Josep Miquel Carceller i Dol

    Records dun xiquet del Raval Salvador Esteve i Falomir

    Ten recordes, quan? Eliseu R. Artola i del Campo

    La casa habitada Manel Garca i Grau

    4

    5

    7

    13

    19

    29

    37

    45

    55

    73

    91

    99

    106

    COLLA REBOMBORI 2004

    s u m a r is u m a r i

    g emps de lleureg emps de creure

  • LL A A v e n t u r a d e l C i n ev e n t u r a d e l C i n e

    4

    A la vesprada anvem al cine,una aventura que encara no podem mesurardel tot, i que albirava esperances impossibles.En la foscor latmosfera era viva, espessa,el can de llum del projectordespertava la pols en suspensi, naveganten un moviment boig i lent, com una dansa.Soa mastegar, o que s jo: remorsque encara no comprenia i que enriquien lairecom un pasts cada vegada ms farcit de mossos.Queia la suor i lespatla acabava per fipegant-se al seient com un vulgar paper.Alg canviava de posici les cames o els braos,i es girava al mateix temps com sentinella.Entretant no perdem cap imatge,per alguna paraula sesvaa enmig de la foscorcap el llimb tot formant un brou espsque un dia no molt lluny recuperarem.La sala de cine, aparentment dormia.Un silenci embafador, difcil de respirar,que feia madurar la vida.

    Francesc Mezquita i Broch

  • B r a n c a lB r a n c a l

    5

    F idels a la cita anual amb la gent que sestima les co-ses del nostre poble i de la terra que lacull, publi-quem la vuitena entrega duna collecci que volem,en un comproms utpic amb nosaltres mateixos, arribe ala trentena, amb el ttol de Temps de lleure, temps decreure perqu: Enguany escrivim, bsicament, sobre els jocs de la nostra

    infncia, sobre com rem i com aprenem fora de lescola. Ens plau, i molt, la paraula lleure: Temps lliure del qual

    es disposa fora de les ocupacions regulars per a distrau-res de les obligacions quotidianes.

    Ens agraden les locucions i si sn dobles ens agradendoblement.

    Cercvem la rima i lleure ho fa amb seure, asseure, veure,reveure, beure, rebeure, treure, atreure, contreure, distreure,retreure, sostreure, deure, jeure i tamb... creure.

    Volem explicar i explicar-nos com, en una sola gene-raci, ha canviat tant la vida i la manera de distrauresi de socialitzar-se.

    Ens van recomanar dia s, dia tamb: -Has de creure!Creure en el sentit de tenir fe. Creure en una altra de lesaccepcions del diccionari: obeir.

    Estem per seguir reivindicant la memria i ens illusio-na fora rescatar de loblit els jocs que vam jugar i queno vam saber preservar, els jocs dun temps passat i dunpas que, canvi rere canvi, ha esdevingut tan diferent queja no t ni el dret a anomenar-se pas.

    Els rebomborians adults tenim la tesi, prou acceptadaens sembla, que en la infncia perduda, all pels anysseixanta, el nostre temps de lleure, va ser molt ms cre-atiu i molt menys dirigit pels adults que ens pujaven.

    Encara vam conixer i practicar desenes de jocs tradi-cionals, en una ciutat amb pocs cotxes, amb pocs tele-visors, amb cap ordinador.

    Coincidim en la creena que en la nostra infantesa ijoventut podem aguantar ms minuts, que els nostresfills i filles, avorrint-nos, o seria millor dir sense fer res,potser perqu sabem que la queixa era intil, potser per-qu el tipus de vida i el consumisme quasi inexistent ensdonava ms armes per distraurens amb qualsevol cosa.

    Si el nom no fa la cosa, tot i que Du nhi do! i el t-tol no fa el llibre, tot i que ajuda a vendrel, tota cosa ne-cessita un nom i tot llibre un ttol i volem creure que ambaquest lhem encertada.

    Josep Miquel Carceller i Dol

  • Temps de lleure, temps de creure6

    RefranysRefranys

    Desprs duna festa major, una sopa amb oli.

    Desprs la festa, el goig en resta.

    Festes passades, coques menjades.

    Les festes majors als ventres fan dolors.

    Ms val una festa que dos diumenges.

    Una bona festa es comena la vespra.

    Qui destorba festa es romp la testa.

  • M a n e rM a n e r e s d i m a g i n a r C a s t e l l e s d i m a g i n a r C a s t e l l

    7

    A ma mare,que semociona amb la primera carcassa del dissabte

    L es Festes, s clar, sn festes, per les festes importants dunaciutat sn sempre alguna cosa ms que simples diversions.Aix ho sabien molt b al Castell de finals del segle XIX iprincipis del segle XX. Aquells van ser uns anys de grans canvisper a la ciutat i, sobretot, duna intensa agitaci poltica. No eracap peculiaritat de la capital de la Plana, perqu a finals del se-gle XIX per tot el Pas Valenci, i tamb per tota Espanya, la po-ltica estava en les primeres planes dels peridics. Noms caldriarecordar tot el que va envoltar la prdua de les colnies, de Cu-ba i Filipines el 1898. A ms, el sistema poltic de la Restaura-ci (de la restauraci de la monarquia dels Borbons) senfronta-va amb les tensions que laplicaci del sufragi universal (mascul,evidentment...) havia encetat des de la seua implantaci el 1891.La poltica aleshores era viscuda per la gent de peu duna mane-ra molt intensa, tant que amb tota seguretat ens sorprendria a vis-ta des dels ulls davui. A Castell els republicans eren la fora ma-joritria, per no era noms una qesti de nmeros, de resultatselectorals.

    Ferran Archils i Cardona

  • Temps de lleure, temps de creure8

    Els republicans van desenvolupar tota una cultura poltica que es-devindria hegemnica a la ciutat des dels anys noranta del segleXIX, tot i que venia de prou abans, fins els anys de la segona re-pblica. Aquest predomini al llarg de ms de quatre dcades va tin-dre profundes implicacions en la construcci de la imatge que elshabitants tenien de la seua ciutat i de si mateixos.

    La cultura poltica republicana tenia una manera dimaginar Cas-tell, la seua identitat, que va construir un model extraordinria-ment efica de patriotisme local. A partir del mite del carcter li-beral de la ciutat, que shauria manifestat en les guerres contra elscarlins i la resistncia davant el general Cabrera que va assetjar Cas-tell, els republicans van desplegar tot un conjunt de repertorissimblics. Castell era liberal, els republicans eren els hereus de lalluita contra la reacci i el carlisme, per tant Castell havia de serrepublic. No era cosa de donar-li ms voltes a lequaci, i quino estiguera dacord s que no era un vertader castellonenc.

    I no es tractava simplement de dicursos, de paraules ms o menysabrandades. Per a commemorar el que havia passat en el setge mi-litar del 1837, els republicans van convertir les Festes dels dies 7,8 i 9 de juliol en les festes ms importants de la ciutat. Per primeravegada, la ciutat va comptar amb unes festes que duraven vuit o noudies, unes vertaderes festes majors. Bous, focs artificials, festivals demsica... i molta, molta poltica. Perqu les festes incloen una ma-nifestaci cvica que arribava precisament fins lObelisc del Pas-seig Ribalta, alat en el canvi de segle per a recordar les jornadesdel 1837. La manifestaci recorria tota la ciutat i acabava amb unsparlaments des del balc de lAjuntament, on els republicans feiengala de tot el seu repertori dexcessos verbals... sobretot contra elsde ledifici de davant, els de lesglsia arxiprestal de Santa Maria.Les festes comptaven tamb amb una cavalcada no menys carre-gada de simbologia poltica, amb carrosses, bandes de msica i enla qual alguna vegada els visquen els uns i els avall uns altres en-cenia lnim de la ciutat en els ja prou calorosos dies de lestiu.

  • 9s clar que no tots els castellonencs hi estaven dacord. Per aixels republicans ja ho sabien. De fet, ells tenien uns enemics de-clarats: els clericals, lesglsia, els beatos en una paraula. Lan-ticlericalisme dels republicans castellonencs va passar a conver-tir-se a principis del segle XX en lelement ms important del seudiscurs. Les festes republicanes eren laiques, civils i salaven con-tra els enemics del vertader ser de Castell.

    Ac tenim plantejat un dels elements ms importants de la din-mica poltica i social de la ciutat al llarg del primer ter del segleXX: el conflicte entre clericals i anticlericals. Per, lgicament,els sectors no republicans tenien tamb una manera dimaginarCastell totalment distinta. No celebraven les Festes de Juliol, si-n les de la marededu de Lled. s cert que no duraven tantsdies, de fet en durava un noms, per la seua crrega simblicai encara poltica era evident. La lluita poltica era tamb una llui-ta per la manera dimaginar Castell, entre dos models del pa-triotisme local. Un Castell catlic, pairalista i tradic