CREURE EN LES PERSONES

CREURE EN LES PERSONES
download CREURE EN LES PERSONES

of 1

  • date post

    07-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    215
  • download

    0

Embed Size (px)

description

Article publica a L'Econòmic

Transcript of CREURE EN LES PERSONES

  • L'ECONMIC 29DEL 9 AL 15 DOCTUBRE DEL 2010

    EINES

    a una setmana, elprofessor FrancPonti, en el seuespai Aprendre ainnovar, ens es-

    crivia sobre la necessitat dedisposar duna zona din-novaci a les empreses onles persones i els equips pu-guin fugir sistemticamentdel pensament vertical iendinsar-se en lexplora-ci divertida i aventurar-se per nous camins. I efec-tivament, el futur del ma-nagement va en aquestadirecci i s lgic que siguiaix. I ho s perqu el conei-xement necessita expan-dir-se, el coneixement volser aplicat, el coneixementvol aprendre ms i el conei-xement no est fet per a larutina. I el coneixement eltenen les persones i snelles les que volen expan-dir-se, les que volen apli-car el que saben, les que vo-len aprendre i no els agradala rutina. s la lgica de lasocietat del coneixement.Al web www.manage-mentexchange.com troba-reu relats que van enaquesta lnia.

    CONFIANA. Qu hi ha aldarrere daquesta manerade gestionar? Un principi:creure en les persones. Icreure-hi implica confiar.s impossible promoure unentorn dinnovaci en unaorganitzaci des de la des-confiana en la seva gent. Ila dicotomia confiana-desconfiana em permetrecuperar laportaci deDouglas McGregor en el seullibre The human side ofenterprise, de lany...1960! La Teoria X, basadaen la desconfiana prpiadel management cientfic(finals segle XIX, principis

    F

    del XX), enfront de la Teo-ria Y, que ho est en la con-fiana i s hereva del cor-rent social dels anys 30. Pe-r la gran diferncia entreel moment actual i el del se-gle XX s que mentre quellavors podia haver-hi undebat fonamentat encreences, visi del mn iideologies, avui no nhi pothaver: a la societat del co-neixement, les organitza-cions que vulguin tenir xithauran de creure en lespersones.

    Per qu vol dir creureen les persones? Com diulexperta en lideratge NriaAymerich, vol dir reconi-xer que totes les personessom per naturalesa com-pletes, creatives i plenes derecursos. Partint daquestprincipi, cadasc pot

    prendre la decisi de des-envolupar el propi liderat-ge, activant les fortaleses,eliminant les creences li-mitadores, aprofundint enel seu coneixement i pro-gressant. Si acceptemaquesta visi de lsser hu-m, acceptarem, tamb,que dins les organitzacionsles persones estan disposa-des a assumir responsabili-tats i compromisos, ara b,aix noms ho fan quan esconfia en elles.

    CREDIBILITAT. I com sacon-segueix que les personesconfin dins un entorn em-presarial? Dirigint percrear una cultura organit-zativa que es fonamenti enla credibilitat, el respecte ilequitat en el tracte, demanera que disposem dun

    bon clima laboral. Si el cli-ma s bo o no, ho podemsaber amb dades, pertamb ho sabem intutiva-ment. Com a empresaris idirectius noms cal que ensfem la segent pregunta:estan les persones de lanostra organitzaci com-promeses amb el projecteempresarial? Si la respostas no ho s, val ms queho esbrinem; si la respostas no, tenim, nosaltres,un problema, i si la respostas si, atrevim-nos acrear les zones dinnova-ci, tenim els fonamentsper poder-ho fer.

    Tal vegada tot el que aca-bo descriure sembla in-compatible amb un marcsocial necessitat duna re-forma laboral, amb una va-ga general en contra i amb

    una taxa datur descomu-nal. Tal vegada, alg potpensar que, efectivament,aquests sn els problemesreals, i ho sn. Per el queno pot ocrrer s que les fu-lles no ens deixin veure elbosc, s a dir: noms podrhaver-hi una economiacompetitiva que sigui ca-pa de crear llocs de treballestructurals si les empresesinnoven, i noms podranfer-ho en un entorn orga-nitzatiu que ho propici.Sent aix daquesta mane-ra, les empreses, per so-bretot els sindicats, han decanviar de model mental.Lenfrontament entre elcapital i el treball no s elmateix que lenfrontamententre el capital i el coneixe-ment. El primer s entre elpoder i la ignorncia (segleXIX); el segon s entre larendibilitat i el saber, ialerta, el primer depn delsegon. Possiblement estemen el trnsit... possible-ment, i tots nestem apre-nent, per la tendncia sclara, i aquelles empresesque primer ho spiguenaprofitar disposaran dunafont important davantat-ge competitiu.

    CREURE EN LES PERSONES

    LA QUINTA DISCIPLINAPeter M. SengeEDITORIAL GRANICA1999

    PER SABER-NE MS

    Un operari neteja una pintada lendem de la vaga general. JOSEP LOSADA

    GESTI EMPRESARIALJosep Albet

    DIRECTOR DALBET CONSELLERS BCN

    Lenfrontament entre elcapital i el treball no sel mateix quelenfrontament entre elcapital i el coneixement.El primer s entre elpoder i la ignorncia(segle XIX), el segon sentre la rendibilitat i elsaber, i alerta, el primerdepn del segon

    Glossari

    Una de les primeres grans donesdel management. Filsofa, acti-vista poltica i visionria social. Vadir: Management s fer les cosesa travs de les persones.

    Fou professor de managementde la MIT Sloan School of Mana-gement. La seva Teoria Y slaplicaci de les idees de lAbra-ham Maslow (motivaci).

    Management Innovation eX-change (MIX) s un projectedinnovaci oberta amb el pro-psit de reinventar el manage-ment per al segle XXI.

    DOUGLAS MCGREGOR

    Marc dexplicaci de la societat des-prs de la industrialitzaci desenvo-lupat per socilegs i economistes en-tre 1970 i 1980. Avui podem contras-tar la realitat de les aportacions.

    SOCIETAT POSTINDUSTRIALMIX MARY PARKER FOLLET