Ramon Llull: Creure i entendre a trav©s del di leg

download Ramon Llull: Creure i entendre a trav©s del di leg

of 31

  • date post

    06-Jan-2017
  • Category

    Documents

  • view

    215
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Ramon Llull: Creure i entendre a trav©s del di leg

Ramon Llull:Creure i entendre

a travs del dileg

Francesc -Xavier Marn

Ramon Llull s una figura multiforme quees nega a sser encasellada. No noms vadestacar com a missioner amb un originalmtode apologtic, sin tamb com a fil-sof, lgic, novellista, poeta, astrnom,mstic... Personatge captivador i contro-vertit, no en va ell mateix s'anomenava"Ramon lo foll" i els seus deixebles el co-neixien com a "Doctor illuminat". Enaquest article ens proposem de mostrarcom va recollir creativament el pensa-ment del segle XIII amb vista a l'establi-ment d'una saviesa on tots els ssers hu-mans es poguessin trobar reconeguts.

"Cap cosa no pot ser estimada si no sconeguda""Siguem artfex de la concrdia i del'amor"

Ramon Llull'

1. La singularitat interreligiosa del segle XIII als Pasos Catalans

Resulta gaireb una obvietat afirmar que no pot entendre's pas la histria hisp-nica durant l'edat mitjana al marge de les relacions, no sempre cmodes, entre lapoblaci cristiana, jueva 1 musulmana. Avui ens comencem a avesar a una tolern-cia provinent de la indiferncia religiosa o del respecte a la llibertat individual,per a i'Espanya medieval es vivia un aiguabarreig entre el fanatisme excloent iuna imprescindible condescendncia poltica imposada per la convivncia inevita-ble de les tres religions en un mateix espai2.

1 A la memria del Dr. Eusebi Colomer, que va morir sobtadament el 1997 durant les Primeres fornades Uni-versltries Ramon Lluil. La Providncia va voler que ell, un dels millors experts en Llull, mors parlant sobreLlull precisament el da de la festa del beat. Els qui primer el vam conixer com a professor i desprs coma company de la Universitat podem testimoniar la seva vlua humana i professionat. Personalment dec alseu mestratge malles de les intucions desenvolupades en aquest article.

2 En tenim evidncies literries en el Cantar de Mo Cid, el Libro del Buen Amor de l'Arciprest d'Hita, en les 41 )

Curiosament, la necessitat de preservar un mnim d'estabilitat no noms va afa-vorir aliances poltiques contnues entre els regnes cristians i musulmans, sintamb l'aparici de figures preocupades per a iniciar un dileg interreligis inci-pent, Hem de destacar els noms de Mos Sefard' i Jehud ha-Lev'. De la bandamusulmana, destaca la poderosa personalitat d'Ibn Tufayl (1110-1185), metge-fil-sof del sold de Granada, que public una interessantssima novella filosfica titu-lada El vivent, fill del vigilant (tamb coneguda com El filsof autodidacte) 5. El seuprotagonista, Hayy, nascut en una illa deserta i alimentat per una gasela, simbolit-za el filsof que no t altre mestre que l'enteniment agent aristotlic. Un dia topasorprenentment amb Mal, asceta smbol de la profecia, i constaten meravellats queels seus coneixements coincideixen. Aleshores, tots dos s'encaminen vers una altrailla on regna Salaman, smbol del fanatisme religis, i s'esforcen a comunicar alsseus habitants aquesta troballa prodigiosa, per noms hi troben incomprensi iodi. La 1110 de la novel . la s evident: entre la recerca racional (falsa fa) i la tradiciprofeticoreligiosa (kalam) hi ha relacions de coincidncia (Hayy i Asal) que la ig-norncia dels ssers humans (Salaman) converteixen en oposici. L'optimismeepistemolgic d'Ibn Tufayl (la veritat s una i idntica, per les seves formes d'ex-pressi sn diferents: simblica, per als senzills, i racional, per als savis) s compen-sat per un pessimisme antropolgic terrible: la societat humana est irremeiable-ment corrompuda 1 noms li escau la, religi popular indissolublement vinculada ala representaci simblica. Tot assaig de purificaci intel.lectual est condemnat fi-nalment al fracs: al veritable savi (que ha aconseguit conciliar la filosofia amb lareligi) no 11 queda ms remet que acceptar com a dest un allament obligat.

u

Ramon Llull s plenament fill d'aquest context histric 6 . No ens ha d'estranyar,

dones, que estigus al corrent d'aquests intents d'establir un dileg interreligis en

Cantigas d'Alfons X el Savi, o en el Llibre de bons amonestaments d'Anselm Turmeda, on l'expressi "moros

z1 cristiana" significa sistemticament "tota la poblaci". N'hi ha tamb una prova poltica en l'epitafi de

o Pere l de Castella, redactat el 1369 en llat, hebreu i rab.1 3 Mos Sefard s un Jueu convers natural d'Osca i batejat el cap d'any de 1106 amb el nom de Pere Alfons,u1 en memria del seu padr, el rei Alfons I d'Arag. Va escriure vers el 1115 una apassionada apologia del

cristianisme titulada Dialogus Petri, cognomento Alphonsi ex iudaeo christiani et Moysi iudaei, per s cone-

gut sobretot com l'autor de la Disciplina clericalis, una obra que tingu un xit editorial inesperat en el seumoment a causa de la gran quantitat de contes d'origen rab que recollia.

1 4 Jehud ha-Levi era un Jueu nascut a Tudela vers el 1075 i que pass bona part de la seva vida a Crdova iSevilla, Basant-se en la conversi al judaisme d'un rei dels khzars al segle VII, escriu en rab un text cone-gut com Kuzari (Defensa d'una fe menyspreada) on, desprs d'haver exposant les creences del cristianismeI de l'Islam, en conclou la superioritat de la fe d'Israel. Jehud ha-Lev s un jueu piads que lamenta la

desaparici accelerada de la religiositat jueva tradicional enfront de les tendncies racionalistes de l'aristo-

z tellsme de Salom Ibn Gabirol. Per a ell, la fe pura s incomparablement superior a la ra, per aix no elconduele a confrontar les tres religions monoteistes sin a mostrar-ne els vincles orgnics. Jehuda les com-

,^ para a un gran arbre: cristianisme i Islam en serien les branques, les flors i els fruits, per l'arrel i la sabab provenen d'Israel, Tanmateix, Inspirant-se en el Cntic del Servent Sofrent del segon Isaies, defensa que1 I'excellncla del judaisme no ha d'sser motiu d'orgull sin de soferta humilitat i modesta acceptaci de,b l'exili amb vista a esdevenir llavor de salvaci de tota la humanitat.1

5 L'obra d'Ibn Tufayl s'oposa al fideisme d'Algatzel, es fonamenta en l'intent d'Alfarabi i d'Avicena de conci-liar la filosofia amb la religi i, alhora, anticipa la posici d'Averrois. No oblidem que fou Ibn Tufayl quiencoratj el futur autor de 'Esfondrament de l'esfondrament (la rplica d'Averrois a l'Esfondrament dels NO-

S sof d'Algatzel) a comentar les obres d'Aristtil amb la mateixa metodologia emprada en l'anlisi de l'AI-cov. Partint de l'afirmaci d'Alfarabi segons la qual el savi i el profeta coneixen la mateixa realitat per elprimer de forma racional I el segon imaginativa, Ibn Tufayl hi afegeix un misticisme especulatiu d'arrel avi-cenniana que assaja la contemplaci del mn intel . ligible mitjanant la uni amb l'enteniment agent

6 Aquestes sn les abreviatures habituals per a la citaci de les fonts lul.lianes:42 ATCA, Arxiu de Textos Catalans Antics. Editats per J. Perarnau. Barcelona. vol 1, 1982; vol.5, 1986.

un lloc com Mallorca, on els musulmans representaven el 40% de la poblaci to-tal'. Les crniques de la conquesta de Mallorca ens conserven els noms d'Ibn Sayri(convers al cristianisme), Ibn Amira al-Majzumi (cad de Mallorca), al-Husayn (ja-tib a Mallorca) , Al-Abdari (imam a Mallorca), Ahmad al Bakri (expert en fiqh) oUnar al-Amira (expert en ra'y). Ignorem amb quins intel.lectuals musulmans vaparlar Llull, ja que en el Prleg del Libre del gentil e los tres savis es limita a declararque hi va participar "long de temps"... Sigui com sigui, les dades de qu disposemconviden a pensar que les primeres controvrsies les va tenir ja desprs de la sevaconversi, de la seva peregrinaci al santuari de Rocamador i a Sant Jaume de Gal-cia, 1 de les converses que va tenir a Barcelona amb Ramon de Penyafort, o sigui,entre 1263-126411271-1272.

S que sabem, per, que el moviment intel . lectual musulm a Mallorca era moltimportant, no noms per l'inters en promoure l'ensenyament de l'rab o per l'a-bundncia d'escoles jurdiques islmiques, sin tamb perqu s'estava al corrent deles aportacions dels principals pensadors (Al-Kindi, Avicena, Algacel, Averros o IbnArabi). Tot plegat mostra que l'Islam a Mallorca era ms racionalista que el de la pe-nnsula i que, per tant, no ens ha pas de sorprendre l'inters de Ramon Llull per dialo-gar amb els musulmans amb un nou mtode missionolgic basat en les anomenadesraons necessries. En trobem la prova en el text segent: "Com l'home savi disputa ab l'homeerrat (...) si.l veu que sia home de gros enteniment e que no sia home subtil, molt mills lo po-rs trer de sa error ab auctoritats e ab miracles de sants que li fassa creure que no far ab raonsni ab arguments naturals; car home de gros enginy pus prop s de fe que de ra (...). Com ho-

subtildisputa, Senyer, ab altre home subtil, si vol trer de sa error ni endur a veritat, covque desput ab ell per raons silogitzants naturals en les coses sensuals e en les coses entel . lec-tuals, car molt mills enduu home subtil a veritat per raons que per fe ni per auctoritat. " 8 .

Que quedi dar, per tant, que una relativa convivncia entre els creients dels trescredos la va viure Llull a la Mallorca acabada de conquerir pel rei Jaume I, on jueus1 musulmans gaudien d'un marge d'autonomia, es regien per llur prpia llei i cons-titulen, fins a un cert punt, una mena d'estat dins l'Estat'. I s que, per dir-ho rpi-

MOG, Raymundi Lulli Opera Omnla, editades per Ivo Salzinger. 8 vols. Original de Maguntia (Mainz)1721-1742; reimpr. A Frankfurt a.M., 1965. OE, Obres Essencials, 2 vols, Editorial Selecta, Barcelona, 1957-1960. ABUR. Obras de Ramn Llull, editados per jernimo Rossell, Palma de Mallorca, 1901. ORL, Obres de Ramon Llull, editades per S. Calms i altres, 21 vols, Palma de Mallorca, 1906-1950. OSI1L, Obres Selectes de Ramon Llull, editades per A. Bonner, 2 vols, Ed. Moll, Palma de Mallorca, 1989. RLOL, Raymundi Lulli Opero Latina, editades per J. Sthr i altres, 21 vols, dels quals els cinc primers