Di leg i ¨tica

download Di leg i ¨tica

of 4

  • date post

    10-Aug-2015
  • Category

    Education

  • view

    338
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of Di leg i ¨tica

  1. 1.
    • El llibre del Maneli la Camilla est dividit en deu captols. La estructuraci dels quals, en lnies generals, segueix una mateixa pauta: alg explica un cas o un comportament hum sobre el que un dels personatges del llibre formula una tesi o teoria que pretn explicar-lo o valorar-lo des del punt de vista moral .A partir daquesta tesi o teoria, sobre la possibilitat perqu els altres personatges que intervenen en el captol o escena puguin expressar els seus dubtes, objeccions, comentarisi crtiques o demanar aclariments de la teoria que shi ha proposat. Una cosa ha de quedar clara: si una idea simposa a laltra s perqu ha aportat millors arguments que les altres. Una altra cosa que cal tenir present: si no shi presenten raons suficients i prou convincents, les problemtiques tractades queden obertes, tot i esperant que ms endavant shi trobin proves ms vlides i contundents.
  2. 2.
    • Aconseguiraix seriaimpossible si els participants en la discussi no acceptessin les regles dun debat racional: que hi ha opinions que sn ms versemblants que les altres, que tothom s susceptible de ser convenut davant levidncia de les raons que shi esgrimeixen, que hi ha opinions que no val la pena admetre perqu no estan prou validades per cap prova amb possibilitats de ser contrastada, que entre tots es pot arribar al descobriment de la veritat o una cosa que shi acosti, a ella, i, fins i tot, reconixer que dall que no hi ha possibilitat de conixer ,fent servir la ra o lexperincia ,s millor mantenir la boca tancada.
  3. 3.
    • Com veiem la forma com es presenten les idees en aquest llibre s la del dileg. Aquest recurs literari no s la primera vegada que sutilitza en l`mbit de ltica. Convindria dir aqu, que ltica sinagura en forma de dileg. Son els dilegs de Plat (segle IV abans de Crist), on Scrates protagonitza vives polmiques amb altres contertulians, les primeres manifestacions de ltica. A travs daquestes discussions es van plantejant problemtiques que encara avui en dia no han deixat de preocupar-nos: qu s el b, qu s la virtut, en qu consisteix la justcia, quin s lorigen del comportament moral ...
  4. 4.
    • Abans de Plat ja existien la moral o els models diversos de plantejar l'existncia o la bona vida, per no una activitat que sotmets a la crtica i al qestionament racional aquestes pautades formes o maneres de viure. Per tant, el dileg ben ents, autntic, s la discussi, tal com lhem caracteritzat abans, i no el xoc brutal d opinions, tancades i sordes a largumentaci dels altres, all que sacostuma a anomenar dileg de sords, tan freqent en els mitjans de comunicaci i altres mbits de la vida quotidiana.