ELS 5 MISSATGES PER ENTENDRE EL MÓN

Un recorregut per les diferents cultures...

La Maria va acabar l’exposició. Tothom es va aixecar de la cadira. No deixaven d’aplaudir-la. Tan sols un únic so

va ocupar la sala durant uns minuts: el clapejar de les mans. El Jordi xiulava, en Juan estava eufòric. En Pere emocionat, no deixava d’observar-la apassionadament com si fos el seu tresor.

De sobte la professora es va aixecar. Tothom va callar. De

cop els aplaudiments es van ensordir, el silenci ocupava la sala. La professora va mirar fixament a la Maria i tota intrigada li va preguntar:

__ Quin és el teu secret?

La Maria va sospirar:

__ Durant aquest temps he descobert la veritat...

Feia molt de fred, la temperatura no deixava de baixar per moments.

Nevava. La gent mirava al terra afanyant-se a arribar cap a casa. Únicament allà trobarien la calidesa que necessitaven. Estava a Rússia.

Em sentia perduda, volia trobar algun lloc agradable i càlid per arrecerar-me. Però semblava una pedra enmig del camí.

Intentava preguntar però ningú m’escoltava, ningú tenia

temps per aturar-se. De cop va aparèixer un vell darrere

meu. Semblava haver sortit del no – res. El seu aspecte

era descuidat i mostrava una imatge poc acollidora. De

sobte, però, sense dir-li ni una paraula ell em va mirar fixament i em va dir:

__ No busquis i ho trobaràs.

És més important un únic missatge clar i

concís que mil paraules sense sentit!

Anava caminant perduda, no sabia on em dirigia. No tenia ni la més remota idea de perquè havia escollit aquell

territori per buscar el tresor que duia dins meu. Era un territori completament desèrtic i em preguntava:

“Existia algú que tingués temps per escoltar-me?” Semblava impossible, no es veia ni un rastre. Malgrat la

sorpresa va aparèixer un aborígen.

Aquesta persona tenia un tòtem, un objecte a partir del qual hi voltava una història. Els tòtems estan personalitzats. L’objecte que em corresponia estava relacionat amb un

animal; un falcó. Aquest tenia una història al seu voltant i és que es tractava d'un falcó que anava perdut fins que un dia va trobar un aborígen que li indicà el seu camí…

A partir d'aquesta comparació l'aborígen em va dir:

Una explicació ha de ser de forma memorable. Si utilitzes comparacions, anècdotes i altres elements com metàfores trobaràs el sentit a allò que expliques!

Pensava que després del meu viatge a l’Àfrica, poques coses em quedaven per aprendre, però estava ben equivocada.

Al poc temps vaig anar a Itàlia. Pensava que seria com la resta dels viatges: una nova cultura, una nova tradició per descobrir. Però només arribar al païs de la pasta i la pizza, m’hi vaig sentir com a casa: la seva forma d’actuar és molt semblant a la nostra, igual que la seva filosofia. El menjar, el paisatge, la manera de comportar-se. I allò més important: el llenguatge. Fins i tot en això ens semblàvem.

Així doncs, em vaig sentir molt còmode en aquell païs, i vaig poder arribar a una conclusió:

El missatge ha de connectar amb

l’espectador. Només així se sentirà atret per

allò que volem explicar.

Al dia següent vaig agafar un vaixell direcció al sud d’Amèrica. On precisament feia molta calor i xafogor. A Veneçuela feia un sol brillant i enlluernador durant tot el migdia. Mentre estava caminant per la ciutat em vaig parar en una plaça on uns joves tocaven instruments de vent. Eren flautes, però sonaven d’una manera diferent a les que estem acostumats a sentir.

Vaig estar una estona escoltant-los, no podia anar-me’n sense escoltar el final de la cançó. Aquest so tan peculiar em va fer pensar...

No és un instrument només sinó que és el so el que fa característic.

El missatge ha de captar la gent

Aquest cop vaig decidir viatjar a Amèrica. Mentre estava a l’avió , el senyor que tenia al costat se’m va posar a parlar sobre un tema que coneixia, però m’estava avorrint mentre el sentia. Quan vaig baixar

de l’avió em vaig preguntar el perquè d’aquella sensació.

Vaig començar a fer una ruta turística per Amèrica on vaig visitar molts llocs. En una de les meves rutes em vaig perdre pel camí i no sabia com tornar. De cop vaig veure una sèrie de gent que m’estava cridant perquè hi anés, i jo tota curiosa m’hi va dirigir. Era una tribu d’indis que em van convidar a seure amb ells ja que em veien sola i perduda enmig del camí. Un dels indis va començar a explicar una historia de la qual jo pensava que no tindria interés, però de mica en mica em vaig anar sentint atreta per aquella història. Quan vaig

marxar em vaig preguntar: __ ¿Com és que he escoltat aquesta historia amb tantes ganes, i en canvi no he seguit la historia de

l’home de l’avió?

Em vaig posar a rumiar, i vaig descobrir la diferència entre les dues històries: la de l’home de l’avió no tenia cap element interessant, i

en canvi la història de l’indi em convidava a seguir-la escoltant perquè hi afegia molts elements externs a la història i la feia més

amena i divertida.

El missatge ha de convidar a

l’espectador i fer-lo sentir més proper sense haver-lo de

convèncer.

Fer que el missatge capti

a la gent

Un únic missatge clar i entenedor

El missatge ha de connectar amb l’espectador

Un missatge explicat en forma memorable és més

fàcil de seguir

Fer participar a la gent del nostre

missatge

Aquesta història intenta explicar-nos les cinc claus de la comunicació, de

la

mateixa manera que l’illa dels cinc fars.

Marta Canals

Anna Ferré

Víctor García

Dani Gómez