Fenicis i Púnics

Què coneixem del període Talaiòtic a les

Pititüsses?

Hi ha Talaiots o Taules a Eivissa i

Formentera? Quins?

MALLORCA + MENORCA = existència

del període Talaiòtic (1450-123 aC)

PITIÜSSES = Poblament Talaiòtic? Cultura

inexistent a les Pititüsses.

Eclosió cultura talaiòtica Menorca i Mallorca deixa al marge Eivissa + Formentera Per què? Resolució no tancada satisfactòriament = manca d‟evidències arqueològiques.

• Manca de jaciments i materials que se puguin datar amb certa seguretat el poblament pitiús més enllà d‟un moment avançat del II mil·lenni aC.

• Manca datacions absolutes que serveixen de referent.

• Solució esperar futures troballes = informació per interpretar període que ara per ara se presenta fosc.

Dades disponibles contradictòries:• Assentaments Eivissa abandonats a mitjans II

mil·lenni (de manera pacífica) cap al 1400-1300 aC (puig de ses Torretes).

• També preocupació defensiva jaciment de Murada de sa Cala (la Mola, Formentera) indueix a pensar = període inestabilitat (tensions entre diferents grups de poblacions) en el moment final.

• Després d‟això desaparició documentació arqueològica HIPÒTESIS: Crisi de la població pitiüssamoment de canvis i

transformacions a gran part dels contextos peninsulars i illencs acabament d‟unes formacions culturals = inici d‟altres de noves.

Altra plantejament Pitiüsses quedaren desabitades a finals del II mil·lenni fins a l‟inici de la colonització fenícia.

HIPÒTESI AMB MÉS VERSEMBLANÇA: els processos de canvi econòmic i social que a Mallorca i Menorca conduïren a la formació de la cultura talaiòtica també tenen lloc a Eivissa i Formentera de forma més lenta (per el reduït marge de creixement demogràfic):

• Aquesta hipòtesi no hi hauria un trencament, sinó continuïtat tant pel que fa al poblament com a la cultura material lenta evolució.

Procés colonial eivissenc es desenvolupar en dos moments:

• 1) Un d‟inicial, fenici, a la segona meitat del segle VII aC.

• 2) Un de posterior, procedent de l‟àreapúnica de la Mediterrània central (de la mateixa Cartago) a partir de l‟últim terçdel segle VI aC.

L‟Eivissa fenícia

Context i Característiques

Assentaments:• Sa Caleta

• Badia d‟Eivissa

Necròpolis:• Puig des Molins

Pitiüsses per als navegants fenicis condicionsòptimes per al seu assentament:

• 1) Encara que havia perdurat el poblament de l‟edat del Bronze devia ser en poca importància.

• 2) Eivissa territori ben situat a les rutes d‟Occident, amb bons ports i embarcadors que podien controlar-se fàcilment.

Condicions no existents a Menorca ni Mallorca obstacle per als assentaments colonials:

• Illes molt més poblades

• Existència de bel·licoses tribus talaiòtiques

Fonts literàries Diodor de Sicília ciutat d‟Eivissa = colònia cartaginesa fundada 160 anys després de Cartago. • Si Cartago fundada cap els anys 814-813 aC =

Eivissa fundada 654-653 aC.

Arqueologia + relectura crítica del text de Diodor:• Confirmen la cronologia (Fundació Eivissa 654-

653 aC)• Permeten descartar l‟origen cartaginès de la

primera colònia

Situar colonització d‟Eivissa Context d‟expansió fenícia en la Mediterrània occidental intent de dominar una base d‟operacions eficaç per controlar el comerç d‟aquesta àrea davant la creixent presència grega a l‟extrem d‟Occident.

Fenicis procedents de l'àrea de l'estret de Gibraltar s'establiren a Eivissa en la 2ª meitat del segle VII aC.

Motiu principal de l'establiment dels fenicis a Eivissa situació geogràfica Eivissa = plataforma útil enclavament estratègic en les rutes navals.

Assentament a Eivissa permetia d'ampliar la projecciócomercial cap a la franja costanera que comprèn: llevantibèric, Catalunya i el sud de França obrir nous mercats.

Eivissa = IBUSHIM (fenicis) “Illa de Bes” Bes:• Geni protector de la mitologia egípcia.

• Dels egipcis va passar als fenicis, grecs i cartaginesos que el van incorporar a les seves cultures i idees religioses

• Bes protegia els homes dels influxos malignes, sobretot de serps.

• A més era considerat com el causant del riure, l'alegria, la dansa i la guerra.

• Davant l‟extensió de la creença de que Eivissa no tenia animalsnocius això era considerat com una benedicció del déu Bes.

• Ibusim considerava Bes el seu protector, l'illa va prendre el nom del déu Bes.

Adaptació llatina d‟Ibushim els romansl‟anomenaren = EBUSSUS

REPRESENTACIÓ I

ICONOGRAFIA:

• Geni nan, barbut i amb

melena que mostra la

llengua.

• Es representat nu o

cobert amb una pell de

lleó.

• Amb les seves mans

subjecte instruments

musicals o ganivets.

•El seu aspecte

amenaçador protegia de

les picades verinoses dels

rèptils i insectes, per a

totes aquestes funcions

utilitzava instruments

musicals com ara l'arpa i el

tambor.

Ibusim. Siglo III a.C.

EIVISSA:

• L‟assentament fenici a Eivissa:

Sa Caleta

La Badia d‟Eivissa

• Necròpolis: Puig des Molins

FORMENTERA: no va ser ocupada no hi ha proves de cap poblament estable a l'illa durant algunssegles.

Puig des

Molins

Badia

d‟Eivissa

Sa Caleta

Costa sud-occidental de l‟Illa a la

península de sa Mola de sa Caleta cala

apta com embarcador i refugi de naus.

Establiment possiblement fundat 625 aC.

Extensió original superava els 30.000

m2 per tant ocupat per un grup al

voltant d‟un centenar d‟individus.

Activitats a sa Caleta:• Domèstiques i productives de la vida quotidiana

pesca, elaboració de pa, teixit.

• Activitats industrialsmetal·lúrgia troballa

de forns de fundició i escòria.

Forn de sa Caleta

Devia ser una factoria amb

característiques similars a les que

existien a la costa oriental andalusa

(Cerro del Prado, Cerro del Villar, Morro

de Mezquitilla, Chorreras, etc).

Urbanisme:• No és un urbanisme ortogonal de línies rectes.

• Sinó juxtaposició d‟àmbits rectangulars amb

diferents orientacions.

• Deixen espais lliures en forma de carrerons o

placetes (en una hi ha un forn, segurament per la

cocció del pa).

Poblat gran nombre de construccions

de planta rectangular o lleugerament

trapezoidals.

Inexistencia d‟una orientació fixa en tot

el conjunt Cases separades per

estrets carrerons desemboquen en

placetes de traçat irregular.

Malgrat la considerable extensió i infraestructura del poblat va tenir una vida curta (no més de 40 anys).

Poblat completament abandonat de manera pacífica a començament del segle VI aC abandonament:

Calculat i metòdic no fruit de l‟atzar o lent decaïment.

S‟ha de relacionat trasllat dels seus pobladors a la badia d‟Eivissa

Seus habitants s'instal.laren a l'enclavament fenici de la badia d'Eivissa (va esdevenir l'únic nucli de població de l'illa):

• Causa la situació de la colònia ebusitana només feia viable el seudesenvolupament a partir d'una intensificació de l'activitat comercial per la qual l'assentament de sa Caleta mancava de condicions.

• Materials recuperats nombrosos i diversos:

Existencia de forns domèstics i d‟altres de posible carácter industrial fondre metall (plom).

Ceràmiques són d‟importació procedencia = área fenícia occidental. bols de pasta gris, les lluernes, plats i bols carenats de

vernís vermell, les gerres pythoides i les globulars ambnanses de secció geminada i decoració policroma, elsbols trípodes, olles i bols fets a mà.

Bol de sa Caleta

(fet a mà)

• Actualment poblat de sa Caleta:

Ha desaparegut parcialment erosió marina.

1999 declarat Patrimoni de la Humanitat per la

UNESCO excepcional interés exemple de

l‟urbanisme fenici del segle VII aC.

Estudi de la primera ocupació de l‟actual ciutat d’Eivissa dificultat = perduració de l‟ocupació del nucli urbà fins als nostres dies.

Fundat probablement a la darreria del segleVII aC (ja amb carácter de ciutat organitzada) origen de la ciutat d'Eivissa.

Troballes arqueològiques indiquen que el primitiu hàbitat fenici va situar-se dalt el puig de Vila, on avui s'ubica la part antiga de la ciutat(Dalt Vila).

D‟Alt Vila

Sa Caleta abandonament brusc i planificatdegut al trasllat dels seus habitants a la badiad’Eivissa Dubtes no aclarides:• Si els pobladors de sa Caleta van anar a incrementar un

assentament ja existent.

• Si el trasllat fou l‟autèntic acte fundacional de la ciutatd‟Eivissa.

Nou emplaçament oferia avantatges evidents:• un bon port

• terres molt aptes per a l‟agricultura

• l‟existència d‟un puig que dominava la badia podia ser fàcilment fortificat i convertit en una autèntica acròpolis.

Desenvolupament urbà al llarg de la història no n'ha deixat restes:

• Se suposa l'existència zona de vivendes o magatzems a la part baixa (a prop de la línia costanera) on s'ubicaria el port.

• Principal font d'informació sobre els fundadors de la ciutat:

Enterraments del sector nord-occidental del puig des Molinss‟hi establí el cementiri inicial en què s'inhumaren les restes de les primeres generacions dels fenicis establerts a Eivissa)

No descartar existencia de més d'un lloc d'enterrament

Badia eivissenca s. VI aC important centre portuari:• Hi arriben productes procedents de tota la Mediterrània: Egipte, Grècia, Magna Grècia, Sicília i Etrúria

De centres fenicis del Mediterrani Central: nord d'Àfrica, SicíliaOccidental i Sardenya.

Des d'Eivissa comercialitzats a les costes peninsulars ibèriques.

Assentament de la badia d‟Eivissa convertit en una autèntica colònia estable la seva puixançaes basava en:• Paper de centre comercial de redistribució de

mercaderies.

• Explotació de l‟espai agrari circumdant.

Ceràmica fenícia de vernís roig

(Puig des Molins)Kantharos etrusc

(Puig des Molins)

Puig des Molins cementiri de la ciutat d'Eivissa durant tota l'antiguitat.

Es troba devers 500 metres a ponent del puig de Vila, on estàsituada la ciutat des de la seva fundació per fenicis occidentals, al final del segle VII aC.

• Habitual a les ciutats fenícies l'espai dels vius i el dels morts pròxims, però separats per un accident geogràfic.

Evolució del Puig des Molins al llarg de les distintesdominacions:

• Cementiri inicial darreria del s. VII aC pels fenicis que fundaren l'assentament de la badia d'Eivissa.

• Època púnica (final del s. VI a la darreria de l'I aC) crexement enorme de la necròpoli conseqüència del desenvolupament de la ciutat.

• Època romana (segles I-V dC) l'àrea del cementiri s'estenia des de la part baixa del puig des Molins cap al nord.

Secció de la Necròpolis del Puig des Molins

Planta de la necròpolis del Puig des Molins

De la fase fenícia (final segle VII-mitjan segle VI aC)

poden assenyalar-se diferents tipus de sepultures

d'incineració:

Deposicions realitzades directament en la superfície de la roca o

en petites cavitats d‟aquesta dins urnes d‟incineració.

Fosses que poden ser enterraments primaris* o, més

freqüentment, secundaris**.

* Enterrament primari: Enterrament en què el dipòsit definitiu del cadàver s'efectua poc temps

després de la seva mort sense cap manipulació.

** Enterrament secundari: Enterrament en què el dipòsit definitiu de les restes del cadàver és

precedit pel seu tractament o la seva descomposició natural en un lloc diferent.

Fundadors ciutats Eivissa = cartaginesos entorn 654 aC (segons el text de Diodor de Sicília).

Troballes arqueològiques fundació = fenicis = procedents zona meridional de la P. Ibèrica.

• ½ s. VII aC fenicis procedents de les colònies properes a l‟estret de Gibraltar creació 2 enclavaments a Eivissa servien = punt d‟enllaç entre les rutes sud-est peninsular, golf de Lleó, mercat de les illes de Mallorca i Menorca, i les colònies fenícies de la Mediterrània central.

Costa occidental fundació enclavament de sa Caleta.

Assentament a la badia d‟Eivissa (actualment zona alta del barri antic de la ciutat).

Zona Puig des Molins necròpolis.

• Pocs anys després de l‟arribada a Eivissa dels fenicis abandonament assentament de sa Caleta concentració activitats a la badia d‟Eivissa (millor situació).

Funció d‟aquest assentament donar suport als intercanvis comercials entre les regions properes.

Enclavament petit, que encara no es pot considerar consolidat.

Ocupació de la resta del territori d‟Eivissa escassa tan sols posar en cultiu les terres properes a la ciutat.

• Materials dels jaciments fenicis:

D‟aquesta època són tots d‟importació (no producció de caire local).

Segle VI aC canvis en l‟assentament fenici d‟Eivissa = penetració materials d‟origen cartaginès.

Eiv

issa

en

èp

oc

afe

níc

ia

L‟Eivissa púnica

Importants canvis materials en els jaciments arqueològics d‟Eivissa a partir de ½ s. VI aC canvi profund sense deixar relacions amb les colònies fenícies de la zona de l‟estret de Gibraltar Eivissa s‟obra cap a la Mediterrània central.

Contactes entre Cartago i Eivissa se feren a través de Sardenya = antigues colònies fenícies d‟aquesta illa havien passat a l‟òrbita de Cartagopoc temps abans.

Nou context canvis en la colònia fenícia d‟Eivissa enterraments en hipogeu + aixovar funeraris semblants als cartaginesos.

Tres fases colonització cartaginesa:• 1) Consolidació colonial: 550-450 aC• 2) Època clàssica: 450-200 aC• 3) Època tardana: 200-25 aC

Co

lon

itza

ció

Ca

rta

gin

esa

Illa d‟Eivissa al llarg de cinc segles = un dels enclavaments més importants del món cartaginès continuà seves activitats després de la desaparició de la seva metròpolis: Cartago.

Jaciments classificats en 5 grups:• A) Ciutat i sector industrial poques restes, però dins: Àrea residencial

Zona portuària

Zona industrial

• B) Necròpolis Puig des Molins. Sistema enterrament majoritari hipogeu = cambra subterrània excavada en la

roca s‟accedeix per pou vertical.

Entre 3000 i 4000 hipogeus = peces d‟aixovars funeraris.

• C) Hàbitats rurals formats per una sèrie de petites habitacions entorn a un pati central a prop de les cases: cisternes per recollir aigua de pluja

sitges per guardar gra

dipòsits per guardar oli (abans de posar-lo dins àmfores = comercialització)

• D) Necròpolis rurals segueixen pautes del Puig des Molins. Cases llunyanes disposaven de la seva propi necròpolis

Cases que en tenien altres de properes compartir mateixa zona d‟enterraments

• E) Santuaris religió feniciopúnica = no té grans temples (com a lloc de culte, a vegades recinte a l‟aire lliure). Santuari més important Cova des Culleram

Santuari de l‟Illa Plana

SÍN

TE

SI

CO

LO

NIT

ZA

CIÓ

CA

RT

AG

INE

SA

Cartaginesos dipositaven ofrenes amb els difunts materials dels aixovars funeraris tres grans grups:

• Elements d’ofrena: Ceràmiques sbt llumeneres necessitat de deixar llum encès

dins enterrament.

Gerretes contenir aliment o essència = relacionat amb ritus funerari.

Enterraments famílies benestants objectes d‟importació = sbtorigen grec.

• Elements votius: clara funcionalitat religiosa: Figuretes de terracota fabricades en terracota = fabricació en

motlle

Ous d‟estruç decorats

• Elements personals: objectes d‟ornament del difunt: Joies + objectes personals anells, arracades, navalles d‟afaitar,

amulets, etc.SÍN

TE

SI

CO

LO

NIT

ZA

CIÓ

CA

RT

AG

INE

SA

Fundació de Massàlia + assentaments grecs a la costa ibérica (Emporion, Empúries) debilitaria hegemonia fenícia a l‟extremd‟Occident.

• Fenicis no podien monopolitzar el comerçestratègic de l‟estany (a través de la ruta atlántica) Estany arribava en quantitats creixents per la viacontinental (a partir de Massàlia).

• A començaments del segle VI aC debilitamentgeneral dels assentaments fenicis abandonamentde molts enclavaments.

Al mateix temps que declinava metròpoli fenícia de Tir

Cartago = expansió la portaria a substituir Tir en

l‟hegemonia a l‟Occident.

• Aquí ubicar la caiguda d‟Eivissa dintre de l‟òrbita

cartaginesa fet que no seria anterior al 575-550 aC.

Aquest reajustament del món colonial a Occident perceptible a Eivissa:

• Conseqüència d‟aquest fet abandonamentde la factoria de sa Caleta.

• Assentament de la badia d‟Eivissa: quedà com a principal enclavament de l‟illa

centralitzà els intercanvis amb l‟exterior i la colonització de l‟interior de la major de les Pitiüsses.

Decadència dels nuclis fenicis de l‟Estretva contribuir a l‟entrada d‟Eivissa en les relacions dels establiments fenicis del Mediterrani central:

• Eivissa es convertiria en un centre de redistribució dels productes de procedència del Mediterrani central cap a la Península.

• Eivissa immensa en una nova xarxad‟intercanvis comercials que la deguébeneficiar.

Període del 550/525-450 aC plena immersió d‟Eivissadins de l‟òrbita de Cartago.

• Canvis cap a l‟últim ¼ del segle VI aC documentats al puig des Molins: Introducció del ritual de la inhumació.

Aparició de nous tipus de sepultura hipogeus consten d‟un pourectangular i cambra quadrangular excavats dins la mateixa roca.

Major complexitat dels aixovars funeraris s‟enriqueixen amb els ous d‟estruç, figuretes de terrissa, ceràmiques de diverses formes i tipologies, escarabeus egipcis, amulets, collars de pasta vítria policromada, joies d‟or i d‟argent, etc.

• D‟aquesta mateixa época: santuari de l’illa Plana: Aleshores aquest illot estava unit a l‟illa Grossa formant una única illa al

mig de la badia.

A finals del segle VI ja estava en funcionament.

Des de finals del segle VI aC inici de la producció industrial de ceràmica eivissencacopiant prototipus morfològics de l‟àrea del Mediterrani central:

• Eivissa s‟integra plenament dins la xarxacomercial de la nova metròpoli, Cartago.

• Durant aquest període arribada nova onada de pobladors procedents de Cartago van fusionant-se amb la población fenícia original Això explica: creixement de la necròpoli durant el segle V aC

varietat tipològica d‟enterraments i rituals.

Creixement demogràfic motivat per l‟arribadad‟una nova onada de colons obligaria a realitzardiverses transformacions:

• La principal increment de la producció + canvi de l‟orientació econòmica de l‟illa d‟Eivissa:

Passa de centre redistribuïdor de mercaderies a constituir un centre productor i exportador dels seus propis productes.

Sense deixar de ser un important port on es comercia ambmercaderies de la més diversa procedència.

• Per assolir aquest canvi:

S‟ha anat colonitzant l‟interior de forma progressiva se posen en conreu altres terres fora de les planes que envolten la ciutat.

Al llarg del segle V aC els productes ebusitans s‟estan exportanta: Balears + Diversos indrets de la Península.

Tot això repercuteix: creixement del nucli urbà situat a l‟acròpoli del puig de Vila.

ampliació del port amb les seves instal·lacions

construcció d‟un barri comercial

ampliació de la necròpoli del puig des Molins.

Extramurs hi havia:

barri dels terrissaires ja funcionava a finals del segle VI aC

port

instal·lacions portuàries: drassanes, molls, magatzems, mercat, etc.

Arribada dels cartaginesos (procedents de la Mediterrània central) a l‟enclavament fenici d‟Eivissa provoca = canvis ràpids en la situació necròpolis Puig des Molinsaparició d‟enterraments en hipogeus = típics del món cartaginès.

Canvi més destacable inici de la producció local implica: nou enfocament colònia de punt de redistribució de productes forans producció autòctona = destinació = mercats exteriors propers.

• Dos cultius afectats per augment exportacions vinya + olivera vi i oli = productes més emprats en els intercanvis comercials a l‟antiguitat.

• Augment exportacions agràries comporta = fort creixement fabricació ceràmica = àmfores envasos per contenir oli i vi. Troballa àmfores ebusitanes a la zona del golf de Lleó també a Eivissa

materials d‟importació.

Eivissa punt amb major creixement important sector industrial = producció d‟àmfores.

Existència de flota comercial propietat de l‟aristocràcia urbana.

Població entre 1500-2000 habitants.SÍN

TE

SI:

1)

La

co

nso

lid

ac

ió c

olo

nia

l (5

50

-45

0 a

C)

Ocupació de tot el territori eivissenc plenament documentada a finalsdel segle V aC:

• S‟havien establert un nombre considerable d‟assentaments rurals arreus de l‟illamés antics els de la zona de Sant Agustí (sa Barda i cap de Salt).

Ciutat d‟Eivissa seguirà sent l‟únic nucli urbà començaments del segle IV aC convertida en un dels principals de la conca occidental de la Mediterrània Ciutat:

• Uns 5.000 habitants

• Concentrà les activitats: mercantils i manufactureres

funcions polítiques i administratives

• Efectius humans de la capital deduïts de l‟enorme quantitat d‟hipogeus de la necròpoli del Puig des Molins s’acosta als 7.000.

• El més significatiu sobtat increment demogràfic (sobretot a partir de mitjan segleV aC). S‟explicaria per l‟arribada massiva d‟immigrants presumiblement cartaginesos se

superposen a la vella població d‟origen fenici.

vella població indígena descendent dels pobladors de l‟edat del Bronze (molt residual segonstots els indicis) definitivament assimilada per la població de rel semita.

• Poca informació de morfologia urbana de l‟Eivissa púnica Diodor ens indica que “té també ports importants i considerables bastimentsde muralles i un gran nombre de cases ben aparellades. L’habiten tot tipus de bàrbars, però

els més nombrosos són els fenicis”.

S‟hi distingeixen quatre grans àrees: l‟acròpoli

el sector portuari

el sector industrial

la necròpoli

• Acròpoli: ocupava el puig de Vila estaria defensada per fortes muralles (Diodor).

interior s‟hi concentraren: residències de l‟oligarquia

centres de poder de la ciutat

barris d‟habitació de les classes populars

magatzems es localitzen vora el port

• Sector portuari: Magatzems

instal·lacions portuàries pròpiament dites

drassanes per a la reparació i construcció de naus.

• Sector industrial: relativament extens, situat a la part més baixa de la necròpoli del puig des Molins.

Una de les activitats més importants terrisseria = fabricació de ceràmiques(sobretot àmfores) utilitzades com a contenidor de diversos productes.

Necròpoli PUIG DES MOLLINS extensió moltconsiderable milers d‟hipogeus:

• Formats per una cambra subterrània excavada a la roca s‟hiaccedeix per un pou vertical (n‟hi ha que tenen un corredor inclinat, sense graons).

• Cambres solen tenir una planta rectangular i presenten mides diverses: les més habituals tenen de 2 a 3 metres d‟ample per de 3 a 4 metres de llarg.

alçada oscil·la entre 1 i 1,5 metres.

• Cadàvers dipositats dins la cambra: Directament sobre el sòl

En sarcòfags excavats en grans peces monolítiques de roca calcària.

En alguns casos trobam enterraments en fossa.

• Cada hipogeu sepultures nombre variable de difunts que oscil·laentre 1 i 6.

• A més a més dels hipogeus localitzat: enterraments en fossa a l‟exterior

inhumacions en sarcòfags enterrats

enterraments per incineració incineració practicada sobretot en l‟època fenícia, encara que també se‟n troben uns pocs casos datables a l‟època púnica.

Dama d„Eivissa, procedeix dels "buidats" de tombesrealitzats a principis s. XX a la necròpolis del Puig des Molins.

Es va recuperar una gran quantitat de figuretes de terracota d'aquest tipus, encara que d'estils formals molt diferents.

Conseqüència mètodes d'excavació poc ortodoxos desconeixement context concret peça possiblementva formar part de l'aixovar que va acompanyar un o diversos difunts.

Datada amb criteris estilístics entre finals del segle IV i el III a.C.

Una terracota de fabricació local:

• Manca de proporció dota la figura d‟unagran expressivitat, accentuada per la profusió, el detall i el simbolisme de la decoració.

• Tot això + gran nombre de peces trobades a la necròpolis indica art popular el sentitplàstic autòcton predomina sobre la influència grega d‟altres tipus de figuresde divinitats o oferents.

• Fabricada en motlle, amb incorporacióposterior de braços i decoració, en algun delstallers ceràmics ubicats a les mateixes portes de la necròpolis on es va trobar.

Una complexa indumentària:

• La terracota representa una figura femenina de cos sencer

col.locada d‟empeus sobre un podi.

• Desproporció del cap respecte al cos, té un rostre clàssic

d'expressió ombrívola i està tocada amb una diadema o un

kalathos decorat amb rosetes que es repeteixen en els

rodets de les orelles. Sobre el front, una estreta banda

simula la vora d'un vel.

• El coll és llarg i gran i al voltant d'ell pengen dos collarets,

sobre el pit porta un tercer collaret.

• Vesteix una túnica fins als turmells molt adornada amb

motius florals, palmetes, volutes, rosasses i un cap de

gorgona, amb els cabells ondulat, grans ulls amb celles ,

pupil marcades i boca mostrant les dents superiors. Els

peus, sobre el podi, calcen sandàlies amb roseta. Els

braços estan enganxats al cos, els avantbraços projectats

cap endavant i les mans tancades amb el polze cap amunt.

Interpretació de la Figura: deessa o mortal? tres interpretacions:

1. Retrat idealitzat de la difunta, i ricament vestida en actitud de súplica.

2. L'assimilació la deessa púnica Tanit per majestàtica actitud, tocat propi de divinitat, la representació sobre podi, l'ornamentació del vestit i gest de les mans (benedicció). Tanit està present en contextos funeraris divinitat que acull al difunt per acompanyar-lo en seva anada en el més enllà.

3. Una tercera interpretació uneix ambdós postulats Dama d'Eivissa seria la mateixa difunta transfigurada en la divinitat que l'acull i la transporta al més allà.

Organització política:

• Les fonts no donen detalls segurament no

seria gaire diferent de les altres colònies

púniques:

Govern confiat a dos magistrats = els sufets =

elegits d‟entre les famílies aristocràtiques.

Sufets presidirien també el senat òrgan representatiu

de l‟oligarquia.

Algunes colònies tenien també una assemblea

popular.

Manca de testimonis epigràfics impedeix

de precisar en el cas concret d‟Eivissa.

Organització social: a partir dels aixovars funeraris hi havia grans diferències socials dins de la població.

• Sols podem deduir l‟organització social a partir del que coneixem de Cartago i d‟altres colònies púniques:

Aristocràcia terratinent i una burgesia de negocis, com a classes rectores de l‟illa, tal com succeïa a Cartago.

Sacerdots encarregats del culte als santuaris i temples (com el de l‟illa Plana).

La resta de la població estaria formada per artesans i marinerslliures.

El graó més baix presumiblement estaria integrat pels esclaus, car l‟esclavatge era freqüent dins les ciutats púniques.

ILLA D’EIVISSA: ocupació del territoriinsular al llarg del segle V aCsobretot arran de l‟arribada massiva de colons cartaginesos devia consumar-se a mitjan segle IV aC.• Els colons: Seleccionar inicialment les millors zones

productives planes i les valls més fèrtils.

La resta del territori no seria ocupat fins que la dinàmica del creixement demogràfic no va fernecessari l‟augment de la producció.

ILLA DE FORMENTERA:• No va ser colonitzada de manera estable en aquesta

época.

• Formentera Ophioussa reputada pels autors clàssicscom una illa perillosa - gran quantitat de serps: Sembla que les preteses serps no van ser les culpables de

desinterès de fenicis i cartaginesos per colonitzar l‟illa almenysfins els segles IV al III aC.

És a partir s. IV a III aC creixent presència punicoebusitana a Formentera aniria intensificant-se fins al canvi d‟era.

Colonització de Formentera necessitat de posar en explotaciónoves terres de conreu davant la creixent demanda de productes. 8 petits assentaments d‟entre finals del s. IV i el III aC colonització va ser

planificada pel centre de poder d‟Eivissa.

Població rural eivissenca vivia dispersa en nombrososassentaments (cala d‟Hort, Coll de cala d‟hort, cala Vedella, cala Tarida, Ca na Jondela, Can Vic, Can Sorà, etc.) dedicats a la producció agraria:

• Es tractava d‟assentaments molt petits integrats per grupsfamiliars coneguts per les seves necròpolis.

• Activitat agrària devia ser important garantir la subsistènciade la població, + facilitava excedents (comercialitzats i constituïen el nucli de les exportacions eivissenques).

• Boscos de pins altre recurs explotat tant com a: material de construcció

combustible

construcció naval.

Camp i ciutat queden estretament lligats des del punt de vista socioeconòmic esdevenen complementaris.

Hàbitats rurals: Estructura dels habitatges rurals formada per diverses

habitacions rectangulars, de petites dimensions, que s‟anavenafegint d‟acord amb les necessitats del grup residencial.

Conjunt estructurat al voltant d‟un pati central.

Materials cases edificades amb pedra calcària, travada ambfang o argila.

Murs estaven pintats amb calç blanca, tant a l‟interior com a l‟exterior.

Hàbitats rurals comptaven amb diversesdependències i instal·lacions auxiliars premsesd‟oli, cisternes, sitges per emmagatzemar cereals, terrisseries (visible a un jaciment de Sant Antoni).

• Existència de nombroses necròpolis rurals

cala d‟Hort, es Jondal, Sant Agustí, cala

Llonga, cala Tarida, Ca n‟Arnau, Can Berri

d‟en Sergent, etc.):

Tipologia + aixovars dipositats + rituals funeraris

no diferien dels del puig des Molins

enterraments en hipogeus + fosses + sarcòfags.

No conservació d‟exemples d‟arquitecturareligiosa a Eivissa:• cultura feniciopúnica no requeria de grans

temples similars als grecs o als romans com a lloc de culte.

• recintes sagrats a l‟aire lliure, escassamentcondicionats, o coves, complien les funcions de santuari.

• Exemples: Santuari de l’illa Plana

Santuari des Cuieram

Es troba a la badia d‟Eivissa, tot i que avui no ésuna illa, sinó que es troba unida a terra.

A finals del s.VI aC va entrar en funcionament, encara que no es descarta que fos considerat coma lloc sagrat en un moment anterior.

Presència de gran quantitat important de figures exvots de terra cuita fetes amb:

• Torn tosques i tenen els atributs sexuals molt marcats, la qual cosa fa pensar en cultes relacionats amb la fertilitat.

• Motlle.

Figuretes amb torn

Situat al terme de Sant Vicenç.

El santuari s‟instal·la en una gran cavitat natural ,que la circulació d'aigua havia subdividit en diverses sales, especialment 2 de grans, separades per una gran cortina d'estalactites.

Les sales profundes eren una espècie de dipòsit sagrat ons'anaven acumulant les restes de les ofrenes dels sacrificis.

El material arqueològic demostra la vigència d‟aquest lloc de culte durant quatre o cinc segles.

Es tracta d‟una cova consagrada a la deesa Tanit fetdocumentat per diverses inscripcions (les més antigues sóndels segles IV-III aC i les més modernes dels II-I aC).

A la cova hi havia elements de culte i exvotsrepresentats majoritàriament per una gran quantitatde figures antropomorfes de terrissa, que seguienmodels grecs o almenys d‟aire hel·lenitzant, encara que eren de factura local.

Aquestes restes figures divines (en un altíssimpercentatge de casos representant el bust de Tanitcobert amb un mantó alat), així com les restes de moltíssims animals consumits en els sacrificis i evidentment altres objectes. Aquests rituscomportaven l'ús del foc, per lògica, havien de tenirlloc en la part externa o zona del vestíbul del santuari.

TÀNIT

Tanit va ser la deessa més important de la mitologia cartaginesa, la consort de Baal i patrona de Cartago. Era equivalent a la deessa fenícia Astarté.

Va ser la deessa principal d'Eivissa.

Era una divinitat de caràcter astral, representada pel creixent lunar, associada al déu de l'agricultura (Ball Hammon), per això regia els cicles de la natura i, per tant, la fertilitat de la terra, però també dels animals i de les persones.

Tenia també un caràcter de deessa ctónica, del subsòl, i per tant l'infern, la salut i la mort, pel que era protectora dels difunts.

Carlos Román en el seu llibre "Antigüedades Ebusitanas" cita la primera excavación:

"Poco tiempo se llevaba cavando, muy poco se había

profundizado aún, cuando el azadón tropezó con un cuerpo

duro que resultó ser una graciosa cabecita de barro de

correctas facciones y esbelto aspecto. Luego fue una elegante

figura acampanada acto seguido otra y otra y otra... y así vimos

transcurrir unas cuantas horas gratísimas, pasándonos el azadón

de mano en mano, queriendo todos probar nuestra suerte y

descubriendo siempre figuras y más figuras. Prosiguieron un

día y otro día durante la última decena del mes de julio y gran

parte del de agosto, los trabajos, que siempre fueron coronados

por el éxito y así se llegó hasta agotar aquel yacimiento...".

Aquestes figures s'han trobat gairebé

exclusivament al santuari des Cuieram i

la seva cronologia oscil·la entre el segle

IV i el segle II a.C.

Són representacions de Tànit, deessa

principal del panteó púnic.

Figuretes des Cuieram són exvots oobjectes votius fidels les dipositarien comofrena al santuari per aconseguiralgun propòsit o simplement per demanarprotecció a Tanit.

Fabricaciómolt nombrosa hi va haverdiversos tallers i artesans dedicats a la sevamanufactura.

Van ser molt populars i els fidels veurien en elles la representació de la seva deessa principal,a la qual estava dedicada al santuari.

Figuretes de terracota de forma acampanada, buides i de secció elíptica o circular.

Fabricades en motlle.

Algunes presenten restes de policromia en color vermell, i més rarament restes d'una làmina d'or a la cara.

Dimensions: oscil·len entre els 9 i els 18 cm, i el diàmetre de la seva base entre els 5 i 10 cm.

Tipologia bastant uniforme s'han distingit 25 motllesdiferents, entre els quals hi ha variants o matisos terrisser acabava la peça manualment i podia afegir motius simbòlics, modificar el seu pentinat, etc.

Són representacions de bustos femenins, tocats amb una tiara circular i amb el cabell caient a banda i banda de la cara.

El cos està cobert per duesgrans ales a manera de mantell, que en creuar-se al pit deian lliure un espaitriangular que l'artesà aprofita per desenvolupar motius simbòlics (palmetes, flor de lotus, caduceu, creixent llunarsobre disc o la roseta dequatre pètals).

ECONOMIA: Eivissa tenia una economia pròspera.• A partir de la segona meitat del segle IV comença

l‟exportació massiva d‟àmfores i formes ceràmiques.

• Producció agrícola local cereals, hortalisses, vi i oli + produïa excedents que eren exportats.

• Ramaderia: únicament es tenen les dades del jaciment de sa Joveria predomini

de les restes de bòvid per sobre dels ovicàprids i el porc.

Diodor feia menció també de l‟especial qualitat de la llana, que excel·liaper la seva suavitat.

Peix important dintre de la dieta púnica s‟han trobat hams i altresestris de pesca.

• Fou important la indústria de la porpra, la ceràmica, l‟orfebreria, l‟extracció de sal i els salaons de tot això no hiha evidències arqueològiques ni literàries, car Diodor no en parla en la seva descripció de l‟Illa d‟Eivissa.

El comerç eivissenc es fonamentava en una doble base: A) Comerç de redistribució de les més diverses

procedències mediterrànies. B) Exportació d‟excedents agraris, manufactures i

recursos naturals, com la fusta i la sal.

S‟importaven perfums i vasos grecsprocedents dels tallers àtics, ceràmiquescampanianes de la Magna Grècia, els ousd‟estruç necessaris per al ritual funerari i una variada gamma d‟altres mercaderies.

És constant l‟aparició de closques d‟ou d‟estruçformant part dels aixovars funeraris en els jacimentsfenicio-púnics de la conca mediterrània.

Món fenici-púnic utilització de closques d‟ou d‟estruç com recipients per contenir ocre per això moltes d'elles contenen restes de pintura vermella a l'interior.

Tenen caràcter sagrat i representen el símbol en el qual es troba tancada l‟essència vital, amb la qual espot tornar els morts a la vida l‟aparició en les sepultures és freqüent.

Als voltants del 350 aC comença l‟encunyació de moneda eivissenca, sempre en bronze i d‟unagran varietat.

Les emissions eivissenques porten sempre la imatge del déu Bes –dividinitat d‟origen egipci a la qual l‟illa d‟Eivissa estava consagrada- i les més tardanes, la llegenda ybshim, “illa de Bes”.

Eivissa immersa en el conflicte bèl·lic (2a Guerra Púnica) per l‟hegemonia mediterrània(bàndol cartaginés).

Eivissa intent de conquesta el 217 aC per partde la flota romana comandada per Gneu Escipió.• Fracàs de l‟atac aferrissada resistència dels eivissencs es protegien rere d‟unes poderoses muralles.

• La ciutat no fou presa, però segons el testimoni de Tit Liviels romans saquejaren el camp després de destruir i incendiar nombrosos nuclis rurals i reuniren un gros botí“més important que el del continent”.

• Testimoni indicatiu de la puixança de l‟Eivissa púnica de finals del segle III aC.

Mitjan s. V aC cartaginesos dominen tota l‟illa d‟Eivissa es converteix en un dels nuclis més importants de la Mediterrània occidental.

Segons els enterraments del Puig des Molins població 4000-5000 persones.

Espai de la ciutat cartaginesa dividit en 4 sectors:• Acròpolis situada a la part alta i envoltada de murades = hi vivia la població

• Àrea comercial vora al port, amb magatzems i drassanes

• Sector industrial producció àmfores i altres envasos

• Necròpolis Puig des Molins = enterrament difunts

Activitats població:• Gran part de la població del nucli urbà dedicació a les activitats comercials o

industrials (elaboració àmfores sbt).

• Món rural població s‟agrupava en base a les explotacions agràries podien ser: petites explotacions de caire familiar

latinfundis propietat de l‟aristocràcia urbana

Mostra del dinamisme econòmic d‟aquest moment illa d‟Eivissa comença a encunyar moneda.

• Eivissa cartaginesa manteniment relacions intenses amb civilització talaiòtica: S. IV aC cartaginesos d‟Eivissa fundaren enclavaments comercials a Mallorca i Menorca

Molts de poblats talaiòtics mallorquins i menorquins materials púnics = sbt àmfores

Eivissa participa a la segona Guerra Púnica eviten la seva conquesta romans aconseguir important botí al camp.

SÍN

TE

SI:

2)

L‟è

po

ca

clà

ssic

a(4

50

-20

0 a

C)

Liquidació 2a Guerra Púnica amb derrota cartaginesa marca el final d‟una época:

• Roma: S‟ensenyoreix de la Mediterrània central i occidental

Consolida la seva posició a Còrsega i Sardenya

Comença la lenta conquesta d‟Hispània. Progressió romana a la Península necessaris uns contactes força intensos per mar entre

Itàlia i Hispània revitalitza la ruta de les illes.

• Cartago: Neutralitzada com a potència militar (havia quedat sense exèrcit + sense flota de

guerra).

Però recuperà ràpidament la seva antiga potència mercantil durant la primera meitat del segle II aC.

Els romans aniquilaren Cartago definitivament 146 aC població exterminada + ciutat destruïda.

• Roma potència hegemònica i indiscutida a l‟Occident República romana: Poc a poc les terres que envolten un mar que començava a ser el Mare Nostrum

cauen dins la seva òrbita.

Aquest final d‟etapa:

• No és tan sobtat a les Illes influències púnicoebusitanes no s‟acaben a les Balears.

• Pitiüsses durant s. II aC Eivissa = etapa de plenitud Època Tardana símptomes de desenvolupament: Expansió de l‟àrea urbana d‟Eivissa: Creixement de l‟activitat del sector ceramista i de la indústria de terrisses arriba al seu màxim desenvolupament.

Àmbit rural s‟arriba al màxim quant a l‟explotació dels recursos agrícoles de l‟illa.

Ampliacions i reestructuracions a les instal·lacions de diversos jaciments rurals (Can Fita, Can Corda, Can Sorà).

Paral·lelament consolidació poblament de Formentera: Detecció nous assentaments que venien a sumar-se als que ja existien en el

segle III aC, que continuaven actius.

Santuari des Cuieram ampliació a principis del segle II aC.

Comerç eivissenc assoleix l‟apogeu durant aquest període:

• Màxima presència de ceràmiques i àmfores ebusitanesals poblats talaiòtics de Mallorca i Menorca.

• Moneda de l‟illa de Bes assolirà la seva màxima expansió: s‟han trobat monedes eivissenques pràcticament a totes les

terres riberenques de la Mediterrània occidental, des de les Balears fins a la Gàl·lia meridional i la Campània, el nordd‟Àfrica (Tunísia, Algèria i Marroc), Còrsega, Sardenya i la costa ibèrica.

• Desenvolupament pot ser conseqüència de: La inèrcia del creixement de l‟etapa anterior. La necessitat dels eivissencs de rescabalar-se de les pèrdues de la

segona guerra púnica.

Desenvolupament eivissenc tan sols

fou possible perquè l‟activitat

comercial ebusitana no xocava amb els

interessos de Roma.

• Segons Plini, Ebusus era una civitas foederata:

tenia amb Roma un estatut de federació que li

permetia una àmplia autonomia sota la protecció

romana.

No se sap ni com s‟assolí aquest estatut, ja que Plini escriudurant el segle I dC.

Eivissa participà en la guerra al costat dels cartaginesos, però mai no patí represàlies militars després del conflicte.

Hipòtesi abans del tractat de foedus hi hagué una deditio: rendició incondicional d‟Eivissa al poder de Roma en un moment entre la batalla de Zama i el 195 aC. quan el cònsolCató inicià una campanya a Hispània per reprimir un aixecament indígena.

• Deditio s‟hi es feia voluntàriament comportava un manteniment de les llibertats, institucions i béns de la comunitatsotmesa, a canvi d‟un tribut o stipendium.

• La capitulació hauria convertit els ebusitans en peregrini dedicticii: estrangers sotmesos i tributaris (stipendiarii).

• Per aquest motiu romans s‟haurien beneficiat indirectament del comerç ebusità mitjançant la imposició de tributs.

Colònia cartaginesa d‟Eivissa = Fase de màxim esplendor econòmic fins a l‟acabament tercera Guerra Púnica (146 aC) o fins conquesta romana de les illes de Mallorca i Menorca.

Increment de les activitats econòmiques se nota:• especialment al camp augment el nº i dimensions de les explotacions

• ciutat creixement del sector terrisser

• moment que coincideix amb la màxima difusió per la Mediterrània occidental de les àmfores i monedes eivissenques.

Millor moment de l‟Eivissa cartaginesa metròpolis (Cartago) = forta crisi:

• Problemes Cartago estimulen creixement eivissenc traslladar a l‟illa important nº de capitals per seguretat i dels estrictes controls de seguretat a què estava sotmesa l‟antiga capital de l‟imperi.

Conquesta romana de les Illes de Mallorca i Menorca (123 aC) fi d‟aquesta fase de gran activitat econòmica. Conseqüència:

• Abandonaments enclavaments pitiüssos de Mallorca i Menorca

• Eivissa mostres de crisi sector industrial i camp reducció nº explotacions

Cites d‟autors clàssics s. I aC a Eivissa instal·lació guarnició tropes romanes fi Eivissa cartaginesa s‟integrà dins Imperi romà.SÍN

TE

SI:

3)

L‟è

po

ca

tard

an

a (

20

0-2

5 a

C)