Prehistòria
72
-
Upload
joan-picas-i-casanovas -
Category
Education
-
view
93.194 -
download
1
description
La prehistòria explicada als nois i noies de Primària i primers cursos de Secundària.
Transcript of Prehistòria
LA PREHISTÒRIA
La prehistòria és el període més antici també el més llarg del nostre passat.
La prehistòria comença amb l’aparició dels primers éssers humans.
La prehistòria comença amb l’aparició dels primers éssers humans.
Australopitec
La prehistòria comença amb l’aparició dels primers éssers humans.
Australopitec
Els primers australopitecsvan viure a Àfrica
fa vora quatre milions d’anys.
La prehistòria acaba quan s’inventa l’escriptura, fa més de cinc mil anys
La prehistòria acaba quan s’inventa l’escriptura, fa més de cinc mil anys
L’escriptura es va inventar a Egipte i a Mesopòtàmia al
voltant de l’any 3000 aC
La prehistòria acaba quan s’inventa l’escriptura, fa més de cinc mil anys
Escrit mesopotàmic
La característica principal de la prehistòria és que no s’havia inventat
l’escriptura
La prehistòria té diverses èpoques.
La prehistòria té diverses èpoques.
Edat de pedra
La prehistòria té diverses èpoques.
Edat de pedra
La prehistòria té diverses èpoques.
Edat de pedra Edat dels metalls
La prehistòria té diverses èpoques.
Edat de pedra Edat dels metalls
La característica principal de l’edat de pedra és que la majoria d’eines i armes
es feien de pedra.
Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes:
Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes:
El paleolític
Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes
El paleolític
Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes:
El neolític
Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes:
El neolític
El Paleolític és la primera època de la prehistòria i va durar fins que va començar l’agricultura i la
ramaderia
El paleolític
Primers´homínids
Comença l’agricultura i la ramaderia
El paleolític
El Paleolític és la primera època de la prehistòria i va durar fins que va començar l’agricultura i la
ramaderia
Durant el paleolític els humans s’agrupaven en petites tribus nòmades.
El paleolític
La gent del paleolític es dedicava a la recol·lecció de fruits, arrels, bolets, etc.
Recol·lecció
El paleolític
I també obtenien aliments amb la caça i la pesca.
Caça Pesca
El paleolític
Al Paleolític hi va haver diferents espècies humanes amb un cervell cada vegada més desenvolupat.
El paleolític
Fa més de 3 milions i mig d’anys que hi havia una espècie que anomenem australopitec.
El paleolític
Fa més de 3 milions i mig d’anys que hi havia una espècie que anomenem australopitec.
Australopitec vol dir “mona
del sud”.
Fa més de 3 milions i mig d’anys que hi havia una espècie que anomenem australopitec.
Australopitec vol dir “mona
del sud”.L’australopitec
caminava dret i feia al voltant d’un
metre d’alçada
El paleolític
Fa més de 3 milions i mig d’anys que hi havia una espècie que anomenem australopitec.
Australopitec vol dir “mona
del sud”.L’australopitec caminava dret i
feia al voltant d’un metre d’alçada
L’australopitec tenia un crani com aquest.
Fixa’t que té poc front.
El paleolític
L’Homo habilis va viure fa dos milions i mig d’anys.
El paleolític
L’Homo habilis va viure fa dos milions i mig d’anys.
El nom habilis, "hàbil", li ve pel fet que s'han trobat
eines de pedra a la vora de les restes fòssils.
El paleolític
L’Homo habilis va viure fa dos milions i mig d’anys.
La capacitat cranial de l’homo habilis és superior a la de
l’australopitec i arriba als 700 cm3, encara molt inferior a la dels
humans actuals.El paleolític
L’Homo erectus va existirdes de fa més d’un milió i mig d’anys.
El paleolític
L’homo erectus és qui va aprendre a fer foc fa vora de mig milió d’anys.
L’Homo erectus va existirdes de fa més d’un milió i mig d’anys.
El paleolític
El foc millora la qualitat de vida dels humans: alimentació, llum, escalfor, defensa...
L’Homo erectus va existirdes de fa més d’un milió i mig d’anys.
El paleolític
El crani de l’homo erectus
s’assemblava força als dels humans actuals: la seva
capacitat s’acostava als 1.000 cm3
L’Homo erectus va existirdes de fa més d’un milió i mig d’anys.
El paleolític
L'Homo antecessor és el primer homínidque va viure a Europa, fa més d’un milió d’anys.
El paleolític
L'Homo antecessor és el primer homínidque va viure a Europa, fa més d’un milió d’anys.
Aquest homínid també s’anomena Home d’Atapuerca
perquè és en aquest poble castellà, de
Burgos, on se n’han trobat les restes.
El paleolític
La capacitat cranial de l’Homo antecessor
sobrepassa els 1.000 cm3
L'Homo antecessor és el primer homínidque va viure a Europa, fa més d’un milió d’anys.
El paleolític
L'Homo antecessor és el primer homínidque va viure a Europa, fa més d’un milió d’anys.
L’Homo antecessor era carnívor i sembla que
practicava el canibalisme.
El paleolític
L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) visqué a Europa entre fa 250.000 i 28.000 anys.
El paleolític
L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) visqué a Europa entre fa 250.000 i 28.000 anys.
L’Homo neanderthalensis és
més robust que l’esser humà actual i
el seu cervell és lleugerament més
voluminós.
El paleolític
L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) visqué a Europa entre fa 250.000 i 28.000 anys.
Els neandertals ja enterraven els seus morts. A les tombes, hi col·locaven un bloc de pedra treballada i hi feien ofrenes
de flors.El paleolític
L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) visqué a Europa entre fa 250.000 i 28.000 anys.
Els neandertals tenien una
gran capacitat craniana
(1.600 cm3).
El paleolític
L'home de Cromanyó va ser un dels primers Homo sapiens que va viure a Europa, fa uns 50.000 anys.
El paleolític
L'home de Cromanyó va ser un dels primers Homo sapiens que va viure a Europa, fa uns 50.000 anys.
L’homo sapiens es l’espècie
actual dels éssers humans i es va originar
a Àfrica fa 200.000 anys.
El paleolític
L'home de Cromanyó va ser un dels primers Homo sapiens que va viure a Europa, fa uns 50.000 anys.
L’home de Cromanyó tenia
capacitat de comunicar
pensaments i la seva laringe li permetia la
comunicació oral
El paleolític
L'home de Cromanyó va ser un dels primers Homo sapiens que va viure a Europa, fa uns 50.000 anys.
El crani de l’homo sapiens tenia i té una capacitat de vora 1.500 cm3.
El paleolític
Al llarg del paleolític cada cop es van anar fenteines de pedra tallada més perfeccionades.
El paleolític
Raspador (Homo habilis)
Destral de puny(Homo erectus)
Al llarg del paleolític cada cop es van anar fenteines de pedra tallada més perfeccionades.
El paleolític
Rascador (Homo habilis)
Destral de puny(Homo erectus)
Destral bifaç(Homo antecessor)
Destral(Home de Neandertal)
Al llarg del paleolític cada cop es van anar fenteines de pedra tallada més perfeccionades.
El paleolític
Destral bifaç(Homo antecessor)
Destral(Home de Neandertal)
Punta de llança(Homo sapiens)
El paleolític
Al paleolític també es feia servir fusta, osi banya d’animal per fer eines.
Eines i armes d’os i d’ivori(Homo sapiens)
El paleolític
Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va desenvolupar les primeres formes d’art.
Pintura rupestre de la cova de Lascaux de fa més de
15.000 anys Pintura rupestre de la cova d’Altamira de fa més de
12.000 anys
El paleolític
Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va desenvolupar les primeres formes d’art.
Aquestes pintures, de fa poc més de 10.000 anys, són més
esquemàtiques que les anteriors, menys realistes
El paleolític
L’escultura, la Venus de Tan-Tan
és la figura humana més
antiga descoberta. És de fa més de
400.000 anys i s’ha trobat al Marroc.
Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va desenvolupar les primeres formes d’art.
El paleolític
Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va desenvolupar les primeres formes d’art.S’han descobert
centenars de figures que
representen la dona amb algunes parts del cos molt exagerades. Les
anomenem Venus.
La Venus de Dolní Věstonice és feta de ceràmica(Fa uns 27.000 anys)
La Venus de Willendorf és feta de pedra(Fa uns 23.000
anys)
El paleolític
La Venus de Brassempouy també és d’ivori d’ullal de mamut
(Fa uns 25.000 anys)
El bisont de Zaraysk és d’ivori d’ullal de mamut
(Fa uns 20.000 anys)
Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va desenvolupar les primeres formes d’art.
El paleolític
Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va desenvolupar les primeres formes d’art.
Es creu que les formes d’art paleolítiques tenien un caràcter màgic.
En el cas de les representacions d’animals, volien afavorir la cacera. Sembla ser que les Venus es feien
per afavorir la fertilitat de les dones.
El Neolític és l’última època de l’edat de pedra i comença quan s’inventa
l’agricultura i la ramaderia
El neolític
Comença l’agriculturai la ramaderia
(fa uns 10.000 anys)
El neolític
La gent del neolític va deixar de ser nòmadai es va establir de manera fixa en poblats.
El sedentarisme és una característica del neolític.
El neolític
Al neolític es van fabricar noveseines per a l’agricultura.
Les eines ja no es feien de pedra tallada sinó de
pedra polida.
El neolític
Un altre invent del neolític va ser la ceràmica, per fer recipients per guardar o cuinar els aliments.
El neolític
Al neolític hi va començar a haver comerç entre gent d’un mateix poblat i fins de llocs allunyats.
El bescanvi era la manera
en què les antigues
civilitzacions van començar a comerciar, sense ús de monedes.
La roda va ser un gran invent per
transportar mercaderies.
L’edat dels metalls
Començal’edat dels metalls
(fa uns 4.000 anys)
L’edat dels metalls comença quanels humans van inventar la metal·lúrgia.
L’edat dels metalls
Primerament, les eines es feren de coure,després de bronze i finalment,
fa uns 2.800 anys, de ferro, el més resitent.
Els metalls van permetre fer eines més resistents que les de pedra, fusta o os.
coure
bronze
ferro
L’edat dels metalls
A l’edat dels metalls, la població va créixer i alguns poblats van esdevenir ciutats, sovint emmurallades.
L’edat dels metalls
A l’edat dels metalls es van fer gransmonuments megalítics, sovint de caràcter funerari.
Als dòlmens hi dipositaven els difunts.
L’edat dels metalls
A l’edat dels metalls es van fer gransmonuments megalítics, sovint de caràcter funerari.
Els menhirs marcaven els
límits territorials
d'un poble o eren el centre de cerimònies
religioses.
Els menhirs de vegades formaven
part de grans conjunts megalítics.
L’edat dels metalls
A l’edat dels metalls es van fer gransmonuments megalítics, sovint de caràcter funerari.
A Menorca hi ha uns megàlits molt originals.
Els Talaiots són construccions de pedra en forma
de torre
Les Taules, figures en forma de T
enorme, realitzaven funcions de
temple.
Les navetes van tenir funció
funerària i també
residencial.
FI
