Taller prehist²ria

download Taller prehist²ria

of 108

  • date post

    29-Jun-2015
  • Category

    Education

  • view

    388
  • download

    1

Embed Size (px)

description

Prehistòria Primer ESO

Transcript of Taller prehist²ria

  • 1. TALLER DE PREHISTRIA Lourdes Escobar

2. Procs d evoluci humana

  • Posici vertical i marxa bpeda. Major camp de visi i mans alliberades per poder manipular i fabricar
  • Desenvolupament del cervell
  • Grcies al foc es van produir canvis en l alimentaci. Aix condueix a la disminuci de la mida de les mandbules i de les dents.
  • Ment i front pla
  • Llenguatge
  • Augment de l alada i disminuci de la llargria dels braos
  • Disminuci de la quantitat de pl que cobreix el cos
  • ...

3. 4. 5. 6. cronologia 7. Paleoltic: caadors, recollectors i nmades 8. campament neandertal On viuen? 9. Cova 10. Abric 11. Tipi 12. Cabana 13. Com obtenen els aliments? Cos a cos, utilitzant llaces, fletxes, propulsors...Tcniques de caa 14. propulsor 15. Fent caure l animal per penya-segats o a paranys 16. Atac en grup 17. Pesca amb arp 18. Qu es fa amb l animal caat? 19. 20. 21. Tamb recollecten i rapinyen Hi ha constncia de prctiques canbals 22. Eines 23. slex 24. 25. percutors 26. Puntes de fletxa i llana 27. 28. bifa 29. Altres eines 30. 31. Ganivet arpons Altres materials: os, banya, fusta, obsidiana, quars... 32. Fa uns 400.000 anys l Homo erectus va controlar el foc 33. Caa i defensa Illuminaci i escalfor Nova manera de preparar els aliments (millors digestions i menys malalties ) Colpejant dues pedres Rotaci o fregaci 34. 35. Activitat a un campament 36. ArtPintures rupestres 37. 38. Fa uns 30.000 anys 39. Rituals mgics, santuaris???? Estil franc-cantbric 40. Brau de la cova de Las Caus a Frana 41. 42. Bisons d Altamira a Cantbria 43. 44. Estil llevant 45. Pintura de la Roca dels Moros, al Cogul, Lleida 46. Abric dels Cavalls a Trig Alt Maestrat 47. Art mobiliari 48. venus Venus de Willendorf a ustria 49. Es relacionen amb el culte a la fertilitat 50. 51. Relleus i gravat 52. Bast de comandament penjol 53. Primeres creences religioses Fa uns 80.000 anys els neandertals comenaren a enterrar els seus morts. En els enterraments elsdifunts s acompanyaven d objectes que coneixem amb el nom d aixovar funerari 54. 55. Neoltic: agricultors, ramaders i sedentaris 56. Nova activitat econmica 57. 58. 59. 60. 61. Noves eines i estris 62. 63. Noves tcniques Pedra polida Destral neolticaBifa del Paleoltic 64. Poblats estables 65. 66. 67. Les noves activitats generen noves necessitats cermica 68. Cermica cardial 69. 70. cistelleria 71. teixits 72. Teler 73. L inters per l ornamentaci creix 74. 75. Mines de Gav 76. resumim 77. Edat dels metalls Els colors et donaranLa pista!!! 78.

  • Evoluci de la tcnica
  • Colpejant en fred
  • Forja: es colpeja el metall aplicant foc i calor
  • Fosa: fondre el metall i donar la forma desitjada
  • Siderrgia: tecnologia ms complicada amb altes temperatures

79. Primeres ciutats construdes de manera ordenada : muralles, edificis principals, carrers.. Intercanvi i comer 80. Els Vilars. Arbeca. Lleida 81. Nou utillatge Roda de la ciutat d Ur. 3500 a.C. Primera roda de fusta trobada.Vas campaniforme 82.

  • Arada tirada per bous
  • Torns per a l elaboraci de cermica
  • Obres d engenieria : dics, canals, rec per tal d augmentar
  • la producci agrcola.
  • - Divisi del treball i especialitzaci. Augmenten
  • les diferncies socials. Molt clar als aixovars funeraris.

83. navegaci 84. Edat del bronze 85. 86. aixovar funerari 87. Jaciment de El Argar 88.

  • Fbula

89. estatuetes 90. El Aer a Cantbria 91. Edat del ferro 92. Diadema del tresor de Jvea Els aixovars sn un indicador de diferncies socials 93. 94. A partir del V milleni a.C MEGALITISME 95. Stonehenge i poblat dels constructors. Cromlec: culte al sol, agrari, calendari...????? 96. seculcre de corredor 97. 98. Menhirs i alineaci de menhirs Commemoratius, marca de territori...????? 99. 100. dolmen Sepultura funerria collectiva 101. 102. Cultura talaitica: Illes Balears 103. Talaiots Son construcciones de piedra de gran tamao en forma de torre, pudiendo alcanzar hasta 8 m. de altura, con un promedio de 15 m. de dimetro en la base. Los ms desarrollados presentan habitculos en torno a una columna central de piedra. Destacan los de Sant Agust Vell, en Migjorn, Torrell y Trepuc -ste de casi 26 m de dimetro de base- en Ma y Alaior, y, tambin en Alaior, los Torrauba d'en Salord y Torre d'en Gaums. En la zona de Ciutadella, Torrellafuda, Santa Mnica, en Migjorn, y Son Catlar.Talaiot de Torello 104. Taules Cumplan funciones de templo, y presentan una figura de T enorme, formada con gigantescas lajas rectangulares. Las ms notables son Torre Trencada,Talat de Dalt-con una pilastra oblicua apuntalando el soporte, una rareza- Torrelliss Nou, Trepuc, y la del conjunto de Torrauba den Salord, cuya enorme base vertical est enterrada hasta 2 m. de profundidad. 105. LaNaveta dels Tudonses el monumento ms conocido, y es, en efecto, la catedral de las construcciones prehistricas. Con dos plantas, tiene 13,5 m. de longitud y una anchura mxima de 6,4 m. con una altura de 4,25 m. El bside recuerda una proa , por lo que el smil con una embarcacin invertida es perfectamente vlido.Se admite el destino funerario de las navetas, pero la cantidad deleyendasque han nacido en torno a sta es bastante numerosa.Naveta d'es Tudons 106. Nous models d enterraments. Els indoeuropeus, unpoble procedent del centre d Europa difondr cap al II millenni a.C aquest nova forma d enterrar els morts.Urna bicnica 107. Paleoltic Fa uns 3.500.000.000 anys Neoltic Fa uns 10.000 anys 108. http://geohistorias.wikispaces.com/LA+PREHISTORIA http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesalfonso_romero_barcojo/departamentos/sociales/uudd_sociales/prehistoria/cuerpo_prehistoria.html#materiales http://www.irabia.org/web/sociales1eso/indexhistoria.htm