PLA DE MÀRQUETING URBÀ DE LA CIUTAT DE · PDF file 2 ÍNDEX PLA DE...

Click here to load reader

  • date post

    08-Jul-2020
  • Category

    Documents

  • view

    5
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of PLA DE MÀRQUETING URBÀ DE LA CIUTAT DE · PDF file 2 ÍNDEX PLA DE...

  • PLA DE MÀRQUETING URBÀ DE LA CIUTAT

    DE TERRASSA

    Aquest projecte ha estat elaborat amb el suport de:

    DADES DE CONTACTE: Tel. 93 789 80 18 C. Sant Leopold, 101, Of. 210 Terrassa (08221) www.xoostudio.es

  • 2

    ÍNDEX

    PLA DE MÀRQUETING URBÀ DE TERRASSA

    1. INTRODUCCIÓ 1.1 - Construir el valor de posicionament de Terrassa 1.2 - Convertir els atributs en valor percebut 1.3 - Aliniar tots els atributs a l’entorn d’un eix potent 1.4 - La importància de l’eix de futur

    2. IDENTIFICACIÓ DELS POTENCIALS D’ATRACCIÓ 2.1 - Atributs de la ciutat

    2.1.1 - Ciutadans 2.1.2 - Empresaris

    2.2 - Visió futura de la ciutat

    3. CONSIDERACIONS PRÈVIES A LES ACCIONS DEL PLA DE MÀRQUETING 3.1 - Ciutadania 3.2 - Empresaris

    4. ACCIONS DEL PLA DE MARQUETING 4.1 - Tàctiques del Pla de Màrqueting 4.2 - Procés participatiu d’elecció del lema de Terrassa

  • INTRODUCCIÓ

    1.

  • 4

    1.1 - Construir el valor de posicionament de Terrassa L’objectiu del Pla de màrqueting és posicionar Terrassa en el territori i el món amb l’objectiu d'atraure empreses i que les persones que hi viuen se’n sentint orgulloses.

    Dit d’una altra manera, l’encàrrec es concreta en crear un posicionament clar, atractiu i potent dins i fora de la ciutat.

  • 5

    1.2 - Convertir els atributs en valor percebut

    Per a la construcció del valor de posicionament, s’ha tingut en compte:

    · Els atributs que té Terrassa (la realitat present) · Els objectius futurs (la direcció d’aquesta)

    L’objectiu del Pla de Màrqueting és donar visibilitat als atributs i objectius de la ciutat, per tal que aquests esdevinguin valor percebut.

    No serveix de res que la ciutat avanci i prosperi en l’adquisició de nous atributs (més riquesa, més qualitat de vida, més serveis, més projecció…) si aquests no són percebuts per la ciutadania o pel públic exterior.

  • 6

    1.3 - Aliniar tots els atributs a l’entorn d’un eix potent

    Per construir una idea sòlida i ben dibuixada del què és i vol ser Terrassa, és necessari buscar el denominador comú. Un eix transversal a tots els atributs i objectius, meditat pensant en el llarg termini (visió estratègica).

    Aquest eix ha de ser el concepte principal que Terrassa vol comunicar a tots els seus públics (ciutadania, exterior) i al que vol ser associada com a ciutat.

    Aquest eix unificarà totes les accions del Pla de Màrqueting de Terrassa i funcionarà com a paraigua de totes les accions que es posin en marxa per donar a conèixer atributs o objectius concrets (visió tàctica).

    Aquest conjunt d’accions tàctiques es repartiran en els propers anys, i implicaran de forma transversal a tots els agents socials i econòmics de la ciutat.

  • 7

    1.4 - La importància de l’eix de futur

    L’eix de futur ha de permetre traslladar una imatge sòlida i molt concreta de Terrassa. En el cas que no en disposem, això acaba generant:

    · Indefinició del valor de la marca Terrassa · Poca profunditat de la percepció del valor · Dispersió dels atributs que conformen el valor

    Cal que totes les accions tàctiques, comparteixin un sol eix de futur que doni força, unitat i coherència a totes elles, per tant, ens marquin l'estratègia a seguir.

  • IDENTIFICACIÓ DELS POTENCIALS

    D’ATRACCIÓ

    2.

  • 9

    Terrassa disposa d’un gran univers d’atributs que la fan una ciutat amb potencial i atractius suficients com a ciutat per viure-hi o treballar-hi o muntar-hi una empresa.

    En aquest apartat es presenten els principals atributs de la ciutat, segons els:

    2.1.1 - CIUTADANS

    2.1.2 - EMPRESARIS

    2.1 - ATRIBUTS DE LA CIUTAT

  • 10

    Terrassa és la quarta ciutat de Catalunya en termes de població. Per darrera de Barcelona, Hospitalet i Badalona. Supera els 200.000 habitants des de l’any 2005. A destacar el fort creixement que registra entre els anys 2002-2012 (40.000 habitants) un 25% de nova població, principalment extracomunitària, i en els darrers anys cada vegada més de l’àrea metropolitana.

    Aquest concepte de dimensió, de ciutat “gran”, és un orgull per als terrassencs i terrassenques i una oportunitat a l’hora de treballar la gestió del valor/marca Terrassa.

    2.1 - ATRIBUTS SEGONS LA CIUTADANIA

    2.1.1 - CIUTADANS

    2.1.1.1 - DEMOGRAFIA

  • 11

    2.1.1.2 - CULTURA La cultura és un dels actius amb més protagonisme i pes específic en la personalitat de la marca Terrassa.

    • LA SEU D’ÈGARA (A*) I LA TERRASSA MEDIEVAL Recurs patrimonial únic a Europa. En tràmits per a l’obtenció del reconeixement de la UNESCO com a patrimoni de la humanitat. Abans de les reformes rebia unes 14.000 visites anuals, que actualment han passat a ser unes 20.000, molt per sota de les visites que registren altres equipaments culturals de la ciutat de menor categoria.

    *Dins de l’inventari de productes turístics del Pla de Màrqueting de la província de Barcelona (2011) la Seu d’Ègara ha estat catalogada com a Categoria A.

    2.1 - ATRIBUTS SEGONS LA CIUTADANIA

  • 12

    • MUSEUS DE LA CIUTAT, I ESPECIALMENT EL MNACTEC (A*) Dels 3 museus de la ciutat, destaca com a actiu cultural el Mnactec. Locomotora turística de la ciutat. Amb marca potent i conegut internacionalment dins del seu àmbit. Amb uns 80.000 visitants anuals.

    *Dins de l’inventari de productes turístics del Pla de Màrqueting de la província de Barcelona (2011) el Mnatec ha estat catalogat com a Categoria A.

    2.1 - ATRIBUTS SEGONS LA CIUTADANIA

  • 13

    • PATRIMONI INDUSTRIAL I MODERNISTA (casa museu Alegre Sagrera, Masia Freixa, Vapors, Mercat de la Independència, etc.) Terrassa disposa d’un dels conjunts de patrimoni industrial i modernista més importants de Catalunya. L’amplia quantitat de producte permet el disseny de diferents rutes i itineraris turístics sense sortir de la ciutat.

    • FIRA MODERNISTA Gran festa del modernisme a Catalunya. Un dels productes culturals de Terrassa que atreu més turisme. Aproximadament 100.000 visitants/ edició, que durant els dies de celebració de la fira donen vida a altres equipaments culturals de la ciutat (museus, rutes, etc.)

    2.1 - ATRIBUTS SEGONS LA CIUTADANIA

  • 14

    • FESTIVAL DE JAZZ Recurs turístic potent de la ciutat, i actiu cultural que genera molt orgull entre els terrassencs, malgrat el jazz sigui un estil musical minoritari. A destacar com a acte estrella el Picnic Jazz, punt de trobada anual de moltíssims terrassencs, i també d’amants del jazz de fora de la ciutat. Un esdeveniment amb prestigi i projecció nacional i internacional que atrau anualment uns 40.000 visitants.

    • EQUIPAMENTS CULTURALS Terrassa disposa d’una xarxa d’equipaments culturals a l’alçada d’una gran ciutat, entre els que destaquen El Teatre Principal, el Centre d’Arts Escèniques (organitzador del festival Terrassa Noves Tendències TNT), l’Auditori Municipal o el Centre Cultural Terrassa, entre d’altres.

    2.1 - ATRIBUTS SEGONS LA CIUTADANIA

  • 15

    • GASTRONOMIA Un dels sectors més dinàmics de la ciutat, amb un Gremi particularment actiu i protagonista. El sector ha recuperat tot un seguit de productes de proximitat que s’associen a la ciutat sota la marca “Terrassa gastronòmica” i ha posat en marxa una àmplia gamma d’activitats que han estat un èxit de participació ciutadana (p.e. Ruta de Tapes, jornades de Caça i Bolet, etc.). També ha creat col·lectius de prestigi, com “Cuina Vallès”, que treballen la cuina de proximitat. L’àmplia oferta de restaurants de qualitat, juntament amb el protagonisme del restaurant Capritx (estrella Michelin), han posicionat Terrassa com a capital gastronòmica de la comarca, i converteixen la gastronomia en un actiu cultural molt rellevant.

    2.1 - ATRIBUTS SEGONS LA CIUTADANIA

  • 16

    • CASTELLS L’any 2010 els castells reben la distinció de la UNESCO com a patrimoni de la humanitat. Des de llavors fins avui, el món casteller ha viscut un progressiu boom mediàtic. A destacar que Terrassa disposa de dues grans colles castelleres, destacant Minyons com a una de les colles castelleres de Catalunya, amb castells de gamma alta. Un actiu que sens dubte convé treballar associat a la identitat de la ciutat.

    2.1 - ATRIBUTS SEGONS LA CIUTADANIA

  • 17

    2.1.1.3 - OCI

    Terrassa disposa també d’una bona oferta en oci, destacant els següents motors/equipaments:

    • PARC VALLÈS Obert els 365 dies de l’any, Parc Vallès s’ha consolidat com el parc d’oci de la ciutat i també de les ciutats adjacents com Sabadell o Sant Quirze. Ofereix un ampli ventall de lleure que inclou cinemes, una bona oferta en restauració, i un comerç que ha crescut en els recents temps amb botigues com Nike, Mango o Mediamarket. L’afluència de públic és majoritàriament en caps de setmana, amb els conseqüents problemes d’un pàrquing insuficient pel nombre de visitants. També al voltant d’aquest nucli, s’han situat empreses com Norauto, Decathlon, Andorra Free Market que tot i no pertànyer al mateix parc generen consum i venda creuada.

    • SPORTCENTERLAND A la carretera de Terrassa a Sabadell, és un dels centres d’oci pensats pels més men