Estrategies del màrqueting online

Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/

© Roger Casadejús Pérez | Exatienda

Estratègies del màrqueting on-line

Introducció

Les publicitats han envaït tot aspecte de les nostres vides. És impossible caminar pel carrer i no veure un anunci o una tanca en les parets, escoltar a la ràdio alguna propaganda o en la televisió un comercial. Definitivament estem ficats en la competència del màrqueting la que sembla de mai acabar. Tots volen incrementar les seves vendes i promocionar els seus productes. Encara que de diferents formes, el màrqueting funciona si està ben dirigit.

El màrqueting s'està desenvolupant juntament amb els avanços constants de la tecnologia. És necessari explotar les tecnologies, per això el màrqueting també ha envaït Internet.

En els últims anys, hem estat partícips d'un creixement comunicatiu significatiu per al desenvolupament de noves formes de comunicació com l'és Internet. Aquest ha canviat tot el món, els espais són més curts i la comunicació és immediata fins i tot a temps real. És necessari reconèixer que Internet és indispensable, en l'actualitat, per a tot. Per tot això el màrqueting ha vist un nínxol a la xarxa i s'ha desenvolupat un nou màrqueting, el màrqueting on-line, també anomenat E-Màrqueting.

En aquest treball s'investigarà com és el desenvolupament del màrqueting on-line, les seves estratègies, motivacions per les quals s'utilitza aquest tipus de màrqueting, desenvolupament del mateix i els seus resultats; desenvolupant un cas d'èxit existent i exercint un pla de màrqueting on-line per a una empresa que no ho tingui. Per desenvolupar millor el tema és necessari analitzar, a través d'un marc teòric, tot el que és el màrqueting i les seves funcions.

ESTRATÈGIES DEL MÀRQUETING ON-LINE

1. Plantejament del problema.

1.1 Antecedents del problema.

1.1.1 Introducció del màrqueting.

El Màrqueting sempre s’ha confós amb publicitat, promoció i vendes però és molt més que això. El màrqueting és un procés en el qual a través de recerques fan estratègies per realitzar campanyes. Aquest no només venta, publicita i promociona sinó que també crea una imatge, obté clients fidels a les marques, desenvolupa plans, objectius de la marca, desenvolupa el producte en la ment del consumidor. Una de les funcions més importants del màrqueting és que no només es fixa en el producte sinó que veu les necessitats del consumidor per així satisfer-les mitjançant estratègies específiques. Per això és un procés el qual s'ha d'investigar per així saber què és el que s'ha de fer.

"És el conjunt d'activitats necessàries per convertir el poder de compra del consumidor en demanda efectiva" Peter Druker.



No es tracta de vendre un producte sinó que aquest s'adapti a les necessitats dels consumidors. El màrqueting ha de considerar permanentment noves alternatives per fidelitzar clients a la marca, aconseguir nous clients i mantenir els clients existents.

“Avui dia cal entendre el màrqueting, no en el sentit antic d'aconseguir una venda “parlar i vendre”, sinó en el nou sentit de satisfer les necessitats del client. Si els mercaders entenen bé les necessitats dels consumidors, desenvolupen productes que ofereixen major valor, els assigna preus apropiats, i els distribueix i promou de manera eficaç, aquests productes es vendran molt fàcilment. Per tant, la venda i la publicitat són només una part de la “barreja de màrqueting”: conjunt major d'eines de màrqueting que juntes afecten al mercat.”

El Màrqueting treballa amb el mercat i gràcies a aquest tot el màrqueting pot funcionar. El mercat és canviant, té un ritme accelerat, i la competència és dinàmica entre les marques. Per això, és necessari estar atents a aquests canvis perquè la marca no es vegi afectada de forma negativa. És en aquest escenari d'inestabilitat del mercat, on s’han de mantenir estratègies de màrqueting, té riscos però optar per una estratègia nova també ja que prendre qualsevol decisió és arriscar una caiguda del producte.

Al mercat, el client/consumidor té una major aspiració de la qualitat, servei i personalització, això és el que tot client busca en un producte o servei.

Pel mateix fet que el mercat està ple de productes i serveis hi ha una menor percepció de diferències entre els productes i menor lleialtat cap a les marques, el treball del màrqueting és marcar la diferències entre cada producte per així ser reconegut i diferenciat de les competències. Per realitzar això és indispensable buscar noves formes de màrqueting que facin diferències i ressaltin la marca representada.

En l'actualitat és necessari posar informació a Internet, catàleg, vendes per TV, revistes, correu electrònic, etc. Així com incorporar entreteniments en les botigues, amb barres de cafè, demostracions, exhibicions, la qual cosa es diu BTL. Això ajuda al fet que el consumidor sàpiga del producte i tingui la informació requerida per exercir una compra.

El màrqueting s'ocupa a identificar i satisfer necessitats personals i socials. Aquestes necessitats es veuen directament relacionades amb el producte i/o serveis a causa que aquests estan fets per satisfer aquestes necessitats. El màrqueting té un cicle, és a dir un ordre per ser realitzat amb èxit. Cal planificar a través de la identificació de les necessitats i segments, per així poder crear i adaptar el producte o servei al públic i amb això crear una estratègia de comunicació, l'actuar en el màrqueting és comunicar. Finalment cal revisar el fet, aquesta revisió es fa a través de mesuraments dels resultats la qual cosa ens dóna barreres i oportunitats per al mateix producte i així es poden trobar mes insights.

A través de noves oportunitats per a l'empresa s'apliquen treballs de recerca com la segmentació i el posicionament per dirigir millor els objectius d'una campanya.

La funcionalitat del Màrqueting es veu en el posicionament de la marca. Aquest procés té com a obligacions la gestió de marca i de la relació amb col·laboradors, el màrqueting a Internet, de RR.PP. (relacions públiques), de SS (serveis) i experimental. També ha d'analitzar la rendibilitat i desenvolupar les comunicacions integrades.

Hi ha tècniques per al desenvolupament del màrqueting, són conegudes com les “4 P´s del màrqueting” que estan constituïdes per variables (plaça, promoció, producte i preu). Existeixen certs autors com Lambin o Peeters que opinen que es pot parlar d'una cinquena "P" denominada Venda Personal (Personal Selling) en considerar la importància i dificultat d'aconseguir la venda d'un producte.



“El màrqueting, actualment, intenta ajudar a resoldre dificultats tals com l'increment de la competència, el poder de la distribució, els preus similars, els productes clònics, la saturació de la publicitat i els consumidors en constants canvis.”

1.1.2 Impacte del màrqueting on-line i la seva evolució

“El màrqueting a internet es basa en l'estudi de les tècniques que s'implementen a internet per realitzar una publicitat i tractar de vendre els productes o els serveis d'una empresa o una persona en particular, en aquest punt el màrqueting a internet en general ha d'incloure la publicitat per clic, els avisos a les pàgines web, blog, com així també els enviaments de correu electrònic en forma massiva, també és important el màrqueting a internet en els cercadors, on ha d'estar inclosa l'optimització per als cercadors, com així també el màrqueting per als blog.”

El màrqueting on-line o E-màrqueting fa referència a aquella aplicació de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC´s) que són utilitzades al món del màrqueting. És a dir és aquell màrqueting que es dedica a vendre una marca i crear una imatge per Internet.

No és estrany obrir una pàgina d'Internet i ser atacat per les publicitats i promocions de marques que han trobat un nínxol de comunicació en aquesta àrea. Però és necessari saber sobre l'evolució de l'E-màrqueting per així saber què és el que es fa en l'actualitat i quin és l'impacte en les persones aquest tipus de màrqueting.

El màrqueting a Internet té com a origen els anys 90´s on es podien apreciar llocs web amb un disseny “precari” per ser poc elaborat, Internet recentment estava cobrant protagonisme en la societat de l'època. En aquestes pàgines el text era l'única cosa que es brindava d'informació. El màrqueting ha evolucionat impressionantment ja que avui es pot apreciar no només informació escrita sinó també publicitats (vídeos) i avisos publicitaris, així com imatges, etc.

1.1.3 Limitacions i defenses

El Màrqueting a Internet funciona en tot moment. Com a primera defensa d'aquest màrqueting hem de sempre estar a l'accés del públic, és a dir que cadascun dels consumidors té la possibilitat de veure publicitats i promocions sense deixar de fer el que estan fent. La interactivitat d'aquest tipus de màrqueting és el que fa que sigui cada vegada sigui més acollit per les persones, ja que ells poden buscar publicitats clàssiques i les noves en la xarxa i veure-les tantes vegades com vulguin, així com veure publicitat a les mateixes pàgines web que utilitzen, també poden accedir a les pàgines web del producte per poder informar-se del mateix. Amb això em refereixo al fet que aquest tipus nou màrqueting és funcional amb el consumidor fent relacionar la marca amb la xarxa.

Una de les limitacions més importants és que una marca que no és reconeguda i es perd en aquest tipus de màrqueting, és necessari donar-se conèixer com a marca per així poder invertir en aquest tipus de publicitat.

D'altra banda Internet dóna desconfiança als consumidors en el que a compres es refereix per què no confien en el lliurament d'informació personal a un servidor i perd credibilitat.

El màrqueting a Internet ha tingut un ampli impacte en diverses indústries, destacant sobre els altres la música, l'editorial, la banca, el mercat de béns de segona mà i ocasió i els serveis directes. Les atencions es fan via mail, pagina web, etc.



1.2 Formulació del problema

Com el màrqueting on-line desenvolupa les seves estratègies en espais virtuals vinculant les xarxes de comunicació i les publicitats?

1.3 Justificació de la recerca

Escriure sobre el màrqueting on-line té un risc molt gran degut a que Internet és canviant. És un mitjà que està en constant moviment i actualització, i juntament amb això s'apliquen les millors tècniques i estratègies perquè funcioni les quals s'estan desenvolupant i no estan determinades.

Pel mateix que el màrqueting on-line és un tipus de màrqueting que s'ha format fa relativament poc temps no és un tema molt tocat pels investigadors. I és necessari que les persones s'adonin de l'oportunitat i l'abast que la xarxa els ofereix per al creixement de la seva marca, l'alternativa de venda de productes, la possibilitat d'arribar a nous mercats i de crear una imatge corporativa digital que pugui competir amb la de les grans empreses nacionals i internacionals.

Es justifica aquest treball socialment per la influència dels nous mitjans de comunicació com l'és Internet. L'increment significatiu de Internet ha fet que la societat es torni dependent d'ell fent que aquest tingui una presència significativa al mercat. L'aprofitament correcte de les eines que aquest proporciona, tenint com a finalitat, el comptar amb una base o simplement l'incentivar la idea d'involucrar les tecnologies de la web en les seves estratègies de màrqueting.

Igual que Internet, el màrqueting està relacionat amb les empreses dels últims temps. És la manera específica d'executar o dur a terme la relació d'intercanvi que consisteix a identificar, crear, desenvolupar i servir a la demanda. És fàcil pensar a partir de la definició, que la tecnologia té una importància vital dins del màrqueting.

La tecnologia en els últims anys ha transformat el món i dins d'aquest l'oferta ha estat influenciada transformant-se. Avui el producte està en la vida diària de les persones, fent que el ritme del mercat sigui actiu i molt dinàmic. El mercat ha canviat radicalment.

Entre els processos de funcionament de les empreses l'atenció al client és el més desenvolupat, els famosos Call Center com a exemple. Pel mateix que tots els productes i serveis són part de la vida de les persones, i aquestes valoren el servei i així es fidelitzen amb les marques.

La importància acadèmica està en la noves tècniques d'informació que hi ha per a desenvolupar noves campanyes en els diferents mitjans massius que hi ha, ho és Internet. És necessari dir que el fet que s'obri aquesta nova opció per publicitar i informar als consumidors fa que es creïn noves estratègies de màrqueting basades en el mateix comportament del consumidor i en un acurat tractament de la informació.

1.4 Limitacions

Per ser un tema poc tocat pels autors no es té molta bibliografia física sobre el tema, la major part de la informació va a ser no només de pàgines d'internet sinó de llibres penjats en la web,



juntament amb informació adquirida d'una organització anomenada IAB Perú (Interactive Advertising Bureau) la qual parlarem més endavant.

Com a segona limitació és l'accés a les agències encarregades de fer aquest tipus de màrqueting ja que elles tenen confidencialitat dels seus clients.

2. Objectius

2.1 Objectius generals

* Definir el desenvolupament de les diferents estratègies que utilitza el màrqueting on-line en els llocs d'internet.

* Especificar el procés d'aquest màrqueting des de les motivacions fins a resultats.

2.2 Objectius específics

* Determinar les estratègies del màrqueting on-line usades.

* Descobrir quins són els productes més publicitats a Internet.

* Reconèixer la segmentació que utilitza el màrqueting on-line.

* Determinar les estratègies creatives que usa el màrqueting on-line.

* Descobrir el valor que té la marca a Internet.

* Desenvolupar un pla de màrqueting on-line per a un producte que no ha fet aquest tipus de màrqueting.

3. Variables/categories

3.1 Variables

* Estratègies de promoció del màrqueting on-line.

El màrqueting directe per oferir productes personalitzats a un grup molt ben segmentat de clients potencials. Les estratègies depenen dels objectius que es plantegin per a l'oferta o promoció. Són quatre fases que es poden distingir en la publicitat per internet:

a) Atracció de tràfic.

b) Conversió de tràfic en clients.

c) Fidelització de clients.

d) Conversió de clients fidels en prescriptors.

* Productes més publicitats a Internet

Els productes més publicitats són empreses de telefonia cel·lular i de llocs de cerca com Google.



* Xarxes virtuals

Són xarxes socials a través de Internet. S'estableixen relacions personals a distància.

* L'estratègia de segmentació que utilitza el màrqueting on-line.

La segmentació d'aquest màrqueting és fer pel tipus de pagina que s'usi i per la categoria del producte.

* Estratègies creatives que usa el màrqueting on-line.

Les estratègies creatives es basen a cridar l'atenció del consumidor en determinats espais de les pàgines.

* Valor que té la marca en Internet.

El valor de la marca l'hi dóna el consumidor per la transcendència que l'avís tingui

sobre el mateix client potencial i els actuals.

* Perspectiva dels consumidors.

És el que el client pensa del producte abans de veure una publicitat, la qual pot canviar després de veure-la, això és com es veu la marca.

3.2 Categories

* Estratègies del màrqueting on-line :

Per poder definir quines són les estratègies del màrqueting on-line és necessari saber que aquest és un tipus de màrqueting per això les estratègies són generals.

Les estratègies es donen una vegada que s'ha reunit tota la informació possible sobre els usuaris, el següent pas és pensar com els atrauríem a la web. Per a això, cal planificar el site utilitzant noves estratègies del màrqueting com a publicitats en forma banners, e-mail màrqueting, màrqueting one to one, eines de fidelització. És important que la web mostri aliances amb altres sites així li dóna valor afegit a la web.

La majoria dels emprenedors reeixits prenen idees per als seus negocis estudiant nínxols de mercat i desenvolupant un producte o servei que satisfaci les seves necessitats o resolgui els seus problemes.



* Segmentació :

La segmentació té a veure amb el fet que tots els consumidors d'un determinat producte han de pertànyer a un grup de consumidors homogeni que justifiquin diverses estratègies de màrqueting. Cal buscar un nínxol de mercat per poder introduir un producte, aquest nínxol és una necessitat insatisfeta. La segmentació és per tipus d'usuaris, classe social, professió, edat, sexe, grandària familiar, estat civil, nacionalitat, freqüència o volum de compra o benefici esperat; depèn de les característiques del grup que t'interessi captar.

* Estratègies creatives :

Com a estratègies creatives el màrqueting on-line desenvolupa nous llocs on la gent pot publicitar els seus productes i serveis. Els web site tenen publicitats virals, vídeos, links que fan més interactiva la pagina. Cal saber que la creativitat en aquest tipus de màrqueting està dirigida a innovar a causa del ràpid flux de la informació. Mentre més impactant sigui la publicitat, majors visites tindrà i seran comptabilitzades per la pàgina.

L'èxit d'una campanya es troba subjecte a la intel·ligència i creativitat de l'emissor a l'hora de realitzar les accions més convenients segons ho requereixi cada situació. L'usar mitjans no convencionals com Internet és part de la creativitat.

* Valor de la marca :

El mercat està envaït de productes iguals però els consumidors tenen les seves pròpies preferències en quant a marques es refereix. Les diferenciacions que fan els consumidors és el valor de la marca. En altres paraules, els mercaders són els que han de construir el concepte de la marca. Millorar el valor d'una marca depèn de realçar aquest valor en la ment dels consumidors d'aquesta marca. El valor de la marca està constituït per la lleialtat d'actitud i lleialtat de conducta. La primera reflecteix com el consumidor se sent i pensa sobre el producte o servei. La segona es refereix a l'acció sobre el que la gent fa amb els seus diners i el que inverteixen en el producte.

Les marques es converteixen en un factor de decisiu en la compra del consumidor. Aquestes ofereixen un fàcil reconeixement dels productes i serveis que tenen alguna cosa de valor. Es condiciona al consumidor a confiar en les mateixes marques perquè així ho facin sense pensar-ho.

“Però així com és possible destruir una marca a través de pràctiques de mercat ineficients o a curt termini, també és possible construir el valor de la marca. Exemple de marques molt sòlides que pràcticament no existien fa 10 anys són Saturn, Starbucks, Snackwells i Nescafe.”

* Xarxes socials :

Les xarxes socials a Internet han guanyat el seu lloc d'una manera vertiginosa convertint-se en negocis per a empreses i sobretot en llocs per a trobades humanes.



“Les xarxes són formes d'interacció social, definida com un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions en contextos de complexitat. Un sistema obert i en construcció permanent que involucra a conjunts que s'identifiquen en les mateixes necessitats i problemàtiques i que s'organitzen per potenciar els seus recursos. Una societat fragmentada en minories aïllades, discriminades, que ha desvitalitzat les seves xarxes vinculades, amb ciutadans freturosos de protagonisme en processos transformadors, es condemna a una democràcia restringida. La intervenció en xarxa és un intent reflexiu i organitzador d'aquestes interaccions i intercanvis, on el subjecte es funda a si mateix diferenciant-se d'uns altres.”

4. Marc teòric

4.1. Fonaments del màrqueting

El Màrqueting és quelcom nou i vell alhora. Els seus orígens es remunten al comerç entre els pobles antics. Però va ser recentment en la dècada dels 70’s en què es va donar una formalització real i sistemàtica que li va proporcionar caràcter de ciència experimental.

La definició de màrqueting més estesa ens diu que és l'estudi o recerca de la forma de satisfer millor les necessitats d'un grup social a través de l'intercanvi amb benefici per a la supervivència de l'empresa. La fusió del Màrqueting, en tenir unes necessitats específiques d'informació, exigeix un sistema d'informació que permeti analitzar l'evolució de l'entorn, identificar la competència, estudiar l'atractiu del mercat i les expectatives, així com desitjos dels clients. Aquest sistema s'encarrega de proveir a l'executiu, una vegada avaluades les seves necessitats d'informació, de les dades i eines necessàries per realitzar les auditories de màrqueting.

És l'estudi o recerca de la forma de satisfer les necessitats d'un grup social a través de l'intercanvi amb benefici per a la supervivència de l'empresa. Una de les funcions més importants del màrqueting és la distribució o comercialització però encara més important és la predicció mateixa.

El mercat és el conjunt de compradors actuals i potencials d'un producte. La funció dels encarregats del màrqueting d'una empresa és convèncer al client que el seu producte és el que realment va a satisfer les seves necessitats.

En identificar les variables que determinen el nivell de satisfacció dels consumidors, les empreses obtindran una important eina de retroalimentació i així desenvolupar les seves activitats de la millor manera.

El màrqueting és l'estudi que ajuda a realitzar vendes, coneixent i comprenent al client/consumidor de manera que el producte o servei s'ajusti a les seves necessitats.

És necessari, per a una empresa saber certs aspectes de la teva marca per a poder realitzar una estratègia de màrqueting funcional i rendible, que mostri resultats enfront dels objectius que es plantegen:

* Diferenciació: és el valor afegit, tot allò que permet que el consumidor ens percebi com a diferents dels altres. Per simple que pugui semblar el producte, sempre és possible diferenciar-ho.

* Segmentació: té a veure amb el fet que darrere de tots els possibles clients d'un determinat producte hem d'obtenir grups de consumidors homogenis que justifiquin accions de màrqueting diferents.

* Posicionament: lloc que ocupa el producte o servei en la ment del consumidor.



* Fidelització de clients: és buscar ser percebut com la millor opció, eliminant qualsevol altra decisió de compra.

* Les 4 P’s: són les variables del màrqueting mix (producte, plaça, promoció i preu) es diu que hi ha una 5 P; el posicionament.

* La publicitat: és la comunicació a través de les empreses, utilitzant diferents mitjans, pretenen donar a conèixer un determinat producte o servei al mercat, per influir en la compra o acceptació del mateix.

* El Briefing: estudi que fa l'agència de publicitat per dissenyar una promoció que tingui el que busca l'empresa.

4.2. Evolució del màrqueting passiu a l'actiu (de la web 1.0 a la web 2.0)

Què és la Web 1.0?

És un tipus de web estàtica amb documents que mai s'actualitzaven i els continguts dirigits a la navegació (HTML i GIF).

La Web 1.0 va començar en els anys 60's, de la forma més bàsica que existeix, amb navegadors de només text, com ELISA, bastant ràpids, després va sorgir l'HTML (Hyper Text Markup Language) que va fer les pàgines web més agradables a la vista i els primers navegadors visuals com IE, Netscape, etc.

La Web 1.0 és de només lectura, l'usuari no pot interactuar amb el contingut de la pàgina,(res de comentaris, respostes, cites, etc). Estant totalment limitat al que el Webmaster o administrador puja a la pàgina web.

Web 1.0 és una frase que es refereix a un estat de la World Wide Web, i qualsevol pàgina web dissenyada amb un estil anterior del fenomen de la Web 2.0. És en general un terme que ha estat creat per descriure la web abans de l'impacte de la febre punt COM en el 2001, que és vist per molts com el moment en què Internet va donar un gir.

És la forma més fàcil en el sentit del terme web 1.0 quan és usada en relació a terme web 2.0, per comparar els dos i mostrar exemples de cadascun.

Alguns elements de disseny típics d'un lloc Web 1.0 inclouen:

* Pàgines estàtiques en comptes de dinàmiques per l'usuari que la visita.

* L'ús de framesets o marcs.

* Extensions pròpies de l'HTML com el parpelleig i les marquesines, etiquetes introduïdes durant la guerra de navegadors web.

* Llibres de visites online o guest books.

* Botons GIF, gairebé sempre a una resolució típica de 88x31 píxels de grandària promocionant navegadors web o altres productes.

* Formularis HTML enviats via email. Un usuari omplia un formulari i després de fer clic s'enviava a través d'un client de correu electrònic, amb el problema que en el codi es podia observar els detalls de l'enviament del correu electrònic.



Què és la Web 2.0?

És una evolució de web 1.0. És un “ecosistema” de la informació: Google, Wikipedia, Ebay, Youtube, SkypeSkype, Writely, Blogger, RSS, Flickr, Emule, Totes aquestes aplicacions i llocs tenen en comú que el seu principal actiu és l'usuari. A major nombre d'usuaris augmenta el valor del lloc i el seu contingut. No hi ha versions, sempre està canviant. la web 2.0 està destinada a la navegació. Té innovacions (tecnologies) llocs representatius de web 2.0:

* Google: és més que un cercador, és una marca que abasta des d'un sistema de correu electrònic (Gmail) fins a un mapa mundial amb llistes de carrers i fotografies (Google maps).

* Emule és una aplicació que permet l'intercanvi d'arxius entre usuaris de forma descentralitzada.

* Wikipedia és un projecte d'enciclopèdia lliure on són els usuaris els que escriuen els articles.

* Ebay és un lloc que permet a milions d'usuaris a tot el món comprar i vendre qualsevol cosa en qualsevol lloc.

* Youtube és el lloc favorit de milers d'usuaris per veure vídeos que els mateixos usuaris aporten i comparteixen.

* Skype és una aplicació que permet parlar gratuïtament amb altres usuaris que es troben en qualsevol part del món, usant tecnologia de veu sobre IP. Skype permet fins i tot parlar per telèfon amb tothom a un preu molt competitiu.

* Writely ofereix un processador de text en línia que permet compartir els documents amb altres usuaris i fins i tot publicar automàticament en Blogger.

* Blogger és l'aplicació més popular per crear un weblog de forma fàcil. Els weblogs estan revolucionant Internet i el blogger és la forma més fàcil de crear un diari en Internet.

* Flicker és un lloc que facilita que els internautes comparteixin fotografies. Permet de forma gratuïta la creació d'àlbums que després es presenten com a diapositives.

En conclusió web 2.0 és més actitud i model de negoci abans que tecnologia: centrat en comunicació, centrat en l'usuari, la tecnologia ha de suportar els conceptes i en el constant canvi.

La web 2.0 és aquella que té la interacció com a fonament. Mes enllà de la realitat que suposa aquesta nova generació Web, el màrqueting, com sempre que sorgeix d’alguna cosa nova amb previsible impacte social, ho tracta d'aprofitar i no resulta avui quelcom estrany que autors, empreses, organitzacions, institucions, etc. es cataloguin com dèiem abans, com de la generació 2.0. Facebook i MSN són pàgines 2.0.

Característiques:

* Interactivitat: en fer possible la comunicació total, bidireccional i multidireccional; la relació es converteix en propera i immediata; es possibilita la interactivitat i interacció tant síncrona com a asíncrona, simètrica i asimètrica.

* Aprenentatges col·laboratius: en propiciar el treball en grup i el cultiu d'actituds socials; permet en aprendre amb uns altres, d'uns altres i per a uns altres a través de l'intercanvi d'idees i tasques, es desenvolupin aquests aprenentatges de forma més o menys guiada (cooperatiu)

* Multidireccionalitat: en existir gran facilitat perquè documents, opinions i respostes tinguin simultàniament diferent i múltiples destinataris, seleccionats a cop de “clic”.



* Llibertes d'edició i difusió: atès que tots poden editar els seus treballs i difondre les seves idees que, alhora, poden ser coneguts per multitud d'internautes.

Què significa "web semàntica"?

La web semàntica és la idea d'afegir metadades semàntiques a la World Wide Web. Aquestes informacions addicionals (descrivint el contingut, el significat i la relació de les dades) han de ser donades en forma formal, així que és possible avaluar-les automàticament per màquines. La destinació és millorar la World Wide Web per ampliar la interoperabilitat entre els sistemes informàtics i reduir la mediació d'operadors humans necessària. El precursor de la idea, Tim Berners-Lee, va intentar des del principi incloure informacions semàntiques en la seva creació, la World Wide Web, però per «causes diferents» no va ser possible. Va introduir la Web semàntica per recuperar aquesta omissió.

4.3 Màrqueting on-line

L'E-màrqueting incorpora al màrqueting (estudi complet de tots aquells factors que afavoreixen una situació de venda, que ens permeten conèixer al consumidor i ajustar un producte a les necessitats concretes d'aquest) l'aplicació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC’s).

Entenem com E-màrqueting a una sèrie d'estratègies i tècniques, que es materialitzen en eines concretes i ens permeten actuar sobre el "ciber-comprador" per posicionar la seva marca i ajudar al fet que el seu negoci aconsegueixi els objectius proposats.

És necessari investigar als competidors potencials a l'àrea d'interès per descobrir quin és el seu producte més venut i com publicita i es comunica amb els seus consumidors.

Els competidors poden ser la font d'inspiració més important. Així que, una vegada que es tria l'àrea d'interès, cal fer un estudi de mercat.

Cal saber on està el nostre públic objectiu. Fer una observació participant és l'òptim, així com un focus group, així sabrem quins amb els sites que usen. Si ja té una base de clients, faci una enquesta per email. Les enquestes no són només una excel·lent manera de millorar un producte o servei existent, també són una excel·lent manera de descobrir idees "fresques" per a productes o serveis nous.

El procés és molt fàcil, només ha de posar un link, un banner o una recomanació en el seu lloc web... o recomanar el producte o servei en el seu butlletí.

També hi ha programes que no paguen per venda, sinó per "pista" o clic. Als programes de pistes, li paguen cada vegada que els seus clients omplen una enquesta, demanen més info, etc., és a dir, quan vostè li dóna a l'empresa una "pista". Vostè pot obtenir pagaments cada vegada que els seus clients baixen un programari de prova o un demo. El pagament per clic és similar. Rep un pagament per cada vegada que algú fa un clic des del link del seu lloc cap al lloc web amo del programa d'afiliats. És important tenir en compte els antecedents de la companyia propietària del programa i en tant que sigui possible, provar els productes/ serveis, de manera que la seva recomanació sigui honesta.

El màrqueting a Internet és l'estudi de les tècniques de l'ús d'Internet per publicitar i vendre productes i serveis. El màrqueting a Internet inclou la publicitat per clic, els avisos en pàgines



web, els enviaments de correu massius, el màrqueting en cercadors (incloent l'optimització en cercadors) i el màrqueting de bitàcores (blogs). També se li coneix com a màrqueting on-line.

Com comenta Paul Fleming en “Parlem del màrqueting Interactiu”, les 4 F's del màrqueting en Internet serien:

* Flux: Segons Fleming, flux és “l'estat mental en què entra un usuari d'Internet en submergir-se en una web que li ofereix una experiència plena d'interactivitat i valor afegit”.

* Funcionalitat: Si el client ha entrat en estat de flux, està en camí de ser captat, però perquè el flux de la relació no es trenqui, queda dotar a la presència on-line de funcionalitat, és a dir, construir pàgines tenint en compte les limitacions de la tecnologia. Es refereix a una homepage atractiva, amb navegació clara i útil per a l'usuari.

* Feedback: La relació s'ha començat a construir. L'usuari està en estat de flux i a més no s'exaspera en la seva navegació. Ha arribat el moment de seguir dialogant i treure partit de la informació a través del coneixement de l'usuari. Internet dóna l'oportunitat de preguntar al client què li agrada i què li agradaria millorar. En definitiva, dialogar amb el client per conèixer-ho millor i construir una relació basada en les seves necessitats per personalitzar en funció d'això la pàgina després de cada contacte.

* Fidelització: Internet ofereix la creació de comunitats d'usuaris que aportin continguts de manera que s'estableixi un diàleg personalitzat amb els clients, els qui podran ser així més fidels.

Alguns dels beneficis associats amb el màrqueting a Internet és la disponibilitat de la informació. Els consumidors poden entrar a Internet i aprendre sobre productes, així com adquirir-los les 24 hores del dia. Les empreses que utilitzen el màrqueting a Internet poden estalviar diners a causa d'una necessitat reduïda d'una força de vendes. El màrqueting a Internet pot ajudar a expandir-se d'un mercat local a un mercat nacional i fins i tot internacional.

Es parla del màrqueting a internet com a màrqueting de resultats, màrqueting de tornada d'inversió, o ROI màrqueting. Un dels avantatges que té aquest canal és la facilitat d'anàlisi i optimització de les campanyes. En tot moment podem tenir el control de la inversió i del pressupost destinat a la campanya, i en funció d'això realitzar canvis d'estructura mentre aquesta va corrent.

Per poder entendre i aprofitar millor el màrqueting a internet és necessari conèixer l'embut de conversió del nostre producte, que generalment té diverses etapes:

* Impressió de la creativitat.

Impressió de la creativitat, en què vam mostrar al navegant de la xarxa el producte o servei que nosaltres oferim. La persona que navega per internet veu la nostra publicitat i té la opció de realitzar l'acció requerida o ometre-la (en la majoria dels casos és un clic que portarà al lloc de destinació).

* Clic en la creativitat.

Clic en la creativitat, en tots els casos de campanyes de màrqueting de resultats, l'objectiu de la creativitat és el clic, ja estiguem parlant de cercadors, email o banners, la intenció del publicista és que l'usuari faci clic i sigui redireccionat a una pàgina dins del lloc de la marca.

* Registre com a usuari.

Registre com a usuari, una vegada que el potencial client està en el lloc, ara l'objectiu és conèixer-ho, i para això el millor que es pot fer és presentar-li un formulari d'inscripció perquè deixi les seves dades i puguem assignar-li un perfil d'usuari. Generalment el formulari no



hauria de ser molt extens ja que podríem intimidar al potencial client i aquest no voldrà continuar navegant el nostre lloc, però és comú trobar opcions d'inscripció en la qual l'email i noms són requerits. Una vegada que tenim aquestes dades del client, podrem comunicar amb ell en relació a la nostra oferta de valor.

* Intenció d'adquisició.

Intenció d'adquisició, en el moment que li hem interessat al potencial client, i ell ha mostrat interès, la intenció de compra, és l'examen que haurem de passar per poder dir que l'objectiu està complert. Una intenció de compra és quan el potencial client ingressa un mètode de pagament al lloc de la marca i intenta obtenir el producte o servei que aquesta ofereix.

Existeixen diversos motius pels quals aquesta intenció pot ser frustrada, i ara és l'oportunitat del nostre departament d'atenció al client per ajudar al nostre potencial client a convertir-ho en un, i millor encara, client feliç i satisfet.

* Adquisició.

Adquisició, no només hem aconseguit interessar a algú amb la nostra acció de màrqueting, sinó que també ho hem portat al lloc.

No només que ho hem portat al lloc, sinó que també ho hem registrat com un potencial client. No només li ha interessat com un potencial client, sinó que també ha intentat realitzar una compra. I finalment, no només ha intentat realitzar una compra, sinó que també ho ha aconseguit amb èxit.

En l'actualitat Yahoo i Google (amb els seus sistemes de publicitat en línia: AdSense i AdWords); ja posseeixen un sistema sòlid quant de publicitat a Internet, en els quals la pàgina web es col·loca en els cercadors de la web portal, en els llocs adequats al tema del producte a promocionar, i per cada clic de l'usuari s'especifica l'ingrés del cost en publicitat. I com a segon sistema tenen els anuncis de textos, que consisteixen en un petit requadre, amb un títol del producte o empresa, un text curt de descripció, i l'adreça web amb enllaç a la pàgina, que pot aparèixer tant en les barres laterals, com en la superior i inferior de la web.

Entre d’altres portals web amb sistema de publicitat en línia tradicional: MSN, Hispavista, Myspace. I amb un sistema de màrqueting en línia estan: eBay, MercadoLibre, etc. Llocs web com per exemple, amigos.com, Microsoft, etc., es corresponen amb la publicitat en línia; encara que aquest no sigui l'objectiu actual d'aquestes webs.

La web augmenta pel tràfic dels usuaris que entren i fan clic en els enllaços de la mateixa, aconseguint així la publicitat.

La promoció d'una web es realitza amb l'augment d'usuaris que la visiten, i que cada clic genera un nou usuari en els cercadors de forma seqüencial i en un punt determinat al món. Pel que el fet de publicitat a Internet descansa en els clics que realitza l'usuari i la informació d'imatge i text que rep.

Existeixen xarxes comercialitzadores de llocs verticals que proporcionen gran diversificació i abast als anunciants. No hem de pensar que la publicitat a Internet només pot ser en alguns llocs, sinó que tot lloc és potencialment comercial.

Amb la penetració d'Internet, s'ha convertit en el mitjà mes mesurable i de més alt creixement en la història. Actualment existeixen moltes empreses que viuen de la publicitat a Internet. A més a més, existeixen molts valors que la publicitat interactiva ofereix tant per a l'usuari com per als anunciants.



* Banners

Els banners poden ser estàtics o animats, són de formats rectangulars, quadrats i irregulars (amb fons blanc o transparent), es realitzen en flash, poden ser de només text, o amb imatge, i en fer clic sobre ells s'arribarà a la web del producte en promoció.

Bàner estàtic

No tenen cap tipus d'animació, tenen un breu text d'informació amb enllaç a la web, i poden tenir un logo.

Bàner animat

Els banners animats tenen algun tipus d'animació, ja sigui curta o llarga, efectes de text i imatge que ho fan més interessants, enllaç a la web, i aquests poden tenir: logo, text simple, eslògan, idea de venda, text publicitari i imatge.

Bàner rotatiu

Els banners rotatius són un tipus de banners que apareixen de forma inesperada, en el moment d'obrir una nova pàgina o finestra emergent, ja sigui per un enllaç, en entrar o sortir d'una web. Aquests banners necessàriament són de gran format per les seves característiques d'aconseguir l'impacte visual a l'usuari, i posseeixen una animació en flash amb els més avançats i interessants efectes. Poden abastar tant 1/4 o 1/2 de la pantalla, com la pantalla completa, i són d'alt cost, tant pel disseny, com per la seva col·locació en la web.

Blog

Són webs de format simple, poden ser personals o comercials, d'un o diversos autors, es pot publicar un tema, informació o notícia de forma diària, setmanal, quinzenal o mensualment; la majoria són d'inscripció gratuïta, en uns altres cal pagar per a la seva subscripció.

Weblog

La weblog és una espècie de web on es pot trobar la informació necessària d'un producte, empresa o servei, i publicar temes d'informació tant personal com a comercial.



Web portal

Són webs que posseeixen el més alt nombre d'usuaris per visita, per clic i per impressió; aquestes web són propícies per a les principals campanyes de publicitat en internet, per la qual cosa es cotitzen en alt cost. Els webblogs també són un tipus de web portal. Cada país té una o diverses web portals, en la seva majoria solen ser diaris online, que tenen diverses publicacions de notícies al dia, sent la notícia i la informació un element principal en aquests tipus de web, i d'aquí el gran nombre d'usuaris per visites que posseeix. Existeixen webs portals (i cercadors) que solen anomenar-se comunitat, per la gran quantitat d'usuaris que posseeixen (per estadística milions d'usuaris), allotjats en diferents seccions, amb un compte gratuït que inclou: grup, correu electrònic (email), blog, versió beta, versió plus, pàgina web. La web portal és de tipus internacional, perquè es projecta en internet a nivell mundial.

4.4 IAB (Interactive Advertising Bureau (http://www.iabperu.com)

4.5.1 Què és IAB?

El interactive Advertising Bureau és el principal organisme de la indústria publicitària en Internet a tot el món. Va ser fundada en 1996 als Estats Units. Com un dels seus objectius principals té promoure l'ús publicitari de Internet per així augmentar el pressupost dels mitjos anunciants a cada país. Aquesta organització avalua i recomana estàndards i ensenya al mercat el valor que té la publicitat interactiva com a mitjà del màrqueting.

IAB arriba al Perú a través d'una associació de 5 empreses de la indústria publicitària en Internet (El Comerç, Grup RPP, Pàgines Grogues, Peru.com i Terra Networks). El més sorprenent d'aquesta organització és que és sense finalitats de lucre i que en l'actualitat compta amb 21 associats entre ells mitjans i agències de publicitat. El mesurament de l'audiència del tràfic d'Internet peruà es fa a través de “Certifica”, la qual fa mesuraments i realitza auditories d'aquest.

Entre els objectius plantejats pel IAB Perú es poden destacar:

* Fomentar el creixement de la inversió en publicitat interactiva al país, consolidant el mitjà dins del mix de mitjans.

* Fomentar la regularització i estandardització en les pràctiques del sector, a través de la difusió de polítiques adequades.

* Impulsar l'activitat de les empreses associades, com a veritables motors del desenvolupament de la publicitat interactiva i del sector de la Telefonia de la Informació (TI) al país.

* Promoure una cultura interactiva, educant i comunicant els beneficis de la publicitat i altres eines on-line.

* Organitzar congressos, conferències, exposicions, campanyes de publicitat per difondre la labor de la publicitat i els mitjans en Internet.

* Fer intercanvis i cooperar amb altres organitzacions o entitats, nacionals o estrangeres en matèria de mitjans, publicitat i continguts Internet.



4.5.2 Social media entesa per IAB

Aquesta organització ha fet una relació de les coses que una social media no pot fer. Hem d'entendre que social media com els mitjans de comunicació social en els quals la informació i contingut són donats pels mateixos usuaris. Això fa als usuaris interactuar entre ells desenvolupant una comunicació en temps real. Aquest tipus de pàgines són les que creen una dependència amb la persona ja que estan gairebé tot el dia ficats a la xarxa.

Segons IAB és necessari saber els beneficis i desavantatges que té aquest lloc web enfront de les altres pàgines per així poder desenvolupar millor una bona estratègia de màrqueting on-line. Aquestes “social media” tenen un alta convocatòria, resposta ràpida i contacte amb molts clients de la nostra marca i a través de les xarxes socials. Hem de saber quines coses es poden aconseguir i quines no.

Limitacions

1. El social media no pot substituir a l'estratègia de màrqueting

Això és veritat ja que moltes empreses pensen que tenir una pàgina de Facebook o Twitter és un social media màrqueting. La veritat és que tenir un cert nombre de seguidors no vol dir que aquests siguin els teus consumidors. Les estratègies de màrqueting són online i offline ja que són generals i travessen tots els mitjans de comunicació. Sense una estratègia de màrqueting i objectius clars es corre el risc de no ser percebuts. Tot ha de tenir una connexió real amb el negoci i manquen de rellevància als resultats de màrqueting. És necessari fer el seguiment, seguiments i anàlisis perquè això funcioni i veure com això es relaciona amb les estratègies de màrqueting i els objectius de negoci que té l'empresa. Sense una estratègia de màrqueting i objectius, no pot haver-hi un mesurament real dels resultats que recolzen i fan avançar els seus objectius de negoci.

2. El social media no pot tenir èxit sense un enfocament real sobre els seus clients.

És necessari escoltar, participar i respondre als clients. Si un no està concentrat en les necessitats d'ells no tindrà èxit en el temps.

3. El social media no pot ser un projecte aïllat.

Participar en aquestes xarxes no és una fi en si mateix. Es deu integrar una promoció que motivi a la participació, involucri a més clients per sumar a l'estratègia principal de màrqueting.

4. Social media no pot funcionar sense una alineació de l'organització.

S'ha de saber que quan s'utilitza aquest tipus de xarxes un està obrint la seva marca al món. És per això que el propòsit, l'estratègia i les directrius sobre social media han de ser compartides en totes les àrees per respondre apropiadament en un escenari d'especulació.

5. Social media no pot canviar la popularitat inherent, l'atracció, o l'èxit de la seva marca.

Amb això ens referim al fet que la teva marca depèn de totes les estratègies de màrqueting que es facin i que la popularitat de la mateixa es va a traduir en un nombre significatiu a llarg termini sempre que la teva marca tingui valor en els teus clients i que tinguis els missatges suficients per transmetre al teu públic.

6. Social media no pot substituir l'experiència d'un estrateg en màrqueting digital.

L'ésser usuari no et fa especialista en màrqueting. L'èxit de social media es dóna per una integració de diversos elements de màrqueting des de publicitats digitals fins a relacions



públiques. Es necessita la col·laboració de disciplines i experiència en màrqueting particularment digital.

7. El social media no pot tenir èxit sense un nivell realista de la inversió.

Pot ser rendible però un programa ha de ser ben desenvolupat, integrat i planejat estratègicament. Això inclou diversos instruments, ús de la tecnologia, dissenys i altres esforços. Així com desenvolupament d'estratègies, llocs web socialment interactius, eines de seguiment i anàlisis, a això cal sumar-li l'esforç i temps per mantenir aquests elements en curs. En la majoria de vegades la tornada justifica la inversió.

El social media màrqueting no pot produir canvis positius o resultats de màrqueting per al teu negoci màgicament. El treball dur, experiència i substància és la millor màgia per a aquest tipus de màrqueting.

4.5.3 Beneficis dels mitjans interactius

El món està connectat a través de xarxes i les persones són capaces d'interrelacionar-se entre elles a través de la xarxa, per això les empreses han d’actuar enfront d'això i plantejar la seva participació en els mitjans interactius per al disseny de plans de màrqueting. Per tant anem a enumerar els beneficis que aquesta té per a una millor planificació.

1. Fàcil accés

Les persones amb només tenir un ordinador amb connexió a internet tenen disponibilitat de qualsevol tipus d'informació des de qualsevol lloc del món. Cal recordar que aquesta connexió és 24 hores, 7 dies a la setmana i 365 dies a l'any i que el servei que es brindi en aquest mitjà té els mateixos horaris que les persones que usen el mitjà.

2. Estalvi de temps

El mercat global està en constant evolució i canvi. Pel que, tots els esdeveniments que allí ocorren es caracteritzen per requerir una resposta o solució urgent i immediata. En aquest sentit, a través dels mitjans interactius (e-mail, sms, trucades massives, xats, etc…) es pot dur a terme una comunicació que permeti que els missatges s'enviïn i arribin al receptor de manera instantània, en temps real.

3. Més econòmic

Publicar un missatge en la web, utilitzant els mitjans interactius, és més barat que la difusió d'un missatge a través dels mitjans de comunicació tradicionals; per això, solen usar-se àmpliament per a la promoció i publicitat de productes i/o serveis. Igualment, es redueixen els costos operatius en automatitzar els processos i en tenir un manteniment menor al d'altres mitjans.

4. Expansió del mercat

La globalització tecnològica ha permès que els mitjans interactius puguin accedir als mercats locals, regionals, nacionals i internacionals. Les fronteres han desaparegut i les distàncies s'han escurçat.

5. Convergència mediàtica

Consisteix en la integració de diversos mitjans tradicionals (ràdio, televisió, premsa, etc…) en un només; amb la finalitat que es pugui transmetre una informació o un missatge comunicacional de diferents formes i de la manera més eficient possible d'acord amb el nostre públic objectiu.



6. Participació més activa

El fenomen de la globalització ha permès el desenvolupament de mecanismes d'interacció que aconsegueixin mantenir el contacte i tenir una millor comunicació amb les altres persones. A través de mitjans com el xat, els fòrums, les comunitats virtuals, les xarxes socials, els blogs, les bústies de suggeriments, etc…; es pot tenir un constant intercanvi de coneixements i de continguts mediàtics.

7. Major coneixement dels clients

A través de la creació de bases de dades, es pot obtenir i registrar informació valuosa; per poder avaluar el comportament dels persones. Així mateix, la utilització de mitjans interactius ha permès la realització d'estudis de mercat; que puguin identificar les necessitats de les persones i els hàbits de consum presents en la societat.

8. Segmentació

És la identificació i divisió del mercat en grups de persones que tenen necessitats similars. Aquests interessos afins i homogenis, fan que un segment sigui diferent a tots els altres; per tant, cadascun ha de ser tractat comercialment de manera diferent. En aquest sentit, al mercat, la principal característica d'un segment de compradors és que busca en un producte un conjunt d'atributs comuns.

9. Personalització

El fenomen de la globalització, ha fet que les empreses s'enfrontin a una major competència. Per això, es fa imprescindible la individualització de les comunicacions; amb la finalitat de crear campanyes de fidelització, que permetin a les organitzacions mantenir una relació directa amb els seus clients. Així mateix, en personalitzar els missatges, es poden obtenir avantatges comparatius pel que fa als competidors; les quals contribueixen al fet que la comunicació, entre l'empresa i la seva clientela, sigui més efectiva.

10. Fàcil seguiment

Internet permet que puguem mesurar l'impacte de totes les estratègies comunicacionals i de mercadeig; d'una forma còmoda, senzilla i pràctica. D'igual manera, ens proporciona estadístiques en temps real; per poder avaluar el comportament i analitzar els canvis en els hàbits de consum dels usuaris.

Només les empreses que s'adaptin de manera eficaç a aquestes condicions, podran aconseguir els avantatges diferencials que els permetran sobreviure en un mercat globalitzat.

4. Recerca

5.1 Explicació de la recerca de camp

El treball de recerca es farà a través d'una anàlisi d'una campanya d'èxit, la qual és client de IAB Perú. La campanya és Mochileros Sublim la que va ser guanyadora del Premi a l'Excel·lència Anda 2010. Això s'analitzarà a través d'observació de la mateixa i dels resultats exposats, a més es realitzarà una entrevista amb un publicista de Walter Thomson el qual va ser part d'aquesta campanya la qual ha estat reeixida. Una vegada realitzada aquesta recerca i analitzats els resultats de la mateixa parlarem de quines són les pautes a seguir per realitzar aquest tipus de campanyes a internet basant-nos de tota la recerca de manera que una marca que no té cap tipus de publicitat pugui fer una campanya amb èxit.



Basant-me en la informació obtinguda de IAB i de l'observació del cas passaré a desenvolupar un esquema que ajudi a entendre pas per pas com s’ha de fer una bona campanya a internet i l'aplicarem a un cas concret el qual es desenvolupa sota aquestes pautes. A això hem de sumar-li el suport al senyor Alfonzo Gonzales el qual m'ha brindat la informació necessària del cas a investigar, basant-se en la seva experiència com a cap de màrqueting de Nestlé Perú.

5.2 Cas: Mochileros Sublim

Sublim va realitzar una de les campanyes publicitàries més reeixides que es desenvolupen en internet. Aquesta campanya va ser guanyadora del premi a l'excel·lència Anda 2010, amb el que aquesta queda destacada com la millor campanya on-line 2010 a Perú.

L'entorn en el qual es trobava la marca era una miqueta preocupant per a l'empresa Nestlé. A causa de que entre el 2006 i el 2008 el mercat de xocolates creixia a una taxa d’un 14.6% (Font CCR) i pel 2009 el pronòstic inicial va ser continuar creixent a una taxa menor; no obstant això, l'impacte de la crisi mundial va ser molt major a l'esperat (- 3% en volum a març de 2009). Les expectatives de decreixement eren majors, ja que no es tracta de productes de primera necessitat i a més a més la crisi recentment començava.

En el 2008 Sublim era la marca capdavantera amb un 16.1% de participació de mercat en volum (Font CCR) i tenia més participació de mercat que qualsevol empresa competidora amb totes les seves marques. La competència mostrava fort dinamisme en termes d'innovacions i promocions agressives al consumidor i comerç. Kraft, Molitalia i Arcor es van concentrar en extensions de línia, i CNCH (Winter’s) amb promocions multimarca. Així mateix, marques estrangeres com Snickers i Hershey’s van incrementar la seva presència a Perú.

El principal desafiament era reactivar el consum de la categoria, utilitzant a Sublim com a principal activador d'aquest creixement. Aquesta tasca es feia més competitiva en la mesura en què la marca tenia els nivells més alts de la categoria en termes de Market Share en volum (16%), Top of Mind (53%), compra més freqüent (40%), preferència (39%) i distribució numèrica (84%).

Alfonso González, cap de màrqueting de Sublim, va confessar que els principals obstacles de la marca era que davant la crisi, l'actitud del comerç i el consumidor es va tornar conservadora, concentrant-se en les categories de primera necessitat. Al seu torn s'esperava un canvi de consum cap a marques i categories de snacks més econòmiques que incrementarien agressivament la seva inversió en comunicació (+55% en 2009 vs. +15% Nestlé) (Font: Mindshare). El index de preus de Sublim és +22% versus la mitjana de la competència.

Nestlé treballa amb una de les agències publicitàries més importants de Perú, J. Walter Thompson. Carla Ferradas, encarregada del compte de Nestlé, va ser l'encarregada de desenvolupar una campanya que satisfés les necessitats del client. Ella treballa amb un conjunt de creatius i executius de comptes que a través de molta recerca i planificació va acabar desenvolupant aquesta reeixida campanya. El que es necessitava era desenvolupar la marca Sublim i buscar com es podia arribar al públic objectiu.

El que buscava l'empresa Nestlé era arribar a un públic objectiu jove ja que ells són els que van créixer amb la marca i són els consumidors del producte. L'empresa reconeix que el públic jove és el que consumeix el seu producte i que tenia un abisme comunicacional entre el producte i el consumidor. Quan Nestlé va començar a fer recerques i van arribar a reconèixer que els consumidors no tenien noció de publicitat recent de Sublim i que ells es recordaven d'un



comercial que va ser llançat en els 90’s; el qual, juntament amb una cançó enganxosa, es va posicionar com la millor xocolata amb cacauets i es va col·locar en la ment del consumidor.

Els objectius de màrqueting que es van plantejar van ser:

* Creixement en volum de Sublim de 15% en el període juliol-desembre de 2009 enfront del mateix període de l'any anterior (Objectiu anual Sublim +8%) que faria créixer a Nestlé en 4% i al mercat en 1,5% (que a Juny 2009 decreixien en -1% i -0,1% respectivament).

* Incrementar la participació de mercat de Sublim en 2pp en el període juliol-desembre de 2008 tant en volum com en valor.

* Incrementar el consum per càpita de la marca en un 10 %, a través d'un creixement del 15% en les vendes dels nostres formats amb major gramatge a 27gr i amb preu de venda major a 50 cèntims.

* Incrementar el consum freqüent (declaració) en cadascun dels targets de consum:

Grup | 2008 | Objectiu |

Joves | 40% | 43% |

Nens | 23% |28% |

Adolescents | 35% | 38% |

Adults | 46% | 49% |

L'objectiu primordial de l'empresa era incrementar vendes a nivell nacional i que aquest increment es veiés reflectit en les metes anuals. Amb aquesta idea van arribar a l'agència la qual desenvolupà Mochileros Sublim.

L'objectiu de comunicació va ser crear una nova plataforma interactiva que enganxi als consumidors amb aquesta promoció fent-la més rellevant i desitjable. Volien arribar a establir una relació integral amb el consumidor, és a dir que el consumidor sigui capaç de ser part de la mateixa campanya. Buscaven posicionar-se en la ment del consumidor i demostrar que el consumidor és part important de la marca. També van establir com a objectiu que el consumidor arribi a involucrar-se amb la marca i que s'identifiqui a la campanya amb la mateixa.

El que impulso la campanya va ser el consumidor, perquè volien reconfortar-lo com mai abans Sublim ho havia fet. Per a això, Sublim havia de reinventar-se i redefinir la seva estratègia.

Als inicis de 2009 es va plantejar reposicionar la marca cap a un territori més rellevant i positiu per al nostre consumidor: “Felicitat”; el qual va estar acompanyat amb la millor innovació de Sublim dels últims 4 anys: Sublim Duo. Aquestes dues accions tenien un gran objectiu: fidelitat cap a la marca. No obstant això, en l'estratègia, ens faltava una aresta que accelerés el creixement de Sublim i l'afinitat amb el nostre consumidor; sobretot pels moments de crisis que vivíem que significava un obstacle per al creixement de la categoria.

Per això, es va decidir fer una promoció que no només compleixi amb els objectius de créixer en vendes (objectius bàsics de qualsevol promoció) sinó que construeixi cap al nou posicionament de la marca: “Felicitat” a través d'una mecànica i premis que realment enganxin als consumidors i els doni l'oportunitat de ser “més feliços” gràcies a Sublim.

Però sabien que aquesta forma d'arribar al consumidor també havia d'innovar. Per això van identificar que el bon ús de la comunicació en Internet a través de la web 2.0 podria aprofitar-se d'una manera substancial i que fos una font d'interacció real. La plataforma digital, encara



gairebé inexplorada per la categoria, ens serviria de suport per deixar de ser una marca que “parla” per convertir-nos en una que també “escolta i comparteix”.

Mochileros Sublim va ser realitzada amb prèvia recerca de camp, a través de focus group i enquestes les quals van votar resultats que van sorprendre als creatius de l'agència JWT (J. Walter Thompson). Es va definir que el públic objectiu utilitzava com a mitjà de comunicació Internet per sobre de la televisió, ràdio i d’altres. Ells necessitaven una campanya que els integressin amb la marca al consumidor i que arribés a desenvolupar un recordatori de la marca, al seu torn fidelitzar als consumidors de Sublim. Van veure a Internet una oportunitat de comunicació entre els usuaris del mitjà i la marca.

Realitzada aquesta recerca es va desenvolupar la campanya Mochileros Sublim amb el eslògan “Enviate al viaje de tu vida”. Aquesta va ser una experiència integral de la marca a nivell on-line amb una comunicació 2.0, que a més es complementà amb una experiència offline assegurant l'èxit de la mateixa. Es va buscar crear un lloc on la marca i consumidors poguessin retroalimentar-se de forma contínua. Una vegada fet això es pot usar Internet per recolzar la campanya, això la complementa i desenvolupa una campanya més completa. Sent Sublim una marca coneguda al mercat es pot usar una campanya directa a Internet complementada amb publicitat off-line per donar a conèixer la campanya on-line.

L'estratègia de màrqueting i de comunicació van ser desenvolupades per accelerar el creixement de la marca a través d'una promoció estratègica anomenada “Mochileros Sublim: El viaje más feliz de tu vida” perquè s'enganxi als consumidors a través d'un concepte alineat al nou posicionament de Sublim:”Felicitat”, també d'una mecànica senzilla i amb un alt nivell de implicació entre tots els targets i sobretot a través de premis interactius i actius. Aquestes estratègies també van ser desenvolupades per incentivar la venda dels productes i per realitzar una plataforma de comunicació integral (360°) en tots els mitjans tant off com a on-line de manera que s'aconsegueixi un alt nivell d'abast i visibilitat de la marca.

L'element fonamental per aconseguir aquesta interacció va ser el personatge principal d'aquesta campanya anomenat “Mochila”, ja que era un personatge integrat i carismàtic que va ajudar a la identificació de l'usuari amb la mateixa marca. El blog d'aquest personatge va ser l'eix central de la campanya. Aquí els usuaris podien conèixer més sobre la promoció i la manera de concursar pels seus atractius premis els quals van ser viatges a destinacions de Sud-Amèrica, passatges nacionals, motxilles viatgeres i xocolates sublim.

També podien comentar sobre el post de motxilla, els seus relats i consells de viatge amb el que es generà una conversa constant i fluïda entre la marca i els consumidors; per això es veu a la campanya com a dinàmica ja que no es tallà la comunicació i va ser constant. Així també es van aprofitar les bondats que brindava Facebook i Twitter per a generar una comunicació més a prop i bidireccional amb els usuaris i premiar-los setmanalment amb productes Sublim.

Pla “Llançament”:

Llancem la promoció “Mochileros: El viaje más feliz de tu vida”, una proposta innovadora que va buscar involucrar al consumidor en una promoció que incentivi una major compra de Sublim.

La mecànica havia de ser molt senzilla perquè generés implicació per a això usem stickers dins dels productes de major format (Sublim Clàssic, Sublim Duo, Sublim Extrem). Consistia en el següent: “Ajunta els stickers amb els 6 països de Sud-amèrica i viatja a aquests països amb 3 amics més, tot pagat”.



Aquesta promoció va ser llançada en TV oberta i cable (Campanya: “Mochila”); i també en la plataforma digital per a això es va emprar un pla de comunicació apart.

Pla digital:

L'eix principal d'aquesta campanya va ser un personatge entranyable i encara amb presència al món online: Mochila.

A través del Blog creat per al personatge (www.blogdemochila.com) la comunicació buscava ser més propera i interactiva entre la marca i els consumidors. El contingut proposava virals, posts amb excel·lent resposta dels consumidors. A més, la marca va estar present en xarxes socials (Facebook i Twitter) i es van utilitzar elements de PR digital, tenint com a objectiu la difusió de la promoció i la interacció real entre el consumidor i Sublim.

Resultats de la campanya

D'aquesta manera Sublim experimenta de forma reeixida a nivell quantitatiu i qualitatiu la seva presència en canals 2.0. Alguns dels resultats que recolzen aquesta campanya daten de 150 mil usuaris únics sense invertir en pauta online, dos mil comentaris rebuts, 3500 emails rebuts i resposts. I en el fan page de “Mochila” més de 3 mil fans, 6 mil interaccions entre fotos, comentaris, likes, etc. I una puntuació perfecte atorgada per Facebook. En el compte de Twitter 1000 seguidors, 400 tweets generats pel personatge. Al seu torn Sublim i Feliç van ser reconeguts com Trending Topic totes les setmanes.

Sublim va créixer un 31% en el període juliol-desembre de 2009 i va aportar al fet que Nestlé creixés un 8% (a juny de 2009 decreixia en un 1%) i el mercat en un 3% (a juny 2009 decreixia –un 0,1%). Si Sublim no hagués crescut gens, el mercat hagués mostrat decreixement d’un -1,3%.

Mercat de xocolates: Període juliol-Desembre de 2009. En volum (Tones)

La promoció de Sublim va col·laborar al fet que, cap a l'any 2009, el mercat no decreixés. Sense considerar el creixement de Sublim, la resta del mercat hagués mostrat decreixement d’un -1,3% (malgrat invertir més del 50% addicional en comunicació versus l'any anterior).

Font: Estadístiques Internes / CCR (Llima + 4 ciutats + Autoserveis)/Venda en tones CCR

Es va incrementar la participació de mercat de la marca tant en el volum com en el valor. Increment de Market Share (Període juliol – desembre de 2009):

| Volum | Valor |

Objectiu 2009 | 2,00% | 2,00% |

Resultat 2009 | 4,39% | 4,63% |

Acompliment | 220% | 232% |



Font: CCR

D'aquesta manera, van superar llargament els objectius de Market Share aconseguint:

| Volum | Valor |

Resultat 2008 | 16,05% | 17,44% |

Objectiu 2009 | 18,05% | 19,44% |

Resultat 2009 | 20,44% | 22,07% |

Font: CCR

Això al seu torn va recolzar al fet que Nestlé sigui amo de més de la meitat del mercat en valor (+50%) per 4 mesos consecutius en el període juliol-novembre, quelcom que no es tenia registre en la present dècada.

Dades donades per Nestlé Perú

Per tenir un millor mix de producte en el portfoli aprofitat en el període de la promoció (a més del llançament de Sublim Duo), van aconseguir un creixement del 35% en els formats de major valor i gramatge i canvien el pes del portfoli guanyant millor preu per quilo.

Font: Estadístiques internes.

Aquest canvi de mix va fer que guanyessin més market Share en els formats majors a 27g incrementant així el consum per ocasió de la marca.

A més a més, va contribuir a millorar el valor de la categoria.

| 2008 | 2009 | Variació |

Preu per Quilo en sols | 27,8 | 29 | 4,3% |

Font: CCR

Tots els targets de consum van declarar consumir amb major freqüència la marca Sublim abans que qualsevol altra marca superant els objectius proposats.

Declaració de major freqüència de compra:

Grup | 2008 | Objectiu | Resultat 2009 |

Joves | 40% | 43% | 48% |

Nens | 23% | 28% | 35% |

Adolescents | 35% | 38% | 38% |

Adults | 46% | 49% | 57% |



Font. Brand Tracking Ipsos Recolzo (Joves: Novembre 2009, Uns altres: Setembre 2009).

Sublim va tenir la seva primera experiència interactiva al món online amb espectaculars resultats. Els assoliments d'aquesta campanya es basen en tres pilars identificats:

* El personatge “Mochila” creat per a la promoció segueix viu fins avui i és encara un mitjà de comunicació per a la marca en xarxes socials.

* No va haver-hi pressupost de pauta en mitjans i encara així es van tenir resultats sorprenents en termes d'abast el que es dóna a través de la viralitat entre els mateixos seguidors de la promoció.

* Van ser la primera marca a realitzar una comunicació integral 360° en la web 2.0 tenint un hotsite amb contingut interactiu, involucrats en social media a través del compte de Mochila a Facebook i Twitter; i a través de PR digital.

Alguns resultats quantitatius de van ser: (Font: Nestlé Perú)

Blog de motxilla:

* Mig milió de pàgines visites.

* 150,000 usuaris únics. (cal indicar que no es va invertir en pauta online).

* 11,600 minuts d'interacció amb els usuaris.

* 30 publicacions escrites per Mochila.

* Més de 2,000 comentaris rebuts.

* Més de 3,500 emails rebuts i resposts.

* 12 Videos Virals:

-60,000 reproduccions.

-70,000 minuts.

Fan Page Motxilla:

* Mes de 3,000 Fans

* 6,000 interaccions (fotos, comentaris, likes, etc.).

* 5 / 5; de puntuació perfecte atorgat per Facebook.

* Primera marca a nivell online que utilitza correctament l'eina i inspira converses mitjançant concursos i una comunicació bi-direccional.

* Qualitativament s'inspirà la generació de contingut de l'usuari via concursos.

Compte de Twitter:

* Més d'1,000 seguidors



* Com 400 Tweets generats pel personatge aproximadament.

* Primera marca a nivell online que utilitza correctament l'eina i inspira converses mitjançant concursos i una comunicació bi-direccional.

* Sublim i Feliç van ser reconeguts com Trending Topic totes les setmanes.

Quant amb el tema qualitatiu el principal resultat és el nombre de insights que es van obtenir mitjançant aquesta conversa és perquè més enllà de participar per un concurs, les persones –identificant-se amb el personatge i el concepte que transmetia el mateix- van començar a generar les seves pròpies històries de viatge mitjançant textos, fotos i vídeos. D'aquesta manera es va passar d'un “jo participo per guanyar alguna cosa” a un “jo participo perquè m'interessa la conversa”.

Gràcies a aquests canals directes de comunicació va haver-hi una obertura de la marca i la generació de continguts per part dels consumidors i usuaris. Aquests continguts van servir per obtenir insight de primera mà sense necessitat d'una recerca de mercat doncs la informació estava present en el feedback constant entre l'usuari i la marca. L'èxit d'aquesta campanya va ser rotund això es va veure quan els mateixos consumidors li van demanar a la marca una extensió de “Mochila” i el seu blog, fent que fins al dia d'avui el personatge segueixi interactuant amb usuaris a través de Facebook sent un dels fan page més reeixits fets en el Perú.

5.3 Pla de màrqueting on-line

En l'actualitat les empreses no poden sobreviure pel simple fet de realitzar un bon treball o crear un bon producte. Només una excel·lent labor d'interacció amb els consumidors permet tenir èxit als mercats globals, això ho fa perfectament Internet.

El màrqueting on-line genera una millora molt important a qualsevol tipus de negoci. Es creu que actualment ja no és només un complement de la publicitat tradicional, sinó que per contra, és una estratègia molt poderosa en si mateixa. Per tant, si tu administres un o més llocs, serà imprescindible que organitzis un pla de màrqueting a internet. El pla de màrqueting on-line té com a part indispensable una introducció. Aquesta primera part va a definir l'empresa, la missió de la campanya, els valors de l'empresa.

És necessari saber que el pla de màrqueting és una eina útil la qual pot ser utilitzada des de petites a grans empreses. Per començar és necessari que l'empresa tingui definit el mercat competitiu en qual està, ja que és indispensable per a qualsevol tipus d'estratègia una anàlisi competitiva on es tingui tota la informació necessària sobre les altres empreses.

Això és part de l'anàlisi de la situació empresària aquí tenim ben segmentat el target al com va dirigit el producte fent que l'empresa tingui un millor enfocament no només publicitari sinó també comunicacional. Aquestes són part de la definició de l'empresa, és part essencial del “brief” de l'empresa. El posicionament de l'empresa és necessari definir-ho per veure on està la marca en la ment del consumidor.

Avui en dia no es pot parlar de cap tipus de pla de màrqueting sense una estratègia. La definició de l'estratègia i els objectius de la campanya és el següent pas després de l'anàlisi de la situació. Per això una vegada que un té aquesta informació és necessari decidir quins mitjans es volen usar per realitzar un pla de màrqueting. Internet és el mitjà per excel·lència utilitzat en els últims anys per tots per això és una de les millors opcions per a un pla de màrqueting.



Amb una bona recerca del públic objectiu al com es vol arribar amb la campanya s'arriba a determinar què és el que s'ha de fer i en quins mitjans és rendible per a l'empresa.

Si el públic objectiu no consumeix molt internet no es pot utilitzar aquest mitjà per excel·lència.

El personal del departament de màrqueting ha de participar en un procés de reflexió per tenir consciència del negoci i del que es vol aconseguir, buscant i plantejant objectius empresarials, els quals busquen resultats eficients i rendibles. Amb això es vol arribar a veure on es vol arribar amb el següent projecte, concretar idees.

Definir què és el que es vol fer en el mitjà és la part creativa de l'assumpte. En aquesta part es veu l'estructura de la campanya, es van a fer blogs, Facebook, Twitter, pàgina web, etc. Es necessita saber que es va a dissenyar i amb quina finalitat. És necessari saber que una empresa nova ha de complementar intensament aquest tipus de campanyes amb altres publicitats, ja que no la coneix el mercat i no té posicionament la qual cosa fa que la gent no la reconegui com a tal.

No hem d'oblidar que un dels valors més importants que sustenta l'èxit del màrqueting on-line per vendre productes és la possibilitat que aquest mètode brinda per transmetre als usuaris una visió positiva dels nostres productes. Això forma part de la interactivitat que pot aconseguir tenir la marca amb els seus consumidors i/o usuaris; això és un màrqueting relacional el qual es basa en la bona relació que s’ha de construir constantment amb els clients.

Una bona estratègia de màrqueting on-line no es basa en vendre el producte, és molt més que això. Una bona forma d'enfrontar aquest tema és posant-nos del costat del client. Nosaltres mateix ho som, comprem productes i serveis a Internet. La majoria dels administradors d'aquests llocs només volen vendre. Si els clients no es queixen “tot està bé”. Però segurament, hi ha altres administradors web que superen amb el seu servei els estàndards habituals. I llavors què fem? Els programes de màrqueting són el cor del pla de màrqueting, això és el que es deu fer. Es deu plantejar l'inici de la campanya, els canvis que s'han de fer a la marca, com volem operar, desenvolupar la comunicació, promoció i distribució del producte.

Hem de preocupar-nos pels nostres clients, donar-los un bon servei, conèixer-los i fer-los saber que ells són importants. Devem tenir clars els conceptes de la importància del client i per a això hem de focalitzar-nos en els passos bàsics de l'estratègia i eines del màrqueting.

Establir què és el que volem fer és el més difícil de totes les etapes ja que s’han d’usar idees creatives que omplin les expectatives del client o marca per així omplir les dels consumidors. Què és el que anem a fer a internet? Si sabem que Internet té un alt nivell d'interactivitat donat per una comunicació bidireccional i multidireccional que juntament amb les relacions immediates formen un sistema de comunicació el qual no es veu tallat. Això ens dóna un aprenentatge col·laboratiu ja que es formen grups o conjunts d'usuaris interessats en la marca.

Per publicitar per aquest mitjà és òptim definir set elements els quals cal tenir en compte abans de promocionar per internet:

* Els cercadors.

* Els intercanvis de links.

* Estratègies virals.

* Relacions Públiques On-line.

* Màrqueting a través de mails.

* Afiliacions via web.



* Costosos preus de la publicitat de pagament.

Tots ells formen el que és un veritable pla de màrqueting en internet. Respecte als cercadors, hem d'estar molt atents en el moment de dissenyar el nostre lloc. És necessari que utilitzem les paraules i frases claus adequades, un bon contingut i qualsevol altra estratègia que aconsegueixi posicionar la nostra pàgina web en els primers llocs en els motors de cerca. No ens oblidem que una vegada que el lloc web estigui finalitzat, hem d'indexar-ho a algun dels cercadors anomenats aranyes. Les estratègies d'enllaços sempre donen resultats concrets. Quants més llocs s'enllacin a la teva pàgina web, més tràfic de visitants es dirigirà al teu lloc. Així mateix, com més popular sigui, millor posicionament aconseguirà en el rànquing dels cercadors. Finalment, és important fer un esment als mitjans de pagament de màrqueting on-line. Per descomptat, són molt efectius. Els banners, les aparicions en portals, l’ús de programes d'associats, la publicitat en les newsletters o butlletins informatius etc., poden brindar-te una arribada massiva a un públic interessat en el teu producte. Tots aquests punts han de ser considerats en el moment que vulguis fer un bon màrqueting on-line del teu lloc.

Aquí és on volem arribar al flux interactiu de Internet on desenvolupem una experiència plena de valor afegit. La funcionalitat és part d'aquest valor agregat del com he esmentat amb anterioritat i perquè el flux no es trenqui és necessari la funcionalitat, és a dir que la pagina funcional fa que creixi el flux de visites d'un mateix client a la mateixa pàgina. Les pàgines tipus Mochileros Sublim generen aquest tipus d'interactivitat i flux del com estem parlant, ja que es desenvolupa funcionalment per als clients i la mateixa pàgina fa que els usuaris la tornin a uses, el feedback. Genera relació entre l'empresa i el client. El que fa reeixida una campanya per internet no està donat per la quantitat de persones que veuen la teva pàgina sinó per aquelles que aconsegueixen fidelitzar-se amb ella i es manté com a client.

Una vegada que es té l'estratègia tant creativa, publicitària i comunicacional és necessari i òptim estipular quin serà el cost d'aquest tipus de campanya, a això cal sumar-li les publicitats off-line que s’han de realitzar, com ja ho hem dit abans, és necessari per reforçar la campanya. Cal aclarir que aquest tipus de campanyes s'han de realitzar quan la marca ja és coneguda pels consumidors, si la marca no és coneguda el màrqueting on-line no funciona de la millor forma. Quan una marca no coneguda al mercat vol fer publicitat el millor és crear una campanya en mitjans massius tipus televisió, ràdio, i premsa escrita, acompanyat de BTL.

El pressupost, en general, ha d'incloure les anàlisis de tornada de la inversió que justifiquin els desemborsaments proposats per a cada acció, d'acord als criteris prèviament definits.

Així com els costos de dissenys i pagaments de drets per als llançaments en internet. Són costos més barats que una campanya publicitària dirigida a televisió i ràdio.

Les consideracions finals són part primordial d'un bon pla de màrqueting on-line ja que són bastant útils per incloure algunes consideracions sobre possibles esdeveniments sobrevinguts que puguin afectar a l'establert en el pla, contemplant línies d'acció alternatives. Aquest apartat sol anar completant-se amb el temps, conforme apareixen circumstàncies de les quals l'empresa obté ensenyaments que convé documentar.

Aquesta és la forma d'esquematitzar un bon pla de màrqueting on-line. El més important és innovar en aquest nou mitjà de comunicació alternatiu i dinàmic on les campanyes són vistes no només al país sinó també al món el que fa de l'abast una àmplia gamma d'usuaris interactius. Aquest sistema de publicitat ens ajuda també a generar una bona base de dades el que fa que sapiguem més coses sobre el nostre públic, els seus gustos i les seves opinions.

En conclusió el fer una campanya basada en Internet ens pot brindar una gamma de possibilitats i ens ajuda a experimentar el contacte directe amb els nostres clients.

Estrategies del màrqueting online

Documents

Transcript of Estrategies del màrqueting online