LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 126

3€OCTUBRE-NOVEMBRE 2012

3

SUMARI

5 EDITORIAL Consell de Redacció 6 AMB EL 777

PEL MÓN i

I SI DEMÀ FOS

NOTÍCIA…?

7 TWITTS 777 EL TEMPS per Enric Gili

8 RECULL DE PREMSA

12 ELECIONS 25N per Edmon Piqué

15 COLLBATÓ ES DECLARA TERRITORI LLIURE per Edmon Piqué

16 RACÓ D’HISTÒRIA JOAN BELLÉS ESTRUCH

per Josep Ràfols

18 ENTITATS “BATUCO PERCUSSIÓ” per Oriol Esteve

19 ÉS MOLT BELLA

LA COMARCA… per La Sarganta

21 PARADA CULTURAL

29 VERSIÓ 2012 per Gerard Bidegain

31 L’ENTREVISTA JOSEP BORRÀS

per Carles Reynés

ANUNCIAR-SE ÉS COL·LABORAR

SETSETSET.CATNÚMERO 126OCTUBRE -NOVEMBRE 2012600 EXEMPLARSCOL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset ACApartat 24 setsetset1@gmail.com08292 Esparreguera. 93 777 84 21Director: Joan EspinachConsell de redacció: Miquel Al-tadill, Carles Batlles, Gerard Bi-degain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Edmon Piqué, Ingrid Re-galado, Pep Llopart, Eulàlia Santilari. Consell d’opinió: Josep Maria Brunet, Enric Gili, Eloi Mestre, Carme Paltor, Ramon Pa-rís, Josep Paulo, Antoni Puig, Jo-sep Ràfols, Carles Reynés. Opinió: Gerard Bidegain, Edmon Piqué, Josep Maria Brunet, Josep Paulo, Teresa Prats, Carles Reynés, Edu-ard Rivas, Ramon Alemnay, ICV, Anna Valldeperas, Ade Palomar, Paquita Vives. Col·laboració: Zo-na Bici. Còmic: Pep Llopart. Foto-grafi a: Joan Vera, QSitjà. Correc-ció: Rita Maria Vila Publicitat: 620 810 890 Disseny i distribució: TD’G Impressió: Gilaver

La revista 777 Comunica és mem-bre de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa seves les opinions ni els criteris exposats pels seus col·laboradors.La revista 777 Comunica no es fa responsable de les opinions exposades pels seus col·laboradors.El lector pot enviar cartes, fotos o alguna col·laboració a setsetset1@gmail.como a l’apartat 24 de correus.

5

El proper dia 25 se celebren a Catalunya les eleccions al Parlament. D’aquí en sortirà el nou president i la confi guració de la cambra durant la propera legislatura. Una legislatura que es preveu històrica, amb el futur del nostre país en joc. Per primera vegada des del restabliment de la Generalitat, el dret a decidir i la possible independència de Catalunya han centrat els programes de tots els partits polítics, fi ns al punt d’arriscar-nos a deixar en un segon pla el delicat context so-cial i econòmic en què vivim.

Els partits polítics i els ciutadans s’han anat posicionant, tant pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya, com per la seva situació davant les retallades. D’aquests dos eixos, tanmateix, és el primer el que ha centrat totes les mirades durant les jornades prèvies a les eleccions, gràcies, sobretot, a la intel·ligència del partit del Govern; sense oblidar les mas-sives mostres de suport ciutadanes.

No descobrim res si diem que l’encaix actual de Catalunya a Espanya és una via morta. Una enorme majoria de la societat catalana demana un canvi que permeti una major autonomia de les institucions catalanes. En aquestes eleccions decidim quin ha de ser el futur del nostre país i demanem que es deixi triar als catalans, d’una vegada per totes, com ha de ser el país on volen viure.

Per tal d’analitzar la situació a Esparreguera i de donar al món local la importància que es mereix, ens proposem estu-diar la situació al nostre poble, el posicionament de tots els partits davant els interrogants clau d’aquestes eleccions i què és allò que els preocupa. A partir d’aquí, intentarem fer un exercici de política-fi cció i endevinar què pot passar durant la següent legislatura a Catalunya segons la composició del Par-lament que surti el dia 25 de novembre de les urnes.

Ara bé, sigui quin sigui el camí que decideixi la majoria dels ciutadans de Catalunya, ens ha de servir per viure en una societat més igualitària i més justa, on els drets socials no es vegin amenaçats dia a dia i l’estat del benestar, pel que tant s’ha lluitat, no corri perill.

setsetset6

AMB EL 777 PEL MÓN

L’alumnat del Cairat visita el Parlament Europeu a Brussel·les els dies 27 i 28 de setembre.

I SI DEMÀ FOS NOTÍCIA…? :)Avions de combat sobrevolen EsparregueraEl passat 11 d’octubre 5 caces i 2 bombarders van sobrevolar el cel d’Esparreguera entre les dotze i la una del migdia. Mul-titud de veïns van sortir al carrer de casa seva i de les feines per el so escandalós dels avions. A més, els avions caça van deixar un rastre de colors tot formant la bandera espanyola i el bombarder va llençar confeti groc i vermell. L’Ajuntament

d’Esparreguera i d’altres poblacions afectades i la Generalitat van demanar explicacions al Ministeri de Defensa, que va al·legar que els avions portaven massa temps parats i s’havien de posar en funcionament perquè no es fessin malbé.

Jordi Pujol demana el vot per Gd’EEl President Pujol va aprofi tar l’acte de campanya de CiU del passat diumenge 11 de novembre a l’Ateneu per donar el seu suport explícit a la candidatura municipal de Gent d’Esparreguera. Malgrat fer campanya per Artur Mas a les eleccions del Parlament de Catalu-nya, va advertir als esparreguerins que ningú com Gustau Pérez governaria l’Ajuntament del nostre poble. Davant d’aquestes parau-

les, l’alcalde Udina, que acompanyava Jordi Pujol, va mostrar-se perplex. Més tard, en decla-racions a Rac1 va admetre estar molt decebut amb Pujol i va anunciar que votaria a les CUP el proper 25 de novembre.

Els autobusos Hispano Igualadina augmentaran la seva capacitatDavant la polèmica generada després que es descobrís que passat-gers de la línia d’autobusos viatjaven de peu, l’empresa de trans-ports ha decidit prendre mesures perquè no es torni a repetir. Per tal d’encabir més gent en els seus viatges, la companyia ha trobat un buit legal i ara els vehicles aniran equipats amb un remolc en

que sí que està permès viatjar dret. El màxim responsable de l’empresa ha reconegut que és una bona gestió pels seus interessos, ja que compraran els remolcs de segona mà a la Coo-perativa de l’Àrea de Guissona, que tenia previst jubilar-los.

7

El temps del mes de setembre a EsparregueraAquest setembre s’ha de qualifi car de sec amb temperatures su-aus. Només en el tram fi nal s’han produït tres dies de pluges amb un total de 56,4 mm/m2, dels quals la quantitat màxima s’ha reco-llit el dia 29 amb 48,7 litres. La temperatura mitjana ha estat de 22,4ºC, un 0,7ºC per sobre de l’habitual. Del dia 5 al 13 es varen donar temperatures màximes per sobre els 30ºC i la màxima es dona el dia13 amb 33,0ºC. Els dies esplèndids es mantenen fi ns el dia 16, i desprès comença un període que destaca per un augment de la nuvolositat de tipus baix amb molta humitat. Del 26 al 30 baixen les temperatures coincidint amb els dies de pluja. La míni-ma del mes s’enregistra el dia 27 amb 10,0ºC.Dades a destacar del mesTemperatura mitjana: 22,4ºC (mitjana de setembre) 21,7ºCMitjana de les màximes: 28,0ºCMitjana de les mínimes: 16,7ºCTemperatura màxima: 33,0ºC el dia 13Temperatura mínima: 10,0ºC el dia 27Precipitació acumulada en el 2012: 357,7 mm/m2

Precipitació acumulada en 12 mesos: 531,7 mm/m2

El temps del mes d’octubre a EsparregueraL’octubre de 2012 s’ha de qualifi car de temperatures suaus a excepció del fred dels darrers dos dies afi rmació avalada per la temperatura mitjana enregistrada que ha estat de 18,1ºC, o sigui un grau per sobre la mitjana dels darrers 32 anys. Mal-grat aquesta bonança general la mínima del dia 29 amb 3,5ºC es la temperatura més baixa per aquest mes des de l’any 1976. Un altre fet a destacar es la quantitat i freqüència de la pluja. S’han recollit 111,1 l/m2 en 13 dies repartits entre els dies 10 i 31 (mitjana de pluja de l’octubre 80 mm) El dia de més pluja va ser el 30 d’octubre amb 33,6 l/m2. Malgrat les fructíferes plu-ges d’aquest octubre, la pluja acumulada en aquests deu mesos es troba per sota de la mitjana anual.Dades a destacar del mesTemperatura mitjana: 18,1ºC.Mitjana de les màximes: 23,0ºC.Mitjana de les mínimes: 13,2ºC.Màxima del mes: 30,5ºC el dia 9Mínima del mes: 3,5ºC. el dia 29Precipitació: 111,1 mm en 13 diesPrecipitació acumulada durant l’any: 468,2 mm/m2

Precipitació acumulada en 12 mesos: 585,7 mm/m2

EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

L’actualitat d’Esparreguera en 10 “piulades”

Ràdio Esparreguera @EsparregueraFMSanta Maria del Puig, sense llum. Uns lladres s’han endut 300 m de cable, el comptador, una bomba d’aigua i un motor de nevera #Es-parreguera

Gent d’Esparreguera @GentdEspa@sindicdegreuges L’abandonament TOTAL de la piscina d’estiu d’#Esparreguera. Un estat lamentable i vergonyós.

Joan Vendrell @Joan_VendrellBona presentació a Can Pascual #Esparreguera llibre “Lliures o Morts” El Braveheart català del 1714, autors Jaume Clotet i David de Mont-serrat

Guillem Arnal @guillemgarnalSembla ser que la publicació al @777comunica sobre el sostre de la nova biblioteca d’#Esparreguera a funcionat! #VISCA

Maria Mas @mariamas_Tanca la Pastas Gallo d’Esparreguera? Jo crec que n’hi ha que aprofi ten la crisi per tenir + benefi ci

Gerard Bidegain @GerardBidegainAhir feia anys E. Morricone, avui celebrem els del mestre Josep Borràs, compositor de la música de la Passió d’#Esparreguera!#ViscaelTutu

Guillem Arnal @guillemgarnalIsabel I d’#esparreguera ja triga l’ajuntament en posar un carrer al seu nom. #tenimpressa

Carme Parras @CarmeParrasTornant a #esparreguera amb @higualadina. Bus articulat ple gent dreta i tots els que s’han quedat a terra. L’anterior no ha parat. Drama

CFS Esparreguera @cfsesparregueraBusquem juvenils pel nostre equip de 1a divisió! no t’ho pensis i vine a provar! truqueu al 638752836.

Ràdio Esparreguera @EsparregueraFMDos policies locals d’#Esparreguera, detinguts pels Mossos d’Esquadra com a presumptes integrants d’una xarxa de tràfi c d’anabolitzants

TWITTS777

RECULL DE PREMSA

Pastas Gallo abandona EsparregueraPastas Gallo tanca la planta que té a Esparreguera deixant al carrer 64 treballadors

La planta que la companyia Pastas Gallo té al nostre poble tancarà les seves portes i acomiadarà els 64 treballadors a qui donava feina. El comitè d’empresa s’esperava una reducció de personal, però en cap cas el tancament de la fàbrica. L’empresa justifi ca el tancament afi rmant que vol centralitzar la producció a les plantes de Granollers i Córdoba. Gallo ha anunciat que el tan-cament serà progressiu i es nega a recol·locar els treballadors que ha acomiadat a les dues plantes que quedaran obertes. A Espar-reguera es fabricava un 8% de la producció total de l’empresa.

©Jo

sep A

lons

o

Primera Jornada dels Premis Baldiri i ReixachL’Institut El Cairat participa a la Jornada dels Premis Baldiri Reixac, a la Universitat de Vic

La Fundació Lluís Carulla organitzà, el passat 20 d’octubre, la primera Jornada Premis Baldiri Reixac, que pretenia posar en valor i compartir alguns dels treballs premiats a la última edició, entre els quals s’hi compten diversos premis esparreguerins com ara l’Escairats. Un dels seminaris fou impartit per la profes-sora Joana Llordella, cap de Departament de Llengua Catalana i Literatura de l’Institut El Cairat.

©jll

orde

lla

Entre Nadal i cap d’any, Pressupostos 2013 El govern municipal preveu presentar els pressupostos del 2013 en un ple extraordinari el 27 de desembre

Segons la previsió, hi haurà una baixada dels ingressos de 800.000€, cosa que l’alcalde i regidor d’Hisenda, Joan-Paül Udi-na, espera recuperar reduint les despeses municipals. A més, el 2013 s’hauran de començar a retornar la part de les bestretes que el govern central va donar dos anys enrere, amb un cost de 30.000€ mensuals. L’alcalde s’ha mostrat molt descontent amb el govern central per la quantitat de normes i controls que impo-sen als ajuntaments. Ampliarem més informació dels Pressu-postos 2013 en el proper 777 Comunica.

Zona blava gratuïta els dissabtes a la tardaLa demanda popular d’usuaris de la zona blava a fet reconsiderar les tardes dels dissabtes

L’Ajuntament ha tirat endavant una prova pilot en la que la zona blava serà gratuïta els dissabtes a la tarda els mesos d’octubre novembre i desembre. La proposta va néixer a partir de les peticions d’usuaris de que es modifi qués l’horari de zona blava. La franja de dissabte a la tarda és una en la que la recap-tació era més baixa, i per aquest motiu s’ha escollit per la prova pilot. De moment la Unió de Botiguers s’ha mostrat satisfeta amb la proposta. Sense abandonar aquesta qüestió, el partit de Gent d’Esparreguera ha demanat que la primera hora de zona blava sigui gratuïta.

4a edició del projecte Civisme i ConvivènciaCada escola farà una sessió per trimestre i algunes es portaran a terme al carrer

Un any més la policia local i les regidories d’Ensenyament i Nous Catalans han organitzat xerrades d’agents de policia lo-cals a les escoles del poble. L’objectiu és apropar el cos de poli-cia a l’alumnat de 10 i 11 anys i convertir aquests estudiants en agents cívics que denunciïn determinades conductes incíviques.

El campanar tornarà a sonarSembla que la reparació del campanar ja està en marxa i per Cap d’Any les podrem fer sonar

Després de cinc mesos amb un campanar mut i en el que ningú es feia càrrec de la reparació, l’empresa Fecsa Endesa ha acabat assumint la responsabilitat de l’avaria. Tot plegat va co-mençar el primer de maig, quan un llamp va tocar el campanar i va provocar una pujada sobtada de tensió, cosa que va causar danys en el rellotge i tota la instal·lació. La notícia ha aparegut a diferents mitjans, cosa que n’ha agilitzat la reparació, com Els Matins de TV3, on els Amics del Campanar va anar-hi a explicar la situació en la que es trobaven.

©am

ics de

l cam

pana

r©

cps

Dos detinguts a Esparreguera per un robatori a un polígon de Sant EsteveA principis d’octubre, dos veïns d’Esparreguera van ser detinguts acusats de robar electrodomèstics d’un camió aparcat en un polígon industrial

El furt va tenir lloc el 24 de setembre al polígon industrial Anoia de Sant Esteve Sesrovires, i es van endur 51 caixes amb aparells elèctrics. Els dos presumptes lladres ja tenien antece-dents per delictes contra el patrimoni. Els detinguts van passar a disposició del jutjat de guàrdia qui els va posar en llibertat amb càrrecs.

Desarticulada una plantació de marihuana a EsparregueraEn una operació de la Guàrdia Civil s’han localitzat més de 3.000 plantes en un solar a l’aire lliure d’Esparreguera.

En la mateixa operació, també s’han intervingut dos punts de cultiu més: un a Sentmenat (Vallés Occidental) on la plantació es feia dins d’un hivernacle de 800 metres quadrats, el més gran trobat a l’Estat espanyol; i l’altre en un pis d’Olivella (Garraf). S’ha detingut a dues persones i 14 més han estat imputades. La poli-cia calcula que el material intervingut tindria un valor d’entre 1,5 i 2 milions d’euros.

setsetset10

11

©jo

an es

pina

ch

Trobada de reiki solidariaLa primera trobada d’intercanvi solidari va entregar a Caritas uns 200 quilos d’aliments

Esparreguera, concretament el Teatre de La Passió va ser el marc per a la primera trobada de reiki al Baix Llobregat Nord. L’objectiu era fer un intercanvi solidari, diversos mestres del reiki impartien les seves ensenyasses a qui les volgués experimentar, i a canvi les entitats i particulars que hi participaven aportaven aliments bàsics amb l’inten-ció de donar-ho després al banc d’aliments. La trobada va tenir lloc el dia 4 de novembre, des de les 09:30 a 19:00h, i era organitzat per Reiki Olesa. Caritas va ser la receptora dels aliments percebuts en una quantitat entre els 150 i 200 quilos.

Premi per a l’Institut El CairatL’institut El Cairat rep el primer premi de l’apFQc (Associació de professors de Física i Química) de l’UB

El passat dia 3 d’octubre, a la Sala Eduard Fontserè de les Facultats de Física i de Química de la UB, va tenir lloc l’acte de presentació de treballs i activitats referents a l’AIQ (l’Any Internacional de la Química) que els centres de secundària van desenvolupar amb alumnes. El lliurament de premis atorgats per l’apFQc (l’associació de professors de Física i Química) va ser presidit pel Sr. Ferran Ruiz, president del Consell Escolar de Catalunya. L’institut El Cairat d’Esparreguera va rebre el primer premi per l’activitat proposada per l’apFQc: Entrevistem un científi c. Entrevista virtual. En aquesta activitat vam participar, el curs 2011-12, més de 90 alumnes de 3r d’ESO, a més a més del grup de 1r BAT de Ciències Socials i Humanístic. L’alumnat havia d’imaginar què li preguntaria a un químic il·lustre si se’l trobéssim cara a cara. Així vam elaborar un munt d’entrevistes virtuals als il·lustres químics i químiques de diferents èpoques. Per tant, d’una manera amena van aprendre sobre les contribucions científi ques. Aquesta activitat va ser tot un èxit que es va transfor-mar en un treball transversal en haver d’exposar-les a la classe de català.

RECULL DE PREMSA

Jordi Pujol a Esparreguera A l’arribada a l’Ateneu la comitiva es va trobar amb grup de treballadors afectats pel tancament de l’empresa Pastas El Gallo

El diumenge 11 de novembre, Conver-gència i Unió va celebrar un acte electoral en el marc del cafè de l’Ateneu d’Esparreguera amb la presència del Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley acompanyat de Joan-Paül Udina i Tormo, alcalde d’Esparreguera i d’en Josep Llop diputat del Parlament. Una assistència nombrosa de més de 200 ciutadans va omplir la sala del cafè de l’Ateneu.

A l’arribada a l’acte el President i l’alcal-de van compartir amb un nombrós grup de treballadors afectats pel tancament de l’em-presa Pastas El Gallo, que van expressar-los les seves angoixes per l’anunci del tanca-ment de la planta d’Esparreguera.

setsetset12

TEXT: Edmon Piqué

IL·LUSTRACIONS: @pepllopart

El proper dia 25 es celebren eleccions al Parlament de Catalunya. Unes eleccions an-ticipades, precedides per una demostració ciutadana sense precedents a favor de l’au-todeterminació de Catalunya i en un context de crisi social i econòmica realment greus. Així, doncs, i tenint en compte les circums-tàncies, els partits polítics que s’hi presenten han articulat el seu programa al voltant de dos grans eixos: el dret a decidir i les políti-ques socials.

Gràcies a la intel·ligència estratègica de Convergència i Unió –i perquè la possible in-dependència de Catalunya és un procés que il·lusiona a una gran part de la societat– la campanya electoral s’està centrant, sobretot, en aquesta qüestió. Els partits s’han hagut de posicionar davant d’aquests aspectes, i, en funció de com ho han fet, han marcat la seva línia durant la campanya electoral. Malgrat l’intent de la majoria de les forces de l’oposi-ció, les retallades no estan al centre del debat electoral, i això és positiu per a uns i més ne-gatiu per a uns altres. Per a uns ens trobem davant d’una situació històrica, per a uns al-tres el futur és apocalíptic.

D’entre tots els partits polítics el més ben posicionat, sens dubte, és Convergència i Unió. Amb un discurs cada cop més sobiranis-ta i un Artur Mas triomfalista, ha aconseguit que les retallades socials que ha fet des del govern hagin quedat en un segon pla, i ha fet una aposta clara a favor del dret a decidir que ara és el centre de totes les mirades, a Catalu-nya i a Espanya. Hauria d’haver-hi un autèntic terratrèmol perquè la federació catalanista no guanyi les eleccions d’una manera molt sobra-da, i no és gens descabellat pensar que puguin assolir la majoria absoluta.

Pel que fa al Partit Socialista de Catalu-nya les coses es presenten magres. Amb un candidat poc conegut i una aposta federalis-ta poc concreta, han vist com la seva indeter-

minació ha fet que vagin perdent simpatit-zants de manera progressiva. El seu intent perquè es parli més de polítiques socials que del dret a decidir de moment ha estat frus-trat, i encara és hora que aconsegueixin ex-plicar de manera sensata com faran d’Espa-nya un estat federal. Amb tot això, si Pere Navarro no aconsegueix recuperar la confi an-ça del seu electorat, és possible que deixin de ser la segona força al Parlament durant la propera legislatura.

El Partit Popular és l’altre partit que s’ha vist benefi ciat pel debat del dret a deci-dir. Juntament amb CiU és el responsable del fet que s’hagin aprovat la majoria de decisi-ons a favor de simplifi car l’administració pú-blica, d’aprovar pressupostos menys genero-sos amb la sanitat i l’educació i de tirar enda-vant privatitzacions i polítiques neo-liberals. Gràcies a l’estratègia de CiU de posar el dret a decidir com a eix central de la campanya, el Partit Popular podrà consolidar el seu electo-rat en contra de la celebració de la consulta, malgrat que les posicions defensades pels dos partits són diametralment oposades. Aprofi tant la progressiva polarització de la societat catalana, aspira a convertir-se en la segona força al Parlament.

Iniciativa per Catalunya Verds es con-solida com el partit d’esquerres institucional. Prioritza les polítiques socials i aturar les re-tallades de la despesa pública al dret a deci-dir, una qüestió que sempre han defensat. La seva gran batalla durant aquesta campanya, de la mateixa manera que en el cas socialista, és aconseguir que es parli més de justícia social que d’autodeterminació.

La nova Esquerra d’Oriol Junqueras promet fi delitat a CiU amb el dret a decidir, sempre que emprengui un camí decidit cap a la independència de Catalunya. La situació d’ERC no és senzilla: l’únic partit parlamen-tari que ha estat sempre independentista ha

vist com CiU s’ha apropiat el seu discurs, així que busca desmarcar-se de la federació po-sant l’accent en l’aspecte social. No obstant això, els resultats se’ls hi presenten favora-bles, gràcies, sobretot, a l’augment dels inde-pendentistes a Catalunya.

A causa de la inconcreta estratègia electoral dels Socialistes, segons les en-questes, Ciutadans és el partit que més crei-xerà en percentatge, pels motius ja exposats. Juntament amb el PP, són la garantia anti-independentista, tot i que es desmarquen dels Populars a l’hora de defensar polítiques no tan liberals. No obstant això, darrere la seva imatge de partit nou, jove i progressista s’amaga una preocupant tendència al discurs demagògic a l’hora de defensar la continuïtat de Catalunya dins d’Espanya.

ELECCIONS 25N

Pel que fa a Solidaritat per la Indepen-dència, després del fracàs de presentar-se en coalició amb altres partits independentis-tes, totes les enquestes els deixen fora del Parlament. Caldrà veure fi ns a quin punt po-den mobilitzar el seu electorat, però ara ma-teix sembla ser que el seu espai electoral ja l’han ocupat altres partits.

Finalment, i no menys important, cal destacar la irrupció de la Candidatura d’Uni-tat Popular. Una alternativa assembleària a l’esquerra institucional, clarament anti-capi-talista i independentista, que pretén portar al Parlament la veu de tots els moviments soci-als i de les classes populars. De fermes con-viccions, el seu programa gira sobre dos eixos igualment importants: la independència dels Països Catalans i el socialisme, ho volen tot. Malgrat ser la primera vegada que es presen-ta a unes eleccions, és una opció que pot en-trar amb força durant la següent legislatura.

25Nsi puja el

transport m'ésigual, jo vaig amel meu cabrio

Això de la Independència està molt bé, però no

oblidem els companys de Palestina

13

Tenint en compte la situació en què arri-ben els partits als comicis, des del 777 ens proposem un exercici de política-fi cció. Ens plantegem quatre confi guracions diferents del Parlament després del dia 25, algunes més possibles que d’altres: una majoria sim-ple de CiU; una majoria absoluta de CiU; un govern de CiU amb ERC, prioritzant la realit-zació de la consulta; i la reedició del tripartit, entesa entre PSC, ICV i ERC.Majoria simple de CiU. Amb les enquestes a la mà, aquesta és una de les opcions més possibles. La diferència substancial amb la confi guració actual és el compromís adquirit durant la campanya de realitzar una consulta d’auto-determinació durant la propera legis-latura. En aquest sentit, trobaria el suport dels partits independentistes, i el govern es veuria obligat a pactar els aspectes de la consulta amb els altres grups. En aquest cas, és molt possible que es convoqués la consul-ta durant la legislatura, ja sigui d’acord amb la Constitució espanyola o amb una possible llei catalana de consultes. En quant a les po-lítiques econòmiques i d’austeritat, seguiria necessitant el recolzament puntual d’altres partits, però difícilment el Partit Popular se-ria el seu soci preferent, ja que la ruptura ha estat defi nitiva després que la federació apostés pel dret a decidir. Així doncs, assisti-ríem a un canvi en les polítiques del govern.Majoria absoluta de CiU. En aquest escenari Convergència i Unió es veuria lliure de mans per tirar endavant tota mena de polítiques sense rendir comptes a ningú, tant pel que fa a l’àmbit nacional com a polítiques públiques i socials. En principi, convocaria la consulta independentista al llarg de la legislatura, ja que és una promesa electoral i l’hauria de complir, com ja va fer retirant l’impost de successions. La principal diferència amb el supòsit anterior seria que CiU tindria la po-testat absoluta de negociar les condicions

d’aquesta consulta així com el temps, i el rol dels altres grups seria totalment secundari.Govern d’entesa entre CiU i ERC. Aquest plantejament seria el resultat de prioritzar la qüestió nacional a la qüestió social. Difícil-ment seria possible l’entesa de CiU amb al-gun altre partit que no fos Esquerra, ja que ICV és totalment contrària a les polítiques de CiU i el PSC no comparteix el dret a decidir de la manera que el defensa la federació catala-nista. En aquest escenari, Esquerra, com a soci de govern de CiU, pressionaria perquè les decisions que sortissin de la Generalitat anessin encaminades cap a la construcció d’un nou Estat Català. Possiblement, la con-sulta seria més aviat que tard.Tripartit. Menys probable però no per això impossible. La preocupant situació social i econòmica actual motivaria als partits d’es-querres a aventurar-se de nou a governar plegats. Assistiríem, amb tota seguretat, a un canvi substancial de les polítiques fetes du-rant els darrers dos anys. En aquest cas, seria la consulta independentista la que passaria a un segon pla, malgrat que, indubtablement, es farien moviments en aquesta direcció.

Tanmateix, tots aquests plantejaments són hipotètics. Si bé tots són interessants, només un resultarà de les urnes el proper dia 25, i potser no és cap d’aquests. Mentrestant, caldrà estar atents a la campanya electoral, que es preveu de les més decisives dels dar-rers anys. I ho serà per dos factors: pel gran nombre d’indecisos que hi ha els dies previs, i perquè la maquinària mediàtica espanyola s’ha posat en marxa, cosa que no havia passat els últims anys. La resposta de tots aquests dubtes la tindrem les properes setmanes. En tot cas, és innegable que ens trobem davant d’unes eleccions que marcaran el futur de Catalunya durant les properes dècades.

OPINIÓA PEU DE CARREREduard Rivas, politòleg(www.noucicle.org/erivas)

OPINIÓ PÚBLICA I OPINIÓ PUBLICADA:DUES VISIONS SOBRE EL 25N

Ja estem immersos en la campanya per a les eleccions al Parlament de Catalu-nya del proper 25 de novembre. En el que ha estat la legislatura catalana més breu des de la democràcia, aquests dos anys de man-dat han estat marcats per la greu situació de crisi i per les retallades imposades per CiU a la Generalitat, amb el suport del PP.

La lògica ens portaria a pensar que l’epicentre d’aquesta campanya hauria de ser un balanç de la gestió del Govern de la Generalitat d’aquests 14 mesos de legisla-tura, de la presentació de noves propostes i alternatives, i sobretot, sobre com acon-seguir sortir d’aquesta crisi.

Paradoxalment, però, ens trobem davant una campanya amb un marcat to plebiscitari en el que la principal qüestió a tractar són les relacions entre Catalunya i Espanya. El candidat-president Mas està demostrant ser un gran estratega a l’acon-seguir superar el desgast de les seves po-lítiques que deixen una Catalunya més endeutada i amb més atur, tot posant l’ac-celerador cap a l’Estat propi després de l’èxit de la massiva manifestació del pas-sat 11 de setembre.

Mentre la ciutadania segueix preocu-pada, segons mostren les enquestes, per la sortida de la crisi i l’empitjorament de la seva qualitat de vida, els mitjans de comu-nicació centren la seva atenció (abans i després de la manifestació) sobre la qües-tió nacional i l’encaix entre Catalunya i Espanya. Sembla, doncs, que opinió públi-ca i opinió publicada no coincideixen.

Tot i l’aparent contradicció, l’opinió publicada sembla que tindrà un important efecte sobre la ciutadania al moment d’exercir el seu dret de vot donat que les enquestes també mostren com el candi-dat-president Mas pot reeixir en la seva estratègia d’avançar les eleccions mentre les esquerres podrien perdre presència al Parlament. Serà interessant veure i estu-diar els resultats d’aquestes eleccions.

Jo això de la independència ja no ho veuré!

el m'és g amb brio

I de PxC no habéis

dicho nada!? catalufos...

ELECCIONS 25N

PSC1> Els i les socialistes de-fensem que el poble de Ca-talunya pugui decidir a tra-vés de la celebració d’un re-ferèndum vinculant acordat en el marc de la legalitat. Volem exercir el nostre dret a decidir en una qüestió que considerem cabdal.

2> Des del PSC apostem pel federalisme que ha d’estar basat en una reforma de la Constitució Espanyola, que reconegui la nació catalana, que defi neixi clarament les regles competencials entre l’Estat federal i les nacions o comunitats, que estableixi un veritable Senat federal representatiu del territori i que estableixi un federalis-me fi scal basat en els prin-cipis de sufi ciència, justícia i solidaritat.

3> La principal incògnita per aquestes eleccions serà veure si CiU assoleix la ma-joria absoluta motiu pel qual han avançat les elec-cions després tan sols de dos anys de legislatura. Si no ho assoleixen, serà un fracàs. En segon lloc, caldrà veure quina serà la presència de les esquerres en un Parla-ment que es preveu amb una hegemonia de CiU i un apa-rent empat entre la segona i quarta força política.

OPINIÓICV-EUA Esparreguera

ICV-EUA DAVANT LES ELECCIONS DE NOVEMBRE 2012

El 25 ens juguem molt més que el destí de Catalunya. Ens juguem el destí de les persones: treballadors, treballa-dores, famílies, infants amb un futur empobrit, joves, dones, gent gran, em-preses i serveis poden patir més retalla-des o poden començar a canviar el rumb. Els governs de dretes d’Europa, Espanya i Catalunya ens porten a la deriva. L’es-querra verda ho denuncia fa temps i proposa altres polítiques.

Mas i CiU (gairebé sempre amb el suport del PP) han fracassat: vivim pitjor que fa dos anys. Alguns dramàticament. Ens diuen: “és inevitable”, “tot està fatal”. Però els propietaris del capital, els bancs i les grans fortunes cada dia tenen més di-ners i més poder.

CiU ha votat a favor de la Reforma Laboral del PP. Tanca serveis sanitaris públics i afavoreix els privats. Encareix les medicines. Vol més ajuts a la banca. Elimina l’impost de successions a les 600 grans fortunes de Catalunya i ofe-reix amnistia fiscal als defraudadors i evasors de capital. Tanca escoles i en-careix Llars d’infants, FP, Universitat i ensenyaments artístics. Redueix el pres-supost d’ajuda als que no tenen res (PIRMI). Aposta per Eurovegas i una eco-nomia basada en l’especulació, el joc i l’absència de drets laborals. No explica el saqueig del Palau de la Música i el probable fi nançament irregular de CiU.

La situació és difícil; inevitable no. A ICV-EUA fa anys proposem canviar el rumb a favor de les persones: Més impos-tos als més rics. Recuperar l’impost de successions. Aposta pels serveis públics, amb tarifes socials. Reformar la llei hipo-tecària. Transformar hipoteques en llo-guers socials. Assegurar una renda míni-ma. Recuperar drets laborals perduts. Transparència en el cas Palau, veritable mostra del que fan per darrere els qui es consideren amos del país.

Amb el nostre vot podem canviar el rumb… I TANT QUE PODEM!

Dret a decidir síDrets socials, també!

Qüestionari electoral 777La Redacció del 777 va enviar el qüestionari a tots els grups polítics amb representa-ció a l'Ajuntament d'Esparreguera, en publiquem les respostes dels que han contestat en el moment de tancar la redacció, a les 24:00 hores del dijous 15 de novembre.

Les preguntes: - Creieu que Catalunya té el dret a decidir sobre el seu futur per mitjà d’un referèndum? SÍ/NO- Sou partidaris de la Independència de Catalunya? SÍ/NO- Com creieu que quedarà constituït el Parlament després d’aquestes eleccions?

CIU1> Creiem que Catalunya té el dret a decidir sobre el seu futur per mitjà d’un referèndum, SÍ.

2> Som partidaris de la Independència de Cata-lunya, SÍ.

3> Creiem que el Parla-ment quedarà constituït de la següent manera:CiU=69ERC=17PSC=16 PP=15IC-EV=12Cs=4SI=2

ICV1> SÍ. Els ciutadans i ciuta-danes de Catalunya podem decidir de forma lliure i de-mocràtica sobre les qüesti-ons que ens afecten: En el tema nacional, el referèn-dum és l’expressió principal de la llibertat per decidir el nostre camí.

2> Som partidaris del DRET A DECIDIR. ICV continua i renova aquesta lluita per un temps i un país que neces-sita: més serveis públics i més equitatius; desenvolu-pament econòmic i social amb valors ecològics; igual-tat efectiva entre homes i dones; més qualitat demo-cràtica, participació i dret a decidir individualment i com a poble. ICV és punt de trobada de persones amb diferents sensibilitats: uns més independentistes, d’al-tres més federalistes.

3> Opinar sobre el que passarà condiciona les decisions de moltes per-sones. Per això els partits difonen només les enques-tes que els són favorables. No participarem en una “porra”. Volem un Parlament que legisli a favor de la ma-joria, no a favor dels podero-sos, com estan fent actual-ment CiU i el PP junts.

15

El passat dilluns 24 de setembre l’Ajunta-ment de Collbató va declarar el municipi ter-ritori català lliure, va ser el primer municipi del Baix Llobregat en fer-ho. D’aquesta ma-nera s’afegeix la llista de 168 m poblacions catalanes que ja han fet aquest acte reivindi-catiu, i que va iniciar Sant Pere de Torelló.La moció, presentada conjuntament pels grups municipals d’ERC, CiU i GIC-E va ser aprovada per 8 vots a favor (ERC, CiU, GIC-E i 2 vots del PSC), una abstenció (PSC) i 2 vots en contra (PP i un vot del PSC). El text desta-ca la voluntat manifestada per la societat catalana el passat 11 de setembre i es fi xa com a objectiu “preservar el benestar dels veïns i veïnes de Collbató i impedir que l’agreujament d’aquesta situació de crisi derivi en greus problemes de cohesió social, de degradació de les activitats empresari-als i en més increments de l’atur i la pobre-sa”. Entre d’altres punts, la moció també demana al Parlament la celebració d’un re-ferèndum independentista, la creació d’una hisenda pròpia i que l’estelada onegi al po-ble fi ns assolir la llibertat nacional. L’acte, que va ser seguit per un centenar de perso-nes, va transcórrer amb total normalitat. Només quan va intervenir el regidor del Partit Popular es va sentir una certa remor a la sala, que va ser silenciada immediata-ment pels propis assistents al Ple. Al fi nalit-zar l’acte, i davant la joia dels veïns que s’hi havien desplaçat, es van destapar ampolles de cava i es van encendre coets.

Collbató es declara territori català lliure

D’aquesta manera s’afegeix la llista de 168 poblacions catalanes que ja han fet aquest acte reivindicatiu, i que va iniciar Sant Pere de Torelló.

INFORMACIÓ COLLBATÓEDMON PIQUÉ

© es

ter r

oig

setsetset16

Joan Bellés Estruch

RACÓ D’HISTÒRIAJosep Ràfols

Els maquisEls maquis van ser els primers grups de

resistents que amagats en algunes serres o en les grans ciutats van resistir el règim amb diverses accions armades. Envers els anys cinquanta les organitzacions guerrilleres van decidir deixar les armes i fer un altre tipus de lluita, no així un sector petit però molt com-batiu de l’anarcosindicalisme que va actuar fi ns l’any seixanta a Catalunya. Per fer-ho necessitava el suport de la població i on el trobava normalment era en antics militants de la CNT. A Esparreguera també van trobar aquest suport en homes molt convençuts de les idees anarquistes, homes valents, molt valents, perquè si jugaven, la presó, l’exili, i fi ns i tot la vida.

Detencions a Esparreguera

El dia 8 de gener de 1957 hi va haver rebombori a la nostra Vila, la Guàrdia Civil escorcorava les cases i detenia a tres veïns d’Esparreguera, a Joan Bellés, a Climent Massó i a Ramon Solé. Se’ls acusava de for-mar part del col·lectiu de persones que aju-daven al maqui Quico Sabaté quan passava pels nostres indrets camí de Barcelona.

A fi nals de desembre de 1956, arran de la detenció i de la informació que donà a la policia l’Àngel Marqués, company del Quico Sabaté, la policia política del règim de Franco i la Guàrdia Civil van detenir catorze persones de Terrassa, tres d’Olesa de Montserrat, tres

d’Esparreguera, vuit de Ripoll, sis de Moià, deu de Barcelona, un total de quaranta-qua-tre persones que eren considerades part de l’aparell logístic del maqui Quico Sabaté i pertanyents a l’organització clandestina de la CNT que el Quico havia organitzat per fer possible amb aliments, refugis, armes, etc. la seva estada a Catalunya i a Barcelona i el re-partiment de propaganda clandestina.

Veïns d’Esparreguera afi rmen que, en afecte, aquest militants anarquistes ajuda-ven al famós maqui quan passava pel nostre terme, els feixos de llenya que portaven pels forns de ceràmica i de pa, eren un bon ama-gatall pel que necessités el visitant clandes-tí. En el registre que va fer la Guàrdia Civil a les seves cases, i que van veure alguns dels nostres veïns, donat que els van fer declarar com a testimonis, hi van trobar armes.

En el consell de Guerra de 14 de juny de

La victòria del general Franco va representar la supressió legal dels sindicats i partits polítics que hi havia a la República, els militants dels partits i dels sindicats, sobretot els dels partits d’esquerres i catalanistes foren fortament reprimits. Algunes persones van intentar continuar la lluita clandestina contra el règim franquista.

OPINIÓ

Des del dia de la Diada en que molts de nosaltres vam estar a Barcelo-na a la manifestació, que la voràgine de la gesta encara no ens ha deixat. Segur que aquesta data passarà a la història, que hi haurà un abans i un després, sigui quin sigui el resultat de les properes eleccions. Ja hem engegat i costarà molt parar-nos. La cosa marxa i ja no ens faran callar. Massa anys aguantant els despropòsits de més enllà de l’Ebre. Per primera vegada albirem un horitzó per a les nostres reivindicacions. Ja ho va dir Joan Maragall en el seu poema “Escolta Espanya” però Espanya, com té per costum no va escoltar i ara que el poble ha alçat la veu, ara no poden fer veure que no ens senten i què fan? Ens amenacen amb les set plagues d’Egipte i vinga a dir mentides, a tractar-nos de rucs, a dir-nos que no ens en sortirem i no sé quantes coses més. Ja n’hi ha prou, s’ha acabat el bròquil, que parlin les urnes i després ja veurem què farem, perquè el que és segur és que pitjor que ara no podem anar i quan un està amb l’aigua fi ns al coll o s’arrisca o s’ofega i és ben sabut que qui no s’arrisca no pisca. Així estan les coses. A ningú no li agrada que vinguin de fora a passar-li comptes i a dir-li com s’ha d’adminis-trar. Ja som prou bons nosaltres per aquesta feina. Cada u a casa seva que s’arregli com pugui però és molt lleig això de posar-se a la casa dels altres. Ja n’hi ha prou. El dia 25 tots a votar i que guanyi el millor.

TOTS A VOTAR

ELS RICS I ELS RUCSTeresa Prats Margalef

17

OPINIÓCIU ESPARREGUERARamon Alemany

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ

1958, onze dels detinguts varen ser absolts i la resta se’ls condemnà a diverses penes de presó, penes que anaven de 30 anys a un any. Els veïns d’Esparreguera els hi van caure, 8 anys de presó a Climent Massó i 7 a Ramon Solé. A Joan Bellés sabem que el fi scal li va demanar vint anys.

Joan BellésSabem alguna cosa més de Joan Bellés:

que havia nascut l’any 1919, que vivia al car-rer de Sant Antoni, i sabem també que des-prés de ser detingut el 8 de gener del 1957, va ser força maltractat a la caserna de la Guàr-dia Civil de la nostre població, després portat a Barcelona a “la Jefatura Superior de Poli-cia”, a la Via Laietana, on va estar incomunicat i tornat a apallissar, i fi nalment el portaren a la presó Model d’aquesta ciutat.

Sortí de la presó amb llibertat provisio-

nal i retornà a Esparreguera, on, per la seva condició de llibertat vigilada havia de pre-sentar-se cada dia a la caserna de la Guàrdia Civil. Aviat però, demanà permís per anar a Monistrol a una festa familiar i aprofi tant-se de no haver-se de presentar a la caserna de la Guàrdia Civil, fugí a França pels camins dels Pirineus que tan bé coneixien alguns resistents al franquisme.

Arribà a Tolousse on l’organització anar-quista, encara dirigida per Federica Mont-seny, li facilità la documentació per obtenir l’estatut de refugiat polític, condició que el govern francès li va concedir amb la prohibi-ció de viure a prop de la frontera espanyola. S’instal·la a la ciutat de Clemont Ferran, al centre de França, en el Massís Central Fran-cès, on l’organització anarquista li trobà feina a la Michelin. Allí continua les seves activi-tats dins de l’anarcosindicalisme fi ns que, amb l’arribada de la democràcia a l’Estat Es-panyol, les continua des de Perpinyà.

Sembla que la relació entre Bellés i Quico Sabaté continuà fi ns la mort d’aquest. Bellés era un home de la seva confi ança, així ens ho mostra aquests fragment de carta1 que li adreça quan Bellés és ja a França. “No creguis, amic Bellés que alguna vegada he oblidat els que estàveu entre reixes; la meva vida no comptava, només em preocupava de la vostra” i li pregunta entre altres coses, “Digues-me si a la Model rebíeu ajuda, si no tots, alguns de vosaltres. Vull saber si tota l’ajuda que us enviava arribava a les vostres mans.” Dies després Bellés li contestà que rebien alguns diners però que la distribució es feia malament i li detallava les quantitats que havien rebut. Li explicava també com el sector anarquista refugiat a Tolousse i dirigit per la Federica Montseny no estava d’acord amb la lluita armada dels maquis.

Joan Bellés va morir a Clemont Ferran on estava en una residència malalt d’alzei-mer el 2006 i amb ell un lluitador i testimoni de la resistència al franquisme.

NOTES

1) La carta i altres informacions han estat tre-tes del llibre d’ANTONIO TÉLLEZ SOLÀ: Saba-té, quinze anys de guerrilla urbana antifran-quista (1945-1960), Virus editorial, Barcelona 2001.

A l’Arxiu Nacional de Catalunya hi ha el fons Jo-an Bellés i Estruch amb documentació personal i d’associacions anarquistes de l’exili on es mostra la seva dedicació, fi ns a la seva mort, a l’ideal anarquista.Un alumne de l’IES el Castell, Manel Santilari, va fer d’aquesta historia un excel·lent treball de recerca que obtingué un premi del Centre d’Es-tudis del Baix Llobregat.

“Catalunya és una nació, i volem resoldre pacífi cament i de manera es-trictament europea el nostre futur”.

El nostre projecte ha estat durant dècades intentar transformar l’estat espanyol perquè fos el nostre, i això no és possible, perquè potser Catalunya no té prou força per aconseguir-ho. Si això és així, el que s’ha d’entendre és que Catalunya necessita un estat.

Catalunya necessita l’instrument d’un estat, perquè qualsevol nació el pot arribar a tenir. I Catalunya, l’instru-ment que signifi ca un estat, el necessi-ta, i crec que aquest és el clamor de la gent del carrer. I, a més, de manera pa-cífi ca, democràtica i il·lusionant, ne-cessitem un estat.

Havíem pensat durant molt temps que aquest estat podia ser l’espanyol i hem treballat molt perquè això fos així, però potser nosaltres mateixos no hem treballat prou bé, o no hem tingut força per aconseguir que això fos d’aquesta manera, però, en qualsevol cas, Catalu-nya necessita un instrument d’estat i crec que aquest és el llenguatge que se ens està transmetent des del carrer.

Catalunya és una nació. Si partim d’aquí, hi ha moltes coses que es poden resoldre, però, si neguem això, si ne-guem la pura evidència, aleshores hi ha moltes coses que no es poden resoldre. I si no es poden resoldre, aleshores un poble que té molta història al darrere i anhel de futur, volem resoldre pacífi ca-ment i de manera estrictament europea aquest futur.

(Extret de la conferència d’Artur Mas al Fòrum Europa, 13 de setembre del 2012)

setsetset18

ENTITATS-) ORIOL ESTEVE

Moltes vegades els esparreguerins pe-quem de ser poc curiosos. No ens preguntem per què no sonen les campanes (alguns ni se’n van adonar que havien deixat de sonar) ni per què ens pugen la quota del gimnàs si no s’hi fa cap millora. També se’ns escapen moltes entitats que veiem en cercaviles però que no sabem si són d’aquí o venen convi-dats. Com el grup Batuco Percussió, present en les cercaviles de Festa Major, Carnestol-tes i la Cavalcada de reis.

El grup de batuka va néixer dins el Cen-tre Obert la Fulla l’any 2000, com una nova metodologia per a motivar a joves del centre a defugir la violència en la resolució de con-fl ictes. La idea va sorgir del psicòleg que La Fulla tenia aleshores, que havent intentat altres dinàmiques prèviament, va proposar la idea de tocar tambors per desfogar-se. En un principi eren coneguts com els timbalers del Centre Obert la Fulla i no buscaven ser un grup d’una gran qualitat musical, sinó dismi-nuir l’agressivitat.

L’experiència va anar molt bé com així ho confi rma el director del Centre Obert la Fulla, Víctor Martos: “Vam guanyar molt d’or-dre i responsabilitat dins del grup, ja que ca-dascú s’havia de fer càrrec del seu instrument. Tot plegat ens va despertar l’interès i vam

pensar de donar-li més formalitat al grup”. Amb aquest objectiu, els timbalers del Cen-tre Obert la Fulla van començar a sortir al carrer participant en algunes festes majors i cercaviles de reis i carnestoltes, fent que poc a poc el grup anés agafant el seu rodatge i assolint un reconeixement social fi ns a con-solidar-se com a grup de batukada.

A dia d’avui, la dimensió del grup ha ar-ribat a un nivell tant alt que ja no només hi participen nens i nenes de La Fulla, sinó que també les famílies d’aquests i altres perso-nes alienes a l’entitat que s’han animat a apuntar-s’hi després de veure’ls actuar. I és que una altra de les particularitats de l’enti-tat és que és oberta a tothom que hi vulgui participar. En total el grup Batuco Percussió compta amb 40 membres.

Al principi, els tambors eren cedits per l’Ajuntament, però des de ja fa uns anys, la pròpia entitat es nodreix de les donacions dels membres i dels ingressos per actuaci-ons per proveir-se de material.

El director de la Fulla insisteix en que “mai hi ha hagut un objectiu musical darrere el grup, sinó que la intenció era i és la integra-ció de persones que estan en situació d’exclu-sió social”. Víctor Muñoz afegeix que “tant aquest objectiu com el de que els nens es

responsabilitzessin d’alguna cosa i canvies-sin l’hàbit agressiu s’han complert”. Tot el re-coneixement que rep el grup ha ajudat a augmentar l’autoestima dels membres del grup de batukada.

Fins l’any 2011 el grup depenia de l’Ajuntament i rebia una subvenció, però com que va agafar una gran dimensió i no només en formaven part infants del Centre, el grup Batuco es va decidir de constituir com a as-sociació juvenil. Aquest fet els hi va obrir la porta a poder actuar a molts llocs, però tam-bé a poder fer altres activitats i tallers no necessàriament relacionats amb la música.

El grup de batuka és tot un exemple de superació, constància i esforç, i segurament hauríem d’aprendre a valorar més les entitats que tenim. No pot ser que a aquest grup se’l tracti millor a Cunit, on ha inaugurat dues vegades el seu carnaval i on els esperen amb candeletes, i que aquí molta gent ni els cone-gui. La batuka és molt més que picar un tam-bor, també inclou dansa, rauxa, diversió; i el fet de fer-ho en comunitat és el que la fa més atractiva ja que convida, a grans i petits, a saltar, ballar i picar de mans sense parar per fusionar-se amb el grup.

BATUCO PERCUSSIÓFoto: Joan Vera

19

PUJADA A SANT JERONI

Començarem dons des de l’estació su-perior del funicular de Sant Joan, anomenat el Pla de les Taràntules o de les bruixes (nom segurament degut a la persecució entre els anys 1618-1622 de suposades bruixes a les nostres comarques i que va suposar la crema o forca d’unes 400 persones, la majoria d’elles dones d’edat avançada, humils i anal-fabetes. Des d’aquí agafarem el camí que surt direcció Nord, de seguida passarem per una barrera de fusta i deixarem el trencall evident que surt per la dreta i que ens porta-ria cap a l’ermita de Santa Anna, zona de Te-baida (anomenada també Sant Benet) i el Monestir. Des d’aquest punt tenim una vista privilegiada de les agulles de Gorros i de Sant Benet. Identifi car-ne el nom per la seva mor-fologia pot ser un joc divertit i entretingut. Continuarem pel camí ample que ens farà passar per sota dels Gorros, podent-ne con-templar les vies d’escalades i de ben segur,

És molt bella la comarca…t b

alguna cordada d’escaladors per les seves parets. Des de l’inici, el camí va planejant en suau pujada i camí ample. Un cop passats els últims Gorros arribarem a un mirador a la nostra esquerra on podrem observar gran part de Montserrat i els seus punts més ca-racterístics. Seguin pujant suaument sempre ja amb vistes fantàstiques del Cavall Bernat, nom que prové de Carall, nom que rebia a l’edat mitjana aquella pedra o roca amb for-ma que evoqués un membre viril. Però com era una expressió que es considerava obsce-na i desagradable, al segle XVII a totes aque-lles pedres considerades Caralls, es comença a nomenar-les com a Cavalls Bernat. Però el que no té gaire sentit en tot plegat és el per-què de Bernat, segons les hipòtesis, deriva de Vernat “aïllat” o de Trempat. Anem seguint camí i després d’una pujada forta ens arri-bem fi ns l’ermita de Sant Jeroni, fi nalment després d’una dura pujada per escales de ci-

ment arribem al cim de Sant Jeroni, de 1237m i punt més alt de les comarques de l’Anoia i del Bages. Per cert que no és el punt més alt del Baix Llobregat, això és degut que aquesta comarca acaba uns cinc-cent metres per so-ta i per tant, el punt més alt és l’agulla de l’Albarda Castellans (1177m), que també es pot pujar de manera fàcil. Ja per tornar se’ns presenten dues opcions ben diferenciades, o be desfer el camí d’anada dins al pla de les taràntules per a agafar el funicular fi ns el monestir o be retrocedir pel mateix camí fi ns que a mà esquerra ens aparegui el camí que va entre les dues serres, la de les lluernes (la del Cavall Bernat) i la de l’alzina de les papar-res (camí per on hem pujat). Aquest camí va pels boscos d’alzines fi ns a arribar a l’ermita de Santa Anna i d’allí baixar per les escales de ciment fi ns al monestir (bastant dures i poc motivadores pels més menuts).

Una excursió que no podia faltar en aquesta secció és la pujada a Sant Jeroni. Amb infants la millor opció seria pujar des del Monestir a Sant Joan pel funicular. Els 300 metres de desnivell entre aquests dos punts són massa importants per a fer-los caminant amb els més menuts.

Temps aproximats: a pas infantilTemps d’anada des del pla de les taràn-tules: 2 h 30’Temps de tornada fi ns al funicular: 2 hTemps de tornada fi ns al monestir: 2h 15’

Aquesta secció dedicada a les activitats de muntanya és un recorregut proper i molt adient per a fer-lo amb la família.

Equip La Sargantana - Collbatólasargantana.cat

Les representacions de La Viejecita abaixa teló amb èxit

Aquest mes de novembre hem pogut veure al Patronat Parroquial tres funcions de la Sarsuela còmica La Viejecita, una obra en vers, d’un acte i dos quadres amb text original de Miguel Echegaray i música de Manuel Fernández Caballero. El mestre Josep Borràs n’ha dirigit la part musical, que ha comptat amb nombrosos músics i cantaires de la vila. La protagonista la encarnà la jove esparreguerina Anna Niebla. Les dues últimes representacions de La viejecita han estat tot un èxit. Segons l’organització, a part de la bona crítica per part del públic remarquen que “força estona abans de començar les representacions ja estaven les entrades exhaurides, i força gent es va quedar amb les ganes de poder-nos veure”. Consideren que han aconseguit, “de llarg l’objectiu primordial”, que era recollir diners per dur a terme treballs de manteniment a les instal·lacions del Patronat Parroquial i de l’Església de Santa Eulàlia.

CLÍNICA DENTALDr. Llor Farré

odontoestomatologia generalortodòncia - implantamentsrestauracions computeritzades

C/ Arbres, 1 - 2n T. 93 777 21 00 ESPARREGUERA

El proper 15 de desembre, tindrà lloc el primer Concurs de Ratafi es a Esparreguea i el Montserratí.A les 20:00 h Passi del documental “La ratafi a, una beguda per compartir”. Tot seguit, un tast popular de les ratafi es participants i entrega de premis als guanyadors.A les 21:30 h Sopar-refrigeri amb productes elaborats amb ratafi a. Per només 5 euros.

I Concurs de Ratafi es casolanes a Esparreguera i Montserratí, organitzat pel Col·lectiu El Torn, al nou Casal Independentista i Popular La Llançadora

Concurs de Ratafi es

BASES Poden participar-hi tots els elaboradors de ratafi a casolana. 1- La ratafi a s’ha d’entregar dins d’una ampolla de vidre de mig litre sense etique-tes ni distintius. 2- A part, caldrà lliurar un sobre tancat amb les dades del concursant (nom i cognoms, adreça, mail i telèfon del participant). Po-deu presentar la recepta 3- La ratafi a a d’estar elaborada artesanal-ment amb nous verdes –ingredient caracte-rístic i indispensable. 4- La ratafi a ha de ser de l’any 2012 5- Es podran entregar les ratafi es al Casal Independentista i Popular la Llançadora

fi ns el dia anterior de la data del concurs. ALTRES ASPECTES DEL CONCURS *Hi haurà tres premis per als tres primers classifi cats (importants premis per els guanyadors) *L’organització no retornarà la ratafi a restant per poder-ne fer un tast popular entre els concursants i la resta d’assistents. *Les qüestions no previstes en aquestes bases les resoldrà l’organització segons el seu lliure criteri. *El jurat estarà format per diferents persones i experts en la matèria. La decisió del jurat es inapelable *La participació implica la total accepta-ció de les bases del concurs.

Èxit de “La Viejecita”

ELS VINS D’ABANS

D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀPaquita Vives Llonch

OPINIÓ

Sembla que ja no recordem quan a les majories de les cases es comprava el vi a granel, en garrafes de 4 litres, a les bodegues de Cal Marin o Cal Castells. També hi havia algun pagès que repartia per les cases el vi de la seva collita, fos d’aquí o del Mas de’n Gall. De vinyes a les nostres contrades sempre n’hi han hagut, més abans que ara, però avui dia, els pa-gesos, el deuen dur als embotelladors per fer-ne vi o potser cava. Anys enrera a la majoria de les cases, a l’hora de dinar o sopar, a taula no hi faltava el porró de vi, recordo quant els meus pares anaven de viatge, l’últim dia em telefonaven (sense mòbil, és clar) hi em deien l’hora que arri-barien, amb l’afegit “tingues a punt el pa amb tomàquet i el porró amb vi fresc”. No sé si actualment trobarien algun porró sobre alguna taula. Com molts recorda-rem a Abrera hi havia dos restaurants que la seva icona eren els porrons, a mi sem-pre m’havien fet molta gràcia, sobretot pel rètol que deia: “con una mano beberás, tu fuerza probarás y nada pagarás”. Avui tots som experts en vins i ens ventem de co-nèixer molt bé la seva procedència: Rioja, Ribera del Duero, Priorat, Penedès… O les varietats: chardonnay, verdejo, cabernet… Abans quan bevíem el vi en porró no sabí-em si era xarel·lo o macabeu, i això que eren les dues úniques varietats que co-neixíem la majoria.

Sigui com sigui, el vi, a granel o em-botellat, sempre ha format part de les nostres taules i de les nostres festes.

El divendres dia 30 de novembre un nou Casal s’obre a Esparreguera i estarà situat al carrer de Sant Jaume número 53. Aquest nou espai aproparà, de la mà dels seus impulsors i socis, tot un ventall de possibilitats: tallers xerrades, seminaris i reunions… La Llançadora, el Casal Independentista i Popular, pren aquest nom com a símbol del passat tèxtil del nostre territori i com a eina per a organitzar el teixit social. Una eina que vol fer avançar la vila en la consciència i el compromís en favor de la llibertat, la igualtat entre totes i tots, pel dret a decidir i per la dignitat de les classes populars, en difi nitiva, perquè els seus impulsors creuen en una gran aposta que uneix totes les lluites del poble català: la independència i el socialisme.Aquí us deixem el seu Manifest fundacional:

La temporada de tardor començava a La Passió amb més representacions de la co-mèdia Fuita, de Jordi Galceran que s’havia estrenat durant la Festa Major. El mes d’oc-tubre, el Festival Lola programava Dreamin & Rappin, en sessions especials per a alum-nes d’instituts, i el novembre La casa sota la sorra, un musical per a tots els públics.

Loco. El ballarí esparreguerí de fl amenco Oscar Poyatos, director del Cuadro de baile Oscar, presentarà el 24 de novembre el seu nou espectacle Loco.

Presentació del cartell de La Passió. L’1 de desembre, com cada any, La Passió d’Espar-reguera presentarà el cartell de la propera temporada de l’espectacle emblema de la vila. La presentació coincidirà amb l’espec-tacle “Passió per la Marató – We are all the same” que destinarà, un any més, els bene-fi cis de les entrades d’aquest macroconcert

a la Marató de TV3. L’acte també servirà per commemorar els cinquanta anys de la com-posició de la banda sonora de La Passió d’Esparreguera, del mestre Josep Borràs.

Ballet Rus. El 6 de desembre, tindrem a La Passió El llac dels cignes, un espectacle magistral del Ballet de Moscou.

Els Pastorets. Un any més, Eloi Mestre diri-geix Els Pastorets, de Josep Maria Folch i Torres. El diumenge 23, a les 11:30 h i el di-mecres 26, dia de Sant Esteve, a les 18:00h. Com cada any podrem gaudir d’aquesta obra tradicional i popular catalana, amb la partici-pació de joves actors i actrius de la vila.

Concert de Nadal. Finalment, La Coral de La Passió ja es prepara de valent per oferir-nos el tradicional Concert de Nadal. Serà el 23 de desembre a les 19:00h, tancant la temporada tardoral del Teatre de La Passió.

Tardor a La Passió

Casal Independentista i Popular d’Esparreguera, La Llançadora, una eina per ajudar a teixir l’entramat social de la nostra vila

Un nou Casal a Esparreguera

La Llançadora Casal Independentista i Popular d’Esparreguera és......una entitat que agrupa persones i organitzacions que lluiten per la independència nacional dels Paï-sos Catalans, defensant la nostra llengua i cultura....una entitat que defensa els interessos de les clas-ses populars i treballadores enfront de les envesti-des d’un sistema capitalista cada cop més agressiu; i que està a favor d’uns serveis públics i de qualitat....una entitat que lluita contra la dominació patri-arcal i sexista i a favor dels drets de les dones i la llibertat d’opció sexual.

...una entitat que defensa el territori, compromès amb el seu entorn i els seus espais naturals, així com també amb el seu patrimoni urbà i el dret a un habitatge digne per a tothom....una entitat que forma part del teixit associatiu de la nostra vila alhora que el fomenta, oberta a la participació, al debat i a la crítica....un espai de trobada, de cultura, de gastronomia, on s’hi realitzen tallers, seminaris, conferències, exposicions, etc.

Des del dia 4 i fi ns el 9 de novembre va tenir lloc la II Setmana de la Llengua Catalana a Esparreguera

Bones notícies sobre el català per la magnífi ca acollida que van tenir les acti-vitats proposades en el marc de la II Setmana de la Llengua Catalana a Esparreguera, organitzada conjuntament per la Regidoria de Política Lingüística, el Servei Local de Català i la col·laboració de diferents entitats de la vila, entre les quals la Plataforma per la Llengua, el Festival Lola, Ràdio Esparreguera, el Cer o La Passió. Del programa d’activitats, que incloïen cinema en català, concerts, teatre, sortides… destaquen els organitzats pel Servei Local de Català de la població per tal de prestigiar l’ús social de la llengua catalana i, a més, difondre públicament les activitats que el caracterit-zen i que duu a terme any rere any: • La sisena edició del Dictat Català d’Esparreguera, el qual va comptar amb setanta-

quatre concursants i una presència de més de noranta persones a l’acte celebrat a Can Pasqual.

• La Classe pública de Pronoms Febles, amb el lema “El més difícil de la gramàtica catalana explicada de la manera més fàcil” i al llarg d’una hora i mitja, la tècnica de Normalització Lingüística encarregada de l’àrea d’Ensenyament del Servei Local de Català d’Esparreguera Maria Romero va explicar els aspectes essencials de l’orto-grafi a i la sintaxi dels pronoms febles, amb la participació activa del nombrós pú-blic assistent.

• El programa especial de Ràdio Esparreguera des de Can Pasqual: Programa 500 del “Notícies en Català” per celebrar l’edició número 500 d’aquest l’espai setma-nal dedicat a la llengua catalana que és en antena a la ràdio municipal ininter-rompudament des de l’any 1998.

Notícies sobre el català

OPINIÓUNA REFLEXIÓJosep Maria Brunet

UNA TASCA DIFÍCIL, EL DIÀLEG

Tots som conscients que vivim temps con-vulsos, difícils, motivats per crisis de tipus eco-nòmic, de manca de treball -amb un índex d’atur realment esfereïdor-, de convivència, de comuni-cació, d’ètica, d’honestedat...Fer una radiografi a del nostre temps és cosa força engrescadora per a economistes ( per cert, cada vegada n’hi ha més, tots ells de solvència contrastada, però també de criteris ben dispars), sociòlegs, antro-pòlegs, psicòlegs...

Voler abastar tota aquesta problemàtica no és l’objectiu de la meva refl exió, primerament per llur complexitat temàtica, després, per la seva exhaustivitat i, fi nalment, per la meva desconei-xença de molts d’aquests aspectes. El meu món ha estat sempre el de l’ensenyament –l’educa-tiu-, per professió, però també, i en general, el de les relacions humanes per afi ció i per ser inhe-rent a l’anterior.

Aquest és el motiu que em mou a expressar la meva refl exió i, alhora, preocupació en veure darrerament un notable deterior d’aquestes rela-cions, motivades per la discrepància de criteris polítics i/o d’identitat. Tot ve a tomb que, de fa un parell de mesos, una bona part d’un poble –el ca-talà- s’expressà de manera prou manifesta per un dret inalienable : el de decidir sobre ésser un es-tat propi, dins del marc europeu. Aquesta mani-festació, pel que es veu, féu mal en alguns cercles polítics de casa nostra, i també en mitjans de co-municació, bàsicament forans quant a localitza-ció d’edició. Això ha provocat una degradació del diàleg, una declaració de por, d’amenaces vela-des- algunes- i d’altres de més evidents. En fi , que resulta que no hem entès res de res...

Som persones que, per damunt de llurs ide-ologies, no podem diferenciar-nos de grau tenint en compte criteris ètnics, socials, lingüístics...I no pot ser que adduint aquests criteris trenquem allò que ha estat sempre tan nostre: el diàleg.

Treballant honestament a favor de les perso-nes –expressió que tan malda actualment-,pot haver-hi discrepàncies, però en cap cas, aques-tes, no haurien de ser motiu d’intolerància que sovint deriven en imposició de criteris i insults – cosa que s’està produint. Sembla que en campa-nya electoral tot sigui permès...!

Crec, sincerament, que ara és un bon mo-ment per a la refl exió, per al diàleg...i que aquest també ens farà més lliures.

PARADA CULTURAL

Alguns membres de la colla han elaborat un calendari “eròtic” per l’any vinent, il·lustrat amb fotografi es de castellers lleugers de roba.

Encara no se saben els punts de venda d’aquest calendari així que caldrà està atents al facebook dels Castellers d’Esparreguera (facebook.com/castellersdespar-reguera) i a la seva web (http://www.castellersdesparreguera.cat).

Calendari dels Castellers

OPINIÓPER AMOR A L’ARTCarles Reynés Montoriol

ELECCIONS25N

Com més va, les coses se succeeixen a velo-citats més vertiginoses. Qui ho diria que quan va aparèixer el darrer número del 777, que ara estarí-em en plena campanya d’unes eleccions al Parla-ment de Catalunya i en una situació política tensa amb la resta de l’estat espanyol? Pel fi rmament polític català planen darrerament conceptes com: el dret a decidir, l’independència, el federalisme i altres formules. És evident que una situació simi-lar no s’havia donat mai en els darrers anys de democràcia.

En general, els grans sentiments populars es posen en acció quan la conjuntura econòmica no és per fer volar coloms, i com que no podia ser d’altre manera, la campanya electoral té al seu subsòl una crisi econòmica de dimensions colos-sals i els que la van provocar encara campen amb el front ben alt. Però com que vivim en un desco-neixement de tot el que realment interessa, aquestes eleccions provocades per la voluntat popular es presenten com un exercici democràtic nou, capaç d’oferir noves prestacions i nous ca-mins per seguir cap a la utopia.

Si sou assidus lectors del 777 us haureu ado-nat que un dels apartats més extensos, per varietat i quantitat d’informació, és la Parada Cultural. A Esparreguera com a la majoria de pobles de Cata-lunya es generen moltes activitats culturals que apleguen una part important de la ciutadania, acti-vitats oblidades pels poders quan les subvencions poden ser indiscriminades i que ara davant de la crisi resulta que són un valor ciutadà. Mentida. Des del mes de setembre tot allò que és font de cultura i coneixement es grava amb un 21 % d’IVA. Aquí hi escau més que mai allò de, cornuts i pagar el beure.

Ara resulta que com amants de l’art i de la cultura i com a ciutadans estem en crisi per parti-da doble però les nostres tasques continuen es-sent les mateixes. En primer lloc fer mans i màni-gues per continuar amb l’enriquiment cultural i anímic del nostre poble i en segon estar alerta dels qui ens manaran properament, perquè això de la cultura, com ve sent habitual, els interessa en la mateixa mesura de sempre, és a dir gens.

Per tant, tot i seguir en les nostres crisi, no deixarem que la ignorància ens esclavitzi. Perquè no hi ha països ni nacions millors ni pitjors, però sí persones que s’esforcen per educar-se.

La Fundació Lola Lizaran ofereix anualment 10 beques a joves valors esparreguerins que vulguin estudiar teatre, dansa, música o circ o disciplines dins les arts escèniques.

El passat diumenge 7 d’octubre a la tarda es van lliurar al Patronat Parroquial les beques que la Fundació Lola Lizaran atorga cada anys. La junta gestora de la fundació va decidir les deu beques de mil euros cadascuna per a deu estudiants esparreguerins. Tots ells van participar el mateix diumenge en una mostra de les seves arts, que van poder gaudir els assistents. A Oriol Escursell li ha estat concedi-da un any més la beca per estudis de circ a Torí; Marina Ibáñez rep per primer cop la beca per estudiar dansa; Elisabet Marín i Pilar Ortí també la reben per estudis supe-riors de dansa; Juan Jurado la rep per darrer any per a estudis de composició musical a l’estranger; Anna Niebla continua amb els seus estudis de cant –recentment l’hem pogut veure a la sarsuela La viejecita, com a protagonista–; Mariano Pascual rep la beca per primer any per estudis de violoncel; Aina Pérez un any més per estudis de fl auta travessera; Marta Babot seguirà un curs més becada per guitarra i cant i, fi -nalment, Gerard Bidegain la rep per primer cop per estudiar dramatúrgia i direcció teatral. Aquests deu estudiants posen de manifest, un cop més, la inquietud espar-reguerina per les arts escèniques i la música.

Beques Lola Lizaran

Una de les millors actuacions al fi nal de temporada dels Castellers

El diumenge 28 d’octubre es va celebrar la diada del Castellers d’Esparreguera. Aquesta actuació va ser una de les millors de la temporada i la darrera de l’any 2012. Els castells que es van portar a plaça van ser el 4 de 7, el 3 de 7 i el 5 de 6, tots ells descarregats. El balanç de la temporada dels bordeus és de 12 castells de 7 pisos (11 dels quals s’han descarregat) i 47 construcci-ons de 6 pisos. El 2013 es vol superar el nombre de castells de 7 i per aquest motiu la colla seguirà assa-jant fi ns que es reprenguin les actuacions. Un altre objectiu és estrenar la nova temporada descarregant el 4 de 7 i el 3 de 7 per Santa Eulàlia a Esparreguera, cosa que donaria un gran impuls als bordeus per afrontar les actuacions del 2013.

Temporada castellera

EXILI

DES DE LLUNYAde Palomar

OPINIÓ

En quin moment vam deixar de fer el que fem per plaer havent de fer-ho per necessitat? Sóc una exiliada més. Formo part d’aquest col·lectiu de re-cent llicenciats que ha emergit de l’Espanya per trobar alguna cosa millor. Alguns han anat a la recer-ca de treball perquè ja tenen el nivell sufi cient d’an-glès per fer-ho. Altres simplement invertim un any a aprendre l’idioma natiu del país mentre treballem en alguna cosa per a la que no hem estudiat i per a la que no es requereix formació acadèmica. ‘Cangurs’ a famílies estrangeres, professors d’espanyol per a anglesos, empleats en restaurants de menjar ràpid. Des que va acabar extraofi cialment l’estiu aquest 1 de setembre fi ns avui, he experimentat aquesta prostitució laboral. Marta està a Holanda, Paula a Alemanya i jo a Irlanda. Totes treballem com au pairs per poder fer una bona immersió en l’anglès i arribar a trobar un lloc en el periodisme que tant estimem. I que tant es fa esperar. Mireia està a Londres, a l’es-pera de saber si és l’afortunada que treballarà en un fast food per pagar el màster en comunicació que li obrirà moltes portes (allà). Estem passant per un estat obligatori d’adaptació. Alguns, d’exili. El que abans fèiem per pur plaer de viatjar, de conèixer al-tres cultures, d’aprendre idiomes, ara s’ha convertit en una necessitat que lluita contra la paràlisi laboral i la precarietat en què es troben milers de joves a Espanya. La pitjor sensació, la que tenim quan ens arriben les notícies de la situació a Espanya. Ens sentim impotents per no poder fer res, i en certa manera culpables ja que sabem que hauríem d’estar lluitant aquí, com molts dels que intenten cada dia canviar les coses. Resulta molt tòpic dir que sumant molts granets de sorra es forma una muntanya, però per això es diuen tòpics, no? Perquè tenen tota la raó del món. Avui per exemple, en la meva rutina matine-ra de xerrada post esmorzar amb la meva mare per l’Skype, la tristesa s’apoderava de la seva expressió. ‘Mai vaig imaginar que arribéssim a veure aquí, als carrers, el que tantes vegades hem vist per la tele.’ Cada vegada més gent demana al carrer, menjadors plens de famílies famolenques, ONG recollint dona-tius, no per al ‘tercer món’, sinó per a nosaltres. Gent desnonada, bancs que es queden amb les seves ca-ses per ser habitades per silencis i buit absolut. Ja van dues persones que es van veure abocades al su-ïcidi en aquestes dues últimes setmanes, perquè el banc els obligava a abandonar casa seva. Coses així són les que cauen fort dins del cap. Perquè, si això passa en un ‘petita gran ciutat’, la proporció en les grans ciutats provoca malestar. Em desperto cada dia pensant que tenim molta sort de tenir on anar a aixecar-nos del llit’, em diu malenconiosa i, em con-fi rma el que fi ns ara tractava d’evitar. Hem acceptat que el treball és un privilegi, no un dret. I això no hauria de ser així.

PARADA CULTURAL

festival lola

Batxillerat d’arts

El Batxillerat d’Arts Musicals i Escèniques ja ha començat a l’Institut El Castell. Els alumnes que cursen aquesta modalitat procedeixen tant d’Esparreguera com de diverses poblacions de la nostra comarca. El curs està organitzat de manera que les assignatures comunes es fan a l’Institut i, durant l’última franja del matí, els alum-nes acompanyats de les professores es desplacen a l’Escola de Música i Dansa d’Esparreguera on cursen les matèries de modalitat: Arts Escèniques, Llenguatge i Pràctica Musical, i Anàlisi Musical-I.

Aquesta organització és possible gràcies al conveni de col·laboració entre l’Institut i l’Escola de Música, i hem de destacar que tant alumnat com professorat i famílies valorem extraordinàriament poder gaudir d’aquests espais i instal·lacions.

El batxillerat d’arts musicals i escèniques ja està en marxa a l’ Institut el Castell

CAIGUDA DE PLUTÓ

DES DE ZAGREBAnna Valldeperes Prats

OPINIÓ

Es diu que amb la distància es guanya pers-pectiva. Aquí a Plutó les coses es veuen a la màxima distància i, en ser un planeta nan, els seus habi-tants podem percebre les interioritats del planeta Terra sense ser detectats.

En el període històric que estem vivint, asse-guren els anomenats tertulians o altrament dits agitadors del desconeixement, s’està guanyant un capítol als llibres d’història que d’aquí a uns anys no sabem amb quina llengua estaran escrits, o pot-ser ni tan sols si tindrem llibres de text. Les pàgines de la història les haurien d’escriure els seus ciuta-dans amb les seves lluites i les seves victòries de progrés i de justícia social i no les declaracions in-cendiàries de tertulians.

Una de les grans armes de la societat són els seus mitjans de comunicació i, en moments de transformació com els que estem vivint, és molt important que fomentin la honestedat. Els habi-tants de Plutó, tenen molt present la manipulació a la que van ser sotmesos durant els anys noranta. Sovint, en algunes tertúlies matinals de les ràdios o en alguns diaris, els seus agitadors exemplifi quen el moment actual comparant-lo amb la història re-cent de Plutó. Són aquests mateixos tertulians i periodistes que, des de la seva poltrona i mentre esmorzen un cafè amb pastes davant d’un micròfon o ordinador, fomenten la violència verbal mitjançant els seus missatges tergiversats i deshonestos. Una de les campanyes més surrealistes percebuda des de Plutó ha sigut la que han creat alguns mitjans de comunicació sobre un suposat boicot al vot dels catalans a l’estranger. I dic suposat perquè quan un català passa més de sis mesos en un altra país s’ha de registrar al Registre de Matrícula Consular, i au-tomàticament canvia de padró i passa a formar part del CERA (Cens electoral dels residents absents). D’aquesta manera, quan hi ha eleccions, tota la documentació arriba al domicili a l’estranger i, en cap cas, s’ha d’anar al consolat. La meva sorpresa ha sigut que cap mitjà de comunicació dels que he contactat per explica’ls-hi aquest deure del ciutadà a l’estranger, no s’han fet ressò de la evidència i han seguit fomentant el boicot sense contrarestar els testimonis i parlant de drets i no de deures. Com diu una bona amiga ciutadana de Plutó; si una nació vol ser estat ha de fomentar la honestedat.

Vista del planeta Plutó (Parc nacional de les Illes Kornati, Croàcia) ©: Jaume Moragues

Hi van actuar com a ponents Francesc Serra, traductor de Edip Rei i Rita M. Vila, traductora de Les colònies industrials: la Colònia Sedó. A continuació es van llegir fragments d’ambdues obres a càrrec dels rapsodes de la vila: Josep Borràs, Llàtzer Hidalgo, Pere Cuscó i M. Rosa Badia. Va ser un acte molt interessant per a l’alumnat de Batxillerat, ja que els va donar l’oportunitat d’aprofundir en diferents matèries a partir de les valuoses aportacions dels traductors, així com de les lectu-res. Des de l’Institut El Castell valorem especialment aquestes activitats de la nostra vila, ja que permeten l’alumnat enriquir la seva formació, alhora que estimulen la participació i l’interès per la cultura.

El dissabte 29 de setembre va ser el dia Internacional de la Traducció. Amb aquest motiu, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de l’Institut El Castell van assistir a l’acte organitzat pel Fòrum 21 i el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques a Can Pasqual

Dia de la Traducció

TerraBaixa 2.0S’apropa el fi nal de la desena edició del Festival Lola i la companyia organitzadora, Tramateatre, prepara un any més una producció per estrenar dins de la programació

Terra Baixa 2.0 serà, doncs l’espectacle que clausurarà el Festival els propers 15, 16, 22 i 23 de desembre al Teatret. La companyia posa en escena aquest projec-te que preparaven per l’abril però que van haver de posposar per la paternitat del protagonista. La passada festa major d’estiu la companyia GIT Produccions també la va posar en escena el text d’Àngel Guimerà als Jardins de Can Comelles. El direc-tor i adaptador del text de Terra Baixa 2.0, Carles Reynés, remarca que “fa més de cent anys de Terra Baixa”, per això la proposta de Tramateatre és diferent. Reynés ens explica que “posar en escena Terra baixa avui, ens obliga a fer-ne una lectura que vagi més enllà del típic drama rural”. La proposta vol generar “un diàleg que pugui ser enriquidor” entre el públic i els personatges de l’obra. Els protagonistes de Terra Baixa 2.0 seran Isaac Serrano, Ernest Leon i Laura Seró; el repartiment el completen Raül Aguado, Gerard Bidegain, Montserrat Martorell, Eloi Mestre, Que-ralt Sáez, i Jaume Torruella. L’espai escènic va a càrrec de Rafa Haro i la il·luminació és de David Oriol Rebollo.

PARADA CULTURAL

Molts haureu vist el nou anunci de la cervesa sense alcohol de la Damm, la Free Damm, aquella oda a les hores mortes del migdia. Sense entrar en valoracions estèrils sobre la utilitat d’una cervesa que no porta alcohol, darrere d’aquest simpàtic anunci barceloní, amb música bonrotllista, que ens convida a veure cada migdia de les nostres vides com unes “diminutes vacances” s’hi amaga una ideologia terrible. Ara que Europa està tan de moda i que som un país amb vocació europea i europeït-zador i bla, bla, bla, caldria plantejar-nos una mica què ens està dient aquest anunci. Temps entre obligacions i obligacions. Fotre’t una cervesa quan surts a les dues de l’ofi cina fi ns que tornes a entrar a les quatre, per quedar-t’hi fi ns les set. Exacta-ment igual que el model laboral dels països euro-peus capdavanters. O no?

Doncs, ja em disculpareu, cada cop que veig l’anunci per la televisió jo penso que se’ns pixen a la boca i ens diuen que plou, que diria el Mohammed Jordi. Vivim en una societat tan feta pols, tan des-trossada, i tenim unes vides tan buides amb unes feines –això els qui en tenen– que no ens omplen, que hem de ser feliços bevent cervesa al migdia. I cervesa sense alcohol. Volen que ens conformem amb això, amb les petites estones, els petits plaers, les petites migdiades... Que s’han de valorar, sí, però siguem una mica ambiciosos.

Podria no mirar la televisió. O mirar-la i inter-pretar l’anunci com una defensa del nostre esperit mediterrani. Però aleshores no tindria cap mena d’idea per escriure aquest article. D’acord, ja m’imagino que a aquestes alçades molts us haureu cansat d’aquest discurs anti-tot, derrotista i provo-cador sense gràcia, però si gràcies a aquestes líni-es algú s’ha plantejat mirar una mica més enllà de l’anunci, i de la publicitat en general, ja em dono per satisfet.

P.S.: Evidentment que no tot és tan apocalíp-tic, tot al contrari. Ens trobem davant de reptes engrescadors com a país i com a poble, podem construir un nou estat, més democràtic i més just. I això mola.

P.S. 2: La cervesa amb alcohol, collons!

FREE DAMM? DAMM IT!

ENVIAT ESPACIALEdmon Piqué

OPINIÓ

El curs passat, un grup d’alumnes de l’INS El Cai-rat vam anar al Parlament a participar al projecte Fem una llei. Aquesta activitat oferta pel Parlament de Ca-talunya té l’objectiu que alumnes de quart d’ESO i pri-mer de Batxillerat discuteixin, modifi quin i creïn unes llei a partir d’unes ja redactades per polítics i fi nalment siguin votades pels mateixos estudiants.

Les lleis i conjunts d’articles que les formaven explicaven i regulaven l’ús de les TIC i les noves tecno-logies a les aules d’ensenyament o llocs públics. Per exemple, es parlava del temps que pots estar connec-tat a una xarxa d’Internet a un lloc públic o a quines pàgines pots entrar dintre dels recursos TIC. Cada ins-titut va rebre un projecte de llei i, a les tardes, ens tro-bàvem un grup d’entre quinze i vint alumnes de primer de batxillerat que discutíem i escrivíem les esmenes d’aquelles lleis. Cada institut es trobava dins d’un grup de cinc centres que ens van assignar i vam discutir sobre les esmenes que havíem fet al Parlament. Un cop tot el grup s’havia posat d’acord, ens vam reunir al ge-ner amb molts altres grups de tota Catalunya i allà vam decidir i parlar article per article amb una moderadora que ens anava dirigint la reunió.

Finalment, el dia 18 de maig ens vam reunir tots a l’hemicicle del Parlament i allà cada centre va triar un representant per a que parlés sobre la llei que fi nal-ment s’havia proposat i la seva experiència allà. Els alumnes estaven escoltant el que cada representant de les diferents escoles de Catalunya deia, asseguts a les butaques dels diputats i diputades del govern cata-là. Per acabar la sessió parlamentària dels “diputats per un dia”, dirigida per la presidenta del Parlament de Catalunya, es va donar pas a una votació i la llei va quedar aprovada per unanimitat pels estudiants. Cal

Parlamentaris per un diaText: Esteban Jerónimo, Lluís Ochando, Juan Raya, Queralt Sáez

remarcar que aquest any va ser el primer cop que una llei quedava aprovada per unanimitat per tots els estu-diants. Per últim, direm que per als més desconfi ats aquestes lleis van ser revisades per els diputats i dipu-tades i que seran més tard votades i fi nalment esperem que puguin sortir i ser aplicades.

Gràcies a l’Eduard Ribas, secretari de Raimon Obiols, que es va assabentar del gran paper fet pel nostre centre al projecte fem una llei, ens va convidar que visitéssim la seu del parlament Europeu durant dos dies amb despeses pagades, el 27 i 28 de setembre d’aquest any.

Vam sortir de l’aparcament de les Hortes a dos quarts de cinc de la matinada cap a l’aeroport del Prat, on allà vam agafar l’avió que ens portà després de dues hores de vol a l’aeroport de Brussel·les. Un cop allà vam anar a l’hotel per deixar l’equipatge i anar ràpidament a veure el famós àtom de Brussel·les, situat a les afores de la ciutat. Després de la visita, ens vam dirigir cap al parlament Europeu situat al centre de la ciutat on vam dinar. Just després del dinar ens vam dirigir a una con-ferència donada per Raimon Obiols, Anna Colombo i Carmen Romero, en la qual els vam poder preguntar certes qüestions sobre la situació actual del país, so-bre la situació de les dones a la política, sobre confl ic-tes internacionals, alguns dels temes tractats ens van servir d’ajuda per als nostres treballs de recerca, i al-guns de nosaltres encara seguim en contacte amb ells.

Després de la conferència, vam passar per l’hotel i vam sopar a una pizzeria a l’aire lliure. Després de sopar, vam anar a fer una ruta nocturna pel centre de la ciutat de Brussel·les, on vam veure la gran plaça cen-tral amb l’Ajuntament i els edifi cis dels gremis, i el mackenpis, l’escultura d‘un petit vailet que, segons diu la llegenda, va salvar la ciutat de l’explosió d’una bom-ba pixant-hi a sobre. Vam tornar ràpidament cap a l’hotel perquè feia molt fred.

Al dia següent ens vam llevar ben d’hora per fer un bon esmorzar i tot seguit ens vam dirigir un altre cop cap al centre de la ciutat, de manera que vam poder passejar pels carrers. Seguidament vam visitar el Ma-gritte Museum i en acabar ens van deixar temps lliure per dinar i després podíem escollir entre anar al museu del còmic o anar a comprar records de la ciutat.

Finalment vam tornar a l’hotel, vam recollir l’equi-patge i vam anar cap a l’aeroport per tornar a casa després de dos dies molt intensos.

OPINIÓ

Aquells que encara se’n riuen, sorneguers, no els entenc. Parlo de la INDEPENDÈNCIA, sí, en majús-cules. Fa deu anys semblava que aquesta opció era minoritària, però ara és el clam de tot un poble que avança decidit cap al seu futur. Després de segles d’escarni, de maltractaments i de pagar justos per pecadors, hem decidit que les coses han de canviar.

No hi ha volta de full. Tots estem al mateix carro i hem de decidir com serà el trajecte. També hem de decidir com volem que sigui aquest nou Estat on ar-ribarem d�