www.setsetset.cat 1

LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 118

ABRIL_MAIG 2011

COL·LABORACIÓ3 EUROS

setsetset

past isser ar tesà

C. Sant Miquel,11T. 93 777 54 81Esparreguera

Gran, 52-54T. 93 777 29 52ESPARREGUERA

Pl. Església,10T. 93 777 90 36COLLBATÓ

francesc macià, 135 esparreguera93 770 94 12 | 619 73 66 60

info@espiral108.net | www.espiral108.net

body balancei dansacontemporània

dinàmicadel riuregimnàs pera gent gran

tai-chi chuanchi-kungkung fu per ainfants i adultsninjutsuhapkido

kundalini iogapilates

-edició-disseny gràfic-publicitat

acupunturaquiromassatgeshiatsu

homeopatianaturopatiaflors de bachreiki

massatge aiurvedareflexologiapodal

www.setsetset.cat 3

SETSETSET.CATNÚMERO 118ABRIL_MAIG 2011600 EXEMPLARSCOL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset ACApartat 24 setsetset1@gmail.com08292 Esparreguera. 93 777 84 21Director: Joan EspinachConsell de redacció: Gerard Bidegain, Soledat Lara, Car-me Paltor, Josep Paulo, Antoni Puig, Carles Reynés. Consell d’opinió: Ramon París, En-ric Gili, Carles Batlles, Ingrid Regalado, Oriol Esteve, Eloi Mestre, Josep Ràfols, Josep Maria Brunet. Redactors: Enric Gili, Gerard Bidegain, Carles Reynés, Carme Paltor, Ingrid Regalado, Josep Ràfols, Oriol Esteve. Opinió: Anna Va-lldeperas, Teresa Prats, Josep Paulo, Paquita Vives, Eduard Rivas, Ade Palomar, Carles Reynés, Edmon Piqué, Gerard Bidegain. Correcció: Llàtzer Hidalgo, Rita M. Vila, Josep Maria Brunet.Publicitat: 620 810 890Disseny i distribució: TD’GImpressió: Gilaver

La revista 777 Comunica és membre de l’Associació Cata-lana de Premsa omarcal

La revista 777 Comunica no fa necessàriament seves les opinions ni els criteris expo-sats pels seus col·laboradors.La revista 777 Comunica no es fa responsable de les opi-nions exposades pels seus col·laboradors.La revista 777 Comunica no retornarà els originals si no se sol·liciten prèviament, ni mantindrà correspondència sobre aquests.

SUMARI

5 EDITORIAL

6 APARTAT24

FA TEMPS ENRIC GILI

8 NOTÍCIES RÀDIO ESPARREGUERA

11 CANVI O CONTINUÏTAT EL 777 DEBAT LES MUNICIPALS REDACCIÓ + ORIOL ESTEVE, JOSEP RÀFOLS, CARLES REYNÉS, GERARD BIDEGAIN, INGRID REGA-

LADO, CARLES BATLLES

20 OPINIÓ PAQUITA VIVES, JOSEP PAULO, ANNA VALLDEPE-RAS, GERARD BIDEGAIN, TERESA PRATS, CARLES REYNÉS, EDUARD RIVES,ADE PALOMAR, EDMON PIQUÉ

25 PARADA CULTURAL GERARD BIDEGAIN

29 VERSIÓ 2011

32 ENTREVISTA JOAN TEJEDOR I PAU ALBACETE PER CARLES REYNÉS

4 setsetset

Venècia: Des de l'illa de San Giorgio Maggiore, amb l'entrada a Venècia per Piazza San Marco, amb el Palau Ducal i el campanile de fons. Gerard Bidegain

A les platges caribenyes, assolellades i ple-nes de palmeres, a ritme de “bachata” i “me-rengue”, assaborint fruites tropicals (mango, papaya, yuca, cocos…) i envoltats de la fa-mília, vam celebrar el casament de la meva germana Montserrat. Va ser un febrer dife-rent, ple d’emocions, de noves experiències i de contrastos. República Dominicana és un país de dues cares: un petit paradís pels tu-ristes i un lloc ple de mancances per viure-hi. Tot i així, la gent que hi habita fa que t’hi sen-tis com a casa, la seva felicitat i tranquil·litat són admirables. Anna Mestre

Joan Navarro es va endur el 777

amb ell fi ns a Costa Rica

La Carme, l’Àngels i la Teresa van fer un re-corregut per les ter-res dels Càtars, bora el Canal del Midi, i des de l’abadia Cau-nes (on els van asse-gurar que tenien una de les àbsides romà-niques més boniques de França, ens envien aquesta foto. Caunes-Minervois

AMB EL 777 PEL MÓN

www.setsetset.cat 5

Ni la persona més optimista podia somniar que,a principis del segle XXI, Europa fos tan igualitària en oportu-nitats. Però heus aquí que el benes-tar ha portat a una societat acomo-dada, autocomplaent i indolent, que va derivant cap a la indisciplina, el desordre i l’abús, posant en risc les conquestes socials de molts segles. Malauradament, i cada cop més, les pautes de conducta estan basades en l’egoisme, el materialisme i la vida fàcil. I, com no pot ser de cap altra manera, sempre acabem coincidint que mai no valorem prou el que tenim fi ns que ho perdem. Així, tenim que principis com els de llibertat, igualtat i solidaritat –que s’han dut a terme amb valors com: l’esforç, la voluntat de superació, l’austeritat, l’honrade-sa, l’educació, el respecte...– se’ns estan esmunyint de les mans.

De fet tots som culpables: els indivi-dus un per un, les famílies, les em-preses i, fi ns i tot, els ajuntaments que ja s’havien oblidat que la gestió dels municipis es basa en l’adminis-tració de béns humans fràgils i de re-cursos escassos. Però, a més a més, resulta que ja no hi ha recursos per a suportar aquesta societat de l’oci i de l’hedonisme, i, un cop més, els dèbils haurem de pagar la festa; mentre, fa la sensació que els ajuntaments es-peren la data de les eleccions com una tortura, lligats de mans i peus, sense poder fer res i els altres espe-rarem, amb els dits creuats, que no hi hagi cap gran sorpresa després de les eleccions.

De la crisi ja n’ha sortit i en sortiran nous moviments ens defensa de les classes mitjanes i en defensa de va-lors que són a punt de perdre’s. La crisi ha de ser un estímul per a reac-cionar i perquè cadascú s’espavili i es faci responsable de la seva tasca.

6 setsetset

APARTAT 24

Fins l’any vinentGerard Bidegain

A La Passió d’Esparreguera, la vida transcorre any rere any, festa a festa, quadre a quadre. Transcorre com un re-llotge, com una partitura incessant toca-da de memòria, com un metrònom, amb els versos d’en Torruella i amb la músi-ca del mestre Borràs (que curiosament no sona al vídeo promocional d’aquesta temporada). Als vestuaris, un dia t’expli-quen una anècdota divertida sobre un actor de fa anys, un altre dia t’expliquen qui feia els papers quan es va estrenar el teatre nou i la setmana següent et trobes aquella persona amb qui fa un any que no parles i que t’explica les coses que li han passat des de l’u de maig de l’any anterior. Malauradament, la frase “fi ns l’any que ve” (que es diu als vestuaris la darrera festa) no es compleix sempre, i és per això que els que participem a La Passió ens obliguem a dir després un “si Déu vol” o un “toquem fusta”, per curar-nos en salut.

El dilluns assages amb ell i al cap d’uns dies ja no hi és. Fa mal perdre un company. I quan en són dos el cop és do-blement dur. Aquesta temporada 2011 han estat dos els companys que ens han deixat; la casualitat és que feien el mateix

paper: el sacerdot Asser. El Martí Roig i el Lluís Sabaté eren dues bones persones, dos històrics de La Passió. Es feien esti-mar i escoltar. Quan et donen un paper a La Passió, un ja sap que l’han precedit desenes d’actors, fi ns i tot centenars, en algun cas. Moltes d’aquestes persones no les has conegudes. Però sempre et queda un company amb qui compartei-xes el paper, un company que t’aconsella, que l’ha fet uns quants anys abans que tu, i que el faria amb els ulls tancats. Tu has de dir les mateixes paraules, amb les mateixes intencions i gairebé els matei-xos moviments. Inevitablement et sents part d’una cadena.

La responsabilitat que m’han donat amb aquest paper (en unes circumstàn-cies difícils) és elevada i el risc hi és, com sempre i a tot arreu. Però les ganes i la il-lusió em fan recollir el testimoni d’aquest personatge i apassionar-m’hi, com se sol dir. A reveure, senyors. Una abraçada des de l’escenari, Assers. “La lluita serà dura. I vencerem”.

P.D: Valgui també aquesta refl exió pel record del Martí Ramoneda i del Pepito Ozcoz que també trobem a faltar.

Viure: quina joia!Quimet Puig

Recentment he llegit “Viure: ¡quina joia!” llibre del sacerdot, escriptor i poeta Manuel Tort i Martí. És l’autobiografi a sincera d’un capellà que, una vegada ordenat, la primera parròquia on el destinaren fou la de Santa Eulàlia d’Esparreguera i era l’estiu de 1954.

Escassament un any, va estar a Esparre-guera; però, com diu en el seu llibre, sempre té en el record la seva estada entre nosaltres.

Mossèn Manel va coincidir, igual que el promotor del Grup de Teatre del Patronat, el plorat rector mossèn Josep Ma. Garriga, en la seva afi ció al teatre. Tort en va ser un ani-mador més i fi ns i tot havia escrit una obra de teatre, “El nostre germà Oriol”, que va ser representada per la companyia del Patronat a Esparreguera i en altres localitats.

Personalment, recomano la lectura del llibre “Viure: ¡quina joia!”, fàcil de llegir: les memòries amenes d’un capellà ja jubi-lat que havia estat entre nosaltres, a part d’exercir també a Vallromanes i en diferents parròquies de Gràcia, el seu estimat barri.

www.setsetset.cat 7

EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

El temps de gener a EsparregueraLa temperatura mitjana d’aquest mes ha estat per sobre la mitjana (+0,85º) del període 1980/2010. A excepció del dia 4, hem tingut un període benigne de temperatures fi ns al dia 20 i de fet la màxima del mes s’ha donat amb 20,5º el dia 14 de gener. Cal destacar la bonança del dia de Reis amb una màxima de 16ºC. El dia 21 s’enceta una glopada d’aire fred i sec que fa que s’enregistrin temperatures nega-tives durant sis dies seguits, sent la mínima del mes -3,5º el dilluns 24. Respecte a la pluviometria, aquest mes s’ha de qualifi car de sec, malgrat els 6 dies de pluja que només han permès arribar al 63% de la mitjana corresponent. El dia 28, conjuntament amb una baixada de la pressió at-mosfèrica es va produir un episodi de pluja i tempesta du-rant la qual es recolliren 24 l/m2.Temperatura mitjana: 8,2ºCMitjana de les màximes: 13,3ºMitjana de les mínimes: 3,2ºTemperatura màxima: 20,5 el dia 14Temperatura mínima: -3,5º el dia 24 Precipitació: 24,7 l/m2 (6 diesPrecipitació els darrers 12 mesos: 699,7 l/m2

El temps de febrer a EsparregueraCom a resum podem dir que aquest mes ha estat poc fred i poc plujós, si bé hem tingut dies de tot. No s’han enregistrat temperatures negatives i la temperatura mitjana ha estat de 10,2ºC o sigui dos graus més que el febrer de l’any pas-sat. Cal destacar el diumenge dia 6 pel seu aire primaveral, amb una temperatura màxima de 19,5º. Del dia 13 fi ns al 19 ens han creuat diverses pertorbacions però amb poca pluja en el seu conjunt. El dia més plujós va ser el 17 amb 7,3 litres. Després molts dies de sol i temperatures suaus fi ns al darrer dia del mes en què es va produir una baixada brusca de la temperatura que ens va recordar que encara som a l’hivern.Temperatura mitjana: 10,2ºC.Mitjana de les màximes: 15,5ºCMitjana de les mínimes: 4,7ºCMàxima del mes: 21,5º el dia 25Mínima del mes: 0,5º el dia 8Precipitació: 10,8 l/m2 (6 diesPrecipitació els darrers 12 mesos: 640,9 l/m2

El temps de març a EsparregueraAquest mes ha estat molt plujós especialment gràcies a un episodi de pluges esdevingut entre els dies 11 i 15. El total de pluja recollida ha estat de 110,9 l/m2, quantitat que ha du-plicat la pluja del març passat i que converteix aquest mes en el tercer més plujós des de 1960. Respecte a les tempe-ratures tal com indica la mitjana del mes ha estat un març menys fred que el del 2010, ja que no hem sofert cap dia de temperatures negatives en el nostre punt d’enregistrament. Les temperatures extremes del mes s’han donat a principi i fi nal de mes, la mínima el dia 1 i la màxima el dia 31.Temperatura mitjana: 12,1ºC.Mitjana de les màximes: 17,1ºCMitjana de les mínimes: 7,1ºCTemperatura màxima: 25,5º el dia 31Temperatura mínima: 1,5ºC el dia 1Precipitació: 110,9 l/m2 (9 diesPrecipitació els darrers 12 mesos: 694,6 l/m2

Ben aviat, d’aquí a 4 dies, veurem envaïdes les parets, les places i els carrers amb el reclam de persones –ciutadans d’aquí– que se senten cridats per servir a la comunitat espar-reguerina. Tot seria plaent i exemplar si no fos– malaurada-ment– per una semblança amb un personatge mitològic grec, CRONOS, que devorava plàcidament els seus propis fi lls.

Com la mitologia… la política és cruel i no perdonaHo veiem, cruament, a un nivell de país. No cal esmentar

noms, els tenim tots presents, presidents de govern, del par-lament… i a nivell local, no és pas diferent. Les successives corporacions que es relleven tampoc no perdonen perquè els que ja no hi són molestaven, feien nosa o potser els que hi són presents són tan mesquins que només s’atreveixen a ser equànimes amb els que els han precedit quan ja no hi són.

Oblidem el passat que el vent s’ho endurà! –diu una fra-se. Però el temps demostra que una obra ben feta no ha fet sinó créixer notablement el seu realitzador d’ençà del seu allunyament del consistori fi ns al temps present. Encara segueix essent un referent d’efi càcia, i el més important és que el seu record no decau ni s’estronca, més aviat creix i per la seva palesa humanitat és considerat com a propi entre la gent senzilla, forana, i fi ns i tot per als del poble que no hi tenen res en comú i de criteris oposats.

Qui pot ignorar seriosament, i sense cremar-se les ce-lles, les inacabables hores que ha esmerçat, malgrat la seva migrada salut, per a la millora urbanística de la vila, una obra de llarg abast! Admirable i exemplar per dues ra-ons: la primera, i la més important, la seva capacitat per saber navegar en les aigües tumultuoses que tota transició política comporta. Sense traumes ni enrenous inútils. I la segona habilitat natural, saber aglutinar –malgrat diferèn-cies– els diversos grups per assolir una efi càcia i agilitat urbana i administrativa prou evidents durant els primers 20 anys de la democràcia.

Per això és de lamentar que, ja a punt d’entrar en la nove-na legislatura, el consistori segueixi aplicant conscientment o inconscient un llarg silenci i oblit envers el primer artífex i lluitador de la democràcia local.

Imitar-lo seria un gran error. Ignorar-lo també

Eleccions Municipals 1979 al 2011Andreu Sitjar

No deu ser perquè s’acosten eleccions?Veïns amb cara de “ho haveu vist?”

Algú ens podria explicar què hi fan uns bancs encofur-nats en un racó de vorera davant mateix d’un pas zebra, prop d’uns contenidors d’escombraries. Diguéssim que el punt no és gaire bonic per seure i contemplar el paisatge, però l’aro-ma és d’allò més engrescador.

Qui decideix on s’han de posar els bancs? No crec que ningú amb dos dits de seny decideixi per si sol posar aquests bancs en els llocs on els han posat. Si hi són per algun motiu determinat que ara se’ns escapa farien bé d’explicar-ho, per-què realment sembla una presa de pel.

Perdoneu, però algú ho havia de dir!

8 setsetset

Des del capdamunt del carrer Gran fi ns al capdavall del carrer Cavallers, 25 cases tancades, algunes d’elles tapiades, i altres no les hem comptat perquè malgrat el mal estat en què es troben, sembla que hi podria viure algú. El centre del poble s’està despoblant?

Encarnaabril 2011

FOTODELLECTOR

Per fi sembla que es farà realitat la nova biblioteca! Ja s’hauria d’haver tancat la vella, però a l’hora d’escriure aquest article, encara roman oberta. Això sí, esperant ser traslladades, caixes, caixes i caixes de llibres, perquè no hi ha res que sembli multi-plicar-se tant com els llibres a l’hora de remoure’ls. Estem con-tents: feia tant de temps que se sospirava per una nova seu de la biblioteca, que realment només podem dir BENVINGUDA!Però no ens enganyem, a més d’un li caurà una llagrimeta a l’hora de dir adéu a la vella biblioteca, perquè si bé fa molt de goig estrenar local, i estem segurs que s’hi estarà molt més cò-mode i amb més mitjans, no tindrà el caliu de l’antiga. Les cases no són només unes parets; ningú no dubta que tot allò que s’hi ha viscut deixa empremta, tan subtil com es vulgui, però real. I la Biblioteca Beat Domènec ha estat molt viva! Allà s’hi ha fet de tot. Ha estat el recurs de tothom qui ha necessitat un local per a reunir-s’hi, per jugar, per assajar, per discutir projectes… La seva bibliotecària, la Mariona Masferrer, no ha tingut un no per a ningú; n’ha fet la casa de tots. Els locals que els Ajunta-

ments successius no tenien, han estat suplerts de llarg per la Biblioteca. I no s’hi han estalviat esforços per fer-ne un centre de cultura: classes, conferències, concerts, exposicions… La Mariona no ha deixat passar cap diada especial sense fer-se’n ressò. Ella i la seva col·laboradora Marta no han estalviat es-forços a l’hora de muntar i desmuntar el que calgués, ja que tot s’havia de fer al mateix lloc: la sala d’infantils (i de vegades a les escales, si es tractava d’exposar cartells). Les dues bibliote-càries han donat caliu, i molt, a un edifi ci que s’ho necessitava tot (fi ns i tot una bona calefacció durant molts anys). Segur que tothom reconeixerà aquesta realitat. Ara falta l’esforç fi nal, que faran de bon grat amb la il·lusió per la casa nova. I després di-rem adéu a aquell casal de tanta història, en la confi ança que de mica en mica el nou també s’anirà tornant ric de cultura i de calor humana. I l’adéu serà com diu la cançó: No és un adéu per sempre, és sols adéu per un instant; el cercle refarem i fi ns potser serà més gran.

HOLA I ADÉU, BIBLIOTECA!Rita Maria Vila

APARTAT 24

www.setsetset.cat 9

Comencen les obresA un mes de les eleccions municipals s’inicien les obres d’asfaltat dels barris de Mas d’en Gall i Can Rial. Es tracta de reparacions puntuals de l’asfaltat d’alguns carrers, que feia temps que reclamaven els veïns. Alguns dels carrers de Mas d’En Gall on es realitzaran aquestes intervencions són els carrers Espígol, Carolina, Gerani, Lliri, i Pau Duran. Paral-lelament a Can Rial es realitzaran reparacions als carrers Carles Buhigas, Pep Ventura i Antoni Gaudí, entre d’altres.

Aprovada la construcció d’un pas de vianantsL’Ajuntament aprovà, en el ple ordinari del passat mes d’abril una moció d’alcaldia instant el Ministeri de Foment a la cons-trucció d’un pas de vianants sobre l’A-2 en el punt d’encre-uament amb la B-231. Des de mitjans dels 90, en què es va desplaçar l’antiga N-II (ara A-2) del centre de la vila a l’actual emplaçament, es va interceptar el camí històric que unia el centre amb els barris del Mas d’en Gall i Can Rial, sense que des d’aleshores s’hagi recuperat el pas per als vianants en la intersecció de l’A-2 amb la B-231. Aquest camí transcor-re paral·lel a la carretera B-231 des del punt 0 fi ns al km 3. Es tracta d’un camí consolidat i molt utilitzat diàriament per persones que vénen al centre de la vila des d’aquests barris, ja sigui a l’escola, al mercat, a l’ambulatori o per qualsevol al-tre assumpte quotidià. Aquest camí deixa de ser segur en la cruïlla de la B-231 amb l’A-2, en el pont que creua l’autovia, així com en l’encreuament dels ramals d’accés i sortida de l’A-2, convertint-se en dos punts negres per als vianants que travessen els ramals de manera temerària sense cap mena de protecció. A dia d’avui resideixen en aquests barris 1.893 habitants (al Mas d’en Gall) i 1.755 (a Can Rial), és a dir, 3.548 persones, potencials usuaris d’aquest camí.

Ramon Cuello rep la Creu de Sant JordiL’escultor esparreguerí Ramon Cuello i Riera va ser guardo-nat el passat 27 d’abril amb la Creu de Sant Jordi de la Ge-neralitat de Catalunya, guardó que l’òrgan executiu català concedeix cada any a vint-i-nou persones i quinze entitats. El president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, van presidir l’acte al Palau de la Generalitat i van fer entrega de les Creus del 2011. La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya va ser creada pel Decret 457/1981, de 18 de desembre, amb la fi nalitat de distingir aquelles persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Ca-talunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Ramon Cuello ha estat guardonat el mateix any que Josep Antoni Duran i Lleida i Eduard Punset, entre moltes altres personalitats.

Albert Casals presenta el seu nou llibreEl 22 de març es va fer la presentació a Esparreguera del nou llibre de l’Albert Casals, “Sense Fronteres”. Editat per edicions 62, la nova proposta recull les anècdotes de viatges “que ja no faig en solitari” com ell mateix explica. Can Pasqual plena a vessar i l’Albert Casals ocupant tota la taula. La imatge del seu llibre a un costat i Robert Gobern a l’altre fent un recor-regut engrescador per les pàgines del llibre d’on ell refl ecteix les seves sensacions i opinions que complauen un públic in-teressat i atent. El somriure de l’Albert Casals i les divertides anècdotes que avança Gobern convencen l’espectador de la necessitat de llegir el seu nou llibre.

RECULL DE PREMSAAMB LA COL·LABORACIÓ DE RÀDIO ESPARREGUERA

10 setsetset

www.setsetset.cat 11

Des del consell de redacció de la revista 777 Comunica, entenent la importància cabdal de les properes eleccions muni-cipals, hem enfi lat un seguit d’activitats per tal de donar a conèixer quins són els plantejaments, en els diferents àmbits, dels partits polítics que es presenten a la lluita electoral. Des del primer moment, vàrem procurar que fos una arrencada tranquil·la on comptés el perquè i el com de cadascú i no pas una anada i vinguda d’atacs i retrets. Es van concretar tres blocs temàtics: l’un referent a l’ATENCIÓ A LES PERSONES (cultura, serveis socials, joventut, ense-nyament, esports…) l’altre a l’ECONOMIA (hisenda, administració, gestió…) el ter-cer al TERRITORI (planifi cació territorial, urbanisme, medi ambient, mobilitat…) i fi nalment el quart, a manera de resum, amb tots els ALCALDABLES. Les pregun-tes que es formulaven procedien de les inquietuds que els vilatans amablement ens feien arribar per diferents mitjans.

La fórmula d’aquests debats, preguntes tancades per respondre-les en dos mi-nuts, acceptada per la majoria de partits convocats, tot i les possibilitats de millo-ra, creiem que ha donat el resultat que

tots havíem previst: interès creixent per part de polítics i públic. Signifi quen tam-bé els primers documents dits de pròpia veu per les persones que governaran Es-parreguera els propers quatre anys. Agraïm l’actitud dels grups polítics que han cregut en aquesta iniciativa i l’han re-colzada; de les persones que han formu-lat les preguntes –preocupades sobretot pel com i el quan es resoldran els proble-mes i no pas per si la gestió s’ha fet bé o malament–; i del públic assistent, pel seu suport i respecte.

Agraïm també la col·laboració i dedicació de l’esparreguerina Pilar López Moreno, periodista, que va moderar els debats amb seguretat i amabilitat; així com la de Ràdio Esparreguera que enregistrà els quatre debats.

Cal creure que entre tots hem fet un “de-bat” on, per primera vegada, els partits po-lítics que ho han desitjat s’han presentat davant el públic per donar la seva opinió en estat pur, sense consignes electorals.

Continuïtat o canvi?Quatre taules rodones a l’entorn de les properes eleccions municipals

La candidata del PSC, Paca Fosalba destacava, en gairebé totes les inte-revencions, la “bona gestió”, a parer seu, del PSC durant l’últim mandat i en comptades ocasions ofereia un brot d’un nou projecte. “En la mateixa línia” deia ell, anaven encaminades les pa-raules d’Iñaki Andrés. Val a dir que en el discurs del candidat d’Entesa hi havia propostes d’un canvi, lleu, però un canvi, com si es volgués desentendre, en certa manera, de l’equip de govern. Joan-Paül Udina de CiU, des del principi va mos-trar la seva intenció de no mossegar-se la llengua a l’hora d’avaluar el govern, però va aportar possibles solucions útils per a l’Ajuntament vist com una empresa. D’altra banda des de l’Acord Municipal, l’alcaldable Josep Rovira aconseguia fer-se entendre a través de metàfores per explicar el funciona-ment de l’Ajuntament, una actitud que en petites dosis és molt efectiva, però que si se n’abusa pot costar cara. A més el candidat d’AM, a qui la resta d’alcal-dables no van aconseguir despentinar, va ser capaç de plantejar nous projec-tes enfocats cap una Esparreguera pel canvi. Finalment, i no per això menys importants, els dos candidats més ex-trapolats, a la taula, l’un de l’altre. D’una banda, el Partit Popular, encapçalat per Eduard Prat, que amb una visió que molts catalogarien d’utòpica, sembla-va embadalit i una mica desinformat ja que repetia massa vegades “no ho sé” i a les seves intervencions els hi faltava una bona dosi de carisma. A l’altre ex-trem Antonio Cañizares de l’IRS, molt més convençut amb el que deia, enca-ra que parlava molt i deia poc. La seva arma principal (potser l’única) era l’atac constant contra el govern de l’Ajunta-ment; atacs a vegades justifi cables, però d’altres eren patinades importants que li feien perdre tota credibilitat. Les cares dels alcaldables parlaven per sí soles. N’hi havia de tres classes: la de sorpresa davant les barbaritats que es van arribar a dir; la tímida, que amb prou feines aixecava els ulls del paper per protegir-se de qui sap què; i fi nal-ment la impassible, que gairebé no va-moure un múscul durant tot la nit.ORIOL ESTEVE, estudiant de periodisme

QÜESTIÓ D’ACTITUD

12 setsetset

Can Pasqual s’anava quedant cada cop més petit davant una multitud curiosa per saber de què anava això dels debats del 777. Ben aviat van ser complaguts amb una explicació per part de l’organització. Just després, la periodista Pilar López, com a conductora dels debats, va disparar el tret de sortida de l’acte. Per fer-ho, va utilitzar un símil amb la primavera. Se la veia segura i preparada, es notaven els anys d’experiència i formació als mitjans així com un esforç especial per preparar-se per uns debats com aquests.

Àngels Sanz, IRS“…El més impor-tant és que es

faci una bona gestió i la parti-cipació ciutadana…”

A LA TAULA

MargotMatas, EP-ICV“…s’haura de pensar en una

tarifació social i en clàusules socials i medi ambientals…”

Jordi Mestres, CiU “…cal un canvi en en la gestió,

en el valors i les actituts, amb un govern dialogant, responsable i honest… i catalanista…”

Àngels Massip, AM “…hi haurà d’haver una

política transversal que aglutini tots els àmbits de l’actuació municipal…”

A la taula, Adriana García, PSC, Margot Matas, EP-ICV, Jordi Mestres, CiU, Àngels Massip, AM i Àngels Sanz, IRS. Pilar López comença amb la notícia apareguda al di-ari aquell mateix cap de setmana sobre el creixement de la població d’Esparreguera i acte seguit la primera pregunta.

1) Calen més equipaments municipals o cal centrar-se en la optimització? La resposta va ser unànime: cal optimitzar el que tenim. Adriana García és la primera a parlar i fa una relació dels equipaments de governs socialistes tot afi rmant que s’ha de vetllar per mantenir-los i assegu-rar-ne el bon funcionament. Per Margot Matas no és el moment de pensar en nous equipaments, tot i que no s’oblida de men-cionar la biblioteca projectada i feta per l’Entesa; aposta per assegurar la qualitat dels serveis i per una tarifació social. Jordi Mestres reclama el catàleg de serveis, una eina –diu– important a l’hora de racionalit-zar i optimitzar la despesa. Àngels Massip, després d’aclarir que és d’Acord Municipal i no d’Esquerra, afegeix que s’ha de reutilit-zar; posa exemples com espais esportius,

escoles o el teatre de La Passió. Àngels Sanz repeteix arguments ja escoltats.Ningú no es mulla, encara no estaven cò-modes, els calia escalfar motors una mica.

2) Li cal a Esparreguera una altra escola o un altra institut? Matas recorda que una nova escola està projectada a Can Comelles i que manca un institut, però poca cosa es pot fer des de l’Ajuntament. Mestres afegeix que s’ha d’exigir mòduls professionals i menciona el Consell Escolar que no acaba de funcio-nar malgrat seria una eina important. Per Massip s’ha d’ampliar places de guarderia i aplaudeix que s’hagi aprovat un batxille-rat artístic; aposta per una formació supe-rior en arts escèniques i creu en un con-sorci que permeti algun tipus de formació universitària. Sanz assegura que s’ha de fer una auditoria a l’Ajuntament i García aclareix que el seu govern ha lluitat molt perquè la nova escola programada sigui escola-institut, per a la qual hi ha tot els serveis a punt i relega al nou govern de la Generalitat la responsabilitat de comen-çar les obres.

REPORTATGE_CARLES REYNÉS I GERARD BIDEGAIN

Adriana García, PSC“…ens avala la feina feta du-

rant aquest mandat amb tots els serveis que hem dedicat a l’atenció a les persones …”

www.setsetset.cat 13

3) Com s’ha d’atendre la demanda creixent de serveis socials?Mestres assegura que és inevitable opti-mitzar i garantir els serveis mínims pen-sant amb el cor. Agraeix la tasca que fan persones al capdavant de centres com La Fulla, Creu Roja, Càritas… Massip també trenca una llança pel voluntari a qui, diu, se li ha de donar un plus curricular i ator-gar-li un valor que ara no té. Aposta per fomentar l’atenció a domicili o domicilis tutelats, entre professionals i voluntaris. Sanz no va poder contestar i va empren-dre el seu torn García, qui fa referència al recolzament que l’Ajuntament dóna a moltes famílies i l’assoliment del teleas-sistència; relaciona ajuts que ja s’estan fent. Matas anuncia la llista de Serveis Socials que s’estan donant i creu que es imprescindible assegurar aquests ser-veis, donada la creixent demanda.

4) Hi ha la percepció que Esparregue-ra està mancada d’espais privats d’oci. Són massa estrictes les normatives que restringeixen aquestes iniciatives?Per Massip cal optimitzar espais com cal Trempat sobretot per als joves. Sanz diu que els joves no tenen gaires llocs on divertir-se. García assegura que poca cosa pot fer l’Ajuntament pel que fa a l’oci privat; la seva regidoria s’ha ocupat de destinar espais a l’entrada sud d’Espar-reguera però manquen inversors. Recor-da el sector esportiu i les pistes espor-tives dels barris que fan una gran tasca. Matas opina el mateix i relaciona espais dedicats a joves com Cal Trempat, que assegura està infrautilitzat i que hi ha un projecte per dinamitzar-lo, en aquest sentit menciona subvencions per a bucs de música. Mestres es desmarca de les intervencions anteriors dient que l’Ajun-tament sí que hi pot fer alguna cosa per fomentar els espais d’oci privats; recalca que les normatives són excessivament restrictives i intervencionistes i que s’ha d’agilitar el procés de permisos.A poc a poc es van veient les estratègies, concretament se’n dibuixen 3: la prime-ra, repassar tot el que s’ha fet en l’última legislatura; la segona, llançar pedretes a l’actual govern i oferir amb comptagotes propostes amb cap i peus; la tercera, per sort la menys compartida, es limitava a demanar una auditoria i a tirar pedretes (de calibre més gran) a l’Ajuntament.

5) Amb quin patrimoni cultural, natural, l’artesanal… hauria de comptar Espar-reguera per promocionar-se? Segons Sanz és sufi cient amb una bona

Era la primera convocatòria de la revis-ta 777 als partits polítics que es pre-senten a les municipals de maig, era el punt de sortida i tothom procurava, or-ganitzadors i organitzats, preveure on podia anar a parar tot allò.Pel que fa a l’atenció social, es va donar a entendre que tenim uns equipaments de luxe: escoles, instituts… però caldri-en, com s’ha repetit a cada legislatura, mòduls de formació professional i un batxillerat artístic. Per altra banda re-sulta que la residència de Can Come-lles també és un equipament modèlic segons els actuals gestors municipals, tot està garantit, no cal patir i a més es facilitarà que la cobertura també sigui domiciliària; hi ha, però, qui va dir que no s’ha de ser paternalista amb la gent gran i que cal aprofi tar més el seu capi-tal humà. Amb la nova biblioteca es van iniciar les qüestions culturals i curiosa-ment no se’n va dir res concret. Segons els polítics entesos en cultura, la Fira Medieval aviat passarà al davant com a atractiu local si La Passió no s’espavila. Ningú no va dir res més de nou de l’iden-tifi catiu cultural d’Esparreguera que ara sembla que vol ser devorat per un negoci privat de paradetes de format-ges i souvenirs. L’eufòria i la imaginació dels polítics es va desfermar amb els temes recurrents de sempre, aquells que surten a ballar a cada legislatura però ningú no es casa amb ells: la reha-bilitació de Can Sedó, les Roques Blaves (l’espai natural, no l’escola), la terrisse-ria i el seu museu (quan algú s’ho pren-gui seriosament ja serà tot al mercat d’antiguitats), el campanar i fi ns i tot la capitalitat cultural del Baix Llobregat nord. Dels espais d’oci privats ningú no en va voler dir res, com si no formessin part del municipi.En general poques idees, per no dir cap. Això sí, els que han estat al poder, en cap moment no van deixar de glosar l’excep-cional feina feta però, com que ara som en crisi, tothom coincideix amb la idea d’amortitzar espais, d’optimitzar serveis i de racionalitzar despesa. Hem d’en-tendre que en temps de crisi els nostres polítics no tenen imaginació per a fer avançar la gestió cultural? Això vol dir que s’han deixat vèncer per la tristesa i la mediocritat i pleguen veles amb resigna-ció abans de lluitar contra el vent?

CARLES REYNÉS, llicenciat en belles d’arts

TRISTESA I MEDIOCRITAT

OPINIÓ

gestió econòmica i fer funcionar el Consell de Participació Ciutadana. García afi rma que l’Ajuntament treballa molt junt amb La Passió i que una altra eina important de promoció és la Fira Medieval que porta molta gent a Esparreguera. Parla també del suport que l’Ajuntament ha donat a la pel·lícula de Toni Espinosa i de festivals com el Gest o el LOLA que és reconegut a nivell de Catalunya. Matas afegeix que Can Sedó i la terrissa haurien de ser importants eines de promoció. Per Mestres s’ha d’in-vertir esforços a donar recolzament a La Passió que ho està passant molt malament i enceta el tema de la promoció turística durant la temporada de Passió amb un re-corregut per llocs com Can Sedó, la terris-sa i, afegeix, el Campanar. Aprofi ta per dir que no creu en els Consells de Participació Ciutadana per manca d’efi càcia. Massip fa notar que La Passió dura un temps molt li-mitat i creu que s’ha de fer una articulació d’activitats a l’entorn d’aquesta com a eix aglutinador de l’excursionisme, el turisme interessat en el territori, la cultura popu-lar… Aposta per un canvi en la cultura de la subvenció i apunta que s’ha d’omplir de contingut la wikipedia d’Esparreguera.El temps anava corrent, les respostes eren cada vegada més repetitives, menys originals i sospitosament semblants en-tre els diferents grups. Gràcies a això es va demostrar qui havia fet els deures i qui suplicava perquè no li toqués ser el pri-mer a respondre la següent pregunta.

6) Quina mena de control hi ha d’haver a la residència de Can Comelles.García confi rma que la residència té un nivell molt alt, té el certifi cat ISO 9001, i el bon servei i el control estan garantits. Matas afegeix l’opció de poder envellir a casa i que s’ha de vetllar per donar cober-tura a les necessitats; això, assegura, és més econòmic que la residència. Mestres diu que la manca d’informació, ara que no existeix el patronat de la residència, impossibilita el control que pot fer l’opo-sició. Massip reconeix que hi ha un excés de paternalisme vers les persones grans i proposa que s’ha d’aprofi tar aquestes persones per transmetre experiència als joves. Sanz es fi xa en el preu elevat de la residència i creu que hi ha d’haver ajuts per pal·liar aquest problema.

En temps de rèplica, a excepció d’Adriana que replica el tema de Can Comelles, cada-cú el destina a reafi rmar temes que consi-deren interessants de la seva formació.El debat va anar fl uint i cal elogiar l’acti-tud dels participants que van respectar els torns de paraula.

14 setsetset

Una setmana després de la primera taula rodona que a molts va semblar un pèl descafeïnada, però que va servir per animar el grup del Partit Popular a participar, es va celebrar la taula rodona d’economia i hisenda. Es va repetir el mateix horari, es va repetir el mateix escenari, i fi ns i tot alguns van voler repetir el mateix participant. Que parin les màquines!

JesúsCañizares IRS“…a l’alcaldessa, en una empresa

privada, l’acomiadarien per mala gestió…”

A LA TAULA

Olímpia Sánchez EP-ICV“…s’ha d’evitar tancar

serveis necessaris encara que no siguin obligació de l’Ajuntament…”

Josep Santiveri CiU“…lluitarem per la

transparència, l’optimització de recursos, l’agilitat ens les tramitacions i una política d’austeritat…”

Josep Guixà AM “…potser convé augmentar l’IBI,

però abans cal fer el catàleg de serveis per veure on es poden reduir despeses

El grup socialista proposa la regidora Adri-ana García que ja havia estat a la primera taula rodona; un fet que no s’ajusta a les normes establertes per l’organització. Des-prés d’un estira i arronsa, el consell del 777 decideix, per no establir precedent, que la regidora del PSC no ha de repetir. Per tant, en no suplir-la ningú, el PSC no està repre-sentat en aquesta taula rodona, cosa que molesta Concepció Pardell del PP, a qui costa molt poc abandonar la taula.Tot plegat, segurament fruit d’un malen-tès a l’hora de comunicar les normes que el consell assessor de la revista havia confeccionat, entenent que, fi xades les regles de joc, aquestes s’havien de com-plir per evitar situacions que es podien considerar de privilegi envers una o altra formació. Minuts més tard i amb una taula menys atapeïda, arrenca (per fi ) el segon debat. Els quatre grups que queden sem-blen més disposats a anar per feina. Però és un miratge, un miratge trencat per la Iniciativa Reagrupament Socialista (IRS), ja que el seu representant parla més de la disconformitat en la forma del debat que no pas de les propostes que seu partit pot oferir en matèria d’economia per a Espar-reguera. A poc més es limiten les seves in-tervencions.

1) Fins a quin punt els tècnics han d’intervenir les decisions polítiques?Les respostes són unànimes: “els tècnics han d’assessorar les decisions dels polítics”.

2) Com s’ha d’agilitar els tràmits admi-nistratius: llicència d’obres, llicències d’activitats, instàncies, retorn de fi an-ces…? Penseu que el silenci adminis-tratiu és una solució?Josep Santiveri proposa quelcom inno-vador: la llei òmnibus per a activitats co-mercials –un compromís escrit per part del comerciant, permís d’obertura conce-dit i posterior seguiment de l’Ajuntament per assegurar-se de la realització del compromís. Josep Guixà es compromet que es faci el seguiment de la petició per evitar que s’encalli o per saber on s’enca-lla el tràmit. Olímpia Sánchez es mostra d’acord i aposta com Santiveri per la llei òmnibus. Jesús Cañizares afi rma que a Andalusia els tràmits per crear una socie-tat limitada es fan en 48 hores mentre que aquí a Catalunya calen tres mesos. La sala cada vegada sembla més atape-ïda, més petita, i la temperatura i un cert malestar general del públic van creixent (qui sap si produïts pel temps o pel poc que s’ha parlat de política fi ns aleshores).

REPORTATGE_JOSEP RÀFOLS I ORIOL ESTEVE

www.setsetset.cat 15

3) Com l’administració municipal ha de fomentar el comerç, la petita i mitjana empresa, la indústria…?Cañizares ens parla de fer una auditoria externa (aquesta proposta és obsessiva per al seu grup al llarg de tots els debats), i fa referència al fet que a foment del tre-ball només hi ha assignada la quantitat de 273.000 euros i que ha cultura n’hi ha sis milions. Santiveri i Guixà coincideixen que s’ha de fer un cens de les empreses, oferir assessorament i ajuts, facilitar la tramitació, aconseguir cursos de for-mació i donar suport als emprenedors. Insisteixen a millorar estèticament els polígons industrials. Santiveri remarca la necessitat que el regidor de comerç sigui el primer comercial del poble per aconse-guir que vinguin empreses. Ara les intervencions ja són més comple-tes i estudiades que les del debat ante-rior, els partits de la taula ja saben les regles del joc.

4) Pujar impostos, pujar taxes, treure serveis… Què s’ha de fer?En aquest tema hi ha una clara divergèn-cia. Sánchez ens parla de la tarifació so-cial: els que més tenen més paguen. San-tiveri creu que la pujada d’impostos ara no és la solució i que cal reduir despeses. Guixà diu que encara que sigui dolorós potser convé augmentar l’IBI, el gran im-post de l’Ajuntament, però que abans cal fer el catàleg de serveis per saber si és possible rebaixar la despesa. Cañizares ho té clar, baixar el sou dels regidors i de l’alcaldessa; retorna al tema de l’auditoria i repeteix allò de “estan gastant més en cultura que en promoció econòmica...” i, només faltaria, insisteix que no és el tipus de debat que volia.

5) Per regular les despeses publiques s’ha d’aprimar l’administració?Josep Santiveri afi rma que cal fer una auditoria funcional per veure com cal endreçar l’Ajuntament. Josep Guixà diu d’endreçar sobretot el tema del personal, que cal fer oposicions a tot aquell perso-nal laboral que avui representa la meitat de la plantilla. Olímpia Sánchez defen-sa amb seguretat que calen més tècnics i considera que s’ha d’evitar tancar els serveis que són necessaris encara que no siguin obligatoris per als ajuntaments. Jesús Cañizares diu que “l’alcaldessa, en una empresa privada, l’acomiadarien per mala gestió” i que el seu fracàs queda de manifest amb la presència de nou candi-datures a aquestes eleccions.

El debat va començar crispat, amb ten-sió, potser alguns regidors creien que eren a un ple dels que ens tenen acos-tumats. L’enuig displicent de la regido-ra Adriana García davant de l’impossi-bilitat de representar el seu partit, cal dir-ho, va contrastar amb l’actitud més contemporitzadora de l’alcaldessa Paca Fosalba, però no amb la de Concepció Pardell i els seus acòlits del PP, que van abandonar la sala, ni amb la de Jesús Cañizares que manifestava la seva dis-conformitat en el tipus de debat; sem-bla que en volia un on la confrontació fos més directa. Finalment la presenta-dora, amb les seves bones maneres, va aconseguir que comencés el debat i que s’alleugerís la tensió.Les preguntes eren una mica les de sempre i és que sempre topem amb els mateixos problemes. Quan els tràmits no es resolen i es diu que l’interventor, el secretari, l’enginyer “ha de...”; la respos-ta, com en altres legislatures, és que els tràmits s’han d’agilitar. Que no poden fer perdre el temps als vilatans... Cal dir que el representant de CiU va ser origi-nal i va comprometre’s amb una manera concreta d’actuar, i el d’AM va parlar de la vella recepta de fer seguiment dels expedients. La representant d’EP-ICV deia que evidentment era un tema que calia millorar... i tant que cal millorar-lo!Un tema recurrent és el de la famosa auditoria externa que volen alguns i que després no és fa mai, per dues raons: el cost i el fet que no cal ja que, per llei, els comptes són clars. En el tema clau de reduir despeses hi va haver valentia. Va insinuar un repre-sentant que, si calia, s’aprimaria l’admi-nistració... i un altre, que s’apujarien els impostos, la qual cosa és d’agrair: les cartes estan clares. En Jesús Cañizares vol arreglar-ho tot reduint els sous de l’alcalde i regidors.Segurament no va ser el debat més in-teressant malgrat es va tocar el tema de l’economia, que és prou calent. Malgrat tot varem poder apreciar el tarannà de candidats que ocupen els segon i tercer lloc de les llistes, el seu sentit comú, co-neixements i idees pròpies, o al contrari, els que s’havien après consignes de me-mòria i els que simplement no sabien res de res del funcionament dels ajun-taments.JOSEP RÀFOLS, llicenciat en fi losofi a i lletres

PRIMERA FILA

OPINIÓ

6) Com s’hauria de fer pedagogia dels impostos i taxes?Poques idees, però predomina el conven-ciment general que la solució a la crisi passa per optimitzar més i per fer peda-gogia dels impostos perquè la gent sàpi-ga a què van dedicats.Les postures es repeteixen: Olímpia fa un repàs de les coses que ha fet el seu govern; Guixà i Santiveri aposten per propostes de canvi. Santiveri no es vol mossegar la llengua en afi rmar que nin-gú vol fer fora personal de l’Ajuntament, però que a vegades cal fer-ho. També impopular, però necessari, considera Jo-sep Guixà apostar per l’augment de l’IBI en el context de crisi que vivim. Cañi-zares seguia reclamant una auditoria i atacant al govern.

Cap al fi nal, la calor segueix imperant. Una calor que no pot pal·liar les injeccions de frescor de la conductora que intenta fer més amè el debat. Una calor que su-foca el representant de l’Acord i l’impedeix intervenir en el torn de rèpliques.

La resta de grups sí que espremen els darrers minuts que se’ls ofereix. Olím-pia Sánchez, des de l’Entesa i el govern, va voler fer una picada de dits a l’IRS re-plicant-los que les xifres amb què ataca l’Ajuntament són del 2009 i que si anes-sin als plens sabrien que els pressupos-tos del 2010 i 2011 han estat prorrogats; dit això segueix fent balanç positiu dels anys anteriors. Pel que fa a CiU, molt sintèticament, Santiveri relaciona els quatre valors pels quals el seu grup vol lluitar: la transparència, l’optimització de recursos, l’agilitat ens les tramitacions i una política d’austeritat. Després d’agra-ir a la revista els debats, afegeix que cal buscar un format més dinàmic als de-bats. Finalment, Cañizares, més relaxat que al principi, agraeix la iniciativa dels debats a l’organització del 777 tot i que no creu que sigui el format més adequat. Dit això, ressalta la poca coherència del govern de l’Ajuntament i la seva política d’augment d’impostos i de despeses de personal; la solució per ell passa per con-trolar bé en què s’inverteix.

Acabades les intervencions, ja només manca acomiadar-se.

16 setsetset

A les vuit en punt començava la tercera taula rodona, possiblement una de les més tranquil·les i consensuada. Amb la sala gairebé plena, Pilar López iniciava la vetllada fent la presentació dels diferents components de la taula: Pedro Pedreño (PSC), Ramon Alemany (CIU), Lluís Moreno (EP-ICV), Montserrat Vilardosa (AM) i Aitor Martínez (IRS). La taula rodona s’inicia amb un tema tan recurrent com polèmic com ho són les graveres.

Aitor Martínez IRS“…s’ha de fer política a prop

del poble, a prop del comerç i a prop de les entitats…”

A LA TAULA…

Lluís Moreno EP-ICV“…la revitalització i millora de

la qualitat urbana no és només competència de l’administració, és competència d’Esparreguera…”

Ramon Alemany CiU “…nosaltres proposem cuidar

l’espai públic com un factor de benestar dels ciutadans i que ens farà sentir més a gust amb la nostra vila…”

Pedro Pedreño PSC“…el territori no és un tema d’un

sol partit ni d’un sol equip de govern, és responsabilitat de tots: dels polítics, dels càrrecs electes i del cos social…”

Montserrat Vilardosa AM “…es culpabilitza

molt la gent pel mal comportament, però els hàbits s’han de cultivar…”

1) Tancaríeu les graveres encara que fossin importants fons d’ingressos?La majoria de participants es mostren partidaris del seu tancament, però amb matisos. Ramon Alemany defi neix les graveres com una activitat econòmi-ca qualsevol i aposta per l’explotació d’aquest recurs natural sempre i quan es vetlli per una correcta recuperació. Pedro Pedreño i Lluís Moreno recorden que el POUM ja regula les àrees extrac-tives limitant la vida de les actuals, però Pedreño admet no haver trobat encara el mode de provocar el tancament immedi-at de les graveres sense hipotecar eco-nòmicament el municipi. Moreno sorprèn amb la proposta d’instaurar un impost ecològic que retorni els costos ambien-tals provocats per les graveres en forma d’activitats ambientals. Montserrat Vi-lardosa es desmarca dels dos extrems argumentant que s’ha d’analitzar cada una de les situacions i fer balanç a par-tir de les mancances i benefi cis de cada explotació. Vilardosa també es mostra preocupada per l’impacte que aquestes poden tenir sobre els aqüífers, preocupa-ció a la que s’uneix Aitor Martínez, que es limita a demanar un consens de tots els grups per accelerar-ne el tancament.

2) Tenim el Pla de barris del Mas de’n Gall i de la Colònia Sedó aprovats i aturats. Però la problemàtica dels barris no es limita a aquests. Què s’ha de fer? Tots els presents a la taula recorden la poca disponibilitat de diner per a fer in-versions i auguren les difi cultats amb què s’haurà de fer front en el cas del Pla de barris del Mas d’en Gall. Moreno, però, expressa un fort compromís per garantir l’impuls d’aquest projecte així com op-timisme de cara que Can Vinyals també es pugui veure benefi ciat amb alguna subvenció de la Generalitat. Vilardosa i Alemany parlen de tots els barris i apos-ten per fi xar prioritats, juntament amb la participació dels veïns; Vilardosa remarca la planifi cació i periodifi cació. També Pe-dreño admet que s’haurà de fer front a la problemàtica dels barris però reivindica la corresponsabilitat dels veïns en aquesta tasca, tot parlant de contribucions espe-cials. Sobre la Colònia Sedó és el Ramon qui planteja la possibilitat de revisar el projecte, tot i que Moreno i Pedreño recor-den que ja no és competència de l’Ajunta-ment. Finalment Martínez acaba focalit-zant la preocupació en les connexions de plom presents en tots els barris: segons ell és un problema de salut pública.

REPORTATGE_INGRID REGALADO I CARLES BATLLES

www.setsetset.cat 17

3) Com penseu que s’ha d’evitar el despoblament i deteriorament del nucli urbà?Hi ha un total desacord sobre l’afi rmació que el centre del poble pateix un deteri-orament i despoblament; gairebé tots els presents a la taula defensen un comerç que ha de ser el principal revitalitzador del centre urbà, acompanyat d’ajuts, acords i millora d’aparcaments. Només Pedreño demana, tot dubtant, una re-fl exió profunda i participativa sobre com afrontar aquest tema, tot citant les con-tradictòries visions del lliure comerç ver-sus l’intervencionisme. Moreno reivindica la importància del nucli urbà també a nivell cultural, social i de convivència i es compromet a retornar la qualitat de l’es-pai públic. Ningú parla de la quantitat de cases desocupades que hi ha al poble a excepció de Pedreño, qui fi ns i tot insta a penalitzar i perseguir els propietaris dels habitatges abandonats. I també Vilardo-sa esmenta que s’ha d’estar al damunt de les cases en estat deplorable i agilitar-ne la rehabilitació.

4) Transport urbà, aeri, Igualadina? És car i infrautilitzat; de quina manera s’ha d’optimitzar?La correspondència horària de l’aeri amb els ferrocarrils d’Olesa sembla un objec-tiu comú de tots els presents a la taula, a excepció de Pedreño que es nega a opi-nar-ne. Vilardosa va més enllà apostant pel desdoblament de la via Barcelona-Olesa, mentre que Alemany li recorda que el desdoblament ja existeix i que el que cal exigir és l’augment de freqüència dels trens. Moreno és qui posa sobre la taula que la majoria de transport a Es-parreguera és competència d’altres ad-ministracions –a qui diu que s’ha d’exigir millores– i proposa el canvi de zonifi cació al nostre municipi de 3 a 2 zones, mentre aposta per un intercanviador que permeti connectar els dos futurs eixos ferroviaris al seu pas per Esparreguera. Però amb el bus urbà, de competència local, només Martínez expressa la necessitat d’am-pliar el seu horari, mentre que Pedreño, Moreno i Alemany ens expliquen que, tot i que és un servei necessari i consolidat, cal fer-ne prèviament un anàlisi i revisió a fons. Vilardosa aposta per explorar la possibilitat d’altres línies.

5) És realment la creació de nous aparcaments l’única solució a la problemàtica de l’aparcament a Esparreguera?

Martínez creu que l’única solució a aquest problema és la creació de nous aparcaments en llocs estratègics, i és Pedreño qui adverteix que el terreny és “espai públic vital” i que aquesta solució ha d’anar acompanyada també d’un canvi d’hàbits dels usuaris, creu imprescindible esperar a la diagnosi del Pla de Mobilitat, però en canvi ja parla de l’aparcament soterrat de Cal Vives. Moreno l’acompanya en la visió que l’aparcament és un “problema d’hàbits” i demana una refl exió profunda sobre l’ús intensiu del vehicle a tots els nivells. Per a Alemany, l’aparcament és un tema encara a resoldre i el creu motor de l’activitat comercial. I Vilardosa el veu imprescindible per a situar Esparreguera com a punt de referència de la comarca, tot i defensant que l’antiga N-II passi a convertir-se en la Rambla d’Esparreguera amb aparcaments soterrats.

6) Com s’ha de potenciar els espais naturals d’Esparreguera?Els camins i la senyalització són els elements que centren els discursos de la major part de representants; l’estat físic dels camins i l’accessibilitat o continuïtat d’aquests són defensa aferrissada de Vilardosa i Alemany, que argumenten que es fa difícil demanar un canvi d’hàbits sense emprendre mesures que l’acompanyin. Pedreño afegeix que també s’han de protegir aquests espais, tot fent referència a la feina ja iniciada per la inclusió dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, mentre Moreno insisteix en la importància de conscienciar sobre la necessitat dels espais naturals i del potencial paisatgístic, educatiu i ambiental que tenen.

7) Com s’ha de regular l’illa de vianants de manera que acompleixi els objectius?Per fi nalitzar, hi ha una unanimitat total a reconèixer que la funció originària de l’illa de vianants s’ha perdut i que cal re-cuperar-la tot regulant l’accés motoritzat i evitar l’abús de l’aparcament.

En el torn de rèpliques, una petita discus-sió entre Vilardosa i Pedreño sobre el mal estat dels camins rurals, concretament el de les Bramones, va encendre una mica els ànims, tranquils fi ns al moment. Acabava doncs aquesta taula rodona, possible-ment una de les més interessants per les respostes, que va fl uir amb tota normali-tat, per altra banda, com era d’esperar.

Ja fa molt de temps, la nostra espècie va decidir repartir-se el territori a por-cions; algú ens explica que l’ urbanisme neix de la voluntat de convertir aques-tes porcions en llocs confortables per a viure-hi. Ara bé, el concepte de “viure-hi confortablement” es pot entendre de maneres ben diverses. Les diferents visions ja s’intueixen a la taula rodona, però en ocasions queden ocultes dar-rera una cortina de fum que pren forma en actituds ben curioses. Sota l’ACORD UNÀNIME, escoltem atò-nits un únic discurs repetitiu de com l’illa de vianants s’ha desvirtuat i com cal retornar a la seva funció original, i és que davant de tanta unanimitat una es pregunta quin és aleshores el coi d’im-pediment! La discussió sobre la mobi-litat interna del municipi simbolitzada pel bus urbà també queda anul·lada, ja que resulta que després de tants anys de funcionament, tot l’anàlisi i la valora-ció que se’n fa és: “cal una revisió”. Una lleugera maniobra d’ESCAPISME s’utilitza per encarar problemàtiques com la Colònia Sedó: que n’és de temp-tador resignar-se a no tenir cap compe-tència en aquest afer! Elegància alhora de rentar-se’n les mans, sí senyor.NEGACIÓ alhora de fer front al despo-blament del nucli urbà; potser sí que caldria comptar les cases desocupades del centre per posar sobre la taula si és només la percepció d’uns pocs? L’opció de TRASLLADAR responsabili-tats és molt bona; relegar la dignifi cació dels barris únicament a les subvenci-ons o traspassar la “qüestionable” pro-blemàtica dels aparcaments només als hàbits dels ciutadans. Pasapalabra!I l’ús de PARAULES CLAU per donar for-ça als arguments però mancades de signifi cat. En el cas de les graveres, la paraula “impacte” és essencial que hi surti, però fer una anàlisi més profunda de quines implicacions reals té aquesta activitat a curt i a llarg termini i analit-zar-ne els pros+contres, ja són fi gues d’un altre paner. Per això, el meu agraïment a tots els re-presentants quan han intentat respon-dre a les inquietuds dels ciutadans fu-gint d’aquestes cortines de fum, perquè fer-ho, i en 2 maleïts minuts, és tot un repte, i aconseguir-ho tot un èxit.INGRID REGALADO, biòloga

AIXEQUEM LES CORTINES…

OPINIÓ

18 setsetset

1) A què haurà de renunciar Esparreguera a causa de la crisi?La primera a intervenir és Paca Fosalba, i ho fa, remarcant que l’Ajuntament no està tant malament com tothom ho pinta, però en cap moment respon la pregunta. Iñaki Andrés subscriu les paraules de l’alcal-dessa. Joan-Paül Udina no està segur de a què haurà de renunciar Esparreguera perquè la oposició no té prou informació i caldrà fer una auditoria. Josep Rovira, diu que caldria diagnosticar per no fer un tractament precipitat i equivocat, i li falta temps per afegir noves propostes. Donant un gir inesperat, Eduard Prat, comença la seva intervenció afi rmant que “Esparre-guera no ha de renunciar a res, s’ha d’ad-ministrar bé” i que cal fer una auditoria. Tancant el torn, Antonio Cañizares és molt incisiu: “Hem de renunciar als go-verns que hem tingut fi ns ara”.

2) Com pensen reduir el deute?Les respostes dels polítics són poc origi-nals, d’una banda els grups que formen part del govern, Fosalba i Andrés, defen-sen la bona gestió de l’últim mandat; a

més Andrés no descarta una pujada d’im-postos per reduir deute. Des de la oposi-ció, Rovira i Udina, segueixen exigint un catàleg de serveis per revisar la despesa i aposten per fer més promoció econòmi-ca. Prat demana una reducció de partides, mentre que Cañizares vol retallar en tot el que no afecti l’estat del benestar.

3) Què en pensen dels sou que cobren els polítics de l’Ajuntament d’Esparreguera.La pregunta era provocativa. El primer en respondre és Udina, que troba que són massa alts des dels mandats de Xavier Sitjà. Rovira parla de dignifi car la política, Prat i Cañizares, també consideren mas-sa alts els sous dels governants. Fosalba dóna la raó al candidat d’AM (com fa en més d’una ocasió durant el debat) sobre dignifi car la política, entre d’altres coses, amb un sou. A més, l’actual alcaldessa justifi ca el seu augment de sou atribuint-lo al mèrit d’haver aconseguit superàvit traient l’Ajuntament dels números ver-mells. La intervenció d’Andrés gairebé ig-nora la pregunta ja que prefereix explicar

Antonio Cañizares IRS“… a alguns de la taula els

hauria de caure la cara de vergonya…”

A LA TAULA

Iñaki AndrésEP-ICV“…el pacte no és una prioritat

però no descartem projectes col·lectius…”

Joan-Paül Udina CiU “…No calen codis ètics,

l’ètica la porta cadascú al damunt…”

Paca Fosalba PSC“…Una bona administració

és bàsic i això és el que hem fet…”

Josep Rovira AM “…som l’alternativa pel

canvi, el canvi per millorar …”

Arriba l’última taula rodona, la més esperada, com demostra un Can Pasqual on falten cadires. Les cares del públic resulten familiars puig moltes d’elles han presenciat tots els debats. Avui se n’hi han unit moltes de noves, segurament amb set de sang vessada entre els candidats. Als alcaldables se’ls veu relaxats, la majoria han presenciat molts dels debats anteriors i ja tenen una estratègia preparada. Ara, però, toca saltar al ring. Abans del primer assalt la Pilar López fa una breu presentació, necessària, a causa de les cares noves de l’EP-ICV, CiU, IRS i PP, ja que només repeteixen PSC i AM, abans ERC.

REPORTATGE_ORIOL ESTEVE

Eduard Prat PP “…l’endemà de les eleccions tothom vindrà a

parlar amb nosaltres…”

www.setsetset.cat 19

primer perquè el consistori no necessita una auditoria gràcies a l’interventor; i més endavant compara el sou que cobrava abans amb l’actual dins de l’Ajuntament.

4) Pensen que han d’existir regidories amb dedicació exclusiva?Rovira no vol abandonar el tema de l’au-ditoria que semblava tancat en la pre-gunta anterior i exposa que una auditoria és molt costosa i que qui vulgui com-provar l’estat econòmic de l’Ajuntament només ha de buscar la liquidació dels pressupostos d’anys anteriors. Pel que fa a la intervenció de Cañizares, ressona com una orquestra de cobla dins un tem-ple budista. No perquè parlés amb un to alt (com durant tot el debat) sinó perquè entre algunes mitges veritats, fa una pa-tinada important qüestionant-li a l’alcal-dessa la necessitat de l’Ajuntament de tenir un cotxe privat; al que ella li respon que l’utilitza personal del consistori però ella no, ja que no té carnet de conduir. Pel que fa a la pregunta, Udina qüestiona la necessitat de les dedicacions exclusives, mentre que Fosalba i Andrés insisteixen que són necessàries.

5) Pensen que hi hauria d’haver un codi ètic perquè els plens siguin més àgils i respectuosos?La pregunta altera als alcaldables ja que l’esperaven més endavant, aquesta és l’única posició unànime de la tarda. Per Prat cal que s’apliqui un codi ètic i agili-tar els plens perquè a parer seu “l’alcal-dessa hauria d’haver parat abans algunes coses”. Segons Cañizares hi ha una falta d’ètica personal i política i demana una modifi cació del Reglament Orgànic Muni-cipal que haurien d’haver fet governants i oposició. Tant Fosalba com Andrés ac-cepten que el ROM és millorable i que cal regular els temps i el nombre de pregun-tes durant els plens. Rovira afegeix que el ROM no regula el comportament ètic i, segons Udina, cadascú és responsable de la seva ètica, el que passa és que hi ha regidors més educats que d’altres.

6) En cas de que cap partit no obtingui la majoria, amb qui no pactarien?La pregunta desperta un xiuxiueig impor-tant i aconsegueix espavilar al públic fi ns llavors molt calmat. El primer a respon-dre és Cañizares, que no tanca cap porta i vol esperar a conèixer els resultats de les eleccions. Fosalba tampoc no es mu-lla gaire i es limita a dir que no pactaran amb partits xenòfobs i que segurament ho farien amb els més votats. Andrés no té el pacte com una prioritat, però no

descarta projectes col·lectius, remarcant que no pactaria ni amb Plataforma per Catalunya (PxC) ni “amb grups que són representats per una persona que en de-fi nitiva es representa a sí mateixa”. Udina diu que volen parlar amb tots els grups menys amb PxC, sense vendre’s per arri-bar a l’alcaldia. Rovira destaca la bipola-ritat de les pròximes eleccions defi nida per la continuïtat i el canvi; per tant, se-gons ell, el proper govern no s’ha de limi-tar a buscar la majoria absoluta i és per això que apostarà per un govern d’unitat que sumi esforços per tirar endavant Es-parreguera. Prat es mostra obert a qual-sevol grup que accepti les seves propos-tes i fa un crit a la participació.

7) El candidat amb més vots ha de ser l’alcalde/ssa?La majoria dels alcaldables destaquen que moltes vegades no s’esdevé aquesta situació, a causa que l’elecció de l’alcalde o alcaldessa la fan els regidors.

Acabades les preguntes comença el torn de rèpliques en el que tots els partits aprofi ten per parlar del seu programa. Comença Cañizares demanant més par-ticipació i aclarint que no faria cap pacte amb PxC entre d’altres coses. El segueix Prat, qui fa un elogi de la sala plena i que creu en l’acord entre tots els grups. Rovi-ra destaca les dues opcions que l’electo-rat es trobarà el 22 de maig: continuïtat o canvi; i afegeix que ell és un candidat pel canvi i per millorar en matèria de barris, d’economia i per planifi car per quan sor-tim de la crisi. Udina agraeix l’iniciativa del 777, també es situa com un candidat pel canvi i demana la màxima participa-ció. Andrés, fa un repàs exhaustiu de tots els temes que tracta el seu programa com la tarifació social, els joves, l’atur i l’educació entre molts altres; tots enca-minats a obtenir més cohesió i organitza-ció. Finalment Fosalba, agraeix l’atenció i remarca “la bona gestió de l’actual govern i dels tècnics” i apunta que s’ha iniciat una dinàmica que no es pot aturar si es vol afavorir al ciutadà.

L’última ha estat la taula rodona més lleugera però carregada de contingut. Aquells que reclamaven més discussió entre els participants han estat saciats. Els alcaldables han destapat alguna de les cartes de com encararan la cam-panya, però de ben segur que més d’un encara amaga un as sota la màniga que haurà de descobrir abans del 22 de maig. Ara però és moment de refl exionar.

No és cap novetat constatar que en un debat d’aquestes característiques els qui tenen menys atractiu per al públic són els partits al govern, car la seva veu i el seu discurs són coneguts i no deixen de dir el que se suposa que han fet per demostrar el que faran.El primer exemple el tenim en l’actual alcal-dessa Paca Fosalba que repeteix com alcal-dable. Darrere les tradicionals ulleres per llegir es mostra molt discreta en presència i en llenguatge: parla amb seguretat de tot allò fet i procura en cada intervenció estar d’acord amb alguna cosa dita a la taula. Per la seva banda, Iñaki Andrés, actual primer tinent d’alcalde, va posar el to femení a la tau-la: unes fl ors dins un gerro reciclat per sim-bolitzar que no tot va tant malament i també exposar que no ho ha fet tant malament i que no és el culpable de tot. Parla amb serenitat, com sempre i quan li queden alguns segons no oblida mai el reciclatge i la sostenibilitat.L’encara regidor, Josep Rovira, és el que s’es-força més a ser pedagògic posant exemples d’escoles i famílies. Vol ser el més extravertit fi ns a dir d’ell mateix que no és convencional; malgrat tot, el vestit fosc i la corbata li fan una mala passada. És el d’oratòria més clara però li falta calma i, quan ha acabat el que vol dir, afegeix temes, fa propaganda del seu grup i proclames a favor de la participació. Joan Paül Udina parla amb autoritat i mira l’auditori de manera categòrica. Té pinta de líder. Pragmàtic. S’escolta a si mateix fent les poques pauses que permeten dos minuts i quan parla és quan hi ha més silenci a l’audi-tori. Agraeix la iniciativa del 777 i per entremig de la contundència de les seves expressions deixa anar la frase de la tarda: “No calen codis ètics, l’ètica la porta cadascú al damunt”Antoni Cañizares, mentre els altres candi-dats parlen, ell riu com donant a entendre que no està d’acord amb res del que escol-ta i quan pren la paraula, és el seu moment: procura anar directe a l’equip de govern tot desviant la pregunta. Per una estona es creu l’animador de la taula i discurseja en contra del populisme i la demagògia però el seu dis-curs no se n’allunya gaire: “El sentit comú me’l donen els veïns i veïnes d’Esparreguera”Eduard Prat no està acostumat a parlar en públic com tampoc no ho està d’anar amb americana i corbata. Utilitza un to pacifi cador, li costa improvisar, no té la traça de lligar con-ceptes i sempre amb el mateix to diu que té el millor programa. Per ell l’Ajuntament és el po-ble que fa La Passió a l’entrada de Jerusalem i acaba tot dient: “Hossanna! Visca Esparreguera!A la taula falten tres alcaldables: no hi han volgut ser.CONSELL DE REDACCIÓ

ALCALDABLES MENYS TRES

OPINIÓ

20 setsetset

Les incerteses actuals estan canviant la percepció del món tal com el coneixíem fi ns ara. Per a uns, la situació que estem vivint suposa la fi d'una època i l'ini-ci d'un nou paradigma. Per a altres, les difi cultats actuals són de caràcter tem-poral, i quan passin, tornarem de nou al model anterior. Fora de pronòstics (tot i que ja podem endevinar cap a on anem), el que sí és cert és que en situacions de crisi i inestabilitat sorgeixen veus que cerquen benefi ciar-se d'aquest context.

El nostre país no podia ser una excepció a aquest escenari. La crisi que ens sac-seja des de fa més de dos anys no ha fet més que agreujar aquesta realitat. En aquest sentit, estan sorgint col·lectius, alguns d’inèdits fi ns ara, que estan de-monitzant la societat democràtica i la política. No pot ser que en poc més de 30 anys de democràcia, la percepció de la ciutadania hagi empitjorat tant fi ns a situar la classe política com a segon problema més greu del país segons da-des del CIS. Els qui propaguen aquesta desafecció cap a la res pública (gairebé sempre coincideixen en postulats de la dreta més extrema) busquen la ma-ximització dels seus interessos parti-culars: una desregulació de l'Estat en el qual hi hagi menys serveis públics. Aquest perillós discurs està comportant un augment del populisme i de postures més egoistes contraris a la cohesió i jus-tícia social.

Els ciutadans i ciutadanes no ens hem de deixar enganyar. La política ha de ser vista com una solució al servei dels més alts interessos humans, i no com un pro-blema a les difi cultats que vivim avui en dia. No és la responsable de la tessitura actual (per entendre el context actual i com hi hem arribat és totalment reco-manable la pel·lícula-documental Inside Job). Hem de superar la insatisfacció i la inseguretat que impregnen les nostres societats. En moments de crisi, ens cal més i millor política. La qüestió clau rau en el fet que la política pugui establir

de nou normes i decisions que puguin ser respectades en benefi ci de l’interès general. Perquè la gent torni a creure en la democràcia, són necessàries noves pautes d’actuació i diàleg. Les persones, gent anònima, homes i dones, que volen prendre part en les decisions que afec-ten a la seva comunitat i que decideixen fer un pas endavant i participar en la po-lítica més propera, la política local, són un gran exemple d’aquesta revitalització que ens cal de la política.

En aquests moments és més neces-sària que mai una reivindicació i una dignifi cació de la política i la democrà-cia. La gent que creiem en la política, els que somiem canviar la societat, els que defensem un projecte de caràcter col·lectiu i inclusiu, tots nosaltres, hem de lluitar contra aquestes tendències que responen a conductes egoistes i a la defensa d'interessos individualistes que res tenen a veure amb el progrés col·lectiu. El proper mes de maig se ce-lebraran eleccions locals, esperem que guanyi la política en majúscules.

OPINIÓ

PER LA DIGNIFICACIÓ I REIVINDICACIÓ DE LA POLÍTICA

XXXXEduard Rivas, politòleg

Perquè la gent torni a creure en la democràcia, són necessàries noves pautes d’actuació i diàleg.

www.setsetset.cat 21

OPINIÓ

M’acabo d’assabentar d’una cosa que m’ha deixat amb un pam de nas. Ja sa-bem tots que les arques municipals es-tan buides i també sabem que s’han ha-gut de restringir les subvencions a totes les entitats del poble. D’acord. És una solució que no agrada, però si no hi ha un altre remei… Llavors ja sabem el que toca. A falta de diners farem funcionar l’enginy i buscarem una manera d’orga-nitzar actes oberts a tothom sense de-manar res a la Casa Gran i a veure com ens en sortim.

El grup de diables, des de fa uns anys, organitza un carnaval popular, L’HERO-DES FESTIVAL, amb força èxit, per cert. Cada any es feia a l’escorxador i es de-manava una ajuda a l’Ajuntament per a fer front a les despeses de lloguer de megafonia, calefacció, etc.

Aquest any no hi ha calés. Molt bé. Pen-sem com podem continuar organitzant el carnaval i ja tenim la idea. Parlem amb l’amo del cafè de l’Ateneu, li exposem el cas, ell accepta deixar-nos el local i les seves instal·lacions a canvi de tenir el servei de bar i ara ve la bona: el nostre Ajuntament li cobra, pel favor, la quan-titat de sis-cents euros. Negoci rodó. No hi poso ni cinc i a més cobro i els diables ja poden anant organitzant actes, que d’aquesta manera ens surt a compte.

Ja ho veieu, els diables enfurismats, tal-ment com correspon a la seva condició de dimonis i el nostre consistori ento-nant al·leluies, trobant-se al setè cel i fregant-se les mans amb el resultat de la jugada. I després direm que no pen-sen i no saben gestionar els recursos!!!I per postres jo encara els faig propa-ganda, sí senyor, com ha de ser! Que guanyin les eleccions aquests gestors de primera!!! Espremem la mamella ara que encara podem i si les entitats pleguen fartes de tanta “comprensió i be-nevolència” ja en vindran uns altres a qui puguem “ajudar” a dinamitzar la vida cultural i l’esbarjo del vilatans, que, com s’ha demostrat, la gent del nostre poble en té molt, d’enginy, i com que a l’Ajunta-ment no els falta barra, doncs “Aquí pau i després Glòria” o hauria de dir “Infern”?

CARNESTOLTES

ELS RICS I ELS RUCSTeresa Prats Margalef

els diables enfurismats, talment com correspon a la seva condició de dimonis, i el nostre consistori entonant al·leluies

LA NIT QUE VA MORIR L’ELVIS

PER AMOR A L’ARTCarles Reynés Montoriol

No és la pel·lícula dels meus somnis a part de dir que no sóc cinèfi l, però m’ha deixat el regust de creure que és una pel·lícula necessària potser més per la cinematografi a en general que no pas pel mateix poble d’Esparregue-ra i per La Passió.

L’any 1952 es començava a veure el fi -nal del túnel dels anys de la postguer-ra i la pel·lícula El Judes representava una mena de resum de cinema negre, neorealisme italià i popular espanyol: una barreja reeixida gràcies a la mà experta de Fernando F. Iquino i el guió de Rafael J. Salvia. El temps ha con-vertit El Judes per al poble d’Esparre-guera en una espècie de mite i també un referent social i estètic de l’època i del nostre poble.

El 2011 és indiscutiblement una altra època i el poble, a part del campanar, té ben poc a veure amb el d’aleshores. El poble en blanc i negre d’ideologia católico-nacional de El Judes dóna pas a un poble desdibuixat i de colors cremats. El poble emergent i discipli-nat de El Judes dóna pas a un poble on s’intueix que la crisi i la corrupció catòlica, urbanística i sexual afecten directament l’espectacle de La Pas-sió. Si El Judes és una pel·lícula de les anomenades clàssiques, La nit que va morir l’Elvis ve a ser un munt d’experi-ències cinematogràfi ques barrejades, una pel·lícula de pel·lícules, entre Passolini i Wim Wenders, en les quals els temps són lents i els espais són extensos i erms. Si El Judes en tot i per tot s’ajustava als paràmetres socials de l’època, La nit que va morir l’Elvis tam-bé ha de refl ectir la incertesa del món actual.

Potser la llibertat vigilada dels temps actuals obliga a la revolució, i l’art, en temps de crisi, més que mai té la obli-gació de trencar cadenes i d’anar més enllà.

22 setsetset

OPINIÓ

LES REPÚBLIQUESESPANYOLES

FA TEMPSJosep Paulo i Sàbat

El dia 14 d’abril ha fet 80 anys que va ser proclamada la Segona República. Ja an-teriorment, el 10 de febrer de 1873, quan el rei Amadeu de Savoia abdicà i acte seguit el poble de Madrid va prendre els principals punts de la ciutat en suport dels diputats republicans, aquests van aconseguiren proclamar la Primera Re-pública Federal.

Anteriorment, però, ja en 1641, en Pau Claris (Guerra dels Segadors), ja havia proposat proclamar una república, però preferí posar-se sota la sobirania de Lluís XIII de França. Per uns anys, fi ns a 1652, Catalunya fou francesa, separada d’Espanya.

Una altra república fou proclamada el 18 de maig de 1869, a Tortosa, dins el Pacte Federal, sota el nom de República Fede-ral Espanyola, que continuà fi ns a l’11 de febrer de 1873 en què fou proclama-da la Primera República Espanyola. El republicanisme estava dividit entre els que volien una República unitària (un únic govern per a tot el país) i els que desitjaven la República federal (estats autònoms que es posessin d’acord per a crear un Estat de rang superior). Des de febrer fi ns a juny, la presidència recaigué sobre Estanislau Figueras, home relati-vament feble, a qui donaven suport els unitaris. Al juny, les Corts Constituents, que preparaven una nova Constitució Republicana Federal, nomenaren presi-dent Francesc Pi i Maragall (català repu-blicà federal). Aquest resultà un valuós intel·lectual i capaç home d’estat, però que es va veure sobrepassat pels esde-veniments. Les lluites entre diverses fac-cions no paraven.

El 29 de desembre de 1874, el general Ar-seni Martínez Campos es pronuncià en favor de la restauració, en el tron, de la monarquia borbònica en la persona d’Al-fons XII de Borbó, fi ll d’Isabel II. El triomf d’aquesta opció es va assolir gràcies al tre-ball previ d’Antoni Cànoves del Castillo.

Per a Catalunya, la Segona República fou un període clau en la seva història. Des de 1716, amb els Decrets de Nova Planta, Catalunya no tenia institucions pròpies, i no va ser fi ns 200 anys des-prés, que les recuperava, de forma par-cial, sota la fórmula de l’Autonomia. En Francesc Macià, que havia proclamat la República Catalana dins la Federació Ibèrica, va acabar acceptant la formació d’un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, les competències del qual foren fi xades en l’Estatut d’Autonomia. Quant a la nostra vila, en les eleccions de l’abril de 1931, guanyaren com sem-pre les dretes per la forta infl uència dels Sedó. El segon alcalde, en aquell perío-de, Salvador Cortada, tal com havia pro-

mès, s’enfi là dalt de tot del campanar i hi penjà la bandera republicana, que hi es-tigué fi ns que les inclemències del temps la van desfer. Pel desembre del mateix any, l’honorable president Francesc Ma-cià vingué a inaugurar els Col·legis Nous, amb una gran festa lluïda i celebrada per tot el poble.

Salvador Cortada, tal com havia promès, s’enfi là dalt de tot del campanar i hi penjà la bandera republicana

www.setsetset.cat 23

OPINIÓ

Zagreb és per a mi la ciutat de l’amor. Aquí vaig aterrar fa quatre anys proce-dent de Belgrad. La decisió va ser me-ditada. Com ja sabeu Mostar (Bòsnia i Hercegovina) i Belgrad (Sèrbia) van ser les meves primeres parades. I si diuen que totes les decisions a la vida tenen tres angles o que “no hay dos sin tres” vaig escollir Zagreb com a tercera para-da. Estava entre Tirana i Zagreb i el destí i el consell d’una bona amiga em van fer decantar per Zagreb. La intenció era tre-ballar dos anys a la capital de Croàcia i tancar el cicle o el triangle dels Balcans i acomiadar una dècada dedicada amb cor i ànima a la regió.

L’ex Iugoslàvia ha sigut la meva obses-sió; primer perquè hi vaig arribar per entendre com els humans podien ser capaços de cometre tantes atrocitats i després perquè encara no n’he pogut marxar. També ha sigut un bon refugi per als meus problemes. Amb els anys aquí també hi he trobat la pau, la pau interior i l’estabilitat emocional. Aquesta regió m’ha ensenyat moltes coses i aquí he madurat com a persona. Quan penso que algun dia hauré de marxar d’aquí, no puc concebre la meva vida en un altre lloc. En aquesta terra he experimentat el millor del meus sentiments; el d’estimar de forma incondicional. I en ella he après que no hi ha res tan urgent que no pugui esperar 24 hores. La gent va a un “ralen-tí” que et permet gaudir de la vida sen-

se mirar el rellotge. I és que la grandesa d’un país és la seva gent. Aquí qualsevol somni és possible. O encara que al fi nal no es pugui aconseguir, mai no serà per falta de ganes o de l’ajuda dels amics.

A Zagreb hi començaré, a partir del mes de maig, un nou cicle personal en què espero viure un munt de noves sensa-cions que podré compartir amb tots vosaltres. I és que el nou cicle comença amb el meu nou estat civil de casada. Així que, una vegada més, aquesta terra formarà part, en majúscules, d’una fase que es tancarà i una altra que comença-rà en la meva vida.

I m’agradaria brindar, abans d’acabar l’article, per tot allò que encara no hem fet i per tot el temps que ens queda per fer-ho. I si algú de vosaltres pensa que ja és hora de tornar, li podria dir que tinc l’excusa perfecte; tornarem quan enten-gui allò dels humans i les atrocitats.

Posta de sol al llac artifi cial de Jarun (Zagreb).

ODA A L’EX IUGOSLÀVIA

DES DE ZAGREBAnna Valldeperes Prats

A Zagreb hi començaré, a partir del mes de maig, un nou cicle personal en què espero viure un munt de noves sensacions que podré compartir amb vosaltres

Avui el meu record serà per als balls de l’Ateneu. Ara, quan hi penso, som-ric obertament només del que deuen pensar el jovent d’avui dia, si és que saben com eren aquells balls. Recor-do que quan les noies arribaven a les escales o al pati de l’Ateneu, ja hi ha-via un estol de nois esperant-les per demanar-los quins balls ballarien, car normalment el ball es dividia en quatre parts i cada part era de quatre peces. Aleshores un xicot et deia “em guardes els primers? o els segons o els tercers… els quarts”; tant els nois com les noies, els reservaven per al noi o la noia que els feia més gràcia. Als balls de la nit, els quarts eren els de la mitja part i llavors el noi sem-pre convidava la noia a prendre un refresc al cafè de l’Ateneu. Sempre em feia molta gràcia, veure en mig de la sala, el David Navarro amb el seu posat seriós, vigilant que no se li escapés cap noi (car per ballar, el noi havia de pagar i el David era l’encarre-gat de cobrar). Recordo que quan vè-iem que s’acostava ballant, tot ballant ens n’anàvem cap a l’altra banda de la sala i així que tornava altra vegada ballant, nosaltres ballant cap a l’altra banda; però us puc assegurar que fi -nalment, al David Navarro no se li ha-via escapat ni una rata.

ELS BALLS

D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀPaquita Vives Llonch

Quan les noies arribaven a les escales o al pati de l’Ateneu, ja hi havia un estol de nois esperant-les

24 setsetset

OPINIÓ

VISCA LA REPÚBLICA

APASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain Figuerola

El passat dia 14 d’abril de 2011, comme-moràrem els 80 anys de la proclamació de la República per Francesc Macià i Lluís Companys a Barcelona. I jo, ben-tornat de la ciutat de Venècia, que va ser la capital de la República Serenís-sima, em poso a refl exionar i divago tot fent comparacions banals entre la ciu-tat dels canals i la hipotètica República d’Esparreguera.

No em voldria excedir de cap manera di-ent que a Esparreguera, en general, som una mica prepotents, com els venecians, sonaria massa fort i per això no ho diré. Però sí que voldria dir que tenim, en ge-neral, un caràcter fort i que som exigents. Això són virtuts, o almenys així ho consi-dero jo. I també, en general, tendim a mi-rar-nos molt el melic. El melic, però, pot-ser no és La Passió, perquè molta gent del poble encara no l’ha vista mai. Passa una mica com al Teatre de La Fenice de Ve-nècia: hi van fonamentalment els turis-tes, i no està ple...

Sota el nostre particular campanile de Santa Eulàlia, en general, anem posant els rellotges a l’hora i d’aquí poc hi haurà eleccions al càrrec de duc de la Repúbli-ca, unes eleccions en què les famílies de la República d’Esparreguera podran tenir veu i vot i es podran trair entre elles, com passa a tot arreu. I segurament, com és natural, els polítics es barallaran per una plaça al consell general de la República, dit també consistori municipal, com pas-sa a tot arreu. No sé si tindran el suport del papat, amb això no hi entraré...

Però tornem al caràcter dels ciutadans de la República. Som exigents, com deia, i no ens conformem amb poc, sempre volem millorar, volem més. No fem conquestes militars perquè no tenim exèrcit, però no obstant no parem de fer coses. No ens aturem mai. Les rivalitats internes en el món de la cultura i del teatre en particu-lar (per parlar d’alguna cosa de la qual no se’n parla mai dins les nostres fronte-res...) aquestes rivalitats internes ens en-forteixen, en general, i les rivalitats exter-

nes, com les que tenim amb la República d’Olesa de Montserrat, realment ens són benefi cioses. Entre ambdues Repúbli-ques formem una lliga passionística ben fermada per la tradició.

En el camp econòmic ja canvia la cosa... No som tan rics com ho fou Venècia, som modestos i els substantius crisi i deute ens acompanyen més que l’esplendor i la riquesa. Malauradament els negocis de la ceràmica i de les produccions tèxtils de la República d’Esparreguera han fet fallida fa temps, però ja ens estem redi-rigint cap a altres negocis, com el de la fruita, que curiosament cada cop es ven a més carrers de la ciutat esparreguerina. Espero que no ens acabem convertint en una República bananera...

No voldria allargar-me més i avorrir l’au-diència amb aquestes comparacions banals, només voldria que tots plegats ens imaginéssim la piazza di Santa Eulàlia, la calle grande o carrer gran i la Piazza de la Signoria o de l’Ajuntament com un gran ca-nal, amb vaporettos urbans amunt i avall, enlloc de busos, i gondolers cantant l’”oh,

sole mio” o potser el virolai. I també podrí-em imaginar-nos la sala de plens plena a vessar, amb un munt d’individus ves-tits com a mercaders de Venècia prepa-rant-se per a les eleccions on s’escollirà el nou duc o duquessa de la República d’Esparreguera. Algú els hauria de de-sitjar sort a totes les formacions políti-ques... Quin mes més mogudet que ens espera, conciutadans!

Acabaré amb un simple: Visca la Repúbli-ca independent i passionística d’Espar-reguera! Ei, si pot ser.

tornem al caràcter dels ciutadans de la República. Som exigents i no ens conformem amb poc

www.setsetset.cat 25

En aquest món globalitzat que vivim, cada dia ens arriben, per tota mena de mitjans, un número enorme d’in-fl uències externes des de tots els ra-cons del món; ja no des del punt de vista purament informatiu, sinó també quant a la cultura, l’economia o l’oci. A tot això cal destacar com de generosa ha estat darrerament l’actualitat: les