Ai, pastorets! Aquest any cistells buits…€¦ · NADAL A ESPARREGUERA VERSIÓ 2009 36 ENTREVISTA...

Ai,pastorets!Aquest any

cistellsbuits…

N_110 desembre | gener 2010

[email protected] S7T 3

La revista 777 Comunica és membre de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa necessàriament seves les opinions ni els critèris exposats pels seus col∙laboradors.La revista 777 Comunica no es fa responsable de les opinions exposades pels seus col∙laboradors.La revista 777 Comunica no retornarà els originals si no se sol∙liciten prèviament, ni mantindrà correspondència sobre aquests.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

NÚMERO 110DESEMBRE - GENER 2009600 EXEMPLARSCOL∙LABORACIÓ: 3 €

PORTADA bidegain/puig

S7T

EDITORIAL 5

APARTAT 24 6

NOTÍCIES 7

OPINIÓ 10

REPORTATGE 13

REPORTATGE 16

PARADA CULTURAL 32

NADAL A ESPARREGUERA

VERSIÓ 2009 36

ENTREVISTA 38

EDITA: SETSETSET AC. Apartat 24, 08292 Esparreguera . 93 777 84 21 . [email protected] DIRECTOR: Joan Espinach CONSELL DE REDACCIÓ: Soledat Lara, Carme Paltor, Josep Paulo, Oriol Esteve, Antoni Puig, Carles Reynés, Gerard Bidegain COL∙LABORADORS: Anna Rosa Teruel, Enric Gili, Imma Muñinos, Ràdio Esparreguera, Maria Rodríguez, Jordo Oset OPINIÓ: Carles Reynés, Gerard Bidegain, Anna Valldeperas, Teresa Prats, Esparreguera Decideix CONSELL D'OPINIÓ: Ramon París, Enric Gili, Eloi Mestre, Josep Ràfols, Jaume Mañà, Miquel Mas, Josep M. Brunet, Llatzer Hidalgo i Rita M. Vila PUBLICITAT: 620 810 890 DISSENY I COMPOSICIÓ: Carme Paltor / Marta Puig DISTRIBUCIÓ: TD'G 93 777 84 21 Esparreguera IMPRESSIÓ: Gilaver

*NOM

*COGNOMS

*ADREÇA

*POBLACIÓ *CP

TELÈFON

E-MAIL

NCC

SIGNATURA

Pel preu de la subscripció (17 €), rebreu 6 números, 1 cada dos mesos, del 777 Comunica a casa vostra. Ompliu la butlleta (les dades assenyalades amb * són imprescindibles) i si voleu pagar mitjançant compte bancari afegiu el número de compte (NCC), un cop complimentada dipositeu-la a l'Apartat 24. També podeu fer la vostra subscripció a través del correu electrònic [email protected]

Festival LOLA baixa el teló . Redacció Fotos: Jordi Oset

Pere Adrubau . Carles Reynés

Gerard Bidegain, Carles Reynés, Teresa Prats,Anna Valldeperas, Esparreguera Decideix

Col∙leccionistes . Carme Paltor

Per Nadal Pastorets a La Passió Fotos: Toni GastonPassió per la MaratóLa Nit dels Premis Culturals Fotos: Maria RodríguezPessebresNit de Cap d'any al Campanar

per Gerard Bidegain

Oriol Esteve, Ràdio Esparreguera

Gerard Bidegain


EDITORIAL Una de les grans aficions que la mainada tenia i que se-gur encara té és la de guardar coses en un racó secret, en una capsa de llauna, dins d’un mocador, etc. Col∙leccions de cromos se’n deien les més populars: de natura, de l’espai o de futbolistes. Portades per un afany d’ordre, de coneixement i també d’orgull, els col∙leccionistes constitueixen el seu propi museu que només mostren a aquelles persones que saben que ho valoraran, no pel que val, sinó pel que representa.

Col∙leccions fetes amb criteri són la base de la majoria de museus d’arreu del món. Col∙leccions fetes amb criteri són la base de dades més important del coneixement. Col∙leccions fetes amb criteri són la raó de la manera de ser de tots el pobles del món.

Però no importa què es col∙lecciona. Qualsevol col∙lecció pot ser el desllorigador de l’enigma més amagat. Una modesta col∙lecció de cromos de futbolistes pot facilitar l’aprenentatge de la lectura i assolir les primeres nocions de geografia.

Al nostre poble d’Esparreguera es provable que hi hagi moltes persones que col∙leccionen les coses més inver-semblants a materials que enriquirien notablement el nostre patrimoni cultural i artístic. Molt sovint a la vida per anar endavant, s’ha de fer un pas enrere i pel que fa al coneixement tresquarts del mateix. Si el coneixement és la suma de petits sabers, no serem mai savis Esparre-guera fins que no tinguem el nostre propi museu.

Les tradicions expliquen, com les col∙leccions, part de la nostra vida, de les nostres costums, del nostre pensament, de la nostra educació... Les tradicions són actes o esdeveniments que es repeteixen una i una altra vegada, iguals en esència però diferents en la forma. En acabar l'any és com obrir l'album de festes antigues per posar-hi la foto d'aquest any. Bon Any 2010!


APARTAT 24

ÉS BELLA LA COMARCA

Que n’és de bella la nostra comarca! Llàstima que alguns haguem d’agafar el bus per anar a la capital Haurem d’optar per agafar un altre cop mula i carro per anar cap a Barcelona. O no? Què ha passat amb els preus de la T-10? Que s’han tornat tots bojos, o què? Han pujat darrera-ment a un autobús, a una Hispano Igualadina? Pugin, pugin. Ben nous i llampants, alguns amb colors nous per fora (es veu que hi ha nou patró, el 'sr. Monbús'), han canviat el modelet. Però els preus també han canviat! I com han canviat! Ben alts i radiants. Quan pagues el maleït bitllet sembla que enlloc de pujar a un autobús per anar a la universitat o a treballar a Barcelona pugis a l’Orient Express! Anem a fer una travessia de lleure per Europa! Jo només dono gràcies al fet de ser una esparreguerina. Perquè, faci-se’n al càrrec: i si, per exem-ple, visquéssim a Igualada? Ja no són 3 zones com aquí, que en són moltes més! Esgarrifa el fet de pensar-hi. Un cop més hem de constatar i afirmar que tenim sort de ser d’Esparreguera. És bella la comarca!

Emma Collet

La consulta popular per la independència de Catalunya a la vila d’Esparreguera va començar des del moviment ciutadà, a partir de la conferència que l’alcalde d’Arenys de Munt, en Carles Móra, va fer el passat 12 de novembre.En aquest acte, l’assistència de públic no superava la quarantena de persones, però ens va explicar les seves experiències personals, els pros i els contres a l’hora de fer la consulta, i ens va donar els quatre ítems bàsics per començar a organitzar-nos i treballar per saber explicar el perquè d’aquesta iniciativa. En definitiva, l’esperit treballador, humil i sensat del Sr. Móra va fer que els seus ideals no arribessin tan sols als assistents presents, sinó que s’estenguessin a molts altres convilatans que, posteriorment, s’han anat afegint a aquest grup.Una de les bases que té la plataforma Esparreguera Decideix és la generositat dels seus membres, ja que es tracta d’una coordinadora amb un perfil molt ampli, formada per persones que provenen d’àmbits socials molt diferents i d’edats que oscil•len entre els setze i els se-tanta anys, però que treballen de forma totalment altruista per un objectiu comú: celebrar una jornada de democràcia parti-

cipativa on els esparreguerins i les espa-rreguerines perdin la por de decidir sobre qualsevol tema de la vida quotidiana.Els ciutadans voluntaris es reuneixen tots els dijous a les nou del vespre al Patronat Parroquial per treballar en comissions i anar organitzant-ho tot de cara al gran dia, el 24 d’abril de 2010, data en què, en el marc d’un seguit d’activitats que formaran una festa democràtica, els veïns d’Esparreguera escolliran una de les tres possibles paperetes -sí, no o vot en blanc- en la consulta popular que es durà a terme per la independència de Cata-lunya, el mateix cap de setmana en què Barcelona, la capital del país, també ha decidit decidir.Des d’Esparreguera Decideix volem fer una crida a tots els nostres convilatans i convilatanes a incorporar-se al nostre moviment ciutadà, ja que es tracta de fer la nostra jove democràcia una mica més forta i madura. Que no decideixin per tu! Vota-hi i participa-hi lliurement!

Comissió de premsa, Esparreguera Decideix

24 ESPARREGUERA DECIDIRÀ EL D’ABRIL

OPINIÓ


EL TEMPSEL TEMPS DE NOVEMBRE A ESPARREGUERA

Es pot resumir el temps d’aquest mes dient que ha estat poc fred i amb escassa pluja i humitats relatives, altes. Encetem el mes amb una petita pluja durant la nit. A partir del dia 5 baixen les temperatures i el vent guanya força els dies 4,5 i 6 amb un cop de 56,3 Km/h a la tarda del dia 4. El dia 10 s’enregistra una mínima de 4,5ºC al pas d’un front fred. La temperatura màxima del mes s’enregistra el dia 17 amb 26,0º i és manté un ambient moderat fins el 21 que baixen novament les temperatures fins a finals de novembre. La màxima enregistrada aquest mes es la més alta dels mesos de novembre des de 1960 fins avui. La mitjana de pluja corresponent al novembre es de 51 l/m2

Dades a destacar del mesTemperatura mitjana: 13,6ºCMitjana de les màximes: 18,6ºMitjana de les mínimes: 8,6ºMàxima del mes: 26,0º el dia 17Mínima del mes: 4,5º els dies 10,28 i 29 Precipitació: 1,3 l/m2 (en 4 dies)Precipitació darrers 12 mesos: 528,9 l/m2

Enric Gili / Estació automàtica AEVSA

‘‘Abans de Nadal capa no cal.

Boires per Nadal no fan bé ni mal.

Calors de Nadal són frescors per Pasqua.

El vent de Nadal dura tot l’any.

Els trons de Nadal no fan ni bé ni mal.

Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l’any.”

Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.

NOTÍCIESFREE WI-FI NADAL A LES

FOSQUES Com es va fer anunciar ja fa unes setmanes, enguany no hi ha llums de Nadal pels carrers, cosa que ha obert un debat sobre si aquestes poten-ciaven o no el comerç del poble. Nor-malment les llums eren llogades per la Unió de Botiguers i l'Ajuntament s'ocupava d'instal∙lar-les i pagar-ne el consum. L'any passat, a causa de les dificultats econòmiques com a conseqüència de la crisi, els comerços ja van decidir no posar llums, tot i així l'Ajuntament va fer front a la despesa. El difícil moment per el que està passant l'Ajuntament, alhora com la majoria d'ajuntaments, l'ha obligat prendre la decisió de prescin-dir de aquests ornaments, que per altra banda també és molt discutible si realment són reclam d'alguna cosa. Això ha obligat que els comerços amb una mica d'imaginació i invertint el que estiguin disposats a invertir acomodin els seus aparadors de la manera que més els convé.

L’Ajuntament ha posat en marxa l’espai Wi-Fi d’Esparreguera per a que tots els veïns puguin gaudir d’una connexió a internet gratuïta. Val a dir que el projecte només inclou com a "zones wi-fi" la plaça de l’Ajuntament, el Centre Dual i a Cal Trempat, tres llocs on sovint, des de fa anys, ja s’hi podia trobar més d’un internauta amb el portàtil utilitzant la connexió que algun veí no havia encriptat. Segons l'Ajuntament, per utilitzar el servei caldrà que hom es registri i demostri que està empadronat al poble i així podrà gaudir de fins a 20 sessions mensuals de 120 minuts cadascuna. Si el sistema és gratuït de lliure accés no queda clar perquè la limitació d'ús.

Wi-Fi, sigles en anglès de Wireless Fidelity, és un sistema d'enviament de dades sobre xarxes d'ordinadors que utilitza ones de ràdio en comptes de ca-bles. La comoditat que ofereixen aquest tipus de xarxes és molt superior a les xarxes cablejades perquè qualsevol que tingui accés a la xarxa pot connectar-se des de diferents punts dins d'un rang prou ampli d'espai. Un cop configurades, les xarxes Wi-Fi permet l'accés de múltiples ordinadors sense cap problema ni despesa en infraestructura. Una dels desavantatges, però, que té el sistema Wi-Fi és que resulta més lent en compara-ció a una connexió amb cables, a causa de les interferències i pèrdues de senyal que l'ambient pot comportar.

10 S7T

OPINIÓAPASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain

ROBATORIS RESTRINGITSAra que s’atansa la imminent inaugu-ració de la biblioteca d’Esparreguera (imminent des de fa un any, però imminent de totes maneres) em veig amb l’obligació de deixar per escrit un fet que ha passat darrerament a una altra biblioteca, la de la facultat de geografia i història de la Universitat de Barcelona. El que hauria de ser un recinte públic ara té l’accés restringit per dos guàrdies que et demanen el carnet d’estudiant, com si es tractés de la frontera amb algun país extracomu-nitari. El motiu? Evitar els robatoris. A la gent els desapareixen objectes personals. Potser pel fet d’estar tant a prop del Palau de la Música o, simplement, per seguir una tradició humana, algunes persones opten per deixar la bibliografia per més tard i dedicar-se al pillatge furtiu.El que més em sorprèn és la gran mesura impulsada per les altes ins-tàncies de la facultat, que consisteix en restringir l’entrada a tot aquell que no disposi del carnet de la universi-tat. Així doncs, el jubilat del barri del Raval que cada dia va a llegir el diari al local, o l’interessat en les huma-nitats sense acreditació d’estudiant, s’ha de resignar a mirar-s’ho tot plegat des del carrer. Mirar-se les seccions d’història, filosofia, història de l’art, arqueologia, antropologia, geografia i tantes d’altres, des de l’altra banda del vidre: com un peix. S’ha optat, doncs, per restringir la possibilitat de robar única i exclusi-

vament als estudiants universitaris o al personal docent. Tot un luxe. Qui ens diu que no hi ha lladres univer-sitaris? Qui ens ho assegura? N’hi ha que són lladres i són guardonats amb les millors distincions i se’ls permet presentar-se als comicis; d’aquella mena de gent amb la qui et trauries el barret cada cop que els veus per no ofendre’ls.Per tot això demano que per la propera obertura de la biblioteca tinguin en compte que hi ha pillatge en aquest món, però no per això has de posar dos guàrdies a la porta de la biblioteca. És millor que cadascú agafi ben fort la seva cartera, vigilar bé el que és teu i compartir com bons germans la cultura.

PER AMOR A L’ARTCarles Reynés

RÀDIO O TELEVISIÓEl divendres 11 de desembre al Pave-lló Poliesportiu d’Esparreguera, du-rant l’entrega de guardons correspo-nents als premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat en la seva VI edició, entre els finalistes del Premi de comunicació hi havia la Revista de l’IES El Cairat, Fes-te la teva, una revista d’un institut, competia, curio-sament, amb un programa de ràdio del Prat de Llobregat i un altre de televisió de Sant Esteve Sesrovires.M’ha vingut al cap que Ràdio Espa-rreguera, que ja ha passat de sobres la majoria d’edat, ja ha quedat lluny dels seus orígens com moltes i tantes coses que han 'evolucionat' aquests darrers anys. La ràdio, en general, que semblava que la televisió se la menjaria, ha sobreviscut i sembla que la seva empenta es va mantenint dia a dia. La ràdio, per cert, encara sobre-viu emparada en una certa màgia, la màgia d’allò que no es veu i que s’ha d’imaginar, però, i la televisió? Què se n’ha fet d’aquell llunyà interès per muntar una televisió local? Ha deixat d’interessar la televisió local? Ja no és moda reivindicar una televisió local? Suposo que la televisió de fa 20 anys no té res a veure amb el concepte actual de la televisió. La tele es viu i es veu d’una altra manera, només cal pensar què seria per nosaltres la tele actualment si no disposéssim, per exemple, del comandament a distància o del TDT.


DES DEL ZAGREBAnna Valldeperas Prats

PER PRIMERA VEGADAAra que està de moda explicar, sobre-tot per televisió, com viu la nostra gent fora de les nostres fronteres, començo jo amb una col∙laboració periòdica a una revista molt nostra com la que teniu entre les mans. Després d’un periple per l’ex-Iugos-làvia, he decidit fer un punt i seguit a la meva vida i quedar-me a viure a la capital de Croàcia, a Zagreb. Jo definiria aquesta ciutat com un poble que té de tot però sense excés. A mi m’agrada viure aquí i m’agrada que el país i la seva gent em sorprenguin a diari. I és justament això el què us vull apropar. Quan estàs fora i lluny de la família hi ha infinitat de coses que et passen per primera vegada i no pots cridar: paaaapeeees!!! I doncs, com ho arregles? Per sort, les noves tecnologies ens apropen cada vegada més i amb més quotidianitat a aquells que estimem, i perquè no dir-ho també necessitem.

Per primera vegada t’afrontes

a anar al mercat, a anar al metge, a anar al teatre, a anar a una boda, anar a una farmàcia o començar a cultivar tomàquets per sucar el pa, etc., i és llavors quan prens conscièn-cia que les diferències no només són idiomàtiques sinó que també afecten a altres aspectes de la cultura, com per exemple, els costums. Amb els anys, a la regió he desen-volupat moltes empreses fictícies per solucionar algunes que altres di-ferències. En somnis, he muntat una empresa d’importació dels nostres embotits o d’exportació dels seus formatges al nostre país, he patentat l’orxata, produït les pinces de la cuina per girar la carn i exportat els seus iogurts. Un nombre indeterminat de negocis que cap ha vist la llum fins ara però que m’han servit per pensar en les coses materials que trobo a faltar i que m’agradaria compartir amb els meus el dia que torni. Per solucionar aquestes diferències no m’ha quedat més remei que impor-tar-ho i exportar-ho tot en una male-ta, però sense muntar cap negoci. Però entendríeu una boda amb carn d’olla i ensaladilla russa, restaurants oberts ininterrompudament de sol a sol, saludar una noia encaixada

de mans o que la paraula sigui sufi-cient per segellar un pacte? Això no es pot importar ni exportar en una maleta, però ho compartiré amb vosaltres a partir d’ara.

FOTO

_MIQ

UEL

SER

RA

BA

LAG

UER

Però allò que fa que la tele sigui tele és que, allò que es diu s’ha de veure i també sabem que una notícia a la tele, sense imatge, no és una notícia i és aleshores quan venen els proble-mes greus de la televisió local: s’ha de maquillar i vestir bé els presentadors i tertulians, s’han de netejar els ca-rrers, s’ha de posar ordre als aboca-dors de deixalles, s’han de cuidar les plantes i parterres, s’ha de posar fi a l’aparcament del carrer del Arbres... i tantes altres coses, i potser... posar algunes il∙luminacions per Nadal.

12 S7T

OPINIÓ 777 RECOMANA

MÉS SOBRE RUCS

DE RICS I RUCSM. Teresa Prats Margalef

Vaig començar la meva col∙laboració en aquesta revista parlant dels rucs i penso que encara hi ha tema per continuar parlant-ne, perquè he constatat que en som molts els que anem pel món amb un lliri a la mà i així ens va. A nosaltres els rucs, gent de bona fe, ni se’ns acut d’enganyar ningú i com que qui mal no fa mal no pensa, ens passen coses, i quines coses.Sense anar més lluny, estàs tan tranquil cercant qualsevol informa-ció a Internet, i de sobte et surt una finestra que et diu, que si vols entrar al sorteig d’un fabulós cotxe d’alt estanding només t’has de registrar, i tu que fas? Doncs et registres. Només et demanen la teva adreça electrònica i el teu número de mòbil, per poder-te informar si has resultat guanyador. Tot ben innocent, ni la numeració de la targeta de crèdit ni del compte bancari, que Déu nos en guard de donar-los, però el número de mòbil? Tot plegat si em truquen pagaran ells i comences a rebre mis-satges que esborres sense ni obrir-los perquè t’importa un rave el que et puguin dir, però, ai, innocent criatura, prepara’t. Veuràs quina sorpresa quant rebis la factura de la teva companyia de telefonia mòbil. Tots aquest missatges que has esborrat sense ni mirar-los te’ls han cobrat a 0,30 € cada un. Te’n poden haver enviat una mitjana de 10 al dia pel cap baix que són 3 € que multiplicat per 30 dies "un, dos, tres, responda otra vez" són 30 € al mes.Voldria que féssiu la proba i pregun-téssiu als vostres parents, amics i

coneguts si els ha passat una cosa semblant. Quedareu parats de les respostes. Jo ho he fet i la quantitat de rucs que hem caigut al parany fa esborronar. A tot això, les compan-yies de telefonia mòbil no t’avisen, ja que ells també es beneficien de l’enganyifa. Truques al número d’atenció al client, els demanes que mai més et tornin a enviar un mis-satge o trucada pagant tu i et respo-nen que això no ho poden fer, i molt amablement et donen el número de qui t’ho ha estat enviant, que no és el mateix que ve a la factura, i et diuen que els enviïs un missatge, també pagant tu, amb la paraula BAJA, així, en majúscules, i és queden tan am-ples i tu ben escurat, talment com ho diuen els castellans "como el gallo de Morón, sin plumas y cacareando".O sigui, estimats conciutadans, que si aquesta experiència que os he expli-cat serveix perquè algú de vosaltres no caigui al parany em consideraré satisfeta tot i que sé, què en això de ser ruc passa com en tot, que qui ho té del néixer no ho deixa.

LA NIT DE L'ORACLEAutor: Paul Auster Traducció: Albert Nolla Edicions La Butxaca 256 pàgi-nes PVP 7,95 € La nit de l’oracle és una obra enig-màtica que es pot llegir com una història de por, però sense mals esperits, només amb personatges de carn i ossos que vaguen per la realitat quotidiana. Una manifestació d’enginy narratiu que confirma Paul Auster com un dels novel∙listes més originals dels nostres temps.En plena convalecencia, després d’una malaltia que l’ha portat fins a les portes de la mort, el novel∙lista Sidney Orr entra en una papereria de Brooklyn i en surt amb un quadern de color blau. Fascinat per aquest quadern, Orr es veurà dominat per una febre creadora que desembocarà en una sèrie de successos descon-certants.Paul Auster és novel∙lista, poeta, guionista i director de cinema. Entre les seves novel∙les cal destacar Trilogia de Nova York. Edicions 62 li ha publicat La música de l’atzar, Viure al dia, Tumbuktú, La invenció de la solitud, Mr. Vertigo, Leviatan, els guions de les pel∙lícules Lulu on the Bridge i La vida interior d'en Martin Frost, dirigides per ell mateix, Expe-riments amb la veritat, Vaig creure que el meu pare era Déu, El Palau de la Lluna, El llibre de les il∙lusions, La nit de l’oracle, Bogeries de Brooklyn i Viatges per l'Scriptorium. Els seus llibres han estat traduïts a quinze idiomes. Paul Auster viu a Brooklyn (Nova York).


FESTIVAL LOLA TEATRE DE PETIT FORMAT 2009El proppassat 17 d’octubre s’iniciava el Festival LOLA. Tot començava al carrer dels Arbres amb un acte orga-nitzat per iniciativa de l'IN_LOLA, plataforma que acull diversos creatius esparreguerins. S'aixeca el teló, un acte simbòlic que, amb l'actuació de la Banda de Música d'Esparreguera va donar el tret de sortida del LOLA. Seguidament va tenir lloc un petit acte protocolari amb presència dels representants dels diferents municipis que acullen aquest any el LOLA en la seva iniciativa de ser un Festival Comarcal. Entre els assistents José Ma-nuel González Labrador, president delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona va celebrar que iniciatives com aquestes es duguin a terme i que a més tinguin aquesta consciència de xarxa comarcal.

14 S7T

1 _S'aixeca el teló, al carrer dels Arbres el 17 d'octubre

2 _La disputa de l'ase, a la Passió, 29 d'octubre

3 _L'Odissea, a la Sala Petita, 10 de desembre

4 _The Lift, Càpsules a 1 €, al Teatret, 21 de novembre

PETIT FORMAT, GRANS ESPECTACLESEl primer de tots Ànima Mater (Mare i mirall), de Marta Gil amb textos de Maria Mercè Marçal i Rosa Victòria Gras, on quatre actors, esplèndids, exploraven amb la música de la paraula, la poesia. Un treball corporal i de veu, però sobre tot de creació d’aquest personatge, mare-fill, que neix i creix i flueix per entre els textos d’aquestes delicioses poetisses catalanes, diferents en la forma, però molt properes en el fons. Hom podia sentir el volum escultòric de la imatge poètica.

Seguia la programació amb la fantàstica obra La disputa de l’ase, d'Anselm Turmeda, adaptada i diri-gida per Albert Mestres, una peça de teatre del segle XV, un teatre massa sovint oblidat i d’una moder-nitat sorprenent, d’on n’ha extret una obra dolça i crítica a l’hora. La música, interpretada magníficament per cinc músics en escena, mamava de les arrels de la música tradicional

i popular apropant-la a la música contemporània. Una soprano i dos actors transportaven els textos de Turmeda i alguns de nova confecció perfectament implicats en l’essència de l’espectacle. Una preestrena al Festival LOLA des d’on aniria a la Fira Mediterrània de Manresa, on l’any anterior havia guanyat un premi al projecte que contribueixi a l’enriquiment, la modernització i la divulgació de la cultura tradicional catalana. El Sopar de Nadal, de Marc Angelet i Xavier Povill, s'estrenava a Olesa de Montserrat i iniciava així la relació del Festival amb altres municipis. L’espectacle, d’una factura precisa i preciosa, que buscava trobar-se amb el teatre de màscara o la comèdia de l’art, havia obtingut també el premi de la Fira Mediterrània per al projecte de recuperació d’un estil tradicional. Molins de Rei que també s'estranva enguany dins el LOLA va acollir Desert Dreaming, de Montse Franco i Òscar Molina, en una nit freda com el gel. Va sorprendre i va agradar al públic la proposta de la cia La Soga, Stereo, de Carles Mallol, que va representar-se dos dies al Teatret. Una proposta atrevida, ben estructurada i molt ben interpretada, va fer disfrutar els espectadors que omplien el teatre. Podríem dir que la perla del festival, tot i que a l'hora de concloure l'article encara no ha acabat, és la posada en escena de L'Odissea, d'Homer a partir

de la màgnifica traducció de Carles Riba i la dramatúrgia de Marc Rosich dirigida per Antonio Calvo, amb Lluís Soler com a aede i Eduard Iniesta

tocant en directe una música de la qual és l’autor, composada expres-sament per l'obra. L'obra arribava a Esparreguera després de l’èxit a Tem-porada Alta de Girona i a Perpinyà, les tres úniques funcions de moment d'aquest espectacle. Perquè estem parlant d'un autèntic espectacle, pel plaer de la paraula excepcionalment dita per Lluís Soler. No és la única obra que presentaran el duo Marc Rosich i Antonio Calvo que són els creadors de Nel dì della Vittoria amb Gretel Stuyck i la soprano Begoña Alberdi. La comicitat i el bon saber fer d'aquests artistes ens auguren un molt bon espectacle.

EL PROJECTE IN_LOLAEl projecte IN_LOLA, que acull crea-tius esparreguerins, ha presentat 11 propostes, instal∙lacions o exposi-cions que s'hauran vist en diferents llocs durant els dies que dura el LOLA: l'espectador d'Ariadna Binefa, l'espai, de Joana Santamans, l'actor de Claudia Cañizares i els colors de Jorba Miró, a diferents espais de les Galeries. La imatge, de Laura Falgue-ra i Kilià Melià, el personatge, d'Ana Martínez i l'escenari de Rafa Haro, el teló, de Marc Rooij, pels carrers de la vila; la versió, de Joan Sanchez i Denis Ileri, a la sala petita de La Passió; la música al bar de l'Ateneu amb els grups In*digna i Loslost; i la dansa, amb Laia Minguillon a l'Espiral 108; tot sota el lema construim teatre, construim el LOLA.

1

2

3

4

FESTIVAL LOLA TEATRE DE PETIT FORMAT 2009 FOTOS JORDI OSET REPORTATGE REDACCIÓ


CONCERTS INTIMISSIMSUn altre concepte per escoltar músi-ca; un èxit la proposta de tres grups o cantants de fer uns concerts de petit format. Maria Coma, presen-

tava el seu disc "Linolium", un treball delicat i cautivador. Ella als teclats, Pau Vallvé a la bateria (junts formen el grup ü_ma) i Jordi Lanuza al baix, una música amb sensibilitat i passió. Santi Balmes, cantant del grup Love of Lesbian, en solitari amb la guitarra acústica i el seu millor instrument la seva veu greu i profunda, va entu-siasmar al públic amb alguns dels temes més coneguts de LOL, però sobretot va sorprendre amb ver-

sions d'altres grups i una divertida i atrevida adaptació de "man on the moon" dels Rem, en català: "et tinc al damunt". En els dos concerts que va oferir al Teatret va superar les expec-taives de públic. L'Anna Roig i l'ombre de ton chien, van presentar el seu primer treball un recull de temes propis i versions de cançó francesa. El disc ha esta una de les sorpreses de l'any, però la pro-posta escènica encara és més sor-prenent; l'expresivitat de l'Anna que concebeix el directe com un seguit de petites històries que va entrelligant, crea un estat a l'espectador deshi-nibit i obert a la sàtira i divertiment de les seves cançons. L'acompaya un grapat de bons músics que la rodegen de melodies i ritmes inter-pretats de manera impecable. Tot un descobriment!

DANSA EN MAJÚSCULESUna de les peces importants de la programació del LOLA fou l’estrena de Ramon Oller al Foment de Martorell, de l’obra Merci madame, especialment pensada per a Sandrine Route, intèrpret fetiche de Ramon Oller, ja són moltes les obres i els treballs que han fet junts i Oller la coneix prou bé com per extreure el virtuosisme de la magnífica ballarina. Malauradament l'altre espectacle de dansa La dansa del cigne que s'havia de fer a Olesa es va haver de suspen-dre per malatia de l'actor-ballarí, Iker Gómez.

CÀPSULES A 1 €Durant tres dies es va poder veure al Teatret una interessant proposta: les Càpsules teatrals, el format més petit del teatre. Les càpsules són peces de 5-15 minuts que tenen com a propò-sit l’experimentació i el joc. Una bona ocasió per a posar en escena textos de creació propis o per experimentar amb l’espai, la paraula i el gest. Biel Andrés, Vicky Alvelo i Pau Bachero presentaven The Lift, una propos-ta que reunia teatre i cinema; Pilar Hereza i Pere Cuscó ens aproparen el teatre de Sagarra i els poemes de Joan Margarit; Gerard Bidegain pre-sentà tres textos de creació pròpia (Diumenge a la Rambla, Aniversari i Numerologia) interpretats per Núria

5

6

7

8

9

10

11

5_Maria Coma al Teatre el 14 de novembre

6 _Santi Balmes al Teatret el 19 de novembre

7 _L'anna Roig i l'ombre de tomchien al Teatret el 27 de novembre

8 _Sagarra i Margarit, Càpsules a 1 €, al Teatret, 21 de novembre

9_Aniversari, Càpsules a 1 €, al Teatret, 21 de novembre

10_la caputxeta vermelleta, Càpsules a 1 €, al Teatret, 21 de novembre

11 _Diumenge a la Rambla, Càpsules a 1 €, al Teatret, 21 de novembre

16 S7T

Sáez, Ernest León, Carles Reynés, Toni Puig, Raül Aguado i Gerard Bidegain; Carles Reynés presentà de manera molt especial "El gat dels escenaris de Josep Maria de Sagarra; i finalment Edmon Reynés, Queralt Sáez i Carme Paltor van fer una aproximació deconstruïda del conte de La Caputxeta vermella.

TRAMATEATRELa companyia organitzadora del Fes-tival es proposa cada any presentar un espectacle dins el LOLA dirigit pel director/ra convidat al festival per així, d'una manera lúdica i engresca-dora adquirir una formació que d'altra manera no ens podria permetre. Tra-mateatre té cura també en aquesta proposta, de diversificar els actors que participen d'aquest projecte per tal que aquest esperit formatiu abasti el màxim de esparreguerins possible. La proposta d'enguany s'ha volgut titular, Fumfumfum, en un joc de paraules amb l'obra Smoke, de Paul Auster en la qual s'inspira l'espectacle. Smoke és un conte de Nadal que ens descobreix molt d'uns personatges solitaris amb una vida que sembla marcada per l’atzar... l’antiga història dels personatges torna i es posa en escena en un lloc tan petit com un estanc, en un lloc tan íntim com el Teatret. El proper 26 de desembre, dia de Sant Esteve, serà alhora la primera funció i la clausura oficial del Festival LOLA 2009. Els

actors, dirigits pel director convidat del Festival, Antonio Calvo, són Josep Puig, Ernest León, Jaume Torruella, Toni Puig, Gerard Bidegain, Montse-rrat Martorell, Àngels Simó, Albert Navarro, Núria Sáez i Maria Martín. L'obra estarà en programació durant el mes de gener, passat festes, al Teatret.

UN FESTIVAL FESTEJATEl Festival acaba aquest any amb el projecte per a l'any vinent en marxa i "amb més ganes i més il∙lusió que mai per aconseguir fer realitat aquesta xarxa de municipis pel teatre de petit format", segons la direcció del LOLA. Un festival modest econò-micament parlant, un pressupost que aconsegueix Tramateatre amb el suport del CONCA de la Gene-ralitat de Catalunya, l'Ajuntament d'Esparreguera -ara també dels de Martorell, Olesa i Molins-, la Dipu-tació de Barcelona, les entitats de La Passió d'Esparreguera i d'Olesa i el Foment de Martorell i La Peni de Molins de Rei, i també del comerç d'Esparreguera que compra entra-des al doble de preu per tal de donar suport al Festival. El reconeixement del públic i la qualitat i diversitat de projectes fa que en concloure el fes-tival es pugui festejar i celebrar amb un... Per molts anys!

FESTIVAL LOLA TEATRE DE PETIT FORMAT 2009 FOTOS JORDI OSET REPORTATGE REDACCIÓ

LOLABAIXARÀ EL TELÓ EL 26 DE DESEMBRE... FINS L'ANY VINENT!


COL.LECCIONISTESDes de que l'home existeix, ha tingut la necessitat de tenir prop d'ell co-ses, d'acumular objectes. Durant la infància, el nens col∙leccionen cromos, reuneixen joguines, recullen xapes. Quan són joves col∙leccionen música, fotografies d'ídols, cartes d'amics, firmes d'esportistes, entrades de con-certs... A l'edat adulta, és fàcil trobar col∙leccionistes de revistes, d'àlbums de fotos, d'eines... Des de objectes superflus a obres d'art o peces de gran valor ja sigui per la seva antiguitat o per la seva composició... coses que per una o altra raó formen part de la nostra vida i acaben envaint la nos-tra existència. El col∙leccionisme és per tant un factor innat a l'home des dels seus orígens, segurament des de que l'home va tenir les seves pròpies idees sobre el món i sobre ell mateix.

A l'hora de configurar aquest re-portatge sobre el col∙leccionisme a Esparreguera ens varem mar-ca una fita, aconseguir trobar els col∙leccionistes estiguessin on estiguessin... impossible! Cada casa és un racó del col∙leccionista. Ens van començar a dir: la Mercè de sabonets, l'Elisabet de didals; l'Ana de ventalls, la Carme de mussols, la Dolores de segells, la Natàlia de l'Hola, el Miquel de discos, el Toni d'arreus i estris, la Pilar de càntirs, el Pere de bosses de sucre... n'hi ha per tot. Punts de llibre, cromos, pos-tals, revistes, discos, eines, plaques

de cava, plaques de cervesa, nines, joguines antigues, instruments de música de joguina, diademes, am-polletes de perfums, trens elèctrics, soldadets de plom, monedes, firmes, de paquets de tabac, etiquetes de cava, cartells, ampolletes de licors, escuradents, armes, cotxes en miniatura, repliques de vaixells, pins, joguines de llauna, Mazingers, Star trek, escuts, barrets, pipes, pedres, insectes, vitòles, figuretes de vi-dre, mocadors, bitllets, números de loteria... La llista és infinita. Ens han quedat moltes coses per veure; hi haurem de tornar.

18 S7T

"de la fruita l'etiqueta"

COL.LECCIONISTES

L' Èdgar i l'Hernan col∙leccionen etiquetes de fruita. "Tot va començar cercant una manera per evitar que -després d'enganxar-se l'enganxina al front i al nas- anés a parar a qualsevol lloc de la casa. Ja se sap, els nens són molt creatius i calia acotar l'espai per evitar que tota la casa fos un collage d'enganxines de fruita; la proposta fou, la teva cadira, identifica-la" -ens diu la seva mare. I així és com va començar la dèria. És sorprenent la quantitat de dis-senys, formes, mides, colors... que tenen aquestes enganxines. Si no et fixes penses que no-més en porten determinades fruites, però això no és aixi, quasi totes venen identificades per no dir totes. Així que l'Èdgar va començar amb la col∙lecció i ara també la fa el seu germà i algun amic que l'ha vist com una idea "genial". És curiòs, cada nen les posa de manera diferent: l'Èdgar mira més aviat de fer una decoració homogènia a la cadira, fixant-se amb els colors i la forma, en canvi, l'Hernan les agrupa posant les que són iguals totes seguides.

La marca és més que una paraula o un logotip. La marca dóna fe, representa tota la per-cepció que el client té de la qualitat i del prestigi del producte d'una empresa. És la imatge, l'emoció, o el missatge que la gent rep quan pensa en aquesta empresa o els seus produc-tes. Les millors marques són les que desperten en el consumidor sentiments d'identificació i confiança. La marca configura l'etiqueta i una etiqueta diu molt de la història. Gràcies a la informació que faciliten els textos i les imatges de les etiquetes es pot observar l'evolució d'una societat. En la seva petita superfície es troben plasmades creences religioses, tendèn-cies polítiques, fets històrics, mites i llegendes, costums, modes, valors, vestimenta, folklore, símbols... Una cosa tan petit i aparentment sense importància, com una etiqueta de fruita, pot esdevenir un testimoni més de la societat.

20 S7T

"pel broc gros i pel petit"

COL.LECCIONISTES

L' Teresa Reynés guarda càntirs des de fa més de 25 anys, en té un centenar i ha deixat de col∙leccionar-ne per manca d'espai, en té de molt bonics, antics i tradicionals, segurament és una de les persones que té més càntirs d'Esparreguera, tota la gamma que feien a Cal Torretes (Ton i Pere Rovira), els de Cal Badia Galés (Andreu Badia), els de Cal Mach (Ton Mach), alguns de decoració, com els que s'acostumaven a fer com a recordatori, de Cal Badia Rial (Andreu Badia Rial)... Els amics i la família sovint li portaven càntirs d'allà on anaven de viatge, així té una gran col∙lecció de càntirs d'arreu. És un objecte que li agrada molt i de vegades encara en compra quan troba alguna peça especial. De fet, la Teresa conserva moltes peces antigues de ceràmica i porcellana, expliquen la història de la família.

Un càntir és un recipient per emmagatzemar i beure líquids (especialment aigua), estret de la base i ample de dalt, amb un broc petit per beure, el galet, i un broc més ample per a om-plir-lo, el tòt. És habitual veure'ls fets de terrissa a causa de les característiques tèrmiques d'aquest material, encara que el seu estès ús ha fet que es puguin veure càntirs de materials diversos, com el vidre, el metall o el plàstic. L’ofici tradicional de la vila havia estat el de te-rrisser. L’activitat terrissaire d’Esparreguera es remunta al 1553. Una tradició que pasava de pares a fills, fins fa uns 15 anys que, mica a mica, han anat desapareixent, només queden excepcionalment dos terrisers actius (L'Encines i Jaume Bosch), la família Sedó, d'una llarga història de terrisers, ara es dedique especialment a la ceràmica. Esparreguera tenia a mitjans dels segle passat unes 15 terriseries actives. La terrissa típica del nostre poble era la utilleria de la llar i la granja: abeuradors mejadores, gibrells, guardioles, torretes, gerres plats i plate-res, però la peca estrella era el cantir que du el nom d'Esparreguera, un cantir panxudet i una mica pla de dalt vernissat en verd sobre una capa de llimotja blanca.

22 S7T

"de xapa en xapa"

COL.LECCIONISTES

El Francesc Guerrero, barber de professió, fa molts anys (aproximadament vuit) que col∙lecciona plaques de cava. Es va deixar encisar per la Festa Major, a la Plaça del Centre, quan va trobar una xapa preciosa d'Albet i Noya, el cava que hi havia aquella nit en el bar de la plaça. La xapa era molt bonica i original i va començar a buscar-ne més. Mica a mica ha aconseguit tenir-ne més de 5.000, sense comptar les "pirules" (xapes que es fan especial-ment per a commemorar les trobades de xapistes o col∙leccionistes de plaques de cava). Ell va organitzar la primera trobada a Esparreguera fa 7 anys i des d'aleshores no han deixat de fer-la cada any. Les plaques que més li agraden, i segurament també les que tenen més valor, són precisament les d'Albet i Noya i les de Caves Hill, de les quals en té una extensa col∙lecció amb diferents colors o simplement amb petites diferències tipogràfiques. El Francesc és un clar exemple de col∙leccionista ja que no es limita a les xapes sinó que el seu hobbi arriba fins a les bosses de sucre, els escuradents, els punts de llibre... però la joia és segurament la seva col∙lecció de números de l'ONCE; 20 anys una butlleta cada dia... vosaltres mateixos.

Les plaques de cava i els morrions van ser inventats per Adolphe Jacquesson, un fabricant de xampany de Châlons-sur-Marne que va registrar la patent l'11 de novembre de 1844. A Catalunya, les plaques més antigues són de principis del segle XX. Són totes entallades per subjectar el morrió. Algunes plaques presenten una perforació central que permet la fixació d'un petit clau, anomenat també per alguns 'botó' o 'xinxeta', que sol ser daurat i portar una lletra gravada al cap. El nom del fabricant i sovint també alguna marca o petit segell, eren estampades a la placa mitjançant un encuny en el mateix moment de fabricar-les. Cada encuny era fruit del treball artesanal d'un gravador, això feia que no hi hagués dos encunys iguals. De vegades, la diferència era subtil: una lletra lleugerament més petita o més junta. Altres resulta del tot evident: el nom junt o separat, el tipus de lletra, etc. Sembla ser que les primeres plaques litografiades de Catalunya les va fabricar Bargalló de Sant Sadurní d'Anoia, entre 1969 i 1970, quan, per encàrrec de Castellblanch es va editar la placa de Brut Zero, en beix daurat, negre i blanc.

24 S7T

"a través dels pasquins"

COL.LECCIONISTES

L'Albert Galceran és un gran enamorat del cinema i conserva des de la seva infància les postals que aconseguia, fins i tot abans que arribessin al cinema, com si es tractes d'un tresor. El pare de l'Albert, era impressor i ell ho ha estat tota la vida, això l'ha fet adquirir un respecte i amor pel paper imprés. Aquí comença la seva magnífica col∙lecció; del desig de conservar retalls de paper imprés: postals, cartells, llibrets, volants, revistes... de fet la seva col∙lecció no es limita als petits pasquins, sinó que abasta diverses especialitats. Postals d'Esparreguera de totes les èpoques, punts de llibres, tota la col∙lecció de DESTINO, de SERRA D'OR (sobre tot de l'època que l'imprimien a casa seva) i d'alguna altra revista, cartells de teatre (no fa gaire van donar a l'Institut del Teatre informació que ells no tenien) també van cedir informació al Museu del Barça, així com a La Passió d'Olesa. Casa seva bé podria ser l'arxiu d'Esparreguera però sobretot del teatre i de la història del cinema que es pot explicar a través dels pasquins.

El cinema de la memòria està terriblement lligat a imatges que alguns no podrem esborrar... la paperina de cacauets, la multitud de gent de totes les edats fent cua per entrar al cinema a les cinc de la tarda, les dues pel∙lícules per sessió amb una parada al mig per canviar la bobi-na, el moment que guanyaven els bons i les escenes d'amor amb petó... però la imatge gràfi-ca que il∙lustra més bé aquest record, són els pasquins (cartell) que normalment es penjaven en llocs molt determinats del poble per anunciar les pel∙lícules de la setmana. En entrar al cinema et donaven juntament amb l'entrada una postal amb tota la informació que calia per saber de la pel∙lícula. La veritat és que aquestes petites peces van il∙lustrar la infància de tots els qui vam néixer abans dels 70. Les postals eren rèpliques dels pasquins, que en el seu millor moment van esdevenir petites obres d'art. En veure-les hom pot encara respirar l'aroma de pólvora de Winchester, l'olor a tabac de galant i el perfum seductor d'alguna diva.

26 S7T

"joguines amb història"

COL.LECCIONISTES

A l'Assumpció Rosàs sempre li han agradat les nines, de ben petita, com a la majoria de les nenes de la seva època, disfrutava jugant amb elles. El regal de Reis de cada any era una nina i, així, com qui no vol la cosa, va començar la seva col•lecció. Després amics i familiars li han anat regalant nines; algunes d'excepcionals com dues de cartró pedra dels anys 20, una de roba de l'època del xarleston, i una altra de fusta dels indígenes del Brasil (tri-bu karajà). Actualment té una cinquantena de nines de tots tipus, des de la popular Mariquita Pérez, fins a nines de marques com Jomau, Onil, Berenguer, etc. De l'època que en té més és la de la seva infància, els anys 50. Cal dir que les seves nines formen part d'una col•lecció de joguines que fan ella i el seu marit, Santi Mestres, ambdós col•leccionistes de mena. Són joguines carregades d'història, joguines que han passat de pares a fills, peces que evoquen la memòria.

L'origen de les nines és prehistòric. Se suposa que des de temps immemorials, els nens han utilitzat nines per als seus jocs, imitant la realitat dels pares i els seus fills. La paraula fran-cesa poupée deriva del llatí Puppo, que vol dir nena. Al començament les nines van ser fa-bricades de fusta, de fang cuit, d'ivori o cera. Els grecs i romans van crear nines amb braços i cames articulades. En el segle XIX van aparèixer nines amb bustos realitzats en paper maixé. A Alemanya i Anglaterra es van fabricar nines de porcellana que són la delícia de actuals col∙leccionistes. França es va especialitzar en les vestimentes d'aquestes joguines. D'Europa es van enviar a la Xina. Així comencen a poc a poc a aparèixer en el mercat varietat de nines blanques, negres, bebès i amb aspectes de nenes, grans o petites, de drap, de goma, o de materials durs, segurament és una de les més populars de les joguines. Cap a 1880, Thomas Alba Edison (1847-1931), va inventar una nina que deia 'mamà i papà'. El 1958 apareix la nina amb aspecte d'adulta, la Barbie. El 1961 neix el seu amic Ken, i successivament han aparegut altres personatges del món "barbie".

CAPS DE CARGOL SENSE CLOSCA! JA TORNEN A SER AQUÍ ELS MALEÏTS PASTORETS Es queixa el dimoni gros; és clar que no li agraden els pastorets eixerits. Res més lluny del que passa a la quitxalla que queden encisats per la gràcia i comici-tat de Rovelló i Lluquet (els pastorets) o dels entre-bancs que troba a l’hora de parlar el Jeremies, o de la història tenebrosa del pobre Getsé i la pell del llop, però el que de veritat fascina als infants és la figura dels dimonis que els deixa corgelats a la cadira.Els "Pastorets" que es representen a Esparreguera són els de Josep Maria Folch i Torres, uns dels més representats a tot Catalunya, només seguits pels de Pitarra. Tornen any rere any i sempre ens encanten; tenen la màgia del teatre popular i d’un text que ha captivat generació rere generació, tant als qui han in-terpretat els seus personatges com als qui des de la cadira han assistit a veure’ls una i una altra vegada.Parlar de Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950) és parlar del creador per excel∙lència del teatre català per a infants. Novel∙lista, narrador i dramaturg, l’any 1916 va assolir un èxit sense prece-dents amb "Els Pastorets", l’obra més representada de la producció teatral catalana de tots els temps; un èxit que repetiria el 1920 amb "La Ventafocs". Va estar al capdavant del setmanari "En Patufet" fins al 1938, on va publicar les populars Pàgines viscudes. Treballador incansable i molt prolífic, ja s’havia con-sagrat com a narrador amb les "Aventures extraor-dinàries d’en Massagran" (1910).

AI, QUINA POR QUE TINC!La gent del Coliseu Pompeia, un teatre que tira-ven endavant amb penes i treballs una Junta de Dames, van creure que calia renovar els Pastorets que es feien tradicionalment pels volts de Nadal. Josep Maria Folch i Torres era la persona ideal per escriure’n uns de nous: el seu èxit al "Patufet" el feia un escriptor famós i popular. La gent acudiria al teatre només pel seu nom. En vuit dies va haver d’escriure l’obra! I això, sense deixar de fer les altres feines que li eren habituals. Miraculosament, en va sortir una peça en cinc actes, ben equilibrada, i d’un èxit fulminant: Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús, es va estrenar la vigília de Na-dal. L’èxit fou aclaparador i això esperonà l’autor a escriure més teatre. El gran èxit de Folch i Torres però, fou crear una estructura de teatre en català infantil, única a Europa, popular i amb una empenta sensacional.

"Aquell Nadal (1916) s’estrenaren Els pastorets. El pare tornà a passar totes les angúnies de l’autor novell, tot i que es tractava d’una companyia d’aficionats i d’un públic molt benèvol. Durant tota l’estrena no deixà ni un moment de patir però no es produí cap incident, i l’èxit fou total. Aquells dies nadalencs se’n van fer deu representacions, amb plens absoluts. [...] Mantenint-se i tot dins la línia tradicional, "Els pastorets" del pare hi aporten, a més d’un mínim de dignitat literària, tota la frescor i l’espontaneïtat de la seva ploma d’aquell temps."Ramon Folch i Camarasa. Bon dia, pare! Ed. 62, 1998

Josep Maria Folch i Torres, autor dels "Pastorets"

Les fotos són dels Pastorets de l'any 2008 a La Passió, per Toni Gaston

PER NADALPASTORETS A LA PASSIÓ

PARADA CULTURAL PER GERARD BIDEGAIN

ELS PASTORETSL’obra té cinc actes i els prota-gonistes són Lluquet i Rovelló, dos infants d’una masia que, per art de màgia, són traslladats a Betlem. Allà, ajudats per Sant Miquel, intervenen decisivament per impedir que Satanàs i els seus sequaços interfereixin en l’arribada de l’infant Jesús. L’obra està tenyida d’humor, gràcies a la murrieria de Lluquet i a la por del pobre Rovelló.

El Lluquet i el Rovelló faran pas-sar una estona molt emocionant al públic amb les seves aventures i s’enfrontaran, amb la tenacitat que els caracteritza, als malèfics Satanàs i Llucifer, sempre ben envoltats per les fúries infernals.

Els Pastorets... és un clàssic de gran format amb tots els ingre-dients per divertir i emocionar.

ELOI MESTRE, L’ARTIFEXAmb la satisfacció d’haver superat més de 11 anys dirigint "Els Pasto-rets" i aplegar més de 1.000 especta-dors cada temporada, Eloi Mestre es posa una vegada més al capdavant de les representacions a La Passió d'una tradició nadalenca per a tota la família, des dels més menuts fins als més grans. L’entranyable espectacle compta amb la participació de més de 120 actors i actrius joves i, molt joves, podríem dir, a més d’una dotze-na de tècnics. L’Eloi és membre de La Passió, actor des de petit, polifacètic i molt dúctil, ha tingut el gust de tre-ballar a les ordres dels més clàssics directors esparreguerins i també dels més joves i fins i tot de joves dra-maturgs professionals; ha compartit escena amb grans actors i amics entranyables del teatre esparregueri i també amb els més joves, perquè l’Eloi és un enamorat del teatre; li agrada interpretar, dirigir, estar en l’equip, venent entrades o ajudant al que calgui. Des de fa 6 anys, de ma-nera ininterrumpuda s’ha entussodit en fer el Pastorets i, mica a mica, ha aconseguit que esdevingui l’atracció per als infants i la convocatòria obli-gada dels Nadals a Esparreguera.

"Algú em dirà, per exemple, que en Josep Maria Folch i Torres és un escriptor català de positiu valor comercial. Jo no sóc un partidari ni un defensor de l’obra d’aquest bon amic meu, però crec que a Catalunya omple un buit; l’omple a la seva manera, però és l’únic que ha tingut la gràcia d’administrar, des d’un punt de vista comercial, la seva literatura. Escriptors de més mèrits que ell es passen l’estona posant els ulls en blanc i comptant les estrelles; pitjor per a ells. Si més no, en Folch i Torres ha ensenyat als literats del nostre país que, escrivint en català, un no s’hi mor del tot de gana, i això tots els que tenim una ploma als dits hem d’agrair-li-ho."Josep M. de Sagarra. La Publicitat, 1926

Els Pastoretsde Josep Maria Folch i Torres

al Teatre de La Passióel 25 a les 7 de la tardai el 27 a 11:30 del matí

desembre de 2009Esparreguera

entrades a 10, 8 i 5 euros

PER NADALPASTORETS A LA PASSIÓ

Satanàs: No esperava menys de tu, puix tot en la terra crida, que és qüestió de mort o vida, i hem de lluitar com ningú. Perquè quan neixi l’Infant, d’aquesta verge tria-da, si la guerra no és guanyada, ja ens poden portar 'als encants'. Serem com un trasto vell, que a la gent ja sols fa riure.

Rovelló: Ai, quina por que tinc! Jo vull tornar a casa!

Lluquet: No siguis tan rondinai-re, home! Bé prou que el troba-rem el camí.

Rovelló: Ai, quin bosc tan tenebrós. Jo tinc por... el llop, el llop!

Lluquet: On veus el llop ? Rovelló: Allà al fons. Veus allò que

es belluga?Lluquet: No veig res que es bellu-

gui, com no siguis tu mateix, que estàs tremolant com una fulla.Eloi Mestre,

director dels "Pastorets"


Aquest any, el cartell de La Passió va de monedes. En un temps tan crític com el que estem vivint, s'ha decidit donar-li protagonisme a la vessant més humana de l'economia com a promotora de sentiments contradictoris, i per això, el cartell de l'espectacle de La Passió 2010 tracta una de les traïcions més simbòliques i narrades de la nostra història, la de Judes. Però es manté un paral∙lelisme amb la contem-poraneïtat gràcies a una imatge de disseny actual, que ens recorda com les escenes que explica l'obra de teatre poden traslladar-se al món

d'avui dia. El cartell que representarà La Passió 2010 és un disseny de l'esparreguerina Sílvia Suárez i es va presentar divendres 27 de novembre al Teatre de La Passió.

SOLIDARIS AMB LA MARATÓLa Passió d'Esparreguera va recaptar 1.350 € per a la Marató. La presen-tació del cartell s'emmarca dins d'un acte que, sota el títol "PASSIÓ PER LA MARATÓ" va començar a les 22h i va comptar també amb la presen-

PASSIÓ PER LA MARATÓ

La Passió d'Esparreguera ha presentat el seu cartell 2010 en un acte solidari destinat a col∙laborar amb la Marató de TV3

tació del trailer de la pel∙lícula "El dia que va morir l'Elvis", que té com a protagonistes uns fets que giren entorn de l'espectacle de La Passió. A l'acte hi va assistir el director del film, Oriol Ferrer i el productor, Toni Espinosa. A banda, també es van ex-posar fotos de la pel∙lícula i d'altres imatges realitzades per l'Associació Fotogràfica d'Esparreguera (AFE). El president d'aquesta entitat, Esteve Mestre, va ser l'encarregat d'introduir l'acte després de la mostra d'un vídeo divulgatiu de la Marató. L'assistència a l'acte de presentació del cartell de la temporada 2010 de La Passió tenia un preu solidari de cinc euros. Tota la recaptació es va dedicar a contribuir a la Marató de TV3. D'aquesta manera, La Passió d'Esparreguera vol ajudar amb la seva aportació a la investi-gació i la sensibilització sobre les malalties minoritàries, tema cabdal de la Marató d'enguany.

PARADA CULTURAL PRESENTACIÓ DEL CARTELL 2010 Gerard Bidegain

Sílvia Suárez, creadora del cartell 2010 de La Passió i Manel Roca, president de l'entitat

A l'esquerra, imatge del cartell 2010 de La Passió

32 S7T

ESPARREGUERA SEU DELS VI PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURALEl passat divendres 11 de desembre es va celebrar al pavelló esportiu del Castell l’entrega dels Premis de Reconeixement Cultural concedits pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. En la seva sisena edició, els premis es concedeixen cada dos anys i les entregues es fan itinerants per diversos municipis de la comarca. Enguany li ha tocat a la nostra vila i, com no podia ser d’una altra ma-nera, hi van haver diverses entitats culturals d’Esparreguera nominades. Els premis estaven dividits en onze categories: Arts escèniques i cinema, Arts visuals, Comunicació, Cultura Popular, Iniciativa comarcal, Literatu-ra, Música, Preservació del Patrimoni, Pedagogia, Recerca i Reconeixement Cívic. Onze entitats esparreguerins optaven als premis en diferents

categories: la companyia Tramateatre d’Esparreguera va ser nominada pel premi Rosa Moragas i Duran d’Arts escèniques i Cinema; l’AFE (Associa-ció Fotogràfica d’Esparreguera) va ser nominada pel premi Antoni Serra i Fiter d’Arts Visuals; la revista Fes-te-la Teva de l’IES El Cairat pel premi de Comunicació; la colla de Diables i els

Amics del Campanar pel de Cultura Popular; el CER-Pedra seca i el CER-Visió d’Esparreguera pel de Preser-vació del Patrimoni; Emili Condom i Ràdio EsCairats pel de Pedagogia; i el Fórum XXI pel Joan N. García-Nieto de Reconeixement Cívic.

LA NIT DELS PREMIS CULTURALS

Premi de ComunicacióFinalistes:Revista Fes-te la teva. IES El Cairat (Esparreguera)

Premi Pau Bertran i Bros, de Cultura PopularFinalistes:Amics del Campanar d’Esparreguera (Esparreguera)

Premi Rosa Moragas i Duran, d’Arts Escèniques i CinemaTramateatre (Esparreguera)


TRAMATEATRE GUANYA EL PREMI D’ARTS ESCÈNIQUESDels 94 projectes presentats només 33 passaven a la final, entre aquests, tres entitats esparreguerines: Trama-teatre, la revista Fes-te-La Teva i els Amics del Campanar d’Esparreguera. Entre els 11 premiats, Tramateatre es va endur el premi Rosa Moragas i Duran d’arts escèniques i cinema, en reconeixement a la tasca cultural teatral des de la seva fundació l’any 1991. Posen en escena una mitjana de 5 espectacles l’any. El 2000 inaugu-raven la seva pròpia seu, el Teatret. El 2003 posen en marxa el Festival LOLA de teatre de petit format, recollint el testimoni d’amor pel teatre que els mostrà la companya i amiga Lola Li-zaran. Enguany el Festival ha obert el seu àmbit d’influència a Molins de Rei, Olesa de Montserrat i Martorell, a més d’Esparreguera. Carles Reynés, presi-dent de Tramateatre, recollí el premi: "ens sorprèn rebre un reconeixement més enllà de l'aplaudiment dels qui volen venir-nos a veure" i va dedicar el premi "a dues persones entranyables per Esparreguera i per al teatre a Es-parreguera, als actors i amics Ramon Carbó i Joan Taulé".

UNA VETLLADA AGRADABLEL’acte va ser presentat fantàsti-cament per Robert Gobern que va saber superar petits problemes tècnics (la tècnica sempre falla) i dirigir perfectament aquesta vetllada tant especial. Francesca Fosalba, alcaldessa d’Esparreguera, i Conxita Solans, responsable de la VI edi-ció dels premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat van donar

la benvinguda a tots els assistents, unes 300 persones representants de tot el Baix Llobregat. Un audiovisual d’Esparreguera i uns fragments de la pel∙lícula "La nit que va morir Elvis" (gravada a Esparreguera durant l’estiu) van ser les primeres sor-preses de la nit. Després del sopar es pogué veure l’actuació del Grup de Gospel de l’Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparreguera, dirigit per Xavi Garriga i un videoclip de l’esparreguerina Marta Puig (Lyo-na Alyona), guanyadora del premi internacional de videoclips d’Alacant (Fivecc09).Després dels lliuraments dels onze premis s’anuncià que la vila organit-zadora del següent lliurament seria Martorell el 2011. Van tancar la nit els discursos de les autoritats: Francesca Fosalba, alcaldessa d’Esparreguera; José Manuel González Labrador, pre-sident Diputat de Cultura de la Dipu-tació de Barcelona, que lloà el festival LOLA i la seva organització; Carles Riba, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Jaume Bosch, diputat al Parlament de Cata-lunya per ICV.

GUARDONATS2009

Premi Rosa Moragas i Duran, d’Arts Escèniques i CinemaTramateatre (Esparreguera)

Premi Antoni Serra i Fiter, d’Arts VisualsFerran Soriano Rivero (Sant Boi de Llobregat)

Premi de ComunicacióSopa de poetes (El Prat de Llobregat)

Premi Pau Bertran i Bros, de Cultura PopularRamon Farreras Ollé (Torrelles de Llobregat)

Premi Jaume Codina i Vilà d’Iniciativa ComarcalCooperativa Agrària Santboiana (Sant Boi de Llobregat-Comarca)

Premi Agna Canalias Mestres, de LiteraturaNúria Pradas i Andreu (Sant Esteve Sesrovires)

Premi Joan Cererols i Fornells, de MúsicaJoan Segura Gotsens (Olesa de Montserrat)

Premi Josep Maria Jujol, de Preservació del PatrimoniCentre d’Estudis Beguetans (Begues)

Premi de PedagogiaMontserrat Amigó Mitjana (Molins de Rei)

Premi Llorenç Presas i Puig, de RecercaM. Luz Retuerta (Sant Feliu de Llobregat-Comarca)

Premi Joan N. García-Nieto, de Reconeixement CívicCasal de la Dona (Sant Feliu de Llobregat)

Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix LlobregatConsorci del Parc Fluvial del Llobregat

Robert Gobern va conduir perfectament la part protocolària i lúdica de la nit. Dos actors amenitzaven el sopar per donar-hi un punt de comicitat. El Cor Gospel de l'escola música d'Esparreguerava fer un petit recital. Una presentació austera, pràctica i agradable per a la recepció de gairebé 300 persones representats de tot el Baix Llobregat.

PARADA CULTURAL FOTOS: ©Maria Rodríguez xploramons.blogspot.com

34 S7T

CAP D'ANY AL CAMPANARL’Associació d’Amics del Campanar porta col∙laborant i or-ganitzant les festes nadalenques des de la seva creació, el 2004. Per aquest motiu, el proper dia 19 de desembre s’inaugura en el mateix Campanar Puja a veure el pes-sebre al Campanar. Aquesta activitat ja fa tres anys que es porta desenvolupant amb força èxit. El primer any, el 2007, van passar pel Campanar unes 440 persones i el passat any unes 625 persones. Enguany s’ha volgut in-novar respecte els pessebres que s’hi exposaven, i anar una mica més enllà del típic pessebre tradicional. Alguns d’aquests seran creats gràcies a noves tecnologies i al-tres fets gràcies a la col∙laboració d’algun dels Instituts de la nostra Vila. Enguany el Campanar restarà obert tres dies per poder veure aquesta petita mostra. Els dies són el proper dissabte 19 de desembre, el dia 25 Na-dal, i el dia 26 Sant Esteve. L’horari d’accés és de 17:00 a 19:00, per la porta lateral de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera. Com ja acostuma a ser tradició, el dia 31 de desembre, l’Associació d’Amics del Campanar organit-za les tradicionals Campanades de Cap d’Any a la Plaça. Des de l'any 2006 que es va col∙locar per primera vegada un rellotge a una de les cares del Campanar, s'organitza aquest acte per tal de seguir les Campanades. Aquestes dotze campanades seran repicades manualment, com ja s’ha fet en anteriors edicions, gràcies als Amics de la Fla-ma. Per celebrar l’entrada d’any hi haurà pirotècnia amb la col∙laboració dels Diables d’Esparreguera i música per ballar una mica i celebrar la nova entrada d’any. A més el mateix 31 de desembre, a les 12 del migdia hi haurà una repicada de campanes -Campanades per la Pau-, que es du a terme simultàniament a tot Catalunya, per la Pau al món. En aquesta repicada hi participaran altres grups de Campanes com els de Tarragona, Sant Feliu o les Borges Blanques.

Text i fotografies: Anna Rosa Teruel

Els Amics del Campanar organitzen per aquestes festes un PESSEBRE AL CAMPANAR i les tradicionals campanades en la NIT DE CAP D'ANY


Amb un Ajuntament que intenta fer front a la crisi, de ben segur que la mesura de no il∙luminar els carrers amb els tradicionals llums de Nadal ha estat una de les més criticades i polèmiques per part dels vilatans. Malgrat tot enguany podrem gaudir d’algunes coses que no s’han hagut de retallar.

PESSEBRESCom cada any a la Sala d’exposicions municipal el 12 de desembre, a les 19 hores, s’inaugurà la 27ª mostra de Pessebres, al carrer dels Arbres, una mostra de treball ben fet de mans del Col∙lectiu de Pessebristes d’Esparreguera que es podrà visitar fins el 6 de gener de 2010. També els Amics del Campanar han organitzat un Pessebre, en aquest cas al capdamunt del Campanar de Santa Eulàlia.

CONCERTSEl 26, a les 19:00, el concert de l’Orquestra Simfònica Europea, dirigida per Cristian Florea, a la Sala Gran del Teatre de La PassióTambé podrem veure el 3 de gener a les 19:00, la Coral de La Passió amb Concert d’Any nou a la Sala Petita.

TEATREFinalment, dues propostes teatrals: Els Pastorets de La Passió, dirigits per Eloi Mestre amb més de 120 ac-tors a l’escenari, molts nens i nenes de la vila.Fum Fum Fum, de Tramateatre, al Teatret el 26 de desembre i en carte-llera durant tot el mes de Gener.

No tenim cap excusa per quedar-nos a casa!

NADAL A ESPARREGUERA

Com cada any quan arriba la nit de Santa Llúcia Esparreguera es vesteix de Nadal .La tradicional fira al carrer Gran, plaça Ajuntament, Galeries i carrer Arbres esdevé tot una festa.

L'Agrupació de Pessebristes d'Esparreguera tindrà exposada la seva tradicional mostra de Pessebres en el qual hi reballen tot l'any format també a nous pessebristes

36 S7T

VERSIÓ 2009 Coses que es deien...

El Museu de la Colònia fa dos anys El Museu Colònia Sedó ens ofereix la possibilitat de descobrir la història d’una de les Colònies Industrials més emblemàtiques de Catalunya, conèixer els sistemes d’aprofitament de l’energia hidràulica i admirar la turbina "Planas", la més gran de la seva època (1899), entrant en el seu interior amb una espectacular passe-jada per la tuberia, tot seguint el camí de l’aigua.

L’alcalde ven un habitat-ge social a un fill que ja era propietariIniciativa per Catalunya d’Esparreguera considera que l’alcalde, Joan Serra, ha faltat a l’ètica en vendre un pis de promoció social a un fill que ja en tenia un altre de pro-pietat. Justament, per l’Ajuntament la filosofia d’aquests pisos és facilitar l’habitatge als joves, oferint-los preus més a l’abast que els del mercat. L’alcalde es queixa d’una campanya bruta i tendenciosa. Tanmateix, hi ha dates dels documents oficials que no lliguen.

Reobertura de les Coves del SalnitreDes que l’incendi del 4 de juliol passat (1994) va provocar greus destrosses a la part de la muntanya que les en-volta, les Coves del Salnitre han estat tancades.

OPINIÓ

De Barcelona estantDes-concertsPer Xavier Sitjà"Ens cal un auditori, amb majúscules, però sense exagerar. Un auditori pels grans i pels petits concerts, un lloc que soni bé, però que també serveixi per a d’altres activitats."

Ves per onL’arxiuPer Oriol Achón"Ves per on a Esparreguera no tenim l’arxiu en condicions, durant molt de temps ningú se n’ha preocupat; igual que a Salamanca, molt poca gent sap què hi ha als arxius, ni als d’allà ni als d’aquí."


NÚMEROS 21 i 22 GERARD BIDEGAIN

• Celebració dels 150 anys del naixement d’Àngel Guimerà amb la representació per part del Centre Dramàtic de "La festa del blat", dirigida per Joan Castells, amb Lola Lizaran com a actriu de repartiment.

• Anna Lizaran intervé a "El per-què de tot plegat", de Quim Monzó i Ventura Pons.

• Ramon Oller treballa amb Dagoll Dagom en l’espectacle "T’odio amor meu", dirigit per Joan Lluís Bozzo.

• Josep Paulo és nomenat cronis-ta oficial d’Esparreguera.

• Òscar Zamora, violoncel∙lista, participa a l’espectacle musical "Dràcula" a Barcelona.

• Sergi Pàmies i Maria Barbal fan una xerrada a l’Institut El Cairat.

• El mercat municipal segueix per televisió l’enllaç matrimonial entre la Infanta Elena i Jaime de Marichalar.

• Cristina Alberdi, diputada al Congreso de los Diputados, visita la residència de Can Comelles.

• Explosió de gas a la Pastisseria Grau, no va causar ferits.

• La carretera (Av. Francesc Marimon i Av. Francesc Macià) es converteix en Zona Blava.

• Mor l’esparreguerí Joan Ramon Segura Carrillo en un accident de muntanya al Pico El Gabieto (3.000 m) al Valle de Bujaruelo del Parc Natural d’Ordesa i Monte Perdido.

A més, també explicàvem...

I encara més...

DOSSIER número 21

Nit de Santa Eulàlia, nit dels tres setsPer culminar la celebració de l’onze de febrer es va rea-litzar al restaurant La Tina el lliurament dels Tres Sets, guardons que els lectors de la nostra revista atorgaren al personatge, a l’entitat i a l’activitat de la nostra vila, més celebrades de l’any 1994. (...) Josep Borràs -premi al personatge-; Joan Espinach, Mariona Masferrer i Enric Martínez -premi a l’activitat (Beat Domènech)-; Martí Ramoneda, Joan Oltra i Xavier Padrós -premi a l’entitat (Els Castellers).

La BohèmiaEl Grup Teatral Cultural d’Esparreguera anomenat Bohè-mia és un grup de joves que té tres mesos llargs de vida. (...) Els integrants de Bohèmia es defineixen com un grup de joves que amb la col∙laboració de gent més gran, pre-tenen aconseguir una sèrie d’objectius (...) Es veuen com un grup de joves que experimenta, amb empenta i ganes de trencar una mica els esquemes tradicionals.

• Lectura de poemes del Dr. Josep Romeu i Figueres a la Sala Petita de La Passió, dirigit per Enric Martínez amb actors locals i presentat per Joana Llordella.

•Tramateatre fa un bolo de "La història del Soldat" al Bruc el dia 23 d’Abril, i prepara "Molt soroll per res", de Shakespeare, amb més de seixanta persones dirigides per Toni Puig, al pati de Can Cordelles.

Es registra el nom de "TV Esparreguera" per tal que cap entitat privada en pugui fer ús en cas que s’aprovi el pressu-post a l’ajuntament per a iniciar l’ambiciós projecte.

38 S7T

ENTREVISTA

"M’agrada llegir, anar més enllà de la lectura. Escriptors i escriptores, savis i sàvies des de Krisnaburti a Aurobindo, passant per Blavasky, Beltran Anglada, fins al mateix Dan Brown; gent capfica-da en l’equilibri personal a través de la meditació."

La primera activitat laboral del Pere Adrubau la trobem a L’Hospitalet de Llobregat en una indústria del vidre. Dins l’empresa i encara no amb 20 anys, va muntar un equip de futbol entre els companys de feina i quasi sense adonar-se es va trobar assegut en una mesa de negociacions com a represen-tant dels treballadors amb el permís dels sindicalistes.

"M’interessa conèixer, saber: expandir la consciència. L'Índia sempre ha estat un referent per a mi i amb ella els seus grans mestres portadors de saviesa apta per a la vida quotidiana"

Però la feina a la qual dedicaria la vida professional seria la informàtica. Un dels primers analítics informàtics. Parlar dels ordinadors d’aleshores era parlar de grans màquines que ocupaven habitacions senceres. Eren aparells que res tenien a veure amb els d’ara. Curiosament, ara, quasi no fa servir

l’ordinador per a res i menys la xarxa d'Internet. "Internet és un món saturat, un excés que quasi no té res a veure amb la realitat."

La seva necessitat d’organitzar activi-tats el va portar als 15 anys a muntar la seva primera obra de teatre, a la Parròquia de Sant Ramon a l’Hospitalet. Més endavant, es va embolicar a fer teatre amb èxit considerable entre el personal informàtic. "Era alhora actor i director i fèiem sobretot obres de caire humorístic."

El Pere Adrubau viu a Esparreguera des de 1980, va venir amb uns amics, li va agradar i s’hi va quedar. Necessi-tava un canvi d’aires i dit i fet. Al cap de poc temps de residir a La Plana, va esdevenir president de l’Associació de Veïns i amb tot el barri van organitzar la primera Festa Major de La Plana. També va ser president de l’ampa als inicis de l’escola Pau Vila. Al mateix temps, amb

tota al família -la dona i els tres fills- es van incorporar a La Passió: cantant, fent petits papers i de poble. També recorda alguns dels personatges que durant aquests anys ha interpretat a la Passió i al Patronat.

"La gent gran d’Esparreguera, els qui coincideixen al Centre Dual, quan no canten ballen i quan no hi són estan de 'bolo'." Ara ell dirigeix algunes escenes del Grup de Teatre Musical; ja hi havia un potencial molt gran de persones entusiasmades en passar-s’ho bé i fer-ho passar bé als demés, el treball era començat i calia donar-li cos i, com diu el Pere, i posar-li cara.

"Calia teatralitzar i fer lluir més, ni que sigui en play back, una peça tan conegu-da com 'La cançó d’amor i guerra'. També fem havaneres, aquestes, cantades de veritat i tothom queda meravellat, ningú s’ho espera. Actuem allà on ens recla-men, mentre ens cobreixin el desplaça-ment hi anem ben de gust."

El Pere Adrubau, sempre amb el seu particular sentit de l’humor: tot i haver estat informàtic tota la vida, no té mòbil. Considera que té un alt sentit de la responsabilitat faci el que faci i, podríem afegir allò de, quan s’hi posa s’hi posa. La seva faceta com a actor còmic és la que l’ha fet més popular, però a ell el que de veritat li agrada és el drama -li agradaria fer el leprós a La Passió. Qui signa, pensava fer una semblança d’una persona afable, simpàtica i amb un alt sentit de l’humor. També una persona relacionada amb el teatre, la música i la distracció. Però aquesta és una veritat a mitges, el Pere Adrubau, a més de tot això, cultiva, des de la seva joventut, un món interior intens que potser és l’altre plat de la balança de la seva personalitat aparentment tant expansiva. Dues hores després de la nostra conversa, allò que ens havia reunit, la seva activitat amb el teatre i la gent gran, quasi se’ns escapa.

PERE ADRUBAU

Per Carles Reynés

GRUP DE TEATRE MUSICAL ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS D'ESPARREGUERA

c/ Hospital, 9-12 | T. 93 777 13 42 | ESPARREGUERAPAPERAIRA

c/ Santacana, 42 | T. 93 775 58 06 | MARTORELL

REEDUCACIÓ POSTURAL

TRACTAMENTS VISCERALS

LESIONS ARTICULARS

LESIONS MUSCULARS ITENDINOSES

PATOLOGIES CRÒNIQUESartrosi, artritis…

LESIONS ESPORTIVESesquinçaments, ruptures musculars, tendinitis…

REHABILITACIÓ DE LESIONS PERACCIDENTS DE TRÀNSIT

REHABILITACIÓ POSTQUIRÚRGICA

COLUMNA VERTEBRALcervicàlgia, dorsàlgia,lumbàlgia, escoliosi, hèrnies iprotrusions discals,contractures musculars…

…i des d’araOSTEOPATIA

Ai, pastorets! Aquest any cistells buits…€¦ · NADAL A ESPARREGUERA VERSIÓ 2009 36 ENTREVISTA...

Documents

Transcript of Ai, pastorets! Aquest any cistells buits…€¦ · NADAL A ESPARREGUERA VERSIÓ 2009 36 ENTREVISTA...