Octubre 2006. Revista municipal Viure

Bu

tlle

tí d

’In

form

ació

Mu

nic

ipal

Viu

re S

ant

Ad

rià.

VI

Èp

oca

. N

úm

. 1

04

. O

ctu

bre

de

20

06

www.sant-adria.net

Viure octubre 6/10/06 14:39 Página 1

(pàg. 3)CARTA ALS VEÏNS

(pàg. 4)GRUPS MUNICIPALS

(pàg. 5)CULTURAL’Escola de Música inicia el curs amb gairebé 100 alumnes matriculats

CONVENISEl Centre de Mediació Ciutadana de Sant Adrià de Besòs rep el suport de la Diputació de Barcelona

(pàg. 6)CONSORCI DE LA MINAJornada de visites al barri de la MinaLa Mina amb l’energia sostenibleS’atorguen els premis del Concurs d’Art Públic de la Mina

(pàg. 7)PROMOCIÓ ECONÒMICAL’Escola Taller Port de Sant Adrià

PREMISEl Circ Raluy rep la Creu de Sant Jordi

(pàg. 8)EDUCACIÓLa Guia d’activitats educatives, una eina útil per a la formació

SERVEIS SOCIALSSant Adrià, ciutat obertaRampa’06, II Trobada de Persones amb Discapacitat150 persones participen en les IX Jornades d’Esport Adaptat

(pàg. 9)ACTES INSTITUCIONALSEl poeta Màrius Sampere dedica una oda al president Companys en la celebració de la DiadaEl refugi antiaeri de la Guerra Civil es recupera per a la memòria històrica de la ciutat

(pàg. 10)ESPORTSEl nou curs escolar comença amb un ampli ventall d’activitats esportives

SOLIDARITATTallers per a dones

PARTICIPACIÓ CIUTADANANous cursos de formació per a les entitats adrianenques

(pàg. 11)MEDI AMBIENTS’inicien les obres de condicionament de la desembocadura del riu BesòsAlumnes de secundària utilitzaran l’Agenda Escolar Europea del Medi Ambient i el Desenvolupament

(pàg. 12)TELÈFONS D’INTERÈS

SABIES QUE...

FARMÀCIES DE TORN

SUMARI

Edita:Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

Coordinació i redacció:N. Vilardell i M. Fernández

Correcció Centre de Normalització:Lingüística Badalona-Sant Adrià

Impressió:El Tinter sal. empresa certificada ISO 14001 i EMAS

Dipòsit legal: B. 39.805-1981


3

CARTA ALS VEÏNS

Acabo de veure fotografies de l’aglomeracióde gent al Fòrum durant el concert d’El Cantodel Loco. Realment vivim en un territori on lagent és molt participativa i tots els actes que esprogramen tenen una gran afluència de públic.

Tot just hem viscut la nostra Festa Major ihem comprovat que en tots els esdevenimentshi havia molta gent i això que de vegades esduplicaven i fins i tot es triplicaven actes a lamateixa hora.

Totes les aglomeracions són perilloses, so-bretot quan són causades pel nerviosisme il’ansietat. Durant la inauguració del refugi an-tiaeri, i els que hi van ser estaran d’acord ambmi, vam passar uns moments d’una certa in-tranquil·litat no per l’organització, sinó per lesganes de ser els primers a baixar.La nostra ideaera anar passant en petits grups durant uns10 minuts i veure a dins un vídeo que ens fesreflexionar sobre les conseqüències de la gue-rra i la necessitat de la pau. Finalment, no vaser possible per la gran afluència de ciutadans,però aquest mes d’octubre es podrà visitar elrefugi tots els diumenges i a partir de novem-bre el primer diumenge de mes.

La programació de la Festa Major adreçadaals joves és una mostra que la participació d’a-quest col·lectiu augmenta cada any. La plat-

ja també s’ha consolidat com un bon espaiper acollir aquestes activitats. El bus gratuïtha tingut un gran èxit, d’una banda, perquèfacilita l’accés i, de l’altra, perquè dóna unacerta tranquil·litat a qui s’ha “passat” unamica amb la beguda.

Podria passar per alt, però crec que no seriacorrecte per la meva part, el comentari sobreun altre activitat que té lloc fora de la pro-gramació oficial de la Festa Major, em refe-reixo a la ruta del quinto. És clar que aquestaruta no l’organitza l’Ajuntament, però tambéés clar que els seus participants són majori-tàriament de Sant Adrià. Al principi es trac-tava d’una iniciativa d’uns quants amics quevan organitzar una ruta per diversos bars deSant Adrià per prendre’s un quinto a cada bar.La ruta finalitzava a l’avinguda de Catalunyaon i com a colofó feien el dòmino, que con-sistia a posar-se en fila i deixar-se caure comquan ajuntes les fitxes d’aquest joc, en colpe-ges una i veus com cauen en cadena.

A poc a poc el nombre de participants vaanar en augment i s’organitzaren diferentspenyes que es poden distingir per les seves in-dumentàries (samarretes, mocadors...). Peròel nombre va anar creixent; l’any passat erenuns 700 participants i aquest any superaven

els 1.000. És evident que entre un nombre tangran de gent alguns fan actes incívics, noméscal veure com van quedar alguns carrers plensd’envasos d’ampolles i de brutícia,però el com-portament de la gran majoria va ser correcte.

Fa poc un ciutadà em va escriure un correuen què es queixava d’aquest acte, em culpavade ser permissiu i a més a més em comentavaque havia perdut la seva confiança en mi i queno em votaria.

Als responsables polítics és clar que ens inte-ressa el vot. Això és com quan en una competi-ció diem als equips que el més important és par-ticipar, i evidentment és així, però tots estemd’acord que, si a més es guanya, millor que mi-llor.En el meu cas em moc fonamentalment perles meves conviccions,digueu-ne ideals si voleu,és per això que estic d’acord que la ruta del quin-to s’ha de reconduir, però no amb la repressió,sinó amb l’educació i el diàleg. S’haurà de par-lar amb els organitzadors i els bars i segur quearribarem a acords per superar els inconvenientsd’aquest esdeveniment.Estic convençut que hoaconseguiré ja que confio en l’equip que no ésaltre que la ciutadania de Sant Adrià

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs

Acabo de ver fotografías de la aglomera-ción de gente en el Fórum durante el con-cierto de El Canto del Loco. Realmente vivi-mos en una sociedad donde la gente es muyparticipativa y todos los actos que se pro-graman traen consigo una gran afluencia depúblico.

Acabamos de vivir nuestra Fiesta Mayor yhemos comprobado que en todos los even-tos había mucha gente y eso que en ocasio-nes se duplicaban y hasta se triplicaban ac-tos a la misma hora.

Todas las aglomeraciones son peligrosas,so-bretodo cuando son causadas por el nervio-sismo y la ansiedad. Durante la inauguracióndel refugio antiaéreo, los que estuvieron pre-sentes estarán de acuerdo conmigo,pasamosunos momentos de cierto nerviosismo no porla organización sino por las ganas de ser losprimeros en bajar. Nuestra idea era ir pasan-do en pequeños grupos durante unos 10 mi-nutos y ver dentro un vídeo que nos hiciesereflexionar sobre las consecuencias de la gue-rra y la necesidad de la paz.Finalmente,no fueposible por la gran afluencia de ciudadanos,pero este mes de octubre se podrá visitar elrefugio todos los domingos y a partir de no-viembre el primer domingo de mes.

La programación de la Fiesta Mayor dirigidaa los jóvenes es una muestra de que la parti-

cipación de este colectivo va en aumento añotras año. La playa también se ha consolidadocomo un buen espacio para albergar estas ac-tividades.El bus gratuito ha tenido un gran éxi-to,por una parte porque facilita el acceso y porotra porque da una cierta tranquilidad a quiense ha “pasado” un poquito con la bebida.

Podría pasar por alto, pero creo que no se-ría correcto por mi parte, el comentario so-bre otra actividad que se produce fuera de laprogramación oficial de la Fiesta Mayor, merefiero a la ruta del quinto. Está claro que estaruta no la organiza el Ayuntamiento perotambién está claro que sus participantes sonmayoritariamente de Sant Adrià. Al principiose trataba de una iniciativa de unos cuantosamigos que organizaron una ruta por variosbares de Sant Adrià para tomarse un quintoen cada uno de ellos finalizando el recorridoen la avenida de Catalunya donde como co-lofón hacían el dominó que consistía en po-nerse en fila y dejarse caer como cuando jun-tas las fichas del popular juego y golpeas unay observas como caen en cadena.

Poco a poco el número de participantes fueen aumento y se organizaron distintas peñasque se pueden distinguir por sus indumenta-rias (camisetas,pañuelos...).Pero el número fuecreciendo, el año pasado rondaba los 700 par-ticipantes y este año superaba los 1000.Es evi-

dente que entre un número tan grande de gen-te algunos cometen actos incívicos, sólo hayque ver como quedaron algunas calles, llenasde cascos de botellas y suciedad, pero el com-portamiento de la gran mayoría fue correcto.

Hace poco un ciudadano me escribió un co-rreo en el que se quejaba de este acto, meculpaba de ser permisivo y además me co-mentaba que había perdido su confianza enmí y que no me votaría.

A los responsables políticos, claro que nosinteresa el voto. Esto es como cuando en unacompetición les decimos a los equipos que loimportante es participar y,evidentemente esasí, pero todos estamos de acuerdo en que siademás se gana mejor que mejor. En mi casome muevo fundamentalmente por mis con-vicciones, llamadlas ideales si quiréis, es poreso que estoy de acuerdo en que la ruta delquinto hay que reconducirla, pero no con larepresión sino con la educación y el diálogo.Habrá que hablar con los organizadores y losbares y seguro que llegaremos a acuerdospara superar los inconvenientes de este acon-tecimiento. Estoy convencido que lo lograréporque confío en el equipo que no es otro quela ciudadanía de Sant Adrià

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs


4

GRUPS MUNICIPALS

PSCDe crispacions i mals rotllos

El passat 10 de setembre, en plena celebració de laFesta Major, es va presentar a la sala d’actes del’Ajuntament el nou lloc web de Sant Adrià. Aquestaeina, amb una interfície totalment renovada, incor-pora seccions noves, com ara una guia urbana de laciutat que permetrà, en temps real, conèixer lesobres del municipi que estan en execució, els talls decarrers, les dades dels centres educatius i dels comer-ços, etc.

També hem signat un conveni amb l’Administració Oberta deCatalunya per a la incorporació al web del projecte E-tram, que perme-trà als usuaris accedir a tota la informació que necessitin sobre trami-tació interadministrativa, iniciar i formalitzar qualsevol sol·licitud ennom seu o en representació d’un altre ciutadà, consultar l’estat i el con-tingut del seus tràmits identificant-se prèviament i rebre avisos sobrela situació dels seus tràmits. La nostra previsió és que abans que acabil’any podrem presentar aquest nou servei.

En aquest lloc web es milloren els espais de participació ciutadana,on cal destacar la creació d’una nova base de dades de les associacionsdel municipi, i també es potencien els elements visuals; així, al portals’incorpora un vídeo promocional de la ciutat que permetrà als usuarisconèixer l’espectacular transformació que Sant Adrià ha viscut en elsdarrers anys, i també s’inclourà una camera web que farà fotografiesdiàries de la plaça de la Vila, de manera que tothom podrà seguir l’e-volució d’aquesta actuació urbanística a través del web.

En definitiva, el web de l’Ajuntament de Sant Adrià vol passar de serun simple proveïdor d’informació a convertir-se en un veritable proveï-dor de serveis per a la ciutadania i donar resposta d’aquesta manera alcompromís que vam adquirir al principi de la legislatura de fer un salttecnològic endavant.

David Palomar AlcarazGrup Municipal Socialista

ICV-EUiAFracàs escolar: qui en té responsabilitats?

Fa mesos que surten estudis al voltant del fracàsescolar i últimament altres estudis que comptabilit-zen l’assetjament escolar entre els alumnes de primà-ria i de secundaria. Tothom té opinió al voltant d’a-questes qüestions, però cap dels agents implicatsreconeix que té responsabilitats en aquest fracàs.Parlem del fracàs educatiu de les famílies, que deixemque els eduqui la televisió o la consola, i quan suspe-

nen els regalem una moto. El valor de la descoberta de qui som o d’onvenim s’ha esvaït, el valor de l’esforç per aconseguir fites s’ha esborratcompletament, moltes vegades diem:“Deixa’l ara que gaudeixi, ja tindràtemps de patir, la vida és molt dura”. Podríem també parlar del fracàsd’una societat que educa cap a la satisfacció personal basada en el fet deposseir marques i béns, o tenir admiració cap a ídols que no aporten resinteressant o que simplement declaren orgullosos que no han llegit maiun llibre. Però qui té una gran part de responsabilitat són els poderspúblics que han aplicat inversions en educació per sota de la mitjanaeuropea i han potenciat centres educatius privats per davant dels cen-tres públics. No podem demanar només a l’escola que redreci aquestasituació o que substitueixi la família i la comunitat. Els centres escolarscertament han d’innovar pedagògicament, però s’han d’acompanyardels recursos suficients des de l’Administració pública. Però també hemde demanar a les famílies la seva implicació i a la societat en general quecanviï l’ordre de valors. Els projectes educatius de ciutat i els plans edu-catius d’entorn són eines importants per millorar l’educació de nens,nenes i joves. Són projectes per implicar a tothom i que neixen des degoverns d’esquerres. Són projectes que necessiten continuïtat per tren-car amb l’herència convergent que en aquests dies ha posat un exemplede la seva política elitista de donar premis a qui ja parla tres idiomes i nopas d’invertir perquè tothom tingui l’oportunitat de parlar tres idiomes.

Gregorio Belmonte FerrerGrup Municipal ICV-EUiA

CiUUn Govern poc eficient

Quan falten vuit mesos per a les properes eleccionsmunicipals, el nostre municipi encara té un seguit demancances en la prestació dels serveis municipals als ciu-tadans absolutament inadmissible.

Pot semblar que això és normal i que arreu passa elmateix, però no és veritat, perquè en el cas de Sant Adriàde Besòs el problema no es troba tant en el baix rendi-ment dels treballadors i el mal servei que donen, sinó enla incapacitat dels seus responsables per aconseguir queles coses funcionin d’una forma acceptable.

Si fem un ràpid repàs a una sèrie de serveis, veurem que el servei de netejaté molt a desitjar, ja que hi ha punts que fa temps que no veuen l’escombra, ialtres espais urbans estan molt pitjor a causa de la presència d’excrementsd’animals, que la manca de civisme de moltes persones permet i les autoritatstoleren... Qui no ha trepitjat algun regalet de gos caminant per la vorera? Parlode qualsevol vorera a tot el terme municipal, qualsevol dia i molt pitjor el capde setmana. Pel que fa a la recollida de deixalles, sols cal mirar com es trobenels entorns dels contenidors, sempre plens de brossa, i el terra, brut i fastigós.

Si necessitem el servei d’obres per emetre un informe, obtenir un permís dequalsevol cosa o un certificat urbanístic, poden passar tres mesos i sovint noes rep cap resposta.

Això per a ells és tan normal...Les obres al carrer, tant públiques com privades, no tenen qualificatiu ja que

trobarem a tot el municipi tanques envaint voreres i passos de persones,sense cap mena de mirament per als ciutadans...

No parlem de serveis a les persones, com ara els serveis socials, ja que sidemanes hora te la concediran amb molta sort d’aquí a un mes, temps quees considera normal i corrent.

Per acabar, el telèfon de l’Ajuntament és un impossible.Això és una petita mostra del que és possible viure i trobar a la ciutat de

Sant Adrià de Besòs com a conseqüència d’un govern municipal poc eficienti poc responsable.

Des de Convergència i Unió creiem que tot aquest reguitzell de coses aquíexposades no passen per gastar més diners, és una qüestió de fàcil solució ique demana senzillament eficàcia i eficiència en els serveis i el sentit de laresponsabilitat dels seus responsables polítics, que ara no tenen. Dit d’unaaltra manera, estimar-se els ciutadans vol dir donar un bon servei, i aixòtothom ho entén...

Josep Sabadell Cardú[email protected] - Grup Municipal CiU

PPIntegración, derechos y deberes ciudadanos:

El curso político se presenta este próximo otoñomuy animado por la proximidad de las eleccionesautonómicas del día 1 de noviembre. Ello, sin duda,es una buena noticia ya que esperamos no tenerque soportar en la Generalitat un nuevo gobiernotripartito como el de estos últimos tres años.Tenemos que reconocer que la sociedad catalana

es cada vez más plural y por ello debemos aceptar con naturalidadla coexistencia de diversas culturas, costumbres e idiomas. La inte-gración y la convivencia no puede conseguirse con la imposición yla exclusión de aquellos que no son, no piensan o no hablan comonosotros. Ello no es obstáculo para mantener nuestras conviccio-nes y valores basados en el respeto hacia los derechos de la perso-na, en especial de la mujer y que otras culturas que ahora tenemosentre nosotros no comparten. El imperio del estado de derecho yla supremacía de las leyes sobre las creencias religiosas que no res-petan los derechos humanos, son valores que la historia nos haenseñado que son irrenunciables, porque en ello nos jugamosnuestra libertad y el futuro de nuestra sociedad. No sólo hablandocatalán se consigue la integración, como sostiene Carod Rovira yque por temor político a contradecirle acatan los otros socios deltripartito. Lo verdaderamente importante es aceptar los valores yprincipios reconocidos en la constitución española y en nuestroestado de derecho. Para el futuro inmediato confiamos en laapuesta ciudadana para recuperar un poco de sentido común y deseny català en el govern de la nostra estimada Catalunya¡

Salvador Aragall [email protected] - Grupo Municipal Popular


CULTURA

5

L’ESCOLA DE MÚSICA INICIA EL CURS AMBGAIREBÉ 100 ALUMNES MATRICULATS

El passat 11 de setembre es van inaugurarles instal·lacions de la nova Escola Munici-pal de Música de Sant Adrià.La nostra esco-la ha adoptat el nom de Benet Bails com ahomenatge a aquest personatge històricde la incipient il·lustració espanyola que vanéixer l’any 1731 a Sant Adrià de Besòs.

Fa uns anys,des del Departament de Cul-tura de l’Ajuntament, es va iniciar un estu-di per aprofundir en la biografia d’aquestpersonatge i es van poder descobrir dadesimportants com ara la seva pertinença apràcticament totes les institucions cultu-rals i acadèmiques de l’època (Reial Acadè-mia de la Llengua, Acadèmia de la Histò-ria, Acadèmia de les Arts i les Ciències deSan Fernando, etc). El resultat d’aquest es-tudi, que l’Ajuntament de la ciutat va pu-blicar,el podeu trobar exposat a l’escola demúsica juntament amb algunes de lesobres (originals de l’època) de Benet Bails.Entre les seves obres destaquen les dedi-cades a les matemàtiques (de fet, se’l potconsiderar l’introductor del càlcul infinite-simal a Espanya); a l’arquitectura (la sevaobra De la arquitectura civil es fa servir en-cara actualment a les facultats d’arquitec-tura del país), a la salut pública i a la músi-ca (Principios de clave y lecciones de har-monia i Elementos de música).

Pel que fa a l’edifici que acull l’escola demúsica, és un equipament que disposa deset aules: dues de col·lectives per a llen-guatge musical i cinc d’individuals per ainstrument,una biblioteca i una sala d’au-

dicions. Aquesta sala d’audicions estàpensada no solament com d’ús per a l’es-cola, sinó que és oberta al públic i als pro-fessionals de la música, mestres, etc. i unasala d’actes-auditori, amb capacitat per a100 persones.L’ensenyament que s’impar-tirà és l’oficial i ve estipulat pel Departa-ment d’Ensenyament de la Generalitat deCatalunya. Des de l’Ajuntament es treba-lla conjuntament amb el Conservatori deBadalona per tal de treballar el projecteeducatiu i per tal que els alumnes de lanostra escola puguin fer els estudis supe-riors al conservatori de Badalona.

La matricula s’ha tancat amb un total de98 alumnes inscrits,dades que han superattotes les previsions. En aquest curs es faranels cursos d’iniciació i de nivell elemental.

En els cursos successius s’anirà completantl’oferta amb la inclusió de l’ensenyamentper a adults,tallers específics,etc.

El curs comença el dia 3 d’octubre i aviatcomençarem a veure els nostres petitsmúsics per la ciutat.

EL CENTRE DE MEDIACIÓ CIUTADANA DESANT ADRIÀ DE BESÒS REP EL SUPORTDE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

L’alcalde de Sant Adrià del Besòs, Jesús M.Canga, i la diputada d’Igualtat i Ciutada-nia, Imma Moraleda, han signat un conve-ni de suport al Centre de Mediació Ciuta-dana de Sant Adrià del Besòs, dins del pro-grama que la Diputació de Barcelona desen-volupa per tal d’impulsar els serveis de me-diació ciutadana entre els municipis.

El conveni concreta una subvenció de15.000 euros, que permetrà una millorqualitat en el servei i la seva ampliació atots els barris del municipi. L’acord tambéconcreta la formació dels professionals del

Centre i el seguiment del projecte per partde la Diputació.

El Centre de Mediació Ciutadana es vacrear l’any 2002, com un projecte pioner,amb la voluntat política de treballar persolucionar i prevenir conflictes veïnals. Enels darrers anys, ha atès una mitjana de80 conflictes amb una resolució positivadel 75% dels processos.

El Programa de suport als ajuntamentsper a l’impuls de serveis de mediació ciu-tadana té una dotació econòmicad’1.200.000 euros, una durada de dos anysi preveu, en aquesta primera fase, el su-port econòmic i tècnic als 23 ajuntamentsparticipants. Aquesta fase consta tant dela selecció, la contractació i la formació de

59 nous professionals mediadors. A la se-gona fase, es posaran en marxa els equipsi s’iniciarà el seguiment i el suport a lesactuacions concretes.

CONVENIS

Inma Moraleda, diputada d’Igualtat i Ciutadania,i Jesús M. Canga, alcalde de Sant Adrià en el

moment de signar el conveni

La recepció de l’Escola de Música i una de les aules


JORNADA DE VISITES AL BARRI DE LA MINA

El dia 7 de setembre estudiants de psicologia, sociologia, urba-nisme i arquitectura de les universitats nord-americanes de Cali-fòrnia i San Diego van visitar el barri de la Mina. Aquesta visita,amb caràcter de viatge d’estudis, tenia com a objectiu conèixer elPla de transformació del barri de la Mina, entre d’altres.

Aquests estudiants, 24, encapçalats pels professors Rob Wienerde la Universitat Davis de Califòrnia i el professor Nico Calavita dela Universitat de San Diego, s’han estat tres setmanes coneixentdiferents projectes i barris de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Durant la primera setmana, del 28 d’agost a l’1 de setembre, vanvisitar Barcelona i la Universitat de Barcelona. La segona setma-na, del 4 al 8 de setembre, van conèixer de prop diferents barriscom ara el Bon Pastor, Sant Roc, Trinitat, la Marina, l’EixampleNord del Prat de Llobregat i la Mina. Finalment, l’última setma-na els estudiants es van dividir en grups de 5 alumnes i cada grupva treballar in situ, durant dos dies, als diferents barris. En el casde la Mina, els alumnes van estar a les dependències del Consorcidel barri de la Mina i amb material que se’ls va donar van haverde preparar un informe com a treball final del viatge.

D’una altra banda, el mateix dia 7 de setembre un grup de pro-fessionals d’Europa del projecte ROMAin també va visitar la Mina.La trobada de la Mina va ser la II Reunió Internacional del projecteROMAin i tenia com a eix central debatre sobre la Recerca de bonespràctiques sobre intervenció social amb el poble gitano a Europa.Du-rant l’estada al barri aquests professionals van visitar el Consorci delbarri de la Mina on varen conèixer dos dels projectes amb poblaciógitana que estan en funcionament, com són els que estan duent aterme les entitats Fundació Pere Closa i l’Associació SURT. La troba-da va finalitzar amb una visita al Centre Cultural Gitano de la Mina.

LA MINA AMB L’ENERGIA SOSTENIBLE

Durant el mes de juliol el b_TEC (Barcelona Innovació Tecnològi-ca), del Consorci Interuniversitari del Besòs de la UPC, amb lacol·laboració del Consorci del barri de la Mina i del Departamentde Benestar i Família,va organitzar una sèrie de taules rodones alCentre Cívic de la Mina.

Aquestes jornades, que estaven obertes a tots els públics, teniencom a objectiu aprofundir en el debat sobre l’energia,a més d’oferirun punt de trobada entre empreses, universitat i administracionspúbliques.En total es van realitzar tres conferències.

La primera conferència va tenir lloc el 10 de juliol i es va centrar en lapossibilitat que l’energia eòlica fos una solució sostenible de cara alfutur.La conferència va ser presentada pel científic Søren MarkkildePetersen, del Risø National Laboratory de Dinamarca. La jornada esva cloure amb l’actuació d’Alfonso Vilallonga & Cabaret Rose.

La segona conferència es va realitzar el 17 de juliol i plantejava lapregunta “L’energia nuclear de fusió: l’energia de les estrelles?” iva estar presentada pel doctor Javier Dies,catedràtic del Departa-ment de Física i Enginyeria nuclear de la Universitat Politècnicade Catalunya.L’acte es va acabar amb una actuació de flamenc.

Finalment, la darrera conferència, celebrada el dia 24 de juliol, secentrava en les possibilitats de l’hidrogen com a font d’energia delfutur sota la pregunta “Hidrogen: Cotxes amb hidrogen, un futurpossible?”.Aquesta conferència va ser presentada per Jack Brower,professor adjunt assistent, Mechanical and Aerospace Enginee-ring, Universitat de Califòrnia, Irvine, i director associat del Natio-nal Fuel Cell Research Center. La taula rodona va finalitzar ambl’actuació del famós mag de les bombolles de sabó Pep Bou.

S’ATORGUEN ELS PREMIS DEL CONCURS D’ART PÚBLIC DE LA MINA

El passat mes de setembre, en el marc de la Festa Major de laMina, es van atorgar els premis del Concurs d’Art Públic, un certa-men creat per escollir una obra d’art que fes referència a l’origendel nom del barri “la Mina d’aigua”i que passarà a formar part delpaisatge urbà de la Mina. El primer premi, dotat amb 1.500 € i quedóna també la possibilitat d’instal·lar l’obra en l’espai públic delbarri, va ser per lOye! Mira de Cristina Fontsaré. El segon premi, de1.000 €, va ser per La Mina d’aigua de Joaquim Falcó. El tercer, de500 €, es va atorgar a l’obra ES23-Grup Art de Núria Ricart i AdolfoRaba i finalment, cal destacar la menció especial a Les nimfes de laMina del Col·lectiu Cau D’art, que va ser l’obra més votada pelsveïns i veïnes del barri. Les modalitats corresponents a mencionsespecials als artistes residents al barri de la Mina i residents aSant Adrià de Besòs van quedar desertes, ja que no es va presen-tar ningú que complís els requisits establerts en les bases.

El jurat del concurs estava integra per Josep M. Cadena, prestigióscrític d’art d’El Periódico de Catalunya, Gabriel Sanz, reconegutescultor i jurat d’altres concursos, Antoni Remesar, representantdel deganat de la Facultat de Belles Arts de la Universitat deBarcelona, Ricardo Silvestre, President del Consell de les Arts i laCultura de Sant Adrià de Besòs, Eduardo Fernández, regidor delbarri de la Mina, la Plataforma d’Entitats de Veïns/nes del barri,l’Associació de Veïns/nes i el Consorci del Barri de la Mina, òrgangestor del Pla de transformació de la zona.

CONSORCI DE LA MINA

6


L’ESCOLA TALLER PORT DE SANT ADRIÀ

L’Escola Taller Port de Sant Adrià està con-cebuda com un programa de dos anys quees va iniciar el desembre de l’any passat ique té com a objectiu la formació de jovesmenors de 22 anys per a la seva posteriorinserció laboral. Aquesta inserció s’acon-segueix mitjançant la professionalitzaciói l’experiència adquirida tant en pràctiquesdins el taller i en obres reals, com a travésde classes de teoria de taller i de formacióbàsica i laboral, informàtica i fent visitesrelacionades amb els tallers desenvolupats.

L’Escola Taller Port de Sant Adrià neix dela necessitat de formació en aquest campi d’una demanda que augmenta atesa lacreació del nou port del Fòrum i d’altresports ubicats en poblacions properes comBadalona, el Masnou o Barcelona. De fet,empreses ja consolidades del sector hanexpressat l’interès per contractar alum-nes-treballadors que tinguin formació enaquest camp ja que els resulta molt difí-cil trobar gent amb una formació sòlidaen aquests oficis. Per completar l’oferta,també es va considerar necessària la cre-ació d’un mòdul de jardineria enfocat almanteniment dels espais verds del port.

Aquesta escola taller consta de quatre mò-duls:fusteria de la ribera,fibra de vidre i pin-tura, mecànica nàutica i jardineria. Els tresprimers mòduls tenen com a projecte final

la restauració d’una embarcació de casc defibra de vidre amb interiors de fusta i mo-tor foraborda.A part d’aquest projecte finalcomú,els tres mòduls tenen projectes indi-viduals i objectius específics per mòdul:

Al mòdul Fusteria de la ribera aprenenels costums de feina demandats al mer-cat laboral, el maneig de les eines d’unmestre d’aixa i de la fusteria tradicional,coneixements generals per entendre plà-nols, la restauració d’embarcacions de fus-ta i el desenvolupament de projectes per-sonals relacionats amb treballs del taller.Com a projecte final individual hauran defabricar un patí de vela tradicional català.

El mòdul Mecànica nàutica ensenya alsalumnes treballadors els coneixementsbàsics, tant tècnics com pràctics, per po-der diagnosticar i reparar tot tipus d’ava-ries que es poden donar als vaixells de mo-tor, intra i foraborda o gasoil o benzina, ials vaixells de vela amb motor. S’aprenentambé les parts del vaixell, els sistemes depropulsió, els sistemes de navegació, defet tot allò relacionat amb els vaixells demotor de tot tipus. Al finalitzar l’escolahauran recuperat diversos motors.

L’objectiu del mòdul Fibra de vidre i pin-tura és aprendre a utilitzar els materials,les eines i la maquinària pròpia de la cons-trucció i restauració d’embarcacions de fi-bra de vidre. Conèixer les tècniques de fa-bricació de motlles, la pintura, laminat, as-

secat, desemmotllament, mecanització,acabat i muntatge de peces. Aquest mò-dul fabricarà un catamarà tradicional.

Al mòdul Jardineria estan aprenent a uti-litzar les eines i maquinària pròpies de jar-dineria, a identificar les diferents espèciesi vegetació, preparar el terreny per a laplantació, implantar gespa, sistemes dereg etc. En finalitzar el mòdul aquestsalumnes s’hauran d’encarregar de l’enjar-dinament de l’entorn del Museu d’Histò-ria de la Immigració de Catalunya.

Els docents responsables dels mòdulsconsideren una bona iniciativa aquests ta-llers amb projecció laboral per als jovesparticipants i consideren que una perso-na que aprofita la formació tindrà garan-tida la possibilitat d’aconseguir una grancapacitat professional i d’aquesta mane-ra accedir al món laboral que és en defi-nitiva l’objectiu principal d’aquest tipusd’acció.

PROMOCIÓ ECONÒMICA

7

EL CIRC RALUY REPLA CREU DE SANT JORDI

El passat 19 de setembre el Consell Exe-cutiu del Govern de la Generalitat va acor-dar atorgar la Creu de Sant Jordi a diver-ses personalitats i entitats, entre d’altresal Circ Raluy. Aquest guardó es dóna aaquelles persones o entitats que s’handestacat pels seus serveis al país en la tas-ca de defensar la seva identitat i de res-tauració de la seva personalitat, especial-ment en el pla cívic i cultural.

El Circ Raluy,els fundadors del qual tenenels seus orígens a Sant Adrià, han rebut

aquesta distinció per la qualitat i prestigid’una companyia en la qual conflueixenquatre generacions d’artistes d’una ma-teixa saga familiar. L’impuls i la professio-nalitat que el distingeixen en el manteni-ment de la tradició del circ com a art escè-nica han merescut el reconeixement ge-neral, tant al nostre país com a l’exterior, ientre altres destaca el Premi Nacional delCirc 1996. Artistes seus han nodrit diversescompanyies internacionals del sector.

El lliurament de les medalles va tenir llocel passat 25 de setembre en un acte queva estar presidit pel president de la Gene-ralitat de Catalunya, Pasqual Maragall.

PREMIS

Un Cartell antic del Circ Raluy


LA GUIA D’ACTIVITATS EDUCATIVES, UNAEINA ÚTIL PER A LA FORMACIÓ

El passat 20 de setembre es va organit-zar una reunió monogràfica per explicarla Guia d’activitats educatives als equipsdirectius dels centres docents del munici-pi. La Guia inclou un ventall de propostes

molt complet i atractiu sobre diversitatcultural i solidaritat, promoció econòmi-ca, esports, discapacitats, dona, gent gran,teatre, sortides, medi ambient, civisme, sa-lut pública, prevenció de drogues...

Cal dir que cada any participen en aques-tes activitats gairebé la totalitat d’alum-nes de Sant Adrià. El seu objectiu és donar

suport a la gran tasca educativa que por-ta a terme el professorat amb tots els in-fants del municipi. La novetat d’enguanya banda de les activitats renovades anyrere any, és la incorporació de la Guia alweb del Servei d’Educació, de manera quese’n facilita la visualització i també el pro-cés d’inscripció a les activitats.

EDUCACIÓ

8

SANT ADRIÀ, CIUTAT OBERTA

L’Ajuntament i l’Associació Unesco Sant Adrià han posat en mar-xa una iniciativa perquè tots els adrianencs i adrianenques, tantels que ja fa temps que són aquí com els nouvinguts, coneguin laciutat.Aquesta iniciativa va començar el passat mes de setembreamb dues activitats: una xerrada i una visita pel municipi. El di-marts 26 es va organitzar la xerrada Sant Adrià, ciutat oberta a laBiblioteca de Sant Adrià en la qual es va donar informació generalsobre el municipi, els seus serveis i les normes de civisme. El dis-sabte 30 de setembre es va fer un recorregut en autobús per totsels barris del municipi. Els participants van visitar el Fòrum, elparc de la Pau,el port,el riu,el parc del Besòs,el parc del Litoral i elMuseu d’Història de la Immigració de Catalunya.La jornada va fi-nalitzar amb una recepció a l’Ajuntament.

Aquestes dues activitats,que aquest primer cop s’han fet en ca-talà i castellà,es repetiran un cop al mes en altres idiomes (català-àrab, català-urdú i català-xinès) per donar a conèixer Sant Adriàals diferents col·lectius de la ciutat.Per participar en aquesta iniciativa cal contactar amb UnescoSant Adrià:Tel.609 243 [email protected] de Cultura (c.del Carme,22),dilluns de 18 a 20 h

RAMPA’06, II TROBADA DE PERSONES AMB DISCAPACITAT

El passat 7 d’octubre de 2006 va tenir lloc a Sant Adrià de Besòsla II Trobada de Persones amb Discapacitat de Catalunya, IllesBalears i Comunitat Valenciana. Aquesta iniciativa, impulsadaper tres entitats adrianenques -La Colla, Disfisa i Unesco SantAdrià- i que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament ha estatun espai de diàleg i reflexió sobre els temes que afecten aquestcol·lectiu i enguany s’ha centrat en aspectes com ara la legisla-ció, la percepció cultural de la discapacitat, la integració social ilaboral, etc. Durant tota una jornada representants de diferentsmoviments, associacions i tendències, van aportarar les sevesexperiències i raonaments amb la finalitat de contribuir que lasocietat superi les barreres arquitectòniques, socials i culturalsque afecten els discapacitats. Les ciutats, els transports, els es-pais públics, els habitatges no estan pensats per a totes les per-sones i Rampa’06 ha volgut donar a conèixer aquesta situació ila necessitat de capgirar-la.

La II Trobada de Persones amb Discapacitat es va celebrar al Po-liesportiu Polydor i va ser inaugurada per l’alcalde de Sant Adrià,Je-sús M. Canga Castaño, Ramón Nicolau, director general de l’ICASS(Institut Català d’Assistència i Serveis Socials) i Martí Ballada,repre-sentant de la comissió organitzadora.

JORNADA TÈCNICA SOBREVIDA INDEPENDENTD’altra banda,un dia abans de la trobada,el 6 d’octubre,l’Ajun-tament va organitzar la Jornada Tècnica sobre Vida Indepen-dent adreçada a professionals i polítics per acostar-los al nouconcepte de discapacitat, a la diversitat funcional, i a la filoso-fia de vida independent que reivindica una part del col·lectiu.La inauguració de la Jornada, que també es va celebrar al Po-liesportiu Polydor,va ser a càrrec de l’alcalde,Jesús M.Canga i elregidor de Benestar Social,Eduardo A.Fernández-Silva.A continuació va haver-hi una ponència sobre diversitat fun-cional i vida independent, una altra a l’entorn de l’avantpro-jecte de llei de dependència i,finalment,una taula rodona ones va parlar d’accessibilitat, treball,benestar social i salut.

150 PERSONES PARTICIPEN EN LES IX JORNADES D’ESPORT ADAPTAT

El dissabte 16 de setembre varen tenir lloc les IX Jornades d’Es-port Adaptat al Poliesportiu Besòs. Aquestes jornades tenen l’ob-jectiu de promoure l’esport entre les persones amb discapacitat ianimar-les a participar-hi. Les Jornades són una mostra de l’esforçque fan durant el curs les persones que participen en les diferentsentitats del municipi, i són sobretot un espai festiu i de trobada.

Les activitats que s’hi van poder veure en aquesta IX edició vanser: el torneig de futbol de persones amb discapacitat intel·lec-tual, el campionat de natació, les exhibicions d’aeròbic de Gines-ta i Aprodisa,el campionat de petanca i un partit de hockei en ca-dira de rodes a càrrec dels Barcelona Crackers.

En total hi varen participar al voltant de 150 persones amb dis-capacitat física,psíquica i malaltia mental,pertanyents a les dife-rents entitats del municipi: Disfisa, Aprodisa, Ginesta, Bètula i T.Guinardó,a més dels Barcelona Crackers.

SERVEIS SOCIALS


EL POETA MÀRIUS SAMPEREDEDICA UNA ODA AL PRESIDENTCOMPANYS EN LA CELEBRACIÓDE LA DIADA

El passat Onze de Setembre Sant Adriàva viure una diada molt especial. Per pri-mer cop el discurs el va fer un veí, un re-presentant de la societat civil i personavinculada a la ciutat que va ser escollidaa proposta del Consell de les Arts i la Cul-tura de Sant Adrià. S’iniciava així un nou

camí en la celebració d’aquest acte tanemblemàtic ja que amb aquest gest s’havolgut donar més protagonisme i partici-pació als ciutadans i ciutadanes de SantAdrià.

La persona escollida,el senyor Màrius Sam-pere,és un poeta de reconeguda trajectòriaque té en el seu haver diversos i prestigio-sos premis literaris i que durant anys ha vis-cut a Sant Adrià.Per a l’ocasió va escriure unemotiu poema dedicat al president LluísCompanys que reproduïm tot seguit.

EL REFUGI ANTIAERI DE LA GUERRACIVIL ES RECUPERA PER A LA MEMÒRIAHISTÒRICA DE LA CIUTAT

Després de l’acte d’ofrena floral de lesentitats i dels representants polítics de laciutat, la jornada festiva va continuar ambla inauguració del refugi antiaeri de laGuerra Civil situat a la plaça de FrancescMacià.Va ser molta la gent que es va aple-gar fins allà per poder-lo visitar ara queestà rehabilitat totalment. El moment mésemotiu es va produir amb els testimonisde quatre veïns del barri de Sant Joan quevan recordar quan de petits o jovenets esvan veure obligats a utilitzar el refugi perfugir dels bombardeigs de l’aviació fran-quista. Les paraules de Carme Tura, As-

sumpció Expósito, Angelina Roma i JosepMaldonado van posar l’accent en la ne-cessitat que no es tornin a repetir mai méssituacions com aquelles. L’acte va con-cloure amb les intervencions del regidorGregorio Belmonte i de l’alcalde de SantAdrià Jesús M. Canga.

HORARI DE VISITA DEL REFUGIDE LA PLAÇA DE FRANCESC MACIÀ

Els diumenges del mes d’octubre, d’11a 13 hA partir del mes de novembre, el primerdiumenge de mes d’11 a 13 hA partir de l’any vinent s’organitzaranvisites col·lectives adreçades a escoles,instituts, etc.

ODA A LLUÍS COMPANYS DES DEL BESÒSCap al més fosc i reclòstrobareu l’eternitat, si en quedauna mica de res, aquest poemaque va de mi en mi, de tu a tu,que no vol ser solemne ni dauratni de mel, ni la parauladels justos i valents. Només vol serdur, dur com el glaç estibatal magatzem del peix, dur com el penisabans de consagrar-sepa sucat en llet, dur com la mort viscudaabans de morir, quan cal més vidai ja no pot ser.

Lluís el Descalç, dic jo, tu ja deus saberque la mort imposada no mata,aquesta mort teva, ben visible i certai fresca d’avui, no mata sinó els altres,els qui sempre seran ells, els enemicsde la mateixa sangque ens rega els obscurscadàvers ensucratsque ni els voltors glateixen.Tu ja ho saps:morirno és morir, és amuntegar la terra.

Doncs ja ens veus, aquí no venim pasamb flors de debò, venim amb flors de pols,el borrissol dels anys arraconats, colorsenfosquits, flors arrencadesarran del no-res palpitantcom els teus peus, Lluís, peus nussense mitjons, una albadalluny de Déu, trencat l’equilibride la terra estimada, tu davantdels fusells. I tot aixòen el moment infinit, sense saber per què,perquè el món embogia i l’odi era sagrat.

I ara, on són els assassins?, en queda algun?S’amaguen impúdics? Senyalem-los! Tanmateixel temps bondadós i ridícul, no para de veniramb rodes i infants, i greixos i cançonsi clarors ofensives,llampants,que no s’assemblende res a la teva darrera matinadaquan el cel envellí i ningú no ho va veure.I el sol no ho va saber.

I era matinada! O vespre per als meus:veig l’avique plorava,els pares em sembla que també,jojugava amb soldats de plom, d’aquellsque encara que vulguin no podemmatar-se. I ho veig, ho fa la bolade vidre, la casa deserta. Deixeu-nos-hi tornar,tornar inútilment, al desert, allò que quedaquan ja no queda res, tornarallà dalt, allà baix, perquè sí, per totsels amors perduts, allà on la terrase’ns menja vius. Sento com una pujala felicitat espectral, cansada, ja no ésahir, som ara, se’ns està fent tard.

Màrius Sampere i Passarell

ACTES INSTITUCIONALS

9

El poeta Màrius Sampere en un moment de lalectura de l’Oda a Lluís Companys des del Besòs

Els quatre testimonis amb l’alcalde i regidors


EL NOU CURS ESCOLAR COMENÇA AMBUN AMPLI VENTALL D’ACTIVITATSESPORTIVES

La tornada de vacances és una bonaèpoca perquè tant adults com infants co-mencin la pràctica d’activitats esportives.A Sant Adrià hi ha una oferta àmplia i elmés aconsellable és deixar-se assessorarper experts com els que podem trobar ales instal·lacions esportives del municipi.Al Poliesportiu Marina Besòs, al Polies-portiu Besòs i al poliesportiu annex al Po-liesportiu Ricart hi ha el personal tècnicadient que us orientarà en l’elecció de l’ac-tivitat esportiva que més us pugui satis-fer. Cada inici de curs hi ha noves propos-tes per fer de l’esport un acte divertit i queno representi una càrrega de la qual lliu-rar-se al més aviat possible. Moltes vega-des es prioritzen l’estètica, la competiti-vitat o les modes en comptes de l’elecciód’una activitat física adequada a les pos-sibilitats de cadascú, i és per això que, engeneral, hi ha poca constància en l’activi-tat física.

La pràctica esportiva dels infants està, amés a més, condicionada per aspectesque no són els pròpiament esportius comara els horaris, els gustos i aficions per-sonals dels pares. En aquest sentit, és im-portant escoltar el nen/a perquè aques-ta activitat extraescolar no sigui forçada.Com ja sabeu, el Servei d’Esports de l’A-juntament i les AMPA dels centres d’en-senyament organitzen les Escoles d’Ini-ciació Esportiva que ofereixen una pràc-tica física no competitiva basada en l’es-port i el lleure, que ajuda en el creixementi coneixement de diferents esports alsnens i nenes. Qui hi estigui interessat pottrobar més informació a les AMPA de cadacentre.

Sant Adrià és també una ciutat ambuna sòlida tradició esportiva i en aquestsentit acull molts i diversos esdeveni-ments. Els aficionats a l’esport han po-gut gaudir recentment del V Torneig In-ternacional de Lluita Ciutat de SantAdrià i del II Memorial Pedro Olba de Ci-clisme pels carrers de la nostra ciutat.

ESPORTS

10

TALLERS PER A DONES

El Departament de Solidaritat de l’A-juntament i el Centre d’Informació iOrientació de la Dona (CIOD) organitzenl’Espai de dones solidàries, amb dos ciclesdedicats a les dones del món. El primer,“Danses i balls del món”, es farà d’octu-bre de 2006 a gener de 2007 i donarà aconèixer la situació en què viuen dones

de diversos indrets a través dels seus tes-timonis. A més a més, també es podranaprendre balls com ara la salsa, la dansadel ventre, flamenc i sevillanes. En el se-gon cicle, “Experiències de dones en re-sistència”, es posaran en comú les vivèn-cies de dones que lluiten i han lluitat pertransformar la seva realitat. Durantaquest cicle també es preveu un videofò-rum en el marc de la Setmana de la Dona

i una taula rodona dins de les JornadesSolidàries.

Els tallers són gratuïts i per participar-hical fer una inscripció prèvia al CIOD. Podeutrobar més informació al web de l’Ajunta-ment www.sant-adria.net, al CIOD (c. deles Escoles, 10, baixos, tel. 93 462 11 21) i alDepartament de Solidaritat de l’Ajunta-ment (tel. 93 381 20 04).

SOLIDARITAT

NOUS CURSOS DE FORMACIÓ PER A LESENTITATS ADRIANENQUES

L’Ajuntament té des de fa temps comun dels seus objectius prioritaris la for-mació de les entitats per tal d’aconse-guir que puguin desenvolupar la sevatasca d’una manera més eficaç i efi-cient. Amb aquesta finalitat el Depar-tament de Participació Ciutadana haorganitzat tot un seguit de cursos que

començaran els propers mesos d’octu-bre i novembre. Totes les activitats for-matives es faran a la Biblioteca Mu-nicipal (c. de Ricard, 2) i s’iniciaran a les10 h, amb una duració aproximada d’en-tre 3 i 4 hores.

El calendari és el següent:- 21 d’octubre, Comunicació interna/exter-

na per a associacions- 4 de novembre, La Base de dades

d’Associacions a la pàgina Web munici-pal: usos i explotació de dades

- 18 de novembre, Justificació de subven-cionsPer inscriure’s s’ha d’omplir la butlleta

que hi ha disponible a la pàgina webmunicipal, i que cada associació rebràoportunament per correu. També es pottrucar al Departament de ParticipacióCiutadana, telèfon 93 3812004, o presen-tar-la a la 7a planta de l’Ajuntament.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA


11

MEDI AMBIENT

S’INICIEN LES OBRES DE CONDICIONAMENTDE LA DESEMBOCADURA DEL RIU BESÒS

A primers de setembre s’iniciaren les obres per naturalitzar l’en-torn fluvial del riu Besòs en el seu tram final. Amb aquesta ac-tuació no només s’aconseguirà completar la millora ambientaldel riu Besòs sinó que es recuperarà un espai que té un gran va-lor estratègic com a zona d’estada d’aus migratòries.

El projecte de condicionament, que ha estat dissenyat per Barce-lona Regional, recull els següents objectius: millorar les condicionsambientals i de salubritat de la desembocadura; netejar la llera ireperfilar els marges; canviar la llacuna d’ubicació i ampliar-la; im-plantar prats halòfils i tamarius, i estabilitzar el canal central.

La diversitat d’aus del BesòsEl darrer tram del riu Besòs es troba situat en una de les grans

rutes migratòries dels ocells que segueixen la línia de costa. Pa-ral·lelament,el Besòs també ha estat un corredor biològic que grandiversitat d’aus han utilitzat per enllaçar les zones interiors ambles del front litoral. Així, en diferents èpoques de l’any, malgrat queés una zona encara degradada,es poden veure ardèids (com la gar-sa reial, el martinet blanc) i alguns limícoles (com el corriol menut,el corriol camanegre, camallargues), entre d’altres espècies.

Recuperar la coberta vegetal i millorar la lleraAmb el projecte de condicionament del riu s’eliminaran les acu-

mulacions de terres puntuals per formar un relleu suau excep-tuant les barres de sorres més pròximes al mar que s’han formatde manera natural. Per tal d’estabilitzar la llera es recuperarà unacoberta de vegetació en ambdós marges. Degut a les condicionsde la desembocadura, les espècies que es plantaran seran resis-tents a l’estrès hídric i tolerants a la salinitat. Per aquest motiu escrearà un prat fluvial format per espècies halòfiles i diferents es-pècies de joncs com ara Juncus maritimus, Juncus acutus, Schoe-

nus nigricans, Cladium mariscus. També es plantaran tamarius for-mant agrupacions disperses i al voltant de la llacuna.

Nova ubicació de la llacunaSe situarà molt més pròxima a la desembocadura però allun-

yada del canal central i s’ampliarà. D’aquesta manera es consoli-darà una petita zona humida que, juntament amb la plantacióde vegetació helofítica i tamarius, afavorirà un espai de gran in-terès per a les aus.

Eliminar el canal de derivació del riuCom que actualment no és necessari desviar les aigües del riu

a la depuradora durant els mesos d’estiu, s’eliminarà aquest ca-nal que sovint genera alguns problemes de salubritat en èpoquesde temperatures elevades.

ALUMNES DE SECUNDÀRIA UTILITZARAN L’AGENDA ESCOLAREUROPEA DEL MEDI AMBIENT I EL DESENVOLUPAMENT

Aquest curs escolar,970 alumnes de secundària del municipi dis-posaran de l’Agenda Escolar Europea que edita, des de fa cinc anys,la Diputació de Barcelona amb la voluntat d’animar els joves a par-ticipar en la construcció d’unes ciutats i pobles més sostenibles.

L’Agenda Escolar 06-07 planteja diverses activitats vinculadesamb la temàtica de la globalització, el canvi climàtic i les conse-qüències de l’actual model de desenvolupament econòmic sobreel medi ambient. Les diverses activitats permeten reflexionar so-bre les pautes de sostenibilitat i ofereixen propostes d’accionsque es poden dur a terme per canviar i millorar la nostra realitat.

Amb les agendes també s’han repartit més de 100 guies di-dàctiques on el professorat podrà trobar orientacions diversesper desenvolupar les activitats plantejades i obtenir informa-cions i recursos complementaris. La guia també inclou una pro-posta d’enquesta perquè el professorat avaluï els aprenentatgesde l’alumnat.

Apunta-t’ho!!! Dia 4, Col·legi Sant Gabriel • dia 11, CEIP Catalunya • dia 18,CEIP Cascavell • dia 25, CEIP Mediterrània

... de 17.30 a 19 h: Av. de la Platja / Torrassa(al passeig central, costat mar)... de 19 a 20 h: Plaça de Maria Grau

ELS DIJOUS ... de 10 a 11.25 h: Plaça de la Vila – Avinguda deCatalunya ... d’11.35 a 12.40 h: Plaça 25 d’Octubre (entreC/Fleming i C/Goya) ... de 12.50 a 14 h: Rambla de la MinaTambé podeu obtenir-ne els horaris i les parades al webwww.sant-adria.net o bé contactant amb l’Oficina d’Atencióal Ciutadà (93 381 20 04).

HORARIS DE LA DEIXALLERIA MÒBIL DEL MES D’OCTUBRE Crida al professorat de se-cundàriaDes d’aquesta secció, ani-mem a tot el professorat desecundària a realitzar algu-nes de les activitats de l’A-genda ( ja sigui des de tuto-ria o altres assignatures) i aenviar-nos les vostres con-clusions o reflexions per talde donar-les a conèixer a tra-vés del Viure. Podeu enviarels vostres escrits (màxim 10línies) a l’adreça [email protected].


TELÈFONS D’INTERÈS

Ajuntament93 381 20 04

Mossos d’Esquadra93 497 72 85

Policia Local93 381 55 55 / 092

Policia Nacional93 462 70 13 / 091

Àrea Bàsica de Salut - Sant Adrià93 462 26 61

Àrea Bàsica de Salut - La Mina93 381 15 93

Centre d’Atenció Primària Dr. Barraquer93 381 76 05

Creu Roja93 389 12 00

Bombers (Badalona)93 388 00 80

Protecció Civil93 462 22 11

Oficina de l’Inem93 462 24 69

Correus i Telègrafs93 381 21 31

Jutjat de pau93 462 00 36

TECMED (servei neteja viària)93 381 98 54

Servei Domiciliari de Recollida de Mobles iTrastos Vells902 11 56 33

Mercat Municipal93 381 00 56

Biblioteca Sant Adrià93 462 14 79

Casal de Cultura93 462 03 78

Centre d’Informació i Orientació a la Dona93 462 11 21

Servei Local de Català93 381 20 05

Parròquia de Sant Adrià i Caritas93 381 00 21

Escola Municipal de Música Benet Bails93 462 72 72

FARMÀCIES DE TORN DEL10 D’OCTUBREAL 10 DE NOVEMBRE

Dia Farmàcia Adreça

10 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 92-9411 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 8212 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 213 C. RIBERA C/ de Llevant, 20-2214 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 5015 E. RODÉS C/ de Federico García Lorca, 116 J.A. VELÁZQUEZ C/ del Mar, 1817 J.A.MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 618 P.SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 2619 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 92-9420 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 8221 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 222 C. RIBERA C/ de Llevant, 20-2223 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 5024 E. RODÉS C/ de Federico García Lorca, 125 J.A. VELÁZQUEZ C/ del Mar, 1826 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 6627 J.A.MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 628 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 92-9429 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 8230 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 231 C. RIBERA C/ de Llevant, 20-22

1 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 502 E. RODÉS C/ de Federico García Lorca, 13 J.A. VELÁZQUEZ C/ del Mar, 184 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 665 P.SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 266 J.A.MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 67 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 828 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 29 C. RIBERA C/ de Llevant, 20-22

10 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50

NOTES:Aquesta llista correspon a les farmàcies que estaran obertes les 24hores del dia, des de les 9 del matí fins a les 9 del matí de l’endemà.Per a més informació sobre les farmàcies de reforç, podeu trucar a laPolicia Local (tel. 93 381 55 55).El subministrament de medicaments que s’hagi de fer fora de l’horarinormal ha de tenir caràcter d’urgència, acreditada amb la correspo-nent recepta mèdica.La farmàcia A. Clapés estarà oberta tots els dies de 9 a 22 h.

Sabies que...

… del conjunt de tècniques i d’elements que intervenen enla identificació interna i externa d’un indret obert al públicse’n diu SENYALÍSTICA?

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE BADALONA I SANT ADRIÀ


Octubre 2006. Revista municipal Viure

Documents

Transcript of Octubre 2006. Revista municipal Viure