Publ

icac

ió p

eriò

dica

del

Pla

de

Mal

lorc

a

n

úm. 1

03

Mai

g de

201

1de

l Pla

de

Mal

lorc

aL’

OBS

ERVA

DO

R

Entrevista a Rosa Esteva, de la firma CortanaPsicologia: fortaleses i virtuts de l’ésser humaPresentació del llibre Costitx, el batec d’un poble

ALGAIDA · ARIANY · COSTITX · LLORET DE VISTALEGRE · LLUBÍ · MARIA DE LA SALUT · MONTUÏRI PETRA · PORRERES · SANTA EUGÈNIA · SANT JOAN SENCELLES · SINEU · VILAFRANCA DE BONANY

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA2 / MAIG 11

L’OBSERVADORdel Pla de Mallorca Publicació periòdica del Pla de MallorcaNúm. 103 MAIG’11

Edita:OPM, SL.

Plaça de la Constitució, 507500 Manacor (Mallorca)

email:plademallorca@gmail.comwww.plademallorca.com

Coordinador:Marta Aspachs

Equip de redacció:Miquel Planes, Marta

Aspachs, Marta Bergas, Joan Pi, Pep CollCol·laboradors:

Margalida Munar, Joan Barceló, Bibi,

Opinió:Climent Picornell, Joan

Melià, Biel FloritPublicitat:

Ramon Esteban (607 890 285)

Il·lustració Suplement:Figuera de Son Bernadí,

oli d’Andreu Maimó

Dipòsit Legal: PM 108-2002

Adreça:llevantdemallorca@gmail.com

Web d’internet: www.plademallorca.comPublicitat a L’Observador

del Pla de Mallorca: 607 890 285

El racó de l’Observador

L’Observador del Pla és un diari informatiu independent i plural que defensa la llibertat d’expressió. Les opinions expres-sades a les seves planes no són assumides necessàriament per la publicació, sinó que pertan-yen als seus autors, que en són responsables.

Agenda

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA

LLEGEIX LES NOSTRES REVISTES A INTERNET A: www.issuu.com/plallevantsud

http://www.observadordellevant.com http://www.plademallorca.com http://www.suddemallorca.com

LLORETDissabte 7 de maig. En el marc de

la Fira de Maig, Tirada de guàtleres. A les 16 h.

Diumenge 8 de maig. En el marc de la Fira de Maig, Primer Concurs Monogràfic del Ca de Bou. A les 11 h.

Diumenge 8 de maig. En el marc de la Fira de Maig, el·laboració de la truita més grossa de Mallorca. A les 11:45 h.

Diumenge 8 de maig. En el marc de la Fira de Maig, espectacle eqües-tre de doma de cavall. A les 12:30 h.

PETRADissabte 14 de maig. Concert con-

junt de la Unió Musical Petra i Xe-remiers de Petra. A les 21 h. Teatre de Petra

PORRERESDiumenge 8 de maig. Concert del

Gran Cor de Clarinets, dirigits per To-màs Picornell. A les 12 h. Auditori Mu-nicipal de Porreres.

Diumenge 15 de maig. 4ª Fira Mu-sical. Auditori Municipal de Porreres, programa apart.

Dissabte 28 de maig. Teatre: Ballan, ballant,... la història, Cia. EmbruixART. A les 20:30 h. Auditori Municipal de Porreres.

SANT JOANDimecres 18 de maig. Jornada de

portes obertes i projecció del docu-

mental Mèmoria de l’aigua a Menorca. A les 19 h. Casa Museu Pare Ginard.

Divendres 20 de maig. Cicle: Glosa-des compartides, Repentistas Canaris vs. Glosadors Mallorquins. A les 20 h. Bar Centro, San Joan.

SENCELLESDimarts 10 de maig. Projecció: Bici-

cleta, cullera, poma. A les 10 h. Asso-ciació de la Tercera Edat de Sencelles.

Divendres 13 de maig. Cassetterock 2011 en concert. A les 22 h. Plaça d’Espanya , Sencelles

SINEU Dilluns 9 de maig. Contacontes lú-

dic en anglès Millie Plotter. A les 17 h. A la biblioteca, per a nins de 3 a 11 anys.

Dimecres 11 de maig. Teresetes: Ro-zkravka/Conte Bovi, Cia. Piki Divadio d’Eslovàquia. A les 17 h. Antic Con-vent dels Mínims.

Dissabte 21 de maig. Teatre: El Verí del Teatre, Cia Discussions Producti-ves. Teleclub.

Dijous 2 de juny. Conferència: Par-lam bé el català? A càrrec de Jaume Corbera, professor de la UIB. A les 19

Teresetes a Sineu amb la companyia eslovaca Piki Divadio. Dimecres 11 de maig a les 17 h, al convent dels Mínims

www.acpg.cat

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA MAIG 11 / NOTÍCIES 3

Redacció. Costitx.

Flors, ramallers, composicions, ar-brets... diminutes i grandioses plantes ompliren Costitx el dia de la seva fira temàtica, Costitx en Flor, l’única fira mallorquina que comprèn el món de la jardineria, la floristeria i l’art floral. Però també única en el sentit que aquesta, com diu el batle, Antoni Salas, “no és una fira de l’Ajuntament, sinó que és de tot el poble: la fan els costitxers

gent feinera que col·labora amb l’Ajun-tament, amb associacions o amb grups d’amics i veïnats per oferir la cara més bella del nostre poble, gent orgullosa de la seva vila que l’engalana i l’ensenya a la resta de Mallorca”.

I és que, en veritat és la pròpia gent del poble qui enramella els carrers, les balconades i les voreres.

Enguany, un total de 14 carrers es tro-baven adornats amb tot tipus de flors,

Costitx en Flor: la fira no ve al poble, el poble és la fira

La fira de Sineu, pitjor que un dia de mercatRedacció. Sineu.

La tradicional fira de Sineu va dece-bre molt en la seva edició d’enguany. Bé és veritat que poques fires de l’illa conserven com la de Sineu l’autèn-tic regust a foravila, però enguany la convocatòria quedà deslluïda per mor que era fira també a Búger, Sen-celles, Ses Salines, Muro, Costitx, o Manacor: massa competència fins i tot per a la fira agrícola i ramadera més important de Mallorca.

Molts comerciants comentaven, que “aquesta fira ha estat pitjor que molts dies de mercat”. Malgrat tot, s’hi pogué veure la tradicional expo-sició d’animals amb conills, porcs negres, races autòctones, cabres, ca-valls i ases...

També es va fer una mostra de ton-dre i no hi faltà tampoc la maquina-ria agrícola.

Santa Eugènia exhibeix pagesia el dia de la fira

Redacció. Santa Eugènia.La Fira Agrícola i Ramadera de Santa

Eugènia congregà nombrós públic, no només del propi poble, sinó també dels municipis del voltant, que gaudiren d’un esdeveniment amb marcat accent pagès.

El temps primaveral afavorí l’ambient de festa que esclatà amb un passacar-rers amb els gegants i les autoritats. Als

expositors, s’hi pogueren veure mostres de bestiar, de races autòctones, de ma-quinaria agrícola, de vehicles a motor, i també cotxes i motos antics, etc. Un dels punts del programa que més des-pertà l’atenció dels visitants va ser la demostració d’una arada estirada per una bèstia i la del club de modelisme naval de Mallorca, que exhibí els seus vaixells a escala.

alternades amb les mostres d’antigui-tats, productes agroalimentaris mallor-quins i el mercat de mobles antics.

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA4 NOTÍCIES / MAIG 11

Redacció. Sant Joan.El Puig de Consol·lació fou esce-

nari, un any més, del passatge més corprenedor de la Bíblia: la passió de Crist. No era, però, una representa-ció qualsevol la d’enguany, perquè el Davallament de Sant Joan complia 20 anys de representacions. Per as-senyalar aquesta efemèride, s’intro-duïren alguns canvis, com la música, totalment renovada, o la incorporació de la guàrdia jueva.

160 persones participaren en el vistós muntatge de gairebé dues ho-res de duració i que alternà la lec-tura de passatges bíblics amb textos d’Antoni Bonet sobre l’actualitat so-ciopolítica: “No robaràs, manco si són doblers públics”, es pogué sentir en algun moment de la representació.

La narració de la passió de Crist co-mençà amb l’entrada de Jesús a Je-rusalem, després, continuà amb l’es-

cenificació del Sant Sopar, la traïció de Judes i el judici de Ponç Pilat. El moment àlgid, sense dubte, fou el de

El Davallament de Sant Joan compleix 20 anys amb una

posada en escena imponent

Antonio Linares Moreno

ESPECIALIDAD CHULETÓN DE TERNERA EXTREMEÑAEMBUTIDOS IBÉRICOS - JAMÓN DE BELLOTA

COMIDA MALLORQUINA

BODAS Y COMUNIONESCtra. Palma-Manacor, km. 29 Tlf. 971 644070

07230 MONTUÏRI

ANTES RTE. MUMPER

la flagel·lació i crucifixió del màrtir on, el muntatge adquirí un to majestuós gràcies a la combinació del silenci, la música i el joc de llums.

El nombrós públic que es congregà a l’esplanada del puig, agraí la profes-sionalitat de les representacions i els arranjaments tècnics del muntatge, i aguantà fins al final de la representació a pesar que unes fines gotes de pluja amenaçaren amb fer malbé la vetllada.

El president del Govern s’integra als pancaritats d’Algaida i Crestatx

Redacció. Algaida.

Amb ganes de continuar la fes-ta per fer poble, els municipis de la Part Forana no es feren por del temps i gaudiren dels dinars de ger-manor. A Algaida, la festa de la Pau començà a primera hora del matí amb l’assistència del president del Govern, Francesc Antich que, com a ambaixador del poble que el va veure néixer, explicà que “els algaidins ens estimem molt aquesta Església de la Pau, és una ermita que ens defineix i identifica com a poble”. No debades, el temple de Castellitx és el segon més antic de Mallorca. Després, el president també assistí al nombrós pancaritat de l’ermita de Crestatx. Hi hagué també dinars de germanor a Bonany, a Montuïri, Llubí, o Campa-net, entre d’altres.

Més de 500 alumnes de religió a PetraRedacció. Petra.

Més de 500 alumnes que cursen clase de religió a Mallorca es reuni-ren al Poliesportiu de Petra en una trobada amb balls i actuacions, i on també els escolars visionaren els projectes audiovisuals realitzats per ells mateixos.

El pasado 23 de marzo Clinic Balear y BioRay Life firmaron un convenio de colaboración por el cual ésta última ha proporcionado lectores a centros de CLINIC BALEAR en Mallorca, Ibiza y Menorca.

Bio-Ray life ha introducido un soporte informático en forma de pulsera en el cual se puede introducir información personal y médica para ser utilizada princi-palmente en casos de urgencia.Con estas pulseras, cuyos lectores también serán incorporados a las ambulancias medicalizadas de CLINIC BALEAR, en caso de que el personal sanitario atendiera a una persona sin conocimiento, desorientada o aturdida por una accidente, podría acceder a sus datos básicos de salud y actuar de forma más eficaz y segura.

En la firma del acuerdo estuvieron el director Gerente de Clinic Balear, Alberto Asensio Coll, el director Médico de Clinic Balear, Dr. Bernardo Monserrat Bennasar y el Presidente de Bio-Ray Life, Ignacio Álvarez Lózano.

CLINIC BALEAR incorpora nueva tecnología para una mejor atención médica

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA MAIG 11 / 5

Els arqueòlegs reconstrueixen una casa de foners en el jaciment de Son Fornés a Montuïri

Redacció. Montuïri.Els arqueòlegs que fan feina en el

projecte de recuperació del jaciment de Son Fornés han centrat la tercera cam-panya d’excavacions en la rehabilitació d’una casa que hauria estat de foners mallorquins durant l’època postalaiòti-ca, entre els anys 500 a.C i el 124 a. C. D’aquestes cases encara n’hi ha dues més al jaciment de Son Fornés, però que la que restauren els arqueòlegs és la que presenta un millor estat de con-servació.

Té tres habitacions cobertes, un pati central descobert, una petita por-xada, cisterna, xemeneia, un rebost i, fins i tot, una petita pedra on els foners hi tallaven aliments. De fet, els experts han trobat nombroses restes de cerà-mica atribuïbles a tassons, olles, ossos d’animals, etc.

El desig ara dels dos restauradors i de l’arqueòleg en cap, Albert Forés, és reconstruir el més fidelment possi-ble aquesta construcció per a que, amb l’ajut de panells explicatius, el visitant tingui el màxim d’eines a l’abast per in-terpretar i entendre com vivien els pri-mers pobladors de Mallorca.

Val a dir que aquesta campanya d’excavacions es suma a la del 2007

A més del jaciment, situat a la carretera de Pina, també es pot visitar el museu que es troba a la carretera de Sant Joan.

i a les dues que s’hi dugueren a terme el 2009. Aquest estiu s’hi farà encara una altra intervenció al jaciment, mit-jançant la qual s’excavarà la zona cen-tral, que ja fou objecte d’estudi l’any 1975.

Amb tot, els arqueòlegs calculen

que la superfície excavada del jaciment només representa un 15% del total del jaciment. El projecte és possible gràci-es a les aportacions del Museu de Son Fornés, l’Ajuntament de Montuïri, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Consell de Mallorca.

Les “promeses” de la Gimnàstica Rítmica Sineu fan pòdium al Campionat de MallorcaRedacció. Amb només cinc anys d’edat, les menudes del Club Gimàstica Rítmica Sineu aconseguiren el bronze al Campionat de Mallorca, en la categoria “pro-meses”, modalitat mans lliures. També el club aconseguí una medalla de plata i una de bronze en altres dues categories. Al juny, les gimnastes provaran sort al Campionat de Balears.

Es convoca el III Certamen de Pintura Local de SencellesRedacció. Sencelles. El tercer con-curs de pintura de Sencelles ja està convocat i les obres poden presentar-se fins el 12 de maig. L’ajuntament atorgarà tres premis per un valor de 500 euros dividits de la següent manera: primer premi 250 euros, segon premi 150 euros i tercer premi 100 euros. La tècnica i la temàtica, segons les bases del certamen, són lliures. Els noms dels guardonats es donaran a conèixer dia 14 de maig en el marc de la fira de Sencelles.

EL CV Vilafranca ascendeix a la categoria 1ª AutonòmicaRedacció. L’equip senior masculí del Club Voleibol Vilafranca ha aconseguit l’ascens a la categoria 1ª Autonòmica després de disputar la fase final a quatre al Pavelló d’Esports de Vilafranca. L’equip celebrà la fita sumant-se als actes de la diada Mallorca m’agrada del municipi.

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA6 EXCURSIÓ / MAIG 11

Pels camins de la Tortuga, les Pedreres, Son Mesquida i Son Suau (II)

Tomàs Vibot

Des del costat de l’església par-roquial baixam pel carrer d’en Sala, de Porreres el qual més avall, esdevé la carretera de

Felanitx (Ma-5100). Aviat deixarem les darreres cases del nucli urbà i també les darreres empreses, com ara Vibrados Barceló i el negoci d’embotits Munar. Aviat el paisatge s’obre amb gran quan-titat de parcel·les a ambdós costats. La carretera, no gaire ampla, es troba limi-tada per sengles parets seques que en alguns moments és de destacada quali-tat. Al cap de recórrer 2’100 km, troba-rem a la dreta la desviació del camí de Son Mesquida, per on continuarem.

Es tracta d’un camí de carro asfaltat i delimitat per parets. El camí perfila una tirada ben recta fins arribar al Pou Celat. Es tracta d’un dipòsit públic molt interessant i ben conservat. Presenta una alta capelleta paredada en verd. Als peus resten dues piques que provenen del pou des Moreis. Just a rere, a frec amb el camí, hi ha el jaciment des Pou Celat. Les restes descriuen una impres-sionant murada talaiòtica feta a partir de grans blocs verticals que segueixen el traçat de la carretera durant uns vint metrs. L’estat de conservació és bastant bo, i a més, a final del conjunt es poden destriar les restes d’un talaiot. Fa uns anys fou excavada una de les cambres que hi ha adossada al mur.

Des de les mateixes parets laterals del jaciment, val la pena contemplar la possessió de Son Servera. Es troba situ-ada entre Son Carles, Son Sanç Vell i es Pou Celat. Fou documentada en 1482. El 1591, era denominada Son Serve-ra Vador i pertanyia al senyor Miquel Servera “Vador”, de la qual va pren-dre nom. Tenia cases i era dedicada al conreu de cerals i de lli. Hi havia una petita guarda de porcs. Vora les casetes tenia un apiari amb onze cases d’abe-lles. El 1603, era de l’honor de Guillem

Servera. Confrontava amb el camí reial de Porreres a Felanitx, Son Mesquida, Son Sanç i Son Moià. Tenia cases amb un important celler. En 1762 era del senyor Miquel Llompart Prohens.

En aquesta època s’hi documenta la capella. Hi havia 47 quarterades de se-menters i 15 de vinya. N’era pertinen-ça el rafalet de Son Servera, amb cases pròpies i el molí de sang. En 1862 era de Domènec Danús, amb 221 quartera-des d’extensió.

Continuam la nostra ruta. Més endavant deixam a l’esquerra les propietats de Can Botera i Can Quec. A voltes, a ambdós costats, se situen pe-tits reductes d’alzinar que refresquen el paisatge. Aviat trobarem el camí que du als Rafalets, unes segregacions de Son Servera: els topònims que mantenen són el Rafalet des Macs, es Rafalet i Son Servera des Rafalet. Tot just passat aquest punt, entram dins Felanitx.

Aviat trobarem la desviació a la finca es Passarell, que ens queda a la dreta, així com també les segregacions de Son Mesquida i Son Mesquidassa. Abans d’arribar al nucli de Son Mesquida, a l’esquerra ens queda el camí de Son Soler, per on ens desviam.

Es tracta d’un camí estret, inicial-ment asfaltat però que més endavant mostrarà un ferm de terra. Aviat arri-barem a les cases d’aquesta possessió, dotada d’un interessant escut sobre el portal forà. Segons Pere Xamena, se-gons els estims de 1578 aquest lati-fundi ja estava dividit: per un costat hi havia les cases i rafal de Lllorenç soler (2.800 lliures), i per altre, les cases i rafal de Ramon Soler (1.900 lliures).

També hi havia les cases i possessió de Jaume Soler, fill de Jaume, (1.850 lliures). Al cadastre de 1644, la princi-pal es trobava en mans de Llorenç Jordi Soler, amb 2.250 lliures de valor. En 1721 era de Llorenç Jordi Soler, amb

una extensió de 165 quarterades. Després de deixar les cases de ban-

da, avançam fins assolir una important cruïlla, on voltam a la dreta. El camí és molt ample, limitat per parets i obert a un paisatge força bell. Les dues se-güents cruïlles (una a l’esquerra i l’altra a la dreta) les obviam, mentre que en la tercera, la qual travessa les terres de Son Cosme, la prenem. El camí dibui-xa una ziga-zaga i desemboca en una nova cruïlla, on voltam a la dreta. Al final d’aquesta tirada, sortirem de nou al camí de Son Mesquida.

El camí avança més ample i sense ensurts. Vorejam la muntanya de sa Mola, amb algunes petites propietats de referència com ara sa Bassa, Can Lluc, la mola d’en Blai o Turtitx. Un element a destacar és el pou des Camí, ubica al costat de tramuntana del camí. Al fi-nal sortirem a la carretera de Campos, vora el poliesportiu, des d’on tornarem a Felanitx.

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA MAIG 11 / 7

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA8 ENTREVISTA/ MAIG 11

Entrevista a Rosa Esteva, “Cortana”, dissenyadora

RoSA ESTEVA nEIx A Son SERVE-RA, I éS A MALLoRCA on CREA, L’Any 2002, LA FIRMA DE DISSEny DE RobA, CoRTAnA. ES LLAVoRS quAn RoSA, SoMnIADoRA I SEn-SIbLE, DEFInEIx, SEnSE PERDRE’S DE VISTA A ELLA MATEIxA, LES LínIES MESTRES DEL SEu PRo-JECTE: PRESERVAR AquEST oFICI TAn hERMóS quE éS LA CoSTu-RA. éS PER AIxò quE, un CoP InSTAL·LADA A bARCELonA, DECIDEIx PRoDuIR ToTS ELS SEuS DISSEnyS En TALLERS PETITS I AR-TESAnALS DE CATALunyA. RoSA ConFECCIonA ALLà VESTITS DE núVIA, PERò TAMbé D’ALTRES quE no ho Són. VESTITS quE no PERTAnyEn A CAP CoL·LECCIó PERquè, DIu ELLA MATEIxA, LA SEVA CoL·LECCIó “MAI no ES TAn-CA, éS un FLux ConTInu”. RoSA CERCA LA bELLESA MéS ALLà DE LA MoDA. TRobA quE EL VESTIT no hA D’ECLIPSAR LA DonA, SInó quE hA DE PoTEnCIAR EL SEu En-CAnT. PER A FER-ho, ES PRoVEEIx DE quILòMETRES DE TEIxITS VA-PoRoSoS ALS quALS ELS DIbuIxA FoRMES SubTILS I SEnSuALS on, En ALGunS CASoS, hoM PoT EnTREVEuRE LA SEVA noSTàLGIA PER MALLoRCA.

Molta gent no sabrà que el nom de la seva firma, “Cortana”, prové de Ca’n Cortana, de Son Servera… ho pot ex-plicar als nostres lectors i també, per què es va decantar per aquest nom i no un altre?Aquest nom el vaig agafar de la meva padrina, que era el nom familiar amb el qual la gent la coneixia al poble. És un nom que m´apropa a les meves arrels, a l´illa, que és la meva essència, i el lloc d’on parteixen els meus dissenys.

Vostè va vestir Nora Navas, guanyadora del Goya a la millor actriu per Pa Negre, la nit de lliurament dels premis, i tam-bé l’any passat a Carmen Elías...Sí. És una qüestió simple d’entendre: les dones que trien la meva roba ho fan perquè es senten guapes i segures. Quan una dona es sent així amb la teva

“Veig Mallorca com un lloc on l’aire et regala perfum de flor de taronger. Algun dia hi tornaré...”

roba, saben que poden confiar en tu per a que els vesteixis en ocasions impor-tants.

Els seus vestits de núvia vaporosos, fràgils i molt lleugers, han estat àmpli-ament lloats. Amb aquesta concepció, vol vostè defugir dels vestits carregats i massa encotillats que han estat ten-dència durant anys?Totalment. Cortana és pura austeritat i puresa.

Observem que li agraden molt els ac-cessoris per al cabell de les núvies: mocadors, vels, flors... per què aquesta inclinació? S’hi mostren obertes les do-nes a vestir-se també el cap?És la meva proposta per donar una imatge més forta, més consistent. I, molt contràriament al que podria parèi-xer, sí que volen dur accessoris al cap, les dones. No s’hi neguen.

Vostè compleix enguany 10 anys com a “Cortana”, recorda els primers temps?Sí, clar, que els record, eren temps plens d´il.lusions. Me podia passar hores i ho-res fent feina i no me’n cansava mai. Per a mí, la il·lusió és la meva millor vitami-na, i encara puc dir que en tenc.

Té dues botigues a Barcelona, una Ma-drid i una altra a Palma, pensa expan-dir-se encara més?Sí... m’agradaria que Cortana mantin-gués l’essència artesanal, però també aspiraríem a internacionalitzar-nos; de fet, la nostra feina té molt bona rebuda

entre les nostres clientes estrangeres.

Quantes persones fan feina a l’equip de Cortana? Com és el procés creatiu i la confecció posterior?Tenim un equip de disseny , de patro-natge , de confecció de mostres, i després produïm a petits tallers que subcon-tractem a Barcelona. També fabricam el punt a Itàlia. A més, no em puc oblidar del nostre equip de venedores a cada una de les botigues, a la gent que fa feina a les oficines, a la gent que ens assessora en termes comu-nicatius, etc. Tots remam junts per fer, cada dia, un millor producte.

D’on prové la seva inspira-ció? Alguna estètica l’ena-mora en particular?M’enamora la naturalesa, l’amor, els somnis... M’ena-mora tot i res.

La seva darrera col·lecció de núvia és més assequible que les anteriors, ens la pot descriure? De tota manera, els vestits de noces són cars o, si més no, mals de cos-tejar, per què costa el que costa un vestit de núvia?Els nostres vestits de núvia no són més assequibles que abans, però sí que és vera que tenim un ventall de preus

més ampli. Els preus dels vestits nor-malment estan directament relacionats amb la qualitat dels teixits, amb el tipus de confecció ( artesanal o industrial), el metratge dels teixits... També hi ha mol-tes empreses que incrementen els preus

degut a que gasten molt en màrqueting i publicitat.

Vostè creu molt en els teixits, en un diàleg entre el cos i la roba...Completament. Pensem una cosa: allò que toca el teu cos et farà sentir d´una manera o d´una altra. A més, els teixits també defineixen formes.

Com percep que els serve-rins la consideren? Creu que la coneixen i la reconeixen més pel seu talent, o per les seves arrels?M’agradaria que fos per les meves arrels, però la realitat és que fa molts anys que no hi visc a Son Servera; algun dia hi tornaré, però...

Com es veu Mallorca i els mallorquins, i per extensió Son Servera, des de la llu-nyania i el cosmopolitisme que imprimeix viure a Bar-celona?

Des d’aquí, des de Barcelona, veig Mallor-ca com un paradís, com un lloc on la gent encara no frissa, on l’aire hi corre lliure i et regala perfum de flor de taronger.

“Cortanaés pura

austeritat i puresa”

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA MAIG 11 / 9

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA10 / MAIG 11

lluperauto@terra.es www.glassdrive.es

Tu experto en lunas para el

automóvil

C/ Gremi Sucrers i Candelers, 44 - Son Castelló 07009 PALMA DE MALLORCATlf: 971 430954 Fax: 971 919907

C/ Manacor, 40 - 07006 PALMA DE MALLORCATlf: 971 468549 Fax: 971 468810

C/ Fray Junípero Serra, 42 - 07500 MANACORTlf: 971 552883 Fax: 971 845798

L’Ajuntament retirarà l’àrea de contenidors de la

carretera Pina-AlgaidaRedacció. Algaida.

L’Ajuntament d’Algaida ha decidit retirar el punt de contenidors de fems que està ubicat a la carretera que uneix el nucli urbà de Pina amb Algaida. Per contra, crearà una àrea d’aportació de residus amb les diferents fraccions de recollida selectiva al costat del recinte esportiu d’es Figueral. Aquest nou espai serà d’ús exclusiu dels veïnats de Pina i comptarà amb un sistema de control d’accés mitjançant targeta magnètica. També estarà vigilat per videocàmeres.

El batle d’Algaida, Francesc Mira-lles, explicà que amb aquesta iniciati-va que serà finançada íntegrament per l’Ajuntament d’Algaida, “perseguim tres objectius: d’una banda llevar l’acu-mulació de brutor del punt de conteni-dors de la carretera que dóna una mala imatge de Pina.

També volem facilitar als veïnats de Pina que puguin reciclar els seus re-sidus i, finalment, evitar l’abocament de residus per part de tota la gent que no és del municipi i que passa per la

Es crearà una àrea d’aportació de residus amb les diferents fraccions de recollida selectiva al costat del recinte esportiu d’es Figueral

Instal·lat a Montuïri el sistema Wimax, que permet connectar-

se a Internet sense filsRedacció. Santa Montuïri.

Des de el mes d’abril, Montuïri es beneficia de l’accés al sistema Wimax, per permet la connexió a la xarxa sense cables. A més, s’han creat dues zones wi-fi gratuïtes, una a la Plaça Major, i l’altra al casal de joves Es Dau. La tec-nologia Wimax es basa en l’enviament del cabdal d’internet per ones de ràdio, permetent la transmissió de banda am-pla amb una major velocitat de navega-ció superior a l’habitual. Els principals avantatges són la capacitat d’arribar a zones, normalment rurals, de Mallorca on el cable o la fibra no hi arriben per ser de difícil accés o tenir baixa densi-tat de població. Els montuïrers poden

carretera només per deixar fems”. De fet, tots els pobles de la Mancomunitat del Pla de Mallorca estan incrementat el rigor en la recollida selectiva: Porre-res decidí posar agents mediambientals per controlar què llançaven els porre-

rencs als fems i Algaida, el municipi que manco recicla del Pla, ja engegà el programa ITR, que beneficia a tots aquells usuaris que apostin pel reci-clatge, ja que d’aquesta manera estal-vien en el seu rebut de fems.

emprar aquest servei gràcies a l’acord de col·laboració entre l’Ajuntament i la companyia IB-RED. La velocitat de transmissió de franc és de 4 megabytes, que es poden ampliar, previ pagament, en el cas d’aquells particulars que així ho sol·licitin.

L’observatori de Costitx descobreix un asteroide que

passa a prop de la Terra.Redacció. Costitx.

L’Observatori Astronòmic de Ma-llorca (OAM) va descobrir un asteroide que va passar al costat de la Terra el passat mes d’abril. L’asteroide, gràcies al seu lent desplaçament entre les es-trelles, va poder ser vist pels aficionats que disposaven d’un telescopi de tan sols 20 centímetres i té unes dimensi-ons properes als 60 metres. El centre de Costix va explicar que després de la troballa, l’asteroide va ser seguit per al-tres observatoris i el descobriment va ser comunicat al Centre de Planetes Menors de Boston (MPC), que va deter-minar que la seva òrbita va ser prope-ra, però no perillosa per a la Terra. En

el moment del seu màxim acostament al globus terraqui es va desplaçar pel cel a uns 180 segons d’arc per minut, l’equivalent a recórrer el diàmetre de la Lluna plena cada 10 minuts.

Les Jornades d’Estudis Locals de Vilafranca seran a l’octubreRedacció. Vilafranca.

En el marc de la Setmana del LLi-bre, es varen presentar les Jornades d’Estudis Locals de Vilafranca, que tendran lloc el dissabte 22 d’octubre d’aquest any.

El batle, Antoni Nicolau, resaltà que la intenció és, entre d’altres, acostar i donar a conèixer la vessant geogràfica, patrimonial o cultural, en-tre d’altres aspectes, de Vilafranca.

Les bases es faran públiques a principis del mes de juny i hi haurà un període, comprès entre l’1 i el 22 de setembre, per lliurar els resums de les comunicacions.

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA MAIG 11 / NOTÍCIES 11

Redacció. Manacor.Tomeu Penya actuà al Teatre de Ma-

nacor en un concert de petit format, on posà damunt l’escenari els seus 30 anys de carrera musical intensa. L’ac-tuació, durant la qual Penya interpretà la recopilació dels temes enregistrats al seu darrer disc, “Trenta anys després”, inclogué no només els temes comerci-als que habitualment s’escolten als seus concerts, sinó també alguns altres de més veterans.

De fet, en aquest compendi del con-sagrat cantautor de Vilafranca, s’hi po-

gueren escoltar cançons com “Maria”, “Morros de Cirera”, Sirena”, o “Plou”. Diu, referint-se en aquestes cançons, que són temes “que aguanten bé el pas del temps. I ara amb més raó”, asse-gura, després de vestir-les amb un nou format (quartet de guitarra, piano, baix i percussions amb aportacions puntuals de (violí, llaüt i trompeta).

Trenta anys després” és el primer treball en directe de Tomeu Penya; un disc on el cantautor s’aboca a l’amor, a la natura i a les persones. Les 16 can-çons varen ser gravades l’any passat en

un concert íntim a Cas Músic, a Sant Eugènia, amb la presència de només quaranta convidats privilegiats.

El recull, diu Penya, és, evident-ment, un treball d’estudi, però amb la frescor i la tècnica del rigorós directe: sense artificis ni retocs posteriors. Per a fer-ho possible, Tomeu es va preparar a fons i s’envoltà d’un actiu immillorable: músics joves i professionals amb els que la relació continua: Marta Elka al violí, Toni Pastor al llaüt, i Bernat Ximena a la trompeta.

La carrera de Tomeu Penya no és

un amor passatger, sinó el fruit de la constància i de la consecució d’un som-ni. Ha publicat 24 discs, ha actuat en centenars de concerts arreu dels Països Catalans, i ha rebut el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalu-nya pel disc “Sirena”. Ara, als 62 anys, gaudeix de la merescuda mel d’haver complert 30 anys sobre els escenaris. Tanmateix, Penya no vol perdre gaire més temps mirant el passat: “Tinc molta més il·lusió per la música ara que la que tenia fa un any, i ja tinc ganes d’escriure noves cançons”, assevera.

Tomeu Penya mostra els seus 30 anys de carrera en un concert

íntim al Teatre de Manacor

L’112, una eina útil i pedagògica per a la gent gran d’AlgaidaRedacció. La policia local d’Algaida donà una sèrie de xerrades a la gent gran del municipi per a donar-los a conèixer l’abast del servei d’emergències de l’112. Se’ls informà sobre l’assistència telefònica en cas d’emergències, però també se’ls advertí dels perills potencials que tenen ca seva, alhora que se’ls facilitaren protocols per viure més segurs.

La gent gran d’Algaida coneix les institucions supramunicipalsRedacció. L’Associació de gent gran d’Algaida, Pina i Randa va gaudir d’un dia d’excursió per Ciutat, on va poder conèixer edificis emblemàtics de la capital balear.. Així, en la sortida organitzada per la Sala, el grup de persones majors van visitar la seu del Consell de Mallorca, la del Parlament de les Illes Balears i també el Monestir de la Real.

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA12 / MAIG 11

Carme Aguiló Casabona (*)

Les fortaleses i virtuts de l’ésser humà

L’any 1998 neix la psico-logia positiva de la mà del psicòleg nord-ame-ricà Martín Seligman,

tenint com a objectiu principal la millora de la qualitat de vida i benestar de les persones. Es basa en la convicció de que exis-teixen estats mentals positius i que reforçant-los poden actuar com a barreres, protegint-nos dels trastorns psíquics. Promo-vent i ampliant aquets aspectes s’aconsegueix més fàcilment la sensació de ser feliços.

L’any 2004 Christopher Pe-terson i Martín Seligman varen desenvolupar una classificació de les fortaleses i virtuts huma-nes. Aquesta classificació cons-ta de vint i quatre fortaleses que es troben dedins de sis virtuts. Aquestes virtuts són considera-des universals ja que es donen a totes les cultures.

1. SAVIESA I CONEIXE-MENT: Fortaleses cognitives que impliquen l’adquisició i l’ús del coneixement.

1. Curiositat, interès pel món. Tenir interès pel que succeeix al món, trobar temes fascinants, explorar i descobrir noves co-ses.

2. Amor pel coneixement i l’aprenentatge. Arribar a domi-nar noves matèries i coneixe-ments.

3. Judici, pensament crític, mentali-tat oberta. Pensar sobre les coses i exa-minar tots els seus significats i mati-sos. Estar disposat a canviar les pròpies idees sobre la base de l’evidència.

4. Enginy, originalitat, intel·ligència pràctica. Pensar en nous i productius camins i formes de fer les coses. Inclou la creació artística .

5. Perspectiva. Ser capaç de donar consells savis i adequats als altres, tro-bant camins no només per comprendre el món sinó per ajudar a comprendre’l als altres.

2. CORATGE: Fortaleses emocionals que impliquen la consecució de metes davant situacions de dificultat, externa o interna.

6. Valentia. No deixar-se intimidar davant l’amenaça, el canvi, la dificultat o el dolor.

7. Perseverança i diligencia. Acabar el que es comença. Persistir en una ac-tivitat encara que existeixin obstacles.

8. Integritat, honestedat, autenti-citat. Anar sempre amb la veritat per davant, no ser pretenciós i assumir la responsabilitat dels propis sentiments i accions empreses.

9. Vitalitat i passió per les coses. Afron-tar la vida amb entusiasme i energia.

3. HUMANITAT: Fortaleses interper-sonals que impliquen cuidar i oferir amistat i afecte als altres.

10. Amor, capacitat d’estimar i ser estimat. Tenir importants i valuoses re-

lacions amb altres persones, en parti-cular amb aquelles en les quals l’afecte i la cura són mutus.

11. Simpatia, amabilitat, generositat. Fer favors i bones accions per als altres, ajudar i cuidar a altres persones.

12. Intel·ligència emocional, perso-nal i social. Ser conscient de les emoci-ons i sentiments tant d’un mateix com dels altres, saber com comportar-se en les diferents situacions socials, saber quines coses són important per a altres persones, tenir empatia.

4. JUSTÍCIA: Fortaleses cíviques que comporten una vida en comunitat saludable.

13. Ciutadania, civisme, lleialtat, treball en equip. Treballar bé dins d’un

equip o grup de persones, ser fi-del al grup i sentir-se part d’ell.

14. Sentit de la justícia, equitat. Tractar a totes les per-sones com a iguals.

15. Lideratge. Animar al grup del que un és membre per fer coses.

5. MODERACIÓ: Fortaleses que ens protegeixen contra els excessos.

16. Capacitat de perdonar, misericòrdia. Capacitat de per-donar a aquelles persones que han actuat malament, donant-los una segona oportunitat, no sent venjatiu ni rancorós.

17. Modèstia, humilitat. Deixar que siguin els altres els que parlin d’un mateix, no bus-car ser el centre d’atenció i no creure’s més especial que els altres.

18. Prudència, discreció, cautela. Ser prudent a l’hora de prendre decisions, no assumint riscos innecessaris.

19. Auto-control, auto-regu-lació. Tenir capacitat per regular els propis sentiments i accions.

6. TRANSCENDÈNCIA: For-taleses que forgen connexions amb la immensitat de l’univers i proveeixen de significat la vida.

20. Apreciació de la bellesa i l’excel·lència, capacitat de sor-presa. Saber apreciar la bellesa

de les coses, del dia a dia, o interes-sar-se per aspectes de la vida com la naturalesa, l’art, la ciència...

21. Gratitud. Ser conscient i agrair les coses bones que a un li passen.

22. Esperança, optimisme, projecció cap al futur. Esperar el millor per al fu-tur i treballar per aconseguir-ho.

23. Sentit de l’humor. Agradar de riure i gastar bromes, somriure amb freqüència, veure el costat positiu de la vida.

24. Espiritualitat, fe, sentit religi-ós. Pensar que existeix un propòsit o un significat universal en les coses que ocorren al món i en la pròpia existèn-cia.

(*) Psicòloga aguilocarme@gmail.com

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA MAIG 11/ 13

20è Aniversari de la Fira artesana, agrícola i industrial

El municipi de Sant Joan acollí, en un diumenge estiuenc, a un gran nombre de visitants i de polítics

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA14 / MAIG 11

BIEL FLORIT

GUILLEM FRONTERA

No és fàcil admetre que la raó i les llums ja han tengut el seu segle, quan poderosíssimes institucions que se’n

proclamen portadores organitzen ce-rimònies amb veneració inclosa de sang humana.

Per a diumenge que ve està anun-ciada al Vaticà la cerimònia de be-atificació del papa polonès Karol Wojtyla, procés per al qual se suposa que les jerarquies catòliques comp-ten amb tots els requisits que fan al cas –una determinada producció de miracles, etc.

Per raons que no s’especifiquen, els parroquians no podran obtenir els beneficis espirituals de la contempla-ció del cadàver del polonès, però, en compensació, podran venerar la seva sang, devotament guardada en una botelleta i procedent d’unes anàli-sis clíniques que se li practicaren la darrera fase de la seva malaltia.

S’espera que la cerimònia cons-titueixi una abrandada eclosió de religiositat, de fe, vehiculada pels sentiments que inspira en una part aclaparadora de la cristiandat la fi-gura del papa polonès.

Ara, la presència física de la sang

del nou beat a la cerimònia té massa concomitàncies amb rituals espiritu-osos de dubtós prestigi i que solem associar a fusions de corrents cristi-ans amb creences que qualificam de supersticioses.

Els estímuls per a la fe es veu que no poden prescindir d’aquest ele-ment vital, present a l’eucaristia, en-

cara que de manera simbòlica. Amb aquests apriorismes, es fa di-

fícil creure en la utilitat o l’interès del diàleg entre fe i ciència, si la part de la fe l’ha d’aportar la jerarquia va-ticana.

Cap secta o grup humà que pro-posàs la veneració de la sang d’un dels seus no seria admès per la co-munitat científica en qualsevol fò-rum on es pretengués avançar en el coneixement crític. Però la jerarquia catòlica, malgrat aquests estranys punts de partida, es creu perfecta-ment legitimada per a dialogar amb la comunitat científica no en pla d’igualtat, sinó, fins i tot, amb un plus d’autoritat moral.

Fa uns dies, el papa Benet XVI es queixava de l’actitud d’Occident res-pecte dels valors cristians sobre els quals s’han constituït aquestes soci-etats. Sembla, venia a dir, que els occidentals ens hem cansat de la fe

i que ens avorreix la nostra història i cultura.

La queixa papal està perfectament justificada, la realitat no la desmen-teix.

Ara, si és la màxima jerarquia la que ha de posar els mitjans per a una nova vivència dels valors cristi-ans, potser hauria d’escoltar molts de grups de cristians de base o aquests milers i milers de sacerdots que han estat capaços de dur el seu apostolat a peu de carrer sense per això de-valuar la seva fe, que es desenvolu-pa sense necessitat de cerimònies pomposes i efectistes. I no confiar tant en l’exaltació de la fe mitjan-çant la catarsi induïda per una po-sada en escena amb sang humana: aquests procediments creen recels en aquells que, sense cansar-se dels valors d’Occident ni avorrir-se de la seva història i cultura, no admeten que cap reminiscència supersticiosa interfereixi el curs del seu pensa-ment.

Sang al Vaticà

Ara ja fa molts anys, potser una trentena, a una finca de pisos de la Rambla de Barcelona, més o manco a meitat de camí del port

a l’esquerra baixant, vaig poder ob-servar estupefacte que hi havia com a set o vuit mitjos llençols que, trans-formats en vistoses pancartes crida-neres penjades de les baranes dels balcons, totes s’exclamaven del ma-teix, poc més, poc manco: “El del 2n B no paga el que deu a la comunitat de veïns”. Diferents cal·ligrafies però idèntic text.

Era ben evident que al veïnat morós sols li quedaven dues sortides possi-bles, o marxar cametes em valguin o pagar el deute tan escandalosament oratjat. En saben molt aquests ca-talans, record que vaig pensar ales-hores, redéu quins bergants! Pensin que llavors encara no s’havia inventat això de l’home del frac ni històries per l’estil, o sigui que, immersos dins la mateixa filosofia econòmica recap-tatòria, havien sospitat que fent una

mica l’abús merescut al mal pagador, la vergonya torera faria la resta. Vio-lència física mai, però refregades de vergonyes pestilents pels morros les que siguin necessàries.

Però el que he llegit fa una estona encara remunta més l’escala empina-da de la sofisticació en la cobrança de deutes. Diu talment: “Un batle búlgar recapta imposts cantant se-renates/ El batle d’una petita ciu-tat turística al centre de Bulgària ha recaptat en menys de tres dies 10.000 euros en imposts no pagats cantant serenates enfront de les ca-ses dels deudors. Veselin Lichef, edil de Sopot, una localitat de 10.000 habitants, començà el primer de ge-ner amb aquest original mètode de cobrament d’imposts, informà ahir l’agència de notícies búlgara BTA./ Amb el suport d’un grup vocal mas-culí que interpreta cançons populars i patriòtiques, el batle ha aconseguit avergonyir molts morosos./ Davant la por de ser assenyalats davant els seus veïns amb una serenata enfront

de les seves cases o llocs de treball, molts ciutadans han decidit abonar de forma anònima els imposts no satisfets, sobretot una taxa que s’ha de pagar en cas de llogar habitacions a turistes./ Vivim en època de crisi i hem d’inventar mètodes originals per cobrar els deutes, ha dit Lichev en declaracions a BTA./ Subratllà que el seu grup (de cantadors) està compost per voluntaris i les seves actuacions no costen doblers”. Que, aquesta és

una altra, també té el seu mèrit avui en dia trobar personal que faci feina per amor de déu sia, no és ver?

Què et pareix, secretari? I això que n’hi ha que es figuren que ja està tot inventat. Pensa-t’ho. Com a idea em sembla excel·lent i fins i tot entre-

tinguda per a la resta del personal, els veïnats en general, que d’aquesta manera adesiara qualque carrer té fil musical gratuït com si diguéssim, en viu i en directe endemés, sempre que els cantadors se’n desfacin així com déu mana, que una cosa és que els deutors vagin a pagar per la vergonya de l’al·lusió pública, i l’altra perquè estiguin cansats de demés, esgotats, assaciats d’escoltar galls desafinats, que tot podria ser en aquest món de misèria.

Per aquestes terres nostrades, si es donàs un cas similar potser podríem acudir a una colla de xeremiers bufa que bufa, i així semblaria que tenim festes de la Mare de Déu d’Agost tot l’any. Però situant-nos dins la pell d’alguna empresa privada, si els per-metessin fer el mateix que l’Ajun-tament de Sopot, ben segur que no bastarien les 24 hores del dia per cobrir les sol·licituds de serenates xeremieres i seria massa música, la veritat. Apa, crec que convé deixar-ho anar per aquest pic.

Recurs

Amb aquests apriorismes, es fa difícil creure en la

utilitat o l’interès del diàleg entre fe i ciència

Com a idea em sembla excel.lent

i entretinguda per als veïns

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA MAIG 11 / 15

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA16 NOTÍCIES / MAIG 11

Data d’exàmens, dia 26 de Maig de 2011

Costitx, el batec d’un pobleCliment Picornell

Ja tot estava preparat per a du-rar, manifestava el filòsof Wal-ter Benjamin, entusiasmat per la reproductibilitat de la imatge possibilitada per la fotografia.

En aquesta via, es va presentar a Costitx un llibre ple de fotografies de la seva gent. Costitx. El batec d’un poble (Ed. El Gall) – que hem fet conjuntament amb Jordi Fiol i Margalida Munar- s’ha conformat amb la recerca de material fotogràfic, la qual cosa ens ha possibi-litat retrobar sensacions amb una gent franca, que no frissa, la porta sempre

La família de Can Miqueló, l’any 1930 a la plaça, amb Pere Vallespir “Bubo” enmig. Pere Vallespir fou batle democràtic de Costitx, assassinat pels feixistes l’any 1936”.

oberta, “passau, passau...” i ens convidaven a entrar fins al sanc-ta sanctorum de ca seva que és la cuina. “Que voleu sopar?” Era la pregunta ritual abans d’obrir calai-xos o canteranos amb fotografies en les que hi guaitaven éssers es-timats, alguns ja no hi són; records de les seves infàncies, testimonis passats de la imatge del poble. Hem pujat a sales i golfes, ens han mostrat reformes fetes a la casa o al corral. A moltes llars hi queden només els pares ja majors, amb les imatges dels fills dins les vases fent la primera comunió, o les de les seves noces, o les dels seus padrins.

Tot i que s’hagués guardat dins un calaix o a un quadre penjat aquest patri-moni familiar, no li donaven importància de bé col·lectiu, de memòria del poble, més enllà de l’estima individual: “No

tenim res que valgui la pena”. Davant la insistència, treien capses plenes de retalls de diaris, recordatoris de morts, programes de festes, plaguetes de quan anaven a “costura”, postals de parents que havien partit a França, Bèlgica o Sudamèrica, l’emigració fugint de la pobresa.

Les fotografies antigues testimonien bé com era la gent d’un temps, no mas-sa llunyà. A través de les imatges queda palès que Costitx, al mig de Mallorca, és el que li han deixat ser a la seva gent, la seva pròpia història, i la seva prehistò-ria, no en faltaria més no citar Son Corró o els Caps de Bou! Però ja més a prop de nosaltres ens apareixen les fesomies dels hereus d’aquells pagesos i menes-trals escalivats després de les revoltes de les Germanies, de la submissió for-çada al poderós, de la ràbia contengu-da, del silenci hostil d’una guerra... I tanmateix, la gent, supera els malde-caps i sap atiar els moments positius, rient, ballant, honorant els seus mites, travessant el temps amb dignitat.

Malgrat tot hagi canviat, els carrers abans plens de pols ara asfaltats, els arbres de la plaça que no són els ma-teixos, sempre queda un rastre que els fa reconeixibles avui, una deixa. Com en les fotografies dels nins a escola, malgrat els anys passats, una fesomia travessa, implacable, el temps: uns ulls, unes orelles, uns cabells ens recorden de forma potent els qui ara són la gent que camina pel poble. Per això el valor testimonial de les fotografies antigues, història viva, herència de nosaltres ma-teixos, avui en què tot pareix que s’en-fonsa, són un salvavides de la nostra memòria, dèbil i esbravada.

La història de la fotografia no és no-més la història de la seva tècnica, fins arribar a la cosa digital d’ara mateix,

sinó també dels hàbits visuals, com es mirava la gent, com es col-locava quan la retrataven, com en-quadraven els motius. El 1888 G. Eastman havia registrat la marca Kodak, el Dr. Salomon la càmera miniatura el 1925, el mateix any que Barnack mostrà la mítica Lei-ca, amb pel·lícula de petit format, tot, certament, incidia en el “po-sat” de la gent fotografiada; amb les càmeres més petites la gent abandona aquella positura d’aten-ció suprema a l’objectiu i aparei-xen les escenes més espontànies.

Les fotografies de Costitx, el batec d’un poble van de finals del XIX fins a mitjans del XX. Moltes són fetes per gent aficionada. Però n’hi ha de Pere Mascaró (1888-1973) el retratista de Maria de la Salut. I fotos d’estudi, d’en Payeras (Inca), de Sóller o de Palma (de ca n’Amer). Pensam que s’ha preservat una part del patrimoni fotogràfic, en risc de que es perdi o es faci malbé. I s’ha de fer ara perquè en els pobles petits la gent se’n va, la gent major desapareix i amb ells els seus petits arxius.

El llibre és un viatge a través de la història, menor, si tant voleu, però la més propera i íntima. N’ha quedat una estela difosa, els hereus, una casa que es bastí, uns fets que sobrevisqueren. La fotografia és una eina cabdal per a transmetre el que ha fet la gent, el que ha sentit, com s’ha vestit, com ha passat el temps per damunt. I a Costitx això és ben evident contemplant aquest recull. Entre tots hem begut de les fonts de la nostra memòria.

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA MAIG 11 / 17

EL PRONÒSTIC DEL MES

Joan BarcelóEl mes de maig té la festa de Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos i de l’ac-tivitat al camp, que també protegeix de la sequera. Cu-riosament, al camp illenc, la pluja després de Sant Isidre no sol ser gaire ben rebuda. La segona quinze-na de maig ja serà de bas-ca i calor, la primera de la temporada. Dia 17 tendrem lluna Plena a les 13 hores i 10 minuts. La lluna Vella protagonitzarà la segona quinzena. Els parenòstics preveuen dies xalocosos, amb el sol que s’imposarà. Durant la segona meitat del mes es produeix una recuperació apre-ciable dels termòmetres. Això és per les catorze hores i mitja de sol que hi ha en aquestes altures de calendari.

Al maig a segar vaig. Tantes hores són suficients perquè els sembrats hagin quedat ben grocs. Molts ja estan se-gats. Dia 17 arribarà també el torn de Sant Pasqual que protegeix als desmemoriats, que són molts i viuen tan confiats. Dia 20, serà Sant Boi o

Baldiri, patró dels ganduls. Aquest dia també és Sant Bernadí, patró dels publicistes i dels esparters. Convé re-cordar que si gela per Sant Bernadí, adéu al vi. Comencen a arribar les primeres fruites de la temporada, de gust saborós. Als mercats ja hi podem trobar els nispros, els albercocs i les cireres, dolces i agradables.

Temps de tondre. Durant el mes de maig, amb els pri-mers dies de calor, es tonen les ovelles. Aquests dies allà on hi ha bestiar oví són molt assenyalats i una festa a l’estil de les matances. És convenient desinfectar els estables, païsses, sestadors, solls, colomers i corrals. S’han de vacunar els xotets i porcells i també podeu segar alfals i altres lleguminoses per a consumir en verd, que el bestiar ho agrairà. A la vi-nya, és necessari ensofrar i sulfatar el pàmpol. Pel que fa al vi s’evitaran tempera-tures elevades en els cellers, airejant-los, per fugir de les

perilloses fermentacions secundàries. A les botes on s’hagi de posar el vi convendrà cremar-hi metxes de sofre.

Maig és un mes hortolà. S’han d’acla-rir els planters com més aviat millor i també som en el temps de realitzar labors superficials a la vinya. Per fer una bona verdesca l’horta agrairà l’ai-gua. Plantau bledes, síndries, qualque carabassa o carabassó, cogombres,

apis, cebes i porros. Recomanaríem, igualment, la sembra de pastanaga, col, enciam i colfloris. S’han de binar els planters de fruiters, desbrossant i aclarint l’excessiva vegetació. S’em-pelten noguers i es pot fer planter descobert d’herba-sana. Els arbres verdegen arreu.

Al jardí, a més d’altres coses, al maig roses. En jardineria, convé suprimir els xucladors dels rosers i sembrar veròniques, petúnies, semprevives perennes, margarides, clavellines, clavells i anemones. Dia 25, està de guàrdia ni més ni manco que Sant Urbà, patró dels vinaters. El refrany pronostica que Sant Urbà passat, pagès tranquil·litzat. Protegeix als ramats que pasturen i temps enrere aquest dia acabava la primera lloga dels treballadors del camp. L’estiu ja treurà el nas i aquesta serà la nota dominant d’un temps caracteritzat pel pas a la calor. Dia 30 és Sant Ferran, patró d’institucions diverses, que té nom de quarter. I al dia se-güent, Santa Petronel·la, patrona dels viatgers i enyoradissos. Aprofitau els darrers dies del mes per treure la mel de maig, la més saborosa i plena de virtuts de totes.

Per Sant Isidre Llaurador, se’n va la pluja i arriba la calor

Al maig hi ha moltes hores de llum so-lar. Els almanacs donen calor.

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA18 CUINA / MAIG 11

Menjar ràpid, sa i bo Hiperdimensional EdicionsMargalida Munar Munar

PER MARGALIDA MUNARmargalida.munar@gmail.com

MEnJAR RàPID, SA I bo

PAELLA DE BACALLÀI CIURONS

Ingredients per a 6 persones840 g d’arròs bomba (140 per perso-

na), 2 cebes, 3-4 tomàtigues, 5-6 car-xofes, 250g pèsols de bullir, 250 g de mongetó, 2-3 pebres torrats, 2 manats d’espinacs, 400 g de ciurons cuits, 100g de bacallà salat i 800 g de bacallà sen-se salar, all, julivert, oli, safrà, brou de peix(1600 ml o un poc més, depèn de l’arròs)

El Diumenge de l’Àngel, coincidí enguany amb el primer de maig i també amb algunes fires: la

de Costitx, Sineu, Ses Salines... El grup Assemblea per Sant Joan, preparà en aquest poble el segon

concurs de paelles i ens han enviat algunes fotos i la recepta de dues de les paelles guanyadores.

Diuen, però, que el millor premi per a tots va ser el bon ambient, la variada participació i el bon

temps. Esperam que si feis alguna d’aquestes paelles, també vos donin un premi els convidats.

Es fa un sofregit de ceba, amb all i julivert; en ser morta, afegim la tomàti-ga a bocins petits (sense pell ni llavors), en tenir bé el sofrit hi afegim les verdu-res (excepte espinacs i ciurons), el ba-callà, el brou i l’arròs. Un poc després els espinacs, just abans que s’acabi de beure el brou, hi posam una pica-da de julivert i all i els ciurons cuits. Componem el pebre torrat per damunt. Deixam reposar cinc minuts o deu en apagar el foc, tapada o no segons com ens agradi de cuita.

Recepta i foto de Miquel Pasqual.

PAELLA DE CONILLI BOLETS

Ingredients per a 6 persones 1 conill, 200 g de xampinyons, 200 g

de gírgoles, 200 g de variat de bolets (als comerços en venen d’empotats), 100 g de mongetó, 100 g de pèsols de bullir, 100 g de cols de Brusel·les, 6-7 carxo-fes, 5-6 tomàtigues de ramellet, 1000 ml de brou casolà de pollastre, safrà, 600 g d’arròs, all i julivert

Sofregim les talladetes de conill fins daurar-les, guardam el fetge per a la picada. Afegim la tomàtiga, pelada i a bocinets, en ser un poc cuita, afegim les verdures i els bolets adobats, deixam sofregir un poc, afegim el brou i deixam coure bé la carn. Mentre feim la pica-da d’all, fetge i julivert. Afegim l’arròs i abans que es begui tot el brou incorpo-ram el safrà i la picada. Aquesta paella guanyà també un premi a la decoració, amb unes tires de mongetó i unes de pè-sols de bullir –a manera de solcs-, unes cols de Brusel·les i un conillet de fusta que les “menjava”.

Recepta de Margalida Blanc.

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA MAIG 11 / 19

xVIII Premi Ciutat de Manacor d’Arts

Plàstiques 2011Redacció. Manacor.

L’Ajuntament de Manacor ha apro-vat les bases del XVIII Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques 2011, amb una dotació de 4.200 euros. Cal recor-

dar que ja fa uns anys el premi es va obrir a les noves modalitats de les Arts Plàstiques, com el dibuix, l’escultura, la fotografia, la videocreació, la instal-lació. A l’edició de l’any passat va

obtenir el primer premi l’artista Joan Cabrer (Palma 1983) amb l’obra titu-lada Polizón en Atlántida. Les obres seleccionades pel jurat s’exposaran a la Torre de ses Puntes, del 27 de maig

al 12 de juny. El veredicte del jurat es donarà a conèixer a l’acte inaugural de la mostra. La presentació dels dossiers es va obrir el 9 d’abril i es tancarà el 8 de maig.

Les obres sel·leccionades s’exposaran a la Torre de Ses Puntes de Manacor, A la dreta, “Polizón en Atlántida”, de Joan Cabrer amb la que guanyà l’edi-ció de l’any passat.

“Empremtes de Plom”, de Yolanda Adrover, se’n dugué el primer premi a l’edició del 2009

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA20 / MAIG 11