Nº 45 Abril 2011, L'OBSERVADOR DEL LLEVANT DE MALLORCA

L’O

BSER

VAD

OR

del L

leva

nt d

e M

allo

rca

ARTÀ CAPDEPERAMANACORSANT LLORENÇ SON SERVERA

L’escola matinera de Cala Millor dobla el

nombre d’alumnes i és la que més prest obre a tot Mallorca

18

6

“Hi ha una certa tendència a tornar les

estrelles Michelín perquè hi ha cuiners que s’estimen més ser lliures

que ser guardonats

Entrevista a Tomeu Caldentey, xef del restaurant Es Molí

d’en Bou

Publ

icac

ió p

eriò

dica

del

Lle

vant

de

Mal

lorc

a

n

úm. 4

5 Ab

ril d

e 20

11

Inauguracions: el centre de salutde Son Servera, l’IES Capdepera

i la residència de Son Carrió

3

El pont de’s Riuet: més de 3000 signatures demanenla seva obertura

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA


2 SUMARI / ABRIL 11

Publicació periòdica del Llevant de Mallorca

Plaça de la Constitució nº507500 Manacor (Mallorca)

Núm. 45 Abril’11Edita:

Hypericum Balearicum S.LCoordinadores:Marta Aspachs

i Margalida BonnínEquip de redacció:

Joan Pi, Pep Coll, Miquel Planes, Marta Aspachs, Marta Bergas Ferriol, Elena Martin,

Biel SociesCol·laboradors:Tomàs Vibot,

Margalida Munar, BibiPublicitat:

Ramon Esteban(607 890 285)

Adreça:[email protected]

Web d’internet: www.observadordellevant.com

Publicitat a L’Observador del Llevant de Mallorca:

607 890 285Dipòsit Legal: PM 3097-2007

El racó de l’Observador

ES PRECISA COMERCIAL PER A AQUESTES ZONESInformació 667 51 51 85

Agenda febrer


L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA

http://www.observadordellevant.com http://www.plademallorca.com http://www.suddemallorca.com

ARTÀDiumenge 10 d’abril: Concert de l’Orfeó Ar-

tanenc, l’Orquestra Simfònica del Llevant i la Coral Llorencina. Teatre d’Artà, a les 20 h.

Divendres 15 d’abril: XI Mostra escolar de teatre, música i dansa. Obra: Per què li diuen amor? Col·legi Sant Salvador. Teatre d’Artà, a les 21 h.

Diumenge 17 d’abril: Cinema: Valor de ley. Teatre d’Artà, a les 20 h.

Diumenge 24 d’abril: Cinema: Bienvenidos al sur. Teatre d’Artà, a les 20 h.

Divendres 29 d’abril: Dansa: Tres Ballets. Teatre d’Artà, a les 20:30 h.

CAPDEPERAItineraris, excursions i marxa nòrdica. Con-

sultau programa apart a l’OIT de Cala Rajada o al telèfon 971819467.

Diumenge 10 d’abril: Cinema: Cisne negro. Teatre Capdepera, a les 20 h.

Dimecres 13 d’abril: Sessió del Club de l’oient: “Joan Valent i la seva obra” a càrrec de la musicòloga Eugènia Gallego. Centre Cap Vermell, a les 19 h.

Dimecres 13 d’abril: Col·loqui sobre edu-cació: “Respon el sistema educatiu actual a les necessitats dels nostres fills?” Llibreria Bolic, a les 20 h.

Dijous 14 d’abril: Teatrix presenta: La Ca-putxeta Vermella (contacontes-espectacle músical). Biblioteca de Cala Rajada (Centre Cap Vermell), a les 18 h.

Dijous 14 d’abril: Presentació de la novel-la Black Llata Blues. Teatre de Capdepera, a les 20 h.

Divendres 15 d’abril: Reunió del voluntariat lingüístic. Sala polivalent del teatre, 19 h.

Divendres 15 d’abril: Presentació del llibre Ploma de ferro 2006-2010. Teatre de Cap-depera, a les 21 h.

Dissabte 16 d’abril: Rèquiem de Mozart a càrrec de la Coral s’Alzinar i l’Orquestra Sim-fònica de les Illes Balears. Centre Cap Ver-mell, a les 19:30 h.

Diumenge 17 d’abril: Cinema: Rango. Tea-tre de Capdepera a les 17 h.

Dilluns 18 d’abril: Concert: Pau Riba i MU

presenten EADX. Teatre de Capdepera, a les 21 h.

Dimarts 19 d’abril: Conte amb titelles S’hermosura del món. Biblioteca de Capde-pera, a les 18 h.

Dimarts 19 d’abril: Concert del 2n trimes-tre de l’Escola Municipal de Música de Cap-depera. Teatre de Capdepera, a les 18 h.

Dimarts 19 d’abril: Inauguració de l’exposi-ció de Ca Na Marisa. Brodats, punt de calça i patchwork. A Ca’n Creu, a les 19:30 h.

Dimecres 20 d’abril: Concert del 2n trimes-tre dels alumnes de l’Escola Municipal de Música de Capdepera. Teatre de Capdepera a les 18 h.

Dissabte 23 d’abril: X Fira del Llibre, Sant Jordi. Plaça de l’Orient, de les 9’30 a les 14 h.

Dissabte 23 d’abril: Espectacle Blandín de Cornulla a càrrec de Teatrix. Plaça de l’Ori-ent, a les 12 h.

Diumenge 24 d’abril: Exhibició de dansa espanyola i flamenc a càrrec de l’escola de dansa Satu Jiménez. Auditòri del Centre Cap Vermell, a les 18 h.

Divendres 29 d’abril. Mostra de Balls del món. Centre Cap Vermell, a les 18 h.

Divendres 29 i dissabte 30. Musical Alícia al país de les meravelles. Tetatre de Capde-pera, a les 20 h.

MANACORFins el 17 de juny, XXV Mostra de teatre

escolar de Manacor. Consultau el programa complet a wwwteatredemanacor.com

Dissabte 9 i diumenge 10 d’abril: Teatre Rebels, de Josep Antoni Pérez. Sala 4 Teatre de Manacor a les 20 h.

Diumenge 10 d’abril: Cinema independent de petit format: El cinema d’Antoni Riera Nadal. Sala 2 Teatre de Manacor a les 19 h.

Diumenge 10 d’abril: Concert (Piano solo) a càrrec de Pau Terol. Sala 1 Teatre de Ma-nacor, a les 20 h.

Dissabte 16 d’abril: Teatre Commedia all’improvviso, creació col·lectiva. Teatre de Manacor, a les 20 h.

Diumenge 17 d’abril: Teatre El mètode

Grönholm de Jordi Galceram. Teatre de Ma-nacor, a les 20 h.Dilluns 18 i dimarts 19 d’abril: Teatre: Cas-

tigats! De Juli Dista. Teatre de Manacor, a les 20 h.Dilluns 18 d’abril: Teatre: Shakespeare Vuit

Vents. Teatre de Manacor, a les 20:30 h.Dimecres 20 d’abril: Teatre L’arc de sant

Martí. Teatre de Manacor, a les 20 h.Dijous 21 d’abril: Teatre L’arc de sant Mar-

tí. Teatre de Manacor, a les 19 h.Dijous 21 i divendres 22 d’abril. Teatre La

història de Peter Pan. Teatre de Manacor, a les 19 h.Divendres 22 i dissabte 23 d’abril: Teatre

No pugis al sòtil. Teatre de Manacor, a les 19 h.Dimecres 27 i dijous 28 d’abril: Teatre La

nit de les joguines. Teatre de Manacor, a les 19 h.

SANT LLORENÇ DES CARDASSARDissabte 9 i dissabte 16: Cala Millor Clas-

sic Festival. www.samaniga.catDissabte 16 d’abril: Teatre infantil El joglar

Miquel i la festiva rondalla del cavall del rei. Auditòrium Sa Màniga, a les 18 h.Dissabte 16 d’abril: Dansa Tres Ballets,

companyia de dansa Teatre d’Alaró. Auditòri-um Sa Màniga, a les 20:30 h.

SON SERVERAV Festival Internacional SonServeraClown

2011:Dissabte 9 d’abril: Capitán Maravilla Pro-

ductions (Andalusia). Plaça de Sant Joan, a les 18 h.Dissabte 9 d’abril: Jashgawronsky Brothers

(Itàlia/Armènia). Plça de St Joan, a les 19 h.Diumenge 10 d’abril: Agustín “El Casta”.

Al Teatre, a les 19 h.Dissabte 16 d’abril: El Niño de Retrete (Ar-

gentina). Plaça de Sant Joan, a les 18 h.Dissabte 16 d’abril: Los Estrambóticos (Ar-

gentina). Plaça de Sant Joan, a les 19 h.Diumenge 17 d’abril: Yllana (Madrid). Al

Teatre, a les 18 h.

LLEGEIX LES NOSTRES REVISTES A INTERNET A: www.issuu.com/plallevantsud

www.acpg.cat


SON SERVERA

ABRIL 11 / NOTÍCIES 3

Aquest servei ha doblat enguany el nombre d’alumnes i és previst que encara es tripliquin coincidint amb la temporada turística

Un dibuix realitzat per un alumne de l’escoleta matinera durant les primeres hores del dia.

L’Escoleta Matinera de Cala Millor dobla el nombre d’alumnes durant el curs 2010-2011

Redacció. Son Servera.

L’Escoleta Matinera de Cala Millor, servei dependent de l’Ajuntament de Son Servera, atén durant aquest curs 2010-2011, una vintena d’infants, el que suposa el doble d’alumnes que l’any passat. Els escolars que accedei-xen a aquest servei tenen edats com-preses entre els 3 i els 12 anys. Les previsions, però, són que aquesta xifra es dispari en començar la temporada turística: l’escoleta matinera podria do-nar servei a més de 50 escolars durant els mesos estivals.

Aquest servei municipal ofereix a aquells pares d’alumnes del Col.legi Públic Na Penyal de Cala Millor que co-mencen els seus treballs abans de l’ho-ra de l’inici de les classes ordinàries, la possibilitat de deixar els seus fills a càrrec de l’Escoleta Matinera, i així po-der atendre les seves responsabilitats professionals abans de les 9.00 hores. Així mateix, el servei permet recollir els nins després de les 14.00 hores.

Concretament, l’horari de l’Escoleta Matinera és de 6.45 a 9.00 hores i de 14.00 a 15.30 hores. Val a dir, que la de Cala Millor és la que més prest obre les seves portes a tot Mallorca, cap al-

tre centre d’aquestes característiques acull alumnes abans de les 7 hores. En el primer servei del matí, els nens reben un berenar gratuït i realitzen tota casta d’activitats per entretenir-

El centre de salut de Son Servera té una unitat

bucodental i una de fisioteràpia

El centre, que té prop de 2000 mil metres quadrats, atendrà uns 20 mil serverins


El centre de salut de Son Servera va ser inaugurat pel propi president del Govern, Francesc Antich, el passat mes de març. Un espai sanitari públic que duplica en nombre de consultes el cen-tre anterior. De fet, s’estén sobre una superfície de prop de 2000 mil metres

quadrats –el triple que el centre vell-, i atendrà 20 mil serverins amb targeta sanitària.

Pel que fa al cost d’aquest nou cen-tre, el Govern hi ha realitzat una in-versió que frega els dos milions i mig d’euros. No debades, s’hi oferirà una cartera de serveis més extensa que la

La de Cala Millor és, a tot Mallorca, l’escoleta matinera que més prest obre les seves portes

se i també per desenvolupar les seves habilitats artístiques i educatives. Els responsables de l’Escoleta Matinera s’encarreguen igualment de portar els nens a les classes ordinàries de l’escola

a les 9.00 hores. El segon servei del dia permet als nens menjar dins l’horari estipulat i continuar amb les activitats esmentades.

Dues monitores s’encarreguen de cuidar i desenvolupar aquestes activitats:tallers de dibuix, de manua-litats, mímica, deures, projeccions de pel·lícules, murals, cançons, poesia,

etc. L’Escoleta Matinera es concentra a l’escola infantil de Na Penyal i fa dos anys que està en marxa, un període en el que ha demostrat amb escreix la ne-cessitat d’un servei públic que fa pos-sible als serverins la conciliació laboral i la familiar.

El servei continua a l’escoleta d’es-tiu, fet pel qual està en actiu durant pràcticament tot l’any.

que es presta al centre actual: s’hi afe-geix una unitat de salut bucodental i una altra de fisioteràpia, que s’inclouen

així dins l’oferta de serveis assisten-cials adreçats a la població de la zona del centre de salut. Pel que fa a les consultes freqüents, n’hi haurà dotze de medicina i d’infermeria de família; i altres quatre de pediatria i d’infermeria pediàtrica.

També hi haurà un gabinet d’atenció a la dona, una sala poliva-lent, una d’extraccions, una de cirur-gia menor i una de cures.

El centre de salut de Son Servera atendrà 19.249 persones en posses-sió de targeta sanitària; d’aquestes,

2.746 són menors de 14 anys, 13.946 tenen entre 14 i 65 anys, i 2.557 són majors de 65 anys.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA4 NOTÍCIES / ABRIL 11

SON SERVERA

Protecció Civil de Son Servera celebra 15 anys

Redacció. Son Servera.Protecció Civil de Son Servera ce-

lebrà el 15 aniversari de la seva fun-dació mitjançant una diada i unes jornades en què es mostrà el mate-rial, els recursos i les funcions del cos de voluntaris, qui obtingueren un reconeixement per la seva tasca. L’agrupació de Protecció Civil de Son Servera és la quarta que es va crear a Mallorca, concretament l’any 1997, sota el lideratge de Manuel Alonso, Mateu Lladó i Francisco Barrachina. Segons indica l’actual responsable de Protecció Civil de Son Servera, Manuel Alonso, nombroses persones ajudaren voluntàriament en aques-tes ocasions, i es va decidir seguir col.laborant de manera organitzada, i així va ser com sorgí l’agrupació.

Protecció Civil de Son Servera compta actualment amb 15 actius i coordina les tasques d’emergències amb el Govern des del 112, en casos d’incendis, accidents, etc. i compta amb una col.laboració estreta amb la policia local.

Manuel Alonso fou un dels fundadors del cos fa ara 15 anys


Una sentència d’un jutjat del con-tenciós administratiu de Palma deses-timà un recurs interposat per l’entitat mercantil Marina Universal, SA, contra l’Acord de la Junta de Govern local de l’Ajuntament de Son Servera, del 3 de febrer de 2009, en el qual es va decla-rar la caducitat de les llicències d’obres concedides en alguns expedients de l’any 2006. Es tracta d’una de les sentències pioneres a les Illes Balears sobre caducitat de llicències amb ex-pedients iniciades per un ajuntament. L’empresa reclamava prop de dos mili-ons i mig d’euros per danys i perjudicis després dels efectes de la caducitat de les llicències.

L’Ajuntament de Son Servera va acordar la caducitat de les llicències en detectar l’incompliment dels terminis i la inactivitat de l’empresa en una zona del Port Verd, al nucli de Cala Bona, on s’hi havia de construir habitatges plurifamiliars. A més, el consistori ser-verí va fer una modificació puntual de les NNSS el 2008, mitjançant la qual, es reduïa a la meitat l’edificabilitat. D’aquesta manera, es canviava la nor-mativa i donava “base moral” per inici-ar l’expedient de caducitat de Marina Universal, SA , que “s’havia d’adaptar a la normativa”, segons indicà el regi-dor d’Urbanisme, Joan Riera.

El molí de sang ja es pot veure a les escoles velles, 10 anys després

que l’ajuntament el compràsRedacció. Son Servera

Ja han finalitzat les tasques de res-tauració del molí de sang de Son Ser-vera, que es pot veure a les escolles ve-lles. El projecte de restauració del molí es va iniciar el setembre del 2007 dins el programa de restauració del medi ru-ral que du a terme el Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca.

L’Ajuntament de Son Servera va adquirir el molí a un particular l’any 2001.

El molí es va mantenir desmuntat en el magatzem de la brigada munici-pal fins que es va firmar el conveni de restauració entre el consistori serverí i el Departament de Medi Ambient. L’ob-jectiu del conveni, a més de la restaura-

ció de l’element patrimonial, és posar-lo a l’abast de tothom i que es pugui visitar.

La restauració de les peces s’ha duit a terme als tallers de restauració del Departament de Medi Ambient i, una vegada finalitzades, s’han muntat els elements, sota una porxada, amb l’ob-jectiu de protegir aquest element.

Una sentència, pionera a les Balears, dóna la raó a l’Ajuntament per haver declarat la caducitat de llicències d’obres al Port Verd

El regidor d’urbanisme, Joan Riera; el delegat de Cala Millor, Josep Barrientos, i el regidor d’Hisenda, Pep Alvarez visitaren els solars del Port Verd amb llicències ca-ducades.

La Sala acordà la caducitat de les llicències en detectar l’incompliment dels terminis i també perquè s’havien modificat les NN.SS

L’empresa no estava conforme amb aquest acord de caducitat i va recórrer davant la jurisdicció contenciosa admi-

nistrativa. Ara la sentència considera que Marina Universal, SA no ha demos-trat raons suficients per enervar l’acord municipal de caducitat de llicències.

El regidor d’Urbanisme, Joan Riera, el delegat de Cala Millor, Josep Barri-entos, i el regidor Pep Àlvarez, visitaren el solar i mostraren la seva “satisfac-ció” amb el resultat d’aquesta sentèn-cia. Barrientos va indicar que “això de-mostra que les coses s’han de fer ben fetes”.

Més de 25 persones als Tallers de Memòria i Habilitats Socials

Redacció. Son Servera. Més de 25 persones de més de 65 anys, han participat a les 20 sessions dels tallers de memòria i habilitats socials, que han tingut lloc a Son Servera des del mes d’octubre del 2010 fins al mes març del 2011. Els cursos, organitzats per l’IMAS i la regidoria d’Afers Socials, han tingut com a objectiu millorar la qualitat de vida de la gent gran i prevenir la dependència.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA ABRIL 11 / NOTÍCIES 5

El ple aprova per majoria el manteniment de Ràdio

i Televisió de Mallorca

ARTÀ

Els Verds-Esquerra d’Artà sol·liciten ajudes al Govern per

combatre el becut vermell

Redacció. Artà.

El ple de l’ajuntament d’Artà del passat mes de març aprovà per majo-ria la moció relativa al manteniment de Ràdio i Televisió de Mallorca. Els 11 re-gidors d’UM, PSOE, UIA i EV-ERC, que havien presentat la moció, hi votaren a favor, mentre que els 2 edils del PP hi votaren en contra.

S’ha de recordar, que aquesta és una moció que els treballadors de Rà-dio i Televisió de Mallorca proposen a tots els ajuntaments de Mallorca i són

els regidors que així ho decideixen els qui eleven la moció a ple. Son Servera, Sencelles o Sineu són alguns dels ajun-taments que ja han aprovat la moció.

La iniciativa arrenca de la ferme intenció del PP de tancar l’ens públic, depenent del Consell, si guanyen les eleccions del proper 22 de maig. El mes de gener d’enguany, el propi pre-sident dels conservadors, José Ramón Bauzá, declarà que suprimiria Ràdio i Televisió de Mallorca en cas que arribés a la presidència del Govern.

De fet, a la passada edició de l’Ob-

servador, la candidata pel PP a la pre-sidència del Consell de Mallorca, Ma-ria Salom, refermava aquesta proposta

Els treballadors de RTV de Mallorca reivindiquen la feina dels 120 professionals que fan possible aquest mitjà públic.

electoral i deia que “TV de Mallorca ens costa 11 milions d’euros anuals: no ens la podem permetre”.

Redacció. Artà.

Els Verds-Esquerra han sol·licitat formalment ajuda a la Conselleria de Presidència i Agricultura per a que apli-qui mesures preventives per fer front al becut vermell. Els Verds-Esquerra reiteren així la necessitat que l’Ajuntament adopti mesures d’informació i prevenció davant la plaga del Becut, alhora que consi-deren que la Sala ha adoptat una actitud passiva envers el problema. És per això, diuen, que insten la Conselleria que ajudi l’Ajuntament a assolir l’aniquilament de la plaga. Andratx, Sa Pobla i Son Ser-vera són municipis que, mal-

grat no estar oficialment afec-tats, ja han adoptat mesures, com per exemple xerrades informatives a la ciutadania, als tècnics de residus i també a empresaris del sector de la jardineria. El becut és un co-leòpter que mossega les fulles tendres de la palmera i, més tard, el tronc. La mort de l’ar-bre, llavors, és només qüestió de temps.

El conseller d’Educació supervisa l’avenç de les inversions

Redacció. Artà.

El conseller d’Edu-cació i Cultura, Barto-meu Llinàs, es reuní amb el batle de l’Ajun-tament d’Artà, Rafel Gili per tractar dife-rents qüestions d’inte-rès compartit, com les inversions en matèria d’in-fraestructures educatives. En concret, el Govern està execu-tant les obres d’ampliació del CEIP Na Caragol i la construc-ció d’una nova escoleta amb una capacitat per 67 infants de 0 a 3. Tots dos projectes suposaran una inversió al mu-nicipi de 2 milions d’euros. A

la reunió també hi assistiren la directora general de Plani-ficació i Centres, Elvira Badia; la regidora d’Educació, Maria Antònia Sureda; la primera ti-nent de batle, Maria Antònia Servera; l’arquitecte Maria Llodrà i una tècnica d’edu-cació del consistori artanenc, Magdalena Colom.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA6 ENTREVISTA / ABRIL 11

“Jo he estat professor, però encara no som mestre”

Entrevista a Tomeu Caldentey, xef i propietari del restaurant Es Molí d’en Bou

AcAbA de renovAr l’estrellA Michelin que li fou concedidA el 2004, un Mèrit que no és cAp rovís, MAnco si teniM en coMpte

que toMeu cAldentey (sAnt llorenç d’es cArdAssAr,

1972) fou el priMer cuiner MAllorquí en rebre Aques-tA distinció. les estrelles,

però, no li fAn perdre l’oreMus. AviAt fArà dos

Anys que es Molí de’n bou jA no té Molí, perquè to-

Meu i el seu equip es trAs-llAdAren des de sAnt llo-

renç A sA coMA, Al coMplex de protur hotels. diu que de MoMent s’hi quedA Men-

tre ApuntA que, si voleM que el producte MAllor-

quí subsisteixi A lA rApin-yA dels preus de lA pen-

nínsulA “noMés ens quedA coMpetir en quAlitAt,

innovAció i excel·lènciA”.

Has rebut l’estrella Michelin ininter-roumpudament des de el 2004, qui li dóna més valor, tu o els teus clients?Quan te la renoven no saps si és una sort o una nosa; vull dir que, tens dub-tes sobre si serà un impediment per a que un cert tipus de clients vengui al teu restaurant. En qualsevol cas, està clar que és un privilegi. Al 2004 va tenir un efecte molt gran, venia mol-ta gent a veure com es traduïa exac-tament, en la cuina i en el servei, el fet de tenir una estrella. He de dir, no obstant això, que nosaltres seguim un criteri de qualitat molt exigent, el que creim que és el correcte i, si a més a més, agrada als inspectors que conce-deixen les estrelles, idò molt millor per a nosaltres. Una cosa també és certa: s’ha instal·lat entre els establiments

“Hi ha una certa tendència a tornar les estrelles Michelin perquè hi ha cuiners que s’estimen més ser lliures que ser guardonats”

gastronòmics, una tendència a tornar les estrelles perquè hi ha professionals que no es volen veure constrenyits, que s’estimen més ser independents...

La majoria de restaurants que obtenen 3 estrelles són del País Basc i entre els que en tenen una i dues, també hi abunden, què passa allà dalt que no passa aquí?Sí, i si t’hi fixes, també Catalunya és una regió molt meritòria en això de la cuina. El que passa és que socialment, Catalunya i el País Basc tenen cultura, en el sentit que la tenen superior. Així

de senzill. Són pobles on hi ha un gust per les coses; hi ha influït molt el con-tacte amb França. A Mallorca no som així: el mallorquí el que vol és alimen-tar-se i s’ha acabat, no hi ha demanda d’alta cuina. Tampoc no hi ha investi-gació gastronòmica. Això ho condiciona tot.

També estàs d’actualitat per “L’aplec culinari”, el teu llibre de receptes ba-sat en els 10 anys que has exercit com a professor a l’escola d’adults de Sant Llorenç... Et veus com a professor de la teva pròpia escola?

Bé, hem de ser humils... Hi ha una gran diferència entre ser professor i mestre. Jo he estat professor però encara no som mestre. Per tant, seria molt fàcil caure en un proposta descafeïnada i no hi vull caure.

Això de les classes també té una bran-ca altruista perquè existeix un lligam amb ASNIMO (Associació Síndrome de Down de Balears)...Sí, ha estat un projecte hermós, aquest. Els alumnes amb síndrome de down pintaven les culleres que jo re-galava després als cursos que faig per a l’escola d’adults i, a més, també els he fet algunes classes de cuina. Són gent molt professional i engrescadora. Si els he pogut ajudar en alguna cosa, idò aquesta col·laboració no té preu.

Quina importància dones als mitjans de comunicació dins tot el procés que implica la teva feina?Me n’he adonat que la comunicació és bàsica: de res me serveix fer un bon producte si no el sé comunicar. És un recurs que els cuiners hem de posar de la nostra part. En tot això, no podem ignorar les xarxes socials, són molt ne-cessàries.

Faries el teu propi programa de tele-visió?Sí, si m’agradés el format, si pogués fer alguna cosa on jo hi aportàs coses.

Què et semblen els cuiners-espectacle, aquells que fins i tot anuncien produc-tes per la televisió?Me pareix fantàstic que ho facin. Val més que anunciï casseroles en Martín Berasategui que no que ho faci un des-conegut. Ara, amb els productes ali-mentaris no tot és tan senzill: si ens hi fixem, no hi ha cap cuiner que publiciti un menjar del que no en pugui contro-lar la qualitat.

El teu restaurant dóna molta serenitat, quina importància dones a l’embolcall a l’hora de servir un menjar?Molta. És gairebé el 50%. Un mateix menjar servit dins un plat o dins un altre et farà un efecte diferent. Parem atenció a una curiositat: durant molts anys, els italians han venut oli espanyol fent creure que era italià. Pura imat-ge...!!


MANACOR

Redacció. Manacor.El PSM denuncià per via penal el

batle de Manacor per no haver apunta-lat Ca’n Bauçà. Sebastià Gayà, portaveu dels progressistes, afirmà que Pastor “ha comés un acte negligent perquè no seguí el dictamen dels pèrits que reco-manaven apuntalar aquest immoble de 9 pisos, adquirit per l’ajuntament l’any 2004 per 900 mil euros.”

S’ha de recordar que d’ençà que es feu efectiva la compra de l’edifici mai la premsa no hi havia pogut accedir: el regidor del PSM permetia el mes pas-sat que els mitjans de comunicació hi

entrassin per primera vegada, i com-provassin in situ l’estat de les instal-lacions.

L’ajuntament, però, no es torbà en reaccionar i s’afanyà en rebaixar l’alar-ma social: “en el mateix informe que ha esgrimit el regidor del PSM –explicà l’edil d’urbanisme, Bernat Amer-, els tècnics ens oferien l’opció de no carre-gar l’edifici i de restringir el pas a per-sones, i això és el que hem fet”. A més, digueren que les obres de rehabilitació s’adjudicarien en els propers mesos, i el propi batle presentà un informe tèc-nic ampliat al jutge.

3000 signatures i una concentració per tal que el jutge permeti reobrir el pont

Redacció. Manacor.

Una representació de veïns i comer-ciants de Porto Cristo lliurà al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) 3.028 signatures per demanar l’obertura al trànsit del pont del Riuet abans de la temporada turística. Diuen els veïns que aquesta és una mesura que alleugeraria la densitat del trànsit mentre la Sala del Contenciós-Admi-nistratiu resol si el pont queda emparat per la llei d’infraestructures d’interès general aprovada pel Parlament –amb el suport de PP I UM-, el novembre de l’any passat. Margalida Bel Rosselló, Antònia Llodrà i Antoni Fullana foren els representants portenys per fer ar-ribar aquest clam procedent de Porto Cristo. Toni Fullana admeté que “algu-nes botigues ja han tancat en previsió del que serà una temporada nefasta per a Portocristo: si ens tanquen el pont, ens maten”, digué.

UNA CONCENTRACIÓ MÉSPerò les accions de protesta per la

desconcertant situació a que es veuen

Els veïns diuen que ja hi ha botigues que han hagut de tancar en previsió del que creuen que serà una temporada nefasta FOTOS: GUILLEM RIBOT,

abocats els veïns i els turistes no s’atu-ren.

Els habitants de Portocristo no obli-den que el pont roman tancat per la única decisió d’un tribunal, i demana-ren que s’obri la infraestructura al pas de vehicles amb una altra concentra-

ció silenciosa als voltants del pont. Cal recordar que ara mateix tot el trànsit ha de passar pel pont baix, un fet que provoca llargues cues i esperes inter-minables.

Els veïns pateixen perquè, si no es soluciona el problema abans de l’inici

de temporada, això pot perjudicar greu-ment els comerços de la zona durant l’estiu. La situació judicial, mentres-tant, segueix encallada i el jutge man-té l’ordre estricte de no començar les obres d’esbucament fins a nou avís.

500 alumnes planten garrovers i ullastres en el dia mundial dels boscos

Redacció. Manacor.En el marc de la setmana

de l’arbre a Manacor i en mo-tiu de la celebració del dia mundial de l’arbre, el passat 21 de març, la Delegació de Medi Ambient i l’Agenda Local 21, varen organitzar una acti-vitat dirigida als alumnes de primària, i que consistia en la plantació d’espècies vegetals a la zona verda ubicada a la ron-da del Port del nucli urbà de Manacor (darrera l’IES Mossèn Alcover). Amb aquesta activitat s’inicià la setmana d’actes organitzats per l’Ajuntament de Manacor. Durant tot el dilluns varen passar per la zona verda al voltant de 500 alumnes, que plantaren un total de 25 arbres (12 garrovers i 13 ullas-tres) i 80 espècies arbustives (lavanda i mata). L’activitat tenia com a objectiu donar a conèixer l’important paper que juguen els arbres en el nostre entorn urbà i la necessitat de respectar-los i conservar-los. També s’hi dugueren a terme altres activitats com un curs de compostatge al centre cultural de Por-to Cristo, una neteja d’una zona fores-

tal de Cales de Mallorca, i una xerrada sobre “La importància dels arbres dins el paisatge urbà”, a càrrec de Salva-dor Canyís, a la biblioteca municipal de Manacor. També la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat muntà una diada de demostració de repoblació fo-restal, d’extinció d’incendis i de man-teniment de marges a la comuna de Lloret i explicà que els incendis han davallat molt la darrera dècada, fruit de la major conscienciació mediambi-ental i respecte per la natura que hem adquirit els ciutadans.

El PSM de Manacor denuncia Antoni Pastor per no haver apuntalat

Can Bauçà i el batle ho considera una maniobra per imputar-lo Els alumnes plantaren garrovers, ullas-

tres, mata i lavanda.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA8 NOTÍCIES / ABRIL 11

PSM-Esquerra-Verds vol que l’escola Sa Torre sigui un casal quan els alumnes es traslladin al Quarter dels Sementals

Redacció. Capdepera.El grup PSM-Esquerra-Verds vol

que l’escola infantil de Sa Torre sigui convertida en un casal de joves i d’en-titats una vegada els infants siguin traslladats a l’edifici que l’IMAS i el Govern estan construint al Quarter dels Sementals. Malgrat tot, però, durant la visita d’obres que hi feren alguns repre-sentants locals, insulars i autonòmics, la regidora d’educació, Catalina Riera, apuntà la possibilitat que l’escola pugui donar cabuda a un centre de primària d’una sola línia.

Precisament, el conseller de Be-nestar Social i president de l’IMAS, Jaume Garau, juntament amb Elvira Badía, directora general de Planificació de Centres del Govern balear, el batle de Manacor, Antoni Pastor i la regidora d’Educació, visitaren les obres del nou edifici de serveis socials i educatius del Quarter dels Sementals. Allà, explica-ren que a la planta baixa, la Conselleria d’Educació hi està construint l’amplia-ció del Col·legi Públic Simó Ballester, situat al solar limítrof, per a la implan-tació futura del segon cicle d’educació

L’IES Porto Cristo visita el Consolat de la Mar

Un grup d’alumnes de quart d’ESO de l’Institut d’Ensenyament Secundari de Porto Cristo visitaren la seu del Govern: el Consolat de la Mar. La visita tenia l’objec-tiu de conèixer de primera mà la institució autonòmica. A més de l’edifici, pogueren gaudir del quadre de Meifrèn que fa poques setmanes que n’ocupa la capella. La visita fou guiada per la historiadora de l’art Júlia Román.

Representants de l’IMAS i de la Conselleria d’Educació, acompanyats pel batle i la regidora d’Educació, supervisaren les obres.

infantil (3-6 anys). En aquest espai s’hi afegiran els 150 alumnes d’infantil de Sa Torre, que seran absorbits pel Simó Ballester quan acabin les obres.

A la planta primera, en canvi, s’hi instal·laran els serveis socials de l’Ajun-

tament de Manacor i altres serveis com-petència de IMAS. Aquesta actuació, que es du a terme conjuntament entre l’IMAS i la Conselleria d’Educació, té un cost de gairebé dos milions d’eu-ros.

MANACOR93 desocupats manacorins manco

El programa “Reincorpora’t a Ma-nacor” implica dos trets principals: per una banda, la millora i rehabili-tació de la imatge i serveis del muni-cipi, i per altre banda, la inserció en el món laboral de 93 treballadors del mateix municipi. Els beneficiaris del programa participaran tant en cursos de formació com en el desenvolupa-ment de tasques laborals. El projecte es cofinancia entre l’ Ajuntament de Manacor i el Govern

MANACOR

Antoni Pastor, content perquè el Parlament diu que no al tren-tram

Lusti García encapçala la candidatura d’ALM a la batlia

El batle de Manacor, Antoni Pas-tor es mostrà satisfet després que en sessió plenària del Parlament de les Illes Balears s’aprovés per majoria una iniciativa del Partit Popular re-lativa al compliment dels objectius fixats al principi de legislatura. Dins la iniciativa s’hi contempla un punt on el Parlament de les Illes Bale-ars insta al Govern Balear a complir l’acord adoptat per l’Ajuntament de Manacor en el sentit que el tren-tram no passi en superfície pel casc urbà de la localitat.

Salustià Garcia, actual regidor de l’Ajuntament, serà el candidat a la batlia a les properes eleccions mu-nicipals de maig, seguit del també regidor Francesc Mateu i de Joan Gi-nard, actual president de la barriada manacorina de Fartàritx, president de la Federació d’Associacions de Veïnats i nova incorporació al partit. Salustià Garcia és regidor d’ALM des de l’any 2003 i membre del partit des dels inicis de la seva fundació, l’any 1999. Empresari del sector fuster, ha dedicat la seva tasca els darrers anys com a regidor a l’ oposi-ció, a treballar pel sector de l’esport i per la millora de les barriades.

Montse Ferrer, ex-perlera, candidata per la Lliga Regionalista

La qui fou cap de botigues de Majorica, Montse Ferrer, serà la can-didata per la Lliga Regionalista a la batlia de Manacor. Ferrer ja té expe-riència política perquè ja va ocupar una direcció insular sota el mandat de Maria Antònia Munar.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA10 / ABRIL 11

Carme Aguiló Casabona (*)

Família i depressió

Quan un membre de la família sofreix una de-pressió d’alguna mane-ra tota la família es veu

afectada per dita depressió. Mol-tes vegades es fa difícil entendre els motius d’aquest estat d’ànim i sovint es culpa al malalt de estar així perquè vol i no fer res per sor-tir-ne. És important que la família estigui ben informada de què és una depressió i entengui que mai és un estat voluntari i que sem-pre, qui més pateix és la persona que té la depressió. Per ajudar al canvi d’aquest estat anímic, la fa-mília i els amics han de mantenir una actitud comprensiva i oberta cap al malalt.

No s’ha d’oblidar que la de-pressió és una malaltia que es pot tractar i curar.

Quan es té una depressió sovint es desitja estar sol i aïllat. La famí-lia i els amics ajudaran a la perso-na deprimida fent-li saber que pot comptar amb ells quan ho desitgi i, sense caure en la insistència, anar-li recordant que l’enyoren i que tenen moltes ganes de tornar a estar prop d’ella fent les coses que solien fer abans de la depres-sió. Però si vol estar sola s’ha de deixar-la, solament si es creu que hi ha pensaments suïcides s’ha d’insistir per què no estigui sola i parlar d’allò que està rumiant.

Una vegada que la persona amb depressió accepta la nostre companyia s’ha d’evitar parlar so-lament de la depressió i dels seus símptomes, encara que si ella ho desitja s’ha de deixar que s’ex-pressi i que comparteixi els seus sentiments amb nosaltres. Si ve-iem que el discurs es torna repetitiu i victimiste hem d’ajudar-la a sortir-ne d’ell donant-li missatges d’ànim i forta-lesa, intentant distreure-la amb altres temes més entretinguts i optimistes.

També la ajudarà a sortir de l’estat depressiu tenir una actitud més activa, ja que la depressió fa que la persona entri en períodes d’inactivitat i apatia. S’ha de demanar-li que ajudi amb les tasques que estiguin dins de les seves possibilitats i que abans realitzava de manera habitual, això li permetrà tornar

a sentir-se útil. També és recomanable acompanyar-la a fer exercici, caminar, anar al cinema, al teatre...

Sabem que la irritabilitat i el mal humor formen part de l’estat depressiu i és fàcil respondre a ell amb més ir-ritabilitat i mal humor. S’ha de fer un esforç i evitar aquest tipus de resposta, trobant la manera d’expressar amb cla-redat el rebuig d’aquest tipus d’actitud i posant-li els límits clars sense perdre la paciència, controlant el to de veu per no expressar ni enfado ni menyspreu.

No s’ha d’esperar que la persona deprimida, durant la fase aguda, faci molt per sortir d’ella, ja que un dels trets característics d’aquest estat es la desesperança . Poc a poc, a mida que es vagi recuperant ja podrà respondre de manera més positiva i efectiva a tots els esforços dels familiars i amics. Cal armar-se de paciència i no desistir en el propòsit d’ajudar a la persona es-timada.

I un darrer consell, segueixi amb la pròpia vida, no deixi de fer el que so-

lia fer. No es deixi arrastrar pels sen-timents de desànim, estarà en millor condició per ajudar si està física i emo-cionalment saludable. Parli amb per-sones que puguin ajudar-li a fer front a aquesta situació, els familiars també necessiten parlar dels problemes de viure amb algú que està deprimit.

No es desanimi si arriben a haver-hi alguns contratemps. Hi haurà dies bons i dies dolents. L’optimisme sempre serà un bon conseller.

(*) Psicòloga [email protected]

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA ABRIL 11 / 11

CAPDEPERA

Atorgada la subvenció per rehabilitar la Torre Nova del Cap Vermell

Redacció. Comarca.El Ministeri de Foment, en comissió

celebrada el passat 22 de març, apro-và una subvenció de 65.729,50 euros per rehabilitar la Torre Nova del Cap Vermell, a Capdepera, a través de l’1% cultural que es destina a actuacions so-bre el patrimoni històric. Aquesta sub-venció suposa el 75% del cost total de

Ampliació i reforma de l’IES de Capdepera i de l’Escola Infantil “Es Ferreret”

Redacció. Capdepera.

El conseller d’Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, inaugurà a Capdepera les obres d’ampliació i reforma de l’IES Capdepera, un projecte que ha supo-sat una inversió de més d’1,1 milions d’euros (1.139.255 euros ) per part del Govern i que ha permès incremen-tar l’oferta escolar del centre en 180 places, a més d’introduir millores amb l’habilitació d’altres espais.

També en el decurs de la seva visi-ta al municipi, el responsable autonò-mic en matèria educativa inaugurà les instal·lacions renovades i l’ampliació de l’Escola Infantil (EI) Es Ferreret, que després de les obres assoleix una capacitat de 74 places per a nins i ni-nes d’entre 0 i 3 anys.

El batle de Capdepera, Josep A. Ga-llego; la directora general de Planifica-ció i Centres, Elvira Badia; el gerent de l’IBISEC, Francisco Fernández, i el di-rector de l’institut, Llorenç Llop, entre d’altres autoritats, membres de l’equip directiu del centre, i famílies també as-sistiren a la inauguració.

UNA LEGISLATURAAL SERVEI DE L’EDUCACIÓTot i la conjuntura econòmica ad-

versa d’aquesta legislatura, l’Executiu autonòmic ha destinat prop de 200

milions d’euros en la construcció i am-pliació de 145 centres de primer cicle d’educació infantil, de primària i de se-cundària.

Llinàs recordà també que la Conse-

lleria ha invertit devers 170 milions d’euros en 90 projectes relacionats amb la construcció i reforma de cen-tres de primària i de secundària.

A aquestes dades, cal afegir una inversió de més de 20 milions d’eu-ros a través del Pla per a l’Educació de la Primera Infància, destinats a incrementar i millorar la xarxa públi-ca d’escoletes de les Illes per garan-tir un servei educatiu de qualitat en el tram educatiu de 0 a 3 anys. El conseller subratllà que s’han desen-volupat 55 projectes a 40 municipis de les Illes que, en el seu conjunt i una vegada concloses totes les obres, hauran suposat la creació i consoli-dació de gairebé 3.000 places públi-ques d’escoletes.A més a més, la regularització

d’aquest sector ha permès gairebé triplicar el número de centres i pla-ces públiques que compleixen amb la normativa, passant dels 58 centres i 3.811 places autoritzades de 2007, als actuals 146 centres i 8.401 places autoritzats.

L’institut renovat té espai per a 180 alumnes, i l’escoleta per a 74.

l’obra, que arriba als 87.639,33 euros. El 25% restant haurà de ser assumit per l’ajuntament o altres institucions que hi vulguin col·laborar.

La iniciativa va sorgir l’any 2004, a través d’una moció presentada pel PSM, i amb el suport de tots els partits, que l’Ajuntament de Capdepera va en-viar al Ministeri de Foment. Fa aproxi-

madament un any que es varen reinici-ar els contactes entre l’ajuntament i el Govern d’Espanya per tal d’aconseguir fons que permetessin rehabilitar aques-ta torre, que data de 1557 i que es tro-ba a 250 metres sobre el nivell del mar. S’ha de recordar que la torre del Cap Vermell és l’única de titularitat muni-cipal, requisit indispensable per rebre l’ajuda, tot i que la moció sol·licitava la rehabilitació de totes les torres costa-neres del municipi.

El projecte de rehabilitació preveu usar morters de calç i àrids, enlloc de ciment, canviar la ferralla per acer in-oxidable i, per ara, no contempla una escala per pujar al terrat.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA12 EXCURSIÓ / ABRIL 11

Des de cala de s’Estret al torrent de na Borges (I)

Tomàs Vibot

Avui us proposam una magnífica excursió per fer en una època com aquesta, on la calor no apura i en canvi el fred cada

cop es fa més suportable. Ateses les característiques de la ruta, haurem de menester dos vehicles o bé que qualcú ens porti fins al punt d’inici, la cala de s’Estret, situada a l’extrem de gregal de la urbanització de Betlem (Artà). La di-ficultat és baixa, atès que no hi ha des-nivells i també es pot fer amb bicicleta (de coberta mixta o bé directament de muntanya). En total ens podrem torbar unes dues hores i mitja i no té cap tipus de pèrdua, ja que sempre seguirem el litoral. Només recomanam prou aigua (tot i que a la Colònia de Sant Pere en podrem trobar), bon calçat i aprofitar un dia assolellat i calmat.

La ruta s’inicia a la urbanització de Betlem, a la qual arribam per la carretera de la Colònia de Sant Pere (Ma-333-1) des de la carretera d’Artà a Can Picafort. Cal que en el darrer vial de la urbanitza-ció voltem a l’esquerra fins arribar a la cala de s’Estret, punt on començarem la caminada.

Els primers metres envolten la prime-ra línia dels xalets de la urbanització. Aviat advertirem que els edificis no se-gueixen una tipologia unitària sinó que hi trobarem un mestall de propostes i dèries. Els immobles més antics es bar-regen amb els més moderns, dels quals destaquen el d’estructura cúbica, dels quals hi ha una bona partida. Si feim una mirada cap enrere podrem gaudir de les vistes des Caló -fitat per un petit port

de pescadors-, el cim de la Talaia Moreia (432 m) amb el coll des Vent a la seva esquerra (on encara es localitzen per ací i allà les restes d’una bomba que degué esclatar durant la Guerra Civil) i també el cim del puig de sa Tudossa (444 m), fitorat per una munió de repetidors.

Passarem vora una rodona amb un estilós xalet i tot d’una entrarem en els dominis d’un complex d’aparta-ments que guaiten damunt un caló, al qual podrem davallar per una escala de formigó. Un cop passat, comença el pri-mer tram de litoral d’interès. Gràcies al no avanç dels projectes urbanístics que amenaçaven fa dècades, aquesta franja litoral ha quedat despoblada i en conse-qüència molt bella. Aviat passarem les primeres puntes: s’Escull d’en Tomàs i la punta de ses Saupes. Cap a migjorn

s’alça amb força el cim d’en Coassa, de 321 m, coronat per una petita garita des d’on es talaia per complet tota aques-ta magnífica costa mallorquina. Rere aquest puig hi ha el que fou un dels darrers reductes de l’eremitisme mallor-quí, l’ermita de Betlem, avui abocada a un silenci total. Per contra, si miram mar endins, trobarem a l’altra banda la llarguera península de Formentor, en-capçalada pel far, el vertader finis terrae mallorquí.

En pocs minuts arribarem a dos fon-dos i estrets calons, batiats amb pecu-liars denominacions: sa Banyera de sa Senyora i sa Banyera des Ermitans. Està clar que els topònims corresponen a sengles metàfores. A la nostra esquerra s’obre el territori conegut com es Ca-nons, dins el qual encara hi ha les em-premtes de l’inici d’una fallida urbanit-zació. Travessarem el torrent de s’Aigua Dolça, prop del qual el qual hi ha les restes del dolmen de s’Aigua Dolça, un dels monuments prehistòrics més antics de Mallorca. El camí se separa progres-sivament de la mar, deixa a la dreta na Ferradura i la punta de Ca los Camps i baixa amb decisió per darrera d’uns es-cars, a través d’un petit oasi de vegeta-ció. Desembocarem a cala los Camps, una bella i equilibrada raconada de mar on val la pena, si som a l’estiu, refrescar el cos.

Es tracta d’una rada petita, de còdols, amb diversos varadors i tam-bé un decrèpit niu de metralladores. Les savines aguanten temporals i turistes des de fa molts decennis. L’aigua sol ser aquí tranquil·la, encara que durant la canícula hi falten llocs. Val la pena gaudir llargament de la combinació de colors, millor dir, del xoc de colors de la terra, la mar i les roques.

Sortim de la cala per la part posterior, on travessarem un veritable túnel de ve-getació. Entre les savines trobarem algu-na figuera borda. Com podrem compro-var l’asfalt farà acte de presència, però nosaltres tenim la recomanable opció de continuar arran de mar, on un tirany ens permetrà avançar sense problemes. Avi-at assolirem un altre espai captivador: el caló des Corb Marí. Cap a l’interior, els habitatges prenen major protagonisme, i entre algunes noves construccions hi trobam antics sementers i conradissos, entre els quals destaca alguna reduïda vinya.

Avançam i travessarem l’arenalet de Son Colom, on deixarem enrere dues torres d’enfilació militar, de temps de la postguerra.

A l’altura de la punta des Taverner, el camí desemboca en la carretera, per on continuam fins arribar a sa Torreta, una discreta i bella casa damunt la mar, do-tada d’aquest element constructiu. Els seus propietaris li adossaren una pedra amb un motiu d’exaltació mariana da-munt el portalet.

Som a poques passes de la Colònia de Sant Pere, punt i fi de la primera part de la nostra excursió.

(continuarà)


SANT LLORENÇ

Empresa Concessionària del Servei de recollida de residus sòlids urbans

ECONAR S.A.

Via Portugal, nº. 56-1er pisMANACOR

Biblioteca i centre de dia al convent de ca ses monges de Son Carrió

Redacció. Sant Llorenç.

El batle de l’Ajuntament de Sant Llorenç, Mateu Puigròs i els regidors de la corporació municipal, inaugura-ren les noves instal.lacions de ca ses monges de Son Carrió, que s’han habi-litat per acollir un centre de dia i una biblioteca.

Concretament, la residència ocupa la primera planta i el primer pis, i la bi-blioteca, el segon. L’acte d’inauguració comptà amb la presència de nombrós públic: petits, grans i joves de Son Car-rió, Sant Llorenç i altres pobles veïns. El el decurs del matí, es feren tallers per als més petits, després, la Banda Municipal amenitzà la celebració amb un concert i, seguidament, la festa acabà amb un petit refrigeri.

Aquestes obres han estat finança-des, en la seva totalitat, a través del Pla E del Govern central, i han con-sistit a l’adaptació i modernització de l’espai que ocupava l’antic convent de ca ses monges. A la planta baixa hi ha

la cuina, el menjador, una sala d’es-barjo, un despatx i banys. Al primer pis, s’hi obre una sala de fisioteràpia,

L’acte d’inauguració comptà amb la presència de nombrós públic: petits, grans i joves de Son Carrió, Sant Llorenç i altres pobles veïns.

Convocat el XXIII Certamen de Pintura de Son CarrióRedacció. Fins el 20 d’abril es poden presentar les obres per optar al XXIII Cer-tamen de Pintura de Son Carrió, els premis del qual es lliuraran en el decurs de les festes de maig del municipi. El primer premi són 2.200 euros i el segon, un tiratge litogràfic de 50 exemplars del quadre premiat. El tema és lliure, al igual que la tècnica. També s’accepten tots els suports excepte el vidre.

un despatx d’infermeria, banys i altres dependències. Al segon pis, hi trobem la biblioteca que s’ha fet amb un embi-gat de fusta i s’ha equipat amb mobles funcionals i finestrons que donen al pati i al carrer. En definitiva, un espai acollidor que convida a la lectura.

En canvi, la capella acomplirà la funció de sala d’exposicions i conferèn-cies. L’ajuntament ha informat que els usuaris interessats ja poden sol·licitar plaça a les oficines municipals: n’hi ha 15 de disponibles de les 30 amb les que compta el centre.

150 infants llorencins més podran optar a una plaça al CEIP Guillem Galmés

Redacció. Sant Llorenç.Les obres d’ampliació del CEIP

Mestre Guillem Galmés ja han estat inaugurades i suposen un increment de 150 places a l’oferta escolar del centre. Això, per mor que s’ha cons-truït un edifici nou per encabir tota l’etapa d’infantil. En total, l’escola pot donar cabuda ara a 150 infants de primària i a 300 d’infantil. Així les coses, amb l’increment de places, el centre té ara 6 aules d’infantil i per això pot escolaritzar 150 infants més d’aquesta etapa que abans de l’ampliació. El nou immoble té, a més, una aula de psicomotricitat, menjador, cuina, bany, nous acces-sos i serveis administratius. L’actua-ció ha anat a càrrec de la conselleria d’Educació i ha estat possible gràci-es a una inversió de més d’un milió d’euros.

El batle, Mateu Puigròs, donà el vist i plau a les noves aules

El primer premi l’any passat fou per Isabel Fullana. Títol: Maria i jo


COMARCA DE LLEVANT

El conseller d’Educació es reuneix amb els directors de les escoles de la comarca

Redacció. Comarca.El conseller d’Educació i Cultura, Bartomeu Lli-

nàs, es reuní amb els directors d’educació infantil i primària, d’educació secundària, i centres d’adults de la comarca del Llevant. Durant la trobada, Llinàs posà en relleu el paper dels equips directius dels centres i de la comunitat educativa perquè l’admi-nistració pugui desenvolupar les seves línies d’actu-ació i assolir el repte de millorar el sistema educatiu de les Illes Balears.

15000 mil quaderns de flora i fauna dissenyats per Amadip il·lustren

el Parc de LlevantRedacció. Comarca.

Per primer cop, un parc natural de les Illes Balears publica quaderns de camp de fauna i flora, amb fitxes explicatives de les seves espècies més característi-ques (descripció, comportament, distri-bució i hàbitat, conservació). Es tracta de dos quaderns de camp que recullen les vint espècies d’animals i les vint es-pècies de plantes més representatives del Parc Natural de Llevant. Les fitxes del quadern, impreses en color, estan il·lustrades amb dibuixos que mostren els detalls més significatius de cada espècie. El quadern de camp de fauna ha estat il·lustrat per Cati Artigues, i el de flora, per Vicenç Sastre. Els textos han estat elaborats pel personal del Parc Natural de Llevant, i els mapes, per la Secció de Cartografia de la Con-selleria de Medi Ambient i Mobilitat. A la vegada, el disseny ha estat realitzat per Amadip.Esment, i la impressió, per Gràfiques Planisi SA. Ambdues empre-ses tenen contractades persones en risc d’exclusió social.

Aquests dos quaderns cobreixen, en part, la mancança de materials di-dàctics que hi havia sobre el Parc Na-

Per primer cop, un parc natural de les Illes Balears publica quaderns de camp de fauna i flora

Els quaderns, que han costat 24.800 euros, han estat finançats íntegrament per “La Caixa”.

tural de Llevant i, de fet, fins ara, no n’hi havia cap referent a la seva fau-na i flora. La publicació està destina-da als escolars i a la resta de visitants del parc, i ajudarà a difondre els valors naturals d’aquest espai natural prote-git, contribuint a la seva conservació.El projecte ha estat finançat íntegrament per l’Obra Social de “la Caixa” amb un pressupost de 24.800 euros i s’ha realitzat una primera tirada de 15.000 exemplars, 7.500 de cada quadern.

D’altra banda, a finals del passat mes de gener començaren les obres per a la instal·lació d’una xarxa de mitjana tensió i d’una estació transformadora a la finca de s’Alqueria Vella, per tal de subministrar electricitat a les cases de s’Alqueria Vella de Baix (futur cen-tre d’interpretació del Parc Natural de Llevant) i a la tafona. Paral·lelament, també s’està tancant perimetralment el Campament dels Soldats, per així preservar el seu valor patrimonial i històric. Amb això s’evitarà el pas del ramat entre les runes i la conseqüent degradació. Al tancament s’hi deixaran barreres perquè els visitants puguin continuar accedint al recinte.

[email protected] www.glassdrive.es

Tu experto en lunas para el

automóvil

C/ Gremi Sucrers i Candelers, 44 - Son Castelló 07009 PALMA DE MALLORCATlf: 971 430954 Fax: 971 919907

C/ Manacor, 40 - 07006 PALMA DE MALLORCATlf: 971 468549 Fax: 971 468810

C/ Fray Junípero Serra, 42 - 07500 MANACORTlf: 971 552883 Fax: 971 845798


BIEL FLORIT

Diumenge passat els vaig comentar dos dels quatre fulls de diari tro-bats dins un prestatge molts anys oblidat, un

article de Josep Melià publicat a l’any 1981 i una entrevista a Josep M. Llompart amb motiu del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 1982.

Avui em complau oferir els al-tres dos fulls, que com també els anunciava són un article del poeta Rafel Jaume comparegut al suple-ment de cultura d’Ultima Hora del diumenge 27 de gener de 1983, i un reportatge biografia de l’amo en Josep Estelrich i Mieres, eminent santjoaner, publicat al Diario de Mallorca el dimarts 26 d’agost del 1997, precisament dos anys des-prés de la seva mort en accident mentre treballava amb el tractor al seu hort d’Hortella.

L’article de Rafel Jaume, escrit en el català dolç i eloqüent marca de la casa, diàfan com sabia fer-ho

a la perfecció l’enyorat amic. El titu-là: “Prec per a una antologia” i de-fensa amb convicció la positivitat, l’oportunitat de les antologies de poesia començant dient que: “Que em perdonin els que no creuen en les antologies de poesia, però jo hi crec, perquè quasi sempre acom-pleixen els seus fins, que essenci-alment són dos: posar ordre en el panorama de la poesia i, sobretot, acostar els lectors a poetes que, pel motiu que sigui, no han tengut la ressonància o la difusió que merei-xien”. Argumenta que “les virtuts i els defectes de tota antologia són ben coneguts. La principal de les virtuts és posar a l’abast un materi-al que peça per peça sol ser intro-bable. El més gran dels defectes, al meu entendre, és el ja esmentat gust i inclinacions personals de qui ha compost l’antologia”.

I tanc els ulls i el veig que em parla, m’ho conta assegut darrere la taula de la seva llibrerieta Ca-vall Verd a la ciutadana plaça d’en Coll, com tantes vegades. Era dels

homes més transparents que he co-negut mai, ja ho he dit un caramull de vegades.

L’altre full d’avui, com deia, és un reportatge, biografia, homenatge merescudíssim a Josep Estelrich, un home molt compromès amb la nos-tra terrra, amb la pagesia, amb la feina ben feta i, s’ha de dir també, era i representava un dels puntals sòlids del nacionalisme d’esquerres des dels inicis de la democràcia, a més de fundador d’Unió de Page-sos de Mallorca (UPM).

Feia dos anys que havia perdut la vida en un desgraciat accident amb el seu tractor mentre treballava al seu hort d’Hortella. El col.lectiu Teranyines de Sant Joan acabava d’editar el llibre de recopilació de notes d’Estelrich, editat baix del títol: República, guerra civil, post-guerra, a Sant Joan. El món de la pa-gesia. El juny del 1995, allò primer que vaig fer arribat a casa després d’assistir al seu funeral va ser de-dicar-li un sentit poema de comiat que després publicà UH, i que el

col.lectiu Teranyines inclogué tam-bé al llibre, exactament a la darrera pàgina. Diu així:

“A Josep Estelrich i Mieres Turri-cano / (Humil homenatge/ Al Pla els homes de bé tenen la gorja crica, /cares llargues per tot arreu avui ho-rabaixa./ A Hortella els pins regali-men i no és rosada, /les roselles ja destenyeixen d’enyorança... /A les cases, marriment de porxada bui-da.../ Poca folga, barrams estrets a Vilafranca, /els braços sorrers, i càrritx a la mirada. / Plorem, que un pagès ha mort quan treballava. /Ara, anit, ni truc ni retruc a la ta-verna, /cal callar per nodrir la bona recordança... /I que el seu exemple faça condreta camada /entre els que ens deixondia la frescal paraula. /Poca berba avui, que la gelada és gruixada, /que un calabruix lleig ha malferit l’anyada. /Plorem, que un pagès ha mort quan treballava!”.

Signat el 8 de juny del 1995. Que vos puguem seguir recordant molts d’anys, estimat l’amo en Pep.

Troballes, de bell nou

GUILLEM FRONTERA

Ryanair posarà en cir-culació un nou “pro-ducte”, els vols sense nins. Amb els anys, la vista s’esquinça i ens

juga males passades. De vegades creim que hem llegit una cosa on en realitat n’hi havia una altra d’escrita. De manera que, quan servidor vaig llegir, fa un parell de dies, la notícia de Ryanair/he-rodes, vaig creure de bona fe que m’havia equivocat i vaig tornar a rere.

Bé, ho havia llegit talment com estava escrit. El desenvolupament de la notícia, que tan sovint des-menteix o, com a poc, matisa el ti-tular, en aquest cas el confirmava i l’explicava per raons pràctiques i econòmiques. Vols sense nins. Que vendria a ser com vols sense enfits.

Ara comprovo que, una vegada

dit això que ja he dit, no se m’acut res que pugui fer més lletja la no-tícia. Què hi podria afegir, per po-sar en evidència la proliferació de pràctiques odioses en el món de l’aeronàutica comercial, després de la notícia de Ryanair i els seus vols sense nins?

És clar que sempre hi pot haver coses pitjors, però en aquest cas no puc pensar en cap que no surti obertament de la legalitat, si és que privar els nins de volar amb els pares és legal.

No fa gaire que una companyia espanyola de baix cost em convi-dava a reservar la butaca per in-ternet. Em va semblar una invita-ció la mar de cortesa, mira quina gent més amable i pràctica, em vaig dir. Aquests elogis es conve-tiren en flastomia quan vaig com-provar que la reesrva em costaria no sé quants d’euros. Els facilites

la feina i et cobren. Lladres.Jo no sé vostès, però servidor he

reprès, amb el desbocament del li-beralisme, la llista negra de quan érem joves. Quan una companyia aéria o una assegurança me la fan, les pos a la llista negra.

Això és clar, té alguns inconve-nients, però saber que no dónes a guanyar ni un cèmtim als enemics del teu país, o als indecents, als herodes o als filibusters, et fa una sensació -fictícia- de poder -resi-

dual, però poder- que t’era negat en temps dels monopolis.

No vull que ningú ni res em pri-vi de sentir la rialla d’un nin, el so més feliç que pot sorgir de tota cosa viva. Si un dia em qued sord, serà el que més enyoraré, més fins i tot que sentir les variacions Goldberg o la trompeta de Miles Davis. Per tant, no han de venir uns golafres amb ànima de fer-ralla a prohibir la presència dels nins als seus avions. Des d’ara ja sé que no volaré mai amb aquesta companyia, si no és en cas de for-ça veritablement major.

De passada, m’estalviaré tantes de fatigues i tants de mals humors com diuen que agafen alguns dels que hi han volat.

Volar sense nins

He reprès, amb el desbocament del liberalisme,

la llista negre de quan érem joves


Joan Barceló Diuen que no hi ha Setmana Santa a les fosques perquè sempre cau en la primera lluna plena després de la primavera. D’aquí que en-guany sigui bastant tardana. Ten-drem una segona quinzena d’abril de passions, viacrucis, misereres, silencis, penitències, ressurrecci-ons, pasques, pancaritats i àngels. Les processons religioses es con-verteixen en espectacle i una ve-gada més, coincidint amb aquests dies, el Dilluns Sant, la lluna arribarà al Ple a les 4 hores i 45 minuts de la matinada. La Setmana Santa sempre cau en el primer pleniluni després de la primavera. S’acabarà el temps de les faves tendres, el bacallà, els ca-lamars i qualque anfoset i arriben les panades, els crespells i els robiols.

Carnestoltes banyades, Pasqües eixu-tes. Tot i que diuen que “si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Ressurrec-ció” la meteorologia tendrà caràcter poc canviant, amb temps més propi de la platja que de cercar caragols. I això que l’abril sap tornar enrere i ho ha provat de fer moltes vegades. Els

refranys el defineixen encertadament: abril que abrileja, primavera que fue-teja. Sembla que aviat tendrem el pri-mer estiuet. Seran els típics dies que solen entaular-se entre el pas de dues borrasques i que, en ocasions, han arribat a durar unes quantes setma-nes. És l’època de sembrar i trasplan-tar les plantes anuals, fertilitzar els rosers, plantar ramellers de cabeça i treure els cossiols dels hivernacles.

Cada cosa a son temps i per Pasqua formatjades. És el temps de produir bona hortalissa. Per això són neces-sàries tres coses: duu la terra ben

conreada, no plànyer aigua i tirar-hi fems. Precisament en aquest temps, fins a mitjan abril, pastanagues i xi-rivies volen cavat fons, a més d’aigua i llacor. Les lletugues, a qual-sevol temps n’hi pot haver, si cada mes s’hi tira llavor per entre les altres hortalisses. A partir de dia 12, festa de Sant Alberic, patró

de les bones llocades, hem d’esperar que el temps torni plujós. Aquesta possibilitat l’hauríem d’allargar fins devers Sant Marc, patró dels que te-nen ovelles i dels mestres sabaters. I si cada cosa en el seu temps: per Pas-qua formatge. Els d’abril tenen una gran qualitat.

Fer Pasqua abans del Ram. Dia 17 és el diumenge de Rams i antigament era costum estrenar roba, encara que fos només un mocador. Ho diu el re-frany : el Diumenge de Rams, el que no estrena no té mans. Guardau els rams d’olivera i les palmes beneïdes per a col·locar-les fins l’any que ve a les finestres i balcons de la casa, so-

bretot en aquelles que estan a foravi-la. Així es lliuren els camps -i també les cases- de calabruixades, tempes-tes i altres calamitats. El Divendres Sant és tradició anar a collir frígola al camp. Convendrà aclarir el planters d’albergínies i tomàtigues perquè no adquireixin major vigor. Ha arribat el bon temps per plantar bledes, endívi-es, síndries i melons.

De Pasqua a l’Ascensió, quaranta dies de perdó. La gent, actualment, no es sent obligada a esperar al dia de Pasqua d’avui per menjar les panades d’anyell, els crespells i els robiols. Per Pasqua, tradicionalment, s’ha de berenar de frit de freixura, amb els in-gredients de cada poble i cada casa, però en els que no hi podien faltar ni el fonoll ni els alls tendres. La prima-vera mediterrània es mostrarà joiosa de cap a cap del dia. La naturalesa i el camp adquireixen un paper pro-tagonista. I amb la segona festa de Pasqua arriba el temps de les rome-ries que s’han convertit en festes po-pulars. Són com a signes actualitzats dels ritus tradicionals que es celebra-ven per afavorir la germinació de les llavors i aconseguir un any de bones collites.

Setmana Santa banyada, collita de blat regalada

Arriba el temps de les migdiades pri-maverals.

ABRIL 11 / 17

EL PRONÒSTIC DEL MES


COMARCA DE LLEVANT

El Govern atorga entre 50 i 125 euros per renovar

electrodomèsticsRedacció. Comarca.

La Conselleria de Comerç, In-dústria i Energia del Govern ha obert la línia d’ajuts, per un im-port de 800.000 euros, per a la renovació d’electrodomèstics, i que atorga de 50 a 125 euros -en funció de la classificació energè-tica- per incentivar la substitució d’aparells antics per altres de la seva categoria més eficients ener-gèticament.

La consellera Francesca Vives ex-plicà que es tracta de la primera lí-nia d’ajuts d’estalvi d’energia per a aquest any, i subratllà que és de les que té més acceptació popular, al recordar que l’any passat es van tra-mitar més de 15.000 expedients, a més d’apuntar que es pot efectuar el tràmit complet per internet.

Les pròximes línies d’ajuda d’efi-ciència energètica seran les de re-novació de finestres (per millorar-ne

l’aïllament), i les d’aparells d’aire condicionat i de calderes de calefac-ció; uns ajuts dotats amb 500.000 i 300.000 respectivament, a les quals seguiran després la d’estalvi d’ener-gia en edificis, i la d’ajuts per a la compra de vehicles elèctrics, híbrids i a gas.

Aquest any la sortida de les líni-es s’ha avançat per fer-les coincidir amb un dels millors períodes de ven-da d’electrodomèstics, tal i com sol-licitaven els comerciants.

Data d’exàmens, dia 28 d’Abril de 2011

Petra Ramonell SastreLlicenciada en Psicología Clínica

Facultat Psicologia Blanquerna. Barcelonacol. B - 2036

Hores concertades

Sa Galla, 38 - Porreres - Tel. 971 16 80 28República Dominicana, 10 - 1r F - Palma - Tel. 971 28 23 45Mòbil 620 972 251 - e-mail: [email protected]

Tot i l’oposició del gremi, es consolida el model de policia turística i 53 pobles mallorquins en tendran

Redacció. Comarca.

53 municipis mallorquins han firmat ja els acords per finançar 205 places de policia turística que aquest estiu faran de reforç a les plantilles actuals. Son Servera en tindrà 2, Manacor 13, Santanyí, 7; Capdepera, 5; Ses Salines, 4; Cam-pos i Sant Llorenç, 3; mentre que, Montuïri, Petra, Sant Joan y Sineu es queden amb 1.En el conjunt de l’arxipèlag, hi faran feina 270 policies turístics: 205 a Mallorca, 32 a Menor-ca, 30 a Eivissa, i 2 a Formentera.

Les crítiques del col·lectiu, però, no han minvat perquè diuen els agents que el model és nociu per als policies: només poden fer feina per un període continuat de 9 mesos La conselleria d’Interior i Justícia, Pilar Costa reco-neix que aquesta no és la situació idò-nea però que el pressupost ara mateix

no dóna per més. Al mateix temps, els ajuntaments diuen que els comptes públics tampoc no permeten convocar places fixes.

En base al conveni que es renova, els ajuntaments podran seguir contrac-tant policies turístics, o de temporada: això vol dir que per cada policia con-tractat, els consistoris podran veure subvencionada la contractació fins en un 75%.

L’ajuntament de Manacor, el d’Ar-tà i ara també el de Campos instaran la Conselleria d’Educació a què implanti el grau superior d’instal·lacions elèctriques i

automàtiques a l’institut na Camel·la de Manacor o, en el seu defecte, a algun al-tre IES de la comarca. De fet, la formació tècnica en l’àmbit industrial és la segona més demanada pel mercat laboral des-prés de l’administratiu. Cap centre de la comarca del Llevant ni tampoc del Mig-jorn o del Pla ofereix aquesta titulació i els alumnes se n’han d’anar a Palma per formar-se.

Manacor, Campos i Artà volen el grau superior en instal·lacions electrotècniques


PER MARGALIDA [email protected]

Menjar ràpid, sa i bo Hiperdimensional EdicionsMargalida Munar Munar

MENJAR RÀPID, SA I BO

FRIT DE VERDURES

300g de pèsols, 100g de canonets de faves tendres, 4-5 carxofes, 4 brots de colflori, 1-2 manats de grells (segons gruix), amb una part de les coes, patates (opcional), alls, llorer, pebre de cirereta, oli, sal, fonoll (imprescindible!).

Preparam les verdures, en bocins petits, i les anam fregint per separat per respectar el temps de cocció de cadascuna, amb una quants d’alls i un bocí de pebre de cirereta, que retirarem en trobar que té prou gust, per evitar que algú se’l trobi a la boca. Hi ha qui comença per les patates, perquè l’oli és net i conec un cuiner que hi acaba, perquè diu que així agafen el gust de la resta i a més li netegen l’oli... En te-nir cada pellada fregida, posam la ver-dura, degotada d’oli, a una greixonera plana. Al final ho mesclam tot, sense esclafar-ho. Li donam dos bulls més, per juntar sabors i mentre, li tallam el fonoll fi, o gros si preferim retirar-lo. Servim calent.

RUMBO

2-3 moniatos, 1 vermell d’ou, 1 llimo-na, 50g de sucre, canyella en pols

Bullim els moniatos amb la pell i l’ai-gua justa, per mantenir-los la dolçor. En poder, els pelam, esclafam amb forqueta i trempam amb la ratlladura de llimona, el sucre i el vermell d’ou i la canyella. Servim amb un poc de canyella per da-munt.

Enguany Pasqua ens arriba molt tard, però no importa esperem que arribi, per començar a as-

saborir els plats que ens du aquesta celebració: un frit, que vos proposam de verdures, però que

podeu acabar amb peix o amb freixura si és el vostre gust.

I per acabar dolcet-dolcet: rumbo, una mescla de moniato que també serveix per omplir robiols.

Aquesta recepta, i d’altres sanes i saboroses, les trobareu al llibre “Cuina Mallorquina Vegetariana”

d’Estrella Alba, Catalina Piris,

M A Santandreu i Edicions Do-

cumenta.

Nº 45 Abril 2011, L'OBSERVADOR DEL LLEVANT DE MALLORCA

Documents

Transcript of Nº 45 Abril 2011, L'OBSERVADOR DEL LLEVANT DE MALLORCA