Nº 46. Maig. L'Observador del Llevant de Mallorca

L’O

BSER

VAD

OR

del L

leva

nt d

e M

allo

rca

ARTÀ CAPDEPERAMANACORSANT LLORENÇ SON SERVERA

Més proteccióal litorald’Artà

56

“Els meus vestits són austeritat

i puresa absolutes”

Entrevista aRosa Esteva,

de la firma Cortana

Publ

icac

ió p

eriò

dica

del

Lle

vant

de

Mal

lorc

a

n

úm. 4

6 M

aig

de 2

011

Es regenerarà l’arena deCala Agulla

15

Mostres Infantils i Juvenils de Teatre, Música i Dansa a Capdepera i a Artà

L’Ajuntament ha senyalitzat els acces-sos il·legals a diferents indrets del litoral d’Artà, com Cala Torta, Sa Cuguça (prop de CalosCamps), Es Canons, el Caló dels ermitans, Cala Tonó i Sa Canova. Amb aquesta normativa, es prohibeix transitar i estacionar per aquests espais naturals protegits del terme artanenc.

La consellera de Treball i Turisme del Govern, Joana Barceló, ha assegurat als hotelers, comerciants i residents de Cala Rajada que es regenerarà la platja de Cala Agulla en el termini màxim d’un mes.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA


2 SUMARI / MAIG 11

Publicació periòdica del Llevant de Mallorca

Plaça de la Constitució nº507500 Manacor (Mallorca)

Núm. 46 Maig’11Edita:

Hypericum Balearicum S.L

Coordinadores:Marta Aspachs

i Margalida BonnínEquip de redacció:

Joan Pi, Pep Coll, Miquel Planes, Marta Aspachs, Marta Bergas Ferriol, Elena Martin,

Biel SociesCol·laboradors:Tomàs Vibot,

Margalida Munar, BibiPublicitat:

Ramon Esteban(607 890 285)

Adreça:[email protected]

Web d’internet: www.observadordellevant.com

Publicitat a L’Observador del Llevant de Mallorca:

607 890 285Dipòsit Legal: PM 3097-2007

El racó de l’Observador

Agenda febrer


L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA

http://www.observadordellevant.com http://www.plademallorca.com http://www.suddemallorca.com

ARTÀXI Mostra Escolar de Teatre, Música i Dan-

sa. Consultau la programació completa a http://www.teatrearta.com/actual.jpg

Diumenge 15 de maig. Cinema: En un mundo mejor, Òscar a la millor pel·lícula es-trangera. A les 20 h. Teatre d’Artà.

Divendres 27 de maig. Concert: Antònia Font. A les 22 h. Teatre d’Artà.

CAPDEPERAExcursions a peu, amb bicicleta, marxes

nòrdiques. Consulteu oferta d’activitats a l’OIT Cala Rajada Centre Cap Vermell tel. 971 81 94 67.

Dissabte 14 de maig. Gala de elecció de Mr. Gay Mallorca 2011. Plaça dels Pins de Cala Rajada.

Divendres 13 de Maig al diumenge 15 de Maig. Mercat Medieval al Castell de Capde-pera. Programa apart.

Dimarts 17 de maig. Mostra de teatre Infan-til i Juvenil de l’AMPA s’Auba: T’he enxampat Caputxeta. A les 20 h. Teatre de Capdepera.

Dimecres 18 de maig. Conferència: “Què fa el banc amb els seus diners?” A càrrec de Francesc Oliver Rullan. Inscripcions al Cen-tre Jove de Capdepera tel. 971 818638. A les 19 h. Sala polivalent del Teatre de Cap-depera.

Divendres 20 de maig. Inauguració de l’ex-pocisió de Rodolfo Ceprian. A les 20 h. Cen-tre Cap Vermell

Dijous 26 de maig. “Nous desenvolupa-ments dins el tractament del càncer”, a càr-rec de Joana M. Barceló Estarellas. Inscrip-cions al Centre Jove de Capdepera tel. 971 818638. A les 19 h. Sala polivalent del Tea-tre de Capdepera.

Dies 27 a les 20 h, 28 a les 18 h i dia 29 a les 19 h. Mostra de teatre escolar Alumnes de 4t ESO IES Capdepera: 40, EL MUSICAL.

Divendres 27 de maig. Concert de xeremi-es, flabiol i tamborino, a les 19 h. Plaça de l’Orient de Capdepera.

Dissabte 28 de maig. Actuació del grup de ball de bot Castell de Capdepera. A les 20 h. Plaça Castellet de Cala Rajada.

Diumenge 29 de maig. Concert d’Orquestra de Corda. A les 20 h. Plaça Castellet de Cala Rajada

MANACORXXIII Mostra de Teatre Escolar de Manacor.

Consulteu programa apart a www.teatrede-manacor.com

Divendres 13 i dissabte 14 de maig. Teatre: El burgès gentilhome de Molière. 21 h. Tea-tre de Manacor.

Dissabte 14 de maig. Presentació del pri-mer disc: Pujà fa suà. 20:30 h. Teatre de Manacor Sala 2.

Diumenge 15 de maig. Cinema Indepen-dent: El cinema d’Antoni Riera Nadal. 19 h. Teatre de Manacor Sala 2.

Diumenge 15 de maig. Teatre: El burgès gentilhome de Molière. 20 h. Teatre de Ma-nacor.

Divendres 20 i dissabte 21 de maig. Tea-tre: Quatre nits de noces de... tres, de Nicasi Camps de Molière. 21 h. Teatre de Manacor.

Diumenge 22 de maig. Documental del mes: Elle s’apelle Sabine, de Sandrine Bon-naire. 19 h Sala 3 Teatre de Manacor.

Diumenge 22 de maig. Teatre: Quatre nits

de noces de... tres, de Nicasi Camps de Mo-lière. 20 h. Teatre de Manacor.Divendres 27 de maig. Ballet infantil: Tots

trenquem nous, de Bettina Lapeyre. 20 h. Sala 2 Teatre de Manacor.Dissabte 28 de maig. Joan Monse amb l’es-

pectacle Incògnita. 20:30 h. Sala 1 Teatre de Manacor.Diumenge 29 de maig. Cinema Indepen-

dent: El cinema d’Antoni Riera Nadal. 19 h. Teatre de Manacor Sala 2.Diumenge 29 de maig. Concert: Coral

Amics de l’Hospital de Manacor. 19 h. Teatre de Manacor Sala 1.Dilluns 30 de maig. Dansa infantil: Diaris a

caramulls, de Margalida Lliteres. 20 h. Sala 2 Teatre de Manacor.Dilluns 30 i dimarts 31 de maig. Contes

populars: Els tres porquets i Na Blancaneus, Aposcom Teatre. 20 h. Sala 1 Teatre de Ma-nacor.

SANT LLORENÇDivendres 13 de maig. Teatre: Full Monty,

Esqueix Teatre. A les 21 h. Auditòrium Sa Màniga. Dissabte 14 de maig. Teatre: Els tres por-

quets i les set cabretes i el llop (versió) com-panyia Piki Divadlo. A les 19 h. Auditòrium Sa Màniga, entrada gratuïta.Divendres 20 de maig. Fama, a ballar! VII

Mostra d’Arts Esceniques i Musicals del Mu-nicipi. A les 20 h. Auditòrium Sa Màniga.Dissabte 21 de maig. Inauguració de l’ex-

posisió Rompre els murs de silenci, Associa-ció Memòria Històrica de Mallorca, visita fins al 24 de juny, Auditòrium Sa MànigaDissabte 21 de maig. Concert de Música

Sacra. A les 20:30 h. Auditòrium Sa MànigaDivendres 27 i dissabte 28 de maig. Dansa:

Circus, VII Mostra d’Arts Escèniques i Musi-cals del Municipi. A les 20:30 h. Auditòrium Sa Màniga.

SON SERVERADissabte 7 de maig. Fira dels Enamorats.

De 17 a 22 hores. Església Nova de Son Ser-vera.

Concert d’Antònia Font dia 27 de maig.

LLEGEIX LES NOSTRES REVISTES A INTERNET A: www.issuu.com/plallevantsud

www.acpg.cat


MANACOR

MAIG 11 / NOTÍCIES 3

L’escola nova encara no disposa d’uns terrenys on construir-se

El CEIP de Son Macià recorda que l’escola nova segueix essent necessària Redacció. Manacor.

La junta directiva del CEIP Pere Ga-rau de Son Macià criticà la passivitat de l’ajuntament envers la construcció de l’escola nova. Des del centre consideren que el consistori no ha fet les diligènci-es pertinents per dur endavant la cessió dels terrenys a la Conselleria d’Educa-ció. Cal recordar que ja fa deu anys que els macianers demanen tenir una escola nova perquè l’actual ha quedat obsoleta i, a més, s’ha de pal·liar la manca d’es-pai amb aules prefabricades.

Per part seva, la regidora d’Educació, Catalina Riera, recordà que és el Govern qui no ha fet res per tramitar la cons-trucció d’un nou centre. Diu Riera que l’ajuntament ha ofert uns terrenys però que fa mesos que, tot i haver insistit, el Govern no dóna cap tipus de resposta administrativa.

A més, la regidora es mostrà moles-ta davant el fet que el conseller d’Edu-cació, Bartomeu Llinás, es reunís a Manacor amb diverses AMIPAS, mentre que no es mostren igual d’oberts quan és l’ajuntament ma-nacorí el que els sol·licita una tro-bada. L’ajuntament va encara més enllà i diu que la Conselleria en rea-litat no vol fer l’escola o no té diners per fer-la.

El projecte d’una escola nova per a

Son Macià consisteix a un centre de tres aules que doni cabuda a tres cursos d’infantil i a sis de primària; també és necessària una aula d’in-formàtica, una de música, una bi-blioteca, una sala de professors i un gimnàs. La junta directiva diu que

només demanen el mateix del que gau-deixen altres centres de les Illes.

El projecte d’una tauleta de nit amb cremallera guanya el primer premi del

Concurs de Disseny del Moble de Manacor

El disseny guanyador és una tauleta de nit que combina diferents materials

Redacció. Manacor.

Una tauleta de nit que combina di-ferents materials i que es tanca amb una cremallera, del barceloní Ricard Vila, ha estat el disseny guanyador del Concurs de Disseny del Moble de Ma-nacor; un certamen que pretén obrir la porta a la innovació en el sector de la fusta defugint així de les estratègies empresarials obsoletes. Aquest con-curs celebra enguany l’edició número

24, i s’ha resolt, també en la categoria professional, amb l’atorgament d’un se-gon premi per a una cadira convertible en tamboret.

Val a dir que, en aquesta edició, s’han presentat un total de 149 dis-senys repartits en 3 categories. I una nota per a la reflexió: tots els premis de les categories professional i de la d’estudiants de disseny han recaigut a les mans d’autors valencians i catalans. Aquest Concurs de Disseny del Moble

de Manacor és, a nivell estatal, el se-gon en importància per darrera del de València.

El grup Piki Divadlo, d’Eslovàquia, presentà l’any passat l’espectacle Rozkravka.

13è Festival Internacional de Teresetes a Portocristo

De l’11 al 15 de Maig, tindrà lloc la tretzena edició del Festival Inter-nacional de Teresetes, muntant per Elàstic Nou i Sa Xerxa de Teatre In-fantil. Com ja és habitual, hi haurà representacions de diferents països, bé en forma de teresetes de fil, de guant o muppets, que es podran veure arreu de la Part Forana (a Por-tocristo, entre d’altres) i també de Ciutat. Podeu consultar el programa complet a http://www.elasticnou.com/festivalteresetesmallorca/

El lot de l’associació manacorina Estel de Llevant s’eleva a 28 mil euros

Estel de Llevant participarà en la neteja de les platges

Amadip Esment, Aprocem, Estel de Llevant, la Fundació Es Garrover i la Fundació Dexailles són les adju-dicatàries del servei de neteja de les platges mallorquines, una concessió que s’eleva, en conjunt, a 163.248 euros. D’aquesta manera, aquestes persones en risc d’exclusió social troben una escletxa on integrar-se al mercat laboral.

El conseller d’Educació es reuní amb un grup d’AMIPAS del terme de Manacor.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA4 NOTÍCIES / MAIG 11

MANACOR

Més de 600 infants a la diada d’esplaisRedacció. Manacor.

Manacor acollí un dels esdeveni-ments més importants de tot l’any que realitza el GDEM (Grups d’Esplais de Mallorca), que és La Trobada dels es-plais de Mallorca amb el lema “un Circ anomenat GDEM”.

Aquest any l’esplai de Crist Rei, amb motiu del seu 30 aniversari, transformà

la ciutat de Manacor en una carpa de circ enorme amb pallassos, presenta-dors, domadors, feres, vidents, homes bala, homes forçuts,... A l’esdeveniment hi participaren uns 600 infants i 200 monitors de tota Mallorca. Mitjançant l’oci i els valors socials es va aconseguir que tothom participés als tallers, gimca-nes, jocs i danses.

La fira d’art i la d’empreses ecològiques vol ser una alternativa al comerç convencional i de masses.

Redacció. Manacor.

Durant un cap de setmana, Mana-cor desplegà la V Fira artesanal mallor-quina, ART, a l’avinguda Baix des Cos a Manacor. La iniciativa parteix de la Associació de Comerciants de Llevant que, a la primera edició, li atorgaren un esperit nadalenc, tot i que els orga-nitzadors reediten ara la seva versió de primavera. Durant tot el dia hi hagué, a

més, diferents actuacions i mostres al llarg de l’avinguda. Cal destacar el car-tell de la fira que, com en cada edició, ha estat dissenyat per un artista, que en aquesta ocasió fou Miquel Barceló Adrover.

Per altra, banda, comença a adqui-rir solidesa la fira d’empreses ecològi-ques de Manacor que enguany ja ha celebrat la tercera edició. Una trentena

d’empreses oferiren varietat de pro-ductes i alternatives energètiques, des productes sostenibles, materials de bi-oconstrucció, articles de comerç just, roba ecològica, fruites i verdures, terà-pies naturals, etc. La iniciativa d’una fira ecològica partí de la promoció de les activitats econòmiques i d’iniciati-ves d’educació ambiental previstes a l’Agenda Local 21.

Manacor segueix la tendència firaire i reedita les fires d’art i

la d’empreses ecològiques

PORTO CRISTOEls comerciants es queixen que els turistes no compren

Les botigues de regals i de re-cords de les zones turístiques no han percebut que la millora en l’ocupa-ció s’hagi traduït en un augment de les vendes.

A Porto Cristo, per exemple, els comerciants expliquen que si bé aquesta Setmana Santa hi ha hagut més afluència que altres anys, els turistes, en canvi, han gastat poc en l’oferta complementària.

De fet, si bé alguns establiments de la zona del Llevant, com Cala Mi-llor o Sa Coma, tenien aquests dies de Pasqua una ocupació gairebé del 100%, això no ha significat una ma-jor rendibilitat per als comerços i els locals de restauració de la zona.

La sensació generalitzada és que els turistes miren, toquen, fins i tot s’entusiasmen, però no compren. Al-guns comerciants, asseguren, fins i tot, que aquesta Setmana Santa ha estat pitjor que les anteriors.

Ho atribueixen als règims de tot inclòs dels hotels, cada vegada més freqüents; això fa que hi hagi ocu-pació però que no flueixin els diners perquè es tracta d’un tipus de turista que ve amb un pressupost molt ajus-tat i que ja ho ha pagat tot anticipa-dament.

Redacció. Manacor.L’ajuntament de Manacor i S’ Al-

tra Senalla signen un conveni de col-laboració per implantar criteris de Compra Pública Ètica i Comerç Just al municipi. Aquest acord ja ha estat subscrit pels ajuntaments de Sant Llorenç, Artà, Petra, Son Servera i Vilafranca de Bonany.

L’Ajuntament de Manacor és més “just”

L’ associació Tip-Tap fa nedar els infants amb necessitats especials

Redacció. Manacor.

L’associació Tip-Tap va muntar una jornada aquàtica al gimnàs de Manacor per a la integració de menors d’entre 3 i 12 anys. La diada es proposà l’objectiu de contribuir a la integració d’infants amb necessitats especials mitjançant una jornada de jocs a la piscina; un acte que acabà amb un berenar per a tots els participants. S’ha de recor-dar que Tip-Tap és una entitat creada per un grup de pares i amics de me-nors amb alguna discapacitat. L’afany de Tip-Tap és trobar solucions als pro-blemes i mancances d’aquests menuts amb necessitats especials. La fita és aconseguir la integració total d’aquest col·lectiu, bé sigui a l’escola, en les ac-

PORTO CRISTOS’esfondra la teulada d’un primer pis

La teulada d’un primer pis a Por-to Cristo, s’esfondrà parcialment i, com a conseqüència, dues persones en resultaren ferides lleus. L’habitat-ge en qüestió es trobava a la primera planta d’un edifici situat a un car-rer adjacent al moll de Porto Cristo. La policia local apunta que l’esfon-drament de la coberta podria estar provocat per la humitat acumulada i per l’estat de deteriorament en què es troba l’immoble. Dues unitats de bombers, la policia local de Manacor i una ambulància de l’112 es traslla-daren fins al lloc dels fets.

tivitats extraescolars, a la família... Fa un grapat de mesos l’associació també edità un calendari amb fotografies dels infants amb personatges cèlebres com l’actor Toni Gomila o la gimnasta Elena Gómez.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA MAIG 11 / NOTÍCIES 5

ARTÀ

L’Ajuntament prohibeix aparcar i circular en zones

protegides del litoralRedacció. Artà.

L’Ajuntament ha senyalitzat els ac-cessos il·legals a diferents indrets del litoral d’Artà, com Cala Torta, Sa Cugu-ça (prop de Caloscamps), Es Canons, el Caló dels ermitans, Cala Tonó i Sa Cano-va. Amb aquesta normativa, es prohibeix transitar i estacionar per aquests espais naturals protegits del terme artanenc i, per tant, els infractors que sobrepassin les zones preservades seran multats se-gons el règim sancionador corresponent. Properament, per a la zona de Sa Cu-guça, Caloscamps i part de Es Canons,

s’afegirà una normativa patrimonial: la declaració de la Zona arqueològica de Ca los Camps com a Bé d’Interès Cultural,

amb expressa prohibició de la circulació fora dels camins regulats. Aquesta eina de protecció del territori i del paisatge

Els infractors que sobrepassin les zones preservades seran multats.

ha estat molt demana per diferents enti-tats, com Els Verds d’Artà i l’associació “Es Garballó”.

Amb el d’Artà ja són 30 els lip-dubs que s’han enregistrat

arreu de MallorcaRedacció. Artà.

Artà es suma a la moda dels lip-dubs promocionats per l’OCB i enregistrà el mes passat el seu ví-deo propi en el que hi participaren al voltant de 1000 persones. La filmació, ambientada en la cançó “País Petit”, de Lluís Llach en versió d’Ocults, va tenir diferents localitzaci-ons com el Convent del fran-ciscans, na Batlessa, l’esglé-sia, la residència d’ancians i la plaça de l’Ajuntament. L’OCB, per la seva banda, ja ha fet balanç de la campa-nya “Mallorca m’agrada”, qualificada pel president de

l’entitat, Jaume Mateu, com “un èxit sense precedents”. A hores d’ara, segons Mateu, s’han fet 30 lipdubs arreu de Mallorca, que han permès mostrar els elements carac-terístics de cadascun d’ells. Està previst, a més, que se’n facin 10 més. L’entitat valora que hi han participat més de 15.000 persones.

12 aturats s’ocupen en un taller de fer llatraRedacció. Artà. L’Ajuntament ha muntat un taller ocupacio-nal per ensenyar a 12 persones desocupades a fer llatra. Els alumnes, a més d’aprendre un ofici que els podrà permetre in-gressar al mercat laboral, rebran una subvenció de 200 euros, i ja estan pensant en muntar una petita cooperativa.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA6 ENTREVISTA / MAIG 11

Entrevista a Rosa Esteva, “Cortana”, dissenyadora

Rosa EstEva nEix a son sERvERa, i és a MalloRca on cREa, l’any 2002, la fiRMa dE dissEny dE Roba, coRtana. Es llavoRs quan Rosa, soMniadoRa i sEnsiblE, dEfinEix, sEnsE pERdRE’s dE vista a Ella MatEixa, lEs líniEs MEs-tREs dEl sEu pRojEctE: pREsERvaR aquEst ofici tan hERMós quE és la costuRa. és pER això quE, un cop instal·lada a baRcElona, dEcidEix pRoduiR tots Els sEus dissEnys En tallERs pEtits i aRtEsanals dE catalunya. Rosa confEcciona allà vEstits dE nú-via, pERò taMbé d’altREs quE no ho són. vEstits quE no pERtanyEn a cap col·lEcció pERquè, diu Ella MatEixa, la sEva col·lEcció “Mai no Es tanca, és un flux continu”. Rosa cERca la bEllE-sa Més allà dE la Moda. tRoba quE El vEstit no ha d’EclipsaR la dona, sinó quE ha dE potEn-ciaR El sEu Encant. pER a fER-ho, Es pRovEEix dE quilòMEtREs dE tEixits vapoRosos als quals Els dibuixa foRMEs subtils i sEn-suals on, En alguns casos, hoM pot EntREvEuRE la sEva nostàl-gia pER MalloRca.

Molta gent no sabrà que el nom de la seva firma, “Cortana”, prové de Ca’n Cortana, de Son Servera… ho pot ex-plicar als nostres lectors i també, per què es va decantar per aquest nom i no un altre?Aquest nom el vaig agafar de la meva padrina, que era el nom familiar amb el qual la gent la coneixia al poble. És un nom que mápropa a les meves arrels, a lílla, que és la meva essència, i el lloc d’on parteixen els meus dissenys.

Vostè va vestir Nora Navas, guanyadora del Goya a la millor actriu per Pa Negre, la nit de lliurament dels premis, i tam-bé l’any passat a Carmen Elías...Sí. És una qüestió simple d’entendre: les dones que trien la meva roba ho fan perquè es senten guapes i segures. Quan una dona es sent així amb la teva

“Veig Mallorca com un lloc on l’aire et regala perfum de flor de taronger. Algun dia hi tornaré...”

roba, saben que poden confiar en tu per a que els vesteixis en ocasions impor-tants.

Els seus vestits de núvia vaporosos, fràgils i molt lleugers, han estat àmpli-ament lloats. Amb aquesta concepció, vol vostè defugir dels vestits carregats i massa encotillats que han estat ten-dència durant anys?Totalment. Cortana és pura austeritat i puresa.

Observem que li agraden molt els ac-cessoris per al cabell de les núvies: mocadors, vels, flors... per què aquesta inclinació? S’hi mostren obertes les do-nes a vestir-se també el cap?És la meva proposta per donar una imatge més forta, més consistent. I, molt contràriament al que podria parèi-xer, sí que volen dur accessoris al cap, les dones. No s’hi neguen.

Vostè compleix enguany 10 anys com a “Cortana”, recorda els primers temps?Sí, clar, que els record, eren temps plens díl.lusions. Me podia passar hores i ho-res fent feina i no me’n cansava mai. Per a mí, la il·lusió és la meva millor vitami-na, i encara puc dir que en tenc.

Té dues botigues a Barcelona, una Ma-drid i una altra a Palma, pensa expan-dir-se encara més?Sí... m’agradaria que Cortana mantin-gués l’essència artesanal, però també aspiraríem a internacionalitzar-nos; de fet, la nostra feina té molt bona rebuda

entre les nostres clientes estrangeres.

Quantes persones fan feina a l’equip de Cortana? Com és el procés creatiu i la confecció posterior?Tenim un equip de disseny , de patronatge , de confec-ció de mostres, i després produïm a petits tallers que subcontractem a Barcelo-na. També fabricam el punt a Itàlia. A més, no em puc oblidar del nostre equip de venedores a cada una de les botigues, a la gent que fa feina a les oficines, a la gent que ens assessora en termes comunicatius, etc. Tots re-mam junts per fer, cada dia, un millor producte.

D’on prové la seva inspira-ció? Alguna estètica l’ena-mora en particular?M’enamora la naturalesa, l’amor, els somnis... M’ena-mora tot i res.

La seva darrera col·lecció de núvia és més assequible que les anteriors, ens la pot descriure? De tota manera, els vestits de noces són cars o, si més no, mals de coste-jar, per què costa el que costa un vestit de núvia?Els nostres vestits de núvia no són més assequibles que abans, però sí que és vera que tenim un ventall de preus

més ampli. Els preus dels vestits nor-malment estan directament relacionats amb la qualitat dels teixits, amb el ti-pus de confecció ( artesanal o industri-al), el metratge dels teixits... També hi

ha moltes empreses que in-crementen els preus degut a que gasten molt en màrque-ting i publicitat.

Vostè creu molt en els teixits, en un diàleg entre el cos i la roba...Completament. Pensem una cosa: allò que toca el teu cos et farà sentir dúna manera o dúna altra. A més, els teixits també defineixen formes.

Com percep que els serve-rins la consideren? Creu que la coneixen i la reconeixen més pel seu talent, o per les seves arrels?M’agradaria que fos per les meves arrels, però la realitat és que fa molts anys que no hi visc a Son Servera; algun dia hi tornaré, però...

Com es veu Mallorca i els mallorquins, i per extensió Son Servera, des de la llu-nyania i el cosmopolitisme

que imprimeix viure a Barcelona?Des d’aquí, des de Barcelona, veig Mallor-ca com un paradís, com un lloc on la gent encara no frissa, on l’aire hi corre lliure i et regala perfum de flor de taronger.

“Cortanaés pura

austeritat i puresa”


COMARCA DE LLEVANT

Redacció. Capdepera.Més de quaranta persones

d’arreu de Mallorca s’han ins-crit al primer simposi d’arqui-tectura, arqueologia i turisme de Capdepera, titulat “Tresors del patrimoni europeu com a imatge i motor del turisme dels municipis”. Aquesta activitat, que té lloc a Cala Rajada, està promoguda pel departament

de Turisme de l’Ajuntament de Capdepera com a eina per fo-mentar el turisme de congres-sos al municipi.

L’adhesió de l’Ajuntament de Capdepera a la Xarxa “Foro Ibérico de Ciudades Amura-lladas”, l’any 2010, ha fet possible la gestió del simposi, organitzat per l’Ajuntament de Capdepera, el Patronat del Cas-

tell de Capdepera, Ficam i Im-matèria, i amb la col·laboració de Eurolocal del Consell de Mallorca, First Sun Mallorca i l’Ajuntament de Sant Llorenç.

Durant els tres dies de tro-bada, el Centre Cap Vermell ha estat el centre d’operacions i el lloc on s’hi han impartit les conferències; un total de tretze ponències que es complemen-

ten amb tres visites: al Castell de Capdepera, al jaciment de Bellpuig a Artà i al jaciment de s’Illot.

Arquitectes i arqueòlegs de

renom es concentra-ren a Cala Rajada per impartir ponències com La ciutat del pas-sat dintre de la ciutat del present: El cas de Barcelona per Júlia Beltrán de Heredia, conservadora en cap del conjunt monu-mental plaça del Rei i Museu d’Història de Barcelona, o El museu del vi d’Almendralejo

per Daniel Jiménez, arquitecte per l’ETS, arquitectura de Sevi-lla i professor associat a l’àrea de projectes arquitectònics de la Universitat d’Èvora Portugal

Redacció. Manacor.Tomeu Penya actuà al Teatre de Ma-

nacor en un concert de petit format, on posà damunt l’escenari els seus 30 anys de carrera musical intensa. L’ac-tuació, durant la qual Penya interpretà la recopilació dels temes enregistrats al seu darrer disc, “Trenta anys després”, inclogué no només els temes comerci-als que habitualment s’escolten als seus concerts, sinó també alguns altres de més veterans.

De fet, en aquest compendi del con-sagrat cantautor de Vilafranca, s’hi po-

gueren escoltar cançons com “Maria”, “Morros de Cirera”, Sirena”, o “Plou”. Diu, referint-se en aquestes cançons, que són temes “que aguanten bé el pas del temps. I ara amb més raó”, asse-gura, després de vestir-les amb un nou format (quartet de guitarra, piano, baix i percussions amb aportacions puntuals de (violí, llaüt i trompeta).

Trenta anys després” és el primer treball en directe de Tomeu Penya; un disc on el cantautor s’aboca a l’amor, a la natura i a les persones. Les 16 can-çons varen ser gravades l’any passat en

un concert íntim a Cas Músic, a Sant Eugènia, amb la presència de només quaranta convidats privilegiats.

El recull, diu Penya, és, evident-ment, un treball d’estudi, però amb la frescor i la tècnica del rigorós directe: sense artificis ni retocs posteriors. Per a fer-ho possible, Tomeu es va preparar a fons i s’envoltà d’un actiu immillorable: músics joves i professionals amb els que la relació continua: Marta Elka al violí, Toni Pastor al llaüt, i Bernat Ximena a la trompeta.

La carrera de Tomeu Penya no és

un amor passatger, sinó el fruit de la constància i de la consecució d’un som-ni. Ha publicat 24 discs, ha actuat en centenars de concerts arreu dels Països Catalans, i ha rebut el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalu-nya pel disc “Sirena”. Ara, als 62 anys, gaudeix de la merescuda mel d’haver complert 30 anys sobre els escenaris. Tanmateix, Penya no vol perdre gaire més temps mirant el passat: “Tinc molta més il·lusió per la música ara que la que tenia fa un any, i ja tinc ganes d’escriure noves cançons”, assevera.

Tomeu Penya mostra els seus 30 anys de carrera en un concert íntim al

Teatre de Manacor

Més de 40 assistents al primer simposi d’arquitectura, arqueologia i turisme de Capdepera

Durant el simposi, que ha durat tres dies, s’ha impartit 13 ponències.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA8 NOTÍCIES / MAIG 11

SON SERVERA

L’Ajuntament ha aprovat el Reglament de l’Arxiu Municipal.

El document més antic de l’arxiu municipal data de 1798

Redacció. Comarca.

L’Ajuntament de Son Servera ha aprovat el Reglament de l’Arxiu Mu-nicipal per assegurar la seva conser-vació i difusió, i ha creat una plaça fixa per a que un arxiver es dediqui a reorganitzar el fons documental. A més, l’arxiu estarà obert a la donació o dipòsit de fons documentals d’in-terès històric o cultural. El fons ar-xivístic serverí és relativament jove, ja que el municipi va néixer al segle XIX després d’aconseguir la indepen-dència d’Artà, i els documents més antics daten d’aquest segle, llevat d’alguna excepció com un document de comptes de l’església de Son Ser-vera de l’any 1798.

El batle i la regidora d’Educació dugueren a terme l’acte de cloenda dels cursos.

700 alumnes han participat en els 47 cursos de l’escola d’adults

Redacció. Son Servera.

La cloenda dels 47 cursos de l’esco-la d’adults de Son Servera i Cala Millor, impartits per 19 monitors, va tenir com a al·licient principal la inauguració de les exposicions dels treballs dels 700 alum-nes que hi han participat. A l’Escola d’Adults es realitzen diferents activitats

de formació adreçades a les persones majors de 16 anys del municipi, com ensenyament inicial, formació ocupaci-onal, iniciació professional amb contra-ctació, ampliació cultural i professional, cursos de català i tallers d’oci i temps lliure. A més de l’Ajuntament de Son Servera, també hi participa la Conselle-

ria d’Educació. Els alumnes han partici-pat en cursos, entre d’altres, d’idiomes estrangers com l’alemany o l’anglès, però també han après català, castellà, lectoescriptura i operacions matemàti-ques bàsiques, informàtica d’usuari, ofi-màtica, pintura, punt mallorquí, balls de saló, pilates, ioga, costura, etc.

Els alumnes han adquirit habilitats creatives com pintura, ce-ràmica o punt mallorquí.

Escolars del C.P. Jaume Fornaris visiten l’Ajuntament Redacció. Son Servera. Escolars de Primària del Col.legi Públic Jaume Fornaris i Taltavull varen visitar el registre, la secretaria el despatx del batle o la sala de plens de l’Ajunta-ment per a conèixer de primera mà les funcions del consis-tori del municipi on resideixen.

L’escriptor Jaume Miró presenta la seva darrera obra de teatre Adults NormalsRedacció. Son Servera. L’escriptor Jaume Miró va presen-tar el seu darrer llibre Adults Normals dins els actes de la Setmana del Llibre 2011. Aquesta obra ha guanyat el Premi de Teatre Mediterrani Pare Colom 2010 i narra la història de quatre joves que viuen en un pis sense finestres.

La III Fira dels Enamorats de Son Servera inclourà demostracions i degustació de productes

Redacció. Comarca.

Més de 30 estands es concentraran a l’Església Nova el proper 7 de maig en el marc de la Fira dels Enamorats. La novetat d’aquesta tercera edició serà una iniciativa amb petites demostraci-ons i degustacions de productes gastro-nòmics, de vins, caves i còctels, de ves-tits i de vestits de núvia, de perruqueria i de maquillatge, per part de els més de trenta expositors que es congregaran a l’Església Nova. Des de l’Ajuntament incideixen en l’augment considerable de noces que s’han celebrat a Son Ser-vera després de les passades fires. L’es-deveniment començarà a les 17 hores i es prolongarà fins a les 22 hores

El pasado 23 de marzo Clinic Balear y BioRay Life firmaron un convenio de colaboración por el cual ésta última ha proporcionado lectores a centros de CLINIC BALEAR en Mallorca, Ibiza y Menorca.

Bio-Ray life ha introducido un soporte informático en forma de pulsera en el cual se puede introducir información personal y médica para ser utilizada princi-palmente en casos de urgencia.Con estas pulseras, cuyos lectores también serán incorporados a las ambulancias medicalizadas de CLINIC BALEAR, en caso de que el personal sanitario atendiera a una persona sin conocimiento, desorientada o aturdida por una accidente, podría acceder a sus datos básicos de salud y actuar de forma más eficaz y segura.

En la firma del acuerdo estuvieron el director Gerente de Clinic Balear, Alberto Asensio Coll, el director Médico de Clinic Balear, Dr. Bernardo Monserrat Bennasar y el Presidente de Bio-Ray Life, Ignacio Álvarez Lózano.

CLINIC BALEAR incorpora nueva tecnología para una mejor atención médica

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA10 / MAIG 11

Carme Aguiló Casabona (*)

Les fortaleses i virtuts de l’ésser humà

L’any 1998 neix la psico-logia positiva de la mà del psicòleg nord-ame-ricà Martín Seligman,

tenint com a objectiu principal la millora de la qualitat de vida i benestar de les persones. Es basa en la convicció de que exis-teixen estats mentals positius i que reforçant-los poden actuar com a barreres, protegint-nos dels trastorns psíquics. Promo-vent i ampliant aquets aspectes s’aconsegueix més fàcilment la sensació de ser feliços.

L’any 2004 Christopher Pe-terson i Martín Seligman varen desenvolupar una classificació de les fortaleses i virtuts huma-nes. Aquesta classificació cons-ta de vint i quatre fortaleses que es troben dedins de sis virtuts. Aquestes virtuts són considera-des universals ja que es donen a totes les cultures.

1. SAVIESA I CONEIXE-MENT: Fortaleses cognitives que impliquen l’adquisició i l’ús del coneixement.

1. Curiositat, interès pel món. Tenir interès pel que succeeix al món, trobar temes fascinants, explorar i descobrir noves co-ses.

2. Amor pel coneixement i l’aprenentatge. Arribar a domi-nar noves matèries i coneixe-ments.

3. Judici, pensament crític, mentali-tat oberta. Pensar sobre les coses i exa-minar tots els seus significats i mati-sos. Estar disposat a canviar les pròpies idees sobre la base de l’evidència.

4. Enginy, originalitat, intel·ligència pràctica. Pensar en nous i productius camins i formes de fer les coses. Inclou la creació artística .

5. Perspectiva. Ser capaç de donar consells savis i adequats als altres, tro-bant camins no només per comprendre el món sinó per ajudar a comprendre’l als altres.

2. CORATGE: Fortaleses emocionals que impliquen la consecució de metes davant situacions de dificultat, externa o interna.

6. Valentia. No deixar-se intimidar davant l’amenaça, el canvi, la dificultat o el dolor.

7. Perseverança i diligencia. Acabar el que es comença. Persistir en una ac-tivitat encara que existeixin obstacles.

8. Integritat, honestedat, autenti-citat. Anar sempre amb la veritat per davant, no ser pretenciós i assumir la responsabilitat dels propis sentiments i accions empreses.

9. Vitalitat i passió per les coses. Afron-tar la vida amb entusiasme i energia.

3. HUMANITAT: Fortaleses interper-sonals que impliquen cuidar i oferir amistat i afecte als altres.

10. Amor, capacitat d’estimar i ser estimat. Tenir importants i valuoses re-

lacions amb altres persones, en parti-cular amb aquelles en les quals l’afecte i la cura són mutus.

11. Simpatia, amabilitat, generositat. Fer favors i bones accions per als altres, ajudar i cuidar a altres persones.

12. Intel·ligència emocional, perso-nal i social. Ser conscient de les emoci-ons i sentiments tant d’un mateix com dels altres, saber com comportar-se en les diferents situacions socials, saber quines coses són important per a altres persones, tenir empatia.

4. JUSTÍCIA: Fortaleses cíviques que comporten una vida en comunitat saludable.

13. Ciutadania, civisme, lleialtat, treball en equip. Treballar bé dins d’un

equip o grup de persones, ser fi-del al grup i sentir-se part d’ell.

14. Sentit de la justícia, equitat. Tractar a totes les per-sones com a iguals.

15. Lideratge. Animar al grup del que un és membre per fer coses.

5. MODERACIÓ: Fortaleses que ens protegeixen contra els excessos.

16. Capacitat de perdonar, misericòrdia. Capacitat de per-donar a aquelles persones que han actuat malament, donant-los una segona oportunitat, no sent venjatiu ni rancorós.

17. Modèstia, humilitat. Deixar que siguin els altres els que parlin d’un mateix, no bus-car ser el centre d’atenció i no creure’s més especial que els altres.

18. Prudència, discreció, cautela. Ser prudent a l’hora de prendre decisions, no assumint riscos innecessaris.

19. Auto-control, auto-regu-lació. Tenir capacitat per regular els propis sentiments i accions.

6. TRANSCENDÈNCIA: For-taleses que forgen connexions amb la immensitat de l’univers i proveeixen de significat la vida.

20. Apreciació de la bellesa i l’excel·lència, capacitat de sor-presa. Saber apreciar la bellesa

de les coses, del dia a dia, o interes-sar-se per aspectes de la vida com la naturalesa, l’art, la ciència...

21. Gratitud. Ser conscient i agrair les coses bones que a un li passen.

22. Esperança, optimisme, projecció cap al futur. Esperar el millor per al fu-tur i treballar per aconseguir-ho.

23. Sentit de l’humor. Agradar de riure i gastar bromes, somriure amb freqüència, veure el costat positiu de la vida.

24. Espiritualitat, fe, sentit religi-ós. Pensar que existeix un propòsit o un significat universal en les coses que ocorren al món i en la pròpia existèn-cia.

(*) Psicòloga [email protected]

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA MAIG 11 / 11

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA12 EXCURSIÓ / MAIG 11

Des de la cala de s’Estret al torrent de na Borges (II)

Tomàs Vibot

En l’anterior lliurament vàrem ressenyar el tram que va des de la cala de s’Estret fins al nucli urbà de la Colònia de

Sant Pere gaudint d’un paisatge poc castigat per la dèria urbanitzadora i amb unes raconades d’encís. El ma-teix encís provoca el nucli de la Colònia de Sant Pere, tranquil, decantat d’es-tridències i caracteritzat per les cases baixes, pròpies del seu passat.

La Colònia és un nucli de població modern, l’origen del qual el trobam en els germans Mateu i Andreu Homar a partir dels beneficis que oferia la Llei de colònies agrícoles i poblacions ru-rals de 1868, dictada amb la finalitat d’establir i aprofitar millor les terres en un moment d’important augment de població. L’estructura urbana ha evolu-cionat a partir del plànol inicial que va executar l’agrimensor rural Antoni Bis-querra el 1880. Inicialment s’hi esta-bliren 108 famílies procedents de dife-rents llocs de Mallorca. Hi aixecaren un petit oratori dedicat a sant Pere, que el 1951 fou substituït pel temple actual.

Els nous pobladors conrearen unes terres dedicades al cultiu de la vinya i de l’ametler, tret que marcà la vida de la Colònia fins a mitjan segle XX, que, com a la resta de nuclis costaner de l’illa, es trobà afectada per l’arribada del turisme i, consegüentment, l’acti-vitat econòmica passà a girar a l’entorn del turisme. Tot i això, el boom iniciat a la dècada dels seixanta i setanta del se-gle passat no ha malmès d’una manera greu aquesta bella raconada.

Seguint la mateixa direcció que portàvem, travessarem el nucli urbà pel passeig de la mar, el qual ens ofe-reix unes belles vistes damunt la costa i també de la península de Formentor. Pel que fa a les restes del passat, són interessants algunes llagosteres, fetes de pedra, les quals romanen encara vora la riba. A la banda contrària, po-drem contemplar algunes de les cases dels primers colons. Dins el nucli urbà en aquest aspecte són interessants els carrers de Sant Lluc, el carrer Major i el de Sant Mateu.

Passat es Mollet, i sense abandonar l’asfalt, ens queda a l’esquerra el molí d’en Regalat, en regular estat de con-servació. Tot i això és una bona mos-tra del passat agrícola de la contrada. No molt enfora, trobarem l’immoble dit Cas Català.

En pocs metres tendrem l’oportuni-tat de continuar la nostra ruta d’una manera més relaxada per als nostres peus ja que podrem seguir arran de

mar i així obviar l’asfalt del passeig. Un tiranyó força marcat ens durà pels llocs més adients. A voltes alguns pescadors de canya esperen pacientment el seu premi. En aquesta costa no gaire acci-dentada, els topònims tradicionals hu-manitzen la riba: la pesquera d’en Coll, l’escull d’en Tort i ses Penyes Altes. En arribar al lloc conegut com es Clot, on al damunt s’alça un poc afortunat xa-let, continuam per damunt les penyes i arribarem a la urbanització de s’Es-tanyol.

Avançam arran de mar, quasi fregant les terrasses dels xalets de la urbanització, fins assolir la tirada que baixa a cala s’Estanyol. Aquí és in-teressant que ens fixem en un obsolet búnquer, vora el qual roman una pisci-na que gairebé convida a llençar-s’hi. Terra endins ens queda el pla de Mar, el talaiot de sa Figuera Borda i al fons el bellíssim Bec de Ferrutx, una de les muntanyes més belles de Mallorca.

Avançam quasi fregant la mar, pas-sarem el còdol de s’Estanyol, el codolar d’en Pau i arribarem a l’inici de l’ex-tensa platja de sa Canova, al fons de la qual hi ha el final de la travessia. Aquí recomanam, si no hem de nedar, acabar l’excursió per darrera del siste-ma dunar, pels vials abandonats de la poc feliç urbanització de sa Canova. Aquests vials ens deixaran al costat del torrent de na Borges, des d’on podrem arribar mitjançant un camí a la urbanit-zació de Son Serra de Marina.


SANT LLORENÇ

Empresa Concessionària del Servei de recollida de residus sòlids urbans

ECONAR S.A.

Via Portugal, nº. 56-1er pisMANACOR

L’autor de Flor de Card, Salvador Galmés, homenatjat en el 60è

aniversari de la seva mort Redacció. Sant Llorenç.

L’ajuntament de Sant Llorenç ren-dí tribut a l’escriptor llorencí, Salvador Galmés, i col·locà dues plaques, una a la casa natal, Ses Sitges, i una altra a la casa on va viure, que és l’actual edifici de “La Caixa”. Amb aquest gest s’ha commemorat el 60è aniversari de la mort d’aquest capellà alhora que es-criptor.

Salvador Galmés i Sanxo va néixer a Sant Llorenç des Cardassar l’any 1875 i morí el dia 25 d’abril de 1951. Va ser narrador, traductor i és considerat un erudit de les lletres catalanes.

Va estudiar al Seminari de Palma i va ser ordenat sacerdot el 1904. El 1907 es llicencia en Dret a la Univer-sitat de Barcelona. Publica una única

Dues plaques, una a la seva casa natal i l’altra col·locada a la seva residència, honoren l’escriptor.

Redacció. Sant Llorenç.La biblioteca Salvador Galmés

va muntar un contacontes-taller per celebrar la diada de Sant Jordi. Els contes escollis tenien com temàtica angular, el mar i, així, es varen poder escoltar ‘Els colors d’en Silvà’, ‘La llegenda de la mar salada’ i ‘El peix irisat’. Els infants hi varen participar escenificant els capítols de les histò-ries. Una vegada acabats els contes, els infants varen fer punts de lli-bres en forma de boques de peixos. A l’activitat hi participaren uns 50 nins i nines de Sant Llorenç i també uns vint pares.

Contes sobre el mar per celebrar Sant Jordi

Redacció. Sant Llorenç.Diumenge 8 de maig, Son Carrió

acull la denovena edició de la seva fira ramadera. Dins el programa d’actes dis-senyat per l’ajuntament, hi figura una exposició fotogràfica sobre el blat, a càr-rec d’Oscar Pipkin; una mostra d’eines per fer pa, hi haurà també exposició de races autòctones, o un taller per fer llon-guets i crespells.

XIX Fira Ramadera de Son Carrió

La temàtica del taller va girar al vol-tant de la mar i els peixos.

novel·la, Flor de card (1911), i nom-brosos relats a la premsa mallorquina i catalana, que més tard són aplegats en els reculls Novel·letes rurals (1953), Quadrets i pinzellades (1956) i La Dida i altres narracions (1976), entre d’altres. Manté una llarga disputa amb Antoni Maria Alcover que el distreu de la tasca intel·lectual durant alguns anys.

Com a lul·lista transcriu i prologa,

pràcticament tot sol, els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull, editades per la Comissió Editora Lul·liana.

Més recentment, Salvador Galmés apareix retratat a la novel·la de Jau-me Santandreu Llobacarda. Confessi-ons d’un capellà terrol, on el mossèn llorencí es escollit pel també capellà Martí Rosselló com a confessor quan aquest és acusat per sol·licitació al confessionari.


CAPDEPERA

[email protected] www.glassdrive.es

Tu experto en lunas para el

automóvil

C/ Gremi Sucrers i Candelers, 44 - Son Castelló 07009 PALMA DE MALLORCATlf: 971 430954 Fax: 971 919907

C/ Manacor, 40 - 07006 PALMA DE MALLORCATlf: 971 468549 Fax: 971 468810

C/ Fray Junípero Serra, 42 - 07500 MANACORTlf: 971 552883 Fax: 971 845798

Comença la IX Mostra de Teatre, Música i Dansa Infantil i Juvenil

Redacció. La IX Mostra Infantil i Juvenil de Teatre, Música i Dansa acaba el 10 de juliol i durant aquests mesos els assis-tents gaudiran de 17 representacions diferents entre les quals es poden trobar obres com El petit príncep, o els concerts de fi de curs de l’Escola de Música.

Brodats, punt de calça i patchwork als tallers de ca na Marisa

L’exposició de brodats, punt de calça i patchwork dels tallers de ca na Marisa ompliren les dues plantes de Ca’n Creu, a Capdepera. Les dones que realitzen el taller exposaren du-rant una setmana els treballs d’artesania realitzats durant el curs.

Es reobren els jardins de Sa Torre CegaRedacció. Capdepera.

Els Jardins de Sa Torre Cega, a Cala Rajada, propietat de la Funda-ció Bartomeu Barch Servera, es tor-naran a obrir al públic el proper 11 de maig. Aquests jardins, que foren inaugurats el mes d’agost de l’any passat, permeten, a més, la contem-plació de les escultures de la Fun-dació. Fruit del vendaval del 2001, els jardins quedaren completament destruïts i la Fundació, s’ha dedicat des de llavors, a la rehabilitació inte-gral d’aquest espai.

El Govern promet que el juny hi haurà arena a Cala Agulla

Redacció. Capdepera.

La consellera de Treball i Turisme del Govern, Joana Barceló, ha assegu-rat als hotelers, comerciants i residents de Cala Rajada que es regenerarà la platja de Cala Agulla en el termini mà-xim d’un mes. De fet, la pròpia Bar-celó assegurà que es dipositaran entre 2.300 i 2.600 metres cúbics d’arena sobre l’entrada a la cala. La consellera digué que és una mesura pal·liativa per dos anys.

El procés de regeneració, va expli-car Barceló, ha de ser necessàriament supervisat, en primera instància, per la Comissió Balear de Medi Ambient. Passat aquest tràmit, els treballs de di-pòsit de l’arena, podran començar im-mediatament. L’arena nova en realitat no ho és tant perquè s’extraurà d’altres segments de la mateixa platja i no del fons del mar, com s’especulà en un primer moment. El president de l’As-sociació Hotelera, Joan Massanet, es mostrà prudent alhora de sospesar la

iniciativa del Govern, i digué que “fins que no vegem el projecte en marxa, no ens volem confiar, ens han enganat moltes vegades”.

S’ha de recordar que aquesta és una reivindicació que els hotelers, veïnats i comerciants de la zona han mantingut

La regeneració absoluta s’haurà d’aconseguir a través de la col·locació de barreres per retenir l’arena.

activa durant 10 anys, i després que un temporal deixés les roques d’una part de la platja a la vista. De fet, l’any pas-sat, un grapat de ciutadans anònims es manifestaren a la platja reivindicant al Govern que donés una solució al pro-blema.

Redacció. Capdepera.La plaça dels Pins de Cala Raja-

da serà l’escenari de la primera gala Mister Gay Mallorca 2011, el proper 14 de maig. Ricardo Jordán presen-tarà la gala i la cantant Natalia, del concurs televisiu Operación Triunfo, presentarà el seu darrer disc. El nou Mister Gay Mallorca 2011 viatjarà a la gala final del certamen, a Madrid.

La primera gala Mister Gay Mallorca es celebrarà a Cala Rajada


BIEL FLORIT

Ara ja fa molts anys, potser una trentena, a una finca de pisos de la Rambla de Barcelona, més o man-co a meitat de camí del

port a l’esquerra baixant, vaig poder observar estupefacte que hi havia com a set o vuit mitjos llençols que, transformats en vistoses pancartes cridaneres penjades de les baranes dels balcons, totes s’exclamaven del mateix, poc més, poc manco: “El del 2n B no paga el que deu a la comu-nitat de veïns”. Diferents cal·ligrafies però idèntic text. Era ben evident que al veïnat morós sols li quedaven dues sortides possibles, o marxar came-tes em valguin o pagar el deute tan escandalosament oratjat. En saben molt aquests catalans, record que vaig pensar aleshores, redéu quins bergants! Pensin que llavors encara no s’havia inventat això de l’home del frac ni històries per l’estil, o sigui que, immersos dins la mateixa filo-sofia econòmica recaptatòria, havien sospitat que fent una mica l’abús merescut al mal pagador, la vergonya

torera faria la resta. Violència física mai, però refregades de vergonyes pestilents pels morros les que siguin necessàries.

Però el que he llegit fa una estona encara remunta més l’escala empina-da de la sofisticació en la cobrança de deutes. Diu talment: “Un batle búlgar recapta imposts cantant se-

renates/ El batle d’una petita ciu-tat turística al centre de Bulgària ha recaptat en menys de tres dies 10.000 euros en imposts no pagats cantant serenates enfront de les ca-ses dels deudors. Veselin Lichef, edil de Sopot, una localitat de 10.000 habitants, començà el primer de ge-

ner amb aquest original mètode de cobrament d’imposts, informà ahir l’agència de notícies búlgara BTA./ Amb el suport d’un grup vocal mas-culí que interpreta cançons populars i patriòtiques, el batle ha aconseguit avergonyir molts morosos./ Davant la por de ser assenyalats davant els seus veïns amb una serenata enfront de les seves cases o llocs de treball, molts ciutadans han decidit abonar de forma anònima els imposts no satisfets, sobretot una taxa que s’ha de pagar en cas de llogar habitacions a turistes./ Vivim en època de crisi i hem d’inventar mètodes originals per cobrar els deutes, ha dit Lichev en declaracions a BTA./ Subratllà que el seu grup (de cantadors) està compost per voluntaris i les seves actuacions no costen doblers”. Que, aquesta és una altra, també té el seu mèrit avui en dia trobar personal que faci feina per amor de déu sia, no és ver?

Què et pareix, secretari? I això que n’hi ha que es figuren que ja està tot inventat. Pensa-t’ho. Com a idea em sembla excel·lent i fins i tot entre-

tinguda per a la resta del personal, els veïnats en general, que d’aquesta manera adesiara qualque carrer té fil musical gratuït com si diguéssim, en viu i en directe endemés, sempre que els cantadors se’n desfacin així com déu mana, que una cosa és que els deutors vagin a pagar per la vergonya de l’al·lusió pública, i l’altra perquè estiguin cansats de demés, esgotats, assaciats d’escoltar galls desafinats, que tot podria ser en aquest món de misèria.

Per aquestes terres nostrades, si es donàs un cas similar potser podríem acudir a una colla de xeremiers bufa que bufa, i així semblaria que tenim festes de la Mare de Déu d’Agost tot l’any. Però situant-nos dins la pell d’alguna empresa privada, si els per-metessin fer el mateix que l’Ajun-tament de Sopot, ben segur que no bastarien les 24 hores del dia per cobrir les sol·licituds de serenates xeremieres i seria massa música, la veritat. Apa, crec que convé deixar-ho anar per aquest pic.

Recurs

GUILLEM FRONTERA

No és fàcil admetre que la raó i les llums ja han tengut el seu segle, quan poderosíssimes institucions que se’n

proclamen portadores organitzen ce-rimònies amb veneració inclosa de sang humana.

Per a diumenge que ve està anun-ciada al Vaticà la cerimònia de be-atificació del papa polonès Karol Wojtyla, procés per al qual se suposa que les jerarquies catòliques comp-ten amb tots els requisits que fan al cas –una determinada producció de miracles, etc. Per raons que no s’especifiquen, els parroquians no podran obtenir els beneficis espiritu-als de la contemplació del cadàver del polonès, però, en compensació, podran venerar la seva sang, devo-tament guardada en una botelleta i procedent d’unes anàlisis clíniques que se li practicaren la darrera fase de la seva malaltia.

S’espera que la cerimònia cons-titueixi una abrandada eclosió de religiositat, de fe, vehiculada pels sentiments que inspira en una part aclaparadora de la cristiandat la figu-ra del papa polonès. Ara, la presèn-cia física de la sang del nou beat a la cerimònia té massa concomitàncies amb rituals espirituosos de dubtós prestigi i que solem associar a fu-sions de corrents cristians amb cre-ences que qualificam de superstici-oses. Els estímuls per a la fe es veu que no poden prescindir d’aquest element vital, present a l’eucaristia, encara que de manera simbòlica.

Amb aquests apriorismes, es fa difícil creure en la utilitat o l’inte-rès del diàleg entre fe i ciència, si la part de la fe l’ha d’aportar la je-rarquia vaticana. Cap secta o grup humà que proposàs la veneració de la sang d’un dels seus no seria ad-mès per la comunitat científica en qualsevol fòrum on es pretengués

avançar en el coneixement crític. Però la jerarquia catòlica, malgrat aquests estranys punts de partida, es creu perfectament legitimada per a dialogar amb la comunitat científica no en pla d’igualtat, sinó, fins i tot, amb un plus d’autoritat moral.

Fa uns dies, el papa Benet XVI es

queixava de l’actitud d’Occident res-pecte dels valors cristians sobre els quals s’han constituït aquestes soci-etats. Sembla, venia a dir, que els occidentals ens hem cansat de la fe

i que ens avorreix la nostra història i cultura.

La queixa papal està perfectament justificada, la realitat no la desmen-teix. Ara, si és la màxima jerarquia la que ha de posar els mitjans per a una nova vivència dels valors cristians, potser hauria d’escoltar molts de grups de cristians de base o aquests milers i milers de sacer-dots que han estat capaços de dur el seu apostolat a peu de carrer sen-se per això devaluar la seva fe, que es desenvolupa sense necessitat de cerimònies pomposes i efectistes. I no confiar tant en l’exaltació de la fe mitjançant la catarsi induïda per una posada en escena amb sang humana: aquests procediments creen recels en aquells que, sense cansar-se dels valors d’Occident ni avorrir-se de la seva història i cultura, no admeten que cap reminiscència supersticiosa interfereixi el curs del seu pensa-ment.

Sang al Vaticà

Amb aquests apriorismes, es fa difícil creure en la utilitat o

l’interès del diàleg entre fe i ciència

Com a ideaem sembla excel·lent

i entretingudaper als veïns


Joan BarcelóEl mes de maig té la festa de Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos i de l’ac-tivitat al camp, que també protegeix de la sequera. Cu-riosament, al camp illenc, la pluja després de Sant Isidre no sol ser gaire ben rebuda. La segona quinze-na de maig ja serà de bas-ca i calor, la primera de la temporada. Dia 17 tendrem lluna Plena a les 13 hores i 10 minuts. La lluna Vella protagonitzarà la segona quinzena. Els parenòstics preveuen dies xalocosos, amb el sol que s’imposarà. Durant la segona meitat del mes es produeix una recuperació apre-ciable dels termòmetres. Això és per les catorze hores i mitja de sol que hi ha en aquestes altures de calendari.

Al maig a segar vaig. Tantes hores són suficients perquè els sembrats hagin quedat ben grocs. Molts ja estan se-gats. Dia 17 arribarà també el torn de Sant Pasqual que protegeix als desmemoriats, que són molts i viuen tan confiats. Dia 20, serà Sant Boi o

Baldiri, patró dels ganduls. Aquest dia també és Sant Bernadí, patró dels publicistes i dels esparters. Convé re-cordar que si gela per Sant Bernadí, adéu al vi. Comencen a arribar les primeres fruites de la temporada, de gust saborós. Als mercats ja hi podem trobar els nispros, els albercocs i les cireres, dolces i agradables.

Temps de tondre. Durant el mes de maig, amb els pri-mers dies de calor, es tonen les ovelles. Aquests dies allà on hi ha bestiar oví són molt assenyalats i una festa a l’estil de les matances. És convenient desinfectar els estables, païsses, sestadors, solls, colomers i corrals. S’han de vacunar els xotets i porcells i també podeu segar alfals i altres lleguminoses per a consumir en verd, que el bestiar ho agrairà. A la vi-nya, és necessari ensofrar i sulfatar el pàmpol. Pel que fa al vi s’evitaran tempera-tures elevades en els cellers, airejant-los, per fugir de les

perilloses fermentacions secundàries. A les botes on s’hagi de posar el vi convendrà cremar-hi metxes de sofre.

Maig és un mes hortolà. S’han d’acla-rir els planters com més aviat millor i també som en el temps de realitzar labors superficials a la vinya. Per fer una bona verdesca l’horta agrairà l’ai-gua. Plantau bledes, síndries, qualque carabassa o carabassó, cogombres,

apis, cebes i porros. Recomanaríem, igualment, la sembra de pastanaga, col, enciam i colfloris. S’han de binar els planters de fruiters, desbrossant i aclarint l’excessiva vegetació. S’em-pelten noguers i es pot fer planter descobert d’herba-sana. Els arbres verdegen arreu.

Al jardí, a més d’altres coses, al maig roses. En jardineria, convé suprimir els xucladors dels rosers i sembrar veròniques, petúnies, semprevives perennes, margarides, clavellines, clavells i anemones. Dia 25, està de guàrdia ni més ni manco que Sant Urbà, patró dels vinaters. El refrany pronostica que Sant Urbà passat, pagès tranquil·litzat. Protegeix als ramats que pasturen i temps enrere aquest dia acabava la primera lloga dels treballadors del camp. L’estiu ja treurà el nas i aquesta serà la nota dominant d’un temps caracteritzat pel pas a la calor. Dia 30 és Sant Ferran, patró d’institucions diverses, que té nom de quarter. I al dia se-güent, Santa Petronel·la, patrona dels viatgers i enyoradissos. Aprofitau els darrers dies del mes per treure la mel de maig, la més saborosa i plena de virtuts de totes.

Per Sant Isidre Llaurador, se’n va la pluja i arriba la calor

Al maig hi ha moltes hores de llum so-lar. Els almanacs donen calor.

MAIG 11 / 17

EL PRONÒSTIC DEL MES


COMARCA DE LLEVANT

Data d’exàmens, dia 26 de Maig de 2011

COMARCAVisites guiades al Parc de Llevant durant els mesos de maig i juny

L’Obra Social “la Caixa” i la Con-selleria de Medi Ambient i Mobilitat han iniciat un cicle de visites guia-des al Parc natural de Llevant. Divul-gar, sensibilitzar i formar són alguns dels objectius prioritaris d’aquest programa d’itineraris. La propera visita és el dissabte 18 de maig a Albarca; després, el dissabte 21 de maig, al Puig Figuer, i així succes-sivament tots els dissabtes, es farà una ruta diferent fins a concloure el cicle el 18 de juny. Pe reservar, cal inscriure’s prèviament al 971 83 68 28. Aquesta iniciativa, compartida entre l’Obra Social ”la Caixa” i la Conselleria de Medi Ambient i Mo-bilitat, pretén millorar i preservar els espais naturals de les Illes i també, promoure la inserció laboral de per-sones en risc d’exclusió social.

Els primers exemplars de l’extingida àguila coabarrada

arribaran aquest mes a Mallorca Redacció. Comarca.

La Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat ha posat en marxa el Pla de Recuperació de l’àguila coabarrada, una espècie que es va extingir a Mallorca fa 40 anys. L’àguila coabarrada va desa-parèixer de l’illa a causa de la intensa persecució que patí la fauna carnívora fins a la segona meitat del segle passat. La seva captura estava fins i tot premia-da per les administracions, que pagaven per l’entrega d’urpes i caps de rapinyai-res. El 1966, els rapinyaires foren prote-gits, però l’àguila coabarrada ja s’havia extingit a les Illes Balears.

A partir d’enguany, però, s’allibera-ran exemplars d’àguila coabarrada criats en captivitat o rescatats de nius amb problemes a la Pennínsula, així com d’altres recuperats a centres de reha-bilitació de fauna silvestre d’altres co-munitats autònomes. La Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat té previst que

les primeres àguiles arribin a Mallorca a la segona o tercera setmana d’aquest mes de maig. Vinyes Mortitx dedicarà al programa un percentatge de la venda de

cada botella. Aquest patrocini s’afegeix al de Red Eléctrica de España, que tam-bé subscriurà un conveni amb la Con-selleria.

Redacció. Comarca.L’Orfeó Artanec, la Coral Lloren-

çina i l’Orquestra Simfònica de Lle-vant, oferiren un concert que suposà l’estrena absoluta d’una “Peça per a piano i orquestra” de Miquel Bauçà, que és un exercici de composició en el qual l’autor ha volgut experimen-tar sonoritats i recursos estudiats en gran orquestra. També es pogué escoltar“Missa per a cor i orquestra” de Francesc Rosselló, una obra or-questrada per Joan Barcons, director del Conservatori superior de música de Barcelona. A la “Peça per a piano i orquestra” hi actuà com a solista el pianista Antonio Sánchez.

Sa Màniga acull l’estrena d’un concert polifònic

CALA MILLORHorts socials per a persones en risc d’exclusió social

El Consell de Mallorca, l’Obra So-cial La Caixa i l’Associació Dignitat i Feina han signat un protocol a tres bandes per engegar un projecte d’im-plantació d’horts socials a la zona de Cala Millor. Als horts, s’hi faran cur-sos de formació i capacitació agrària i ramadera amb personal qualificat, destinats a millorar el potencial la-boral de persones en risc d’exclusió social amb les quals treballa l’asso-ciació Dignitat i Feina, i també es promouran accions d’autoocupació i de promoció de la producció amb la finalitat d’obtenir aliments per l’au-toconsum destinats als col·lectius i persones en risc d’exclusió social. Dignitat i Feina també s’ha compro-mès a col·laborar amb altres entitats amb la finalitat de comercialitzar els excedents de producció i millorar les condicions econòmiques de les per-sones en risc d’exclusió social amb les quals treballa l’entitat.


XVIII Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques 2011

Redacció. Manacor.L’Ajuntament de Manacor ha apro-

vat les bases del XVIII Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques 2011, amb una dotació de 4.200 euros. Cal recor-

dar que ja fa uns anys el premi es va obrir a les noves modalitats de les Arts Plàstiques, com el dibuix, l’escultura, la fotografia, la videocreació, la instal-lació. A l’edició de l’any passat va

obtenir el primer premi l’artista Joan Cabrer (Palma 1983) amb l’obra titu-lada Polizón en Atlántida. Les obres seleccionades pel jurat s’exposaran a la Torre de ses Puntes, del 27 de maig

al 12 de juny. El veredicte del jurat es donarà a conèixer a l’acte inaugural de la mostra. La presentació dels dossiers es va obrir el 9 d’abril i es tancarà el 8 de maig.

Les obres sel·leccionades s’exposaran a la Torre de Ses Puntes de Manacor, A la dreta, “Polizón en Atlántida”, de Joan Cabrer amb la que guanyà l’edi-ció de l’any passat.

“Empremtes de Plom”, de Yolanda Adrover, se’n dugué el primer premi a l’edició del 2009


PER MARGALIDA [email protected]

Menjar ràpid, sa i bo Hiperdimensional EdicionsMargalida Munar Munar

MENJAR RÀPID, SA I BO

PAELLA DE BACALLÀI CIURONS

Ingredients per a 6 persones840 g d’arròs bomba (140 per perso-

na), 2 cebes, 3-4 tomàtigues, 5-6 car-xofes, 250g pèsols de bullir, 250 g de mongetó, 2-3 pebres torrats, 2 manats d’espinacs, 400 g de ciurons cuits, 100g de bacallà salat i 800 g de bacallà sen-se salar, all, julivert, oli, safrà, brou de peix(1600 ml o un poc més, depèn de l’arròs)

El Diumenge de l’Àngel, coincidí enguany amb el primer de maig i també amb algunes fires: la de Costitx, Sineu, Ses Salines... El grup Assemblea per Sant Joan, preparà en aquest poble el segon concurs de paelles i ens han enviat algunes fotos i la recepta de dues de les paelles guanyadores. Diuen, però, que el millor premi per a tots va ser el bon ambient, la variada participació i el bon temps. Esperam que si feis alguna d’aquestes paelles, també vos donin un premi els convidats.

Es fa un sofregit de ceba, amb all i julivert; en ser morta, afegim la tomàti-ga a bocins petits (sense pell ni llavors), en tenir bé el sofrit hi afegim les verdu-res (excepte espinacs i ciurons), el ba-callà, el brou i l’arròs. Un poc després els espinacs, just abans que s’acabi de beure el brou, hi posam una pica-da de julivert i all i els ciurons cuits. Componem el pebre torrat per damunt. Deixam reposar cinc minuts o deu en apagar el foc, tapada o no segons com ens agradi de cuita.

Recepta i foto de Miquel Pasqual.

PAELLA DE CONILLI BOLETS

Ingredients per a 6 persones 1 conill, 200 g de xampinyons, 200 g

de gírgoles, 200 g de variat de bolets (als comerços en venen d’empotats), 100 g de mongetó, 100 g de pèsols de bullir, 100 g de cols de Brusel·les, 6-7 carxo-fes, 5-6 tomàtigues de ramellet, 1000 ml de brou casolà de pollastre, safrà, 600 g d’arròs, all i julivert

Sofregim les talladetes de conill fins daurar-les, guardam el fetge per a la picada. Afegim la tomàtiga, pelada i a bocinets, en ser un poc cuita, afegim les verdures i els bolets adobats, deixam sofregir un poc, afegim el brou i deixam coure bé la carn. Mentre feim la pica-da d’all, fetge i julivert. Afegim l’arròs i abans que es begui tot el brou incorpo-ram el safrà i la picada. Aquesta paella guanyà també un premi a la decoració, amb unes tires de mongetó i unes de pè-sols de bullir –a manera de solcs-, unes cols de Brusel·les i un conillet de fusta que les “menjava”.

Recepta de Margalida Blanc.

Nº 46. Maig. L'Observador del Llevant de Mallorca

Documents

Transcript of Nº 46. Maig. L'Observador del Llevant de Mallorca