Nº 47 Juny 2011 L'Observador del Llevant de Mallorca

L’O

BSER

VAD

OR

del L

leva

nt d

e M

allo

rca

ARTÀ CAPDEPERAMANACORSANT LLORENÇ SON SERVERA

Jornada empresarial per a la innovació i la sostenibilitat

9

6

“La pèrdua de la capacitat olfactiva

podria ser és un dels indicadors prime-

rencs de l’Alzheimer”

Entrevista al professor Jeroni Morey, químic

Publ

icac

ió p

eriò

dica

del

Lle

vant

de

Mal

lorc

a

n

úm. 4

7 Ju

ny d

e 20

11

La ronda deSon Servera: 20 anys d’espera

15

Conclouen les excavacions al voltant de l’edifici baptismal de Son Peretó

El passat divendres dia 27 és va cele-brar a la nau del Centre tecnològic Balear de la Fusta una jornada empresarial amb l’objectiu de crear un espai on compartir les idees i inquietuds del sector productiu del Llevant mallorquí.

Vint anys de reivindicacions i un any i mig d’obres han hagut de passar perquè la ronda de circumval·lació de Son Ser-vera fos una realitat. La nova via es va obrir al trànsit el passat 17 de maig, ben a punt per a les eleccions municipals, enmig d’una gran expectació veïnal.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA


2 SUMARI / JUNY 11

Publicació periòdica del Llevant de Mallorca

Plaça de la Constitució nº507500 Manacor (Mallorca)

Núm. 47 Juny’11Edita:

Hypericum Balearicum S.L

Coordinadores:Marta Aspachs

i Margalida BonnínEquip de redacció:

Joan Pi, Pep Coll, Miquel Planes, Marta Aspachs, Marta Bergas Ferriol, Elena Martin,

Biel SociesCol·laboradors:Tomàs Vibot,

Margalida Munar, BibiPublicitat:

Ramon Esteban(607 890 285)

Adreça:[email protected]

Web d’internet: www.observadordellevant.com

Publicitat a L’Observador del Llevant de Mallorca:

607 890 285Dipòsit Legal: PM 3097-2007

El racó de l’Observador

Agenda


L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA

http://www.observadordellevant.com http://www.plademallorca.com http://www.suddemallorca.com

LLEGEIX LES NOSTRES REVISTES A INTERNET A: www.issuu.com/plallevantsud

www.acpg.cat

ARTÀDissabte 18 de juny. XI Mostra

Escolar de Teatre, Música i Dan-sa d’Artà Dansa: Nit de Fades , Escola de Dansa del Teatre d’Ar-tà. A les 20h. al Teatre d’Artà.

CAPDEPERAExcursió a Cala Mesquida, a

Cala Torta, al Puig de s’Àguila, marxes nòrdiques (ruta “Ses set Cases” i ruta “Sa Farinera”) etc. Per a informació detallada sobre aquestes activitats a peu i en bicicleta, consultau la pla-na www.ajcapdepera.net/ o l’OIT Cala Rajada Centre Cap Vermell tel. 971 81 94 67IX Mostra infantil i juvenil Te-

atre, Música i Dansa a la plana www.ajcapdepera.net/ Dissabte 18 de juny. Itine-

rari guiat: La Seu de Mallorca – Rutes culturals per Mallorca. Inscripció previa 971 819467 (Martina Forns).Dissabte 18 de juny. Diada

infantil de reciclatge. De 10:30 a les 12:30h. a la platja de Son Moll.Dissabte 25 de juny. Ball de bot a

càrrec de l’agrupació Castell de Capde-pera. A les 11h. a la plaça Castellet de Cala Rajada.

MANACOR20, 21, 22, 23 i 25 de juny. Espec-

tacle de Dansa “Elocutio” a càrrec de l’Estudio Ivanna. A les 20 h. Teatre de ManacorA partir de dia 1 de juliol. Exposició

“Il·luminant petites històries”, amb les

llumetes d’un vaixell d’època romana, al Centre de Cultura de Porto Cristo. Divendres 8 de Juliol. A Portocisto

XI FIRA NOCTURNA ARTESANA I DE PRODUCTES AUTÒCTONS.

SANT LLORENÇ DE’S CARDASSARDissabte 18 de juny. Brundibar (Òpe-

ra Infantil). A les 20h. Auditòrium Sa Màniga.Dimarts 21 de juny. Rebel·lió a la cui-

na (Cantata). A les 20:30h. Auditòrium Sa Màniga.Divendres 24 de juny. Ball de Sant

Joan Pelut. A les 20:30. Recorregut pel poble amb dimonis i sonadors

SON SERVERADijous 23 de juny. Gran revetlla de

Sant Joan amb Tumbet de Solfa, Or-questra Oasis i Pikos Pardos. A les 23:00 a la Plaça des Mercat.Divendres 24 de juny. Revetlla jove

amb Tutu-Pa i Jet Set. A les 23:00 a la plaça de Sant Joan. Del 13 al 17 de juliol. Fira de Cala

Bona(artesanal)


MANACOR

JUNY 11 / NOTÍCIES 3

Un esquelet i una sitja plena de restes posen la cirereta a la campanya de Son Peretó

Redacció. Manacor.

La setena excavació a l’únic jaci-ment paleocristià visitable de Mallorca ha donat per finalitzada l’excavació al voltant del temple. Les troballes més importants fetes enguany a Son Peretó i que il·luminaran un poc més aquest tros de la història mallorquina, han es-tat l’esquelet d’un cos humà i una sitja amb nombrós material com monedes i restes de penjarolls que, segons afirma Mateu Riera, director de l’excavació, “ajudaran a conèixer més dades sobre el jaciment”. En aquesta campanya s’han excavat els racons del baptiste-ri que no s’acabaren d’investigar en les campanyes dels anys 80. Després d’aquesta feina de camp, arriba l’hora de catalogar i restaurar les peces per-què es puguin museïtzar i, sobretot, “perquè la gent pugui entendre millor què és Son Peretó”, afegí Riera.

LES TOMBES DEL BAPTISTERIUn dels objectius d’aquesta cam-

panya ha estat el d’acabar d’excavar el baptisteri, que té doble piscina baptis-mal i on, segons Riera, s’hi han trobat una setantena de persones que datari-en del segle III d.C.

Pel que fa a la darrera campanya, l’esquelet trobat podria pertànyer a un home de devers 60 anys i pesat, carac-terístiques que podrien voler dir que el mort va ser una persona important de l’estament eclesiàstic. Una altra dada que reforça aquesta hipòtesi és que la tomba s’ubica a l’entrada de la basíli-

El vi romà omple de matisos la setmana cultural dels Tastavins

Redacció. Manacor.El vi d’època romana ha estat el pro-

tagonista de la setmana cultural del vi de Manacor. Celebrada del 26 de maig al 3 de juny, un any més la confraria de tastavins de Manacor ha volgut fomen-tar la cultura del vi i donar a conèixer la seva història. Els actes s’iniciaren amb una conferència impartida per Antoni Aguilera, sota el títol “La producció de vi en època romana” i continuà amb la Taberna Vinària, en què es recreà i es

tastà un vi similar al que bevi-en els romans de l’illa durant el segle II a.C. La setmana va tenir els punts culminants en el II tast comentat de vins de Manacor, a la part superior del Claustre del convent de Sant Vicenç Ferrer i dirigit per l’enòloga Anna Katar-zyna. El Claustre també es va es-trenar com a seu del VII Tast de Vins de la Denominació d’Origen Pla i Llevant, l’acte més multitu-dinari de tota la setmana. Si la Torre dels Enagistes s’havia que-dat petita per a tan exitós esde-

veniment, al Claustre, el vespre de dia 3 de juny, s’acabaren les copes i el com-panatge, tant fou l’èxit d’assistència.

Pastor enceta el seu novè any com a batle.

Pastor estrena majoria absoluta pactant amb AIPC

Amb les promeses de consens i de mantenir-se fidel als seus principis de defensa de la llengua i la cultura pròpies de les Illes, Antoni Pastor va estrenar el pas-sat dissabte la seva tercera legis-latura com a batle de Manacor.Tot i tenir majoria absoluta –El Partit Popular manacorí va batre el seu rècord a les passades elec-cions, aconseguint 11 regidors-, els populars varen segellar també el tercer pacte amb Alternativa Independent de Porto Cristo (2 regidors), com a premi a la fideli-tat de les darreres dues legislatu-res, en què els portenys han for-mat equip de govern donant-los la batlia.

La majoria de regidors del con-sistori varen optar per prometre el càrrec. Per la seva banda, els partits de l’oposició –PSOE (3 re-gidors), PSM (2 regidors), ALM (2 regidors) i ERC (1 regidor)- varen demanar que l’anunci de consens fet per Pastor sigui una realitat. Mentrestant això pasava, un grup d’indignats de Llevant protestava sota el lema “Democràcia real ja!” a les portes del consistori.

L’esquelet podria pertànyer a l’elit ecle-siàstica.

ca, segons afirmà Llorenç Alapont, an-tropòleg de Son Peretó.

Acabada l’excavació en aquesta àrea, la pròxima campanya se centrarà en l’interior del temple.

EL JACIMENTSon Peretó es troba a 5 quilòmetres

de Manacor, a prop de la carretera que uneix la capital del Llevant amb Sant Llorenç. L’excavació d’aquest indret va començar l’any 1912 gràcies a la inici-ativa de Mossèn Aguiló, que reuní una important col·lecció de restes museit-zades al Museu d’Història de Manacor. La zona excavada va descobrir un con-junt litúrgic constituït per una basílica, un baptisteri amb doble piscina, una necròpolis i diverses habitacions ados-sades a la basílica. El temple, rectan-gular i de tres naus, respon al model sorgit a les zones de Síria i Palestina durant la segona meitat del segle V d.C. i que arribà a Hispània a finals d’aquest segle i principis del s.VI.

Actualment, el projecte d’excavació prioritza les tasques de consolidació i adequació per a les vistes del conjunt arqueològic, tal com marca la filosofia del Museu d’Història de Manacor.

El moviment 15-M pren el Llevant. La plaça Ramon Llull de Manacor s’ha convertit en el centre neuràlgic del moviment Indignats de Llevant. El passat 11 de juny, coincidint amb el dia de constitució dels ajuntaments, es va dur a terme una jornada lúdico-reflexiva plena d’activitats tan diverses com un taller de ball de bot, uana taula rodona sobre cooperatives de consum, un concert de Xus Santana, la lectura del manifest o una tremponada popular.

El Claustre s’omplí de tastadors de vi. Es pogueren tasta els vins de la Denomina-ció d’Origen Pla i Llevant.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA4 NOTÍCIES / JUNY 11

MANACOR

El teatre manacorí torna a triomfar als premis Buero autonòmics

Redacció. Manacor.Dos grups de teatre de Ma-

nacor han guanyat el concurs autonòmic dels premis Buero de teatre en les categories es-colar i no escolar. En la prime-ra categoria, la companyia Vuit Vents, format per alumnes de l’IES Mossèn Alcover, l’IES Na Camel·la i estudiants de l’es-cola Puresa de Maria, s’han endut el primer premi per l’obra Shakespeare. Pel que fa a la categoria no escolar, el guardó ha anat a mans de la companyia del Teatre Mu-nicipal de Manacor per l’obra Commedia all’improviso.

Els premis es van otorgar el 26 de maig al teatre Mar i Terra de Palma. Amb els guar-dons a l’estanteria, les dues obres es van representar al Te-

atre Municipal de Manacor els dies 28 i 29 de maig.

Aquesta vuitena edició dels premis Buero, que otor-ga la Fundació Coca-Cola, han tornat a destacar el teatre ma-nacorí com el principal plan-ter de les arts escèniques a les Balears.

La final estatal dels premis Buero se celebrarà al juliol a Sevilla i no serà la primera ve-gada que hi assisteixen actors, actrius i directors manacorins. En passades edicions ja s’han guanyat alguns dels premis principals dels Buero estatals, com el de millor director per a Toni Rosselló l’any 2009 amb l’obra Cyrano de Berguerac o el de millor col·lectiu d’actrius l’any 2010 amb l’obra Bere-nant amb na Riera.

Commedia all’improviso, una de les guardonades.

L’IES Son Fangos obrirà les portes el proper curs a 800 alumnes de Na Camel·la

Redacció. Manacor.

L’institut de Son Fangos es converti-rà, al setembre de l’any que ve, en el més gran de les Illes Balears. Els encarregats d’inaugurar-lo seran els 800 alumnes que ara estudien a Na Camel·la.

Amb una inversió de 13 milions d’eu-ros, el nou centre tendrà capacitat per a 1200 estudiants. Tot i això, el que s’in-augurarà serà tan sols la primera fase, que ha servit per construir les infraes-tructures necessàries per als alumnes de batxillerat i de formació professional. Ara bé, tot i que estava previst que els

alumnes d’ESO no començassin fins a la finalització de la segona fase, finalment faran el curs 2011-2012 a Son Fangos, gràcies a les grans dimensions del cen-tre.

Les obres de la segona fase, que duraran 14 mesos, necessitaran una inversió de més de 5 milions d’euros. En aquesta fase es construiran les aules d’ESO (600 places) i les instal·lacions esportives. Amb la inauguració del nou institut, Manacor ha tancat una legisla-tura que ha tengut en l’educació un dels punts de conflicte i de treball més im-

portants. Amb el trasllat al nou centre, els alumnes de Na Camel·la passaran d’utilitzar unes infraestructures en mal

El nou institut estarà en funcionament el curs 2011-2012.

estat i obsoletes a estrenar-ne unes no-ves de trinca.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA JUNY 11 / 5

El Consell de Mallorca ha posat en marxa una pla-taforma web perquè els ciutadans de l’illa puguin compartir cotxe en els

seus desplaçaments i, d’aquesta ma-nera, fomentar un ús més racional del vehicle privat i reduir les emisissions

de CO2 a l’atmosfera i els embussos a les ciutats. El conseller insular de Cooperació Local i Interior, Miquel Rosselló, acompanyat de la directora insular d’Assessorament Municipal, Maria Orts, remarcaren que aquesta iniciativa suposarà “una passa més” cap a la mobilitat sostenible i l’estal-

vi d’energia. A més destacaren que es tracta d’una reivindicació sol·licitada pels diferents foros de l’Agenda Local 21 dels municipis.

En concret, aquesta nova mesura es gestiona gràcies a una plataforma web -dins la pàgina del Consell de Mallor-ca- on els usuaris es podran enregis-

trar i veure els trajectes que realitzen altres persones o podran crear el seu propi desplaçament. A més podran escriure preferències -com, per exem-ple, si desitgen conduir ells- i posar-se en contacte, sense intermediaris, amb altres usuaris mitjançant l’adreça de correu elctrònic.

El Consell ha posat en marxa una plataforma web perquè els ciutadans puguin compartir cotxe

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA6 ENTREVISTA / JUNY 11

Entrevista al Dr. Jeroni Morey Salvà, professor titular de química a la Universitat de les Illes Balears

El profEssor MorEy Es dEdica a la quíMica d’Ençà quE té ús dE raó. d’infant, ja fEia assajos casolans: MEsclava salfuMants i llEixius, o tEnia la curolla d’obrir lEs pilEs alcalinEs pEr vEurE dE què EstavEn fE-tEs. així, fins quE l’any 1979 Es Matriculà als Estudis dE quíMica dE la uib: “la MEva és la sEgona proMoció dE quíMics forMats a lEs illEs”. coMbina harMoniosaMEnt la rEcErca aMb l’EnsEnyaMEnt: “lEs duEs activitats M’han donat MoltEs satisfaccions al llarg dE la MEva vida profEssional”, diu En aquEsta EntrEvista En la qual Ens parla dE l’olfactE, El Més dEsconEgut dEls cinc sEntits.

Marta Bergas Ferriol

Tots n’hem sentit a parlar de la química i fins i tot la mencionam adesiara, però per què serveix en realitat la química?Mira, la química ens envolta, la vida està plena de reaccions químiques i de materi-als fets a partir de compostos químics. En aquest cafè (assenyala el seu voltant) hi ma més de 10 substàncies químiques di-ferents: la taula, la cullereta, la cadira, la làmpara, etc. són possible gràcies a la qu-ímica. Si aquesta entrevista tingués lloc 70 anys enrere, tot seria diferent, els ma-terials serien nobles: la taula, sense anar més lluny, seria de fusta o tendria ferro.

L’olfactiu és un sentit més desenvolupat en unes persones que en unes altres? Es pot educar?Sí. És possible aprendre a distingir famí-lies d’olors: cítrics, florals...Es vera que hi ha persones amb l’olfacte molt esmolat, els perfumistes, per exemple. Però tots en podem aprendre a destriar i identificar olors.

Es cert això que diuen que els homes són menys sensibles a les olors que les do-nes?Totalment cert. Però això ve donat pel fet que les dones, des de temps enrere, han après a tenir més en compte les olors que no els homes. Es un fenomen social: elles han estat més atentes a potenciar les

“La pèrdua de la capacitat olfactiva podria ser és un dels indicadors primerencs de l’Alzheimer”

bones olors, tant del seu cos com de la llar. L’ús de colònies, perfums i desodo-rants per part dels homes és un fet molt recent.

Vostè creu que dins el coneixement del cos humà s’ha donat poca importància a l’olfacte?Sí. L’interès per les olors i les connexions amb el cervell són encara objecte d’inves-tigació. S’estan fent estudis, mitjançant ressonàncies, sobre com respon el cervell a certes olors. La finalitat és veure quina incidència té l’agudesa olfactiva sobre la nostra qualitat de vida. I el que està clar, de moment, és que la pèrdua de l’olfacte és un senyal que el cervell no funciona bé. Per exemple, hi ha indicis sòlids per asseverar que l’Alzheimer està relacionat amb la pèrdua olfactiva: és a dir, un dels símptomes amb que es pot manifestar aquesta malaltia és amb la pèrdua de la sensibilitat envers les olors.

El tenim en bon estat de forma a l’olfac-te?Amb l’evolució de l’espècie humana i el fet de passar de caminar sobre dues extre-mitats en comptes de quatre, hem perdut capacitat olfactiva. En contraposició, hem desenvolupat molt el sentit de la vista. Sense cap dubte, les nostres relacions se-rien diferents si percebéssim certes olors. Molt diferent és el cas dels animals, en què les feromones actuen com a substàn-cies de comunicació. Per exemple, en el cas de les abelles, elles es poden comu-nicar amb altres eixams que es troben a cinc quilòmetres de distància.

Per què hi ha coses que fan molta pu-dor?Les coses que fan pudor solen ser subs-tàncies que contenen sofre: per això se’n posa als cantons dels portals per així evi-tar que els cans hi orinin; igualment, tam-bé en duen les piles, els laxants o els vol-cans, que en desprenen. També és molt característica l’olor de la matèria orgànica en descomposició, en això es coneix com a “olor d’ous podrits”. La culpa d’aquesta pudor la té l’àcid sulfhídric, que es troba en les clavegueres, en el petroli o en el gas natural, per exemple. Un altre cas curiós és el del gas butà, que és altament volàtil i pot provocar una explosió. El causant de què el butà faci mala olor és un odorit-zant molt fort: això fa que el detectem tot d’una en el cas d’una fuita.

I les olors corporals?L’olor que fan els peus o les aixelles, per exemple, té a veure amb el metabolisme dels bacteris. Quan suam, aquest procés metabòlic es desprèn en forma de gasos que fan mala olor. Fixem-nos en un de-tall: tenim en el nostre cos tres milions de glàndules de suor que alliberen cinc litres d’aigua al dia. Per tant, és impossible no fer mala olor.

I quina opinió li mereixen els productes químics que ha desenvolupat la indústria cosmètica i perfumera per contrarestar aquestes males olors?Ara per ara, totes les substàncies quími-ques són sospitoses i el fabricant ha de demostrar que són innòcues. La indústria ha trobat diverses solucions a les males olors: els antitranspirants (eliminen l’ali-ment dels bacteris) i els desodorants (eliminen els bacteris). També hi ha pro-ductes per combatre l’olor de la suor que inclouen metalls en la seva composició i el que fan és mesclar els bacteris amb bo-nes olors. Hem d’anar alerta amb aquest darrer grup.

En canvi, també hi ha moltes coses que fan bona olor...Sí. I a més, les bones olors, l’oloreta a al-guna cosa, repercuteix en un augment de la serotonina, una substància que segre-ga el nostre cervell i que ens fa sentir bé. Les bones olors són molt evocadores: un perfum, una flor, la pell d’un nadó, etc. Les sabem, normalment, reproduir per-fectament en el nostre cervell. Ara, no ens enganem: un infant, per exemple, fa olor de “Nenuco” perquè fa més de 50 anys que es posa aquesta colònia als nadons. Si els haguéssim posat, en canvi, “Chan-

nel Nº5”, afirmarien que l’olor de bebè és l’olor d’aquest perfum tan fort. Per tant, associam olors a moments, a persones i a coses.

I per què la pell de certes races desprèn una olor més forta que d’altres?Això té a veure amb la textura i el greix de les pells. Però també amb qüestions tan diverses com la genètica, el PH, o els ali-ments que menjam. No hi ha dues perso-nes que tenguin la mateixa olor, tots feim una olor diferent.

I la pell de la gent gran?Té a veure amb una mala funció del sis-tema metabòlic. El cos es va degenerant, funciona pitjor i fa més mala olor.

Per què no oloram bé quan estem costi-pats?Per mor que el nas és una càmara olfacti-va on els gasos entren en forma de vapor. Té una humitat i una temperatura òptima per olorar. Si ens constipam, aquestes dues condicions s’alteren i per això per-dem la capacitat d’olorar bé.

Quina diferència hi ha entre un perfum i una colònia?Els perfums són fórmules molt estudia-des, que duen molts d’anys de feina, de vegades 6 o 7 anys. Es molt costós acon-seguir una mescla molt equilibrada. Per això són tan cars. Clar, l’envàs i el màr-queting també l’encareixen però la base és la fórmula. A més, els perfums duren més perquè els seus components són més perdurables que en el cas de les colònies, que són més fresques.

En quina mesura influeix en l’atracció o, fins i tot, en l’enamorament, el fet que ens agradi la olor que fa una persona?Hi ha una sèrie de substàncies que pro-dueixen un relaxament en l’altra persona. Per tant, quan algú fa una olor que ens agrada, això d’entrada ja farà que estem predisposats a la relació. Es evident que cercam en una parella que tengui el perfil d’una persona sana: això està predetermi-nat per la pròpia biologia encaminada a millorar l’espècie. Per tant, si una persona fa bona olor, associam que és una persona sana. En això de les olors, hi hauria molt a dir; les olors influeixen molt en la imatge que projectam o en la imatge que volem que la gent tengui de noltros. Però, en ge-neral, no en sabem de triar les olors que ens convenen. Les dones trien millor, però els homes... la majoria es posa la colònia que els regalen per Nadal!.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA JUNY 11 / NOTÍCIES 7

????????????

Redacció. Capdepera.Dues de les banderes blaves que

enguany han perdut les Illes Balears són al municipi de Capdepera. Precisa-ment, Son Moll i Cala Mesquida són les dues platges gabellines on enguany no onejarà la bandera atorgada per la Fun-dació Europea d’Educació Ambiental.

Aquesta institució va culpar la crisi de la pèrdua de requisits de qualitat de les platges balears.

Segons Ramon Sánchez Morro, president de l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor, la dismi-nució de la qualitat en els serveis de les platges mallorquines ha estat degut a les dificultats d’alguns ajuntaments per contractar el mínim de socorristes exigits (dos) o per pagar les anàlisis de l’aigua.

Contra aquesta teoria, el consistori gabellí va rebatre Sánchez tot argu-

Son Moll i Cala Mesquida perden la bandera blava

Fonts de l’Ajuntament de Capde-pera han confirmat que les tas-ques de regeneració de Cala Agu-lla començaran, com a mínim, a partir del 17 de juny. Després d’anys d’espera i reivindicacions, aquest estiu la platja tornarà a te-nir arena.

Rafel Nadal sumà el sisè títol de Roland Garros

Joan Ferrer (PP) és proclamat batle i Tomeu Alzina (PSOE) renuncia al partit i a l’acta de regidor

La constitució del nou ajuntament va deparar sorpreses a Capdepera. Contra tot pronòstic, Joan Ferrer (PP, 5 regidors) es va proclamar batle en minoria en un consistori que té 17 regidors. Dies abans del ple, el PSOE (5 regidors) i UCAP (4 regidors) ha-vien formalitzat un pacte segons el qual Tomeu Alzina i Biel Torres es repartien la batlia. Hores abans del ple, però, el PSOE es féu enrere i per això els seus integrants s’absteniren en la votació. Enmig d’aquesta situa-ció convulsa, el passat 13 de juny To-meu Alzina presentà la seva renúncia com a cap del PSOE gabellí al·legant motius personals. La situació judicial d’Alzina per l’afer de l’hotel Son Moll, però, és vist per molts com a motiu real de la seva sortida del consistori.

la regeneració de cala agulla, més aprop

mentant que les analítiques necessà-ries s’han dut a terme per part de la Conselleria de Medi Ambient i Mobili-tat. En el cas de Cala Mesquida, a més, s’ha augmentat el número de socor-

El mallorquí Rafel Nadal, que sumà el sisè títol en el torneig parisenc, asse-gurà en acabar el partit que no s’hauria pogut imaginar aquest èxit ni en els mi-llors somnis.

“Sempre me’n recordaré, perquè el que m’ha succeït en aquest torneig no m’havia passat el cap ni en les previsi-ons més optimistes”, manifestà l’espor-tista illenc després d’igualar el rècord de sis Roland Garros del suec Bjorn Borg.

Emocionat i feliç, Nadal donà “gràci-es a la vida” abans de rebre la copa de mans del nord-americà Jim Courier, gua-nyador de quatre títols de Grand Slam, dos dels quals els conquerí a París els anys 1991 i 1992.

Ja amb el trofeu en poder seu, el ten-nista mallorquí mesclà espanyol, anglès

i francès per donar l’enhorabona al rival “per aquesta magnífica competició i per aquest partit”, a la família i a l’equip, al públic i “a tots els qui fan que aquest sigui el millor torneig del món”.

Nadal explicà que havia iniciat el matx “nerviós” i amb dificultats per ofe-rir resistència a Federer, que “responia molt bé als cops de revés”.

Tot i haver començat de manera ti-tubejant a la capital francesa, el joc del manacorí ha millorat a mesura que anava superant eliminatòries, sobretot durant la segona setmana. “Els primers dies varen ser durs, però vaig afirmar que faria feina amb la millor actitud possible per capgirar la situació. De ve-gades pots i d’altres, no. Aquest pic he pogut”, sentencià.

ristes fins a tres i s’han substituit les torres de vigilància antigues per unes de fusta, més segures. Per tot això, en desacord amb la pèrdua de banderes, ha demanat a la institució europea que justifiqui els motius pels quals s’han deixat d’otorgar.

Al Llevant mallorquí, Manacor ha perdut quatre banderes (s’Illot, Cala Murada, Porto Cristo i s’Estany d’en Mas).

Pel que fa a la resta de l’illa, Ma-galuf i Calvià també es queden sense distinció. A Menorca se n’han perdut dues i a Eivissa quatre.

Instalación y mantenimiento de centralita, VOIP, analógicas, RDSIOfrecemos unas tarifas en llamadas a Móviles y Fijos un 40% a 60% más económico. Sin limitación de horario, tanto en España como en el estranjero. No se preocupe por la inversión, se la facilitamos

Tel. 971 42 56 01mail: [email protected]

CENTRALITAS

Comunicación INTELIGENTEOperador VOIP

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA8 NOTÍCIES / JUNY 11

Empresa Concessionària del Servei de recollida de residus sòlids urbans

ECONAR S.A.

Via Portugal, nº. 56-1er pisMANACOR

SANT LLORENÇ

El consum elèctric de l’enllumenat públic es podria

reduir en un 50 per centRedacció. Sant Llorenç.

L’ajuntament de Sant Llorenç podria consumir la meitat de l’energia que gas-ta actualment cada any l’enllumenat pú-blic. Aquestes són les dades que es des-prenen d’una auditoria energètica duta a terme amb l’objectiu de trobar les me-sures per retallar el consum energètic i reduir les emissions contaminants.

Segons aquest estudi, l’Ajuntament té les claus per passar del consum ac-tual de 2.429.295 kwh a un consum de

La platja de sa Coma fou l’escenari, el passat 27 de maig, de les III Jornades Esportives de les escoles llorencines. Per tercer any consecutiu, el professorat d’educació física de les tres escoles del municipi va organizar una jornada plena d’activitats per fomentar els hàbits salu-dables dels alumnes.

III Jornada Esportiva a sa Coma

Mateu Puigròs serà batle per quarta legislatura consecutiva

Un dels polítics més veterans dels ajuntaments de Mallorca, Mateu Puigròs, encetarà la seva quarta legislatura com a batle de Sant Llorenç des Cardassar. Com a candidat pel Grup Independent de Son Carrió (GisCa, 4 regidors), Puigros ha reeditat el pacte amb el PSOE (2 regidors) i Agrupació d’Independents (AGIN, 1 regidor). El PSM (1 regidor), que en la le-gislatura passada va formar part del pacte de govern, s’ha quedat a l’oposició, on compartirà espai amb el PP, que fou la llista més votada amb 5 regidors.

Tot i aquesta situació, els fir-mants del pacte de govern deixen una porta oberta als nacionalistes per integrar-se a l’equip de go-vern. De fet, una de les possibles iniciatives de la present legislatu-ra serà la creació d’una àrea de coordinació per garantir el bon funcionametn del pacte.

Una multitud d’activitats centrades en el reciclatge i la presa de consciència ambiental va congregar 408 alumnes a l’auditòrium Sa Màniga el passat 1 de juny. La diada va posar punt final amb la representació d’una obra de teatre i l’en-trega de premis del V Concurs de Dibuix “Evita el foc”.

408 alumnes a la Diada Mediambiental

59 hotels s’han adherit a la campanya de reciclatge de fems

Redacció. Sant Llorenç.L’aposta pel reciclatge a la zona

costanera de Sant Llorenç continua donant bons resultats després de tres anys del seu inici.

Si l’any 2008 eren 16 els hotels que s’adheriren al projecte, enguany han estat 59 els que s’han compro-mès a reciclar la matèria orgànica que recullen.

Aquesta feina de foment de la sostenibilitat en el sector turístic es fa en dos fronts.

Per una banda, els hotelers com-pilen la matèria orgànica. Per l’altra, l’Ajuntament recull el rebuig dels establiments inscrits i, a més, els obsequia amb 45 euros per tona reco-llida.

Aquest incentiu és beneficiós tant per als hotels com per al consistori, ja que l’ajuntament s’estalvia els costos d’incineració del rebuig.

Durant la temporada turística de l’any passat, el consistori llorencí va re-collir 1000 tones de matèria orgànica per reciclar entre els 53 hotels inscrits.

Les zones turístiques són les principals generadores de residus

Enguany, de moment s’han recopilat 400 tones, xifra que sumada a l’incre-ment d’hotels fa suposar que el resultat

sigui considerablement millor que el del 2010.

ELS INICISL’ajuntament de Sant Llorenç va

començar amb aquesta iniciativa fa tres anys partint de la dada objectiva que els establiments hotelers són els que produeixen més fems. A l’estiu de 2008 va començar la campanya de recollida selectiva de residus or-gànics a 16 hotels de sa Coma i Cala Millor. Aquesta prova pilot se saldà amb prop de tres tones de residus, és a dir, una mitjana de quatre tones diàries. D’aquesta manera, els hote-lers reduïren en un 26 per cent la

quantitat de deixalles destinades a la incineració.Pel que fa a reciclatge a les cases, l’any passat va implantar el ser-vei de recollida porta a porta al nucli de Son Carrió. Es preveu que aquest arribi al nucli de Sant Llorenç pròximament.

d’1.248.590 kwh l’any. Aquesta inici-ativa respon al compromís assumit pel consistori llorencí en el marc de la cam-panya europea del Pacte de Batles.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA JUNY 11 / NOTÍCIES 9

El passat divendres dia 27 és va cele-brar a la nau del Centre tecnològic Balear de la Fusta una jornada empresarial amb l’objectiu de crear un espai on compartir les idees i inquietuds del sector productiu del Llevant mallorquí. Més de un centenar d’empresaris respongueren a aquesta con-vocatòria que començà amb una ponència extraordinària de D. Antoni Riera, director

del Centre de Recerca Econòmica (UIB-SaNostra), en la que expressà l’obligació de una transformació del teixit productiu i recordà altres moments històrics simi-lars. A partir d’aquell moment es varen anar tractant temes com la relocalització dels materials i l’exportació de les idees, les noves tecnologies aplicades a foravila, les actituds necessàries per la transforma-

ció o del canvi del model energètic cap a una producció més social i conscient de l’energia per al consum. Els temes es va-ren anar alternant amb espais de conver-sa, encaminats al intercanvi d’idees entre els assistents.

Aquesta iniciativa ha estat promogu-da i patrocinada per nou empreses de diferents sectors:Generació Fotovoltaica

,Solarta, Inti Energia, Grup Puigcercós, Cotevisa, Grup Orell, Arquitectes Llorenç Brunet i Associats, Silleria Llevant i Límit tecnologies amb el recolzament del Cen-tre Tecnològic Balear de la Fusta. La in-tenció és seguir treballant en conjunt per a donar respostes eficients i competitives a les demandes i necessitats dels clients d’avui i de demà.

Data d’exàmens, dia 30 de Juny de 2011

COMARCA DE LLEVANT

Èxit de convocatòria de la Jornada empresarial per a la innovació i la sostenibilitat

ARTÀEls Independents d’Alzamora governaran en minoria a l’espera d’un nou pacte

Un empat de quatre partits (UIA, CxI, PP i PSOE) a tres regi-dors ha dificultat el pacte de govern a Artà. Aquesta igualtat es va notar en un ple d’investidura en què tot-hom va votar per ell excepte Inicia-tiva Verds (1 regidor), que va donar suport al nou batle Jaume Alzamora (UIA). Segons va indicar el nou pri-mer edil, la negociació per pactar am un altre partit i fer un govern amb majoria, serà la primera feina a fer per part del nou executiu.

ARTÀUn llamp provoca un incendi de 0,2 hectàrees al Parc de Llevant

La caiguda d’un llamp durant una petita tempesta el passat 13 de juny provocà un petit incendi al Parc Natu-ral de Llevant, segons informaren l’112 i els Bombers de Mallorca. Les flames s’iniciaren a les 16:50 i se sufocaren ràpidament amb el resultat de 0,2 hec-tàrees de càrritx cremades. Dies abans, durant l’incendi de Biniarràs, a Eivissa, Artà fou víctima d’un altre incendi en una zona agrícola a la carretera de Son Servera.

L’any passat, durant els incendis de Sant Joan de Labritja, també es produï-ren incendis presumptament provocats a Mallorca.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA10 / JUNY 11

Carme Aguiló Casabona (*)

L’Ansietat

L’ansietat és una emo-ció sana i totes les persones estem do-tades per sentir-la, és

un mecanisme necessari per la supervivència. L’ansietat és la por que apareix quan cre-iem que hi ha perill i risc de perdre la vida i la resposta és la defensa o la fugida.

Quan és un problema l’an-sietat? Hi ha vegades que ma-linterpretem la realitat i pen-sem que hi ha un perill a on no hi és. El cervell reacciona com si el perill fos real, s’acti-va tot el mecanisme d’alarma dirigit a la supervivència en-viant tot de respostes neces-sàries per a la protecció de la vida. Per exemple, les perso-nes que tenen por a pujar a un ascensor cada vegada que hi pugen poden sentir que els costa respirar, tremolor, calor, acceleració del batec del cor, pensaments catastròfics, i so-bre tot moltes ganes de sortir de l’ascensor. En canvi, les persones sense aquesta por, pugen i baixen sense que es produeixi cap canvi emocio-nal. Per tant és molt impor-tant tenir clar que l’ansietat depèn de la interpretació que fem de la realitat, no del que passa en sí, sinó del que pen-sem sobre el que passa.

Quan aquestes pors són abundants i interfereixen en la vida diària direm que es pa-teix un trastorn de l’ansietat. Això pot ocasionar problemes a nivell laboral, acadèmic, de relació amb els amics o la fa-mília i abús de fàrmacs. Els símptomes de la ansietat es poden donar a nivell de pen-saments, canvis fisiològics o respostes motores. Els pen-saments propis de l’estat d’ansietat són: excessiva preocupació per tot o per tots, sentiments d’inseguretat i que de cop tot pot anar malament sense raons objectives que justifiquin aquest pen-sament, dificultats per concentrar-se, dificultats per a la presa de decisions, sensació general de desorganització o

pèrdua de control sobre la nostra vida, pensaments repetitius i que no es po-den controlar.

Els principals símptomes fisiològics són: símptomes cardiovasculars (pal-pitacions, pols ràpid, tensió arterial alta, accessos de calor), símptomes respiratoris (sensació de fogot, ofec,

respiració ràpida i superficial, opressió toràcica), símptomes gastrointestinals (nàusees, vòmits, diarrea, aerofàgia, molèsties digestives), símptomes ge-nitourinaris (miccions freqüents, enu-resis, ejaculació precoç, frigidesa, im-potència), símptomes neuromusculars (tensió muscular, tremolor, mal de cap

tensional, fatiga excessiva), símptomes neurovegetatius (sequedat de boca, sudoració excessiva, marejos) i final-ment símptomes motors (hi-peractivitat, paralització mo-tora, moviments maldestres i desorganitzats, dificultats d’expressió verbal i conduc-tes d’evitació o fugida).

Entre els trastorns d’ansi-etat se troben les fòbies, el trastorn obsessiu compulsiu, el trastorn de pànic, l’ago-rafòbia, el trastorn d’estrès post-traumàtic i el trastorn d’ansietat generalitzada.

Els trastorns d’ansietat són molt comuns i el seu tractament reporta molt de benestar. Bàsicament hi ha dues línees de tractament: el farmacològic i el psicològic. El tractament farmacològic mitiga ràpidament els símp-tomes i és necessari en els processos aguts, però s’ha de tenir en compte que no cura l’ansietat en sí, sinó que emmascara els símptomes. En el procés psicoterapèutic s’analitzaran els símptomes i les raons d’aquestes pors. Aquest procés està dirigit a identificar i canviar els pen-saments erronis i automàtics i adquirir noves estratègies per controlar les conductes no desitjades que són con-dicionades per la por o l’an-sietat. El tractament sol ser breu i focalitzat, encara que el temps de tractament varia en base al diagnòstic, el tipus de personalitat i la història personal de qui pateix l’an-sietat.

Són processos de tracta-ment molt agraïts i que do-nen molt de benestar a les

persones que durant temps han patit ansietat. Quan abans es tracti l’ansie-tat més fàcil serà la seva resolució, no convé deixar que es cronifiqui perquè després serà més difícil actuar sobre ella.

(*) Psicò[email protected]


SON SERVERA

Redacció. Son Servera.

Del 14 de juny al 27 de juliol, els joves serverins podran participar en les ac-tivitats d’estiu organitzades pel Centre d’Informació Jove de Son Servera (CIJ). Aquestes són, entre d’altres, concerts, tallers diversos i una acampada al refu-gi La Victòria d’Alcúdia.

Redacció. Son Servera.

Set grups de teatre formats per nins i nines d’edats compreses entre els 3 i els 12 anys han participat en la X Mostra de Teatre Escolar de Son Servera, duta a terme al Teatre la Unió. En total, 70 infants de les escoles Na Penyal i Jaume Fornaris han pujat als escenaris.

El CIJ presentales activitats d’estiu

Celebrada la X Mostra de Teatre Escolar

Barrientos i Servera es tornen a repartir la batliaRedacció. Son Servera.

Josep Barrientos (PSOE, 4 re-gidors) serà batle de Son Servera fins al 2013, any en què passarà la vara a Antoni Servera (IxSMB, 4 regidors), que serà primer edil durant la segona meitat de legis-latura. D’aquesta manera, Son Servera reedita el pacte de centre esquerra amb Convergència per les Illes (1 regidor), tot deixant a l’oposició a PSM-Esquerra (1 re-gidor), que en l’anterior exercici estava dins l’equip de govern. El Partit Popular, per la seva banda, també serà a l’oposició amb7 re-gidors.

En la presa de possessió, el batle entrant va apostar per “aprendre dels errors del passat” i fer una legislatura amb idees noves, gent nova i lleialtat entre els socis de govern. Amb aques-tes paraules, Barrientos va fer re-ferència a les discrepàncies que protagonitzaren el final de la pas-sada legislatura, quan Conxi Peña (Verds-Esquerra) deixà l’equip de govern.

Com a cap de l’oposició, Jau-me Servera serà el número 1 del Partit Popular com a substitut de Jaume Ripoll. En les eleccions del 22-M, els populars augmen-taren en nombre de vots, tot i que varen mantenir el número de re-gidors.

La ronda de circumval·lació respon a les reivindicacions veïnals 20 anys després

Redacció. Son Servera.Vint anys de reivindicacions i un

any i mig d’obres han hagut de passar perquè la ronda de circumval·lació de Son Servera fos una realitat. La nova via es va obrir al trànsit el passat 17 de maig, ben a punt per a les elec-cions municipals, enmig d’una gran expectació veïnal.

Aquesta nova via de circulació uneix les carreteres de Porto Cristo i Capdepera passant per fora del casc urbà serverí. Concretament, recorre l’est de la localitat, entre el Puig de Son Corb i la via de tren. Amb aquesta desviació de trànsit, es pretén descongestionar els carrers més cèntrics del municipi, per on arribaven a passar 9.000 vehicles diaris.

El projecte de construcció de la nova via es va iniciar l’any 1991 per part del Ministeri de Foment. Amb el pas del

temps va ser objecte de diverses modifi-cacions i paralitzacions. El major canvi en el projecte, però, va ser fa 4 anys, quan aquest es transferí al Consell de Mallorca després que el consistori serve-rí així ho sol·licitàs insistentment. Amb aquest canvi de mans, el projecte es modificà perquè l’impacte en el paisat-

ge fos menor i per començar les obres ràpidament.

EL TRÀNSIT COSTANERLa peculiar situació geogràfica de

Son Servera, converteix aquest muni-cipi en un lloc de pas per arribar a diverses zones costaneres. Per aquest motiu, els cotxes han saturat fins ara el centre del municipi dia rere dia, convertint el divendres en la jornada més crítica, ja que la instal·lació del

mercat i la gran afluència de turistes feien augmentar considerablement el trànsit, a la vegada que reduïa el nom-bre de carrers per passar.

La nova via recorre dos quilòmetres i mig i uneix dues rotondes que encara no estan acabades, com tampoc està as-faltada la via de servei. El cost total de l’obra ha estat de 13 milions d’euros, finançats pel Ministeri de Foment.

Son Servera manté les tres banderes blavesRedacció. Son Servera.

La Fundació Europea d’Educació Ambiental ha tornat a otorgar 3 ban-deres blaves a Son Servera. D’aquesta manera, el proper estiu el blau s’issarà als màstils de les platges de sa Marjal i Cala Millor; i al port de Cala Bona.

Aquesta és la manera que té Euro-pa de garantir que les platges estan en bon estat, tant per la qualitat de l’ai-gua com per la qualitat i quantitat de

serveis: socorristes, passarel·les, ser-veis sanitaris, etc.

Segons l’ajuntament de Son Serve-ra, aquesta distinció “ajuda molt en la promoció turística del municipi”.

Les bones dades serverines tenen un mèrit afegit enguany, ja que en el conjunt de les Balears s’han perdut 14 banderes blaves. Aquesta disminució de distintius ha estat atribuïda a la cri-si econòmica de molts consistoris, que

no han pogut fer front a les despeses que comporta complir tots els requisits que demana la institució europea.

[email protected] www.glassdrive.es

Tu experto en lunas para el

automóvil

C/ Gremi Sucrers i Candelers, 44 - Son Castelló 07009 PALMA DE MALLORCATlf: 971 430954 Fax: 971 919907

C/ Manacor, 40 - 07006 PALMA DE MALLORCATlf: 971 468549 Fax: 971 468810

C/ Fray Junípero Serra, 42 - 07500 MANACORTlf: 971 552883 Fax: 971 845798

Els cotxes ja poden passar per fora del poble.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA12 EXCURSIÓ / JUNY 11

El puig de la Senyora i el torrent de les Voltes (I)

Tomàs Vibot

Avui us proposam una magnífica excursió circular que parteix des del nucli costaner i turís-tic de Cala Mesquida. En total

ens torbarem unes tres hores i mitja. Per fer-la de manera còmoda, hem de portar calçons llargs (atesa l’abundo-sa vegetació) i botes de muntanya, ja que bona part de l’excursió circula fora camí. A més dels elements paisatgís-tics –bona part de les serres de llevant, bellíssim litoral absent de pressió ur-banística- trobarem elements patrimo-nials d’interès, com ara les cases de la Duaia, la torre dels Matzocs, detalls de l’arquitectura de la pedra en sec.

Partim des de l’entrada de cala Mes-quida, vora la rotonda que accedeix al nucli urbà. A la banda de l’esquerra, en un espès pinar, parteix un camí de carro per on circularà la primera part d’aquesta excursió. Cal apuntar que des d’aquí fins a cala Torta hem de se-guir sempre les fites vermelles pintades sobre les roques i arbres. Així, en la primera bifurcació voltarem a la dreta. Flanquejarem la garriga i els antics se-menters a l’esquerra, mentre que a la dreta ens quedaran alguns xalets. Arri-

barem a una nova bifurcació on volta-rem en aquest cas a l’esquerra. El camí puja suaument, el que ens permet con-templar un paisatge obert damunt el puig de les Fites (353 m) i el puig del Racó (386 m), als quals algun dia pu-jarem. En alguns trams podrem veure encara les restes de ginyes dels carros que un temps hi passaven.

Aviat assolirem un primer coll, a l’es-querra del qual hi ha un solitari pi, si-tuat just a peus de la carena que aviat petjarem. Des del punt de vista pràctic, val la pena que anem a cercar el se-gon collet, des d’on sortirem del camí principal i remuntarem un coster en di-recció sud (esquerra). A partir d’ara, la vegetació (especialment el càrritx i al-gun garballó) ens acompanyarà fins que entrem en el torrent del Castellàs o de les Voltes. Com a curiositat, val la pena dir que la mateixa carena que pujarem fa de partió entre els termes d’Artà i Capdepera.

Ascendim lentament fins trobar una

paret seca del que devia ser una antiga corralassa. Aquí començarem a trobar els primers garballons (Chamaerops humilis), la seguim i des d’aquí voltam per la carena cap a ponent fins asso-lir el puig de la Caleta. Malgrat sigui un lloc desolat, aquí dalt trobarem el que devien ser les restes d’una barra-ca o talaia, avui en estat d’avançada ruïna. Les vistes damunt cala Torta, la torre dels Matzocs i la talaia Moreia són d’encís. Així mateix, a la banda contrà-ria s’alcen la talaia de Son Jaumell i el puig de l’Àguila.

Continuam ara per un tram on vorejarem la timba que cau dins el tor-rent del Castellàs, per on baixarem més tard fins a cala Torta. Al cap de vint mi-nuts assolirem el puig dels Enrocadors (132 m), un topònim que és molt pos-sible que faci referència a les roques i balmes que se situen a la banda de llevant i tramuntana.

Seguim per la carena per anar a cer-car el darrer puig de la ruta, el puig de la Senyora, el qual té la mateixa alçada que l’anteriorment conquerit. Aquí val la pena seguir per la carena mateixa, ja que si ens en decantam trobarem im-portants masses de vegetació. El puig es troba coronat per grups de roques amb algunes traces d’espedregades. Aquí cal anar alerta amb la boca d’un gran avenc vertical, fàcilment localitza-ble ja que se situa en una evident de-pressió del terreny. Des d’aquí podrem veure les cases de la Duaia de Baix, característiques per la seva magnífica torre de defensa.

(Continuarà)


BIEL FLORIT

Que jo en tengui memò-ria, i ja són molts d’anys damunt l’ossada, mai a Sineu no hi havia hagut un enfrontament de la

virulència i mala lletrada com el que vàrem haver de presenciar el passat diumenge dia 29 de maig. Va ser a la plaça de l’Església, que a les 11 del matí estava programada la inau-guració d’un monument en conme-moració de la mort del rei Jaume II el Bondadós, escultura, pel que he pogut esbrinar, o entendre, o inter-pretar, que fou donada al municipi principalment pel senyor Joan Sastre Balaguer, de l’empresa Portal Forà.

Hi hagué els parlaments de rigor. Primer de tot el d’Antònia Real, la nostra eficient bibliotecària (que ja va ser increpada amb un “¡en mallor-quín...!” i parlava en sineuer, cony!. Després, el petit discurs del histo-riador Antonio Ortega, en un català estàndard que no va ser interromput per cap discordant. I, finalment, una curta intervenció del tinent de batle en funcions Pere J. Jaume que servi-ria de cloenda discursiva, a més de donar pas a la interpretació de l’him-ne de Mallorca, La Balanguera, per

part de la banda de música munici-pal. Aquí ja començaren a posar-se nerviosos els membres d’un sector del públic arremolinat a la part alta de la plaça, devers allà on hi havia la que reclamava “mallorquín” abans a Antònia Real, que fins aleshores ha-vien enarborat unes banderes tribar-rades rares, amb una mar blavíssima amb ones i tot, que mentre cridaven “fuera!, fuera!” i xiulaven els que en sabien i el barram postís els ho per-metia, anaven plegant, enrodillant els seus gallardets en senyal de de-sacatament. Fins aquells mateixos moments, ningú dels catalanistes ra-dicals i violents, com diuen ells, no s’havia manifestat ni aixinetes.

Però davant la poca vergonya de-mostrada per aquesta mena de Ku Klux Klan, grup de forasters i bords assilvestrats de les banderes rares, i amb la sorpresa de la compareixença de la banda de tambors de la Sala precedint la més esperpèntica comi-tiva que jo he vist mai en la vida, a més duna colleta de pagesets vestits a l’ampla, tot un batalló de guerrers amb espases llargues i escuts com rodes de carro, cota de malles i olla de bullir caragols passada pel cap,

una mena de bisbe grassonet beneint de per berbes el monument, rendint armes amb una impostura de sainet i cridant “patria!, patria!, patria!”, així, sense accent, en castellà vull dir, un grup de patriotes de veritat, de l’OCB, de SI, d’ER, estenguérem una quadribarrada grosseta i un pa-rell d’estelades, i apa, si voleu res acostau-vos. I vaja si s’arrambaren,

punyeta, venien cap a nosaltres ma-nades desfetes, enesos, desfermats. Manotades, estirades a la senyera... La parella de la Policia Local va evi-tar que em rompessin les ulleres amb un 99% de possibilitats. Són plens de vida en Biel i en Julià, els policies, els ho podeu demanar, ho poden testificar.

Remolins, alguna paraula gruixa-da, gent externa que ens engegava de Mallorca amb una fúria mai vis-ta, i en Jorge Campos, en Tummy Bestard (!) i uns quants senyors més amb l’amfitrió Pere J., que observa-ven l’espectacle entre embadalits i cínics. Després he llegit als papers que els del KKK aquest i també l’al-caldable Pere J., han declarat a la premsa i televisió, que evidentment la culpa del tot l’enrenou havia estat dels radicals catalanistes que havien organitzat aquests esdeveniments vi-olents. Que santa Llúcia els conservi la vista. Ah, i allò de la nit següent repartir per tot el poble falsos fullets toca nassos amb el segell de l’OCB ja és inclassificable, és d’una baixesa moral, una indignitat fora mida. I el que ens queda per veure. Això no pot acabar mai bé.

Ningú no recorda cosa igual

GUILLEM FRONTERA

Si hi ha un acte que sim-bolitzi l’essència de la democràcia és el traspàs de poders. No em puc afi-gurar que ningú, en nom

de la democràcia, pugui reclamar democràcia real en el decurs d’un traspàs de poders que es produeix com a conseqüència d’unes elecci-ons netes. És el cas de les darreres eleccions municipals i autonòmiques celebrades en aquesta regió: per al Parlament, per als consells insulars i per als ajuntaments.

Segurament, una bona part de la societat illenca voldria tenir el do de la ubiqüitat moral i política per po-der estar alhora amb els “indignats” i amb el procés institucional. Amb els indignats, per la naturalesa de-nunciadora del moviment –si és que es pot definir així una tan heterogè-nia i momentània coincidència de

dissidents del sistema. I amb el pro-cés institucional perquè, per damunt de tot, allò que s’ha de protegir és el sistema democràtic, sobretot dels paràsits del sistema que han acon-seguit acta de diputat, regidoria i assessoria.

Però els “indignats”, que no ho són, en la seva totalitat, en tant que convençuts pel clam enraonat de Stéphane Hessel, dissabte passat mancaren de punteria –per no par-lar de finesa o de domini del ma-tís. Els moviments de revolta –com els de revolució– han de tenir el do de l’oportunitat per multiplicar els efectes del seu missatge, per confús que sigui. I l’oportunitat no es pre-senta sempre que hi ha càmeres i espectadors: hi són per aprovar o per reprovar els teus actes. I dissabte, en la presa de possessió del nou batle de Palma, és clar que no obtengue-

ren una bona collita. La seva imatge se’n ressentí. No deu ser aventurat pensar que bona part dels acampats dies enrere a la plaça d’Espanya/Is-

làndia no degué aprovar els gestos d’aquests companys seus, més en línia amb els violents que no amb els radicals.

En fi, la vida continua, tenim un nou batle que renuncia, diu, a les grans obres i que vol ajudar a reacti-var el teixit empresarial. Bons propò-sits que, sense entrar en detalls, que són l’important, segurament serien subscrits pel ventall de les forces po-lítiques en actiu. Va deixar de banda, com és preceptiu en aquestes oca-sions, el to amenaçant (que el seu líder ha emprat des que fou postulat per a president de la comunitat).

Ara, si aquelles amenaces a la llengua i a la cultura pròpies del país prenen cos en l’actuació política dels nous governants, aleshores veurem si els “indignats”, a més d’estar irri-tats, tenen una idea de país que val la pena ser defensada, figurant en la llista d’idees al costat de la justícia social o de la imputació dels verita-bles responsables de la crisi.•

Indignació prematura

Voldríem tenir el do de la

ubiqüitat per estar alhora amb els “indignats” i amb els procesos

institucionals


EL PRONÒSTIC DEL MES

Aigües de juny, mals solen durJoan Barceló

El refrany del títol enguany es complirà: algunes segues de ce-reals s’han vist interrompudes per l’excés d’humitat als sòls. Una si-tuació que també afecta al blat i als fruiters, que es crivelleran. Els perills també es centren a la vinya, ja que si es produeixen temperatu-res elevades, les humitats provo-caran problemes de qualitat. Les precipitacions d’aquesta primave-ra donaran molts de problemes de podridura. Per cert aigua de juny primerenca, molt de mal arrenca. Sempre s’ha vist com el juny encara fa coses rares. La lluna dimecres, dia 15, arribà al Ple a les 22 hores i 15 minuts. La calor ja tocaria pitjar de valent i l’ambient serà càlid i farà re-cordar la pròxima arribada de l’estiu.

Sant Antoni de juny. S’apropen els dies que tenen més llargària de l’any. Diu el sol del dia de Sant Bernabé: fins aquí he arribat i d’aquí no passa-ré. És el millor moment per empeltar els arbres fruiters i es mengen els mi-llors albercocs, que coincideixen amb Sant Antoni de Pàdua, dilluns dia 13, amb festes a Artà. Es un sant utilíssim per a trobar objectes perduts i per re-cuperar la salut tot aquells que l’hem

desaprofitada, que som la majoria. A més té capacitat per a facilitar qual-sevol desig. L’invoquen els mariners i els nàufrags. Protegeix de lladres i és el patró de presoners, viatgers, con-cos i botiguers. I ja es sap que per Sant Antoni, la perdiu vol matrimoni.

Arriba l’estiu. A l’hort s’han de lligar els enciams. Encara es poden sembrar cols i colfloris, mongetes tendres, ble-des, endívies i cogombres, tot i que al mercat en trobareu de baratíssims. Plantau escaroles, pastanagues, es-pinacs i porros. La segona quinzena del mes comença amb Sant Vit, patró dels que no poden dormir i protector

del bestiar de llana. L’estiu entrarà dimarts dia 21, dia de Sant Lluís, a les 19 hores i 16 minuts. Serà el dia més llarg de l’any amb una duració de 15 hores i 28 minuts. La realitat, no obstant això, és que des d’ara i fins a finals de mes la durada solar, essent la més llarga de l’any, poca diferència té entre un dia i l’altre.

Per a festa, Corpus tardà. Si heu fet empelts de vinya convendrà su-primir les arrels i els rebrots inú-tils. Esbrostau els xucladors dels

fruiters. S’han d’adobar els guarets i entrecavar les patateres i la remolat-xa. Desinfectau els graners on s’ha-gin d’estotjar els grans dels cereals i preparau els materials per batre les faves. Per calar palangres i xarxes pri-mes arriba el bon temps. Les platges comencen a omplir-se de gent i és l’època que la gent aprofita per anar a vorera de mar. Antigament hi havia el costum de banyar-se la nit de Sant Joan, patró dels pastors, pelleters i ganiveters. És el protector de les ga-llines i les ovelles i l’invoquen contra el calabruix, el vertigen, la timidesa, la manca de confiança en un mateix i per sortir de la presó. Enguany el Corpus serà després de Sant Joan, el diumenge dia 26.

Una feinada a l’hort. Convé posar ca-nyes a les tomatigueres perquè s’en-filin i regar-les dos pics per setmana. Al camp, és bon temps per donar una rella als melons, síndries i a la vinya. Aviat podreu recollir els alls, que des-prés d’assecar uns dies al sementer, es guardaran a la sala o a un lloc sec. Convé abans empolsar el lloc de posar-los, amb pols d’esterilitzar. Es temps de collir les tàperes i de sembrar cada quinze dies els ravenets, de tal mane-ra que se’n puguin collir regularment. Arribaran les prunes, les peres, els melicotons i les figues flors. Coinci-deixen amb l’anyada de les prunes de Sant Joan, les pomes de Sant Guillem i els albercocs de galta roja.

Sant Pere: molts refranys. És recoma-nable per Sant Pere, duu ses garbes a s’era. Dissabte, dia 29, és la festa del patró dels mariners i hauria de fer bon temps perquè si plou per Sant Pere, collita de vi enrere. També pro-nostica un altre refrany que Sant Pere plujós, trenta dies de temps perillós. Amb processons marineres celebra-rem el patró d’alguns ports de les Illes. I si Sant Pere és a vint-i-nou… Sant Marçal és a trenta. I l’endemà ja mos entra el primer de juliol.

Amb el juny comença l’estiu. Torna el temps d’anar a la mar.


PER MARGALIDA [email protected]

Menjar ràpid, sa i bo Hiperdimensional EdicionsMargalida Munar Munar

PASTA O PATÉD’ALBERGÍNIES

2 albergínies, 2 alls, el suc d’una lli-mona, 1 iogurt cremós (sense sucre), 50 ml. D’oli d’oliva, 5 cullerades de salsa Tahin ( o en el seu lloc 10 cullerades de llavors de sèsam torrades i triturades), sal i pebre.

Torram les albergínies, les pelam, les mesclam amb l’all picat i les llavors de sèsam torrades o, en el seu cas, la pasta de sèsam (Tahin), oli, el iogurt,

Malgrat les pluges de principis de juny ens ho fessin dubtar, la porta de l’estiu ja és oberta: he menjat albercocs d’Hortella d’en Cotanet impressionants, tomàtigues de Son Ferriol –“mucha-miel”- que fan honor al seu nom... I ja somnio els plats amb aquest festival de cebes bones, pebres i, es clar, albergínies: torrades amb tomàtigues i alls; farcides de la seva pròpia polpa i ceba, dins tumbet i... aquests tres plats que vos faig arribar. Que passeu gust!

el suc de la llimona –al gust- la sal i el pebre que agradi.

Servim amb torrades de pa.

CUINAT DE MONGETESI ALBERGÍNIES

400g de mongetes blanques cuites, 4 albergínies, 1 cullerada d’oli, 2 alls la-minats fins, herbes al gust (alfabeguera, julivert...), 2 tasses de brou, sal, pebre, oli.

Torram les albergínies entorn de 40 minuts ( si les untam d’oli abans les ten-drem més bones de pelar, com els pe-bres). En ser fredes les pelam, picam la polpa. Sofregim l’all laminat, les herbes, la polpa de les albergínies, incorporam el brou, les mongetes escorregudes.

Deixam que se confiti uns 20 minuts. Podem, si ens hi agrada, triturar-ne una part i mesclar-la amb la resta (així s’espessirà) o sinó, servir-la amb sal, oli d’oliva i pebre recent molt.

ENSALADA D’ALBERGÍNIATORRADA

4 albergínies, 3 tomàtigues bones, 2-3 pebres (de trempó), 1 ceba novella, oli, sal, suc de llimona (opcional), herbassa-na i altres herbes aromàtiques.

Torram les albergínies, les pelam i les feim a trossos (adequats per a una mos-segada o més petits).

Pelam, llevam les llavors i tallam les tomàtigues a daus.

Tallam i retiram llavors dels pebres, també la ceba –ben fina, a llunes-.

Ho trempat tot amb sal, oli, suc de llimona (opcional) i herbes que ens agradin, l’herbassana la fa especialment fresca.

MENJAR RÀPID, SA I BO

Nº 47 Juny 2011 L'Observador del Llevant de Mallorca

Documents

Transcript of Nº 47 Juny 2011 L'Observador del Llevant de Mallorca