L'OBSERVADOR DEL LLEVANT DE MALLORCA

L’O

BSER

VAD

OR

del L

leva

nt d

e M

allo

rca

ARTÀ CAPDEPERAMANACORSANT LLORENÇ SON SERVERA

La Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat és a punt de reestablir el servei de tren entre Sineu i Manacor.

Tant és així que la línia podrà tornar a estar operativa abans que acabi el mes de febrer.

El tren entre Sineui Manacor, a punt

15

6, 7 i 8

Candidats a lapresidènciadel Govern

Entrevista aFrancesc Antich,

José Ramón Bauzái Biel Barceló

Publ

icac

ió p

eriò

dica

del

Lle

vant

de

Mal

lorc

a

n

úm. 4

3 Fe

brer

de

2011

El pont baix de’s Riuet, també

tancat al trànsit

L’ajuntament de Manacor es veurà obligat a tallar el pont baix al trànsit per desviar els serveis de llum, clavegueram i aigua potable des de el pont elevat al pont petit de Portocristo. Uns talls que encara no s’han concretat però que, segons el regidor d’urbanisme, Bernat Amer, “són inevitables, al manco durant algunes ho-res al dia i per un període de dos mesos a comptar a partir del 15 de febrer”.

Sant Antoni no defalleix

3

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA


2 SUMARI / FEBRER 11

Publicació periòdica del Llevant de Mallorca

Plaça de la Constitució nº507500 Manacor (Mallorca)

Núm. 43 Febrer’11Edita:

Hypericum Balearicum S.LCoordinadores:Marta Aspachs

i Margalida BonnínEquip de redacció:

Joan Pi, Pep Coll, Miquel Planes, Marta Aspachs, Marta Bergas Ferriol, Elena Martin,

Biel SociesCol·laboradors:Tomàs Vibot,

Margalida Munar, BibiPublicitat:

Ramon Esteban(607 890 285)

Adreça:[email protected]

Web d’internet: www.observadordellevant.com

Publicitat a L’Observador del Llevant de Mallorca:

607 890 285Dipòsit Legal: PM 3097-2007

El racó de l’Observador

ES PRECISA COMERCIAL PER A AQUESTES ZONESInformació 667 51 51 85

Agenda febrer


L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA

http://www.observadordellevant.com http://www.plademallorca.com http://www.suddemallorca.com

ARTÀDiumenge 13. Cinema The Tourist. A

les 19:30 h. Teatre d’Artà.Diumenge 20. Cinema The Way. A les

19:30 h. Teatre d’Artà.Dijous 24. Cinema Cenizas del Cielo.

A les 20:30 h. Cafeteria Teatre d’Artà.Diumenge 27. Cinema Amor y otras

drogas. A les 19:30 h. Teatre d’Artà.

CAPDEPERADimarts 8. Comèdia: Bis einer weint i

vatertag. A les 19 h. Auditori del Centre Cap Vermell de Cala Rajada.Dijous 10. Tallers de Sant Valentí. De

16 a 19 h. Al Centre Jove.Dimecres 11. Presentació del llibre

virtual: Els diàlegs de Psique i Paidea: entrevistes sobre emocions i relacions humanes en el sistema educatiu. A les 19 h. Llibreria Bolic.Divendres 11. Comèdia: Bis einer we-

int i vatertag. A les 19 h. Auditori del Centre Cap Vermell de Cala Rajada.Divendres 11. Espectacle musical

amb el grup Revivals. A les 21 h. Au-ditori del Centre Cap Vermell de Cala Rajada.Disabte 12. Diada de futbol, tot el de-

matí. Amb la visita sorpresa d’alguns jugadors del RCD MALLORCA.Disabte 12. Itinerari Cultural al Cas-

tell de Capdepera, museu de llata, ob-servatori de Castells i visita al mercat de Cala Rajada. Inscripció prèvia i punt de trobada: Centre Cap Vermell (sortida en bus). A les 10 h.Diumenge 13. Cinema: Megamind. A

les 17 h. Teatre de Capdepera.Divendres 18. Balla amb nosaltres. De

16 a 17 h. Al Centre Jove, a partir de 12 anys.Divendres 18. Teatre: Els Convidats. A

les 21:30 h. Teatre de Capdepera.

Diumenge 20. Cinema: The tourist. A les 19 h. Teatre de Capdepera.Dimarts 22. Audició de guitarres. A

les 19 h. Escola Municipal de Música de Capdepera.Diumenge 27. Cinema: Los viajes de

Gulliver. A les 17 h. Teatre de Capde-pera

MANACORFins el diumenge 27 de febrer: Expo-

sició Premi Fotoperiodisme Illes Bale-ars 2010. Horabaixes de 18:30 a 20 h. Torre de Ses Puntes.Dissabte 12. Siau qui sou! Rapsòdia

musical de GUILLEM D’EFAK. A les 20:30 h. Sala 1 Teatre de Manacor.Dimecres 16. IV Cicle Cinema i Edu-

cació, basat en la sèrie “In treatment: Oliver”, capítols 5 i 6. Col·loqui dirigit per la pedagoga Catalina Pascual. Or-ganitza: Associació 0 a 3 Manacor. Col-laboren: col·lectiu Dones de Llevant i Plataforma per a l’educació. A les 19 h Teatre de Manacor.Divendres 18. Teatre: Invisibles de

Guillem Clua. A les 21 h. Sala 2 Teatre de Manacor.Disabte 19. Teatre: Invisibles de Gui-

llem Clua. A les 20 h. Sala 2 Teatre de Manacor.Disabte 19. Presentació del nou disc:

Camaleón Emocional de Carles Grimalt. A les 20:30 h. Sala 1 Teatre de Mana-cor.Diumenge 20. Teatre: Invisibles de

Guillem Clua. A les 19 h. Sala 2 Teatre de Manacor.Diumenge 20. Documental del mes:

Químio. A les 19:30 h. Teatre de Ma-nacor.Fins divendres 25. Dissenyadors per

a un mite: Homenatge a Toulouse Lau-trec Museu d’Història de Manacor.

Fins divendres 25. Exposició: 60 Fo-tos Guapes de Guillem Gris. Sala Sac-ma.Disabte 26 de febrer. Mallorcaclown:

Festival: Un capvespre de clown. A les 18 h. Sala 1 Teatre de Manacor.Diumenge 27. IMAS Teatre: Stop al

matrimoni de Nicasi Camps. A les 19 h. Sala 1 Teatre de Manacor.Dilluns 28. IMAS Teatre: Stop al ma-

trimoni de Nicasi Camps. A les 20 h. Sala 1 Teatre de Manacor.Dimarts 1 de març. IMAS Teatre: Stop

al matrimoni de Nicasi Camps. A les 19 h. Sala 1 Teatre de Manacor.Dimecres 2 de març. IV Cicle Cinema

i Educació, basat en la sèrie “In treat-ment: Oliver”, capitol 7. Col·loqui diri-git per la pedagoga Catalina Pascual. Organitza: Associació 0 a 3 Manacor. Col·laboren: Col·lectiu Dones de Lle-vant i Plataforma per a l’educació. A les 19 h Teatre de Manacor.

SANT LLORENÇ DES CARDASSARDisabte 12. Mallorcaclown: Pallassos.

A les 18 h. Auditòrium Sa Màniga.Disabte 12. Tomeu Penya en concert.

A les 20 h. Auditòrium Sa Màniga.Disabte 19. Teatre: El conte de la Lle-

tera. A les 18 h. Auditòrium Sa Màni-ga.Dissabte 26. Concert de Joves Músics.

A les 20 h. Auditòrium Sa Màniga.Fins dissabte 26. Exposició Isabel

Fullana guanyadora del Certamen de Pintura de Son Carrió. Auditòrium Sa Màniga.

SON SERVERADiumenge 13 de febrer. Teatre infan-

til: Iglú. A les 18 h. Teatre La Unió.Diumenge 27. Psicomàgia: Incògnita.

A les 19 h. Teatre La Unió.

LLEGEIX LES NOSTRES REVISTES A INTERNET A: www.issuu.com/plallevantsud

www.acpg.cat


COMARCA DE LLEVANT

FEBRER 11 / NOTÍCIES 3

L’ajuntament confirma que haurà de tallar el pont baix al trànsit mentre continua negociant un

acord econòmic amb els afectats pel pont elevat

Redacció. Comarca.

L’ajuntament de Manacor es veurà obligat a tallar el pont baix al trànsit per desviar els serveis de llum, clavegueram i aigua potable des de el pont elevat al pont petit de Portocristo. Uns talls que encara no s’han concretat però que, segons el regidor d’urbanisme, Bernat Amer, “són inevitables, al manco durant algunes hores al dia i durant un mes a partir del 15 de febrer”. No obstant això, en el moment d’editar aquest dia-ri, el jutge, acabava d’ordenar als ope-raris de GESA que no comencessin el desviament fins a nou avís.

La darrera setmana de gener, el batle de Manacor, Toni Pastor, ordenava l’ad-judicació de les obres de demolició del Pont de’s Riuet de Portocristo. Després de setmanes de revisions, l’ajuntament comanava la realització dels treballs a l’empresa navarresa Erri Berri per un import de 275 mil euros. Abans, però, fa falta que GESA i les altres empreses proveïdores de serveis duguin a terme l’esmentat desviament que s’ha pres-supostat en 240 mil euros. Per tant, el cost total de l’esbucament s’eleva a prop de mig milió d’euros, molt lluny dels 900 mil euros que les empreses mallorquines s’oferien a fer-ho.

PASTOR PAGAEl batle de Manacor, Toni Pastor, i

segons li comunicà el magistrat de la Sala Contenciós-Administratiu, segueix sent assenyalat com a culpable de l’en-darreriment de les obres de demolició. És per això que el jutge el condemna a pagar quatre mil euros de multa als

El batle Pastor adjudica les obres in extremis però el jutge li suma 1000 euros més de multa

que n’hi afegia mil més el passat 10 de febrer per haver-se retardat en adjudicar l’esbucament.

Un dia després d’entrevistar-se amb el magistrat, qui li reiterà la sentència, Toni Pastor compareixia en roda de premsa per fer públic que acabava d’or-denar l’adjudicació de les obres aquell mateix dematí. Digué que pagarà però que la culpa d’aquest cúmul de despro-pòsits és del Govern i del Consell de Ma-llorca que “no han fet res per incloure el pont en el pla de carreteres”, sentencià contrariat. Al mateix temps, el delegat de Portocristo, Joan Gomila, anunciava que l’ajuntament es querellava contra el pèrit Jaume Carbonero, actual conseller d’obres públiques, per haver emès l’any

2006 un “informe fals” sobre el qual es basà el jutge per emetre sentència contra el pont.

ACORD COMPENSATORIEn paral·lel, l’ajuntament està ne-

gociant un acord econòmic amb els ve-ïns de la finca Cap de’s Toi per a que aquests retirin la demanda contra el pont, un tràmit que suposaria un de-semborsament de mig milió d’euros a les arques municipals. Si això s’aconse-guís, el jutge podria considerar que els veïns ja es troben emparats ja que no hi ha part perjudicada i, per tant, podria contemplar sense noses ni emperons si la llei d’infraestructures d’interès gene-rals evita l’esbucament del pont.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA4 NOTÍCIES / FEBRER 11

MANACOR

Redacció. Manacor.La candidata a la batlia de Ma-

nacor pel PSOE, Amanda Fernán-dez, comptà amb el suport i el lide-ratge d’Aina Calvo en un acte amb marcat accent electoral al teatre de Manacor. “De batlessa a batles-sa” fou el títol escollit per batejar aquest format de presentació en el que Fernández destacà la gestió de la batlessa de Palma com a model a imitar: ”volem un municipi solidari, més segur, més net...I que doni la importància que es mereix a cada un dels seus nuclis de població” digué la candidata. Assenyalà: “la clau és la participació, serà l’eix de la cam-panya, de la gestió municipal quan governem, perquè volem que tots i totes sigueu actors del canvi”.

Aina Calvo recolza Amanda Fernández en

un acte de precampanya

PORTOCRISTO6 milions d’euros invertits al Port provinents d’administracions socialistes

Els socialistes manacorins des-tacaren les inversions fetes al Port amb fons de l’Estat, del Govern o del Consell de Mallorca, governats pel PSOE. Concretament, subratlla-ren la variant de Portocristo feta pel Consell, el projecte de substitució de les lloses del Martell de Porto Cristo, a càrrec del Govern, i la pla-ça des Sol i sa Lluna, rehabilitada gràcies al finançament de l’Estat. En total, la suma que les tres ins-titucions han destinat a les inver-sions a Porto Cristo ascendeix a 6 milions d’euros.

MANACORPastor repeteix com a candidat a la batlia

La junta local del PP ha propo-sat Toni Pastor com a candidat a la batlia de Manacor. Pastor diu que “es un orgull” però molts membres del comitè local aspiraven a que fos proposat per Bauzà per ocupar al-gun càrrec de més responsabilitat a una institució supramunicipal.

L’Ajuntament retalla en 2 milions d’euros el pressupost per al 2011

Redacció. Manacor.

L’ajuntament de Manacor retalla en 2 milions d’euros el pressupost per al 2011 i s’eleva així a gairebé 36 mi-lions. Uns comptes més continguts, digué el regidor d’Hisenda, Llorenç Bosch, gràcies a què el consistori ha pogut endeutar-se manco per haver fet amortitzacions anticipades.

També s’ha reduït en gairebé un milió i mig d’euros la partida dedicada a personal a causa de la retallada del 5% en els sous dels funcionaris i a la reducció de les subvencions per con-tractar treballadors desocupats. Bosch es mostrà especialment crític amb el fi-nançament deficitari dels ajuntaments per mor que no s’ha arribat a un pacte d’estat en aquesta matèria.

El regidor d’hisenda conclogué que els ajuntaments no són rendibles per-què les despeses burocràtiques els ofe-guen: “bona part del pressupost s’ha de dedicar a tenir persones empleades que s’encarreguin de sol·licitar les sub-vencions que publiquen les administra-

cions supramunicipals.”Bosch també lamentà la baixada de

350 mil euros en l’aportació provinent dels tributs de l’estat i la manca d’un

pacte amb el govern central en matèria de finançament dels ajuntaments. Edu-cació i Serveis Socials, afegí, no pati-ran cap retallada.

Toni Tugores guanya el premi Gourmand pel

llibre Cuina EconòmicaRedacció. Manacor.

L’historiador manacorí ha estat guardonat amb el Gourmand World Co-

okbook Awards 2010 en la categoria de cuina casolana en català. L’organització Gourmand atorga aquests premis arreu del món i, el proper mes de març es

celebra a París la final per triar, d’entre llibres de 147 païssos, el millor llibre en cada una de les distintes disciplines: Autors i xefs, cuines del món, vegetarià, peixos, cuina casolana, monografies...

L’any 2007 Gourmand també va dis-tingir Memòria de la Cuina Mallorquina a la categoria de Cuina Mediterrània, categoria ja desapareguda des de que hi participen la majoria de païssos del món.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA FEBRER 11 / NOTÍCIES 5

CAPDEPERA

Punt i final als problemes de subministrament elèctric

Redacció. Capdepera.

Endesa ja pot atendre les peticions de nous subministraments en el muni-cipi de Capdepera que fins ara estaven aturades, pendents de la posada en servei de la nova subestació i les noves línies d’alta i mitjana tensió, autoritza-des per la Direcció General d’Energia del Govern de les Illes Balears al de-sembre de 2009.

Per dur a terme la nova infraestruc-tura Endesa ha fet una inversió de 10 milions d’euros, que es concreta en una línia d’alta tensió de doble circuit, una subestació de darrera tecnologia i una xarxa de distribució de mitjana tensió que donarà subministrament a 9.000 clients de la zona.

Els problemes arrencaven l’any 1999 quan GESA-ENDESA es proposà fer un subestació i instal·lar dues línies d’alta tensió, un projecte que no accep-tà l’ajuntament gabellí perquè s’esti-mava més un cablejat soterrat. Després de sentències diverses, Endesa acceptà el soterrament si l’ajuntament es feia càrrec de les despeses, però l’anterior batle, Tomeu Alzina, al·legà que la Sala

no tenia doblers. En arribar Francesca Vives a la Conselleria d’Indústria i Ener-gia, el seu departament aconseguia un acord mitjançant el qual el cablejat se-ria desviat de tal manera que no passés

per damunt la zona humida del Camí de Sa Farinera. Ara, amb l’assumpte ja desbloquejat, Endesa començarà a en-viar cartes als clients que tenien noves peticions de subministrament.


La revista Cap Vermell fa una crida a les associacions i grups de Capdepera que vulguin participar en la gravació d’un vídeo amb la can-çó “Aquesta terra ja no és seva” de Suso Rexach.

La iniciativa forma part de la campanya Mallorca, m’agrada, que ha engegat l’OCB i que pretén fo-mentar l’orgull i estima per la terra. La gravació serà dia 12 de març co-incidint amb el lliurament dels pre-mis Cap Vermell que enguany seran concedits a voluntaris de la Creu Roja i a Climent Garau i Arbona. La revista demana a tothom que vulgui participar-hi que es posi en contacte amb els promotors que distribuiran l’arxiu de so i la lletra de la cançó.

Per altra banda, l’ajuntament també ha iniciat una campanya in-formativa per recordar els veïns que existeix un servei de recollida de mo-bles, voluminosos i restes de jardí. Es gratuït i es pot sol·licitar cridant al 971563422.

La campanya Mallorca, m’agrada inclourà la

gravació d’un vídeo amb associacions i grups que

vulguin participar-hi


El Consistori de Capdepera ha contactat amb amb les cadenes de televisió Antena 3, Telecinco, SO-GECABLE, Televisión NET TV, VEO Televisión i La Sexta per a que as-sumeixin els costos de nous repe-tidors que permetrien als gabellins veure els Canals que aquestes ca-denes han estrenat recentment.

L’ajuntament recorda que ja va instal·lar tres estacions emissores: una a Capdepera (cobertura dels nuclis de Capdepera, Cala Rajada i Sa Mesquida), una a sa Font de sa Cala (cobertura d’es Carregador fins a Cala Provençals) i una a Ca-nyamel (cobertura de la zona de la Vall de Canyamel) i que ara no té fons per costejar els 120 mil euros que costarien els repetidors nous. Cap dels canals encara no s’ha pro-nunciat.

L’Ajuntament demana a Antena 3 i a Telecinco, entre

d’altres, que es facin càrrec de la recepció dels seus nous Canals

86 places concertades a la residència de Capdepera


El Govern ha aprovat destinar 10 milions d’euros al Consell Insular de Mallorca per a la gestió, durant el 2011, de 614 places residencials con-certades, de les quals, 86 són per a la residència de Capdepera de Sa Font de Sa Cala.

Aquesta dotació econòmica for-ma part del conveni de traspàs de les places esmentades que la Conselleria

i l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) signaren l’estiu passat. Segons l’acord, es traspassava –de la primera institució a la segona– la gestió de les places residencials que fins al moment tenia concertades la Conselleria d’Afers Socials a Mallorca. Es tracta de 614 places residencials ubicades a vuit re-sidències privades que s’han posat en marxa en els darrers anys: 80 a Inca, 72 a Santanyí, 88 a Montuïri, 94 a Ma-nacor, 79 a Calvià, 60 a Marratxí, 86 a

Capdepera i 56 a Santa Margalida.A l’actualitat, la residència per a

gent gran de Sa Font de Sa Cala té ca-pacitat per a 120 places residencials i 30 com a centre de dia. Amb aquesta dotació de 10 milions d’euros, Capde-pera podrà concertar el 80% de les se-ves places.

Cala Rajada s’estrena com a paratge per practicar SUP


A final del mes de gener va tenir lloc a Cala Rajada el primer curs de Stand Up Paddle Surfing, conegut popular-ment com SUP, un esport que prové de la Polinèsia i que és dels més antics de la història. El curs era d’iniciació i va ser organitzat per Jet Boat Mallorca amb la col·laboració del Servei Munici-

pal d’Esports de l’Ajuntament de Cap-depera. Durant tres dies, una quinzena de persones vingudes de tot Espanya es van reunir a Cala Rajada i van aprendre les característiques del SUP, els tipus de taules i de material que hi ha, van aprendre a reconèixer la zona, les me-sures de seguretat i les tècniques bàsi-ques de l’esport. El curs es va desen-volupar en classes teòriques impartides

al centre Cap Vermell i classes pràcti-ques que van tenir lloc a Cala Gat i Son Moll.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA6 ENTREVISTA / FEBRER 11

Entrevista a FRANCESC ANTICH, candidat del PSIB-PSOE a la presidència del Govern

FrancEsc antich i OlivEr nasqué a vEnEçuEla l’any 1958. sOn ParE i sa marE, algaidins, haguErEn d’Emigrar a caracas quan Ell En-cara nO Era nat. Es llicEncià En drEt a la uiB i amB 32 anys ja FOu BatlE d’algaida. ha Estat cOnsEllEr dE mEdi amBiEnt dEl cOnsEll i és, dEs dE 1998, sEcrEtari gEnEral dEl PsiB-PsOE. durant Els anys 1999-2003, FOu PrEsidEnt dEl gOvErn gràciEs al suPOrt dE Psm, EuiB, Els vErds i um, amB Els quals signà l’anOmEntat PactE dE PrOgrés. FrancEsc antich Es cOnvErtia així En El PrimEr PrEsidEnt dE la cOmunitat autònOma quE nO Era dEl PP. la cOalició innOvà En aFErs cOm la crEació dE l’EcOtaxa, El FOmEnt dEl transPOrt PúBlic O la dEscEntralització a FavOr dEls cOnsElls insulars. tOrnà a sEr invEstit PrEsidEnt dEl gOvErn al 2007.

La taxa d’atur a les Balears es situa en el 22, 23%, dos punts per damunt de la mitjana estatal. Quines estratègies pensa adoptar per desbloquejar aquests baixos índexs d’ocupació?Miri, l’atur s’està estabilitzant a les Illes, un fet que contrasta amb el 4’5% de creixement mig a tot l’Estat. Estam treballant amb empresaris i sindicats per millorar la situació i ho feim en di-verses línies de feina: reorientant les polítiques actives d’ocupació, impul-sant la formació i prenent acords amb el sector per allargar la temporada tu-rística i obrir nous mercats. Una altra actuació ha estat mantenir la inversió pública. Això ens ha permès conservar 45.000 llocs de feina.

Pensa que les Balears han de seguir apostant per ocupar les persones en el sector del turisme i dels serveis, o més aviat creu que hem de diversificar les nostres competències?Noltros apostam pel turisme i pel sec-tor serveis, són el nostre principal mo-tor econòmic.Per millorar el turisme i diversificar-lo, apostam per l’economia productiva, la que crea llocs de feina i benestar compartit, fugint d’especula-cions immobiliàries, que només creen grans beneficis per a uns pocs.

Pensa redimensionar els Consells Insu-lars?El grau de dimensió que han de tenir els Consells Insulars ho determina el nostre Estatut d’Autonomia, aprovat per un ampli consens al Parlament. El que volem és evitar duplicitats entre les administracions.

Tenen cap idea per assegurar la pervi-vència del camp balear i, per extensió, dels petits productors locals? Crec que hi ha unes línies bàsiques d’actuació. Primer, dotar d’un valor afegit els productes per tal de poder competir en qualitat. En aquesta línia venim desenvolupant actuacions d’im-puls de les marques de qualitat i de la marca Producte Local. En segon lloc, és necessari millorar les infraestructu-res del sector agrari per reduir costos de producció; per això són importants les actuacions dirigides a impulsar les cooperatives, les societats agràries de transformació i les organitzacions de

“El tren-tram serà una realitat. L’objectiu ara és descongestionar el trànsit del Passeig Ferrocarril”

productors. I un front on crec que és necessari impulsar mesures és en el del contracte agrari, que ve a reconèi-xer l’aportació de conservació del medi natural que fan els pagesos, aportació que beneficia a tots els sectors produc-tius d’aquest país.

Quina idea de transport públic té per als propers quatre anys?Per a noltros sempre ha estat una pri-oritat. En aquesta legislatura hem fet una aposta per l’ampliació i la moder-nització del transport ferroviari que hem pogut impulsar gràcies al conveni que hem signat amb l’Estat.

Què en farà del tren-tram per dins Ma-nacor?El tren-tram serà una realitat. No hem deixat de parlar amb l’Ajuntament per-què volem que sigui un projecte del qual tothom se’n senti part. El projecte mi-llorarà la urbanització i paral·lelament

treballam en trobar solucions per des-congestionar el trànsit de la zona.

Com pensa gestionar les dues radiote-levisions públiques? Tancarà Radiotele-visió de Mallorca?Gestionam les radiotelevisions públi-ques amb molta cura i amb molt de seny. Només els posaré un exemple: la televisió pública de les Illes Balears ens costava a tots els ciutadans l’any 2007, 120 milions d’euros. Avui ens costa menys de la meitat, uns 50 mili-ons d’euros. I seguirem reduint.

Com serà la política lingüística durant la seva legislatura? Què canviarà, què mantindrà?En això sempre hem estat coherents. Tenim unes lleis i unes normatives que ens hem donat noltros mateixos i que vàrem assolir amb un gran consens. Això és el que sempre hem defensat i el que seguirem defensant.

Farà alguna cosa per millorar les con-nexions interilles?Ja ho estam fent. Hem millorat l’Obli-gació de Servei Públic que va acordar el PP la passada legislatura. Però ni ens conformam, ni abaixam la guàrdia: se-guirem fent feina per seguir millorant-lo.

Què li pareix el pacte fiscal que s’ha proposat el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas? Creu que les Balears podrien aspirar a algun sistema similar per optimitzar el finançament que les Illes reben de l’Estat?Miri, quan vàrem arribar al Govern, i gràcies al sistema instaurat per José María Aznar, les Illes estaven 21 punts per sota de la mitjana. Avui tenim un nou sistema que ens ha fet avançar passes de gegant. Segur que no agrada a tothom, però la millora és extraordinà-ria, i en aquesta direcció seguirem tre-ballant. Ara, el nostre següent objectiu és la presentació d’un Règim Especial per a les Illes Balears que compensi, de forma real, el fet insular.

Com es planteja el creixement urbanís-tic en els propers 4 anys?La crisi i les especials característiques de les nostres Illes han posat en evidèn-cia, més que mai, allò que noltros sem-pre hem defensat: el creixement soste-nible. Vull recordar que a les poques setmanes d’entrar al Govern, vàrem protegir 1.600 hectàrees de terrenys d’especial interès natural i paisatgístic. Crec que la societat ha madurat i tot-hom ja veu que no podem créixer com abans.

Farà alguna cosa per fomentar l’adqui-sició del primer habitatge entre els jo-ves?En aquesta legislatura estam fent una vertadera política d’habitatge. Abans es construïa molt, però només els rics po-dien comprar habitatges. Noltros estam posant les bases per a que tothom pu-gui accedir a un habitatge, tot i les difi-cultats que ens està posant la crisi. En aquest sentit, treballam en dues línies concretes: la primera hipoteca i la ren-da bàsica d’emancipació per a lloguer. A més, en l’adquisició d’Habitatges de Protecció Oficial, els joves són un col-lectiu preferent.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA FEBRER 11 / ENTREVISTA 7

Entrevista a JOSÉ RAMÓN BAUZÀ DÍAZ, candidat del Partit Popular a la presidència del Govern

jOsé ramón Bauzá díaz nasqué a madrid l’any 1970. sOn ParE Era militar i mallOrquí; sa marE, madrilEnya. als 8 anys vEngué a mallOrca On visqué PrimEr a Palma i més tard a marratxí. Es FOrmà al cOl·lEgi sant FrancEsc i dEsPrés sE’n tOrnà a la caPital PEr cOntinuar Estudis dE Farmàcia. POlíticamEnt, Entrà al PP amB 26 anys. és BatlE dE l’ajuntamEnt dE marratxí dEs dE l’any 2005. En Paral·lEl, FOu ratiFicat cOm a PrEsidEnt dEl PP dE lEs illEs Fa ara un any. tOt just acaBa d’Entrar cOm a diPutat al ParlamEnt dEs-Prés dE la dimissió dE jaumE FOnt.

La taxa d’atur a les Balears es situa en el 22, 23%, dos punts per da-munt de la mitjana estatal. Quines estratègies pensa adoptar per des-bloquejar aquesta situació?Balears no pot tenir 90.000 atu-rats. Som una regió molt rica i hem de corregir aquesta situació. Per aconseguir-ho, s’han d’impulsar po-lítiques de foment de l’ocupació, re-cuperar la confiança dels inversors, i potenciar al màxim les petites i mitjanes empreses i els autònoms. Una altra necessitat és fomentar la seguretat jurídica que ens demanen els inversors locals, nacionals i inter-nacionals, obrint la porta a aquesta inversió.

Pensa que les Balears han de seguir apostant per ocupar les persones en el sector del turisme i dels serveis o més aviat creu que hem de diversifi-car les nostres competències?Les dues coses. Hem de seguir lide-rant el sector turístic, però no podem dependre únicament d’això. Hem d’im-pulsar al màxim altres possibles fonts de riquesa com les que lideren les peti-tes i mitjanes empreses i els autònoms. Hem de diversificar la nostra producti-vitat i el nostre producte turístic, i la tasca del Govern de les Illes ha de ser crear el clima per aconseguir-ho.

Pensa redimensionar els Consells Insu-lars?Els Consells Insulars són administraci-ons que han d’exercir la seva funció i disposar del seu pressupost per fer-ho de la millor manera. S’ha de reestruc-turar, racionalitzar i simplificar la admi-nistració amb una política d’austeritat clara. No és normal que el Consell de Mallorca, per exemple, no tingui com-petències en matèria turística, però

“Fomentarem la seguretat jurídica per obrir la porta als inversors”

disposi d’una Conselleria de Turisme dotada de pressupost. Això s’ha de ta-llar d’arrel.

Tenen cap idea per assegurar la pervi-vència del camp balear i, per extensió, dels petits productors locals? Hem d’aconseguir que un sector amb tanta qualitat com l’agrícola i el rama-der de les Balears no s’ofegui com ho està fent. Hem d’ajudar als agricultors i ramaders a que donin sortida a les seves produccions al millor preu, al mateix temps que hem d’intentar que aquesta producció surti també a l’exte-rior, com passa per exemple amb la pa-tata. Tenim productes d’extraordinària qualitat i hem d’ajudar els productors a promoure’ls de la millor manera.

Quina idea de transport públic té per als propers quatre anys?

El transport interilles, tant en preu com en freqüència, ha de ser una normalitat absoluta per a qualse-vol ciutadà. Aquí hem de cercar la implicació d’altres administracions com la central o l’europea. A nivell insular, hem de crear una xarxa de transport públic àgil i econòmica que sigui atractiva per als usuaris.

Què en farà del tren-tram per dins Manacor?Les obres ja estan licitades i poca cosa es pot fer. Pareix que finalment el tren al seu pas per Manacor ho farà en superfície. La meva postura era que anés soterrat.

Com pensa gestionar les dues radio-televisions públiques? Tancarà Radi-otelevisió de Mallorca?La nostra prioritat per a la adminis-tració pública ara mateix és la d’apli-cació de polítiques d’austeritat. Això

implica cercar fórmules per reduir al màxim les despeses i per aconseguir-ho, hem d’acabar amb les duplicitats. Mallorca no es pot permetre gastar 11 milions d’euros anuals en una televisió, tenint-ne una altra d’autonòmica. Hem de cercar una solució a aquest proble-ma.

Com serà la política lingüística durant la seva legislatura? Què canviarà, què mantindrà?La meva política lingüística és clara: llibertat absoluta per emprar les dues llengües oficials a les Illes. Un ciuta-dà no es pot sentir agreujat per emprar una o altra llengua. No hem de perme-tre que les llengües siguin usades en cap cas com a eina d’enfrontament polític. A més, hem d’anar més en-fora. Els nostres fills no han de saber dues llengües, sinó tres perquè estam a

una regió turística on saber una terce-ra llengua, com l’anglès, ens farà més competitius.

Què li pareix el pacte fiscal que s’ha proposat el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas? Creu que les Balears podrien aspirar a algun sistema similar per optimitzar el finançament que les Illes reben de l’Estat?Cada regió té les seves peculiaritats. Sense cap dubte, les Balears tenen els mateixos drets que pugui tenir qualsevol altre comunitat. No crec que haguem de caure amb fer comparacions amb altres llocs, el que hem de mirar és que els nostres ciutadans tenguin allò que es mereixen, i els balears tenim moltes mancances. No oblidem mai que som unes illes i això hauria d’estar no no-més reconegut, sinó també compensat d’una manera real.

Com es planteja el creixement urbanís-tic en els propers 4 anys?Hem d’apostar per la sostenibilitat. Ara les nostres Illes estan experimentat una baixa demogràfica i això s’ha de tenir en compte. A més, degut a la crisi eco-nòmica hi ha molts d’habitatges per vendre i llogar. S’haurien d’impulsar mesures per donar sortida a aquests habitatges.

Farà alguna cosa per fomentar l’adqui-sició del primer habitatge entre els jo-ves?Els joves són per a mí una de les princi-pals fonts de preocupació. Són el nos-tre present i futur i els hem de donar suport. Hem d’aconseguir que els nos-tres joves estiguin ben formats, siguin competitius en el mercat laboral i dis-posin dels mitjans per front a l’adquisi-ció d’un habitatge, bé sigui comprat o de lloguer.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA8 ENTREVISTA / FEBRER 11

Entrevista a BIEL BARCELÓ MILTA candidat de la coalició PSM-INICIATIVAVERDS a la presidència del Govern

gaBriEl BarcEló milta nasqué a Palma l’any 1967. és llicEnciat En drEt PEr la uiB. cOm a FunciOnari, ha ExErcit d’administratiu i dE tècnic suPEriOr als dEPartamEnts dE PrOtEcció dE mEnOrs i Funció PúBlica, EntrE d’altrEs, dEl cOnsEll dE mallOrca. tamBé ha Estat rEgidOr dE l’ajuntamEnt dE Palma, cOnsEllEr dEl cOnsEll i, dEs dE 2006, és El sEcrEtari gEnEral dEl Psm-En. és El POrtavEu dEl gruP BlOc PEr mallOrca i Psm-vErds al ParlamEnt. anuncià l’Estiu Passat quE Es PrEsEntava a lEs ElEcciOns d’Enguany En nOm dE la cOali-ció Psm-iniciativa d’EsquErrEs-vErds.

Las taxa d’atur a les Balears es situa en el 22, 23%, dos punts per damunt de la mitjana estatal. Quines estratègies pensa adoptar per desbloquejar aques-ta situació?És clau ser conscients de l’elevat nom-bre d’aturats en sectors estratègics per a Balears, com són la construcció i el turisme. Per tant, la nostra proposta és convertir la necessitat de diversificar l’economia productiva en una oportuni-tat per als treballadors de llarga durada per oferir-los formació i opcions per re-ciclar-se Calen polítiques que apostin per la innovació i la recerca, que ajudin a diversificar l’economia i que donin oportunitats als emprenedors.

Pensa que les Balears han de seguir apostant per ocupar les persones en el sector del turisme i dels serveis, o més aviat creu que hem de diversificar les nostres competències?El model de creixement turístic i ur-banístic a les illes ja s’ha esgotat. Cal mirar al futur i plantejar alternatives per crear llocs de feina nous i poten-ciar altres sectors com la investigació i el desenvolupament, apostar fort per la formació qualificada. Podem ser com-petitius en altres camps com l’agricul-tura ecològica, pioners en la recerca tecnològica, en energies renovables i la implantació del vehicle elèctric, per exemple.

Pensa redimensionar els Consells Insu-lars?Apostam perquè els Consells Insulars rebin les competències que així recull l’Estatut d’Autonomia per tal de valo-rar amb exactitud la dimensió que els correspon. Els Consells són els verta-ders governs de les illes, és el Govern el que s’ha d’aprimar. Em dol que el PP qüestioni ara el paper dels Consells, i em sembla poc coherent ja que fa pocs anys varen votar un Estatut que enfor-teix els Consells, i ara diuen el contra-ri.

Tenen cap idea per assegurar la pervi-vència del camp balear i, per extensió, dels petits productors locals? Volem recuperar la Conselleria d’Agri-cultura com a interlocutora del camp mallorquí per dur davant l’Estat espa-nyol i la Unió Europea les polítiques agràries que la pagesia i la ramaderia de Balears necessiten. Al mateix temps,

“Els Consells Insulars són els vertaders governs de les illes, és el Govern el que s’ha d’aprimar”

s’han de mantenir les ajudes al camp, reorientar-les si és convenient per po-tenciar sectors amb més dificultats, i impulsar la innovació i la recerca per garantir la viabilitat dels treballadors del camp.

Quina idea de transport públic té per als propers quatre anys?Tant Antoni Verger, Director General de Mobilitat, com el conseller Biel Vicens han contribuït a canviar en molt poc temps el model de mobilitat d’aquesta comunitat. S’han augmentat i millorat les freqüències fins un 35% i els usu-aris dels transports públics interurbans s’han incrementat un 16%. A més, s’ha invertit com mai en seguretat ferrovià-ria i s’ha iniciat la electrificació de la xarxa. Al mateix temps, s’ha engegat la reobertura del trajecte entre Manacor i Artà i el projecte del Tramvia de Palma. Per tant, la proposta que fa la coalició és seguir apostant per aquests projec-tes.

Què en farà del tren-tram per dins Ma-nacor?En el cas concret del tren-tram, val a dir que culminarà aquest mateix any 2011 amb l’arribada dels primers vehicles el mes de març. Està previst que pas-si pel passeig del Ferrocarril en forma de tramvia integrant-se completament dins la xarxa urbana de mobilitat.

Com pensa gestionar les dues radiote-levisions públiques? Tancarà Radiotele-visió de Mallorca?El PSM-INICIATIVAVERDS aposta per un model racionalitzat dels mitjans au-diovisuals públics, però en qualsevol cas rebutjam la supressió de Radiote-levisió de Mallorca. És per això que sí proposem que RTVM i IB3 integrin les seves estructures per tal de maximitzar la rendibilitat, tant dels valors profes-sionals dels seus treballadors com dels continguts i els mitjans tècnics.

Com serà la política lingüística durant

la seva legislatura? Què canviarà, què mantindrà?Els objectius en matèria lingüística de la coalició passen per la plena norma-lització de l’ús i el foment de la nostra llengua en tots els àmbits de la socie-tat. És bàsic per tant el manteniment i el desenvolupament total de la Llei de Normalització Lingüística. EL PSM ha liderat aquesta legislatura les políti-ques lingüístiques del Govern, del Con-sell i de l’Ajuntament de Palma i hem posat en evidència que els canvis són possibles però que encara hi ha moltes barreres que s’han de tombar.

Farà alguna cosa per millorar les con-nexions interilles? La nostra coalició seguirà defensant la declaració de servei públic de la conne-xió via aèria o marítima entre les illes i la península. A més, i tal i com ja està fent el senador del PSM-EN, Pere Sam-pol, seguirem insistint en la necessitat de renegociar les tarifes aèries amb les companyies que operen als aeroports illencs. També defensam l’aplicació d’un model de cogestió aeroportuària que permetria decidir com millorar la connectivitat aèria i aplicar mesures per compensar la desestacionalització.

Què li pareix el pacte fiscal que s’ha proposat el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas? Creu que les Balears podrien aspirar a algun sistema similar per optimitzar el finançament que les Illes reben de l’Estat?Balears hi pot optar i ho ha de fer. La nostra comunitat és una de les més per-judicades de tot l’Estat en matèria de finançament, i la que més sofreix l’es-poli fiscal, és per això que necessitem un nou pacte fiscal per a Balears que compensi els greuges comparatius amb altres regions. Ara bé, això passa per la capacitat de negociació amb l’Estat, i que fins ara no s’ha demostrat, hagi governat el PP o el PSOE.

Com es planteja el creixement urbanís-tic en els propers 4 anys?S’ha demostrat l’error de confiar el pes econòmic en la construcció, i per tant, els esforços s’han de concentrar ara en procurar corregir aquest error. Això, a través, per exemple, de polítiques i ajudes a qui busqui un habitatge, fo-mentant el lloguer i forçant als bancs a facilitar els crèdits necessaris.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA FEBRER 11 / NOTÍCIES 9

ARTÀ

Artà també aspira a tenir un carril bici

Redacció. Artà.

L’ajuntament d’Artà presen-tà el Pla de Mobilitat Sosteni-ble del Municipi que dóna una importància cabdal a l’ús de la bicicleta.

Tant és així que el principal projecte que vol assolir la Sala és unir amb un vial per a bicicle-tes els nuclis costaners de l’Es-tanyol, la Colònia de Sant Pere i Betlem. L’ajuntament creu que aquesta seria una bona aposta

“perquè no costaria massa do-blers a les arques municipals”, segons consta a l’estudi publi-cat per l’ajuntament d’Artà.

De fet, el consistori ha pre-vist diferents punts d’aparca-ment per a bicicletes, com al club nàutic de la Colònia o al Poliesportiu.

Dins els casc urbà artanenc, l’ajuntament també té previst fer-hi millores com la supressió d’un dels dos sentits de la mar-

xa en els carrers que són estrets. A la Colònia de Sant Pere, a la plaça de la Bassa de’n Fesol, l’ajuntament hi ha projectat una zona exclusiva per a vianants.

L’estudi de la Mobilitat Sos-tenible del municipi ha estat elaborat per la consultoria de transport CINESI en col.labora-ció amb diferents departaments de l’Ajuntament.

És una de les actuacions em-marcades dins del Pla de Com-petitivitat Turística d’Artà i està

cofinançat per la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia.

El principal objectiu del pla és reduir els impactes del trànsit rodat sobre la qualitat

de vida (emissions, renou, peri-llositat...) i afavorir un ús més racional i respectuós del vehicle privat entre els residents i els vi-sitants del municipi

Els Verds-Esquerra denuncia que l’Ajuntament no es

vulgui adherir a l’Agència per la Protecció de la Legalitat Urbanística

Redacció. Artà.

Els Verds-Esquerra d’Artà denuncien una vegada més que l’equip de govern (UM-PSOE) es negui a delegar les competències inspectores i de restabliment de la legali-tat urbanística en sòl rústic en l’Agència per la Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca. El grup també critica els crite-ris urbanístics del govern de Rafel Gili a qui critiquen de fer “de la disciplina una eina bàsica de la seva política cli-entelar i prevaricadora, en protegir i donar totes les fa-cilitats als infractors amics i, per contra, perseguir i casti-

gar qui no es plegui a la seva voluntat”.

Tot el rebombori aquesta vegada neix de la sentència dictada a principi de gener pel Jutjat del Contenciós-Administratiu número 3 de Palma que ordena a l’Ajun-tament d’Artà que iniciï im-mediatament les correspo-nents actuacions dirigides al restabliment de la legalitat urbanística en relació a la construcció il·legal d’un ma-gatzem agrícola en sòl rústic, que posteriorment fou con-vertit en un habitatge unifa-miliar. Si la sentència es ra-tifiqués, l’ajuntament podria haver d’obligar el propietari a esbucar l’edificació.

L’ajuntament podria instar l’esbucament d’aquest habitatge unifamiliar il·legal.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA10 / FEBRER 11

Les habilitats socials

Les habilitats socials són les conductes que ens permeten relacionar-nos amb els altres de manera sana i enriquidora.

Ser hàbil socialment té a veure amb ser capaç de iniciar i mantenir converses, parlar en públic, poder expressar amor i afecte, defensar els propis drets sen-se trepitjar els drets del altres, saber demanar favors, rebutjar el que no vo-lem o no ens pareix bo per a nosaltres, expressar les pròpies opinions encara que siguin diferents a les dels altres, expressar les emocions, tant si són po-sitives com negatives, de manera ade-quada, ser capaç de demanar canvis en la conducta dels altres si pensem que ens perjudica. Saber disculpar-se i de-manar perdó quan la nostra conducta o fets no han estat els adequats i poder escoltar i raonar les crítiques que re-bem dels altres.

Aquestes habilitats es van adquirint al llarg de la vida, sempre podem mi-llorar algun aspecte d’elles i aprendre

noves maneres de fer. Quan més de-senvolupades estiguin més gaudirem de la companyia dels demés. No s’ha d’oblidar que les relacions socials són bàsiques pel desenvolupament i bon funcionament psicològic; la falta d’har-monia interpersonal pot contribuir o conduir a disfuncions i pertorbacions psicològiques.

El primer pas a fer, com sempre, es l’autoconsciència. Quant millor ens coneixem a nosaltres mateixos més fà-cil ens serà actuar adequadament. La negació de les dificultats no fa més que accentuar-les i potenciar-les. Ser conscients de la nostra manera de rela-cionar-nos, tant dels aspectes positius com dels negatius, ens facilitarà la planificació d’estratègies per a millo-rar els punt més febles. Una vegada identificats els aspectes a millorar, cal trobar el plaer en la superació de les dificultats. No val caure en sentiments de culpa, vergonya o desvaloració. Tots, absolutament tots, tenim trets de la

nostra personalitat que podem millorar. Les persones més felices són les que, acceptant les dificultats personals, sa-ben crear estratègies per millorar les pròpies capacitats i miren la vida d’una manera optimista, sense massa exigèn-cies ni perfeccionismes.

Les causes més comunes que fan que una persona tingui mancances en habilitats socials són: desconeixement de la conducta pròpia, ja que mai ha format part de la seva educació; experi-ències negatives en la vida de la perso-na, que fan que reaccioni amb ansietat davant els demés -i les conductes diri-gides per l’ansietat no solen ser gaire adequades-; tenir una baixa autoesti-ma; jutjar-se negativament; desinterès social; haver patit aïllament social.

Treballar sobre l’autoestima, la intel-ligència emocional, millorar les tècni-ques de comunicació, escollir models adequats i imitar-los ens ajudarà a de-senvolupar i millorar les nostres habili-tats socials. Hi ha vegades que tot això

no podrem fer-ho sols i necessitarem ajuda psicoterapèutica. Els psicòlegs ajudem a reconèixer les causes -moltes vegades alienes al pacient- de la man-ca d’habilitats socials, i ajudem a crear estratègies per fer més fàcil el procés de canvi.

El ser humà és un ser social. És im-possible subsistir sense intercanvi soci-al. És per això que és tan important cui-dar de les relacions i dedicar part del nostre temps a millorar-les. Quan par-lem de relacions no ens referim sols a les relacions familiars o d’amistat, tam-bé parlem de relacions laborals, acadè-miques, de veïns, de conciutadans ... La nostra conducta relacional ha de ser conseqüent amb l’àmbit on actuem, no ens comportarem d’igual manera a casa que a la feina ni quan estem esperant a la consulta del metge. Generalment, les respostes dels altres a les nostres interrelacions són les que ens indicaran si hem estat adequats o no.(*) Psicòloga [email protected]

Carme Aguiló Casabona (*)

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA FEBRER 11 / 11

SANT LLORENÇCALA MILLORSa Màniga reuneix les veus de Tomeu Penya, Maria del Mar Bonet i Beth

L’Ajuntament de Sant Llorenç i el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca organitzen el FESTIVAL VEUS 2011. Una pro-posta de música en viu que permet gaudir d’alguns dels músics més atractius del panorama actua entre els mesos de gener i març. Hi parti-cipen la cantant Beth, Maria del Mar Bonet i Tomeu Penya.

SANT LLORENÇSant Llorenç, el poble més fred del Llevant

Després de les calmes del gener, concretament dia 21 del mes passat, Sant Llorenç registrà la temperatura més baixa de tota la comarca: el ter-mòmetre va baixar fins als 3 graus. Un fet que pot no sorprendre ningú en aquestes alçades de l’hivern, però que sobtà els llorencins després de gairebés tres setmanes de tempera-turas primaverals.

Sant Llorenç es deixa veure a FITUR

Redacció. Sant Llorenç.

L’ Ajuntament de Sant Llorenç en col·laboració amb l’ Associació Hotele-ra Badia de Cala Millor i l’ Ajuntament de Son Servera ha estat present a Fitur 2011, al mostrador de les Illes Balears, que instal·là la Conselleria de Turisme.

Amb un nou disseny, l’ estand de les Illes Balears ha donat cobertura a les destinacions turístiques de les quatre illes. Després que l’estiu passat s’expe-rimentés una lleugera millora respecte

a l’ any 2009, tant en el nombre de visitants com en la despesa turística, les notícies per a la temporada 2011 són molt positives, amb una recupera-ció progressiva del mercat alemany i anglès, amb molts de contractes per la nova temporada tancats i la confirma-ció del mercat rus.

Així i tot, cal recordar que encara s’està lluny dels nivells de tempora-des anteriors, quant a les Illes Balears s’ arribava als 13 milions de visitants. Especialment dur ha estat el cop de la

recessió econòmica a Sant Llorenç on molts d’establiments, concretament a Cala Millor, hagueren de tancar la tem-porada passada o rebaixar els seus pro-ductes. La destinació és madura i fan falta iniciatives per a renovar l’oferta turística.

Isabel Fullana mostra la seva pintura naïf

Redacció. Sant Llorenç.

La proposta artística de la carrione-ra Isabel Fullana, llicenciada en Belles Arts no deixa ningú indiferent. Amb un estil molt personal els seus quadres de nins i nines proposen una mirada par-ticular de la infància. Guanyadora del primer premi del XXII Certamen de pin-

tura de Son Carrió, maig-2010, entre altres premis guanyats dins la seva jove carrera, és una promesa de la pintura de Mallorca. La Delegada de Son Carrió, Maria Montserrat Rosselló, la presentà davant un nombrós públic. L’exposició, que s’inaugurà el passat 20 de gener, romandrà oberta a Sa Màniga fins dia 26 de Febrer

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA12 EXCURSIÓ / FEBRER 11

Tomàs Vibot

En el lliurament d’avui us proposam una ruta d’alt valor etnològic i patrimonial entre la

vila de Petra i la ciutat de Ma-nacor. Es tracta d’una excursió pensada per fer amb bicicleta amb molta tranquil·litat, atès que visitarem –exteriorment- dues possessions petreres de llarg recorregut històric –Son Elzèbits i Son Santandreu-, una horta closa i un interessant molí d’aigua dotat de dos cups –el molí de Son Santandreu-. Com que el darrer tram circula per la carretera principal, cap extremar la precaució. Pugem, doncs, damunt la bicicleta i som-hi!

Partim des de Vilafranca de Bonany per la carretera vella en direcció Manacor. Prop de la sortida del poble localitzarem una creu de pedra, coneguda precisament amb el topònim de sa Creu. Fou aixecada en pedra de marès l’any 1921. Té la base i el fust de secció oc-togonal mentre que el capitell és esfèric i la creu és llatina amb braços rectes. Un poc més endavant, just a la sortida, trobarem a l’esquerra el camí de Son El-zèbits, per on continuarem.

El camí és bastant estret, encara que això no és un inconvenient donat que no hi ha molta circulació. Aviat trobarem l’hort i les cases de Son Elzèbits, amb-dós en estat de semi-abandó. És més que possible que aquest curiós topònim procedeixi d’una derivació del nom d’un dels seus propietaris més importants: Eusebi Santandreu. Posteriorment el camí avança per una zona més ombrívola fins sortir pràcticament davant les cases d’un altre latifundi de referència dins el pla de Mallorca: Son Santandreu.

Els orígens d’aquesta possessió ens són desconeguts. És a partir del se-gle XVI quan apareix a nom de la família dels Santandreu, qui li donà nom. Cap a la meitat del segle XVII era del ciu-tadà Miquel Miralles i Aixeló, qui n’es-tablí una part considerable. Així, en un recompte dels establits fet el 1676, se n’inventarien fins a un total 98 parcel-les. Aleshores la possessió era valorada en 2.800 lliures. La nissaga dels Mira-lles la tingueren fins a principis de la centúria següent, fins que, el 28 de se-tembre de 1733 fou adquirida per famí-lia de mercaders d’origen genovès Fonti-celli, enriquida a partir d’una excel·lent política comercial que abastava tota la Mediterrània occidental, amb Gènova, Càller, Palerm, Palma, Marsella, Orà,

Alacant i València com a punts princi-pals. Aquesta activitat comercial estava especialment destinada a proveir els senyors i els eclesiàstics mallorquins de productes refinats d’Itàlia, com ara mo-bles, robes, ceràmiques, pintures i es-cultures. A Mallorca, els primers grans impulsors foren els germans Carles i Enric Fonticelli Weimer. Com no pot ser d’altra manera, aquesta família féu una important reforma i ampliació de les ca-ses i també del celler, centre de l’econo-mia del latifundi. Per vincles familiars, a principis del segle XIX passà a la família Ascher i posteriorment als Castelló. Ac-tualment és de la família Barceló.

Avançam uns 40 metres amb molta cura per la carretera de Vilafranca a Pe-tra. En el primer camí asfaltat que tro-bem a la dreta ens desviam. Avançam

cap a llevant, a la mirada po-sada en el campanar de l’es-glésia parroquial de la ciutat de Manacor, la qual s’alça rera l’extensa plana. Després d’una curta tirada recta, en camí dibuixarà una ràpida ziga-zaga per situar-se davant una bellíssima joia des del punt de vista patrimonial: la font i el molí hidràulic de Son Santandreu. Es tracta d’un magnífic sistema format per una font mare, una mina (de 330 m de fondària), quatre pous d’aireig, una síquia, la bassa (de planta rectangular), dos cups (fet que en reforça l’excepcionalitat) i obrador. Tot i la creença generalitzada que els molins de dos cups són tots d’origen medieval, per a l’historiador Jaume An-dreu el de Son Santandreu és de «finals del XVIII o princi-pis del XIX, dates que, per altra banda, coincidirien amb

l’època en què la il·lustració mallor-quina va donar un gran impuls per a la construcció de molins que aprofitaven la força de l’aigua per funcionar».

Després de gaudir de les seves excepcionals estructures, continuam la ruta. El camí, després de superar la ca-seta on un temps hi havia l’obrador del molí, volta bruscament cap a l’esquerra i avança entre petites propietats. A l’es-querra ens queda un camp amb cítrics, mentre que a la banda contrària supera-rem una sèrie de casetes, entre les quals hi ha Can Parric. Aviat arribarem a una nova cruïlla on cal seguir cap a la dreta. Des d’aquí podem comtemplar enlaira-des les cases de la possessió Termenor.

Després de deixar de banda tres bar-raques, el camí tornarà a perfilar una ziga-zaga, ara entre dues construccions. Habitualment en aquest indret sol ha-ver-hi una important guarda d’ovelles. Després de superar aquest indret assoli-rem una zona més humida, constatable per la gran quantitat de canyes que s’hi concentren. El camí tornarà a voltar a la dreta. Mentre avancem podrem contem-plar les cases des Puig Ventós i també les de Son Català. Llavors el camí volta a l’esquerra i assoleix una nova cruïlla, se-nyalitzada amb el cartell de sa Teulera. Seguint l’asfaltat (esquerra), passarem vora una torre d’alta tensió i una nova casa, abans d’arribar al pont des Gats, el qual supera les vies del tren.

Un cop a l’altra banda, ens incorpo-ram a la carretera de Manacor a Petra, per on circulam amb molta precaució fins assolir la ciutat de Manacor, on po-sarem punt i vi a la nostra ruta.

De Petra a Manacor(pels camins de Son Elzèbits i el molí de Son Santandreu)


COMARCA DEL LLEVANT

Sant Antoni no deixà ningú dins ca seva

Redacció. Comarca.

Manacor estibà els carrers del poble per viure, un any més, la festivitat del foc, dels dimonis, del sant que és patró dels animals però que no és patró d’en lloc: Sant Antoni.

Com ja és tradició, la metxa de la festa s’encenia a la sortida dels dimo-nis de Ca’s Baciner i continuava després per la plaça de les verdures, l’ajunta-ment i la residència Novaedat.

El president Antich acompanyà la comitiva de la colcada des de l’ajun-tament fins a l’Església dels Dolors per assistir, junt amb el batle i altres auto-ritats municipals, al cant de completes. La parròquia, com ja és habitual, que-dà petita per donar cabuda als milers de manacorins i gent venguda d’altres pobles que volien assistir a l’acte so-lemne.

Pel que fa als foguerons, el patronat de Sant Antoni es mostrà satisfet de la

Sant Antoni, el dimoni gros i els dimonions ballaren fins a la matinada.

participació ciutadana en una tradició tan arrelada al municipi. La majoria optaren per la crítica i la sàtira social intercalats entre estampes costumistes de la vida del sant.

Enguany els foguerons guanyadors foren per als barris de Sa Torre, La Ca-ritat i Crist Rei. Aquí teniu la relació de premiats: 1.Joana M.Bauzà -c/Sant Rafel-València 2. Sant Vicenç de Paul (La Caritat) 3. Crist Rei 4. Bar Porrón – Nofre Galmés 5. Amics del Dimoni 6. Ass.Cultural Amics de Sant Antoni – Pl.Primo de Rivera 7. Mossén Alcover 8. Isabel Llull Mesquida 9. Cas Gallo 10. La Salle 11. Camilla accelerada – Formentera 12.

ARTÀArtà, com no podia ser d’altra ma-

nera, és un poble dematiner i ja es des-pertà el diumenge dia 16 amb ganes de gresca. L’esperit de festa no decebé ningú.

Els tres foguerons guanyadors a Manacor, el de Sa Torre, el de la Caritat i el de Crist Rei.

A Cala Rajada i Capdera els dimonis enceten la festa amb les tradicionals picarolades.

A Artà el dimoni, com sempre, s’aixeca prest.

A Capdepera i Cala Rajada hi

sonen els picarols

Redacció. Comarca.

La picarolada de 15 donà el sús a les festes gabellines en honor a Sant Antoni, una bauxa que continuà el dia de la revella amb la repicada de campa-nes i amb la sortida dels dimonis de la

cotxeria de na Vergera acompanyats per la banda de música. A les 19 el poble es calà foc amb l’encesa de foguerons, que foren visitats pels dimonis. Les tra-dicionals beneïdes foren l’endemà i co-mençaren amb la recollida de l’Obrer al carrer Ciutat. Després, es repetí el cant

de la codolada i hi hagué vi per als as-sistents. La Missa Solemne cedí pas a la bulla santantoniera. En canvi a Cala Rajada, les festes començaren també amb la picarolada el 21 de gener i les beneïdes posaren el punt i final a les ce-lebracions.


El tren entre Sineu i Manacor circularà abans que acabi el mes de febrer

Redacció. Comarca.

La Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat és a punt de reestablir el ser-vei de tren entre Sineu i Manacor. Tant és així que la línia podrà tornar a estar operativa abans que acabi el mes de fe-brer. Així ho han assegurat fonts del de-partament de Bartomeu Vicens al diari L’0bservador que apunten, a més, que els treballs de reconstrucció del mur que caigué el mes de maig continuaran mentre el tren circuli. Vol dir això que les obres no acabaran de moment, però que les tasques estan prou avançades com per a que siguin compatibles amb el pas del tren per Sineu, concretament pel punt que es troba molt a prop de la gravera de Son Tei.

Mobilitat detalla que els treballs han estat costosos per mor que els tècnics han centrat la reconstrucció en el reforç del talús per evitar així futurs despreni-ments. El projecte ha consistit, a grans trets, en eixamplar el gruix d’aquesta estructura de contenció i reforçar-la

Aviat es reconstruirà el tros de mur afectat perquè ja no interfereix en la investigació.

amb una malla. Fins a la data no s’ha pogut treballar en el punt exacte del mur que s’esbucà, per mor que el jutjat

d’Inca estava encara aprofundint en la investigació sobre les causes precises que provocaren l’accident ferroviari el

18 de maig del 2010 i que deixà el maquinista, Amador Ferriol, amb greus lesions.

Cal recordar que la concessionària que guanyà el concurs és la UTE d’em-preses formada per Tecsa-Dragados Sa-Coexa S.A per un import de 2 mi-lions d’euros i amb un termini màxim d’execució d’un trimestre.

Pel que fa al tren-tram que ha d’unir Manacor amb Artà, la Conselleria dóna per segur que no estarà acabat abans que acabi el 2011.

Es reforçarà i eixamplarà el talús de con-tenció per evitar futurs despreniments.

COMARCA DEL LLEVANT

Les polítiques que ha duit endavant la Conselleria de Medi Ambient i Mobi-litat per tal d’incentivar l’ús del trans-port públic, durant questa legislatura, comencen a donar resultats. Així i tot i tenint en compte les millores que s’han aplicat darrerament i les que encara s’estan realitzant (com l’electrificació de la xarxa ferroviària i la reobertura del tram Manacor/Artà, amb el nou Tram Tren), els resultant més positius es donaran durant el 2011 i 2012. Però sempre que parlam de transport públic a Mallorca cal tenir ben present les ca-racterístiques socials, geogràfiques i de disseminació urbana de Mallorca, la minsa inversió que durant molts d’anys s’ha destinat a vertebrar i promoure el transport col·lectiu i també, actual-ment, les circumstàncies econòmiques i de recessió que estam patint .

Pel que fa a les actuacions que la Conselleria ha duit a terme durant els darrers anys, cal destacar:

L’augment d’usuaris del tren des del 2007 fins al 2010, ha estat incentivat per les importants millores que ha duit a terme SFM :

El transport públic interurbà a Mallorca augmenta un 16,55% del 2007 al 2010

S’ha paSSat delS 13.548.000 uSuariS el 2007 alS 15.790.000 del 2010

Amb l’augment dels 35% de les fre-qüències : 17 trens diaris més i un tren cada vint minuts de Palma-Inca-Palma, amb horaris cadenciats (2008).

Amb la posada en funcionament de la Targeta Intermodal, dintre del Siste-ma Tarifari Integrat. Cosa que ha supo-sat un important descompte per a les persones majors, joves i els usuaris més habituals (cal tenir present que tenim

les tarifes més barates de tot l’Estat).Amb la important inversió en la

millorar la seguretat (Control Trànsit Centralitzat) i nova xarxa de comunica-cions. S’ha cercat augmentar el confort amb un increment de la neteja dels cot-xes, i un constant manteniment de l’ entapissat dels saients.

Amb la posada en funcionament dels controls de passatgers a les esta-

cions més importants (Torns d’entrada i sortida, màquines automàtiques de venda de billets i recàrrega de targe-tes). Cosa que ha permès tenir les xi-fres més exactes d’usuaris.

Amb l’augment i millora de freqüèn-cies i connectivitat dels busos llança-dores, que enllacen les estacions amb distints nuclis de pobles.

Amb la posada en funcionament de la bicicleta pública (Mou-te bé), que ha proporcionat un mitjà de transport des de l’Estació Intermodal al destí final de l’usuari.

Amb eficients campanyes informati-ves dirigides a la franja social afectada com la Setmana de la Mobilitat i la pre-sència de carpes informatives a les fires i mercats dels pobles.


BIEL FLORIT

Ma mare anava a la foga-nya amb el braser per les anses i la cuotidiana intenció hivernenca de

farcir-lo de caliu encès; ho feia a mit-jan matí quan ja se n’havia congriat abastament a la llar, i una vegada amb la caliuada que ella considerava adient a son lloc, amb cendra mateix cobria els costats del munt fins a dei-xar-li únicament un albelló petitet de vermellor calenta a la part superior. Record que si hi havia algún bocí de caliu que fumejàs una mica perquè encara no acabava de estar a punt, amb les esmolles el treia aviat i el tornava a tirar a la llar de foc, que tampoc no es tractava d’omplir de fum els baixos, el vestit de la ca-milla.

Qualque pic, quan el caliu diposi-tat no estava encès del tot i sembla-va covar una mica de demés per mor d’haver-se excedit amb el cobriment de cendra o pel motiu que fora, a ni-vell de pobles s’havien inventat un curiós enginy consistent en l’armadu-

ra d’un pot de llet condensada, sense tapa ni baixos, que restava sols com un tub, el qual dipositaven ben en el centre de dalt sobre el caliu mig con-dormit, i d’aquesta manera “miracu-losament” s’establia una minicorren-tia d’aire que el feia revifar vigores. Era per un incert que no reprengués per condormit que semblàs. Sols que hi romangués un cremall, reprenda a les totes. El tub aquest era anomenat

“el miracle”, i sempre el solia tenir ben avinent, ma mare, par que la vegi.

Era tal el prodigi que, alguns ho-rabaixes, quan el braser ja semblava exhaurit del tot que gairebé no escal-fava gens ni mica, encara hi afemia

damunt una pala de carbó apagat, que sempre se’n solia tenir a totes les cases d’estalviat d’altres dies que no s’havia consumit tota la produc-ció, es posava el miracle a sobre i, apa, al poc temps tornava a reacci-onar i, encenent-se escalfava altre pic, resucitaba com si diguéssim. Era una mena de “reset” de la maquino-ta aquesta tan sàvia que em serveix per escriure el totxo que ara vostès tenen davant, quan es col.lapsa per motius ignots, que sempre seran un misteri per a mi, quasi tant com ho era i representava de nin el tub de llauna aquell, l’anomenat miracle damunt el caramullet de carbó. Des-prés vingueren els brasers elèctrics i ja s’hagueren acabats el misteris i els miracles: si hi havia endoll hi havia per calentar i si no, fora.

Una vegada explicat tot això, pot-ser del que es tracta és d’arreplegar tots els ideals de jovenesa i plenitud de vida, tan antics com una mica cansats de topar vegada i altra contra la paret caparruda de la realitat polí-

tica, les traïcions, les pors conveni-ents, les creences més arrelades però que tremolen com fulla de poll pel fred intens producte dels desenganys i la cara dura dels que haurien de do-nar llum i sols donen fum, fills de set pares, les conviccions irrenunciables per fonamentals però tan aterrides davant la brutor, el frau, els robatoris cara ben alta… Les corrupcions, per-versions, prevaricacions, falsedats, deslleialtats, perjuris… Arreplegar el que ens pugui quedar condret de tot plegat i situar-ho ben a proa de les faldes de la camilla del braser de la vida. I si no trobam carbó a la foga-nya, sempre arreplegarem encara un poc de molinada. Foc i el miracle a sobre totd’una.

Cerquem el miracle amb urgència. Potser té forma de papereta i urna, el miracle a què em referesc. Ara no estic segur de si m’he arrribat a ex-plicar. Però sobretot saber concloure que allò que fallen no són els ideals, som els homes i les dones, els éssers humans.

El miracle

GUILLEM FRONTERA

Per ventura sabrem algun dia quins mecanismes s’han disparat a la cúpula del PSOE perquè, en una situació tan delicada com

la que viuen el partit i el seu líder, s’hagi enviat a la població un missat-ge de tan escassa fortalesa de crite-ri. O per ventura no ho sabrem mai, però, al capdavall, la qüestió tampoc no és de les que requereixen ni una investigació a fons ni unes jornades d’estudi en un parador nacional.

L’esbós dels precedents podria ser, més o menys, així: la maquinà-ria electoral del PP, que treballa 24 h/d 365 d/a, un dia més si l’any és bixest, bombardejà l’opinió pública amb missatges destinats a crear un clima d’hostilitat respecte de l’or-ganització de l’Estat en comunitats autònomes. El PP accentua cada dia més l’elaboració de missatges reduccionistes, esquàlids, d’arestes bel·licoses, com correspondria a un partit disposat a emprar sense com-plexos les estratègies més properes

als límits històrics del que entenem per sistemes autoritaris. (Un minis-tre de Chirac ho retreia als socialis-tes francesos: atenció amb el vostre reduccionisme, recordau que els re-duccionismes acaben sempre nodrint actituds poc democràtiques.)

D’aquesta tendència, n’és un exemple la penetració social de la contesta que cada dia més persones donen a qualsevol debat sobre políti-ques en general, sobretot davant dels nacionalismes, qüestions de cultura, d’identitat, etc.: “allò que importa a la gent és la crisi i l’atur”: com si les persones no poguessin rossegar xiclet i travessar el carrer al mateix temps. En aquest estat de degradació del de-bat polític, Aznar va envestir l’estat de les autonomies –el PP, va dir, és el partit encarregat de desmantellar-lo–; el partit discretament li va fer costat –discretament: perquè els dirigents regionals veien perillar unes eines de poder que es poden emprar en favor del poble i o en profit d’un mateix,

com sabem molt bé en aquestes illes. Aleshores, per por que el missatge d’Aznar fecundàs l’opinió pública es-panyola, Rodríguez Zapatero i altres habitants de la cúpula socialista es llançaren a un seguidisme que va ser àmpliament registrat per tots els mit-jans de comunicació.

Es tractava de dir a la població, contaminada pels eslògans de la dreta, que els socialistes també eren capaços de recentralitzar l’Estat. S’adreçaren a l’electorat des d’una barraca de fira, amb productes enve-rinats i megafonia estrident. Com ja havia passat amb el PP, els dirigents regionals, sobretot els d’algunes au-tonomies, es trobaren enmig d’un foc

creuat que els proporcionava un con-fort molt dubtós.

Bé, ja ho sabeu, el bony ha escla-tat a Saragossa. Els socialistes n’han volgut llançar el pus a l’Ebre, procla-mant-se un partit disposat a aprofun-dir a l’estat de les autonomies –adver-tint-nos que hem de ser bons al·lots–, i sembrant alhora el desconcert en els individus més ingenus i angelicals de la població: aquests són els mateixos que fa quatre dies...? Etc. Zapatero i els seus tenen un concepte potser massa dinàmic de l’Estat –en la seva versió virtual.

Des d’un altre punt de vista, el mo-viment de tropes socialistes pot ser valorat segons el principi de la incer-tesa universal: la botella, mig plena o mig buida? Hi ha cada dia més gent, però, que s’estima més que li omplin la copa d’una altra botella: de vi arte-sà, honest, elaborat per persones que coneixem de tota la vida, amos del seu celler.

D’un estat a l’altre (i tornada)

A Saragossa, els socialistes s’han proclamat un partit

disposat a aprofundir a l’estat de les autonomies

Després vingueren els brasers elèctrics

i ja shagueren acabats els misteris

i els miracles


EL PRONÒSTIC DEL MES

Joan Barceló

No ens podem confiar, no de bades, el febrer és molt traïdor i nou cares té. Les temperatures aniran envant i enrera. Enguany els darrers dies i fins i tot la Quaresma han desapare-gut d’aquesta mesada. Els dies que s’apropen seran importants per una bona collita. Dimecres dia 9 és San-ta Apol·lònia, que guarda de mal de dent i és la patrona d’odontòlegs i or-todoncistes. És recomanable aquest dia menjar truita, per no tenir mal de queixal. Durant aquesta jornada s’han de podar els tarongers i les lli-moneres. Dissabte dia 12, podrem celebrar a Santa Eulària, que guarda de febre i té fama de fer canviar el temps, que si és fred i calent a tots posa malament. Sol marcar el millor dia per tallar les canyes i els vímets.

Guarda llenya al llenyer pel febrer. Si baixen les temperatures convendrà arreplegar llenya, que no tot el fred ha vengut encara. La lluna divendres, dia 18, farà el ple a les 9 hores i 37 minuts del matí, donant moments de fredor i estones de sol. Per això asse-guren que febrer assolellat, febrer ge-lat. Una condició que serà eficaç per

als conreus. Durant la lluna vella, serà temps d’arrabassar les patates de ci-cle curt. També se diu que l’aigua de febrer prepara el sementer i carrega el graner. Aviat s’acabarà el naixement dels anyells i comença l’activitat de

les caseres i ruscs d’abelles, essent aconsellable una ne-teja de les mateixes. Si po-guéreu passar la primera rella a finals de gener, és hora de fer la segona llau-rada. És temps de sembrar carxoferes mallorquines i vinya de sarment. Empeltau d’estaca els fruiters tot i que recomanam posar protecció a la muda amb una bossa de plàstic.

Al febrer, lloga jornaler. Con-vé entrecavar els horts i do-nar una passada de xapeta per dins els sembrats. S’han de trasplantar tarongers i lli-moneres i els xiprers. S’han de femar les terres destina-des al conreu de les patates que sembrarem devers Sant Macià, el que posa la cuca

a remullar, que tocaria ser dijous, dia 24, al qual can-

viaren injustament de dia. El respon-sable del trasllat també va desvirtuar el seu refrany més conegut: “per Sant Macià l’oronella ve i el tord se’n va”. Enguany la temporada dels espàrecs es presenta una mica amb retard, per

l’excessiu fred, que els té aturats. Ja que és mes de sopes, estofats i aguiats, al mercat solen abundar les pastanagues i les cols de Brussel·les. Convé aquests dies lluitar contra la processionària.

Febrer el curt, amb vint-i-vuit dies se’n surt. S’han de seleccionar els co-nills per al seu sacrifici o venda i co-mença el part de les egües. Sembrau síndries, cols, endívies, espinacs, llenties, bleda, carabassa i carabas-só, albergínies, pebre, all i pastanaga. Són bons moments, així mateix, per a la plantació d’enciam, tomàtigues, cebes i pèsols. S’ha de remoure la terra dels planters, per a traslladar-hi les plantes tendres i sembrar les es-caroles, melons i faves, per a traslla-dar-les després a l’hort. Es sembren alguns llegums, cogombres, llorer, figuera i heura. Esterrossau i abonau els terrenys. Aquest mes és ben apro-piat sembrar ciurons, espàrecs i mon-getes. El calendari pagès recomana sembrar remolatxa i llavor de porro. Convé augmentar considerablement la posta d’aviram. Com que refranys i febrers són vertaders, si la gent no va contenta, és gebut a la crisi o que no hi ha doblers a bastament.

Febrer, mes mentider, un dia dolent i l’altre també

Febreret abeurat, mig any assegurat.


Empresa Concessionària del Servei de recollida de residus sòlids urbans

ECONAR S.A.

Via Portugal, nº. 56-1er pisMANACOR

SON SERVERA

Data d’exàmens, dia 24 de Febrer de 2010

El centre de salut estarà a punt abans del març

Redacció. Son Servera.El nou centre de salut de Son

Servera estarà acabat abans que fi-nalitzi el primer trimestre del 2011. La construcció d’aquest nou ambu-latori, la inversió del qual arriba als 2.423.581 euros, suposa la duplica-ció del nombre de consultes: en total n’hi haurà vint, en front de les les nou que té el centre actual.

A més, suposa també la triplica-ció de la superfície perquè l’edifici en obres té 1.891 m2, mentre que l’actual només en té 600. La cons-trucció aporta també altres avantat-ges com el nombre de consultes que passarà de les nou que té el centre actual a les 20 que tindrà el nou. El

nou centre de Salut de Son Servera atendrà unes 20.000 persones, i in-clourà entre d’altres serveis, consultes de medicina de família, de pediatria, d’infermeria, d’atenció domiciliària, o d’atenció a la dona.

El nou centre tindrà 20 consultes.

Pares i fills aprenen a relacionar-seRedacció. Son Servera.

L’Ajuntament ha posat en marxa un programa familiar que ajudarà a 12 famílies serverines a millorar les seves relacions internes.

Amb l’ajuda d’aquest taller, els pares potenciaran les seves aptituds i els fills, a la vegada, milloraran el seu comportant, les seves habilitats soci-als i posaran fre al consum d’alcohol i drogues. El programa es basa en un sistema americà que cerca models de conducta apropiats per millorar la qua-litat de vida de les famílies.

Els fills aprenen millorar les seves habi-litats socials.

Premi a l’Associació Balear d’Esclerosi MúltipleRedacció. Son Servera.

L’ajuntament concedí, durant la fes-tivitat de Sant Ignasi, el premi d’investi-gació Joan Lliteres a l’Associació Balear d’Esclerosi Múltiple. Un guardó que des-taca la feina de recerca que fa l’entitat

per tal de millorar la qualitat de vida dels afectats per aquesta malaltia. L’acte d’entrega tingué lloc dia 1 de febrer, dia en què Son Servera commemora l’aixe-cament del cordó sanitari, l’any 1821, amb motiu de l’epidèmia de la pesta.


El nombre de places destinades a potenciar la capacitat i autonomia dels nins amb trastorns de desenvolupament ha augmentat el 161% els tres darrers anys

L’Obertura de la residència del Port de Pollença permet ampliar les places per a atendre a les persones dependents

L’empresa Cleop acaba de posar en marxa la residència del Port de Pollença. Gradualment, fins a un total de 60 persones grans depen-dent s’incorporaran a la seva nova llar. Amb aquesta nova residència, ja són 690 les noves places que la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració ha posat en marxa aquesta legislatura dins el seu compromís de desenvolu-

pament de la Llei de la dependència. Aquestes places es distribueixen a les residència de Manacor, Calvià, Inca, Montuïri, Santanyí, Capdepera, Can Picafort, Marratxí, Sant Miquel i Oms a Palma, i ara Pollença. Durant el mes de febrer està previst que es posi en funcionament la residència de Sant Joan, la qual cosa permetrà al Go-vern comptar amb 60 places més per atendre persones grans dependents.

La consellera d’Afers Socials, Promo-ció i Immigració, Fina Santiago, ha vi-sitat avui el Servei de desenvolupament infantil i atenció primerenca (SEDIAP) de l’associació Mater a Palma; un cen-tre, concertat per la Conselleria, que ha estat reformat per ampliar-ne el nom-bre de places i millorar-ne l’atenció. Es tracta d’un centre, de 60 places (abans 30 places), adreçat a la població infantil de 0 a 6 anys que té com a objectiu po-tenciar la capacitat de desenvolupament i de benestar de nins d’entre 0 i 6 anys que presenten trastorns en el seu desen-volupament o tenen el risc de patir-los.

Aquest servei ofereix un conjunt d’intervencions de caire interdis-ciplinari (fisioterapeuta, psicòleg, metge rehabilitador, pediatra...) amb la finalitat d’aconseguir de la mane-ra més completa la integració dels infants en el medi familiar, escolar i social, així com l’autonomia personal.

La Conselleria d’Afers Socials, Pro-moció i Immigració, conscient de la im-portància de l’atenció primerenca i de la demanda de les famílies, ha ampliat el nombre de places concertades, que han passat de 184 el 2007 a 481 en l’actuali-tat (un 161 % més). A més, ha aprovat un decret que regula la xarxa pública i concertada d’atenció primerenca en l’àmbit dels serveis socials de les Illes Balears amb l’objectiu de millorar l’atenció i oferir un servei de qualitat.

Santiago ha destacat l’esforç fet per la Conselleria per incrementar el nombre

La Conselleria d’Afers Socials ha incrementat en 297 les places per a atendre a nins menors de 6 anys amb problemes de desenvolupament

de places, i ha informat de l’augment que s’ha detectat en els casos d’infants amb aquests tipus de necessitats.

Què és l’atenció primerenca?Els primers anys de vida consti-

tueixen una etapa crítica, atès que, durant aquest període, es formen

les arrels del desenvolupament pos-terior de l’infant, des dels punts de vista físic, psicològic i emocional.

És el moment en què s’inicia el desenvolupament de les capacitats personals que influiran en el desen-volupament futur de la persona.

Aquest desenvolupament és un pro-

cés dinàmic que és conseqüència de la interacció entre els factors biològics, culturals, psicològics i socials, i, per tant, qualsevol dificultat en una d’aquestes àrees pot donar lloc a una alteració o retard en el desenvolupament de l’infant i manifestar posteriorment una deficiència o discapacitat.

En la infància, les discapa-citats més freqüents són les d’origen neurosensorial, segui-des de les psíquiques, entre les quals destaca el retard mental. Les causes més freqüents són les d’origen genètic o en l’entorn perinatal, malgrat la millora sanitària i els avenços científics.

Algunes d’aquestes alteraci-ons poden compensar-se amb una intervenció primerenca, tot po-tenciant les capacitats de l’infant, de la família o del seu entorn.

La feina de potenciar les ca-pacitats, d’estimular-les, confor-ma l’eix d’intervenció dels ser-veis d’atenció primerenca.

Manacor, Calvià, Inca, Montuïri, Santanyí, Capdepera, Can Picafort, Marratxí, Sant Miquel i Oms a Palma, i ara Pollença, residències que s’han posat en marxa


PER MARGALIDA [email protected]

Menjar ràpid, sa i bo Hiperdimensional EdicionsMargalida Munar Munar

MENJAR RÀPID, SA I BO

PASTA I VERDESCACENT PER CENT

100 g de pasta, 100 g de xampinyons, 100 g de pebre vermell, 100 g formatge ratllat, 100 g de carabassó, 100 g de col-flori, oli, sal, herbes al gust.

Tallam les verdures no massa gros-ses, podem variar-les, però que siguin de les que podem menjar crues i així basta saltejar-les molt poc.

Mentre bullim la pasta, saltejam les verdures amb herbes al nostre gust i salam. Mesclam la pasta escorreguda

Aquest número em recorda l’època en què les coses es pagaven en pessetes...-el que ara ens sembla baratíssim, un euro!, abans valia un poc més de la meitat (100 pessetes). També em du a la memòria el joc que fèiem amb la meva sogra, quan ella ens veia partir amb el cotxe i ens deia adéu des del portal: no corregueu!, demanava, “ens posarem en es cent”, li dèiem sempre... Aquest mes, el cent té un altre significat. És el de retre homenatge als 100 primers números de L’OBSERVADOR del Pla de Mallorca i les persones que els han fet possibles.

Per això aquesta pàgina vos proposa receptes que contenen el 100 en la majoria d’ingredi-ents...

Molts de cents més !

amb la verdesca i el formatge. Podem servir així o gratinar.

AMLOU i companyia

100 ml d’oli, 100 g de mel, 100 g d’ametles torrades i pelades, 100 g de Gruyére, 100 g de formatge maonès,

100 g de torrades de pa.En Joan Mayol ens convidà a un tast

d’olis –els fa suaus i bons- i entre les llepolies, coneguérem l’amlou, una pasta que els berebers fan amb oli d’ar-gan. Ell em digué -gràcies Joan!- que ho feia amb el seu, així:

Picau les ametles –pot ser amb pica-

dora elèctrica- incorporau l’oli poc a poc (potser no necessita els 100 ml , depèn de les ametles, la mel...); afegiu la mel i si ho preferiu, una part de mel i una de sucre. Bateu bé i serviu dins escude-lletes perquè se’l mengin amb torrades, amb formatge... Podeu guardar-ho me-sos. Remanau-ho bé abans de servir.

Cent (100)

L'OBSERVADOR DEL LLEVANT DE MALLORCA

Documents

Transcript of L'OBSERVADOR DEL LLEVANT DE MALLORCA