Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets,que s aix com millor s'aferma l'ideal.

Ricardo Mella

NDEX3 EDITORIAL

Lescratx

5 GUEST STARNova secci que introdum en aquest n5, i onhi convidarem a participar a gent que ens sem-bla interessant. En aquesta ocasi: Mossn Mel, amb Semblaque sacosta tempesta.

7 LESCALDAT DE LA GARROTXARestaurant de cuina volcnica.

9 FUCK THE POLICE I UNA MICA A LA GENT TAMBSobre el monopoli de la violncia

11 VIOLNCIAUna mica de poesia sempre est b

13 ASSIMILACI

16 ANARCOGHETTISMEQuan les torres de marfil trontollen

19 ENLLAOSNo nhi ha prou amb tot aix

LObservador #5Publicaci digital intermitent.Maig del 2013.

Pensat i perpetrat a la Garrotxa.

Bitllet a linfern Amb aquest bitllet guardonem a lautor de larticle

que ha estat ms votat pels membres del GrupAnarquista X Llogar-hi cadires com a candidat a

crear polmica entre els lectors. Aix significaque pensem que s lautor de larticle que t ms

nmeros perqu el tractin dimbcil o lhi aplau-deixin la grcia. En tot cas ha de tenir un parell

de bones raons per publicar semblant andrmina.

Is que els poltics es queixen perquels van a pressionar a casa seva. s laconseqncia lgica, perqu els treba-lladors/es, com s sabut per tothom, somla vctima fcil d'aquesta crisi sistmica.Ens retallen drets, perdem la feina i final-ment ens desnonen.

S. Perdem la casa, i de pas, en oca-sions, la parella i els fills a conseqnciade la crisi que ELLS han creat. Ells, snels mercats, els bancs i qui els fa el joc:els poltics que es queixen de l'escratx.

Que es fotin! Nosaltres el patim di-riament i ning d'aquesta classe dirigentfa res per aturar-ho. Que no es queixin,perqu aquesta pressi a que es veuen sot-mesos, s pacfica. A nosaltres en canvi,la patim violenta, doncs les conseqnciesvan ms enll de quatre eslgans moles-tos. La patronal ens rebaixa el sou, enscanvia horaris i un llarg etc. de putadesvries. Els bancs ens desnonen amb l'ajutde la policia, que com es pot comprovar,un cop ms, est per servir i protegir(els privilegis dels rics s clar), i els pol-tics apart de retallar drets en sanitat, edu-caci, pensions i drets laborals, salven els

bancs amb els nostres propis diners. s unsetge diari als treballadors, un escratxcom s'ha posat de moda anomenar, quecomena quan et lleves i continua indefi-nidament fins hi tot quan dorms (si s queets un dels afortunats que encara pots dor-mir). Ens afecta fsicament i psicolgica-ment.

Per no som imbcils. La pacincia tun l'imit. L'ha de tenir! I el dia que s'acabi,alg n'ha de ser el responsable. Jo ja elspuc assenyalar amb el dit.

Noms un canvi social substancial potaturar tanta indignaci. Un canvi revolu-cionari perqu no tenim ganes de conti-nuar essent l'ase dels cops.

Lescratx

Editorial. 3

Qui edita i en t la culpa:

Maquetaci, plagi i disseny:Roy the sting Montana

Contacte:bustia@bsolot.info

Twitter:https://twitter.com/LHereu

Agraments per la pacincia:Biblioteca Social dOlot,

CNT-AIT Olot

Ninotets:Extrets del cmic Lucha Libre

i de Harry & Horsie

El de ca la Filo,tossut i carregs.

Tu i jo parlem idiomes diferents malgrat compartirla mateixa llengua. Estem destinats a no entendre-'ns. Som fruit del mateix sistema i en la contradicciest la nostra (i la vostra) ra de ser. Cara o creu: explotato explotador. El joc deixa poques escletxes als matisos, albinomi: blanc o negre.

Aquesta partida d'escacs eterna a la que ens vau con-demnar en alar-vos contra l'Ancien Rgime no semblatenir el final feli anunciat repetidament des dels altaveusde Hollywood.

Vosaltres creieu en el progrs, la cincia i la tcnica,fins el punt de santificar-los en un nvol de fe que tot ho

5. Sembla que sacosta la tempesta

justifica. La vostra bandera, teixida amb fils d'odi, ra-cisme i nacionalisme ranci, s l'individualisme i la propietatprivada. Nosaltres creiem en l'organitzaci des de la base,en la democrcia directe i en la gesti social delsmitjans de producci. Conscincia, educaci i soli-daritat: tres paraules que mai significaran el mateixper tu i per mi.

Tu ets el culpable de l'accentuaci vertiginosade desigualtats, l'arquitecte d'aquest sistema. Nosaltres, elspaletes dels Estats del Benestar, els cmplices condemnatsal silenci. Tu has mastegat des de petit fins vomitar paraulescom benefici, producci, rendiment, capital, propietat,mentre que t'han negat el dret de conixer el veritable sig-nificat dels mots justcia, b com i la igualtat, sempre ca-muflades sota consignes adients a l'estabilitat del sistema,el teu sistema.

Per tu la democrcia i els Estats han set el tel del granespectacle que s el lliure mercat i la globalitzaci. Unapedra al tel que a base d'anestsies morals, reformes po-ltiques, socials i econmiques i algun que altre cop d'Estat,has sabut controlar.

Vosaltres, a l'Estat espanyol, heu aconseguit guanyarun 6% ms malgrat trobar-nos/vos en plena crisi econ-mica. Per tu i per mi la crisi no s el mateix; com tampocho ser la revoluci. Els canvis que ens proposes i/o ensproposars no ens serveixen, encara que entenem que etvegis obligat a malgastar tots els teus esforos en salvar elsistema.

Malgrat tot ser que compartim pors i sentiments.Aquesta carta no s per remoure conscincies, no sc unills i tres segles explotant el mn no justifiquen la venaals ulls que ens heu imposat.

No pretenc illuminar-vos la ceguera, simplement, ad-vertir-vos. La guerra fa temps que ha comenat i qui sapquan acabar. De moment, semblaque s'acosta tempesta.

GueststarEn aquest nmero collabora:Mossn MelSegueix-lo a:http://mossenmel.blogspot.com.es/

# Sembla que sacosta la tempesta

Sembla que sacosta la tempesta .6

Mendavui:

+INFO

Pots trobaraquests llibresal local de la CNT i de la Biblioteca

Social dOlot

Lanarquisme, fet diferencial catalInfluncia i llegat de lanarquisme en la histria i la societat catalana contempornia

Anarquisme i Catalunya sn dos conceptes que la histria universal ha aplegat. In-ternacionalment Barcelona s coneguda com la capital de la divina acrcia o laRosa de Foc.Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat ali, i amb prou capacitat perbastir un imaginari collectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la memria his-trica el mn llibertari o lhagi redut a categories inferiors, el fet s que aquest llegat his. Hi s i propici una revoluci que illumin (o aterr) el mn, viscuda (o patida) pelsnostres avis. Malgrat aquest procs dinvisibilitzaci, el psit es pot percebre en bonapart de les prctiques, creences i actituds de la societat catalana.

Edita Virus editorial: http://www.viruseditorial.net/

Negra flamaPoesa antagonista en el estado espaol

Negra flama s un artefacte potic que, compte! pot esclatar-te en la conscinciaquan menys t'ho esperes. A travs de 50 poetes, uns amb ms lectors quealtres,per tots amb veu prpia, pretenem dibuixar un panorama, certament eclc-tic, de l'escena potica no complaent amb l'estat de les coses. Negra flama s, per tant,una sort d'antologia que no pretn fixar cnons ni posar etiquetes, sin solament aven-turar-se per camins foscos, retorats i, no obstant aix, clids que no s'atreveixen atrepitjar els mansos.

El disseny i maquetaci daquest llibre s obra de la Biblioteca Social dOlotEdita CNT Jaen: http://jaen.cnt.es/

SOBRE EL MONOPOLI DE LA

VIOLNCIA

D'uns anys cap aqu -tot i que tamb es donavencasos abans- s'han multiplicat les agressions poli-cials i la virulncia d'aquestes contra la ciutadania. En un context de crisi i de cada vegada ms massives

protestes socials la impunitat policial no ha fet ms queaugmentar. Un bon exemple el podem trobar en aquest pas-sat 1 de maig i els dies anteriors on els mossos d'esquadravan ser els veritables protagonistes de les accions de pro-testa encapsulant-les amb centenars d'agents i mantenintactituds provocatives de cara als i les manifestants.

Tamb sn nombroses les ocasions en qu s'ha pogutdemostrar amb testimonis grfics i audiovisuals que la po-licia de pais s l'iniciadora de molts dels disturbis i con-flictes que tenen lloc a les manifestacions. En aix elsmossos sn grans especialistes.

Fins aqu res de nou, la policia comet abusos de poder,du a terme els desnonaments, buida els ulls de la gent... es

# Fuck the police i una mica a la gent tamb

9. Fuck de police i una mica a la gent tamb

comporten com s'ha d'esperar de la policia, com uns autn-tics psicpates.

El que em fa ms grcia s veure la gent que encara talguna mena d'esperana en els cossos policials i en lesseves funcions. Demanant en una manifestaci que s'unei-xin al poble i deixin de reprimir-nos. Idiotes! La policia noest formada per ssers humans, sn robots sense conscin-cia ni principis ni valors. Estpids uniformats que fan laseva feina, ni ms ni menys.

El problema aqu no s que la policia no canvii la sevaactitud s que la gent cregui que l'hauria de canviar. La po-licia no ha de canviar res, no pot canviar, ha estat creadaper fer el que fa. Mai es posar al costat del poble, l'nicque pot fer de profit s desaparixer de la fa de la terrad'una vegada per totes. De tots i totes depn.

El nano gudai,collaborador interessat

En un context de crisi i de cada ve-gada ms massives protestes so-cials la impunitat policial no ha fetms que augmentar.

11. Violncia

UNA MICA DEPOESIA SEMPREEST B

Violncia s negar-nos el pa, i oferir-nos el vi;s retallar-nos les ales, els drets i els somnis.Violncia s inventar-se el perd, i reincidir en el pecat;s pervertir el llenguatge i prostituir el territori.Violncia s atur i precaritat,s renunciar a conquerir qualsevol nou horitz,Violncia s el pensament nic i homogeni,s inculcar-nos la dictadura de la por.Violncia s aquest sistema, que la monopolitza;s tot aquell que t'acusa de terrorista.Violncia s el joc brut i la hipocresia de l'Estat.s el mercat, i la m [in]visible que ens colpeja.Violncia sn 40 anys de condemna, i 30 d'amnsia;s la desmemria, les fosses comunes i l'exili.Violncia s el meu sou, i el teu benefici.s l'apologia del consumisme;Violncia s predicar el conformisme.s fer-nos cavar la nostra tomba, i somriure.Violncia s negar-nos l'impossible,s la condemna quotidiana del dia a dia.Violncia s imposar lleis, pensaments i solucions.s abolir la llibretat, i reprimir la solidaritat;s la talla 36 i els estereotips que se'n deriven.Violncia s conviure amb el ramat,s fer de la cultura un luxe, i del luxe un privilegi.Violncia s donar-nos veri en forma d'encanteri,s criminalitzar el jovent, i indultar el vell criminal.Violncia s La Caixa, el Bara i el Liceu,s desposseir-nos la conscincia, anular la dissidncia,Violncia s decidir que tot t un preu.Violncia no s res ms que la teva indiferncia...

[...davant de tanta violncia].

Pol Acre,el becari de Cal Marcs

# Violncia

Violncia: [c. 1400; del II. violentia, d.] 3 DR Acci vio-lenta o coacci moral exercida sobre una persona per

tal d'obligar-la a una determinada acci o omissi.

"Els comenaments insurreccionals solen ser casisempre una aventura, sent molt possible confondre's osortir derrotat de l'intent. L'avantatge d'aquesta classede derrotes s que mai poden ser definitives, perqu es

constitueixen a si mateixes en captols allionadorsque passen a integrar la histria de la lluita proletria."

Buenaventura Durruti.

13. Assimilaci

La Maria Dolores de Cospedal, secretaria General delPP, va dir fa uns dies unes paraules dirigides a PAH,indignats, etc. convidant-los a que si tenien coses areivindicar participessin del joc parlamentari. Aquesta nos una proposta poc meditada. El sistema assimila els pro-blemes abans de que se li tornin incontrolables si en t l'o-portunitat, i per aix, intenta que el descontentament entrial parlament, on es veur apaivagat pel sistema de repre-sentaci parlamentria com tans altres casos abans.

El primer pas, s donar visibilitat a travs dels mitjans decomunicaci a les postures reformistes dintre la gran massad'indignats, postures que proposin canvis poc profunds, queno qestionin el joc parlamentari, i que no parteixin deposicionaments revolucionaris que puguin posar sobre lataula un canvi de rgim. En definitiva, que noms preten-guin una operaci de maquillatge. Aqu s on entra en acci personatges com la Teresa For-cades, disposada juntament amb altres personatges medi-tics a construir el seu Regne de Taifes absorbint la partmenys disposada a moure's i lluitar autnomament del15M, herncia i actitud aquesta, provinent de dcades desomnolncia ideolgica i de dissoluci de la conscincia de

classe, que en aquest moment est prenent una conscinciacrtica, per que encara no ha arribat a plantejar-se un pro-cs de ruptura. No ha tingut temps per anar tan lluny i nopensen pas deixar-n'hi.La Teresa Forcades s el clssic personatge, com ric elRoig al maig del '68 francs, que no qestionar les normesdel sistema un cop hagi posat un peu a dins l'hemicicle, queintentar una operaci de millora, per no pas un trenca-ment. Que ser possibilista i demanar calma i pacincia,mentre el sufl de la indignaci decreix lentament. Noen va, pertany a l'esglsia catlica i en fa apologia en cadaaparici seva amb l'hbit de monja. Apologia d'una orga-nitzaci religiosa que s ms que discutible que es puguireivindicar com a quelcom millor que el sistema al quals'intenta reformar, i tot i aix ella en fa ostentaci, mentremolts indignats que abans eren crtics a l'aparici de qual-sevol organitzaci per molt fora de l'administraci que es-tigus a les assemblees de cada plaa, ara fan els ullsgrossos per la simpatia que desperta una monja amb un dis-curs progre calcat al que ja venien pregonant moltes per-sones i organitzacions amb molts ms anys d'existncia ide lluita des de fora del Sistema. El seu Procs Constituent,fa pudor a desmobilitzaci pactada. s un futur zombi par-lamentari ms.

Altra cosa ha passat amb les CUP, que ha aparegut tambcom a un partit disposat a presentar batalla quan ning s'hoesperava. Aquest, segurament costar ms d'assimilar, perjo crec que ms tard o ms d'hora, les eines de l'amo, ambles quals es veu obligat a treballar, faran que l'assembleapassi a ser residual i l'executivisme passi a ser la norma,doncs els tempos i estructures parlamentries donen pocmarge de reacci. I ms si es parteix amb tan poc bagatgepel que fa a uns Acords Congressuals o d'Assemblea Na-cional, com en diuen ells, que puguin donar un marge peractuar de manera autnoma als representants parlamentaris

# Assimilaci

El de ca la Filo,tossut i carregs.

sense caure en un procs executivista de ms calat. Inten-taran que el pragmatisme s'imposi sobre la Democrcia Di-recta a les CUP, ms properes actualment a plantejamentsi actituds llibertries (tot i que alguns prefereixen etique-tar-la de marxista), tan prpies del poble catal.Suposo que en aquest cas, el Sistema tamb actuar silen-ciant les seves propostes a nivell meditic (com de fet jaest fent), no en va els mitjans pblics i privats de massesestan en mans de les elits financeres. Deixar que aquestcavall de Troia que diuen ser les CUP segueixi pasturant al'erma estepa parlamentria, desvinculant-la cada cop msde processos assemblearis i esperant que els tiris que portaa la panxa s'acabin transformant en uns troians ms per lesprevisibles disputes internes. S'ha de tenir en compte que a la Ilada d'Homer, pelsTroians, el cavall de fusta era una ofrena als Dus per partdels Tiris, i no sospitaven que fos una estratagema per con-querir Troia. Mentre que els Troians del parlament, sabenperfectament que aquest caball est farcit de quelcom msque aire. Estan avisats.

En tot cas, s evident que no sn una Teresa Forcades. Snrevolucionaris amb els que tinc moltes complicitats i afini-

tats, per amb els que tamb estic en total desacord amb elmtode d'actuaci. Al cap i a la fi, passi el que passi, tan siarriben a taca com si no, jo guanyo. En el primer cas acon-seguim una millora substancial de la situaci, i en el segon,molts companys llibertaris que ara estan collaborant ober-tament dins les CUP i alguns ms, tornaran a fora del Sis-tema per continuar lluitant fins a la revoluci final ipermanent.

El sistema es desmunta amb eines prpies, no pas amb lesque et dona o et deixa a l'abast l'amo.

Assimilaci .14

s a la recerca de l'impossible que l'home harealitzat el possible. Els que sviament s'handedicat al que els semblava possible, no handonat mai un sol pas

M. Bakunin

Quan lestorres de

marfil trontollen

Aquests de la CNT garrotxina sn la hstia en vina-greta. La que estan liant amb la seva poltica d'a-liances i de mans obertes a altres collectius del seuterritori no s poca cosa. Des dels cenacles de la puresaanarquista (ms que no pas anarcosindicalista) s'emetendiatribes contra aquests aprenents de gur que sembla quesn els cenetistes garrotxins.

La cosa ja ve de lluny; des del primer moment que elsmilitants van decidir obrir el local del sindicat a altres per-sones, collectius i en definitiva a totes aquelles propostesencaminades a canviar l'actual estat de coses (sempre queideolgicament hi hagus punts en com com s obvi) nohan parat d'arribar crtiques ms o menys sulfurades cap aells. Tot i aix, la seva decisi era ferma i com a sindicatautnom dins la Confederaci de sindicats CNT, la van tirarendavant. Com a conseqncia directa en l'ara i aqu ga-rrotxins, petits projectes s'han anat consolidant i desenvo-lupant dins les quatre parets del sindicat olot: crianaautogestionada, cooperatives de consum, grups de produc-tors agroecolgics, assembles de l'esquerra independen-tista... En fi: la majoria de nous moviments antagonistes delpoder s'han gestat al local de la Plaa del Cinema Colon(per cert, canviar el nom de la plaa per un de nostre seriauna nova i gran victria. Per d'aix en parlarem un altredia).

Per la gota que ha fet vessar el vas dels guardians deles essncies i de la ortodxia anarquista ha estat el fet quetamb la CUP olotina sigui usuria del local sindical. I ja,quan van veure que la CUP organitzava una xerrada sobreanarcoindependentisme i al cartell de la mateixa s'usava laimatge del conegut anarcosindicalista catal SalvadorSegu, els dics de contenci verborreica van comenar a es-querdar-se i els dards llanats contra els nostres herois ce-neterus garrotxins anaven ja impregnats de molta mala babai ver. I la cosa no ha acabat aqu: la celebraci conjuntadel Primer de Maig de la CNT amb Arran i la CUP ha des-fermat la tempesta.

Es veu que podem perdre la nostra identitat, ens avisendes de les seves torres de gurdia. Es veu que podem serabsorbits per aquests companys de cam, que no podremarticular un discurs netament propi i coherent, es veu queno tenim ni coneixement de la histria i que, per tant, no lapodem recordar per no repetir els errors del passat. Es veu,en definitiva, que estem trencant una tendncia que fa moltsanys que es practica dins l'anarcosindicalisme: l'anarcog-hettisme.

Molt b: ja estem avisats per, arribats a aquest punt,estaria b analitzar una mica qu ens ha aportat aquesta in-capacitat o no voluntat d'ajuntar-se amb altres grups i per-

# Anarcoghettisme

Anarcoghettisme.16

El renoc de cal marr,un xic carregs.

sones per avanar cap a una societat msjusta. Si agafem els darrers vint anys i miremquin pes tenem com a anarquistes (o anarco-sindicalistes, si ho preferiu) la resposta sclara: nulla influncia al carrer, nulla inca-pacitat d'atraure a la gent, nulla incapacitatd'autocrtica i nulla incapacitat de regenera-ci del propi discurs. Desprs de dcadesd'ostracisme els adlters de la puresa ideol-gica continuen excomulgant des de les sevestorres de cristall a qui intenta articular un dis-curs prctic, coherent i til per als nous tempsque ens toquen viure.

S'ha vist clar que els moviments socials iantagonistes del poder han de ser, per fora,trasnversals, heterogenis i fills del debat i l'in-tercanvi d'idees. L'anarquisme ha de beuretamb d'aquests debats que avui corren per lesplaces, no es pot quedar al marge perqu larealitat el tornar a arraconar com ja ha fetms d'una i de dues vegades. L'anarquisme esbasa en el consens, i aquest arriba desprsd'exposar arguments, analitzar-los i agafantall que ens s ms til sense pensar en si aixcontradiu all que no s qui va exposar fa dos-cents anys en un llibre de teoria anarquista.L'anarquisme ha de sortir als carrers i per lesnostres boques ha de ser explicat i valorat.Noms aix la IDEA sortir de l'armari.

El que est clar s que esperant als localsanarquistes, als bars anarquistes, als centresanarquistes o esperant rere l'ordinador tot allque aconseguim s que es podreixi la llavordel nou mn que diem portar a dins. I nomscal fixar-se en quin discurs aporta determinat

collectiu i all que s'ha aconseguit a travsd'aquest. Pel que fa als somiatruites olotinsnoms recordar el Primer de Maig d'en-guany: un xit de participaci i de conjuncide diferents lluites contra el sistema capita-lista (i si us interessa el tema, sabreu queaquest ha estat l'ltim esgla d'una llarga llistade collaboraci i de fraternitat en la lluita).Pel que fa a qui practica el purisme no en dirres perqu la realitat a la vista est (de qui lavulgui veure).

17 . Anarcoghettisme

La cosa ja ve de lluny;des del primer moment

que els militants vandecidir obrir el local del

sindicat a altres persones, collectius i

en denitiva a totesaquelles propostes

encaminades a canviarl'actual estat de coses

(...) no han parat d'arribar crtiques ms

o menys sulfurades capa ells.

"La repressi, lluny de ser unremei, un palliatiu, no s sin unagreujament del mal.Les mesures

correctives no poden ms quesembrar l'odi i la venjana.

s un cicle fatal.Des que feu rodar caps, des queompliu presons, heu impedit quees manifests l'odi? Responeu!

Els fets demostren la vostra impotncia.Per destruir un efectefa falta destruir la seva causa. "

Alexandre Marius Jacob

A la Garrotxa:

CNT dOlothttp://www.cnt.cat/olot/

Biblioteca Social dOlothttp://www.bsolot.info/

Contrainformaci a la xarxa:

A las barricadashttp://www.alasbarricadas.org/noticias/

La hainehttp://lahaine.org/

Klinamenhttp://www.klinamen.org/

Anarkismo.nethttp://anarkismo.net/index.php

Bergued i Bages Llibertarihttp://www.bllibertari.org/

Regeneracinhttp://www.regeneracionlibertaria.org/

Editorials:

Editorial virushttp://www.viruseditorial.net/index.php

La felguera editoreshttp://www.lafelguera.net/web/

Pepitas de calabazahttp://www.pepitas.net/

La malatestahttp://www.lamalatesta.net/

Txalapartahttp://www.txalaparta.com/

El grillo libertariohttp://www.nodo50.org/elgrillolibertario/

Edicions anmiahttp://www.nodo50.org/anomia/anomia/Edicions_anomia.html

Fundaci destudis llibertaris Anselmo Lorenzohttp://fal.cnt.es/

Bardo edicioneshttp://bardoediciones.net/

Aldarull edicionshttp://www.aldarull.org/

Traficantes de sueoshttp://www.traficantes.net/

DDThttp://www.ddtgatazka.com/

Editorial brulothttp://brulot.ourproject.org/

La ciutat invisiblehttp://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/la-ciutat-invisi-ble-edicions/

La linterna sorda edicioneshttp://www.lalinternasorda.com/

ENLLAOS

Bona nit i tapat!Grup Anarquista X llogar-hi cadires

Publicacions:

Peridic CNThttp://cnt.es/periodico

Solidaridad Obrerahttp://soliobrera.cnt.es/

Todo por hacerhttp://www.todoporhacer.org/

El Libertariohttp://www.nodo50.org/ellibertario/

El Tafanerhttp://www.bsolot.info/a/traduccions-i-edicions-propies

Ekintza Zuzenahttp://www.nodo50.org/ekintza/

Rolling thunderhttp://crimethinc.com/rt/index.html

Varis:

FAIhttp://www.nodo50.org/fai-ifa/

FIJLhttp://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/?w=catala

Xarxa de Biblioteques Socialshttp://xarxabibliosocials.org/

Ateneu Llibertari de Santshttp://www.ateneullibertari.info/

Ateneu Llibertari Acrciahttp://assembleallibertariabdn.wordpress.com/

Ateneu Llibertari Estel Negrehttp://estelnegre.balearweb.net/

Ateneu Llibertari Paquitahttp://ateneupaquita.wordpress.com/

Ateneu Llibertari Alomhttp://ateneutgn.ourproject.org/

Festival de Cine Anarquista de BCNhttp://fcab.tk/

Negres Tempesteshttp://www.negrestempestes.org/

Aquest 1 de maig, torna a Olotla celebraci del dia interna-cionals dels treballadors/esdesprs de dcades de no ce-lebrar-se, i evidentment elsnostres amics participen delsactes.

La jornada transcorre ambcordialitat i no sha de lamen-tar la presncia policial...

Sempre than pres per imbcil? Quan parles ning tescolta?s evident que ets anarquista...

Uneix-te a nosaltres! Envians els teus escrits infumables a:bustia@bsolot.info

Perqu el mn s ple dimbcils.